L’esperit d’en Marx (Groucho, és clar!)

la_venjança_dels_mofetesLa lectura suposa un intercanvi de pensaments i d’emocions entre el lector i la paraula escrita. Per això llegim, per relacionar-nos entre nosaltres. Un dels aspectes que millor ens ajuden a viure és l’humor, la capacitat de riure, perquè alliberem tensions, reduïm l’estrès i millorem la pròpia sensació de benestar.
A l’educació primària, la literatura humorística juga un paper principal i fa la vida dels infants una mica més agradable. Les cançonetes, els acudits, les cantarelles, els àlbums il·lustrats i les novel·les que aposten per l’humor tenen conseqüències positives respecte a la salut física i les emocions.

A més, d’un temps ençà, l’ús del riure s’ha mostrat un excel·lent suport en situacions terapèutiques perquè ajuda a motivar i alhora mostra un camí a seguir. El doctor en Medicina Francisco Mora ho explica perfectament al seu llibre Neuroeducación: “avui només es pot ensenyar a través de l’alegria, perquè coneixem bé els substrats cerebrals d’aquests processos”.

A l’escola hem notat com els llibres que fan riure són força ben acceptats i buscats ─més pels nois que per les noies, curiosament─ i mitjançant aquestes novel·les, còmics o àlbums il·lustrats els alumnes milloren el llenguatge, amplien el seu vocabulari i s’engresquen a seguir llegint i gaudint de l’absurd, de l’inesperat o, simplement, de l’escandalós.

La literatura infantil i juvenil està ben farcida d’herois meravellosos que ens fan passar molt bones estones. Així, sense furgar gaire segur que se us passen pel cap les aventures entremaliades del Petit Nicolàs, el món inversemblant d’en Manolito Gafotas, les situacions sense sentit de l’Alícia en terra de meravelles, els còmics espaterrants de l’Astèrix i l’Obelix, les il·lustracions divertidíssimes de la Babette Cole, les contradiccions de Carlota i Miniatura, els contes d’en Tomi Ungerer, de Gianni Rodari o el recent L’al·lucinant, galàctic i piràtic viatge del pare de Neil Gaiman, entre d’altres.

L’únic que hem de tenir present és l’edat dels infants, perquè cada moment requereix un tipus de text humorístic. Un infant de cicle inicial potser riurà més si els personatges són animals amb característiques exagerades amb harmonia amb el que ells coneixen (la girafa del coll curt de l’Herminia Mas, o les Dues granotes de Chris Wormell) i un de cicle superior entendrà millor la sàtira i la ironia(de Roald Dahl, per exemple).

A la revista Guix núm. 409 i a AULA núm. 234 presentem una experiència basada en el llibre La venjança dels mofetes. Podeu llegir l’article complet AQUÍ o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

DSC09390

Lectura i Èxit Educatiu

logotip bofillLa Fundació Jaume Bofill organitza la tercera Trobada Pedagògica “Lectura i Èxit Educatiu”
La cita és el dissabte 22 de novembre de 2014 a l’Auditori Caixaforum de Barcelona (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8)
La trobada es desenvoluparà de 9.00 a 14.00 h amb el programa següent:

9h-9.30h Acreditacions
9.30h-10h Benvinguda institucional
• Representant de la Fundació “laCaixa”
• Representant del Departament d’Ensenyament
Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill.

10h-11.15h Què hem aconseguit durant aquests 3 anys del programa LECXIT? Aprenentatges i reptes. Testimonis i resultats del programa LECXIT en una sessió conduïda per Marta Roig.

11.15-11.45h Pausa cafè

11.45h-13h Espais simultanis
A: Taula rodona Com motivem l’aprenentatge de la lectura? Experiències de lectura a les escoles
Jordi Jubany “Lectura en Digital”, mestre, antropòleg i assessor TIC.
Glòria Durban “La competència informacional”, mestra i responsable de la biblioteca de l’Escola Tècnica Professional del Clot (Barcelona)
Mònica Badia “La dinamització de la lectura a través dels àlbums”, mestra i formadora d’Immersió i de l’aprenentatge inicial de la lectura del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics del Departament d’Ensenyament.
Moderador: Pere Mayans, cap del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics del Departament d’Ensenyament.

B: Tres tallers simultanis: Laboratori de lletres i imatges
Tallers a càrrec de Marta Roig, Nati Calvo i Glòria Gorchs.

13h-14h Conferència “Per què ens alimentem de paraules?”
Najat El Hachmi, escriptora.

Si us voleu incriure ho podeu fer anant al web de la Fundació o redirigir-vos des d’ aquí.
Ja és casualitat que aquell mateix dissabte hi ha programada una altra Jornada molt interessant a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, però no ens podem desdoblar, de moment, i haurem de triar-ne una.

bofill2

Jornada Literatura i Educació “Un diàleg imprescindible”

literatura i educacióEl proper dissabte, 22 de novembre de 2014, als locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat es farà una jornada al voltant de relació entre la literatura infantil i juvenil i les escoles.

La jornada vol ser un espai on diferents professionals i experts del món literari del nostre país puguin debatre sobre diferents aspectes relacionats amb la literatura infantil i juvenil.
La literatura ens permet entrar en contacte amb altres realitats, amb mons imaginaris que ens fan somiar, riure, emocionar i estremir. Una oportunitat per créixer i per ajudar-nos a entendre’ns a nosaltres mateixos, així com també entendre el món que ens envolta.

El PROGRAMA del dia és el següent:
9 h
Acollida i lliurament de documentació
9.30 h – 10.30 h
Benvinguda a càrrec d’Irene Balaguer, Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
Ponència de presentació: La panoràmica actual de la literatura infantil i juvenil en català. A càrrec de Teresa Duran.
10.30 h – 11 h
Esmorzar
11 h – 12.30 h
Conversa entorn dels Hàbits lectors. Què llegim a casa? Què llegim a l’escola? Què ens agrada llegir?
Mariona Trabal. Especialista en LIJ i bibliotecària de l’escola Orlandai.
Joan Portell. Especialista en LIJ i autor del llibre M’agrada llegir: Com fer els teus fills lectors.
Dos joves adolescents que ens parlaran de què els agrada llegir.
Mireia Manresa. Especialista en LIJ i autora del llibre L’Univers lector adolescent. Dels hàbits de lectura a la intervenció educativa.
12.30 h – 14 h
Conversa De llibres i llavors… o com la lectura ens fa créixer personalment i socialment.
Juli Palou. Mestre i escriptor.
Jaume Cela. Mestre i escriptor.
Verónica Bronstein. Psicòloga i directora de l’Institut de la Infància.
14 h – 15 h
Dinar
15 h – 15.45 h
Presentació i mostra d’experiències i documentació dels grups de treball de Rosa Sensat:
Seminari de Bibliografia infantil i juvenil.
Art i literatura (0 a 6 anys)
Lectura: passió o pressió?
El punt de lectura.
Mons paral·lels (l’ensenyament de la literatura a l’educació secundària)
15.45 h – 17.30 h
Conversa Llibres i creadors: qui diu què en els llibres per a infants i joves.
Dolors Garcia i Cornellà. Escriptora de llibres per a joves.
Pau Joan Hernàndez. Escriptor i traductor.
Teresa Guilleumes. Editora i traductora.
Miquel Desclot. Escriptor i traductor.
Anna Manso. Escriptora de llibres per a infants i joves.
Montse Ingla. Editora
17.30 h -18 h
Cloenda i lectura de textos literaris a càrrec de Teresa Font i Oriol Colomer.
Els preus per inscriure’s i més informació la podeu trobar al web de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
alexander radwanski

A buen paso

unnamedVaig anar a la presentació de les dues darreres novetats de l’editorial A buen paso. L’acte es va celebrar a la llibreria infantil Abracadabra on de la mà d’en Ricardo Rendón s’entesten en presentar aquella literatura que té més dificultats en entrar en les escoles.
Els llibres en qüestió són els àlbum “El intruso” i “Rasabadú”, ambdós il·lustrats per la Cristina Sitja Rubio, una il·lustradora veneçolana que viu a cavall de Barcelona i Berlín.
A les parets de la petita sala d’exposicions hi han els originals de les dues obres, tal com els va acabar la Cristina, amb les notes al marge i indicacions per a la edició. Molt interessant.
La presentació va anar a càrrec de l’editora Arianna Squilloni, que ens va fer una explicació molt passional del que li suggerien els dibuixos i les històries. Ho va anar farcint amb anècdotes personals i aquell ímpetu de les persones que disfruten amb la seva feina.DSC08964
DSC08959El intruso tal com podem llegir a la pàgina web de A buen paso narra la història d’una pilota que… “A partir del dia en què una pilota entra per la finestra de la seva habitació, el jove protagonista d’aquesta història no tindrà tranquil·litat … Què vol aquesta pilota? Voldrà ocupar el seu espai?
El protagonista observa com la pilota va ocupant la seva habitació, fent amistat amb les altres joguines. Les seves intencions no poden ser bones.DSC08966
Obsessionat, el noi prendrà mesures contra la intrusa i, potser, d’aquesta manera el que farà serà complicar la seva situació.
El conte té un punt de claustrofòbic al voltant d’una obsessió. La seva prosa nítida, concisa i calibrada contrasta amb el color de les imatges que presenten un món fantàstic i alegre.
Un conte per a comentar i conversar. Un conte per reflexionar sobre les dinàmiques de grup, els nouvinguts, els canvis, el lloc que cada un acaba ocupant en el món ”

Rasabadú és la història d’un drac de paper. Diu la Ressenya que han preparat: “Rasabadú és un drac de DSC08960paper que viu en un celler juntament amb famílies de taràntules, mosques, rates i altres bestioles. En Rasabadú escolta la ràdio, llegeix el paper de diari amb el qual està fet, repeteix les notícies que hi té escrites sense saber ben bé què està dient, passeja pel celler, saluda els altres. Però un dia es constipa. A partir de llavors viurà angoixat amb el dubte: ¿esternudarà foc destruint-se a si mateix i als seus amics perquè és un drac? O, com que és de paper, esternudarà tan sols confeti?
La taràntula ho té clar: l’esternut d’en Rasabadú acabarà amb el celler, els altres dubten, en Rasabadú es consumeix en la incertesa.
La Cristina Sitja Rubio, ha creat un univers ple de vida i afectes, donant cos a aquest tendre drac que l’Edgar Omar Avilés ha retratat en el moment més delicat, el moment en què un es troba tot sol amb si mateix i descobreix qui és en realitat. Un llibre intens per comentar, discutir, llegir junts. Un llibre per reflexionar sobre la identitat de cadascú de nosaltres.”

Una vintena de persones vam poder gaudir i comprar aquestes dues obres i vam acabar prenent una copeta, que sempre és d’agrair, i demanant-li a la il·lustradora una dedicatòria per a nosaltres o per a les persones que estimem.DSC08956

foto amb la il·lustradora

De tornada a casa reflexionava sobre les meves lectures, que són variades i diverses, gairebé com a tota la gent que m’envolta. Llegeixo llibre infantils però també novel·la policíaca, llibres d’història, novetats, tot el que em passa per les mans. De vegades no els acabo, altres faig una lectura en diagonal d’aquells fragments que no m’interessen, però de mica en mica vaig construint el meu propi itinerari. Sovint subratllo frases amb retolador marcador o enganxo post-it.
Ara mateix he acabat de llegir “Vida privada” de Josep M. De Sagarra, una lectura que he compartit amb la gent del club de lectura de la biblioteca Vapor Vell. També he xalat de valent amb “Intemperie” de Jesús Carrasco, una novel·la colpidora que és una joia, “L’altra” de la Marta Rojals no m’ha acabat de fer el pes, malgrat que té un inici potent es va fent massa evident el seu desenllaç, “Neuroeducación” de Francisco Mora que s’ha de llegir amb una llibreta al costat, i altres. Entre mans tinc “Segui vora el foc” de Jair Domínguez i “El siglo de las luces” d’Alejo Carpentier, un llibre màgic que ens explica una part de la història de la revolució francesa i la vida a les illes del Carib en aquella època convulsa.
Com a molts de vosaltres, m’encanta llegir, el tacte del paper, la seva olor… assegut a la terrassa de casa, al sillonet de llegir, amb un cafè a la vora, ah!
Els llibres viuen amb nosaltres i com deia C.S. Lewis (crec) “ens recorden que no estem sols” i en acabar notem com ja no som els mateixos. M’atreviria a dir que el llibre també ha canviat, perquè sabem que els llibres estan vius, tenen ànima i sentiments.
No pareu de llegir… i si em voleu dir què esteu llegir ara mateix, estaré encantat de la vida!

FBI contra el imperio del crimen

cartel de la películaEn las primeras cintas americanas habladas, allá por los años 30, se solía representar a las bibliotecarias como una especie de institutrices victorianas, pulcras, discretas y profesionales. Elegían para este papel a actrices bellísimas como Carold Lombard o Vera Miles, la protagonista del film que comentamos en este número.
Con el tiempo se pasó al estereotipo de bibliotecaria madura con moño y gafas. A veces incluso la imagen se acompañaba de un carácter agrio. Sólo en algunos filmes infantiles, las viejas gruñonas empezaron a ser substituidas por bibliotecarias “hadas”, solteras que esperan la llegada del príncipe que las rescate de su triste y monótona vida.
Poco a poco, el abanico se fue abriendo y aparecieron todo tipo de bibliotecarias. Algunas, inteligentes y divertidas como Katharine Hepburn en Su otra esposa, donde representa a una mujer de gran memoria, que tiene a su cargo los archivos de una importante cadena televisiva. También hubo bibliotecarias objeto de deseo, viajeras, solitarias que viven sus propias aventuras interiores, detectives, etc. La biblioteca se convirtió en un espacio bastante común, como podían ser las estaciones de tren o las oficinas de correos, por ejemplo.
FBI contra el imperio del crimen se estrenó en el año 1959 y pretendía ser fiel – está basada en hechos reales – al origen y posterior actividad de este organismo que J. E. Hoover fundó para combatir las amenazas a las que se enfrentaban los EUA, especialmente el comunismo. Ésa era su principal preocupación, más allá de los linchamientos que aún ocurrían en los Estados del sur, las actuaciones impunes de las mafias o la segregación racial que sufría la comunidad negra.
La película hace un recorrido por la vida de John Michael “Chip” Hardesty (interpretado por James Stewart). Comienza con una voz en off que cuenta un atentado con bomba en un avión, mientras en la pantalla vamos viendo la secuencia. A continuación se ve un Hardesty, ya mayor, relatando su historia como agente del FBI durante una conferencia que sirve para ir conociendo los episodios de su vida que corren en paralelo con la gestación del FBI.james stewart
De forma retrospectiva, nos va narrando como se vio involucrado en la lucha contra diversos delincuentes, algunos tan conocidos como Bonnie y Clyde o John Dillinger y se cuentan los momentos claves del FBI: la autorización para el uso de armas, la lucha contra el Ku Klux Klan y diversos casos sonados de espionaje.
El personaje femenino es Lucy Ann Ballard (interpretado por Vera Miles, más conocida por la película Psicosis), una bibliotecaria enamorada de Hardesty, con quien finalmente se casa con la esperanza que deje el FBI. No lo consigue, y los acontecimientos la llevan a dejar su empleo y cambiar de domicilio en diversas ocasiones. La vida de Lucy es la de una ama de casa ejemplar, que cuida de sus hijos y se preocupa por su marido.

La primera aparición de Lucy es en la biblioteca de Knoxville, Tennessee, en la que trabaja. Se la ve, junto a otra bibliotecaria, en su mesa. Es una biblioteca pequeña, ordenada, toda ella de madera, con un ventilador de aspas girando en el techo y cuatro personas sentadas leyendo o escribiendo.biblioteca
Hardesty entra y se acerca con dos libros en la mano que entrega a Lucy. Ella los revisa, los tampona y los aparta. A continuación él le acerca un papel al tiempo que pregunta:
-¿Quisiera saber si tiene este libro?
-Debe de estar en la sección de policíacas, lo miro – responde la bibliotecaria.
Él la sigue entre los pasillos solitarios hasta la sección más apartada. Allí, entre los anaqueles, se miran, se acercan, se abrazan y se besan (mientras empieza a sonar música de violines). Mantienen el siguiente diálogo:
-Pero, cariño, cada día no puede ser, se van a dar cuenta. No eres capaz de leer a esa velocidad.
-Eso no debe preocuparte. Escojo siempre libros que tengan un tipo de letra grande.
Lucy se retira hacia atrás y se golpea accidentalmente la cabeza con un libro.
– Tengo la impresión de que será necesario agrandar esto, queda un poco estrecho. Y, además, besarse aquí en medio de historias de asesinatos no resulta nada romántico.
– ¿Puedes sugerir algo mejor?
– -Pues a mí me parece que sí. Por eso he venido a verte. Lucy, creo que deberíamos casarnos.
– ¿Casarnos? ¿Ahora mismo?
– ¡Oh, no! Mañana, por ejemplo, digo yo.
– Pero, Chip, estás loco. ¡No se puede contraer matrimonio como quien toma un bocadillo!
– ¿Por qué no, si se tiene hambre? Nosotros nos queremos.
– Pero, ¿por qué mañana?
– -Verás… es que me han ordenado que me presente en Washington el día 29.
Sigue la secuencia citada en que ambos discuten porque Lucy le pide a Chip que abandone el FBI a lo cual, inicialmente, accede, aunque la visita a Washington le deparará un nuevo horizonte.

FBI2La cinta, vista ahora, cincuenta y cinco años más tarde, nos parece excesivamente larga y con un mensaje demasiado explícito, un ejercicio de ficción patriótica. La salva la interpretación de James Stewart y la escena en la biblioteca.

L’escrit que has llegit forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 39 (tardor 2014). Pots llegir el sumari AQUÍ.

Us deixo el vídeo de l’escena que comentem més amunt.

 

Rocío Martínez, la il·lustradora del mes (octubre 2014)

Sabríeu dir de qui són aquestes il·lustracions?

tres imatges

És fàcil, no? Si seguiu mínimament  el món de la literatura infantil sou capaços de reconèixer l’estil, la manera de fer d’un autor. Reconeixem els treballs de l’Anna Laura Cantone, d’en Peter Schossow o d’en Christian  Voltz, els tres exemples que he triat, sense haver vist abans els llibres on apareixen.

Això passa sovint perquè sovint cada autor té les seves eines, el seu traç personal i és difícil canviar-lo. Els qui heu tingut la sort que us visités a l’escola algun autor, ja sabeu de què us parlo. Un dibuix d’en Picanyol té una línia clara, definida, una cara pintada per la Carme Solé Vendrell s’identifica a primera vista i així successivament.

Hi ha altres autors-il·lustradors, com la Rocío Martínez, són més camaleònics i adapten l’estil, la tècnica, el traç en funció del text, per donar-li la màxima expressivitat i potència visual a allò que volen expressar. Fixeu-vos, sinó, en aquestes quatre imatges:

quatre imatges

Totes quatre són de la Rocío. Una és del llibre sobre la història del Rainbow Warriors, la segona de la seva famosa sèrie del talp Matías, la tercera correspon a Abue, cuéntame i la darrera és de De cómo nació la memòria del bosque.
És d’agrair aquesta varietat d’estils.
DSC08534La Rocío Martínez viu a Madrid i des del 1990 es dedica professionalment a la il·lustració, principalment de llibres infantils i juvenils, amb diferents editorials com Kalandraka, Cruïlla, Edelvives, Ekaré, Fondo de Cultura Econòmica i  algunes més. Il·lustra tant llibres d’altres autors com àlbums en els quals ella n’és l’autora.

A diferència d’altres il·lustradors, la Rocío comenta que no té un horari fix, i que en funció de la inspiració, hi dedica més o menys temps. És capaç d’estar hores i hores capficada en un projecte o en un dibuix concret.
Va estudiar Belles Arts i mentre estudiava, va entrar a una agència de publicitat on fa ver el seus primer treball per a uns llibres de text. A partir de llavors no ha parat de dibuixar. Segons diu ella mateixa hi fa dos tipus de treballs: d’encàrrec i de creació:
Els “treballs d’encàrrec” són els que l’editor m’ofereix dins del seu pla de publicacions, amb unes pautes dibuix i els “treballs de creació” en què, o col·laboro amb un autor, o escric jo el text per després portar-lo a concursos o oferir-los als editors.

El seu mètode de treball és l’habitual: primer pensa, esbossa, pren idees i informació del tema, i després ja passa a il·lustrar amb la tècnica que li sembli més escaient: aquarel·les, llapis i tèmpera bàsicament.

Ha rebut diversos premis:
Dos accèssits al premi Lazarillo (1999 i 2001)
El 2006 va rebre el Premi a l’Àlbum Il·lustrat A la Orila del viento de l’editorial Fondo de Cultura Econòmica de Mèxic, pel conte “De cómo nació la Memória del Bosque”.
L’any 2010 va rebre el Primer premio del V Concurso Internacional àlbum ilustrado biblioteca insular del Cabido grancanario pel seu llibre “El de-sastre perfecto“.
El mateix any 2010 va rebre el Premi “Los tres imprescindibles de la Biblioteca” del Banco del Libro de Venezuela pel seu llibre “La historia del Rainbow Warrior“.

Els llibres que recomanem especialment són:

Sin t’tulo-2Gato Guille y los monstruos.
Aquest àlbum il·lustrat aborda un tema interessant i habitual en la vida dels nens: la por. Gato Guille és incapaç de quedar-se sol jugant perquè li aterreix qualsevol soroll estrany que arriba a les seves oïdes. Qualsevol so aliè als seus jocs es converteix en la seva imaginació en un monstre terrible que el vigila i està a punt d’atacar. La seva reacció immediata és la
de sortir fugint a la recerca de la protecció de la seva mare.
La mare Gata és l’única font de seguretat per al petit protagonista i, segons avança la història, el lector comprova que també és l’única capaç de bandejar aquests temors. Perquè a l’equador del relat, és la mare la que s’espanta de tots els sorolls que prèviament havien atemorit a Guille.
Serà llavors quan el petit gat l’ajudi a perdre la por prenent de la mà i donant-li una explicació raonable, habitació per habitació, a cadascun dels sons que confonia amb monstres.
Així, l’aire que entra per la finestra, la rentadora, l’ascensor o la cisterna que degota resulten ser l’origen de la por infundada de Guille i, per extensió, de Mamà Gata, que utilitza un eficaç recurs lúdic per injectar valentia i confiança en si mateix al seu fill.gato_guille_y_los_monstruos_inside
La mare Gata és l’alter ego de l’autora que, d’aquesta manera, es dirigeix als petits lectors per transmetre’ls la idea que la por només està en la ment de cada un i que cal afrontar amb decisió per vèncer.
El disseny, les il·lustracions i la història es conjuguen per fer de “Gato Guille i els monstres” un llibre ideal per llegir i gaudir amb els infants a partir de tres anys. La Rocío Martínez utilitza la tècnica del pastel per recrear uns personatges i uns espais plens de dolçor. També juga amb les perspectives per donar la sensació que cada estança de la casa és un lloc immens, perquè és així com els nens més petits perceben la realitat més immediata.
Amb aquesta sensació d’amplitud augmenten també les sensacions d’intriga, por i solitud que envaeixen al gat Guille. Però els ambients mai arriben a ser amenaçadors ni tètrics, perquè en tots hi ha elements -joguines, roba o llibres- que li recorden al lector que està en un lloc segur, la llar.

matias-colorMatías y el color del cielo
En Matías és un talp que vol pintar el color del cel, però el cel està sempre canviant de color. Vol pintar tal com és quan es fa de dia, i també quan el sol està al capdamunt; vol pintar el cel ennuvolat mentre plou … Amb l’ajuda dels seus amics, Matías descobrirà que el cel té en veritat moltíssims colors.
En Matías és el personatge més conegut dels infants i la seva popularitat li ha permès que el tradueixin a molts altres idiomes i a fer una sèrie de la que ressenyem els altres quatre que van anat apareixent.

color del cielo

matias-pintorMatías pintor famoso
En Matías surt a fer una passejada i quan un estol d’ocells s’inspira i fa un dibuix que li sembla tan bonic que decideix exposar-lo perquè tothom l’admiri. També pensa com seria la sala idònia on exposar aquest dibuix: si una sala petita silenciosa o potser una de sostres alts, molt alts, o una galeria gran i espaiosa o a la millor sala d’un famós museu …. en aquell moment passa l’inesperat perquè una ràfega de vent fa volar el dibuix que cau sobre un bassal de fang … quin gran disgust! …. es posa tan trist davant la idea que ja no podrà exposar, que només la solució que li dóna la seva amiga, la conilleta Penélope aconseguirà tornar-li de nou la il·lusió.

matias-dibujaMatías dibuja el sol
El talp Matías ha decidit dibuixar el sol. Després de diversos intents, li agrada l’últim dibuix que ha fet, però els seus amics no opinen el mateix. Matías descobrirà que hi ha moltes maneres de veure un dibuix, i que cadascú ho interpreta de forma diferent.

matias-pierde-su-lapizMatías pierde su lápiz

En Matías ha perdut el seu llapis favorit. Els seus amics van arribant a casa seva i l’ajuden a buscar-lo. És el llapis que ha fet servir per fer dibuixos per als seus companys. Al final recorda que està en una caixa de llapis que s’han gastat i quedat petits. Els seus amics li diuen que no estigui trist perquè és un llapis amb el que ha fet moltes coses importants i que té moltes històries.

penélopeMatías retrata a Penélope.
En un dia de pluja,en Matías i els seus amics van a la biblioteca. Mirant llibres d’art a la conilleta Penélope se li ocorre que en Matías li faci un retrat. Serà molt difícil? Molts artistes han fet retrats i autoretrats i tots els amics fan suggeriments: que la Penélope dugui un vestit molt elegant, que visqui en un palau, etc. Finalment, en Matías dibuixa a la Penélope a la seva manera.

rocio-martinez-ekare-matias-retrata-a-penelope

bosque1

De cómo nació la memoria del Bosque
El llibre explica com, en deixar el seu ofici, un llenyataire talla un arbre i fabrica una taula senzilla, que l’acompanyarà durant els darrers anys de la seva vida. En morir, el seu fill regala la taula al forner, el forner al lleter, el lleter al botiguer, etc. D’aquesta manera es va conformant una història màgica de com les coses continuen sempre vives a través de l’ús que puguem donar-les-hi. És un llibre molt ben escrit i sobretot, molt ben il•lustrat perquè cada pàgina és com un retaule romànic que t’explica una peripècia de la taula, una taula que va passant per la vida de nombrosos personatges i que té un final espatarrant que tanca un cicle vital.
El llibre és també una reflexió sobre la c conservació dels boscos, amb l’estimació a la natura.

Rainbow-Warrior1La historia del Rainbow Warrior

El 1978 un vaixell amb els colors de l’arc de Sant Martí va començar a solcar els mars i oceans del planeta per denunciar davant la humanitat la caça indiscriminada de balenes i foques, la contaminació provocada pels residus tòxics i radioactius, les explotacions petrolíferes i de gas, l’ús de xarxes mortíferes per espècies marines indefenses …
Alguns països van ser sensibles a aquestes protestes i van aprovar lleis que van contribuir a que el món fos més habitable. Van passar 21 anys des que aquell primer Rainbow Warrior va ser enfonsat al fons de les aigües i convertit en escull artificial però la seva rèplica actual manté la seva causa tan vigent com el primer dia.
L’organització ecologista Greenpeace va aprovar la realització de l’obra i va certificar que compleix amb els requisits del projecte “Llibre Amic dels Boscos “, perquè en la seva elaboració van utilitzar paper fabricat a partir de fusta procedent de plantacions ambientalment sostenibles.

el desastre perfecto1El de-sastre perfecto
Dos països que estan en guerra en guerra decideixen abandonar les armes i restablir la pau. Per celebrar-ho, volen fer una gran desfilada. Tres dels generals d’un dels països es fan fer uniformesel-de-sastre-perfecto7 nous per a l’ocasió i li encarreguen al sastre més perfeccionista del país. El accepta el treball però en obrir els paquets amb les teles que ha encarregat, es troba que són estampades i molt acolorides. No hi ha temps per desfer l’equívoc i confecciona els vestits amb aquestes robes. El dia de la desfilada hi ha cert temor que no es prenguin com una burla els seus vestits acolorits però no és així.

abuela1Abuela, cuéntanos un cuento
La Clara i en David van a visitar la seva àvia. Quan estan jugant a la sala, li demanen que els expliqui un conte, i ella agafa un llibre i comença a llegir la història de dos nens que juguen en una casa dalt d’un arbre, i que escolten les històries que la seva àvia els explica.abuela2

 

abue

Abue, cuéntame

L’avi és un gran lector i està orgullós del seu nét Hugo. L’Hugo adora al seu avi però voldria que li expliqués més històries sobre tot el que llegeix. Un dia l’avi pateix una mena d’atac que minva la seva capacitat verbal: ara, quan parla, barreja elements de tot el que llegeix, encadenant així llargues successions d’idees d’una gran varietat de temes. L’Hugo està fascinat amb la transformació perquè quan li fa preguntes al seu avi, obté respostes impredictibles.

Si voleu conèixer tota l’obra d’aquesta autora podeu entrar al seu web (www.rociomartinez.es) i allà trobareu moltíssima informació. A més podreu contactar amb ella per si voleu que us faci una visita a l’escola. Val la pena.

escanear0012També la podeu seguir al seu blog.
http://rociomartinezilustracion.blogspot.com

Alguns fragments de les ressenyes que he escrit estan extrets de les respectives editorials, en especial de Kalandraka i Ekaré.

A Canal lector de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez podeu veure una entrevista molt interessant amb l’autora si la voleu conèixer una mica més. Només cal clicar a l’enllaç següent:

La necesidad de contar

Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura

observatoriEl tercer volum de l’Anuari de l’ Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2014, ha iniciat el seu camí. A diferència dels dos anteriros aquest es publica en format digital i té la singularitat que s’aniran editant setmanalment els diversos apartats des d’avui fins a finals d’any. Es pretén que es pugui anar llegint, comentant i paint de manera tanquil·la.
Els objectius dels Anuaris són recollir l’estat de la qüestió sobre biblioteques i lectura i el balanç d’actuacions dutes a terme a Catalunya durant el bienni anterior, en aquest cas els anys 2012 i 2013, en els diversos àmbits de l’Observatori.
L’edició d’aquest any amplia el camp d’anàlisi a través de capítols nous que, sense trencar amb els continguts anteriors i seguint els eixos de l’Observatori, permeten tenir una mirada més àmplia sobre allò que ha passat al voltant de la lectura, els llibres i les biblioteques.
En aquest primer lliurament d’aquesta setmana estan disponibles la Introducció a l’Anuari 2014 a càrrec dels editors (Maite Comalat i Lluís Agustí) i l’article de Joan Portell “Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2012-2013)”.

evolució2Aquest primer article presenta les tendències observades en la producció de llibres infantils catalans dels anys 2012 i 2013. Essencialment, destaca la disminució de títols publicats i de vendes, la recerca i edició de sèries en les edats de lectors intermitjos, el tancament de llibreries però aparició d’altres de més petites i especialitzades en LIJ, i el petit augment de les exportacions, ja que les editorials que estan aguantant més i millor la crisi són aquelles que s’atreveixen a sortir a vendre a l’exterior. L’article també repassa breument les aportacions més rellevants dels autors i dels premis publicats en aquest període.
Podeu consultar l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2014 al següent enllaç. 

També es poden visitar els sumaris de les dues edicions anteriors:
• 2012: http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/issue/view/19658/showToc
• 2010: http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/issue/view/15787/showToc

Hi ha també un perfil Facebook, que ens permet difondre i generar viralitat de forma setmanal amb cada article que es vagi publicant. Ho podeu comprovar si aneu a: https://www.facebook.com/Obs.BLL
Vull agrair a la Maite Comalat i al Lluís Agustí per haver pensat en mi per a la redacció d’un dels capítols, concretament el que fa referència a “la lectura entre els infants i joves”.

library

Dia de la Biblioteca. 24 d’octubre de 2014

babelEl dia 24 d’octubre i per iniciativa de l’Associació Espanyola d’Amics del Llibre Infantil, se celebra el Dia de la Biblioteca com a homenatge i reconeixement a la tasca que desenvolupen els bibliotecaris.
Aquesta iniciativa va néixer amb la finalitat de conscienciar la nostra societat de la importància de la lectura, especialment entre els infants i joves.
La celebració d’aquest dia és fa en record de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo, incendiada el 1992 durant el conflicte balcànic.
A moltes biblioteques municipals, i també escolars, es celebra el dia llegint el pregó que cada any s’encomana a un escriptor. Aquest any el text és de l’Antonio Rodríguez Almodóvar i la il·lustració de la Carme Solé Vendrell.
Avui, a la Casa del Lector amb seu a Madrid, en col•laboració amb la Fundació Germán Sánchez Ruipérez es fa l’acte institucional. Intervindran la Carme Solé i l’Antonio Rodríguez i es farà un homenatge a Ana María Matute.
El text de l’escrit és el següent:

PREGÓN HOMENAJE A ANA MARIA MATUTE
-¡Ana María, despierta!
El príncipe se quedó contemplándola. Era guapa, el pelo negro, los ojos grandes, la boca carnosa. Luego la sacudió suavemente, por un hombro. Insistió: -Vamos, mujer, que ya es hora.
Ana María, solo después de un rato, empezó a moverse. Primero movió un dedo, luego una ceja, luego entreabrió un ojo.
-¿Y tú… quién… eres? –preguntó, no sin gran esfuerzo.
-¡Soy el Príncipe Azul!
-¿El qué?
-El príncipe… ¿No te acuerdas? Tenemos que amarnos.
-¿Es obligatorio?
-Claro, lo manda la tradición.
-¡Pues entonces vete a hacer gárgaras!
Ana María se giró hacia un lado y volvió a dormirse. El príncipe quedó sumamente desconcertado. Se incorporó del filo del lecho y se puso a pasear la estancia.Vio las telarañas del tiempo colgando de los pesados cortinajes, vio a un par de alabarderos durmiendo de pie, la nariz del uno apoyada en la nariz del otro. Vio, o mejor dicho, escucuchó la estridente sinfonía de ronquidos que le llegaban de todas partes de aquel palacio encantado; ronquidos atronadores de guardianes forzudos, ronquidos silbantes de cocineros exquisitos, ronquidos trascendentes de capellanes gordinflones, ronquidos, ronquidos… Como que tuvo que taparse las orejas para no ser víctima de aquel terremoto sónico… y entonces se dio cuenta: ¡el fuego de la chimenea también dormía! Se acercó, aproximó una mano a aquellas llamas petrificadas y quedó ensimismado… Luego de un tiempo incontable, levantó la vista y vio sobre la repisa una hilera de libros. Eran libros de cuentos, los únicos objetos de aquel lugar que no habían acumulado polvo ni telarañas. Con un temblique en el dedo índice de la mano derecha, impropio de todo un príncipe, fue recorriendo los títulos: Cuentos de antaño, de Charles Perrault, Cuentos de los hermanos Grimm,
Cuentos de H. C. Andersen, Cuentos de Ana María Matute… Al leer este último, el corazón empezó a repicarle. Sacó el libro y lo abrió. Al azar fue leyendo: “Todos nos acostamos con el lobo, pero lo que no podemos hacer es confundirlo con la abuelita.” “La infancia es más larga que la vida”. “El que no ama está muerto”.
Justo al acabar esta frase, cesaron los ronquidos y el fuego de la chimenea cobró repentina vitalidad. El príncipe se apartó.
-Eso, ahora ponte a curiosear en mis cosas -oyó a sus espaldas. Levantó un poco más la vista y vio, en el espejo de la chimenea, cómo se incorporaba en su magnífico lecho una dama todavía más magnífica. Casi cien años de edad, el pelo totalmente blanco y la sonrisa totalmente pura. -¿Se puede saber qué día es hoy?
-¿Hoy? -El príncipe no tenía ni la menor idea.
-¡Me acabo de acordar!- Exclamó ella-. ¡Es 24 de octubre, día de la Biblioteca! ¡No te quedes ahí pasmao, que los niños nos están esperando! ¡Vamos, Príncipe Azul, mueve el culo!
Antonio Rodríguez Almodóvar
El cartell és el següent.
dia_biblioteca_2014

Talonari per esdevenir SUPERLECTORS

escanear0011Els companys de la Fundació Jaume Bofill han editat un document molt útil que han anomenat Talonari per esdevenir SUPERLECTORS. L’ha fet la Marta Roig.
Són unes propostes divertides i reptes simpàtics per fer de les sessions de lectura LECXIT una experiència més agradable, si cap.
lecxitLECXIT és un programa que té per objectiu incrementar l’èxit educatiu dels infants a través del treball per la millora de la seva comprensió lectora. La clau de LECXIT està en treballar de forma lúdica i amena gràcies al voluntariat i a la implicació de l’entorn dels nens i nenes que participen en el programa. El projecte es va iniciar el curs 2011-2012.
En alguna ocasió ja hem recomanat aquesta experiència que compta amb el suport de la Fundació Jaume Bofill, el Departament d’Ensenyament i l’Obra Social de LaCaixa. Aquest curs l’acció s’ampliarà a més escoles (al Prat de Llobregat, per exemple) que s’hi han acollit i crec que ara mateix ja són al voltant d’una viutantena els centres que hi participen o hi han participat.
El Talonari és un document que presenta 19 activitats i de cada activitat l’infant pot escollir tres opcions. En acabar la sessió se li recompensa amb una mena de cupó que es retalla del mateix talonari.
Algunes propostes són tan enginyoses com “llegir en silenci i sota la llum d’una llanterna”, per exemple.
Si voleu conèixer més del programa LECXIT podeu consultar el seu web (http://www.lectura.cat), seguir-los al facebook  o al twiter (@lecxit)
El document que hem comentat el podeu descarregar del seu web o també clicant AQUÍ
Els pròxims dies anunciaran la tercera Jornada on es debatran aspectes relacionats amb la lectura que, si les meves informacions no fallen, serà el 22 de novembre al Caixafòrum. Valdrà molt la pena, com les dues anteriors. Quan tinguem la informació oficial ja us en farem cinc cèntims.

 

La balena (Benji Davies)

la-balena 7La balena és un àlbum il·lustrat que explica una història senzilla però potent sobre la soledat i l’amor entre un pare i un fill que no passen gaire temps junts.
En Noè es un nen que viu en una illa amb el seu pare pescador i sis gats. Un dia, després d’una tempesta, en Noè va a explorar l’illa i troba una petita balena varada a la sorra. El nen sap que una balena necessita aigua, així que carrega la balena al seu carretó, se l’emporta cap a casa i la posa a la banyera. Després, per tal que la balena estigui tranquil·la, el nen li explica històries “sobre la vida a l’illa.”
Al vespre, el seu pare torna a casa. En Noè pensa que s’enfadarà quan vegi la balena però s’equivoca perquè l’home és comprensiu i li explica que el millor que poden fer és tornar la balena al mar.
Es posen uns impermeables grocs, carreguen la balena a la barca i remant, remant, la deixen de retorn al mar. labalena5
La balena és un àlbum il·lustrat amb una forta càrrega emocional. Amb unes imatges molt boniques, l’autor és capaç de copsar la soledat del nen. Al conte no hi apareix cap mare ni cap altra persona del poble de

SAMSUNG CSCpescadors, un poble força desmanegat i tronat. SAMSUNG CSC

El món del nen es limita al mar, als seus sis gats de diferents tonalitats i al seu pare, un home gras, rodanxó i amb una barba grisa i un barret marró.
En Benji Davies, l’autor, afegeix un munt de detalls visuals, els trets de les cares dels protagonistes són minimalistes (dos punts negres per als ulls i unes línies per al nas i la boca), però l’expressivitat dels gestos i dels moviments està molt aconseguida, només cal fixar-se en l’abraçada del pare, al costat de la banyera, mentre embolcalla el nen amb els seus forts braços.
El final és molt optimista.
M’ha agradat aquest àlbum que acaba d’editar Andana editorial. Crec que és una molt bona història per parlar de la solitud i també de l’amistat. Algunes imatges són molt emotives. Potser, al meu entendre, algunes frases es podrien haver suprimit, per òbvies, i potser alguna paraula hauria necessitat una traducció més amable.
El recomano per a cicle infantil.
Al web d’en Benji Davies (www.benjidavies.com) podeu trobar més informació d’aquest jove autor i de les seves obres.
També al web d’Andana Editorial trobareu més referències (www.andana.net)

Us deixo un vídeo dels que graven habitualment a la biblioteca de Fox Creek (Alberta, Canadà) presentant llibres. Al final del vídeo veureu com la bibliotecària, Margaret de Boer, explica com fer una petita balena, un bon treball per fer amb els infants després d’explicar el conte.