Als “llibres per somiar” vam presentar aquesta novel·la que ens parla de com l’estiu del 1927 l’illa de Samala va ser l’escenari d’un dels segrests més curiosos de la història. Paula Mataquín, una nena d’onze anys neboda de la marquesa de Carabàs, va desaparèixer durant la revetlla de Sant Joan. Darrere d’aquest succés hi havia el bandit Grigori Mihailovitx. La història hauria quedat en l’oblit si no fos perquè a les golfes del Palau de Carabàs es va trobar una capsa amb informes policials del cas, diaris, cartes, rebuts, tiquets… Gràcies a tota aquesta documentació, ara podem conèixer amb tota mena de detalls què van viure exactament les bessones Mataquín.
Es tracta d’un divertit llibre escrit en forma de pistes que ens condueixen a la resolució d’un segrest. No cal ni dir que el llibre té un final feliç i que empattizarem amb el bandit Grigori.
Una lectura ideal per als infants a partir de deu anys. És un dels tres llibre que opten al premi Atrapallibres d’enguany.
I la pregunta del Concurs dels llibres per somiar és:
Quin l’instrument musical toca el bandit a la bessona Paula quan està segrestada?
Podeu enviar un correu amb la resposta a loficideducar@ccma.catfins diumenge 15 d’octubre i entrareu al sorteix del llibre.
Al darrer concurs, la Patricia Escober va resultar guanyadora i s’emporta el llibre “Tortuga versus llebre, la revenja“. L’Enhorabona!
Al mateix programa es va parlar dels infants que necessiten cures pal·liatives pediàtriques
Tres mil infants necessitarien cures pal·liatives pediàtriques a Catalunya, però l’any passat només en van rebre prop de nou-cents. El diagnòstic d’una malaltia greu infantil que amenaça o limita la vida de manera crònica és un tsunami per a una família, que ha d’assumir el rol de cuidadors 24 hores al dia, i que s’enfronta a un fet antinatural i devastador, com és la mort d’un fill o filla.
A “L’ofici d’educar” van parlar en Sergi Navarro, pediatre, responsable de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l’Hospital de Sant Joan de Déu i coordinador de les cures pal·liatives pediàtriques a Catalunya, l’ Anna Varderi, llicenciada en Psicologia i gerent de la Fundació Enriqueta Villavecchia i la Gemma Gómez, infermera de la Unitat de Pal·liatius Pediàtrics de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Podeu escoltar el programa al podcast següent:
Ahir vam presentar aquest àlbum molt ben escrit i il·lustrat per en David Pintor.
La faula de la llebre i la tortuga té diverses variants i, en aquest conte, l’autor juga de manera enginyosa amb l’inici d’Isop i ho acaba de manera similar a una de les diverses variants que proposava La Fontaine. Entremig, afegeix diverses possibilitats que ens fan riure molt veient l’enginy de la tortuga, i com la llebre a cada fracàs s’enfada més.
La idea principal girà la voltant de la pregunta: Què passaria si la llebre no es quedés adormida?
Les primeres pàgines mostren la faula clàssica (la cursa, la llebre dormint i l’arribada de la tortuga al final, la primera) A partir d’aquí, la llebre demana una revenja, una segona cursa. La tortuga se les empesca per tornar a guanyar i encara faran una tercera, una quarta, una cinquena, etc.
El detall del barret vermell al cap de la tortuga és la clau de tot plegat.
A Catalunya tenim diferents cicles d’animals en els quals l’astúcia sempre guanya a la força. El més conegut potser és el de la guineu i el llop.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre. Són preguntes fàcils i només cal escoltar el podcast per encertar-la. Després, podeu enviar un correu electrònic amb la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 1 d’octubre. Entre els participants farem el sorteig i algú s’endurà el llibre en qüestió, gentilesa de l’editorial Kalandraka.
La pregunta del llibre “Tortuga contra Llebre. LA REVENJA” és:
Qui guanya la cursa, la tortuga o la llebre?
I la guanyadora del darrer concurs s’emporta el llibre «La meravellosa granja d’en McBroom». És la Laura Lagunas. L’enhorabona!
Diumenge vam començar la desena temporada de l’Ofici d’Educar a Catalunya ràdio. Estic content perquè serà la vuitena temporada en que podrem presentar alguns bons títols de literatura infantil i juvenil. Com que és la desena, ja podeu imaginar que farem alguna festa per celebrar-ho. Us avisarem en el seu moment.
Per començar la temporada vam presentar “la meravellosa granja d’en McBroom” un llibre reeditat per Blackie Books que havíem llegit en castellà a l’escola fa molts anys, en la publicació d’Alfaguara.
La novel·la, té quatre capítols i és una bona manera d’iniciar en la lectura d’aventures a l’alumnat a partir de quart de primària.
En McBroom explica en primera persona com després d’abandonar la residència a Connecticut s’han instal·lat a la nova finca d’Iowa, però abans de començar a gaudir-ne amb tranquil·litat es troben amb un incòmode problema, un veí, el senyor Jones, intenta recuperar el terreny que els va vendre per compensar els escassos rendiments de les seves males terres. No serà l’únic inconvenient a què s’enfrontin. Els vendavals propis de la zona, que provoquen insòlites situacions, els atacs que les llagostes atretes per l’olor de les panotxes i, fins i tot, la presència de fantasmes són altres assumptes amb que es trobaran.
Com que era una lectura que havíem fet amb la meva néta, la vam convidar a compartir la gravació i conèixer els estudis de Cat Ràdio. Per això la veieu a la fotografia aguantant una albergínia i l’exemplar d’Alfaguara.
Com sempre, vam fer una pregunta relacionada amb el contingut de la novel·la per participar al concurs i, si teniu sort, endur-vos l’exemplar, regal de l’editorial.
La pregunta sobre el llibre “La meravellosa granja d’en McBroom” és:
Quants fills té en McBroom?
I també vam anunciar el guanyador del darrer llibre de la passada temporada «Te de maduixa la cau del teixó»: En Julen Domínguez. L’enhorabona!
Podeu tornat a escoltar la secció clicant al podcast següent:
Al mateix programa es va parlar sobre lectura i perquè un de cada set infants finalitza la primària a Catalunya amb un baix nivell de comprensió lectora i amb risc de patir fracàs escolar
Hi van participar la Marta López, directora del programa Lecxit de la Fundació Bofill, la Mar Esteve Ràfols, doctora en Pedagogia i autora de “L’escola, casa de lectura” i l’Héctor Ruiz, investigador i divulgador científic, autor de “Com aprenem?”
1a. Fomentar l’aprenentatge tècnic de la comprensió lectora La comprensió lectora depèn bàsicament de la capacitat de descodificar de manera fluida el llenguatge escrit i convertir-ho en el seu equivalent oral. I depèn també de la capacitat d’entendre el missatge, la comprensió lingüística, que depèn dels propis coneixements i que l’escola ajuda a compensar, argumenta Héctor Ruiz. Per aconseguir-ho, s’han d’entrenar una sèrie d’habilitats prelectores: comprendre que la llengua oral està formada per un nombre finit de sons, separar-los, manipular-los i casar-los amb els símbols: la consciència fonològica per a alguns infants és òbvia, però per a d’altres no ho és, apunta l’investigador.
2a. Que ningú es quedi enrere Calen recursos més individualitzats per als infants i centres que ho necessiten. Hi ha una bretxa en la comprensió lectora de 50 punts, fet que suposa un curs de diferència, entre els centres de màxima complexitat i els que no ho són, explica Marta López.
3a. Millorar la transferència entre la comunitat científica i la comunitat educativa La majoria de nens aprenen a llegir i escriure, fem el que fem, mentre que un terç dels alumnes es queda enrere si no optem per mètodes realment eficaços, explica Héctor Ruiz.
4a. Potenciar l’oralitat en tot el procés educatiu A educació infantil ha de ser molt rellevant el llenguatge oral, perquè és la base de tota l’educació posterior, puntualitza la pedagoga Mar Esteve. Als infants nouvinguts se’ls posa a llegir quan la part del llenguatge oral encara no està assolida ni segura, lamenta la pedagoga.
5a. Testimoniar amb la lectura Una manera de començar a llegir és que algú davant teu llegeixi, sigui un model, per entendre què vol dir llegir, apunta Mar Esteve. Hi ha infants que dominen la descodificació i no tenen l’hàbit lector.
6a. Crear vincle. Programa Lecxit Al programa Lecxit els arriben infants que viuen la lectura com un espai de judici en què, si s’equivoquen, seran penalitzats, reconeix Marta López, directora del projecte.
7a. L’escola, casa de lectura Que l’escola sigui una invitació constant a la lectura: temps i espai per llegir a l’escola i construir un sentit de la lectura, demana la pedagoga Mar Esteve. Unes biblioteques escolars ben dotades i amb unes bibliotecàries que facin una bona prescripció lectora, demana el professor Gerard Furest, que alerta que en els últims cursos s’han tancat biblioteques escolars.
8a. Millorar la formació docent Mestres i professors motivats que, al seu torn, hagin estat ben formats en comprensió lectora, demana el professor i filòleg Gerard Furest. L’objectiu és ensenyar a llegir de la manera més efectiva i adaptada a cada infant, ens recorda Héctor Ruiz.
9a. Aprendre a llegir sense tecnologia La tecnologia no és el mitjà més adequat per aprendre a llegir, i només quan es domina la competència lectora, es pot treballar una competència digital sana.
10a. La comprensió lectora, una responsabilitat de tots La comprensió lectora és responsabilitat de tots, conclouen els experts: l’escola, els mitjans, la societat, les famílies i sobretot de l’administració al capdavant.
Diumenge vam acabar la temporada de “L’Ofici d’Educar”. A la foto, tot equip: L’Elisabet, directora, conductora i ànima del programa, la Núria, regidora i la persona que fa que tot estigui a punt i la Rosa, que s’encarrega amb precisió que els talls de veu, les músiques i tot el que té a veure amb la part tècnica, funcioni. El que només s’intueix és com de bé ens ho passem. Com podeu imaginar, la trobada quinzenal amb l’equip és una alenada d’alegria que m’omple d’energia per a tota la setmana. N’estic molt agraït i amb ganes que la propera temporada (la desena, que celebrarem com cal) puguem continuar recomanant llibres i lectures boniques per als nostres nens i joves.
En aquest darrer programa hem presentat una aventura que ens convida a gaudir de la vida i a preparar alguna sortida aquest estiu pels camins dels boscos que tenim a casa nostra. Caminar, fer exercici, compartir jocs de taula amb la família i disfrutar de bones lectures fan les vacances més agradables.
«Te de maduixa al cau del teixó» és un relat per a infants a partir de sis anys, que ens parla de quatre animals que busquen alguna cosa. L’Os ha perdut les ulleres i les necessita per anar a pescar i així poder preparar un bon sopar amb la seva estimada i gaudir després d’un cel ple d’estrelles. L’esquirol busca la felicitat de qui tothom parlar. El teixó ha perdut la son. Ah! I el llop mentider els diu que ha perdut la clau de casa però en realitat el que busca són amics.
Les il·lustracions d’aquest llibre tranquil són d’en Toni Galmés, molt boniques.
I, com sempre, fem una pregunta (fàcil) perquè compartiu amb nosaltres la resposta i així sabem que ens escolteu, la qual cosa ens fa molt feliços. I, encara que no ens coneixem personalment, als que participeu amb certa regularitat us tenim molt presents, de debò.
La pregunta d’aquest programa és:
Què ha perdut l’Os?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 16 de juliol.
Entre els qui escriviu, sortejarem el llibre, gentilesa d’editorial Bindibooks.
I el guanyador de «El gran llibre de l’aigua» és l’Aniol Segura. L’Enhorabona!
I una recomanació. Si podeu escoltar el programa sencer, se us obriran un munt de preguntes sobre la masculinitat sana. Ostres! Quan veig sentir els convidats explicant alguns comportaments masclistes, em vaig adonar que els homes fem moltes coses malament.
Us recomano -especialment als homes- que escolteu el psicoterapeuta especialista en masculinitats Rai Crespi, l’antropòleg Ritxar Bacete i el terapeuta sistèmic Rubén Rodríguez que ens parlen de com es pot educar per a una masculinitat lliure de masclismes.
També podeu llegir l’escrit que ha fet l’Elisabet, clicant a:
Ahir, als “Llibres per somiar” vam presentar «El gran llibre de l’aigua» que porta un subtítol prou explícit: De la transpiració de les plantes a la devastació dels tsunamis.
El llibre és de format gran, està molt ben presentat i té les explicacions justes perquè entenguem una pila de conceptes relacionats amb l’aigua, com saber com funciona una depuradora o perquè es produeixen les tempestes. També hi ha les informacions habituals del cicle de l’aigua, però a més a més sabrem que és la sabana tigrada, perquè hem de beure aigua, quina relació tenien els antics amb l’aigua, quina ciutat famosa es va originar en un oasi, com sobreviu un camell al desert, etc.
Un molt bon llibre adreçat a infants a partir de cicle mitjà.
I com cada programa fem una pregunta i entre els encertants sortejarem el llibre, gentilesa, en aquesta ocasió, de l’Editorial Combel. La pregunta que fem és:
Quant aigua necessitem beure cada dia?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 2 de juliol.
També vam anunciar la guanyadora del llibre “Tigre” que va ser la Júlia Andrei. L’Enhorabona!
I al programa d’ahir també es va parlar de 5 regles d’or per viatjar low-cost i amb benestar amb canalla. Amb la Norma Levrero, periodista i cocreadora amb Marc Codolà del compte d’Instagram Normals, amb 37.000 seguidors ens va parlar de com adaptar-nos al ritme de les criatures és clau per fer del viatge una experiència única.
Podeu llegir l’article previ al programa. Clicant a:
Ahir, a l’Ofici d’educar vam presentar aquest relat que ens parla d’amistat, d’una amistat entre la senyora Josefina i un tigre que es troba mentre passeja per un bosc nevat i com, des d’aquell dia, es converteixen en companys inseparables.
Al principi, a la ciutat hi ha certa confusió i pànic, però de mica en mica tothom accepta l’animal.
Hi ha un moment en que el tigre cau malalt i el motiu d’aquesta malaltia no és altre que la tristesa, l’enyor d’estar lluny de casa seva, lluny de la selva. La Josefina compra dos bitllets d’anada i un de tornada i acompanya el tigre convençuda que, de vegades, has de saber dir adeu a la gent que t’estimes perquè això també pot ser un nou començament.
I com cada programa fem una pregunta i entre els encertants sortejarem el llibre, gentilesa, en aquesta ocasió de l’Editorial EntreDos. La pregunta que fem és:
De què emmalalteix el tigre?
I també vam anunciar el guanyador del llibre “Un bandoler llegendari” que va ser l’Ivan Pérez. L’Enhorabona! Tenia l’esperança que guanyés l’Ignasi Serrallonga i m’havia imaginat que era parent del bandoler.
Podeu enviar les respostes aloficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 18 de juny.
En el mateix programa es va parlar de les 40 escoles cooperatives que a Catalunya i que eduquen gairebé 17.000 alumnes. Com son les escoles cooperatives? Ho van explicar la Marta Rebollar, directora de l’escola cooperativa Petit Món-Felisa Bastida de Castelldefels. L’Enric Masià, director de l’escola cooperativa Elisabeth de Salou La Mercè Casals, exalumna i mare de l’AFA de l’escola Paidos de Sant Fruitós del Bages La Judit Hervás i Júlia Garcia, presidentes d’AlumnesCoop, Neus Font, referent i mestra de l’escola cooperativa integral Solc i L’Elisabet Sanchez, directora del centre educatiu i terapèutic El Carrilet, escola cooperativa d’educació especial.
Ahir, als «Llibres per somiar» vam presentar aquest llibre de coneixements històrics que ens explica la vida d’aquest personatge conegut com a Joan de Serrallonga del qual se n’han fet cançons, obres de teatre i imaginat mil històries.
El llibre, narrat en primera persona pel propi bandoler té un llenguatge molt entenedor i va seguin el fil de la seva vida apassionat, entremesclada amb detalls dels costums i creences de la Catalunya rural del segle XVII.
S’acompanya d’unes il·lustracions precises i detallistes que ens fan imaginar com era la vida dels catalans d’aquella època i la dels bandolers en qüestió: Com era viure ocult? On vivia un bandoler? Com es vestia? A qui robava i com ho feia? Etc.
I com a cada programa vam fer una pregunta relacionada amb el llibre que es presenta i que gràcies a la col·laboració de les editorials el regalarem a una de les persones que contestin. Aquesta setmana la pregunta per participar al concurs de “llibres per somiar” és:
Quin és el nom de pila, el nom real, d’aquest mític bandoler?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 28 de maig.
La guanyadora de l’anterior concurs del llibre “Hi havia una forma” és l’Alba Dalmau. L’enhorabona!
Si podeu, escolteu tot el programa o llegiu l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa sobre un tema del que s’en parla poc i que us pot donar algunes idees i segur que us il·lumina. El transcrivim a continuació. Porta com a títol:
Com reaccionar davant la curiositat sexual infantil?
Un de cada cinc nens o nenes és o serà víctima d’abusos sexuals durant la infància. En una classe de primer, amb infants de 6 anys, van fer una sessió per parlar del consentiment i de les parts íntimes, explica l’antropòloga de Sex-AFINEstel Malgosa. Amb una sola sessió una nena va identificar un abús:
“A l’hora del pati un company de classe l’obligava a tocar-li el penis per jugar a un joc i poder accedir a jugar amb els altres companys; i es va adonar que l’estaven obligant i que no ho havien de fer i va trobar les eines per solucionar-ho: dir-ho al pare.”
Si això va passar en només una hora, apunta l’antropòloga, imaginem què passaria amb una educació sexual implementada per detectar situacions incòmodes i abusos. “Nosaltres que som fills i filles del silenci, hem de parlar-los, des de petites, a l’entorn familiar, de sexualitat”, reivindica la psicòloga Elisenda Pascual, autora del conte per prevenir abusos “L’ombra de la Clara“:
“El que no anomenem no existeix. Aleshores apareix la perversió. I la perversió no genera prevenció, que és l’objectiu de l’educació afectivosexual. La sexualitat és integrar la vida.”
Una eina per acompanyar la sexualitat de la petita infància són els contes, com “Aigua Marina“, de la sociòloga Júlia Sánchez. Des del 2015, a la cooperativa La Ciranda, fan tallers arreu de Catalunya d’educació afectivosexual.
Com és la sexualitat infantil, a diferència de l’adulta?
El projecte SexAFIN ha fet una enquesta amb nens i nenes de 3 a 12 anys per conèixer què saben sobre sexualitat, el cos, intimitat i plaer. L’Estel Malgosa explica que, pels més petits, la sexualitat és un concepte “massa complex”.
“Pels de 8-9-10 anys, sexualitat és sexe adult, el coit; una definició que exclou els infants, que des de la mirada adulta entenem com a asexuals. I quan explorem una mica més, els infants diuen que la sexualitat també és que t’agradi algú, que t’abracin, sentir plaer, i s’obre la definició de sexualitat.”
La primera confusió dels adults és reduir la sexualitat al sexe, lamenta l’antropòloga. Segons l’OMS, les persones neixen sexuades, amb sentiments, cos i plaers, i s’han de poder prendre decisions sanes, segures i plaents sobre sexualitat, i per això se’ls ha de donar informació.
La construcció psíquica de la criatura quan neix es fa a través del cos de la mare, argumenta la psicòloga perinatal Elisenda Pascual:
“I aquest pell a pell també és sexualitat. Els infants no són asexuats. Parlar de sexualitat infantil és parlar de plaer, desig, benestar, des d’un curiositat pura que no té res a veure amb el foc passional de la sexualitat adulta.”
Com podem reaccionar davant les mostres de sexualitat de l’infant?
Els nens i les nens quan es toquen la vulva i el penis senten pessigolles, explica l’Estel Malgosa. Quan ho fan els ensenyem amb indirectes que és un tema tabú i que no se’n pot parlar. A mesura que es fan grans, problematitzen aquest tipus de comportaments, que jutgem com a sexuals:
“Una mare va dir a la seva filla que si es tocava la vulva tindria una infecció, si els diem que tocar-se no és correcte creixerà amb la culpa, i el dia que hi hagi un abús o una situació incòmoda mai ho explicarà.”
En lloc d’això, podem aprofitar per preguntar: “On s’està tocant? Què creus que obté, quan es toca? Quines consignes li estàs donant?“, suggereix la sociòloga Júlia Sánchez, de La Ciranda:
“No és el mateix que un infant es posi les mans als genitals perquè es relaxa en fer la migdiada que un amb ansietat que es frega intensament els genitals, o un altre que explora el cos. I s’ha de veure també on ets: al supermercat? A l’escola? A casa? A casa els avis? Cada espai ha de tenir unes normes per protegir l’infant i orientar l’adult en l’acompanyament.”
A vegades els relats a les escoles són distreure’ls quan es toquen, explica la sociòloga, en lloc de: “Veig que t’estàs tocant els genitals”, i per això necessitem el vocabulari i dir-li si és o no el lloc adequat, i parlar-ho amb la família.
És essencial que com a adults revisem també la nostra motxilla sexoafectiva, ens recomana la psicòloga Elisenda Pascual, per acollir el que l’infant expliqui, i si cal buscar ajuda.
Quina educació sexual es pot donar a Infantil?
Quan no es dona l’espai ni l’oportunitat per parlar de sexualitat es crea el tabú. El tabú propicia situacions de vulnerabilitat, assegura la presidenta de la Fundació Vicki Bernadet:
“L’educació sexual és un dret i un deure; la informació i la formació són imprescindibles per prevenir abusos, perquè quan s’ofereixen un espai lliure i de seguretat, els infants i joves parlen i es propicien les revelacions d’abusos i agressions sexuals.”
S’ha de parlar de sexualitat amb un significat ampli a través de les sensacions del propi cos a l’escola, i que deixi de ser un tema tabú, defensa l’Estel Malgosa, i donar-los vocabulari perquè identifiquin què els agrada i què no.
L’eduació afectivosexual i la perspectiva de gènere ha entrat al currículum d’infantil, ja hi eren a primària i secundària, en el marc de l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius. A la cooperativa La Ciranda:
“Tenim un programa d’acompanyament d’infantil, primària i secundària, 30 tallers adaptats a cada edat de 3 a 16 anys amb una proposta d’educació afectivosexual integral orientativa, comptem amb la maleta de recursos pedagògics “Celebrem la sexualitat” i també és valuós el programa Coeduca’t de formació del professorat.”
“I en el dia a dia s’han d’aprofitar els moments quotidians: d’higiene, de nuesa, de vestir-se, de visita del pediatre, de canviar un bolquer, per posar nom”, assevera la sociòloga Júlia Sánchez.
Com detectar i prevenir abusos?
En una presentació del conte “L’ombra de la Clara” van deixar una Clara de mida real amb una capseta on els infants podien explicar coses, i es va destapar un grapat de vivències abusives i d’abusos sexuals infantils, relata la psicòloga l’Elisenda Pascual.
També en els tallers de coneixement del cos de La Ciranda detecten casos:
“No és només un ni dos ni tres, els agraïm i felicitem per la valentia d’explicar-ho i els derivem a Vicky Bernadet o s’obre el protocol de maltractament de la infància.”
Treballem l’assertivitat, assegura la sociòloga, perquè l’infant sigui capaç de posar límits al que no li agrada. Tot i que un infant mai pot aturar un abús sexual que ve d’algú més gran, alerta l’Elisenda Pascual, aquesta responsabilitat d’aturar l’abús i acompanyar l’infant sempre és nostra. Quotidianitzar la sexualitat a casa, proposa l’Estel Malgosa, fins i tot parlar-ne a la taula:
“Se’n pot parlar de manera indirecta, comentant un programa que en parla en família, o bé parlar des de les experiències personals dels adults, sobre relacions sexuals per crear un clima de confiança i que el fill o filla s’obri a parlar”.
I fer servir eines de detecció com els contes: l’àlbum il·lustrat “La bici de la Lola“, de la Laia Pibernat,l’Alba Barbé i la Judit Piella, el joc simbòlic o els dibuixos, que faciliten gran part de la detecció d’abusos a infantil i cicle inicial, conclouen les expertes.
Els llibres que presentem a l’Ofici d’educar els triem amb antelació. Normalment cada tres mesos programem els següents. El d’aquesta setmana el teníem pensat des de finals de febrer Procurem que es trobin vius i siguin fàcils de localitzar a les biblioteques i llibreries.
de vegades, com ha estat aquest cas, les casualitats són extraordinàries perquè justament aquest “Hi havia una forma” acaba de ser nominat per al premi “llibreter” juntament amb “la sopa del senyor Lepron” (que també vam presentar als llibres per somiar) i “La casa blava”.
“Hi havia una forma” és un conte fet amb figures geomètriques, un relat a camí del conte tradicional oral i l’àlbum, amb un disseny molt modern.
Comença com un conte popular. Diu: Hi havia una vegada, erigit al cim d’un precipici esmolat, un castell immens anomenat Punxerutdretidur. El rei i la reina que hi regnaven eren molt exigents. Només hi toleraven subjectes fets de línies dretes i d’angles punxeguts…
Tot el regne era recte, molt rígid. No hi havia lloc per a corbes ni fantasies estranyes. Tot recte. El rei la reina no suportaven que la seva descendència no fos igual de recta i, per això, no estaven gaire contents amb els seus fills perquè si l’un era molt ondulat, l’altre era massa tou, i el tercer s’havia inflat, etc. fins que va néixer la princesa, amb línies perfectes i angles purs. La seva simetria era total. El Rei la Reina van dipositar totes les esperances de futur en la princesa.
Va arribar el dia que la princesa havia de triar pretendent, i el seu criteri va ser ben diferents del dels seus pares. Ja ens ensumem que triarà un personatge curiós, rosat i arrodonit com un xiclet, per complicar-ho tot més.
És un àlbum molt recomanable perquè ajuda a imaginar el relat com fan els contes narrats de viva veu. Les il·lustracions són senzilles i entenedores.
I com a cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre que es presenta i que gràcies a la col·laboració de les editorials el regalarem a una de les persones que contestin. Aquesta setmana la pregunta per participar al concurs de “llibres per somiar”
Quina forma té la Princesa del conte?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 14 de maig.
La guanyadora de l’anterior concurs del llibre “El món de Sofia” és la Mónica Morales. L’enhorabona!
Si podeu, escolteu tot el programa o llegiu l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa sobre un tema que pot semblar força punyent (de fet, ho és) però que es va tractar amb molta elegància i delicadesa per part dels convidats que hi van venir.
Amb el títol “Com podem aturar l’escalada de suïcidis de menors?” Els intents de suïcidi d’adolescents es triplica després de la pandèmia. L’antídot? Visibilitat, escolta, vincle, ajuda, pedagogia i esperança.
Ahir, a l’Ofici d’Educar vam fer un programa monogràfic dedicar a conèixer les recomanacions de les bibliotecàries que també ens van contar com és la seva feina, els seus anhels i algunes anècdotes genials del seu dia a dia.
Va ser una conversa molt agradable amb:
La Graciela Martinez, bibliotecària a la Biblioteca Municipal de Cassà de la Selva, des de fa quinze anys. Ens va dir que “una bona bibliotecària ha de ser empàtica, flexible i creativa, a més de tenir un bagatge lector i cultural ric; estar al dia de les novetats editorials i no deixar de formar-se, a més de voler aprendre i estimar la feina.
L’Anna Merino, directora de la Biblioteca de Torredembarra, ens va compartir aquest pensament: “Les bibliotecàries som una espècie d’homo comunitari: compartir i ajudar és la nostra manera de viure”
L’Eli Ramírez, bibliotecària a La Bòbila (l’Hospitalet) va dir que “les habilitats bàsiques d’una bibliotecària són l’empatia, la creativitat i la flexibilitat per adaptar-se a qualsevol necessitat que pugui sorgir”.
La Núria Vouillamoz, responsable de la biblioteca escolar del centre educatiu Gerbert d’Orhlac (Sant Cugat del Vallès) concep la biblioteca escolarcom “un espai emocional, que acompanya les necessitats dels infants, un espai hospitalari que acull tothom i on tothom troba el que busca”(refugi, històries compartides, informació per un projecte d’aula etc..)”
En Daniel Becerra, amb 25 anys d’experiència de bibliotecari (12 anys a escoles internacionals de la Xina, el Japó, Tailàndia i Alemanya) i ara a la biblioteca Benguerel de Barcelona, ens va acompanyar fent recomanacions.
Podeu sentir el programa sencer entrant al següent enllaç:
O llegint el magnífic article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, directora i conductora de l’Ofici d’Educar i que transcrivim a continuació:
5 bibliotecàries ens recomanen llibres potents per a infantil, primària i secundària
Recomanacions de les bibliotecàries per Sant Jordi: llibres estrella de 0 a 18 anys
Les bibliotecàries i les biblioteques són clau per fer un país lector, combatre l’escletxa digital, descobrir, acompanyar i emocionar
A la cua de l’escola una nena demana llibres d’amor a la directora de la biblioteca, l’Ana Merino, que fa 24 anys que treballa a la biblioteca de Torredembarra, per ajudar unes nenes que s’havien enfadat:
“Em vaig emocionar i vaig omplir una bosseta amb llibres d’amor.Les bibliotecàries som una espècie d’homo comunitari, compartir i ajudar és la nostra missió i ho fem a les tres escoles i els dos instituts del municipi.“
Una bibliotecària ha de ser empàtica, sensible i creativa, defensa la Graciela Martínez, des de fa 15 anys a la biblioteca municipal de Cassà de la Selva, on a través de les visites escolars creen complicitat amb cada infant.
Les bibliotecàries i les biblioteques són clau per fer un país lector, combatre l’escletxa digital, descobrir, acompanyar i emocionar (Biblioteca de Torredembarra )
La bibliotecària ha de ser flexible, adaptar-se a les necessitats dels usuaris, perquè la biblioteca és vincle, defensa l’Eli Ramírez, amb 15 anys d’experiència i ara a la biblioteca La Bòbila (l’Hospitalet).
Les biblioteques són espais de vida, assevera la Núria Vouillamoz, des de fa 18 anys responsable de la biblioteca de l’escola Gerbert d’Orlhac (Sant Cugat del Vallès)
“La biblioteca escolar és un espai emocional i de saviesa, un refugi on l’infant troba el que necessita. La literatura és diàleg i ens permet conèixer-nos i reconèixer-nos en els altres.”
La biblioteca transforma l’escola, assegura Daniel Becerra, amb25 anys d’experiència en biblioteques del món i ara a la biblioteca Benguerel de Barcelona.
Una bibliotecària ha de ser empàtica, sensible i creativa i, amb les visites escolars, crear complicitat amb cada infant (biblioteca de Cassà de la Selva )
Llibres recomanats de 0 a 6 anys:
📚 “Benvinguda” de Marta Comín. Un petit llibre objecte que celebra l’arribada d’un nadó, amb rima suau, i elements desplegables en què naixeran 7 animals als ulls del lector.
📚 “Nina i Milo” de Marianne Dubuc. La Nina i el Milo són amics i van a fer un pícnic i a pescar fins que una forta ventada fa volar el Milo; i a partir d’aquí és l’infant lector que tria com continuar la història.
📚 “David” de Joana Corbata i Txomin Medrano. Descobrim la vida del David, que, tot i viure al carrer, sense casa i diners, no ha perdut la tendresa ni el somriure. Un llibre sense mots petit i bonic que convida a fixar-se en els detalls.
📚 “Petit, el peix” de Marta Cunill. El peix petit es convertirà en un peix gros i ha de trobar una peixera de la seva mida, tot i que no li agradi a tothom. Un llibre sense mots per iniciar-los en la lectura de còmics.
📚 “La meva casa al bosc“ de Laëtitia Bourget i Alice Gravier. Un àlbum il·lustrat preciós i d’aprenentatge que permet descobrir el camí cap a casa pel bosc i com és una casa per dins, gràcies al seu format desplegable de llibre acordió.
📚 “Veig, veig! La ciutat” de Cristina Losantos. Un llibre fantàstic que explica la vida d’una ciutat des que la gent es lleva fins que passa tot el dia, amb pàgines molt grans i mil detalls; i on els infants han d’identificar personatges com les Tres Bessones, la Caputxeta o el coet de Tintín.
Les biblioteques són bàsiques per combatre l’escletxa digital i democratitzar la cultura(Biblioteca la Bobila de l’hospitalet )
Llibres recomanats de 6 a 12 anys:
📚 “Dagfrid, una nena vikinga“ d’Agnès Mathieu-Daudé. Editorial Flamboyant. Una nena vikinga inconformista i cansada de la vida monòtona a l’aldea s’embarca per descobrir nous mons. Una història molt divertida per viure un munt d’aventures.
📚 “Ronia: la filla del bandoler“ d’Astrid Lingred. Una història d’aventura fantàstica, d’amor per la natura i d’amistat, amb la Ronia com a protagonista, la filla d’un valent i temut lladre que es fa amiga del fill del clan rival.
📚 “Adeu Blancaneu” de Beatrice Alemagna (Traducció Bel Olid). L’autora ens sorprèn fent que la narradora de la història sigui la madrastra envejosa, que expressa plàsticament el dolor i la venjança. Un clàssic explicat de manera diferent i intrigant.
📚 “Somriu” de Raina Telgemeier. Un novel·la gràfica en què els lectors preadolescents i adolescents se sentiran identificats amb la protagonista, la Raina, que porta ortodòncia i explora la seva identitat, l’amistat i els primers conflictes amorosos.
📚 “No estic de mal humor“Suzanne Lang i Max Lang. Primera entrega d’un ximpanzé, en Jim, a qui li passa tot allò que passa als infants: tenen rebequeries, i a vegades estan feliços i no saben per què, i fa que els infants empatitzin amb ell i es reconeguin.
📚 “La lletra que tot ho canvia” de Ramon Besora. Un llibre amb un joc poètic i unes il·lustracions meravelloses que mostra el poder de la creativitat, i que convida els infants a inventar poemes i rodolins.
Diversitat literària, amb qualitat i sense prejudicis és la clau per arribar als joves lectors segons les bibliotecàries (Oriol Nubiola)
Llibres recomanats de 12 a 18 anys:
📚 “Els llops de la Lluna Roja” de Josep Francesc Delgado. Un clàssic amb una història d’amor i de guerra, que narra la vida de la Maria, una pastora de tretze anys del Berguedà, i el seu gos Fílax, que s’enamora d’una lloba i fugen al bosc i la noia va amb ell per protegir-lo.
📚 Cendra” de Jonathan Auxier. La dura història de la Nan Sparrow, una nena escura-xemeneies que malviu al Londres victorià sota les ordres d’un amo despòtic, des que el seu mestre i cuidador la va abandonar deixant-li un tros de cendra. Un relat colpidor que arriba al cor.
📚 “El meu nom és Clítoris” d‘Isabel Llavoré, disseny d’Isabel Tort i modelatge de Toni Alarco. En l’obra el clítoris és un personatge amable i simpàtic, fet de plastilina rosa, que guarda el secret de la vida alegre, feliç, plaent i sana; perquè l’educació sexual és un repte.
📚 “Noceà” de Ricard Efa. Còmic en català, se situa en un futur distòpic en el qual el nivell del mar ha desfigurat Europa i governa el Systema, però dues noies amb un sentit molt revolucionari lluiten per canviar el món.
📚 “Gràcies, Mare Terra!” d’Ines Castel-Branco i Vanina Starkoff . Un àlbum il·lustrat, desplegable i molt poètic que és un cant o pregària de les tribus indígenes d’agraïment a cada element de la natura, i que apropa el valor de la natura i la poesia als joves.
📚 “Paisatges literaris“ de Núria Solsona. A partir de llibres clàssics, com “Les aventures de Tom Sawyer”, en presenta una imatge bonica, un fragment del relat, un resum de la història i una biografia de l’autor, que convida a buscar amb emoció la història original.https://www.ccma.cat/catradio/embed/destacat-noticia/3202070/
El valor de les biblioteques i les claus per fer lectors
Diversitat literària, amb qualitat i sense prejudicis, és la clau per arribar als joves lectors, coincideixen a dir les bibliotecàries, tot i que reconeixen que són lectors més digitals i que a la secundària passen una certa crisi lectora. Per la Graciela Martínez:
“Cal recomanar amb entusiasme, te l’has d’haver llegit abans, i funciona deixar-los amb la intriga del final i crear complicitat.”
Falten més esforços institucionals per al foment de la lectura, la biblioteca democratitza l’accés a la cultura. L’Eli Ramírez reivindica el paper bàsic de la biblioteca per combatre la bretxa digital i la desigualtat, i per recomanar llibres té dues eines: la sinceritat i l’emoció. Per la Núria Vouillamoz:
“Cal empatitzar amb l’infant i posar-lo al centre de la recomanació.“
I lamenta la falta de reconeixement de la bibliotecària escolar i demana un especialista de biblioteca a temps complet.
Falta reconeixement de la bibliotecària escolar i un especialista de biblioteca a temps complet Biblioteca escolar Gerbert d’Orhlac (Sant Cugat del Vallès)
Tothom acabarà sent lector si li posem llibres potents a les mans, assevera Jaume Centelles, que proposa crear espais de lectura a casa, i reconeix que el seu somni és esdevenir un país lector. Per la bibliotecària Ana Merino:
“Una hora de lectura és una hora de salut! Recomano llibres a la cua del súper, a la piscina, al Tinder, som bibliotecàries 24 hores i el que hem d’aconseguir és posar de moda la lectura.“
Acabem recomanant la nova Superbiblioteca del SX3, que fomenta la vocació lectora dels infants i ens ajuda a triar llibres per Sant Jordi, amb l’Associació d’Editors en Llengua catalana i el Consell Català del Llibre Infantil.
Ahir, a l’Ofici d’Educar vam presentar un àlbum recomanat per a infants de quatre i cinc anys.
«El nou» és un àlbum escrit i il·lustrat per la parella italiana Vecchini i Sualzo que ens explica precisament què passa a una casa on ha arribat el “nou”.
Explicat des del punt de vista per les joguines, ens narra la seva preocupació per l’arribada d’un nou personatge i la preocupació que els produeix pensar el vailet que fins ara juga amb ells els deixi de banda i només tingui ulls per al “nou”. Mentre anem llegint imaginem que el nou és una joguina moderna, un superheroi, un robot o una mena de Buzz Lightyear que desbancarà als altres.
Les joguines, per la seva banda, s’imaginen que “el nou” serà més suau que el Xaiet, amb més coloraines que el Pop, amb un nas més bonic que el de l’Elefant, que no ha tingut cap accident com el gos Salsitxa amb el seu pedaç, que tindrà una cua més graciosa que la del Porquet, i unes orelles més llargues que la del Conill esgarriat. La seva preocupació creix quan el cavall de peluix els diu que “el Nou és fantàstic!“
Com a cada programa, vam fer una pregunta relacionada i entre els qui participeu a algú us regalarem el llibre, gentilesa de l’editorial Barcanova.
La pregunta del llibre “El nou” és:
Qui és el nou?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 9 d’abril.
També, vam anunciar la guanyadora de l’anterior llibre “Detectiu Samsó”: La Montserrat Ramos i la seva família s’enduen un bon llibre que els farà passar moments divertits.
Al mateix programa es va parlar dels conflictes amb els adolescents i con trobar eines per gestionar-los amb èxit.
Podeu llegir un precís article, escrit per l’Elisabet Pedrosa, que recull les opinions dels convidats: l’Alba Castellví sociòloga, educadora i mediadora de conflictes autora d’“Educar adolescents”, la Sonia López, psicopedagoga i mestra, autora d’“El privilegio de vivir con un adolescente: claves para educar con empatía y optimismo”; en Jordi Royo, psicòleg clínic i autor de “SOS adolescentes” i la Sara Desirée, experta en adolescents, autora de “Te necesita aunque no lo parezca”.
La invitació a la lectura 