història

by

«Por arte de magia», La història de la màgia i els seus secrets.

Els joves lectors i els adults que han gaudit de les aventures amb components màgics gaudiran més que ningú d’aquest fascinant llibre que ens explica tot allò que sembla inexplicable d’una forma amena i amb unes il·lustracions que semblen extretes del bagul d’en Houdini, per citar el mag més famós, amb permís del mag Merlí.

Si hem seguit les aventures d’en Harry Potter, Bilbo Bolson, Mary Poppins, Matilda, etc., trobem episodis en els quals la meravella de la màgia que no sabem com funciona ens atrau i ens diverteix. Els qui tenen (tenim) capacitat de sorprendre’ns fàcilment, gaudim amb el moment en què fem un oh! molt gran i ens empassen l’engany (si està fet amb habilitat i destresa, sense que es noti el truc).

Aquest «Por arte de magia» és un llibre d’història que està dividit en tres parts. Cadascuna de les parts es reconeix perquè els fulls tenen el fons de diferents color.

La primera part ens explica la història de la màgia i ens remunta a èpoques llunyanes. Perquè no ens perdem incorpora un desplegable amb una línia del temps que fa un recorregut per les diferents èpoques de la màgia, des del món antic fins a l’època moderna.

La segona part fa una introducció de com els mags són capaços d’enganyar la ment, o com el cervell es deixa enganyar (a vegades). Ho entenem perfectament veient les il·lusions òptiques que ens fan percebre moviments on no n’hi ha, o com aquestes il·lusions alteren mides, formes i colors. Per a mi, aquesta segona part és la més entretinguda.


La tercera recorda la mateixa sensació que ens aclapara quan entrem en una ferreteria perquè és un d’inventari il·lustrat dels objectes que s’usen en els trucs de màgia al llarg de la història. Aquest apartat presenta tots els objectes màgics que han de formar part de la maleta d’un bon mag.

És un bon llibre per regalar i introduir-se en el món de la màgia. A més, sortosament, tenim molts bons mags i també bones escoles de màgia on podem aprendre i practicar alguns trucs que ens faran passar bones estones.

L’autor, Pietro Grandi, explica com va néixer la idea d’escriure aquest llibre:

«La idea del llibre va néixer de la meva gran passió per tot allò que és efímer i il·lusori, des dels focs artificials fins als jocs òptics i els trucs de màgia. El llibre que he creat és una síntesi dels estudis que he realitzat en els últims anys sobre com ens enganyem a través de la visió.
Des de petit m’ha atret la manipulació dels mags i el seu encant, i em va semblar útil, en un món digital basat en il·lusions virtuals, explicar el que va ocórrer en el passat entre xarlatans, saltimbanquis i il·lusionistes.»

Lectura recomanada a partir de 13 anys.

LES DADES:
Títol: Por arte de magia. La asombrosa historia de la magia y sus secretos.
Autor: Pietro Grandi
Il·lustrador: Pietro Grandi
Editorial: Zahorí Books
Idioma: Castellà
Pàgines: 142
Barcelona, 2025

by

«Sexe. Un viatge a través de la història», un llibre necessari, aclaridor i divertit

Takatuka és una editorial molt valenta i publiquen llibres de temes polèmics, sabent que la millora manera de combatre els tabús i la ignorància és donar-los visibilitat i deixar que l’aire fresc entri al pensament dels lectors.

«Sexe. Un viatge a través de la història» és un d’aquest llibre que potser no arribarà a les escoles i instituts perquè hi haurà censura prèvia o, encara més probable, formi part dels llibre prohibits i vagi directament a la foguera. No seria la primera vegada.

Recordo que parlar de sexualitat, quan jo era petit, era un tema tabú, a casa i a l’escola. Ningú ens informava i així ens va anar. No és que ara la cosa estigui millor. Actualment, sentim a dir que els joves aprenen veient el que s’exposa a través de les xarxes socials i les pàgines web. Sovint és pornografia i això comporta una visió esbiaixada del que entenem per sexualitat. Per aquest motiu s’agraeix que es publiquin llibres de coneixements com aquest.

L’autora, l’Elin Hägg, va estudiar etnologia i es dedica a escriure llibres divulgatius. En el cas del llibre «Sexe. Un viatge a través de la història» no es centra només en la biologia sinó que el seu enfocament està pensat en la història de la sexualitat als paisos occidentals. La seva idea és demostrar que allò que avui resulta obvi és producte del nostre pensament i ha estat modelat per un grapat de disputes religioses, polítiques i econòmiques.

Al web de Takatuka llegim, entre altres frases aquesta:

Uneix-te a nosaltres per a descobrir des de vulves parlants, fulles de figuera, proves de virginitat, caceres de bruixes, prohibicions i lleis de puresa racial, fins als moviments d’alliberament sexual, la legalització dels anticonceptius, les lleis del consentiment, el metoo i la teoria queer.

M’ha fet pensar que expressions com “metoo” o “queer” són paraules modernes que ja estan acceptades als diccionaris i, tot i que encara no estan normalitzades, potser en un futur seran un reflex del que s’estilava a principis del segle XXI.

El llibre també m’ha recordat que el tema de la sexualitat, com altres, cal explicar-lo i defensar-lo, sobretot ara que la deriva puritana s’està obrin pas a Europa.

Lectura recomanada per als joves, a partir de 13 anys.

LES DADES:
Títol: Sexe. Un viatge a través de la història
Autora: Elin Hägg
Il·lustradora: Elin Hägg
Traductora: Elena Martí
Editorial: Takatuka
Pàgines: 112
Barcelona, 2025

by

«MiniARQUITECTES», Un viatge arreu del món per conèixer algunes meravelles arquitectòniques

Aquesta setmana, les tres entrades del blog se centraran en els llibres que estan relacionats amb la història. El primer és aquest MiniArquitectes que ens recorda vint construccions que van des del cercle de pedres de Stonehenge passant per construccions modernes com els gratacels de Nova York i acabant amb arquitectures contemporànies com les construccions sinuoses del centre Heydar Aliyev.

El següent serà «Un viatge a través de la història del sexe» i comentarem el llibre que ha publicat Takatuka, obra d’Elin Hägg, adreçats als adolescents.

Acabarem amb «Por arte de màgia», l’apassionant història de la màgia i els seus secrets, editat per Zahorí books.

MiniArquitectes és un llibre ens mostra vint projectes que podem reproduir a l’escola o a casa amb materials senzills. La idea és involucrar els infants i fer-los veure i comprendre l’arquitectura a través de projectes d’art creatiu. Són una vintena de projectes fàcils de fer utilitzant materials senzills i amb una gamma de tècniques variades que ajuden a emprar diverses habilitats motores.

Els projectes van acompanyats de fotografies que mostren com realitzar la construcció pas a pas. A més, conté instruccions clares, fàcils de seguir.

Cada projecte mostra fotografies dels edificis famosos que els van inspirar, així com altres dades divertides i preguntes sobre les estructures i els seus arquitectes.

Amb aquest llibre a camí entre el coneixement i l’experimentació plàstica, els infants poden viatjar arreu del món per veure algunes de les seves arquitectures més famoses.

Un exemple perquè s’entengui millor. A la pàgina 42 ens parla de La Sagrada Família i ens proposa construir una torre més o menys sofisticada amb espaguetis i núvols.

Hi ha vint tècniques diferents per construir un iglú, un tipi, un castell medieval, un gratacels, etc.

Un llibre ideal per llegir-lo els caps de setmana a casa i dedicar una estona a seguir el que ens proposa la Joséphine Seblon, l’autora:
Des de ben petits, als infants els atreuen el disseny d’espais i la construcció d’edificis. Tenen un fort instint constructor i els fascinen les estructures del seu entorn més pròxim. Això ho observo en els meus propis fills cada vegada que els veig construir un altre «minimon». Però, què podrien aprendre de les obres de l’arquitectura antiga, moderna i contemporània més famosa del món?

Lectura recomanada a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: miniARQUITECTES
Autora: Joséphine Seblon
Il∙lustrador: Robert Sae-Heng
Traductora: Alícia Rodríguez
Editorial: Coco books
Pàgines: 96

Barcelona, 2025

by

Tercera biblioteca humana de l’Hospitalet

La Biblioteca Humana és una iniciativa nascuda a Dinamarca l’any 2000, que s’ha expandit a més de 80 països arreu del món. La primera edició de L’Hospitalet es va realitzar a la Biblioteca La Florida. El 15 de juny de l’any passat va tenir lloc la segona edició a la biblioteca Tecla Sala.

La tercera edició ja està programada per al dia 8 de novembre a la Biblioteca La Bòbila.

Una iniciativa d’aprenentatge global, innovadora i pràctica basada en crear un marc segur per a converses personals que ajuden a desafiar els prejudicis, combatre la discriminació, prevenir conflictes i contribuir a una major cohesió humana superant les diferències socials, religioses i ètniques. Un espai per al diàleg, on discutir temes tabú de manera oberta i sense condemna. Un lloc on les persones que difícilment parlarien entre elles, troben espai per a la conversa.

Si cliques a https://www.bibliotecahumanalh.com/ trobaràs molta informació i et faràs una idea de què va la cosa.

Si vols saber-ne més, demà hi haurà una sessió informativa online on explicaran les diferents maneres de participar:
• Dijous 10 de juliol a les 9:30 h
• Durada: 1 hora
• Format: online

Si vols accedir a la xerrada, només has de fer un missatge a aquest correu:
hola@bibliotecahumanalh.com

by

«Mites grecs» l’origen de moltes històries

Roberto Calasso va ser un autor italià que ens va encomanar l’amor i la passió per les històries dels deus, semideus i herois de l’antiga Grècia.

Un dels seus llibres, “Las bodas de Cadmo y Harmonia” narra la darrera vegada que els Deus de l’0limp van baixar a la Terra per assistir com a convidats a una festa. El que allà va passar va ser una de les coses més boniques que ens han passat com a civilització, però això és una altra història, com diria Ende.

Potser el que s’explica no va passar mai però no importa perquè serà recordat per sempre i anirà variant cada vegada que algú ho expliqui afegint detalls i més detalls.

La literatura que llegim comparteix molts dels episodis que durant aquella època daurada es van crear. Alguns d’aquests episodis i històries són molt bèsties, truculents i escandalosos, ens generen curiositat i un cert morbo, talment com la sèrie que ho està petant a TV3 sobre els “Crims”.

«Mites gregs» ens introdueix de manera senzilla i directa en les mitologies. Comença amb Cronos i l’inici de tot plegat. El segon capítol està dedicat a Zeus, el tercer a Hèstia i després coneixerem a Posidó, Hades, Demèter, Persèfone i altres, alguns de molt coneguts com Afrodita, Hermes, Apol·lo, Hermafrodit, Narcís, Pigmalió, etc.

Cada capítol ocupa com a màxim deu pàgines i entremig hi ha les il·lustracions reconeixibles de Jotaká. Acompanya el relat un pròleg de Pau Sabaté que situa el que llegirem i al final trobem una mena d’arbre genealògic amb tots els amors, matrimonis i relacions diverses. Mols útil.

Lectura per als joves a partir de 12 anys.

LES DADES:
Títol: Mites grecs, l’origen de tot
Autora: Meritxell Blay
Il·lustrador: Jotaká
Editorial: Inuk
Pàgines: 266
Barcelona, 2024

by

«Oficis que ho van petar» a L’ofici d’educar

Diumenge passat vam presentar aquest llibre que es llegeix amb interès. Ens explica les feines que al llarg de la història han anat canviant o han desaparegut. Algunes els coneixíem per les pel·lícules o perquè fins fa poc encara ens feien servei. Es el cas dels “gladiadors”, “botxins”, “ascensoristes” o “alquimistes”. Altres, en canvi, ens són del tot desconegudes com les ”madames toilettes”, els “venedors de sorra” o els “nens dels assots”

És un llibre sobre els oficis més estranys que hi ha hagut al llarg de la història. Hi trobareu tota mena d’oficis en aquest llibre ideal per a infants de secundària.

La diversió informativa sobre un munt de professions inusuals està garantida però l’autor ha volgut aprofundir amb explicacions senzilles i documentades sobre la història de les professions i les primeres divisions del treball i, d’aquesta manera veiem com han anat canviant les feines al llarg dels segles i com, algunes, s’han extingit completament o s’han reorganitzat gràcies a la tecnologia i la ciència.

Un llibre interessantíssim. Escrit per Markus Rottmann.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els qui encertin la resposta sortegem el llibre, gentilesa de l’editorial. En aquest cas l’editorial Tramuntana.

La pregunta dels Llibres per somiar és:

On treballaven les dones computadores?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/oficis-que-ho-van-petar-de-markus-rottmann/audio/1228164/

by

«La veritable història de la Flora Pomerània» i el seu empoderament

Flora Pomerània és el nom d’una de les protagonistes del relat. És un nom bonic, fàcil de recordar i que ens transporta a una època en la que el nom Fora era habitual. Ara crec que s’ha perdut, com molts altres. Només cal que investigueu al vostre arbre genealògic i trobareu noms curiosos i oblidats. I el cognom Pomerània té la seva gràcia, perquè és el nom d’una regió polonesa i també d’una raça de gos.

Flora Pomerània també és nom de conte. L’autora, L’Anna Vilar, l’ha clavat.

El llibre com a objecte és d’aquells que tenen imant i que en veure la coberta fan ganes de tenir-lo, de llegir-lo i de viatjar amb el tren de vapor que es veu arribant a l’Estació de França de Barcelona. També es veu una jove (la Flora Pomerània) amb una maleta a les mans i mirant-nos de cara, com si estigués a punt d’explicar-nos la seva aventura, el seu viatge increïble que és el que anirem descobrint a mesura que avancem en la història.

El relat és curt, al voltant de les cent pàgines, dividit en catorze capítols i en alguns d’ells les il·lustracions d’en Jordi Vila Delclòs l’embelleixen i ens transporten a una època reculada de principis del segle XX. Mireu, per exemple, a la Flora i en Jordi Fuster, un enginyer amb qui tindrà una relació amorosa, passejant pel carrer de Ferran.

De què va? D’alguns episodis d’una família benestant on totes les dones s’anomenen Flora, començant per la besàvia, la Flora Pomerània, l’àvia Flora Wood, la mare i la besneta Flora una noia potent que s’assembla a la besàvia amb la que comparteix protagonisme.

A la contracoberta llegim:

La Flora explica la vida fascinant de la seva besàvia, la Flora Pomerània. Tot va començar quan en Fèlix, el germà de la Flora, havia de fer un treball sobre la memòria històrica i va triar el personatge de la besàvia, una dona que va trencar motlles i esquemes dins la família i també dins la societat de l’època. La Flora Pomerània havia viatjat i havia estudiat, i fins i tot havia viscut a Berlín… amb l’Albert i l’Elsa Einstein!
A través de cartes, diaris i fotografies, la Flora reconstrueix una vida digna de ser explicada: la veritable història de la Flora Pomerània.

Sí, sí, ho has llegit bé. L’Albert Einstein i la seva dona Elsa tenen la seva influència en el relat.

M’ha agradat com l’Anna Vilar ha estructurat la història com si fos un trencaclosques o una novel·la policíaca on, de mica en mica, anem coneixent retalls i moments de diverses èpoques del segle XX que van encaixant fins a mostrar-nos el retaule complet. Com que la novel·la va adreçada a joves, està bé estirar del fil i ser una mica exigent perquè el magí treballi i vagi fent connexions, inferències i es vagi acostumant a anar més enllà del que està llegint. En algun moment del relat he tingut un flash i he pensat que ve a ser com la lectura multimodal que fan els joves quan llegeixen en pantalla.

Felicitats al tàndem Vilar-Vila!

Podeu llegir les primeres pàgines, clicant a:
https://animallibres.cat/tl_files/pdfs/fragments/9788419659996_FR.pdf

Lectura recomanada a partir dels 12 anys

LES DADES:
Títol: La veritable història de la Flora Pomerània
Autora: Anna Vilar
Il·lustrador: Jordi Vila Delclòs
Editorial: Animallibres
Col·lecció: L’arca núm. 29
Pàgines: 114
Barcelona, 2024

by

Exposició «Coll fa 100 anys»

Un record de la meva infantesa a l’Hospitalet és el quiosc que hi havia a prop de casa on anàvem a comprar els tebeos que després compartíem amb els amics. Era la manera de llegir-los. Cadascú tenia les seves preferències. El meu cosí comprava “Hazañas bélicas”, en Nicolás, el veí de l’àtic, s’estimava més “el Capitán Trueno” o “El Jabato”. A mi em fascinaven les historietes, els tebeos, i encara en guardo uns quants. Tenien noms com “Pulgarcito”, “Tio Vivo” “DDT”, “Yumbo”, “El campeón” “Ven y ven” i altres. Així vaig creixer, amb Vázquez, Raf, Benejam, Ibáñez i el grandíssim Coll que va tenir la seva època daurada al TBO, coincidint amb la meva infantesa.

Precisament, aquests dies, al Centre Cívic Urgell, hi ha una petita exposició dedicada a Josep Coll. Amb motiu del centenari del seu naixement, fa 100 anys, l’exposició es pot veure fins el 24 d’octubre.

Comissariada per Luis Garbayo, compta amb historietes originals i amb reproduccions ampliades on s’ha prescindit de les bafarades que sovint eren imposicions del criteri editorial de TBO.

El dia 25 d’octubre a les 19:00 es farà la presentació del llibre en homenatge a Coll editat per Norma Editorial.

Si sou dels nostàlgics dels tebeos, aquesta exposició us agradarà.

by

«Oficis que ho van petar», increïble però cert

Un dels records del meu pare era de quan l’any 1950 va arribar a l’Hospitalet. Havia nascut al sud de França on va viure vuit anys, abans no tornés al País Valencià. Més tard, amb trenta anys, va fer via cap a Catalunya. M’explicava que la primera de les feines que va fer era la de «Repartidor de gel» i consistia en anar amb un carro on hi duia les barres de gel que repartia a lleteries, botigues de queviures i també a particulars. Em deia que aquella feina li va durar poc.

Quina ha estat la meva sorpresa que he vist una il·lustració a la pàgina 73 d’aquest llibre de no ficció on parla d’oficis que ja no existeixen. El de «repartidor de gel» va desaparèixer perquè uns anys més tard, cap al 1960, gairebé tothom tenia nevera elèctrica i ja no els calia el gel per conservar els aliments.

El llibre es llegeix amb interès i està ben fet. Segur que a les escoles té molt èxit, gairebé com el que tenen els «llibres dels rècords» plens de curiositats que enganxen als infants.

La diversió informativa sobre un munt de professions inusuals està garantida però l’autor ha volgut aprofundir amb explicacions senzilles i documentades sobre la història de les professions i les primeres divisions del treball i, d’aquesta manera veiem com han anat canviant les feines al llarg dels segles i com, algunes, s’han extingit completament o s’han reorganitzat gràcies a la tecnologia i la ciència.

Hi ha feines que recordem fàcilment. Si llegim “gladiadors”, “botxins”, “ascensoristes” o “alquimistes” segur que sabem de què va la cosa però si ens parlen de “”madames toilettes”, “venedors de sorra” o “nens dels assots” tindrem curiositat per saber quines feines inusuals eren.

No tenia ni idea que a l’època de l’Imperi Romà hi ha via “depiladors d’aixelles” a les cases de banys, la feina dels quals consistia precisament en tenir cura de la higiene dels clients i depilar les aixelles i altres parts del cos on, amb unes pinces de bronze arrencaven els pèls un a un o a blens. Quin mal!

M’han semblat increïbles algunes feines com la dels “artistes del pet” que als teatres de “varietés” eren capaços d’absorbir aire amb el cul i expulsar-lo en forma de melodia. També s’expliquen fets interessants sobre llocs de treball a ciutats insalubres i brutes com “Els homes de la nit” que arriscaven la seva vida en una feina repugnant i perillosa per a la seva salut.

Molts oficis s’han perdut i altres estan en camí de desaparició com “telefonistes” “dependents de vídeo club” o “empleats de les agències de viatges”.

Un llibre de coneixements que agradarà a nois i noies a partir dels vuit anys.

LES DADES:
Títol: Oficis que ho van petar i les seves sorprenents històries
Autor: Markus Rottmann
Il·lustrador: Michael Meister
Traductora: Tiana Puig
Editorial: Tramuntana
Pàgines: 96
Sant Feliu de Guixols, 2024

by

«Mentrestant, a la Terra…» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam presentar aquest llibre de l’Oliver Jeffers, autor del qual ja n’hem parlat en aquest blog (per exemple a https://jaumecentelles.cat/2018/05/04/apunts-per-viure-al-planeta-terra-segons-jeffers/) i que en aquest cas porta com a subtítol “Trobant el nostre lloc en el temps i l’espai“. Està editat, com tots els seus llibres, per Andana.

Ens parla d’un viatge imaginari, que fa un pare amb els seus fills en el seu cotxe domèstic que es converteix en un cotxe espacial, per tot el Sistema Solar. El llibre juga amb la distància que separa la Terra amb cadascun dels astres del Sistema Solar, tot comparant-lo amb episodis de la història de la humanitat.

Distància i temps. Se centra en els conflictes per les fronteres al llarg de la nostra curta història. Així, per exemple, quan explica que per arribar a Mercuri calen 150 anys a la velocitat que van (a seixanta quilòmetres per hora) ens recorda que fa 150 anys aproximadament alguns països europeus estaven colonitzant l’Àfrica o que, anant més enllà, per arribar a Júpiter ens caldrien 1200 anys (a 60 quilòmetres/hora) i que fa 1200 anys els víkings estaven controlant el nord de l’Atlàntic. Aquesta és la idea del llibre: Convertir la distància entre la Terra i altres planetes en anys i mirar enrere per saber què passava en aquell moment al nostre planeta.

Una lectura molt recomanable.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Mentrestant a la terra…” la pregunta és :

“Quant de temps triga el cotxe espacial a arribar a la Lluna?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 9 de juny.

Al darrer concurs la guanyadora va ser la Pepa Collazos i s’emporta un exemplar de «Deu en un llit». L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/mentrestant-a-la-terra-doliver-jeffers/audio/1209419/

………………………………………………………………..

A l’àlça els pòdcasts als centres educatius

Al mateix programa es va parlar de les escoles que, cada vegada més, aposten per crear continguts radiofònics a classe, que publiquen i comparteixen amb tota la comunitat educativa a través de les xarxes. Una de les claus d’aquest interès és la motivació que genera: no és el mateix fer una classe normal que posar un micròfon al davant de l’alumnat. Del poder del pòdcast van parlar la Núria Castelltort Valls, coordinadora pedagògica de l’Institut Moianès, i els alumnes Guillem Riera García i Ona Gros Henestrosa, de segon d’ESO, que han creat el pòdcast “Això es pot salvar“. També hi van participar la Pepa Adell Nolla, tutora de cinquè de l’Escola Doctor Alberich i Casas, de Reus, on fan ràdio gràcies al programa Bibliotech; i dos dels seus alumnes: Ariadna Marca Suárez i ⁠Nil Tafunell Morató.

Van sentir també la Raquel Tornay, coordinadora de Ràdio de l’Escola Estalella i Graells, de Vilafranca.

El pòdcast del programa sencer, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/a-lalca-els-podcasts-als-centres-educatius/audio/1209421/