animals

by

«10 aneguets de goma» a l’Ofici d’educar

Ahir, vam presentar aquest àlbum il·lustrat que narra una història amb un origen fascinant.

L’any 1992 un vaixell va perdre uns contenidors que van caure al mar i a un, que contenia aneguets de goma i altres joguines també de goma, se li va obrir la porta i el carregament va quedar surant sobre l’aigua. Un oceanògraf, que estudiava els corrents marins, va aprofitar per resseguir el camí dels aneguets i, gràcies a aquell seguiment, va poder establir la teoria sobre corrents marins que encara avui serveix per orientar els vaixells.

Inspirant-se en aquesta aventura, l’Eric Carle va imaginar el viatge dels aneguets per aigües obertes i les criatures de l’oceà que van coneixent.

El relat comença en una fàbrica on els treballadors de la cadena de muntatge pinten els detalls dels ànecs de goma. Després es carreguen en un vaixell i durant una tempesta, una caixa amb 10 aneguets de goma cau al mar. Cadascun sura en una direcció diferent (oest, est, nord, sud, esquerra, dreta, amunt, avall, aquí i allà) i es troba amb un animal (un dofí, una foca, un os polar, etc.). El desè es troba amb una mare ànega i les seves cries i els acompanya fins al seu niu.

És un llibre ideal per a cicle infantil, a partir de 4 anys.

A cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, podeu guanyar el llibre, gentilesa de l’editorial Beascoa.

La pregunta per al concurs sobre el llibre ««10 aneguets de goma» és:

Amb qui es troba el desè aneguet de goma?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 22 de març.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/deu-aneguets-de-goma-deric-carle/audio/1273508/

Al concurs de l’anterior programa, la guanyadora del llibre «Operació Dancing Queen» és la Rut Alba. L’enhorabona!

by

«El misteri de l’eucaliptus», el primer cas del coala Arxibald.

És molt probable que el primer que et vingui al cap quan vegis la portada és el record d’una sèrie de llibres que es van publicar els anys 30 del segle passat. Tenien com a protagonista un elefant anomenat Babar.

Cinquanta anys més tard, a la dècada del 80, Paul Cox fa fer una altra sèrie de llibres que compartien amb en Babar alguns trets característics: Format generós, protagonistes animals, lletra lligada, etc. D’aquesta sèrie, protagonitzada per l’Arxibals, un coala, detectiu privat, es van escriure quatre volums i a cada aventura hi havia un cas a resoldre.

Ara, l’editorialLibros del Zorro Rojo ha editat aquest primer de la sèrie anomenada «Les aventures del coala Arxibald a l’illa de Rastepap». No ho sé, però imagino que aniran publicant la resta de títols.

De què va?
Va d’una petita illa que està la mig de l’oceà Pacífic on viuen coales i teixons. Al poble del coales hi viuen 25 coales que anirem coneixent a les primeres pàgines. Sabrem com es diuen, a què es dediquen i altres curiositats. Llegit en veu alta fa petar de riure. A l’altra punta de l’illa hi viuen vint-i-cinc teixons que també tenen noms curiosos.

Després de la presentació, sabrem que fins aquest moment els coales i els teixons han viscut en perfecta harmonia:
Els coales assistien feliços a l’òpera de Ciutat Teixó i els teixons anaven al restaurant de Ciutat Coala on el mestre cuiner Arxipiró els delectava amb els deliciosos plats d’eucaliptus.

Però no tot va bé a Rastepap perquè un misteri plana sobre l’illa. Els preciosos eucaliptus de Ciutat Coala s’estan marcint: les fulles estan desapareixent i, aviat, tothom haurà de reduir el consum d’eucaliptus, i el restaurant haurà de tancar. Quina llàstima!

Però l’Archibald, el detectiu, té algunes sospites perquè veu com els habitants de Ciutat Teixó s’estan enriquint sobtadament i, a més, van fent el fatxenda per tota l’illa. L’Arxibald es pregunta si els coales podrien ser ells els responsables de tot plegat i decideix investigar.

A la promo de l’editorial llegim:

Aquesta aventura combina una imaginació desbordant amb il·lustracions expressives, i convida els lectors més joves a exercitar la seva lògica deductiva a cada pàgina. Les trames entrellacen humor, fantasia i misteri, amb una estètica visual que evoca l’encant dels dibuixos animats clàssics de mitjan segle XX.

Una bona lectura que ens parla d’ecologia i de convivència, tot amanit amb un punt de vista policíac i molt d’humor.

No us perdeu el desplegable de les pàgines 30-31.

Lectura recomanada a partir de cicle inicial

LES DADES:
Títol: El misteri de l’eucaliptus
Autor: Paul Cox
Il·lustrador: Paul Cox
Traductor: Xavier Valls
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Pàgines: 42
Barcelona, 2026

by

«L’Estruç al mercat» i les normes (sovint) absurdes

“L’Estruç al mercat” és un àlbum il·lustrat magnífic, ideal per llegir en companyia i deixar-se endur per unes imatges plenes de detalls.

Ens presenta una història senzilla. La senyora Estruç vol anar a veure la seva amiga, la senyora Gacela, que està malalta, i pensa que, en acabar la jornada laboral, li portarà un regalet. A partir d’aquí, l’argument se centra en el recorregut que fa pel mercat a la recerca d’un detall per a la seva amiga. Però, aggg!, no serà fàcil perquè a totes les parades troba inconvenients i no la volen atendre.

Incís: Mentre llegia aquesta part central del relat, m’he sentit identificat amb l’estruç perquè, tot i que no és freqüent, quan he de fer alguna gestió trobo els mateixos inconvenients i sento que perdo el temps i no aconsegueixo resoldre res. He recordat les queixes dels pagesos quan expliquen les peripècies burocràtiques o les mestres que es passen hores i hores emplenat formularis, estadístiques i papers sovint incomprensibles. Però aquest és un altre tema.

Tornant a la senyora Estruç, els seus problemes comencen quan en una parada li diuen que no obren fins a més tard, a l’altra que allò que vol només es pot comprar els dimecres, a la següent que el regal que demana és per a animals sense ploma, etc. Un desfici i una frustració. Finalment marxa sense regal.

El final és bonic: El sentit comú, la solidaritat i la comprensió es fan present.

Les il·lustracions ,algunes a doble pàgina i d’altres més menudes amb enquadres com de còmic acompanyades d’un text, breu, ben visible.

Hi ha molts animals, tots ells coneguts pels infants, que són una delícia visual. També les fruites, verdures, una parada de llibres!, gelats, formatges, flors, etc. que conformen un esclat de colors i conviden a anomenar i recordar tot allò que coneixem.

L’argument està ben pensant, directe a l’estructura que ha de tenir un relat per a les primeres edats: Personatges amb els quals et pots identificar, un petit conflicte, la recerca d’una solució, repeticions, i un final feliç. Penseu en el clàssic “De què fa gust la lluna?” i ho entendreu.

Un llibre per mirar i remirar. A cada relectura trobareu detalls que us han passat desapercebuts (seguiu la mosca!).

Lectura recomanada per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: L’Estruç al mercat
Autora: Cristina Oleby
Il·lustradora: Paula Bossio
Traductora: Maria-Arboç Terrades
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 34
Barcelona, 2026

by

«Pluto Rocket arriba a la ciutat», una extraterrestre en missió secreta

Les aventures gràfiques adreçades als primers lectors tenen força èxit. Em ve al cap la sèrie de Narval i Medu. També recordo el colom que volia conduir l’autobús. Històries divertides, hilarants per moments, que conviden a gaudir de la lectura.

En aquesta sèrie, en el primer número titulat “Pluto Rocket arriba a la ciutat” una extraterrestre anomenada Pluto Rocket es troba a un colom (Pep Colom) amant de les bromes, positiu, elegant i bon coneixedor del barri on ha aterrat la Pluto.

Quan es presenten, en Pep Colom s’ofereix a mostrar-li a la Pluto Rocket -està en missió secreta- com és la vida en el nostre planeta. Es fan amics de seguida, i el colom també acabarà aprenent alguna cosa. Aquesta és la gràcia de tenir amics, no?

El llibre està dividit en tres capítols (M’esclata el cervell, Mengem-nos un taco! i Missió secreta) amb unes imatges cridaneres però no carregades, i un text amb lletra de mida prou gran i adequada pels nens que comencen a llegir.

Lectura recomanada per al cicle inicial. Els farà riure molt, segur.

LES DADES:
Títol: Pluto Rocket arriba a la ciutat
Autor: Paul Gilligan
Il·lustrador: Paul Gilligan
Traductora: Bel Olid
Editorial: Andana
Pàgines: 88
Picassent, 2023

by

«Ai, renoi!» a L’Ofici d’educar

Dilluns passat vam presentar aquest àlbum il·lustrat perfecte per a a les primeres edats. Té protagonistes animals, imatges clares, format generós, repeticions, música, poesia, sorpresa i una estructura clara (inici, conflictes, final feliç). També xucla de la tradició anglesa, del nonsense d’Alicia en terra de meravelles.

L’argument és senzill. Es tracta d’un noi que va a fer unes compres. A cada botiga on va, demana una cosa diferent (unes pastanagues, un barret, un abric, un pastís, etc.) i es crea una certa confusió perquè li ofereixen un animal.

Aquest embolic fa riure força als infants. És una mena de joc perquè han d’imaginar quin animal li ofereixen amb les pistes que ajuden a identificar-lo.

Destaco la sorpresa final quan, truquen a la porta, després dels descontrol que s’organitza amb totes les bèsties i veiem el nen obrin la porta que és com si nosaltres passéssim pàgina i llavors, ai! renoi!… Quin descans i quina tornada a la normalitat!

És un àlbum que convida a compartir, a ser amables, a cuidar-nos, a riure, a recordar, a rimar, etc.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre. En aquest cas, gràcies a la gentilesa de l’editorial Ekaré.

La pregunta per al concurs sobre el llibre «Ai, renoi!» és:

Quin animal li donen al protagonista quan va a comprar pastanagues?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 1 de febrer.

La guanyadora del llibre «El Jim i la Janis» és la Bet Solà. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/ai-renoi-de-michael-rosen-i-helen-oxenbury/audio/1268071/

by

«El consultori de la senyora Ainou» a L’Ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest enginyós àlbum que ens mostra situacions quotidianes que potser hem viscut a casa. Els protagonistes són animals humanitzats amb petits problemes, que busquen la solució preguntant i demanant consell que és una bona manera de resoldre les coses.

Potser els avis i les àvies, en llegir el títol tindran un “dejà vu” amb un programa radiofònic molt popular entre el 1947 i 1984.

El llibre esn parla de com un grup d’animals fa les seves preguntes mitjançant cartes que envien al consultori de la senyora Ainou, que ho sap tot.

A cada doble pàgina, al full de l’esquerra llegim la pregunta i tot seguit la resposta. A la dreta, unes imatges precioses de la Rocío Bonilla que fa la interpretació de la pregunta.

La primera carta és de la Blanca, l’ossa a qui la seva mare li fa menjar salmó, quan ella prefereix la mel. A la següent doble pàgina, l’esquirol Pol no sap que fer perquè el pare li diu que vagi descalç per casa i l’àvia li diu que se li faran els peus amples i agafarà una pulmonia.Després, l’ovelleta que no vol que li gastin el nom, el gat que té molt de fred al lloc on viu, el teixó que li demana consell sobre com començar un conte per a un concurs, la libèl·lula, el rat penat, etc.
Cap al final, l’Eric Sont, l’eriçó que juga a futbol amb els gallines vol saber què pot fer perquè li passin la pilota i quan rep la resposta, intrigat torna a escriure amb un “Qui és vostè?”. És el moment en que ell i tots els animals segueixen algunes pistes fins arribar a casa de la senyora Ainou. No es diu ni se li veu la cara però els nois i noies que llegeixin el llibre segur que sabran qui és la senyora Ainou.

És una lectura que recomanem per a infants a partir de vuit anys, però que poden llegir abans, si els acompanya un adult. Està editat per Flamboyant i té 44 pàgines. La Meritxell Martí i la Rocío Bonilla fan un extraordinari tàndem.

Com a cada programa, vam fer una pregunta relacionada amb el llibre. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre gràcies a la gentilesa de l’editorial Flamboyant.
La pregunta per al concurs sobre el llibre «El consultori de la senyora Ainou» és:

Quin animal té un problema amb la pilota?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 14 de desembre.

La guanyadora de l’anterior concurs sobre el llibre «Llop a la neu» és la Mònica Monteagudo. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/el-consultori-de-la-senyora-ainou-meritxell-marti-edflamboyant/audio/1263242/

…………………………………….

I si voleu saber que en pensen els mestres de la situació actual de l’educació, el programa obre la”Sala de mestres” per conèixer la situació de les escoles, i com s’ho maneguen els mestres per superar els obstacles.

Els mestres senten que estan sostenint la complexitat del sistema educatiu, però, a quin preu? “Pinten bastos per a la docència!” exclama una mestra”. “Els han venut un sistema educatiu inclusiu, difícil de fer realitat amb els recursos actuals” lamenta un altre mestre.
Se senten sobrepassats amb els nouvinguts i les neurodivergències, i molt tensionats, reconeixen tots. I se’n surten gràcies a la força dels equips docents, i la complicitat de les famílies.

Per escoltar el programa, cliqueu a:

https://www.3cat.cat/3cat/mestres-sostenim-la-complexitat-pero-no-podem-atendre-amb-dignitat/audio/1263244/

by

«El racó de pensar», un àlbum il·lustrat brillant

Veient la coberta em va venir al cap la frase que se sentia en alguna ocasió a l’escola (poques, tot s’ha de dir) quan alguna mestra enviava a un racó de l’aula on hi havia “la cadira de pensar” a algun infant que havia fet una entremaliadura. Crec que és una pràctica que ja no s’estila i s’agraeix. Sempre em va remoure que s’associés “pensar” amb càstig.

Aquest àlbum il·lustrat comença amb un nen (en Jasper, segons llegim a la contracoberta) de cara a la paret amb una forquilla i un ganivet a les mans. També té fils d’espaguetis al cap, a la cara, a l’espatlla i enganxats a la paret.

Arriba una oca i li pregunta què hi fa? I ell respon que “diuen” que s’ha portat malament. És un detall molt important perquè no diu “m’he portat malament” sinó “diuen que m’he portat malament” i aquesta precisió serà determinant al final del relat.

Després arriba un gos dàlmata que diu que s’ha portat malament i també es queda de cara a la paret, al racó de pensar. Se’l veu amb una pilona arrencada del terra i lligada a la seva corretja.

A partir d’aquí, diversos animals van arribant i es van afegint al racó. Primer un ruc, després una serp i un ant. Cadascú va explicant la seva història.

El moment més hilarant és quan arriben les gavines i no són benvingudes. Marxen i es vengen deixant caure les excrements sobre el nen i els animals. Com que és una entremaliadura, les deixen unir-se al racó.

Les il·lustracions són brillants i tenen molts detalls divertits que cal anar seguint. No us perdeu les expressions de les cares.

Cap al final, l’ant es disculpa, diu “ho sento” i marxa. La resta d’animals fan el mateix i el nen es queda sol, novament. Un final sorprenent donarà molt de joc per a la conversa.

Molt recomanable per a cicle infantil.
LESDADES:
Títol: El racó de pensar
Autor: Pieter van den Heuvel
Il·lustrador: Pieter van den Heuvel
Traductora: Maria Rosich
Editorial: Litera
Pàgines: 40
Albuixech (València) 2025

by

A la llum de la «LLUNA»

Si algú es dedica a buscar llibres per a infants que continguin la paraula «Lluna» a la coberta, probablement la cerca serà interminable. Fins i tot, pot acabar “llunàtic” (és broma).

Un dels últims que he llegit amb el títol “LLuna” m’ha semblat enginyós, com una mena de joc entre l’autor i el lector.

En format reduït (16 x 16 cm.), en cartoné i fulls arrodonits, ideal per a infants més menuts que el puguin llegir acompanyats de l’adult.

A la coberta, ja ho veieu, un gat i un gos (bé, els infants diuen que és un llop la primera vegada que el veuen) que seran el protagonistes del relat perquè hi viuen junts en una casa. Tenen un problema: a casa seva no hi ha llum i al vespre no poden llegir. A partir d’aquí se les empescaran per trobar la solució.

La gràcia és que a cada pàgina doble trobem a l’esquerra una frase i a la dreta una imatge que complementa el relat.

Per exemple:
Si a l’esquerra llegim que “van pujar a una”, a la dreta hi ha dibuixada una escala. I així successivament.

No cal dir que al final trobaran la llum que els cal per llegir un llibre que porta per títol, precisament, «Lluna».

Un llibre-endevinalla que agradarà als infants que comencen a tocar llibres.

És el primer relat que llegeixo d’aquesta editorial que publica en francès, castellà i català.
Nöop és el nom curiós que té a veure amb l’origen del pares de l’editorial que són d’origen senegalès on aquesta paraula “Nöop” significa felicitat, la felicitat de transmetre boniques històries.

LES DADES:
Títol: Lluna
Autor: Christian Roux
Il·lustrador: Christian Roux
Editorial: Nöop
Pàgines: 30
Barcelona, 2025

by

«Ai, Renoi!» el nou àlbum d’en Michael Rosen i la Helen Oxenbury

Fa més de trenta anys que en Michael Rosen i la Helen Oxenbury no tornaven a coincidir fent un llibre. Recordem el mític “Anem a caçar un os” que tants bons moments ens ha fet passar, a casa i a l’escola.

Aquest segon àlbum, “Ai, renoi!”, també té una estructura repetitiva però l’enfocament és diferent perquè si a “Anem a caçar un os” la natura i els paisatges tenien molta presència, en “Ai, renoi!” han desaparegut completament i la il·lustradora es centra en els personatges i els animals.

L’argument és senzill. Es tracta d’un noi (recomano que li poseu nom) que va a fer unes compres. Se’l veu vestit amb una jaqueta vermella, cinturó i una gorra negra. Tot plegat li confereix un aspecte molt anglès. Passeja i ens convida a anar avançant amb ell. El seu objectiu és anar a comprar diferents objectes.
A cada botiga on va, demana una cosa diferent (unes pastanagues, un barret, un abric, un pastís, etc.) i es crea una certa confusió perquè li ofereixen un animal.

Aquest embolic fa riure força als infants. És una mena de joc perquè han d’imaginar quin animal li ofereixen amb les dues pistes que ajuden a identificar-lo:

Una és la visual perquè la forma de l’embolcall i un petit detall que es pot veure, ajuden molt.

L’altra recau en la destresa del narrador que ha de recordar que es tracta d’un text rimat i aquesta rima ajuda a deduir de quina bèstia es tracta. Per exemple, quan el noi diu “Renoi, quasi ploro! Em van donar un…” cal pensar en una animal que rimi amb ploro i si ens fixem en el paquet que li ofereix el botiguer podem intuir una cua vermella que delata la presència d’un lloro.

Si la rima diu “Renoi, quin disbarat! Em van donar un…” busquem el nom d’un animal que rimi amb disbarat. I així en cada episodi. Molt divertit.

Si us animeu a explicar-lo als infants de cicle infantil, va molt bé anar repetint a cada escena l’enfilall de bèsties que segueixen el noi perquè ajudarà a assimilar el relat. I, si us atreviu, es pot cantar la tornada (No és el que volia… M’ho quedo? I ara. Quina bogeria!”)

Lectura recomanada per a infants de cicle infantil.

LES DADES:

Títol: Ai, renoi!
Text: Michael Rosen
Il·lustracions: Helen Oxenbury
Traductora: Clara Jubete
Editorial: Ekaré
Pàgines: 40
Barcelona, 2025

by

«Kayabu», una història d’amistat

Les primeres paraules que llegim pertanyen al diari de l’autora quan va visitar un poble situat a la riba d’un afluent del riu Amazones. Escriu:

L’Amazònia,
allà on tothom s’amaga:
els animals s’amaguen d’altres animals,
els animals s’amaguen dels humans,
els humans s’amaguen dels animals
i de vegades fins i tot d’altres humans.

Aquest inici ens recorda com l’Amazònia està patint la desforestació que obliga els animals i les persones de la selva tropical a marxar del lloc on han viscut sempre, adaptar-se a noves formes de viure, a noves llengües, i patir la incomprensió de qui els acull.

En aquesta aventura, en Kayabu, un nen i la seva nombrosa família, arriben en canoa a un poblet apartat. Allà hi viu la Nanà, una nena que veiem mentre està pescant. En aquest lloc, a la riba del riu Urubu, la vida està ordenada segons les estacions de l’any. En l’època de pluges, el riu puja de nivell, l’aigua entra a les cases dels seus habitants i els nens han d’anar a escola amb barca.

En les imatges podem veure l’esclat de colors dels paisatges fascinant que l’autora, l’Eymard Toledo ha sabut plasmar amb uns collages fets amb elements naturals, fulles, sorra, cartró reciclat, etc.

En Kayabu i la Nanà es fan amics i el noi li explica la història de la seva família i els motius que els han obligat a abandonar la seva casa i la seva comunitat. Ens preguntem quan de temps queda per a que l’Amazones continuï amb la seva biodiversitat única, les seves llegües, els seus colors, els seus sorolls i la seva fauna.

El relat és bonic i la pròpia autora ens fa un epíleg que ens fa entenedor el perquè del final sobtat.
El que més m’ha agradat és la manera com ha construït les imatges i com aconsegueix centrar la nostra mirada en els detalls d’algunes escenes quotidianes.

Per exemple, mireu aquesta escena:

La noia està pescant i al fons veiem el poblat i els cases construïdes sobre uns pilars de troncs de fusta. Més endavant entendrem què passa quan arriba l’època de pluges i l’aigua entra fins i tot a dins les cases i han de caminar por sobre d’unes passarel·les per no mullar-se.

O aquesta altra escena de l’escola:

Veiem en Kayabu, a l’escola, assegut al costat de la Nanà. Ell té un peresós i la mestra li prohibeix que el porti. La resposta de la Nanà ens fa pensar en la discriminació de la mestra perquè argumenta que tots els altres nens han portat els seus animals a l’escola: un ocelot, una família d’armadillos o fins i tot una jararacussú, una serp molt verinosa. Però la mestra insisteix:

—Si dic que no, és que no!

Una mostra més de com en Kayabú i la seva família s’han d’adaptar a nous costums i actituds que no coneixen: l’ús de monedes per comprar productes o a dormir a l’aire lliure.

De manera inversa, ningú se n’adona de les habilitats del noi: esculpir una canoa a partir d’un tronc d’arbre, la seva facilitat per dirigir-la, saber llegir les constel·lacions del cel, etc.

Una lectura recomanada a partir de cicle inicial que ens ofereix la possibilitat de nombroses accions plàstiques com experimentar amb material reciclat o, a partir de una fotocòpia en color, cola de barra i sorra, entendre el concepte de desforestació i com els colors canvien tornant-se marrons, grisos i tristos.

LES DADES:
Títol: Kayabu. Una història de l’Amazònia
Autora: Eymard Toledo
Il·lustradora: Eymard Toledo
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 52
Barcelona, 2025

La fitxa que ha preparat l’editorial Takatuka: