«L’escapada» a L’ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest àlbum escrit i il·lustrat per la Rozenn Brécard, editat per Libros del Zorro Rojo i recomanat per als infants de cicle inicial.

Es tracta d’una història lineal senzilla que ens mostra la bellesa del món, la creativitat entremaliada dels protagonistes i el sentiment de felicitat i llibertat.

La història comença en un entorn fosc, amb una imatge de l’atmosfera a primera hora del matí, unes quantes llums a les finestres de cases perdudes entre la vegetació dels arbres alts i un gat creuant la carretera. És una mica intrigant.

Veiem dos infants amb jaqueta, botes i motxilla caminant. És dilluns. Són sis vinyetes en una doble pàgina que tracen el recorregut d’un autobús i després els dos germans, sortint d’una casa, corrent darrere el bus que ja ha marxat. Han fet tard!

Què poden fer? Anar-hi caminant.

Així comença l’aventura. La germana gran és decidida, resolta, impacient; el germà petit és prudent, espantadís, acostumat a anar a remolc de la germana.

Aquell dia no aniran a escola i viuran una aventura esbojarrada que els permetrà entregar-se amb tota llibertat —una llibertat robada a la rutina— a satisfer la seva curiositat pel paisatge i pels éssers que l’habiten. També es descobriran a si mateixos. Els seguirem fent un recorregut per les instal·lacions portuàries, vivint un viatge immòbil en un cotxe abandonat, escapant del guàrdia forestal policia i del propietari d’un gos que el busca, escalant un penya-segat, banyant-se a l’aigua freda d’una platja solitària, etc.

Cap al final, la posta de sol significa el retorn a casa. La imatge d’ells dos admirant la bellesa del sol ponent és bonica.

Aquesta història ens convida a pensar sobre la llibertat dels infants en un món cada cop més connectat i protegit.

Com a cada programa, fem una pregunta relaciona amb el llibre i, si heu estat atents a la conversa, segur que l’encertareu. Si envieu la resposta, participareu del sorteig del llibre que comentem, gentilesa de l’editorial Libros del Zorro Rojo. La pregunta és:

Quin dia de la setmana els dos germans perden el bus escolar?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 22 de desembre.

Les guanyadores del concurs anterior sobre el llibre «Vint vegades» són L’Ariadna i la Itzel. L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast de la secció clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/lescapada-de-rozenn-brecard/audio/1227403/

«El bosc dels germans» a L’ofici d’educar

Ahir, als “llibres per somiar” vam presentar aquest llibre de gran format que ens explica que dos germans han heretat un bosc i cadascun d’ells construeix el seu projecte de vida a la part de bosc que li ha tocat.
Els veiem, un a cada pàgina, de forma gairebé simètrica. El primer germà s’organitza per viure d’acord amb allò que la natura li ofereix, respectuosament, tallant alguns arbres per construir una cabana, pescant alguns peixos i cultivant un petit jardí.

El segon germà té uns altres plans i construeix una gran mansió, aprofitant els recursos que l’envolten per enriquir-se mentre transforma la part del seu bosc en un poble.

«El bosc dels germans» és un llibre per contemplar i comentar el que passa, posant atenció en els detalls i reflexionant sobre allò que és més adequat per a la nostra supervivència.

Com a cada programa, fem una pregunta relaciona amb el llibre i, si heu atents a la conversa, segur que trobareu la resposta fàcilment. També trobareu una pista molt bona a la fotografia.

Si envieu la resposta, participareu del sorteig del llibre que comentem, gentilesa de l’editorial Coco Books. La pregunta és aquesta:

Com arriben els germans al bosc?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 24 de novembre.

La guanyadora de l’anterior llibre, «la geganta», és la Lourdes Ponseti. L’enhorabona!

Podeu sentir la secció “Llibres per somiar” clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/el-bosc-dels-germans-de-yukiko-noritake/audio/1224297/

«L’Òscar i jo», una història amable

En aquesta novel·la seguim les aventures de l’Ida, de vuit anys, i el seu germà petit, l’Óscar, de cinc anys. Viuen amb els seus pares en un petit poble de Noruega, envoltats de boscos.

Al llarg dels capítols, coneixerem episodis de la seva vida quotidiana. A cada capítol hi ha un petit problema o drama interior que sempre es resol de manera amable. La narradora és l’Ida però el protagonisme està compartit amb el seu germà Òscar, un nen inquiet, que pregunta tot, és agosarat i comprensiu però també es mostra arrogant, trist, enfadat, malhumorat o espantat, de fet, com qualsevol infant d’aquesta edat tan divertida.

M’ha agradat com està escrit perquè és ideal per llegir en veu alta o en parella fent cadascú la seva part del diàleg.

M’ha agradat també com s’anomenen els capítols perquè ens anticipen què ens trobarem i, alhora, poden ser un joc d’imaginar què passarà. Per exemple, el primer “L’armari o: un bon cop de cap amb la bola del món” és prou explícit, com ho són els altres deu. Si llegim el capítol tercer “A casa dels oncles o: adults saltant i caient de cul en un llit elàstic”, o el desè “La baixada o: un garatge robat i el gust que té la neu groga”, l’autora ens està induint a entrar en una situació que pot ser trista en el cas del tercer o esbojarrada en el cas del desè.

Al llarg del diversos capítols es percep que alguns dels fets que es narren han succeït realment perquè són tan versemblants que els estem veient. Plana sobretot un tema que es va repetint i es refereix a la relació de dependència o independència dels germans i és ben bé així com ho viuen els nens ens aquestes edats. Allunyar-se dels pares però alhora tenir un refugi on sentir-se protegits, còmodes i segurs.

Algunes idees d’aquesta parella entranyable donaran pistes als lectors de ciutat perquè es mostren jocs i situacions on la creativitat és present i conviden a seguir l’exemple.

La coberta, obra de la Zuzanna Cejej és molt bonica.

Lectura recomanada a partir de deu anys.

LES DADES:
Títol: L’Òscar i jo
Autora: Maria Parr
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Traductora: Meritxell Salvany
Editorial: Nòrdica
Pàgines: 216
Madrid, 2024

«Buscant l’Ahmed», del Marroc a Barcelona

El passat dimarts, 29 d’octubre, a la llibreria Casa Anita vam presentar “Buscant l’Ahmed”, el darrer llibre d’en Jesús Ballaz. Vaig tenir l’honor d’acompanyar l’autor en aquest acte organitzat per Ekaré, una editorial sensible amb el tema de les migracions perquè ells mateixos ho són.

Ekaré va arribar a Catalunya fa 23 anys procedent de Veneçuela i en el seu catàleg trobem nombrosos llibres que tracten d’aquest tema, d’aquesta diàspora que fa que les persones anem amunt i avall per diferents motius.

Vaig començar recordant el magnífic poema d’en Bernardo Atxaga “Mazisi okeita denbelek” on algú es sorprèn de veure un home vingut de l’Àfrica prenent un cafè en una cafeteria de Bilbao. És un poema escrit el 1996 (crec) en una època en que la immigració de persones vingudes d’altres continents al País Basc era minsa.

Ho comparava amb la situació de les escoles (les que conec del Baix Llobregat) on trobem un nombre elevadíssim d’infants nascuts aquí però de pares vinguts de tot arreu, (Sud-Amèrica, Àfrica subsahariana, Magreb, Ucrïna, India, etc.) Per a aquestes escoles és una riquesa increïble, tot i estar mancades de prou recursos.

La literatura infantil i juvenil també es fa ressò d’aquest fenomen de la globalització i, alguns relats, fan èmfasi en l’arribada de persones que venen fugint de situacions dures, complicades, de lloc on hi ha guerra i poques possibilitats de reeixir. Arriben a la recerca de feina i un futur millor i es troben amb un idioma que no coneixen, uns costums diferents i incomprensió generalitzada. Per això, “Buscant l’Ahmed” em sembla un relat ideal per trencar alguns estereotips i prejudicis.

De què va? Va d’un noi, en Said, que fa el viatge des del Marroc fins a Barcelona amagat en un camió. Arriba sense adreça on anar, sense diners, sense res. La seva principal preocupació és trobar menjar i mirar que no l’enxampin i l’enviïn a un centre d’internament per a menors. I, sobretot, arriba buscant el seu germà Ahmed de qui sospita que es troba a Barcelona.

El llibre està escrit en forma de còmic, pensant en els possibles joves lectors que es poden apropar a la seva lectura i reflexió posterior atenent a diversos aspectes. El primer és veure que està ben escrit, és coherent, entreté, emociona i ens informa d’una realitat massa habitual, malauradament. Després hi ha un aspecte que porta a un altre debat perquè el desllorigador de la trama és un mural i al llarg de les pàgines veiem moltes pintades que ens porten a reflexionar sobre l’art urbà.

Durant la presentació vam tenir l’oportunitat d’escolar a una persona que pertany a “BMurals”, un centre especialitzat en art urbà amb seu a Barcelona, amb un enfocament integral, que combina el suport a la creació, a través de l’impuls d’intervencions murals, residències i exposicions (podeu veure el que fan entrant a https://www.bmurals.com/)

En Jesús ens va explicar nombroses anècdotes de com es va gestar el relat i la sort que va tenir de poder coincidir amb l’Ed Oner, l’il·lustrador, quan va venir a Barcelona des de Casablanca. Podeu conèixer aquest artista urbà a través de les xarxes socials Instagram i Facebook.

I vam acabar amb una copeta de vi del Marroc, un syrah potent.

Lectura recomanada a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: Buscant l’Ahmed
Autor: Jesús Ballaz
Il·lusrador: Ed Oner
Traductor: Matías Adam Barrios
Editorial: Ekaré
Pàgines: 40
Barcelona, 2024

«El bosc dels germans», una metàfora ecològica

El nostre planeta és preciós i ens proporciona molts recursos naturals perquè la nostra vida sigui més còmoda i agradable, però necessita que el cuidem i no abusem d’uns recursos que comencen a esgotar-se.

Les dades ens indiquen que no anem pel bon camí, consumim massa i més de pressa del que el planeta necessita per regenerar-se. A aquest pas, d’aquí a vint-i-cinc anys, necessitarem tres planetes per mantenir el ritme actual. Potser el que cal, més que un canvi climàtic és un canvi de mentalitat de tots nosaltres.

Aquest llibre de gran format ens explica que dos germans hereten un bosc on cadascun construeix el seu projecte de vida.

Els veiem, un a cada pàgina, de forma gairebé simètrica. El primer germà s’organitza per viure d’acord amb allò que la natura li ofereix, respectuosament, tallant alguns arbres per construir una cabana, pescant alguns peixos i cultivant un petit jardí.

El segon germà té uns altres plans i construeix una gran mansió, aprofitant els recursos que l’envolten per enriquir-se mentre transforma la part del seu bosc en un poble.

M’ha agradat molt i, sobretot, el tractament de les imatges crec que és molt suggeridor. Només cal deturar-se, observar i analitzar el perquè de cada il·lustració. Per exemple, la presència de la jove a la primera pàgina i que, com a observadora dels canvis que es produeixen, optarà per un camí més d’acord amb l’esperit d’allò que podríem considerar més salvatge, més natural.

«El bosc dels germans» és un llibre per contemplar i comentar el que passa, posant atenció en els detalls i reflexionant sobre allò que és més adequat per a la nostra supervivència.

A l’escola, o a casa, és un àlbum ideal per fer veure als infants què s’hi amaga darrera de cada imatge, quines diferències hi ha entre les dues pàgines i perquè puguin inferir què ens vol dir l’autora.

Després d’una primera lectura, es poden plantejar als infants preguntes sobre el que s’ha vist, per aprofundir i comparar la vida dels dos germans.

Per exemple, si observem la coberta:
A la pregunta “Per què aquest llibre té aquest format tan gran?” ens apropem a la idea de magnitud de la naturalesa, de la immensitat del bosc del qual estem parlant.
Si volem saber com han arribat els germans a aquesta platja, només caldrà obrir les dues cobertes per trobar la resposta en el caiac de la contraportada.
Si ens fixem en com van vestits els dos germans, veurem la simetria, blanc i negre, negre i blanc, com un negatiu fotogràfic.
Si preguntem quina altra persona apareix a la portada? A qui representa? Serà interessant resseguir-la al llarg de la història perquè aquesta mena d’esperit de la natura és un element clau per comprendre el missatge que l’autora ens envia.
Si ens preguntem el perquè de la perspectiva que ha escollit l’autora entendrem que estan fetes des d’una perspectiva zenital per mostrar-nos la grandesa de l’espai on es desenvolupa l’acció.

El mateix podem fer amb les pàgines interiors i amb el text que també ajuda a veure les diferències. Es tracta, en definitiva, que captin i infereixin el que les imatges ens mostren a cadascuna de les pàgines, mitjançant preguntes del tipus:
Com són les dues cases dels germans?
A l’escena nocturna, qui contamina més?
Etc.

En acabar, es plantegen temes relacionats amb una gestió sostenible que no comprometi el futur del bosc: Per què és útil el bosc?, quines funcions realitza? què podem fer al bosc i què no?, etc.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.
LES DADES:
Títol: El bosc del germans
Autora: Yukiko Noritake
Il·lustradora: Yukiko Noritake
Traductora: Mireia Alegre
Editorial: Coco books
Pàgines: 32
Barcelona, 2021

«Pepín y Olivia» un còmic dinàmic i fresc

Pepín y Olivia són germans. L’Olivia és la germana gran i és entenimentada i raonable que el seu germà petit, en Pepín, entremaliat i bellugadís, amb idees i pensaments que ens fan somriure perquè són autèntics, com els que tenen tots els infants.

El còmic està estructurat en petites històries que ens narren moments de la vida dels dos germans i els seus familiars i amics. Es centra en la festa que estan preparant. Estan planejant una “gran festa de res de res”, però és una festa especial perquè no hi ha cap motiu a part de celebrar una trobada amb la gent que estimen. La festa és el darrer capítol i totes les històries precedents (més de 120 pàgines) venen a ser la introducció on anem coneixent els seus pares, els familiars, els veïns i els amics.

El text està escrit de manera entenedora, amb paraules senzilles, com si fossin de nens. A cada episodi, anem coneixent alguns moments quotidians de les seves vides. Tot plegat fet amb molta gràcia, amb humor, amb certa ingenuïtat, amb les bones paraules que ens recorden una saviesa que ve de lluny, i també a lo nostra infantesa.

L’autora té un registre gràfic diferent al de “les Varamilles” però igualment inclou un bon grapat de detalls que ens fan aturar-nos i observar-los. Són els objectes i els escenaris familiars que acompanyen els protagonistes.

Trobareu moments delirants com quan el gos Kiki passeja amb patinet pel parc, quan el pare cuina receptes esbojarrades que ningú gosa tastar, el capítol a casa dels avis i l’esmorzar tendre i deliciós al capítol “El desayuno de vaquero” i, sobretot, l’aventura a la fira i la festa final, “mariachis” inclosos.

L’he llegit amb la meva neta de nou anys i ens hem fet un fart de riure perquè moltes de les situacions li han semblat creïbles i fins i tot li han recordat d’altres viscudes per ella o els seus companys d’escola.
Al llibre se li podria retreure la tipografia triada. Costa de llegir.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Pepín y Olivia
Autora: Camile Jourdy
Il·lustradora: Camile Jourdy
Traductora: Alba Pagán
Editorial: Astronave
Pàgines; 130
Barcelona, 2024

«El cavall taronja», a la recerca del germà perdut

El cavall taronja explica la història d’un cavall que no ha perdut l’esperança de trobar el seu germà. Només té una pista: la meitat d’una fotografia i pensa que si troba qui té l’altra meitat trobarà el seu germà.

Al cavall se li acut de posar un anunci a la premsa però no aconsegueix res. Ho torna a intentar diverses vegades afinant la cerca i oferint una descripció més detallada. Sense sort.

Van passant els dies i no té èxit en les seves investigacions. Un dia en que es troba especialment desanimat, mentre segueix buscant es creua amb un cavall castany i comencen a parlar. De seguida es fan amics, tot i que estan decebuts perquè les fotografies que tenen cadascun d’ells no coincideix amb l’altra meitat.

Sort que el cavall castany té una gran idea i li fa veure al taronja que no han de semblar-se físicament per ser germans.

La història és tendra i emotiva i les il·lustracions són potents -sobretot si es miren a certa distància-, traspuen alegria i són molt acolorides.

Àlbum recomanat per als infants d’entre cinc i set anys. Una bona lectura per entendre quins lligams ens uneixen als altres, més enllà de la genètica. És un viatge físic a la recerca del germà però també és un viatge de creixement personal.

LES DADES:
Títol: EL cavall taronja
Autor: Hsu-Kung Lio
Il·lustrador: Hsu-Kung Lio
Traductora: Laura Vaqué
Editorial: Thule
Pàgines: 40
Barcelona, 2023

Quan arriba «El nou»

Ben aviat començarem a veure els contenidors plens de caixes de cartró. Són els embolcalls de les joguines noves que han arribat a les cases dels veïns que tenen criatures.

Inevitablement, també veiem joguines velles i atrotinades mancades de peces, brutes o que pertanyien a infants que s’han fet grans. Fa una mica de pena.

«El nou» és un àlbum escrit i il·lustrat per la parella italiana Vecchini i Sualzo que ens explica precisament què passa a una casa on ha arribat el “nou”.

Les joguines estan amoïnades i tenen por que l’infant que juga amb elles les deixi de banda. No sabem qui és el nou però imaginem una joguina moderna, un superheroi, un robot o una mena de Buzz Lightyear que desbancarà als altres.

Les joguines s’imaginen que “el nou” serà més suau que el Xaiet, amb més coloraines que el Pop, amb un nas més bonic que el de l’Elefant, que no ha tingut cap accident com el gos Salsitxa amb el seu pedaç, que tindrà una cua més graciosa que la del Porquet, i unes orelles més llargues que la del Conill esgarriat. La seva preocupació creix quan el el Tatano els diu que “El Nou és fantàstic!

És un molt bon llibre per als nois i noies de cicle infantil, amb una tendra història que ens parla de la importància de compartir i de saber acollir els canvis.

Els personatges (les joguines) són divertits i simpàtics i a la darrera pàgina hi ha una sorpresa que ens farà esbossar un somriure.

El relat està ben trenat perquè va pujant de to, en un continu crescendo que ens condueix, amb cert suspens, fins al bonic final.

Podeu escoltar la cançó original interpretada i cantada per Sualzo, l’il·lustrador. En italià:

https://www.youtube.com/watch?v=2cCz_8Qb1O0

LES DADES:
Titol: El Nou
Autora: Silvia Vecchini
Il·lustrador: Sualzo
Traductor: Pau Vila
Editorial: Barcanova
Pàgines:32
Barcelona, 2022

«Los distintos»: una guerra, dos germans i una diàspora

Ekaré és una editorial que té en el seu catàleg libres molt potents, amb contingut social i que ens fan reflexionar: «Els capibares», per exemple, és una delícia que ens interpel·la i ens colpeix.

L’últim que he llegit d’Ekaré també m’ha emocionat. Es titula «Los distintos» i d’entrada ja em tenia el cor robat per dos motius: Perquè les il·lustracions són de l’Eva Sánchez (de qui parlaré els propers dies) i perquè la primera part de la narració se situa al País Valencià.

Comença amb el pare de dos nens marxant del país per culpa de la guerra civil, o millor, perquè ell és un «rojo», la guerra ha acabat i està en el bàndol dels que han perdut. Aquesta presentació ja m’ha tocat perquè a la família vam viure quelcom de semblant. Recordo que mon pare m’explicava que va néixer a França perquè els meus avis van sortir del poble sense saber on anaven i allà van trobar acolliment i feina. El meu pare i la seva germana van viure força anys a França fins que van tornar al poble, a la província de Castelló. Podeu imaginar com he entès el relat.

De què va “Los distintos”?
És el relat de dos germans, Paquito i Socorro, que han d’amagar la identitat del pare, malviure com poden en un poblet controlat pels falangistes i patint gana i les mirades de veïns i companys d’escola.

El relat combina capítols amb la veu narrativa del nen i la nena. Venen marcats pel color del títol i la lletra capital. Està basat en uns fets reals, la qual cosa afegeix interès a la història d’aquests dos germans. Les il·lustracions són efectives i complementen i acompanyen la narració de manera fluida.

Hi ha final feliç. Els germans i la mare es retrobaran amb el pare en un altre país, iniciant una nova vida.

Lectura molt recomanable per a cicle superior de primària. Pot obrir un debat força ric i endinsar els infants en un dels episodis més dramàtics del nostre país.

LES DADES:
Títol: Los distintos
Autora: Mónica Montañés
Il·lustradora: Eva Sánchez
Editorial: Ekaré
Pàgines: 52
Barcelona, 2020

Podeu veure el vídeo de presentació, amb nombroses opinions d’expertes i també de l’autora i l’il·lustradora. És una mica llarg però val la pena. El trobareu a: http://www.ekare.com/ekare/los-distintos/

Un més. L’arribada d’un germà a la família.

L’il·lustrador Marc Taeger ens va regalar fa molts anys les il·lustracions d’un dels contes més explicats i que han generat més activitats amb els infants de cicle infantil. Parlo d’Aquil·les el puntet. Recordo haver-lo explicat «a la manera» d’en Marc, sobre un paper continu i amb les parts del cos prèviament retallades amb papers de colors que els infants anaven enganxant amb cola fins a completar la figura del personatge i que després es quedava a l’aula durant tot el curs. Des d’Aquil·les, he anat seguint el periple d’aquest il·lustrador (el Patufet, l’Artur, l’elefant golafre, etc.) que sempre ens ofereix quelcom diferent.

en Marc i l’Olalla

Ara, juntament amb l’Olalla González acaben de publicar «Un més», un àlbum il·lustrat que ens explica l’arribada del segon fill a la família i com el veu qui fins llavors ocupa tot l’espai. Segons expliquen els autors, el llibre narra un fet familiar viscut per ells i apunta com la preocupació d’explicar que algú altre arribarà a casa es pot encarar de manera entranyable, tendra i positiva.

El llibre comença amb aquest diàleg:
Un dia el conillet va mirar la seva mare.
–Mama, què tens a la panxa? Em sembla que tindràs un bebè!
–Doncs sí, aviat serem un més.
–I quan naixerà?
–Quan ja no em pugui veure els peus…

Els personatges són conills i a mesura que la pregunta es va repetint (seguint l’estructura repetitiva dels contes acumulatius) el conill fill va anunciant als altres habitants del bosc —que representen el avis, els veïns, els amics i coneguts— la bona nova.

Al web de Kalandraka podem llegir:
Tendresa, solidaritat, alegria, emoció —i una sorpresa final— són els sentiments que planegen sobre la història, plasmada en il·lustracions de traçades definides, línies irregulars, esquemàtiques, i aquarel·les de tons suaus sobre fons blanc.
Destaca la dicotomia entre les escenes a tot color i altres monocromes a on s’evidencien els somnis i els desitjos de qui es prepara per a ser el germà major.

És un llibre recomanat per a infants a partir de quatre anys.
Molt bonic, pot esdevenir un referent de l’alçada del mític «Endevina com t’estimo»!

LES DADES:
Títol: Un més
Autora: Olalla González
Il·lustrador: Marc Taeger
Traducció: Tina Vallès
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 40
Barcelona, 2017

Podeu fullejar les primeres pàgines, a continuació: