«La família animal», un homenatge poètic a la vida en família

He llegit (rellegit) «La família animal» de Randall Jarrell i recordava que havia comprat aquest llibre en una edició de l’any 1979. Pensava que, com amb molts altres llibres, havia desaparegut de la meva vida (regalats, perduts, abandonats, etc.) i quina no ha estat la meva sorpresa quan l’he trobat, juntament amb algunes petites joies que va publicar Alfaguara en aquells anys en que jo començava a fer de mestre (uf, queda molt lluny!) i que em van obrir la mirada cap a la literatura infantil de qualitat. Conservo “Otto es un rinoceronte”, “El topo Grabowski”, “Cuando Shlemel fue a Varsovia y otros cuentos” i algun altre títol. Era una gran col·lecció, amb tapa tova, bon preu, ideal per a totes les butxaques (no eren temps de bonança econòmica, al menys a l’Hospitalet i al meu entorn).

He llegit (rellegit) la nova edició de luxe que ha publicat Ekaré i m’he tornat a emocionar amb la història del caçador i la sirena. M’ha sorprès el format de les pàgines, amb la lletra petita i els marges generosíssims que conviden al lector a deixar escrits els seus pensaments (potser era aquesta la pretensió de l’autor?).

També he recordat que, en aquella època, el nom de l’il·lustrador no em va dir gran cosa: Maurice Sendak. Ara, quaranta anys després, el prestigi d’en Sendak no el qüestiona ningú perquè va ser un dels precursors del que, en l’actualitat, gaudim. Sovint veiem reflectida la seva petjada en el traç d’alguns il·lustradors.

He llegit (rellegit) «La família animal» i l’he comentat amb gent del meu entorn i m’he sentit com aquell abuelo Cebolleta dels tebeos que sempre explicava batalletes: “Aquesta història tan poètica la llegíem a l’escola amb els nois i noies de setè d’EGB. En veu alta, capítol a capítol, quedaven embadalits amb l’enamorament progressiu del caçador i els pensaments innocents i sorprenents de la sirena.”

De fet, el text atrapa no tant per la història sinó per com està escrit, per la calma que transmet, per la sensació d’anar avançant tranquil·lament línia a línia i gaudint de la bona literatura.

El relat explica com un caçador solitari que viu en una cabana de fusta troba una sirena, la porta a viure amb ell i més endavant adopten un os, un linx i un nen que arriba en un bot salvavides a la deriva.
L’aventura recorda als contes de fades clàssics, començant per l’inici:

Hace mucho mucho tiempo, allà donde el bosque baja hasta el océano, un cazador vivía solo en una casa hecha de leños que él mismo había cortado y de tejas de madera que él había tallado.

I així, d’aquesta manera tan senzilla i planera, ens introdueix en un sense temps on tot és versemblant i possible, fins que arribem al final feliç de les últimes pàgines i ens quedem amb ganes de més.

M’ha semblant molt curiosa l’entrevista que li van fer a Maurice Sendak on explica el següent:

¿Dijiste que «La familia animal» era tan visual que no querías ilustrarlo, sino decorarlo?

No quería ilustrarlo en absoluto. De hecho, esa fue la única vez que estuve cerca de una discusión con Jarrell porque él estaba sentido; pensó que su texto no me gustaba. Muy por el contrario, me encantó. Pero sentí que no me necesitaba. Haber dibujado a la sirena arrastrándose… habría sido tan vulgar. Su imagen es tan poética pero no se puede dibujar. No se podía dibujar al niño. No se podía dibujar al cazador. Solo se podía dibujar el lugar donde vivían. Pequeños escenarios.

Lectura recomanada per a infants a partir de deu anys.

LES DADES:
Títol: La familia animal
Autor: Randall Jarrell
Ilustrador: Maurice Sendak
Traductora: Elena Iribarren
Editorial: Ekaré
Pàgines: 184
Barcelona, 2023

Jornada «Ara ho entenc! Quan la comunitat acompanya en la lectura»

El dissabte 2 de desembre se celebrarà una jornada oberta a totes les persones compromeses amb la promoció de la lectura (docents, personal de biblioteques, mediadors de lectura o altres professionals) que vulguin compartir experiències, aprenentatges i reflexions sobre el rol de la comunitat en l’acompanyament lector.

Crec que serà una bona jornada i estic content de poder participar en taula rodona fent tasques de moderador i espero que també hi pugi dir la meva.

El programa s’ha començat a moure aquesta setmana i en els propers dies us arribarà més informació a través de les xarxes socials i la premsa.

Si podeu venir, us esperarem encantats de la vida al HUB SOCIAL de la Fundació Bofill, al carrer Girona, 34 Interior (Barcelona)

El programa és el següent:

  • 9:00 Rebuda i acreditació
  • 9:30 Benvinguda i presentació per part de l’equip Lecxit i Tàndem LIJ.
  • 9:45 Ponència inaugural de Xavier Graset, periodista.
  • 10:30 Taula rodona “Promoure la lectura dins i fora l’escola” moderada per Jaume Centelles. Hi participen:
  • Maria Dolors Dot, voluntària coordinadora de Lecxit Roda de Ter.
  • Foix Ortiz, Cap d’estudis de l’escola Mas i Perera.
  • Daniel Recasens, ex regidor d’educació i actual regidor de cultura de Reus.
  • Laia Ventura, directora de les biblioteques de Santa Coloma de Gramenet.
  • 11:15 Pausa-cafè
  • 11.45 Càpsules formatives:
    • Càpsula 1: “Com encomanar el gust per la poesia als infants?”, a càrrec d’Andreu Galan, mestre, poeta i recitador. Et propose que escoltem amb la boca i parlem amb les mans. Que juguem amb un grapat de poemes i que te’n vages a casa amb noves idees i recursos, però sobretot amb un somriure que esdevinga espurna, perquè La realitat és un incendi. La poesia consisteix a preservar-ne les flames.
    • Càpsula 2: “Cal continuar explicant contes populars en la nostra societat actual?”, a càrrec d’Eva Martínez Pardo, mestra, formadora i terapeuta i autora del llibre “Sota la pell del llop”. Sexistes, classistes, massa cruels… quin model ofereixen els contes populars als nostres infants? En aquesta càpsula reflexionarem sobre el perquè cal continuar explicant relats de tradició oral avui i ho farem a partir de la reflexió teòrica i col·lectiva, i també d’exemples pràctics.
    • Càpsula 3: “Jo també puc llegir i explicar històries?”, a càrrec de Sherezade Bardají, narradora oral. La narració oral i la lectura en veu alta són dues eines essencials perquè els infants aprenguin a llegir millor i desenvolupin el gust per la literatura. Totes les persones que compartim lectures amb els infants som capaces de llegir en veu alta un text com tocaria? I tant!
    • Càpsula 4: “Com dissenyar un bon menú literari?”, a càrrec de Natàlia Martínez, mediadora de lectura. Imagina el millor restaurant del món amb el menú més exquisit i els plats més saborosos. Seria un plaer anar-hi, oi? I si no hi anem a dinar, sinó a llegir amb els nostres infants? En aquesta càpsula descobrirem recursos i estratègies per dissenyar un bon “menú” literari.
    • Càpsula 5: “És massa gran per no saber llegir?”, a càrrec de Grup Aprendre a llegir i escriure (ICE UAB), grup d’experts/es en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. T’has preguntat quantes estratègies desplega un lector quan interacciona amb un text? En aquesta càpsula aprofundirem en les estratègies que s’han de desplegar –abans, durant i després de la lectura– per tal de comprendre millor un text.
  • 13:15 Tancament i comiat: Parlament de comiat i narració oral per part de Sherezade Bardají.
  • 13:45 Sortida
  • A banda del programa, durant la jornada es podrà conèixer el programa Lecxit a través de pòsters de bones pràctiques de diverses escoles, biblioteques i entitats que implementen el Lecxit. 

Us podeu inscriure anant a:

https://fundaciobofill.cat/actes/comunitat-lectura

«Les aventures d’en Lester i en Bob» mini-relats que van directes al cor

Lester i Bob formen un duet encantador. Són molt diferents l’un de l‘altre però això no importa, perquè, al cap i a la fi, tots som diferents, no? La qüestió és acceptar-nos tal com som.

En Lester és un ànec (homenatge de l’autor a l’ànec Donald disneià) que va amb una boina francesa al cap i és molt xerraire i de pensament àgil. També és agosarat i té respostes per a tot. En Bob és un os, gran i bon jan, que es dedica sobretot a cuinar deliciosos pastissos (ens recorda als Mumin). Són molt bons amics.

Els veiem a la coberta sobre un fons vermell que ens crida l’atenció. Ambdós amb un cartell que mostra el seu nom. El de l’ànec ben gran i el de l’os més petit i discret, si fa no fa com els seus ulls perquè l’ànec els té lleugerament més grans i ens indiquen una mirada desperta i, canvi, en Bob, els té més menudets, com endormiscat, indicant-nos que és més tranquil.

Obrim el llibre i, oh, Sorpresa!, ens trobem vuit pàgines on ens expliquen qui son, a manera de presentació, molt abans d’arribar a la pàgina on llegim el títol, el nom de l’autor i la editorial, i on iniciarem la primera de les petites aventures.

Són uns relats de diferent llargada que tenen en comú la calidesa, el joc verbal d’en Lester i un final més o menys obert que ens ajuda a reflexionar sobre el què hem llegit i, sobretot, ens porta a passar pàgina perquè volem saber més d’aquest parell tan encantador.

De moment, l’editorial Meraki ha publicat dos volums “Les aventures d‘en Lester i en Bon” i “Les noves aventures d’en Lester i en Bob” en una enquadernació extraordinària i molt cuidada.

El primer volum conté sis petites històries molt entretingudes. Només en una d’elles, apareixen uns altres animals, uns cocodrils jugant a petanca. Veiem com en Lester es vol colar a jugar amb ells, malgrat l’oposició d’en Bob que li diu que els cocodrils se’l menjaran. Però en Lester és enginyós i es pinta tot ell de color verd, com si fos un cocodril, però quan comença a ploure i la pintura s’esborra, ai…

Així és l’ànec, un agosarat sense vergonya que es capaç d’aparèixer amb un barret de copa, un corbatí i un fulard, amb dues entrades per anar a la cerimònia del lliurament dels Premis Nobel amb el seu amic l’os. I obligar-lo a ell també a posar-se un barret i un mocador al coll.

Les aventures més gracioses i que millor expliquen la relació dels dos protagonistes, giren al voltant dels pastissos que prepara en Bob. En una d’elles, no vol compartir amb ningú l’excel·lent pastís de mango que ha fet però quan arriba en Lester, se’l troba clavant rètols indicant que els pastissos son per a ell i no els pensa compartir. Però en Lester, ràpidament li diu que l’ajudarà a clavar els rètols.

Cadascuna de les mini-històries colpeja directament al nen, i al nen que vam ser, i ens transmet optimisme i una calma enorme. La seva lectura també ens empeny a emplenar les omissions i ens convida a pensar què ens deixa obert, sempre, la darrera de les vinyetes, per a que la completem nosaltres.

Uns relats breus que traspuen una atmosfera tranquil·la i amable que és d’agrair. Relats humorístics adequats per a infants entre sis i vuit anys però que als adults també ens agradaran, segur. Frases curtes a l’esquerra i il·lustracions sòbries a la dreta, amb detalls que, de vegades, se’ns poden passar per alt però que en una segona lectura ens fan somriure una mica més, si cap.

LES DADES:
Títol: Les aventures d’en Lester i en Bob
Autor: Ole Könnecke
Il·lustrador: Ole Könnecke
Traductora: Núria Albesa
Editorial: Meraki
Pàgines: 63
La Seu d’Urgell, 2023

«Gos Pudent i la màquina del temps», una aventura espaciotemporal

L’aventura número dotze d’en Gos Pudent i en Gatxafat té un títol ja ens ho diu tot: La màquina del temps! I, efectivament, va d’això, d’un viatge en el temps que fan en Gos Pudent i en Gatxafat per arribar a la infantesa del gat i mirar d’evitar que el camió li passi per sobre i el deixi pla com una coca.

La màquina en qüestió és un contenidor de la brossa amb un cartell enganxat on es pot llegir:
Contenidor per viatjar en el temps.
Sisplau, tanca la tapa quan entris
i digues la paraula màgica.

I quan diuen les paraules màgiques s’inicia una aventura esbojarrada amb els altres protagonistes habituals (el caniche i el basset) i el transfons d’una amistat entre un gat i un gos que està per damunt de tot.

M’ha agradat la manera que té en Marc Boutavant d’introduir detalls que no estan explicats i fer-nos coneixedors de personatges de la literatura infantil com el Gat de Cheshire o el gat amb botes, i altres dels dibuixos animats com el gat Félix o el gat Silvestre. Ah! I també una referència als còmics de l’Astèrix (es nota que són francesos)

Les tecnologies són una constant en aquesta darrera història i trobo que és molt encertat el tractament que es dona a l’ús i abús de les xarxes socials, justament en aquests moments que se’n parla molt dels perills i dels avantatges que ens proporcionen.

Un relat per llegir en veu alta i riure pels descosits.

Sovint diem que la literatura ha d’entretenir i fer-nos pensar però no cal que contingui “moralina” ni que sigui políticament correcta. La sèrie del Gos Pudent potser té molt d’èxit entre els infants per això precisament, perquè ens diverteix i ens fa passar una bona estona.

Recomanat per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Gos Pudent i la Màquina del Temps
Autor: Colas Gutman
Il·lustrador: Marc Boutavant
Traductora: Tina Vallès
Editorial: Blackie Books
Pàgines: 96
Barcelona, 2023

I recordeu que el mes de gener tindrem a en Marc Boutavant a l’Hospitalet i a Rubí!

TERTÚLIA CLANDESTINA#10: De fil i cotó. Els millors llibres de 2023

Els convidats de la propera tertúlia clandestina es declaren navegants però, en els temps actuals, el vent els duu a navegar per les xarxes socials i descobrint la força de la col·lectivitat.

Amb la idea d’establir connexions, el 22 de novembre iniciarem un projecte en el que creiem i volem anar de la mà dels millor navegants, capaços de “surfejar” els llibres però, sobretot, capaços de capbussar-se i arribar a l’interior, al fons, del que amaguen entre línies, en una cantonada del capítol catorze, o interpretant les imatges poderoses que ens ajuden a entendre el mon. Aquests convidats especials que tindrem a la propera tertúlia clandestina, ens recorden aquell neda-que-neda que ens convidava a “nedar tots molt junts, com si fóssim el peix més gran del món, nedant en l’aigua fresca del matí i en el sol del migdia, per espantar el gran peix…”

Abans de salpar, els hem obert les portes de l’Espai Llamps i Centelles per dissenyar les etapes del projecte, bo i sabent que arribarem a diferents ports i aconseguirem que altres navegants se sumin a l’aventura.

En aquesta primera trobada compartirem lectures i ens explicaran quins són alguns dels seus llibres preferits. També presentarem el tríptic de lectures recomanades que cada any, abans de Nadal, posem a la vostra disposició per si us serveix d’orientació.

Us recordem que no diem mai qui ve a la tertúlia però us donem algunes pistes. Una és el títol de la trobada: «De fil i cotó», una expressió que empren al lloc on viuen els convidats, un lloc on els agrada molt cantar. I per tant, ja és una bona pista perquè ens recorda que són bona gent. Un poble que canta no pot morir mai, diuen. Potser la contrasenya “Pep“, també us pot pistar.

Us ho explicarem tot plegat a la trobada del proper dimecres 22 de novembre. Us hi esperem!

RECORDEU:
Tertúlia clandestina “DE FIL I COTÓ. Els millors llibres del 2023”

Data: dimecres 22 de novembre de 2023
Hora d’inici: 18:00
Hora d’acabament: 19:30
Contrasenya per accedir: en aquesta ocasió és PEP, però si mostreu el carnet VIP podeu entrar directament i teniu seient reservat a la primera fila.
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet.
Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i Bus (L16 i M12)

«Dos per a mi, un per a tu», a l’Ofici d’Educar

Ahir, als llibres per somiar vam presentar aquest àlbum per a infants de tres a sis anys. Com estem en temps de tardor i malgrat no hi hagi bolets als boscos de Catalunya, ens va semblar adient per aquestes dates.

El llibre explica que l’ossa gran troba tres bolets al bosc i els porta a la casa que comparteix amb en Mostela. Aquest es posa molt content i cuina els bolets amb sal, pebre i tot el que calgui. Quan porten els bolets a taula, l’ossa comença a repartir: «Un per a tu i un per a mi. I un altre per a mi. És el més just. Jo soc grossa, necessito menjar més.»

La mostela s’enfada perquè opina que ella és petita i ha de créixer i el segon bolet ha de ser per a ella. I comença una discussió sobre qui s’ha de menjar el bolet. Ambdós tenen les seves raons i no es posen d’acord. Tots dos argumenten el perquè s’han de menjar el tercer bolet i tos dos sembla que tenen dret a menjar-se el bolet.

Hi ha molts detalls que ajuden a comprendre millor què està passant: les estovalles que es van arrugant, o la guineu apareix discretament per la banda superior esquerra i veiem com es va atansant allà on dinen els protagonistes.

I , com sempre, fem una pregunta relacionada per participar el concurs de “Llibres per somiar” i entre els qui participin farem un sorteig i regalarem el llibre, gentilesa de l’editorial. En aquest cas, de HarperKids.
La pregunta en qüestió és:

Qui es menja el tercer bolet?

Podeu enviar un correu amb la resposta a loficideducar@ccma.cat fins diumenge 12 de novembre i entrareu al sorteig del llibre.

La guanyadora de l’anterior concurs, del llibre «MEMENTO MORI» és la Rosa Maria Vila. L’ Enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/dos-per-a-tu-un-per-a-tu-de-jorg-muhle/audio/1187157/

Si teniu ocasió, feu una visita al web del programa i veureu els canvis. Ha quedat xulíssim! Cliqueu a:

https://www.ccma.cat/3cat/lofici-deducar/

i també podeu escoltar el programa sencer que va sobre “Com recuperar el desig sexual de la parella amb fills?

Amb l’arribada dels fills falta temps, s’acumula el cansament i apareixen nous rols i responsabilitats, i cau en picat el desig sexual. Gairebé la meitat de la població creu que les seves relacions sexuals empitjoren després de tenir criatures; el desig sexual disminueix un 61% en les dones i un 30% en els homes. Com es pot recuperar la intimitat, la connexió i la sexualitat amb la parella amb fills? En parlem a “L’ofici d’educar” amb les psicòlogues, sexòlogues i terapeutes de parella Marina Castro i Montse Iserte; la sexòloga Sonia Encinas, autora de “Feminidad salvaje”, i el psicòleg i sexòleg Ignasi Puig Rodes. El Sergi Vives ens explicarà com aconsegueixen trobar un moment per “fer-ho” sent pares de bessones.

Podeu seguir el programa clicant a :

https://www.ccma.cat/3cat/5-trucs-per-recuperar-el-desig-sexual-de-la-parella-amb-fills/audio/1187138/

«La setmana de l’àlbum» del 4 al 18 de novembre

La setena edició de La Setmana de l’Àlbum va començar ahir dijous amb una activitat per a infants a Rellinars…

I ja serà un no-parar durant tot novembre. Es diu “La Setmana”,però en realitat és “El Mes”.

Tot plegat ho organitza l’Associació Àlbum que està formada per vint-i-cinc editorials independents de Literatura Infantil i Juvenil. Aquestes:

A Buen Paso • Akiara • A fin de cuentos • Babulinka • bookolia • Bululú • CocoBooks • CuatroAzules • Diego Pun • Ekaré • Galimatazo • GatoSueco • Juventud • Kókinos • Liana • Libre Albedrío • Libros del Zorro Rojo • NubeOcho • NuevoNueve • Pastel de luna • Pípala • Takatuka • Thule •Tres Tigres Tristes • WonderPonder

L’objectiu de la Setmana és donar visibilitat i rellevància social a l’àlbum il·lustrat amb propostes desenvolupades conjuntament amb llibreters, biblioteques i escoles. L’àmbit d’actuació abasta tot el territori nacional, a diferents províncies d’Espanya (Catalunya, Madrid i Almeria).

El tema de la Setmana d’enguany és «Els àlbums agosarats», i el cartell l’ha dissenyat l’il·lustrador Ximo Abadia.

Podeu seguir tota la programació (llocs, dates, activitats, etc.) al web de l’Associació Àlbum!
https://webdelalbum.org/ca/la-setmana-de-lalbum/

Estic content que m’hagin convidat a fer una xerrada a Mollerussa, el proper dimarts 7 de novembre, a la Biblioteca. El títol ho diu tot: Perquè la lectura és l’acte més revolucionari que hi ha actualment?

«Diumenge», l’avorriment creatiu

Enguany, al grup de treball de l’Associació de Mestres Rosa Sensat estem donant-li voltes als llibres que tracten sobre el joc. A la darrera trobada, la Cristina, una companya, ens va presentar aquest “Diumenge” i ens va fer pensar molt sobre com l’avorriment estimula la nostra imaginació o millor de com la resposta a l’avorriment estimula la creativitat.

“Diumenge” és un llibre que molt probablement entrarà a la tria definitiva perquè presenta una situació força habitual (sobretot ens els temps de pandèmia que vam viure, tancats a casa) i té a veure, també amb l’oci creatiu, lluny de les pantalles.

El relat explica com un noi arriba a casa dels avis amb la seva família, com cada diumenge, i després de dinar, inicia una aventura que el durà a imaginar un recorregut per tot el món. La gràcia és que a mesura que anem passant pàgines descobrim els objectes quotidians que ja han aparegut abans, durant el dinar. Així, quan imagina el pol sud, veurem el pingüí de la nevera i els ous i la botella de llet; quan arriba al volcà en erupció descobrim el pastís que la mare està fent lliscar com si fos lava; quan lluita amb el drac, recordem el tatuatge del pare; i el vaixell pirata, bé… el vaixell pirata és molt evident com està fet.

Les il·lustracions són boniques, fetes amb grafit, amb les escenes ocupant les dobles pàgines, a sang, en un treball fascinant que ens fa tornar a començar una alta vegada i descobrir detalls que ens han pogut passar pel alt.

Lectura recomanada per a infants a partir de sis anys.

LES DADES:
Títol: Diumenge
Autor i il·lustrador: Marcelo Tolentino
Traductora: Anna Duesa
Editorial: Kókinos
Pàgines: 56
Madrid, 2023

Una granota i una cigonya poc amigues a «RAUC, la granota més feliç del món»

No conec gaires històries en les quals apareguin cigonyes. Recordo la coneguda faula d’Isop La guineu i la cigonya i també l’extraordinari relat Valentí Granota i el seu descapotable vermell de Burny Bos, amb il·lustracions de Hans de Beer, avui exhaurit (és de l’any 1993).

En ambdues històries la cigonya té un comportament exemplar i no ens la podem imaginar com un animal perillós. És més, en el cas de “Valentí Granota i el seu descapotable vermell”, la granota Valentí i la cigonya Isabel es fan amics i s’ajuden mentre comparteixen un viatge que podríem considerar iniciàtic, de creixement.

Aquest octubre s’ha publicat «RAUC, la granota més feliç del món», un àlbum protagonitzat per una granota que se les haurà de veure amb una cigonya que, com totes les cigonyes reals, s’alimenta de peixos de riu, rèptils, insectes i GRANOTES! Horror!

La que ha dibuixat l’Emilio Urberuaga és de les anomenades cigonyes blanques i es caracteritza perquè té un plomatge blanc amb la punta de les ales negres i és força gran, pot pesar fins a quatre quilos.

Quan, a la tercera pàgina doble, veiem la cigonya llaçant-se en picat amb les ales esteses, els ulls amenaçadors i el bec obert, directe al nenúfar on està la pobra granoteta, comprenem que la imatge de personatge bonhomiós, amable i pacífic no casa amb el que veiem i ens ensumem que quan passem pàgina hi haurà sang. Per fer l’escena més dramàtica, ens ha pintat el cel de color vermell…

I, és clar, passem full i veiem la granota malferida, amb tres dits menys, la sang escampada pels voltants, una llàgrima caient-li de dolor mentre s’embena la pota dreta del darrere. A la part de dalt, gairebé sortint del plànol, la cigonya marxa volant ufanosa amb la seva presa, els tres dits de la granota al bec.

I la granota deixa de ser feliç: No pot saltar com abans, no és tan àgil a l’hora de capbussar-se, té por que les altres granotes es riguin de la seva poca traça i també pateix per si torna la cigonya.

Ai, las! El relat d’en Werner Holzwarth ens fa pensar en la vida i en com malgrat els entrebancs que ens poden succeir i les limitacions que hom pugui tenir, la recerca de la felicitat és una constant que es pot aconseguir, de vegades, com en aquest cas, gràcies a, precisament, aquesta limitació.
El relat té un final esperançador i positiu.

Vaig tenir la sort de conversar amb en Werner fa unes setmanes, abans de la publicació de “RAUC, la granota més feliç del món”, i revisant la seva obra, encara no publicada a casa nostra, vaig percebre una preocupació constant pel que ell anomena mobbing o assetjament. En molts dels seus llibres el protagonista o protagonistes se les han de veure amb les burles i el menyspreu dels demés. En aquest àlbum no és un assetjament entre companys, sinó que es tracta d’una percepció -justificada- de la pròpia granota Rauc. Vist així, s’agraeix el missatge final.

M’han agradat molt les il·lustracions a doble pàgina, a sang, situant l’horitzó molt avall per donar-li presència als cels de colors vius, amb uns traços divertits, i la presència d’un relat paral·lel que protagonitzen una libèl·lula i un ocell vermell que val la pena resseguir.

Lectura recomanada per a cicle infantil i inicial

LES DADES:
Títol: Autor: Werner Holzwarth
Il·lustrador: Emilio Urberuaga
Traductors: Patric de San Pedro i Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 32
Barcelona, 2023

La Biblioteca Humana a l’Hospitalet

La HLO (Human Library Organization) és una organització que va néixer l’any 2000, a Copenhaguen. Promoguda per un grup de joves que volien denunciar l’homofòbia i els sentiments antiislamistes que percebien al seu voltant, partia d’una idea simple, aparentment. Es tractava de reconèixer en cada persona un “llibre”, algú que tingués una història per explicar.

Des d’aquella primera biblioteca humana fins avui, el moviment de Biblioteques Humanes s’ha anat estenent arreu del món. Ara arriba a l’Hospitalet.

Els usuaris d’aquesta biblioteca tenen l’oportunitat de parlar de manera informal durant una estona amb els llibres humans que triïn del catàleg que hi hagi. De vegades, es poden conèixer i comprendre la vida d’una bomber, d’un cirurgià militar, d’un sikh, d’un astrofísic, d’un alcohòlic en recuperació, d’un lampista, d’un cec, d’un policia gai, etc. Es tracta, com és fàcil imaginar, de promoure el diàleg, la comunicació positiva entre un grup variat de persones “en préstec”, persones molt diferents que ajudin a superar prejudicis, trencar estereotips i promoure la tolerància i la comprensió.

La idea es va inspirar en la novel·la Fahrenheit 451.

La 1ª Biblioteca Humana de L’Hospitalet se celebrarà el matí de dissabte 4 de novembre, a la Biblioteca La Florida.

En el catàleg de títols o “llibres humans”, trobareu persones que han patit discriminació o rebuig social a causa de les seves circumstàncies vitals i ens explicaran les seves històries (relacionades amb la salut mental, l’estatus social, la identitat de gènere, la migració o les relacions familiars, entre d’altres) amb la finalitat de trencar barreres socials, desafiar estereotips i prejudicis.

Per assistir-hi com a lector o lectora, us podeu inscriure (inscripció gratuïta), a la web del projecte o directament al taulell de la Biblioteca La Florida.

LES DADES:
Biblioteca Humana de L’Hospitalet
Edició Les Planes – La Florida
Dissabte 4 de novembre de 2023, a partir de les 10:30h
Biblioteca La Florida. Avda. del Masnou 40
08905 – L’Hospitalet del Llobregat

Més informació i inscripcions:
https://www.bibliotecahumanalh.com/
Esdeveniment gratuït. Places limitades.

La Biblioteca Humana de L’Hospitalet ha estat promoguda per l’Ajuntament de L’Hospitalet, amb la col·laboració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de la Diputació de Barcelona, i co-organitzada per Biblioteques de L’Hospitalet (Biblioteca La Florida), Pla Integral Les Planes – Blocs Florida, Servei d’Acollida i Integració, Servei de Mediació Comunitària i l’Àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament de L’Hospitalet, i per les entitats Escola de Vida Les Planes La Florida, l’Escola Joaquim Ruyra i Artticco.
En el projecte també hi ha participat activament una àmplia xarxa de persones voluntàries i col·laboradores d’associacions, institucions i entitats del barri de Les Planes – La Florida.