Dijous passat vam celebrar la primera Clandestina del present curs. En acabar, de camí a casa, vaig pensar que hi ha dies que valen molt la pena d’haver-los viscut, com ens acabava de passar.

Preparem les tertúlies amb l’esperança que n’aprenguem, reflexionem i compartim opinions. No sempre l’encertem però, en aquest cas, es van superar amb escreix les expectatives.

Primer, per la manera tan entenedora d’explicar la seva filosofia de vida de la persona convidada, la Inês Castel-Branco, editora d’Akiara books.

Després pel mateix tema que tractàvem, allò que els anglesos anomenen com nature writing i que coneixem com a liternatura.

I, sobretot, pel clima que es va crear. En aquests temps que sembla que tot són presses, discussions, enfrontaments aspres i queixes vàries, vaig notar un ambient tan positiu que, com he apuntat abans, no puc més que agrair a totes les persones que van assistir la seva predisposició en fornir un clima agradable, d’aquells que no vols que s’acabin mai.

Però anem a pams i ordenadament.

Abans de presentar la Inês, vam explicar el significat del vocable liternatura, el seu origen i ens vam referir als Festivals que des del 2018, impulsats pel Gabi Martínez, autor de llibres molt potents relacionats sempre amb la natura, es celebren a diferents llocs del món. El proper, a Nova York el 14 de novembre, després a Guadalajara (Mèxic) i altres indrets. Vam recordar, també, que el primer es va celebrar a Tamurejo (Extremadura) i sota el nom Siberiana és un dels indrets on més cops s’han trobat autors, pintors, músics, cineastes, poetes, etc. per compartir experiències sempre relacionades amb la natura.

Després vam presentar la Inês Castel-Branco i vam fer un breu recorregut per la seva vida, des del seu naixement a Lisboa, seguint pels anys que va viure a CasteloBranco ciutat del centre de Portugal, els anys d’estudis d’arquitectura a Porto i la seva vinguda a Barcelona, on resideix des de fa molts anys.

La seva relació amb la literatura infantil s’inicia el 2007 quan va començar a aportar els seus coneixements al món de l’edició. Anys més tard, el 2018, va crear AKIARA BOOKS on ella fa totes les tasques de l’auca: acompanya els autors i els il·lustradors, tria el millor paper, la maquetació, la promoció, etc.

A Akiara books publiquen entre sis i vuit llibres cada any. Sempre en tres idiomes (català, castellà i portuguès) i cuidant els detalls amb molt de carinyo, de manera que el producte resultant sigui molt semblant a una obra d’art: diferent, exclusiu i que convidi a agafar-lo entre les mans, obrir-lo i començar a llegir.

Akiara books, ara mateix, és l’editorial que fa una aposta més clara i compromesa amb la natura, però també amb la justícia social, el canvi climàtic, les desigualtats, etc. Els llibres que publiquen aspiren a fer un món més reflexiu, sociable i generós. Potser per això tenen la intenció d’aprofundir en “el cultiu de la saviesa, la interioritat i la qualitat humana”

AKIARA, en paraules de la Inês, busca provocar debats, dilatar horitzons, combatre prejudicis i educar en el sentit estètic, la creativitat, l’empatia, l’equilibri emocional, la sensibilitat ecològica, la interculturalitat i el creixement espiritual.

La presentació, molt emotiva, hipnòtica i encisadora va seguir un guió que repassava alguns dels llibres de cadascuna de les col·leccions que, any rere any, van creixent i mantenint-se vives. La Inês parlava i ens emocionava explicant els detalls del procés de creació d’alguns llibres. Mentre ens mostrava un llibre i un altre, ens feia adonar dels detalls gràfics, de les composicions, del format, del tipus de paper, i entremig afegia una anècdota, un pensament, tot expressat de manera amable i divertida.

No cal que m’estengui en el que va explicar perquè només cal que entreu al seu web https://akiarabooks.com/ i allà trobareu moltíssima informació i molt ben ordenada.

Trobareu els seus principis d’ecoedició. Diuen així:
A Akiara sempre hem estat preocupats per la sostenibilitat. Des del setembre d’enguany hem fet un pas més en el camí de l’ecoedició. Ara som socis col·laboradors de l’Institut de l’Ecoedició, que té per missió promoure la publicació sostenible basada en calcular, minimitzar i comunicar l’impacte ambiental dels llibres, per ajudar a crear consciència. Volem compartir amb vosaltres els principis que ens guien:

Producció pròpia
Els nostres llibres han estat somiats des del principi per nosaltres, en un treball col·laboratiu, directe i transparent entre totes les persones que els fan possible.

Ecoedició
Seguim els principis d’ecoedició en totes les etapes del procés d’elaboració dels nostres llibres, amb l’objectiu de crear objectes únics amb el mínim impacte ambiental.

Impressió local
Imprimim a Barcelona, a pocs quilòmetres del nostre espai de treball, amb papers certificats FSC o reciclats, amb tintes vegetals i màquines LED UV (neutres en emissions de CO2), i des de fa un temps no plastifiquem les cobertes.

Ecoedisseny
Cada col·lecció té un format únic i original, dissenyat des de l’inici en diàleg amb la impremta, per reduir al màxim la merma del paper i per crear una experiència agradable als sentits i d’aspecte artesanal.

Producció limitada
Publiquem poc, entre sis i vuit llibres l’any (en tres llengües simultàniament), perquè cada llibre es mereix tota la nostra atenció i perquè no volem inundar de novetats un mercat ja saturat.

Compromís amb el món
Intentem que els nostres llibres siguin coherents en el contingut i la forma, i que ajudin a reflexionar, sense moralismes, sobre les grans qüestions del món d’avui.

Despertar l’encís
Volem recuperar el sentit de meravella davant del món amb les temàtiques que triem, amb atenció als detalls i profunditat poètica: llibres amb llum pròpia.

També podeu entrar en cadascuna de les col·leccions i veure els llibres, un per un, i ben detallades les seves característiques. Trobareu Akialbum, Akimira, Akinarra, Akiparla, Akipoeta, Akivida, Akiwow i Petit Fragmenta.

De cada col·lecció vam poder gaudir de les explicacions d’un parell de llibres. Així, vam conèixer La platja dels inútils, Les històries de Nasrudín, Plantar el mon, Un paisatge una flor, Anem al bosc, Temps de Haikus, Gràcies Mare Terra!, Cues de somnis, Jane Godall, Tancho, Wangari Maathai, Per què plorem?, i alguns altres.

I, com acostuma a passar, el temps se’ns va tirar a sobre. En aquest sentit, ja ho hem explicat alguna vegada, som rigorosos. La tertúlia comença a les 18:00, puntual, i acaba a les 19:15 perquè després tenim 30 minuts de conversa informal mentre prenem una copa de cava, gentilesa dels col·laboradors (Juvé i Camps i Gallina de piel) i un bocí de pa de pessic que ens va portar la María B.

Aquest moment de conversa distesa per fer aquells comentaris pendents, de saludar-nos i fer una mica de “cotorreo”, també forma part de la sessió. Crec que va ser Mozart qui va dir que el silenci que es produeix quan acaba de sonar la darrera nota d’una simfonia, una sonata, una òpera, etc. també forma part de la partitura. Doncs, d’igual manera, el que es parla en acabar la Clandestina entre els assistents queda com a enriquiment personal de cadascú i això també té el seu valor.

Gràcies, també, a les assistents que m’han fet arribar un bon grapat de fotografies de la trobada. Algunes són les que acompanyen aquest escrit. La resta queden als arxius de l’Espai Llamps i Centelles.

La propera Tertúlia Clandestina serà el mes de desembre. Uns dies abans donarem pistes del tema. De moment, anoteu la data: dijous, 11 de desembre. Us hi esperem!