«Observologia», el món que tenim sota la punta del nas

Una de les accions que he usat en nombroses ocasions amb els infants és la del barret foradat. Es tracta de sortir al pati de l’escola amb un o diversos barrets de palla foradats per la part de dalt i llançar-los lluny. Allà on caiguin, s’envia l’expedició d’infants (tres o quatre a cada barret) i s’estiren al terra, en silenci, observant durant cinc o deu minuts tot el que es veu a través del forat. Després, a l’aula, expliquen als companys tot el que han vist en aquell microcosmos. Resulta increïble la de detalls que expliquen (la forma de les pedres, un bri d’herba, potser una formiga, una aranya, una caca de colom, etc.) Són veritables observòlegs: pacients, curiosos, científics, exploradors. Sempre troben coses. Recorden als personatges de la sèrie televisiva “Detectoristes” que s’evadeixen de l’estrès de la vida real anant al camp a la recerca d’algun tresor.

Acaba de publicar-se un llibre sobre aquesta ciència de la mirada que és una joia. L’ha escrit i l’ha il·lustrat la Giselle Clarckson, que explica com li fascinen els detalls de la natura, especialment els petits invertebrats que troba al seu jardí una mica salvatge. En alguna entrevista que he pogut llegir, comenta que qualsevol de nosaltres pot ser observòleg i només es traca de fer petites expedicions científiques pels voltants del lloc on vivim i, de mica en mica, mentre anem caminant, trobarem coses inusuals. Ella guarda els tresors més petits en capses de llumins i els col·lecciona. Té per exemple una col·lecció de petites fustes amb forma de caps d’ocell.

El llibre té molt d’humor i les il·lustracions estan fetes a partir de fotografies que l’autora ha anat fent en les seves expedicions. És genial la idea d’incorporar petits insectes que parlen (com el cuc de la coberta) i ens expliquen tota mena de detalls curiosos.

Es tracta d’un manual per organitzar expedicions científiques molt curtes que ens explica com ser un bon observòleg trobant detalls interessants al nostre voltant i així ser experts en trobar diminuts animalons, plantes o fongs, i també sabrem que els cargols d’aigua llisquen cap per avall pel fons de l’aigua, que no totes les mosques tenen ales i que les papallones perceben el sabor amb les potes.

El llibre és un antídot contra l’avorriment, una invitació a sortir del món digital i del temps que ocupem davant les pantalles i observar a ull nu el nostre entorn amb atenció i curiositat.

Al web de l’editorial “Libros del zorro rojo” ho expliquen així:

El món que ens envolta és ple d’éssers vius molt petits, autèntiques meravelles de la natura que tan sols podem conèixer quan dediquem el temps necessari a contemplar-les amb atenció.

Aquest llibre, que és també un manifest a favor de la contemplació silenciosa, ensenya a mirar de prop les petites criatures amb qui compartim l’espai vital —papallones, cucs, cargols, abelles, formigues, mosques…— i a conèixer altres formes de vida i elements naturals —fongs, femta d’aus…— amb els quals convivim distretament, menystenint la seva capacitat de meravellar-nos.

Escrit de manera accessible i amena, i il·lustrat amb rigor científic i creativitat en el traç, juntament amb una imaginativa compaginació, Observologia col·loca sota un microscopi imaginari un centenar d’espècies animals i vegetals del món natural i ens ofereix les dades més interessants de cadascuna d’elles.

Però abans, com a bon manual, introdueix el petit aprenent d’observòleg en els principis teòrics de l’activitat, li explica quin és el millor moment per exercitar-la i descriu l’instrumental bàsic necessari (lupa, quadern de notes, càmera de fotos…) per treure profit de les expedicions quotidianes.

Lectura recomanada per al cicle superior.

LES DADES:

Títol: Observologia. Un manual per emprendre minúscules expedicions científiques.
Autora: Giselle Clarckson
Il·lustradora: Giselle Clarckson
Traductora: Joana Castells
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 176
Barcelona, 2025

«La veritable història de la Flora Pomerània» i el seu empoderament

Flora Pomerània és el nom d’una de les protagonistes del relat. És un nom bonic, fàcil de recordar i que ens transporta a una època en la que el nom Fora era habitual. Ara crec que s’ha perdut, com molts altres. Només cal que investigueu al vostre arbre genealògic i trobareu noms curiosos i oblidats. I el cognom Pomerània té la seva gràcia, perquè és el nom d’una regió polonesa i també d’una raça de gos.

Flora Pomerània també és nom de conte. L’autora, L’Anna Vilar, l’ha clavat.

El llibre com a objecte és d’aquells que tenen imant i que en veure la coberta fan ganes de tenir-lo, de llegir-lo i de viatjar amb el tren de vapor que es veu arribant a l’Estació de França de Barcelona. També es veu una jove (la Flora Pomerània) amb una maleta a les mans i mirant-nos de cara, com si estigués a punt d’explicar-nos la seva aventura, el seu viatge increïble que és el que anirem descobrint a mesura que avancem en la història.

El relat és curt, al voltant de les cent pàgines, dividit en catorze capítols i en alguns d’ells les il·lustracions d’en Jordi Vila Delclòs l’embelleixen i ens transporten a una època reculada de principis del segle XX. Mireu, per exemple, a la Flora i en Jordi Fuster, un enginyer amb qui tindrà una relació amorosa, passejant pel carrer de Ferran.

De què va? D’alguns episodis d’una família benestant on totes les dones s’anomenen Flora, començant per la besàvia, la Flora Pomerània, l’àvia Flora Wood, la mare i la besneta Flora una noia potent que s’assembla a la besàvia amb la que comparteix protagonisme.

A la contracoberta llegim:

La Flora explica la vida fascinant de la seva besàvia, la Flora Pomerània. Tot va començar quan en Fèlix, el germà de la Flora, havia de fer un treball sobre la memòria històrica i va triar el personatge de la besàvia, una dona que va trencar motlles i esquemes dins la família i també dins la societat de l’època. La Flora Pomerània havia viatjat i havia estudiat, i fins i tot havia viscut a Berlín… amb l’Albert i l’Elsa Einstein!
A través de cartes, diaris i fotografies, la Flora reconstrueix una vida digna de ser explicada: la veritable història de la Flora Pomerània.

Sí, sí, ho has llegit bé. L’Albert Einstein i la seva dona Elsa tenen la seva influència en el relat.

M’ha agradat com l’Anna Vilar ha estructurat la història com si fos un trencaclosques o una novel·la policíaca on, de mica en mica, anem coneixent retalls i moments de diverses èpoques del segle XX que van encaixant fins a mostrar-nos el retaule complet. Com que la novel·la va adreçada a joves, està bé estirar del fil i ser una mica exigent perquè el magí treballi i vagi fent connexions, inferències i es vagi acostumant a anar més enllà del que està llegint. En algun moment del relat he tingut un flash i he pensat que ve a ser com la lectura multimodal que fan els joves quan llegeixen en pantalla.

Felicitats al tàndem Vilar-Vila!

Podeu llegir les primeres pàgines, clicant a:
https://animallibres.cat/tl_files/pdfs/fragments/9788419659996_FR.pdf

Lectura recomanada a partir dels 12 anys

LES DADES:
Títol: La veritable història de la Flora Pomerània
Autora: Anna Vilar
Il·lustrador: Jordi Vila Delclòs
Editorial: Animallibres
Col·lecció: L’arca núm. 29
Pàgines: 114
Barcelona, 2024

«El meu primer llibre d’electromagnetisme» a L’ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest llibre deSheddad Kaid Salah Ferrón, amb il·lustracions d’Eduard Altarriba. Publicat per l’editorial Joventut.

Sempre diem que la lectura ens aporta diversió, emoció i coneixements. I és ben bé així, perquè els llibres de coneixements, actualment, són extraordinaris, veritables obres d’art pel que fa la manera com expliquen els conceptes i com estan il·lustrats i t’ho pots passar realment bé llegint-los. És el cas d’aquest sobre electromagnetisme. D’entrada potser et tira enrere però és fascinant, de debò.

Mira com comença:
Entres a la teva habitació. Està a les fosques. Palpes la paret buscant l’interruptor. El trobes ràpid. Ja saps on és. Tot just el prems, en un instant, gairebé com si fos màgia, l’habitació s’il·lumina.

Què ha passat? Perquè s’il·luminen les habitacions, les cases, , els carrers? Perquè s’encén la tele? La resposta està en l’ectromagnetisme.

En aquest llibre hi ha una trentena de capítols breus que ens expliquen de manera entenedora, amb un vocabulari senzill, amb infografies i il·lustracions, conceptes com les partícules elèctriques, les bateries i els piles, el camp magnètic, etc.

Entremig hi ha una mica d’història de les descobertes i també alguns experiments casolans que podem fer a casa o l’escola, com construir un electroscopi casolà, fabricar una pila, experimentar amb llaminadures de ferro, ets.

Què passa quan apropem una brúixola a un mòbil? I si l’apropem a un imant de nevera?

El llibre té mides generoses i forma part d’una col·lecció amb títols relacionats amb la ciència, el cosmos, la física quàntica, la relativitats, etc. ciència que als nois i noies els pot interessar de conèixer.

Ami m’han agradat els experiments que m’han recordat el que fem a casa amb els imants de nevera quan els apropem als clips o les xinxetes, per exemple. Si acostem un imant a un tros de ferro s’atrauen. És increïble. També m’ha agradat molt recordar com juguem amb els globus fregant-los amb els cabells perquè guanyin electrons i quedin carregats negativament i així poder aixecar els cabells, o paperets o que el globus quedi enganxat a la paret.

Com a cada programa sortegem el llibre que presentem. En aquest cas és una gentilesa de l’Editorial Joventut. Per participar cal contestar una pregunta senzilla. En el cas d’aquest “El meu primer llibre d’electromagnetisme” és:

Què passa si acostem un imant a un tros de ferro?

Envieu les respostes a loficideducar@3cat.cat Teniu temps fins diumenge 27 d’octubre.

La guanyadora de l’anterior llibre, «El grill silenciós», és la Laura Lagunas. L’enhorabona!

Podeu sentir la secció “Llibres per somiar” clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/el-meu-primer-llibre-delectromagnetisme-sheddad-kaid-salah-ferron/audio/1221333/

«Mentrestant, a la Terra…» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam presentar aquest llibre de l’Oliver Jeffers, autor del qual ja n’hem parlat en aquest blog (per exemple a https://jaumecentelles.cat/2018/05/04/apunts-per-viure-al-planeta-terra-segons-jeffers/) i que en aquest cas porta com a subtítol “Trobant el nostre lloc en el temps i l’espai“. Està editat, com tots els seus llibres, per Andana.

Ens parla d’un viatge imaginari, que fa un pare amb els seus fills en el seu cotxe domèstic que es converteix en un cotxe espacial, per tot el Sistema Solar. El llibre juga amb la distància que separa la Terra amb cadascun dels astres del Sistema Solar, tot comparant-lo amb episodis de la història de la humanitat.

Distància i temps. Se centra en els conflictes per les fronteres al llarg de la nostra curta història. Així, per exemple, quan explica que per arribar a Mercuri calen 150 anys a la velocitat que van (a seixanta quilòmetres per hora) ens recorda que fa 150 anys aproximadament alguns països europeus estaven colonitzant l’Àfrica o que, anant més enllà, per arribar a Júpiter ens caldrien 1200 anys (a 60 quilòmetres/hora) i que fa 1200 anys els víkings estaven controlant el nord de l’Atlàntic. Aquesta és la idea del llibre: Convertir la distància entre la Terra i altres planetes en anys i mirar enrere per saber què passava en aquell moment al nostre planeta.

Una lectura molt recomanable.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Mentrestant a la terra…” la pregunta és :

“Quant de temps triga el cotxe espacial a arribar a la Lluna?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 9 de juny.

Al darrer concurs la guanyadora va ser la Pepa Collazos i s’emporta un exemplar de «Deu en un llit». L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/mentrestant-a-la-terra-doliver-jeffers/audio/1209419/

………………………………………………………………..

A l’àlça els pòdcasts als centres educatius

Al mateix programa es va parlar de les escoles que, cada vegada més, aposten per crear continguts radiofònics a classe, que publiquen i comparteixen amb tota la comunitat educativa a través de les xarxes. Una de les claus d’aquest interès és la motivació que genera: no és el mateix fer una classe normal que posar un micròfon al davant de l’alumnat. Del poder del pòdcast van parlar la Núria Castelltort Valls, coordinadora pedagògica de l’Institut Moianès, i els alumnes Guillem Riera García i Ona Gros Henestrosa, de segon d’ESO, que han creat el pòdcast “Això es pot salvar“. També hi van participar la Pepa Adell Nolla, tutora de cinquè de l’Escola Doctor Alberich i Casas, de Reus, on fan ràdio gràcies al programa Bibliotech; i dos dels seus alumnes: Ariadna Marca Suárez i ⁠Nil Tafunell Morató.

Van sentir també la Raquel Tornay, coordinadora de Ràdio de l’Escola Estalella i Graells, de Vilafranca.

El pòdcast del programa sencer, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/a-lalca-els-podcasts-als-centres-educatius/audio/1209421/

«El gran llibre de les respostes increïbles», per a afeccionats al Trivial Pursuit

«El gran llibre de les respostes increïbles» recorda les enciclopèdies que teníem a les cases i a les escoles fa molts anys. De fet, amb l’arribada d’internet, els cercadors com Google ens van acostar a tota mena de curiositats i les enciclopèdies es van arraconar.

La gràcia d’aquest llibre és, precisament, que ens recorda les enciclopèdies. Conté 500 preguntes i respostes que provoquen la nostra curiositat, perquè són tan estranyes i abasten tants temes que podem obrir per la pàgina que vulguem que segur riurem una estona i aprendrem fets que potser no serviran per a res però ens divertiran.

També m’ha recordat un dels llibres més sol·licitats a les biblioteques —al menys a les que conec— i que sol estar exclòs de préstec. Parlo del llibre Guinness dels rècords que també presenta curiositats que ens atrauen, sovint pel morbo de saber d’algunes bestieses inimaginables.

Aquest llibre, escrit per la Jane Wilsher, està dividit en capítols que tracten sobre el cos humà, la ciència, els animals, el món natural, l’espai, la història, l’art i molts més.

Crec que funcionarà bé perquè el format pregunta-resposta curta el fa fàcil de llegir i és molt àgil.

Les il·lustracions no m’han acabat de fer el pes, però això és una observació subjectiva sense més importància perquè allò que val la pena és llegir aquests texts escrits de forma tan divertida. Potser he imaginat un altre tipus il·lustració menys formal i més esbojarrada, més en consonància amb l’escrit.

La lectura està recomanada per a infants de 7 a 9 anys però crec que als més grans també els pot agradar.

LES DADES:
Títol: El gran llibre de les respostes increïbles
Autora: Jane Wilsher
Il·lustradora: Louise Lockhart
Traductora: Núria Albesa
Editorial: Inuk
Pàgines: 112
Barcelona, 2023

«Hi havia una vegada…» al Museu de Ciències Naturals de Barcelona

He gaudit molt de l’exposició que han organitzat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, al Museu Blau del Fòrum. Ens parla de ciència i la seva relació amb contes coneguts. És una exposició que es va fer fa uns anys a Lisboa i que ara podem gaudir a casa nostra. Val la pena que li feu una visita. El preu és molt assequible, està ben muntada i passareu una bona estona, sobretot si aneu amb infants a partir de cinc anys.

Es fa un recorregut per diferents espais com el castell embruixat, el bosc laberíntic, la casa de xocolata de Hansel i Gretel, el mirall màgic de la Bruixa Malvada o una tija de mongetes que creix sense parar fins a tocar el nas d’un gegant.

Es tracta d’una exposició interactiva de ciència i tecnologia que explora fenòmens i conceptes de les ciències naturals, com la Física, la Química, les Matemàtiques, la Geologia i la Biologia, però també de les ciències socials i altres àrees del coneixement.

Podreu intentar construir una casa que resisteixi l’alè del llop, jugareu amb una màquina que desemmascara les mentides de Pinotxo, ajudar a Hansel i Gretel a trobar el camí a casa, etc.

Al bosc podreu escoltar una pila de rondalles breus, a la manera rodariana dels “contes per telèfon” (literal) on es poden escoltar rondalles com “la granota que volia ser bou” o “la cigonya i la guineu”.

Una exposició alegre, divertida i amb sentit de l’humor.

Mireu el dossier que han preparat i us engrescareu a fer una visita.

Informació pràctica
Durada de l’exposició: del 1 de juliol del 2022 al 8 de maig del 2023

Horaris de març a setembre.
De dimarts a dissabte, de 10 a 19 h
Diumenges i festius, de 10 a 20 h

Horaris d’octubre a febrer
De dimarts a dissabte, de 10 a 18 h
Dissabtes, de 10 a 19h Diumenges i festius, de 10 a 20 h

Tancat els dilluns no festius, 1 de gener, 1 de maig, 24 de juny i 25 de desembre

Preus: 6,50 €
Entrada gratuïta per a menors de 16 anys

Amb carnet de mestra també teniu entrada gratuïta. Amb el carnet de biblioteques hi ha descompte.

Per a més informació: museuciencies.cat

Darwin a “L’Ofici d’educar”

Ahir a l’Ofici d’educar vam presentar “El árbol de la vida de Charles Darwin”, de Peter Sis, publicat per Ekaré. Un llibre de coneixements per a alumnes de secundària que explica la història de Charles Darwin, des que era petit i fent èmfasi en un viatge que va fer per tots els territoris anglesos, passant per les Galápagos. L’aventura va durar cinc anys, i d’aquí va sortir la teoria de les espècies.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els encertants sortegem el llibre en qüestió, gentilesa de l‘editorial.
En aquesta ocasió, la pregunta és: quin és el nom del vaixell amb el qual va viatjar Darwin? Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins dilluns 29 de novembre.
Al darrer concurs va resultar guanyadora la Clara i la seva parentela, en Guerau, la Mariona i la Jana, l’enhorabona!
Podeu sentir el podcast, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-arbol-de-la-vida-de-charles-darwin-de-peter-sis/audio/1116774/

Va ser un programa especial perquè ens vam assabentar que a l’Elisabet Pedrosa li ha concedit el Guardó Marta Mata, el premi més prestigiós que concedeix l’Associació de Mestres Rosa Sensat, un premi que, des de l’any 2002, s’atorga amb l’objectiu de donar a conèixer i valorar el treball que, des de diversos àmbits professionals i socials, contribueix a fer visibles els valors positius de l’educació. Es concedeixen dos guardons, un de modalitat personal i un altre de modalitat col·lectiva, a fi de reconèixer, tant a escala individual a una persona com a escala col·lectiva a una entitat, el que ha significat en el camp de l’educació dels infants i dels joves.
El guardó col·lectiu anirà a mans de la Fundació Privada Pere Closa, associació que promou l’èxit escolar de l’alumnat gitano.
El lliurament del XLI Premi Marta Mata de Pedagogia i dels Guardons Marta Mata 2021 tindrà lloc a El Born Centre de Cultura i Memòria, el dijous 16 de desembre a les 18h.
Als qui formem part de l’equip (la Nuria Ventura, producció, en Sergi Vives, sentit de l’humor i la Rosa Sillué, muntatge tècnic) ens agradarà molt veure les cares amigues del programa, que ens són moltíssimes! Però heu de reservar plaça! Ho podeu fer a través de l’enllaç:
https://www.rosasensat.org/guardons-marta-mata-2021-entitat-i-persona-guardonades/
Per a la foto que heu vist encapçalant aquesta entrada ens vam inspirar en la part del darrera del disc d’en Simon i Garfunkel, «Bridge over trouble water»…

«Astronautas», un passeig per l’estació espacial

¡Nos vamos de viaje a la estación espacial!
Estaremos unos días en el espacio exterior.
Vamos a ser astronautas y descubrir
cómo es el universo.
¡Bruuum!
El gran cohete que lleva la astronave despega.
Vuela a toda velocidad para alejarse de la Tierra.
¿Cómo se verá el espacio exterior?

Amb aquestes primeres frases, ja podeu entendre de què va “Astronautas. Bitácora de un viaje espacial”. Es un dels temes preferits dels infants, com ho són “els dinosaures”, per exemple.

Llibres que parlin d’altres mons, d’astronomia, de viatges per l’espai, n’hi ha molts i de molt bons. Tenim els clàssics de ficció com «Objectiu: La Lluna» o «El Petit Príncep», i els no tan clàssics com «Papá, consígueme la Luna», «Antípodas», «A què fa gust la Lluna? » «La señora regañona», «L’home de la Lluna», «L’astrònom», «Petita quitxé», etc.

Pel que fa als llibres de coneixements, la relació és més extensa però més limitada en contingut. De fet, molts expliquen el mateix amb fotografies o il·lustracions més o menys boniques.

L’Univers és un bon tema per tractar-lo a l’escola, des de diversos angles (des de la poesia, la ciència, la geografia, la música, la matemàtica, etc.)

Un dels darrers llibres sobre aquest tema i que m’ha agradat força és «Astronautas. Bitácora de un viaje espacial» i ens mostra la fascinació que suposa veure la Terra des de l’espai i imaginar quines sensacions senten els astronautes amb la ingravidesa. També veurem com s’ho fan per dutxar-se, quins experiments fan allà dalt i quins perills els esperen quan fan una passejada espacial.

M’ha agradat la manera de combinar els dibuixos dels tres infants que ens acompanyen en aquesta aventura amb uns esquemes que ens informen de manera científica i entenedora com funciona una estació espacial. Tot amanit amb unes dosis raonables d’humor.

Una bona lectura per a infants de cicle inicial i per a afeccionats a l’astronomia i els viatges espacials.

LES DADES:
títol: Astronautas. Bitácora de un viaje espacial
Autor: Chang-hoon Jung
Il·lustradora: In-kyung Noh
Traductor: Ismael Funes
Editorial: Ekaré
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

 

 

El peix número 14 creu en el possible

«El peix número 14» és una història que combina l’humor amb preguntes més serioses sobre la vida i les implicacions ètiques de la ciència.

El personatge principal és una noia de dotze anys, l’Ellie Cruz, força llesta, estudiosa i apassionada dels trencaclosques. La seva mare és mestra de teatre i el seu pare és actor.

Al principi del llibre, la mare apareix amb un noiet de tretze anys que discuteix amb ella i sembla enfadat amb el món. Resulta que és l’avi de l’Elli, el famós científic Melvin Sagarsky (té un club de fans a Finlàndia), i ha inventat una substància que permet rejovenir. L’ha experimentat en ratolins i també en ell mateix, com a primera prova en un humà. Ara és un jove que pensa com un home de setanta anys i que es vesteix com un avi però que té el cos i la gana d’un adolescent.

La trama consisteix en aconseguir que l’avi pugui tornar al seu laboratori per recuperar la fórmula però no serà fàcil.

La pregunta que subjau és: És bo envellir? Està bé que siguem sempre adolescents? Quina gràcia hi ha en seguir el cicle de la vida?

La relació entre la noia i l’avi és formidable i l’home aconsegueix obrir-li els ulls a una realitat que està envoltada de ciència per tot arreu. Li explica, per exemple, els aspectes curiosos de la ciència i de com alguns científics famosos (Oppenheimer, Marie Curie, Salk, Galileo, Newton, etc.) van fer descobertes que van canviar el món.

A mesura que anem llegint ens preguntem si l’avi serà un d’aquests personatges i ens canviarà la vida amb el seu elixir de l’eterna joventut.

La novel·la és divertida, té bon ritme i la traducció al català està molt aconseguida.

El final és espatarrant i suggereix infinites possibilitats perquè et deixa amb un munt de pensaments i idees sobre la vida que, de ben segur, podran propiciar un debat xulíssim a l’aula: Imagineu-vos que passaria si de cop i volta, un dia apareix a casa el vostre avi com si fos un nen de 13 anys…

El llibre forma part de la selecció que ha preparat el CLIJCAT per al premi «Atrapallibres» del curs vinent, en la secció 11-12 anys, i segur que animarà als lectors a usar la seva imaginació i creure en el “possible” que anuncia la portada.

Els capítols són curts i de bon llegir. Recomanat per a cicle superior i primer cicle de l’ESO

La fitxa que hi ha al web de l’editorial: AQUÍ

LES DADES:
Títol: El peix número 14
Autora: Jennifer L. Holm
Il·lustrador: Gustavo Roldán
Traductor: Marc Donat
Editorial: Viena Editorial
Col·lecció: El Jardí Secret, núm. 25
Pàgines: 192
Barcelona, 2019