Olivier Tallec

by

«Tot esperant els bàrbars»: Rumors de guerra!

Quan vaig tenir a les mans aquest àlbum d’Olivier Tallec “Tot esperant els bàrbars” em va venir al cap que en certa ocasió, crec que va ser en un club de lectura, vaig llegir “El desierto de los tártaros”, una novel·la de Dino Buzzatti que em va impressionar pel seu to simbòlic i que em va fer pensar en la nostra vida, fent coses rutinàries a l’espera de no sabem què.

En aquest cas he tingut la mateixa sensació.

A la coberta veiem un home petit amb un barret molt gran. Està dempeus amb les mans a l’esquena, mirant cap a l’infinit. El veiem damunt d’un canó i intuïm que la cosa anirà de guerra. Els dolents, evidentment seran els bàrbars que arribaran de no se sap on, però segur que vindran. Uns pensen que serà pel bosc, altres diuen que per les muntanyes i també hi ha qui pensa que vindran pel riu. El cas és que segur, segur, que vindran i cal estar alerta.

Comencen els preparatius i veiem com es preparen els canons, es netegen les medalles i es situen soldats vigilant els possibles escenaris. És una feinada, però cal estar ben preparats!

Passa el temps i els bàrbars, els terribles bàrbars, no apareixen.

Un llibre molt divertit que ens parla de la impaciència, de la guerra i sobretot de les coses que podem fer si hi ha pau. Convé mirar amb deteniment els diferents homenets de l’exèrcit perquè cadascun expressa diferents emocions.

Un relat que pot generar un bon debat. Lectura recomanada a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Tot esperant els bàrbars
Autor: Olivier Tallec
Il·lustrador: Olivier Tallec
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Animallibres
Pàgines:
Barcelona, 2026

by

«Les tres pedres» d’Olivier Tallec

Fa molts anys, al voltant de la dècada dels 90, llegia uns fanzines anomenats “Mondo lirondo” i allà hi havia un personatge encantador: una pedra amb barret de cowboy que tenia pensaments curiosos i em recordava la “pedra filosofal”. El seu nom era Jack, la pedra. Divertidíssim.

Anys més tard, aquell personatge em va inspirar en un altre que formava part del projecte Somriures de l’editorial Cruïlla i anava adreçat a cicle infantil. Allà, acompanyant la Mina, la protagonista, vam col·locar una pedra al costat de la porta. La Mina i la pedra, xerraven.

Això ens recorda que al món dels contes, quan diem “En aquell temps en que les bèsties parlaven, els arbres cantaven i les pedres caminaven…” tot el que ve a continuació resulta versemblant i possible per als infants. Aquesta és la màgia dels relats que fan treballar el magí i són un aliment genial per a la imaginació.

L’editorial Birabiro, que està celebrant els deu anys de vida, ha incorporat al seu catàleg “Les tres pedres” una obra d’Olivier Tallec, amb una portada preciosa.

La història explica com les tres pedres vivien al cim d’una muntanya i cada matí el vent les feia tremolar mentre contemplaven les ovelles de la vall i observaven com creixien les plantes aromàtiques. Una autèntica vida de pedra!

Un dia, una tempesta va sacsejar la muntanya i els llamps la van partir fent que les pedres rodolessin muntanya avall i aterressin al niu d’una gralla. Allà també s’hi estava bé.

A mesura que anem passant pàgines veiem les peripècies de les tres pedres i els encontres que van tenint amb un talp, les ovelles, un gos, una llebre, etc., mentre van fent un recorregut que les portarà, sempre cap avall, a diversos indrets, fins acabar al fons del mar. Allà també hi estan bé.

Les imatges són boniques, de mida gran, i el relat és ideal per als infants dels cicles infantil i inicial.

LES DADES:

Títol: Les tres pedres
Autor: Olivier Tallec
Il·lustrador: Olivier Tallec
Traductor: Birabiro editorial
Editorial: Birabiro
Pàgines: 36
Barcelona, 2025

by

Els Quiquè i el ninot de neu

Els Quiquè són en Raül, l’Olívia, en Max, la Paula, en Bernat i la Pamela, una curiosa colla d’amics, cadascú d’ells amb una característica ben definida i particular.
A França, d’on és originari aquest àlbum, els autors ja n’han publicat quatre amb molt d’èxit. Ara, l’editorial Birabiro ens ha presentat el primer: Els Quiquè i el ninot de neu que no es volia fondre.
El llibre és una introducció al format còmic. Està ben pensat i els infants s’ho passen bé, rient i identificant-se amb determinats personatges, com en Raül que sempre veu problemes a tot arreu.


Al principi veiem l’Olivia pintant un cel de color gris. Els amics arriben i quan veuen el cel gris diuen que fa fred, s’abriguen i comença el deliri… Imaginen que neva, que neva molt, i decideixen fer un ninot de neu. Com que no hi ha pastanaga per al nas li posen un plàtan i l’anomenen Bernulf. Quan surt el sol, el ninot de neu comença a fondre’s i per salvar-lo el porten a la muntanya nevada. Allà trobaran éssers estranys com l’abominable gnom de les neus i altres.


M’ha agradat i m’ha fet riure. És un àlbum fresc que recomanem a partir de cinc anys.

Les dades:
Títol: Els Quiquè i el ninot de neu que no es volia fondre
Autor: Laurent Rivelaygue
Il·lustrador: Olivier Tallec
Editorial: Birabiro
Pàgines: 32
Barcelona, 2017

Si esteu a Barcelona el proper dia 5 d’octubre a les 7 de la tarda i us atanseu a la llibreria Jaimes podreu gaudir d’una conversa entre l’Olivier Tallec i l’Ignasi Blanch, parlant del seu ofici com a il·lustradors. A la publicitat de l’acte podem llegir:

Olivier Tallec

Dijous 5 d’octubre a les 7h
Diàleg entre il·lustradors: Ignasi Blanch conversarà amb Olivier Tallec
Olivier Tallec, il·lustrador per la premsa, l’edició infantil i el còmic i Ignasi Blanch, il·lustrador i coordinador de l’àrea d’il·lustració de l’Escola de la dona parlaran del seu ofici.
Olivier Tallec és il·lustrador de més d’una cinquantena de llibres. Es l’autor dels fantàstics «Qui que qui», de «Feliu, rei de les ovelles entre molts altres»
Ignasi Blanch, il·lustra llibres per a diferents editorials de Catalunya i de l’Estat espanyol. Coordina els estudis d’il·lustració de l’Escola de la Dona-Espai F. Bonnemaison
Traducció consecutiva – Entrada lliure

Ignasi Blanch