Com cada any, aprofitem l’arribada de les vacances de Nadal per recomanar unes bones lectures. Són deu per a cada cicle. En la tria hem comptat amb les orientacions de l’Amàlia de la biblioteca de l’Associació de mestres Rosa Sensat, d’en Ricardo de la llibreria Abracadabra de Barcelona i de l’equip de mestres de l’escola Sant Josep – El Pi de l’Hospitalet.
Desitjo que us faci servei.
El tríptic que es repartirà als alumnes de l’escola el podeu descarregar clicant a: LECTURES RECOMANADES NADAL 2014
Bona lectura!
CICLE INFANTIL
¡Este álbum se ha comido a mi perro!
Richard Byrne
Bruño Així és el meu cor
Jo Witek
Bruño La balena
Benji Davies
Andana El cocodrilo al que no le gustaba el agua
Gemma Merino
Obelisco Canviem de casa
Marta Altés
Blackie Little Books Quin caos d’habitació!
Xavier Salomó
Cruïlla L’Olivia es prepara per al Nadal
Ian Falconer
Andana Petit Ós i els sis ratolins blancs
Chris Wormell
Joventut ¡Yo primero!
Michael Escoffier
Océano travesía Tal com ets, ets el millor!
Nadia Budde
Takatuka
CICLE INICIAL
Escarabajo en compañía
Pep Bruno
Ekaré No he fet els deures perquè…
David Cali
Andana Salvaje
Emily Hughes
Libros del zorro rojo En Jan i en Pep fan un forat
Marc Barnett
Joventut Hic
Mercedes García
Océano travesía ¿Qué están haciendo? Una historia en dibujos
Doro Göbel
Lóguez Una catàstrofe afortunada
Adela Turin
Kalandraka El hombrecito vestido de gris y otros cuentos
Fernando Alonso
Kalandraka Un trocito de horizonte
Arturo Abad
OQO Cara de pardal
Rocio Bonilla
Animallibres
CICLE MITJÀ
El idioma secreto
María José Ferrada
Faktoria K Qui no sap riure no sap viure
Andreu Galan
Andana El castor constructor y otros animales arquitectos
Daniel Nassar
Promopress El soldadito de plomo
Jorg Muller
Lóguez Toletis
Rafa Ruiz
Nube Ocho Dragonero
Josh Lacey
Ekaré Los cinco desastres
Beatrice Alemagna
A buen paso En Calvin no sap volar
Jennifer Berne
Takatuka Jo, aquí, només sóc el gos
Jutta Richter
Cruilla La invasión marciana
Catalina González
A buen paso
CICLE SUPERIOR
Herman i Rosie
Gus Gordon
Corimbo Lo que cuentan las estatuas del mundo
Montse Ganges
Ekaré Prohibido leer a Lewis Carroll
Diego Arboleda
Anaya L’Ada Goth i el ratolí fantasma
Cris Riddel
Cruïlla La luna se olvidó
Jimmy Liao
Bárbara Fiore Campos verdes, campos grises
Ursula Wölfel
Lóguez Endevinalles per a tothom. Endevina, endevineta…
Pere Martí
Baula Agujero
Oyving Torseter
Bárbara Fiore Matti y Sami y los tres errores más grandes del Universo
Salah Naoura
Lóguez El señor Bello i l’elixir blau
Paul Maar
Viena
Escric des del barri del Sablon, a Brussel·les. A fora plou, suaument, i fa una estona he vist les notícies de la televisió belga. No deixa de sorprendre’m que sempre acabin el programa amb la presentació d’una novetat o reedició literària. Sovint es tracta només d’un especialista que recomana el best-seller de moda, però de vegades descobreixo bones novel·les d’autors no tan mediàtics. I és llavors quan faig la comparativa amb les nostres televisions, migrades de sensibilitat envers els llibres, des de fa massa anys. No m’estranya que siguem un país poc lector…
Tornant a la televisió belga (RTL, La Une, etc), avui presentaven “Pour que tu ne te perdes pas dans le quartier” de Patrick Modiano i feien un recorregut per l’obra de l’autor. M’ha agradat i he recordat una conversa amb una companya mestra, la Julia, que em feia veure com fa molts anys, en arribar les vacances d’estiu, es preguntava als polítics de torn quines lectures hi duien a la maleta. Ara, ni això… ─concloïa, amb tristesa.
Una conversa semblant vaig tenir amb en Paco Abril, un matí de setembre, durant una passejada tranquil·la pel “Barrio de las Letras” de Madrid. En Paco Abril és un agitador cultural, un enamorat de la lectura, que ha dedicat i hi dedica molts esforços a fer-nos entendre el poder de la paraula com a eina que pot ens canviar la vida, o fer-nos-la més plaent, més brillant.
Un dels seus darrers treballs és un magnífic llibre que porta per títol “los dones de los cuentos” i on defensa les bondats de la narració, de la literatura oral, com a font de coneixements i de creixement personal. Us el recomano especialment. En Paco ens presenta la cuina, els fonaments teòrics del que, de vegades, només intuïm quan, a l’aula, ens trobem amb els ulls dels infants que, emocionats, escolten i viuen una narració que flueix dels nostres llavis. És la recepta màgica. Per defensar-la, per tenir els arguments (si és que els necessitem) convé llegir aquesta proposta, aquests “dones de los cuentos” , farcida d’anècdotes i d’agradable lectura.
El propi Abril ens explica el perquè d’aquest llibre. Diu: Las preguntas que han impulsado esta investigación son: ¿Por qué todas las noches, antes de disponerse a dormir, miles de bocas infantiles en diferentes lenguas solicitan que se les relate un cuento como si fuera el pasaporte imprescindible para adentrarse en el país de los sueños? ¿Por qué los cuentos tienen ese enorme y misterioso poder de atracción? ¿Por qué los niños y las niñas solicitan cuentos como si les fuera la vida en ello? ¿Qué les dan esas ficciones que tanto les atraen?
La part central de llibre són els tretze capítols que es dediquen als diversos dones.
Capítulo 2. El don del afecto
Capítulo 3. El don del consuelo
Capítulo 4. El don de la palabra
Capítulo 5. El don del pensamiento
Capítulo 6. El don de la identificación o del espejo
Capítulo 7. El don de la imaginación
Capítulo 8. El don de la fuga
Capítulo 9. El don del deseo lector
Capítulo 10.El don de la empatía
Capítulo 11. El don del conocimiento
Capítulo 12. El don de la atención
Capítulo 13. El don de la verdad
Capítulo 14. El don de la prevención
Una bona lectura per a aquestes properes vacances de Nadal.
Si voleu tenir més informació sobre aquest assaig podeu entrar a la pàgina de l’editorial OCTAEDRO, clicant AQUÍ.Trobareu molta informació sobre el llibre i sobre l’autor.
I també al web d’en Paco: http://abrilpaco.blogspot.com.es/
I, amb el seu permís i el del cuiner Francesco Barili, un deixo una de les seves receptes: Buñuelos de cuento relleno de manzanas mágicas.
L’Amadeu Pons, professor a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, ha penjat al web Mòbils BiD, un article d’en Daniel Becerra on comenta la seva experiència dels darrers tres anys fent de bibliotecari escolar a la Xina i al Japó. Val la pena llegir-lo, sobretot si el teu futur laboral no està gaire clar… Mòbils BiD és el web que ofereix un punt de trobada entre els estudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i els programes de mobilitat nacional i internacional per tal de difondre’ls i fomentar-los.
Podeu llegir l’article enllaçant a: http://mobilsbid.blogspot.com.es/2014/12/curriculum-internacional-la-experiencia.html
Aquestes darreres setmanes estem assistint, des de la distància, a un seguit de notícies que ens arriben dels EUA i que ens recorden com costa de netejar la taca del racisme.
Hem vist com un nen afroamericà moria perquè tenia una pistola de joguina, un altre dia el gran jurat de Missouri va deixar en llibertat un policia blanc que va matar un adolescent negre desarmat… i així fins a quatre casos consecutius. A Cleveland, a Ferguson, A Nova York, a Phoenix…
Ens costa explicar els nostres sentiments i molt més explicar-ho als nostres alumnes. Sentiments de ràbia, de frustració, de veure com el món no canvia o ho fa molt lentament. Malgrat estiguem a milers de quilòmetres i fem com si la cosa no anés amb nosaltres, cal que ens preguntem: aquest és el món que volem per als nostres fills? Per als nostres amics? Aquí a Catalunya també som racistes? És només el color de la pell allò que ens diferencia?
Són qüestions que s’han de posar sobre la taula, han d’entrar a les aules. Una manera de fer-ho és amb el poder de la literatura, amb la lectura d’històries com El autobús de Rosa de Fabrizio Silei, amb il·lustracions de Maurizio A.C. Quarello, que ens explica el que va passar l’any 1955, quan una dona, la Rosa Parks, es va negar a deixar el seu seient a l’home blanc, adduint que “estava cansada”.
En aquells dies, la llei deia que si tots els seients “només per a blancs” -les primeres fileres del bus- estaven ocupats, els negres havien de cedir el seu lloc als passatgers blancs. I la Rosa Parks no ho va fer i va anar a la presó. Aquest fet va remoure la consciència de la comunitat negra i va deixar de pujar als autobusos, durant 381 dies. Fins que es va alliberar la Rosa i es va abolir la llei…
El nen de Cleveland no mereixia morir. Tampoc l’adolescent de Ferguson. No ho oblidem.
En aquests moments en què potser caldria una revisió seriosa sobre què ens ha aportat i ens aporta l’Impuls de la lectura (ILEC) i en un temps de certa desorientació (per dir-ho suaument) i preocupació sobre si el camí que ens ha de portar a l’èxit lector és l’adequat, cal felicitar als mestres i professors que no defalleixen i investiguen, innoven i troben maneres noves, curioses i reeixides, vinculades a la realitat dels alumnes (sobretot de secundària).
Acabo de llegir Com triomfar amb les TIC en la promoció lectora, un llibre que ha coordinat la Maite Monar i que ha publicar Andana editorial. M’ha agradat perquè he vist bones pràctiques docents que relacionen la lectura (i l’escriptura!) amb les noves tecnologies. He pogut conèixer experiències amb la plataforma wix, com s’ho fan per llegir en 24 hores, l’ús del twitter, apritament dels blocs, les wikis, vídeos, l’alfabetització visual, els ideolits, etc… conceptes, paraules que anem sentint, i que aquí es veuen concretades amb pràctiques reals que han pogut experimentar les diferents persones que hi ha participat.
A la contraportada del llibre podem llegir:
[…] Adreçat tant als professors veterans com als futurs, a qui s’arrisca a innovar i a qui té por al canvi, a qui està motivat i a qui no ho està, als docents que treballen les possibilitats educatives de la lectura i als qui encara en desconeixen la riquesa, als que fan servir les TIC i als no han tingut l’opció de fer-ho i no s’hi han atrevit. […] L’ús de maneres noves de lectura i d’escriptura inclou tant la manera tradicional com la que aporten els mitjans digitals; no és una qüestió d’eliminar tot el que s’ha aconseguit i substituir-ho, més aviat cal entendre-ho com una expansió que s’adequa al temps en què vivim.
presentació del llibre
Les primeres planes són de justificació i presentació dels projectes però la segona part és interessantíssima, amb nou experiències brillants que tenen la particularitat que estan esmicolades i detalladísssimes i qui vulgui adaptar-les a la realitat pròpia del seu centre, ho té fàcil. Són, per ordre:
La lectura augmentada (Maite Monar)
Els reptes de la lectura (Gemma Lluch)
El relat digital (Antoni de la Torre)
La poesia oral improvisada (Alícia Martí)
Els videoresums de la lectura (Oreto Doménech)
La dinamització de la lectura amb blog, (Teresa Sáez Cuenca)
La lectura com a experiència: la lectura a Twitter (Ignasi Moral)
Els videolits (Maite Boscà)
El primer capítol, que manllevo del web d’Andana, el pots llegir complet a continuació. No cal afegir més. Es titula Per què has de llegir aquest llibre? i l’ha escrit la Maite Monar, coordinadora del recull. Diu:
Imatge extreta de: all-about-psychology.com
Actualment els que ens dediquem al món de l’ensenyament ens trobem inserits en una societat de la informació totalment digitalitzada, on el nostre alumnat conviu amb (i moltes vegades, per) les tecnologies. A més, la lectura ha augmentat gràcies a la xarxa, malgrat l’opinió de molts detractors que s’entesten a pensar que la lectura i les TIC són conceptes excloents i enfrontats, mentre que els adolescents funcionen sistemàticament amb l’ús d’eines 2.0.
Aquest panorama implica que l’escola s’ha de posar al seu nivell (i evitar que es considere una institució desfasada, inútil, desmotivadora i poc atraient) i necessita d’un canvi ideològic i metodològic, la qual cosa implica la recerca d’un equilibri entre aquells que intenten ensenyar i qui busca aprendre. Aquest canvi pot donar-se gràcies als mitjans tecnològics ja que arriben a ser integradors fent-ne un ús adequat, atenen millor la diversitat i posen en joc totes les competències bàsiques, les quals han adquirit especial protagonisme arran de la implantació de la LOE (2006). No hem d’entendre l’accés a Internet com un obstacle que perjudica i dificulta el dia a dia de l’aula, sinó com un benefici dirigit, especialment, a aquells alumnes amb menys possibilitats; un assoliment a l’atenció a la diversitat. El professorat necessita un bon coneixement dels continguts propis de la disciplina impartida i uns sabers sobre didàctica de la llengua i la literatura perquè es produïsca el canvi metodològic esmentat, però, també, necessita endinsar-se sense temor en el món de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement.
L’obra que ara et presentem parteix d’aquesta realitat educativa i va adreçada fonamentalment al col•lectiu docent; tant als professors veterans com als futurs, als que s’arrisquen a innovar com als que tenen por al canvi, als motivats com als desmotivats, als que treballen les possibilitats educatives de la lectura com als que encara en desconeixen la riquesa, als que fan servir les TIC com als que no n’han tingut l’opció i no s’hi han atrevit.
I ens adrecem a ells amb un doble propòsit: d’una banda, mostrar-los tot un ventall de pràctiques lectores que s’han vist afavorides per l’ús de les tecnologies així com pel treball conjunt entre educadors i educands i, de l’altra, ajudar-los a dissenyar seqüències didàctiques perquè el treball a l’aula esdevinga més enriquidor i motivador per a tots els implicats.
No obstant això, la nostra pretensió no és la d’oferir un manual magistral que decidisca allò que està bé i allò que no. Simplement, suposa una espenta per donar a conèixer als interessats una tasca que ha sigut possible i s’ha desenvolupat gràcies a les iniciatives individuals en l’àmbit privat d’una part d’aquest mateix col·lectiu que malgrat no disposar del suport institucional, està convençut de la necessitat d’ampliar l’ús dels recursos tecnològics i digitals en el procés d’aprenentatge.
Com assenyala Jenkins, hauríem d’ensenyar lectura i escriptura utilitzant els mitjans tecnològics sense por. Per què? Doncs perquè l’ús de maneres noves de lectura i d’escriptura inclou tant la manera tradicional com la que aporten els mitjans digitals; no és una qüestió d’eliminar tot allò aconseguit i substituir-ho, més aviat cal entendre-ho com una expansió que s’adequa als nous temps.
La utilització de diversos formats (electrònics) per a la realització d’una mateixa activitat s’ha d’entendre en clau molt positiva ja que fer servir únicament el llibre de text obliga que tots els estudiants hagen de llegir el mateix i limita les oportunitats dels alumnes d’incorporar-se a la cultura compartida i escrita del segle XXI.
Amb aquest projecte que plantegem, continuem i defensem el paper que els docents tenim en aquesta aventura anomenada educació (i que realment és el que sabem i volem fer): el paper de guia, cosa significativa pel que fa a un canvi de mentalitat en l’àmbit educatiu, on el professor passa de ser una figura relativament impositiva i font dels sabers a tindre una funció orientadora integrada en el grup. Considerem que aquesta disposició per part del professorat té un paper important en les iniciatives dirigides a la reducció del fracàs escolar.
Aquesta obra planteja reptes nous; per a alguns, suposa tirar-se des d’un avió pensant (únicament pensant) que van sense paracaigudes, per a altres, l’intent de millorar la pràctica docent ajudant-se de noves eines i coneixent i aprofitant recursos nous. Però, per a tots, sigues qui sigues, realment paga la pena intentar-ho, n’estem convençuts.
L’editorial Cruïlla ha posat un marxa un nou programa anomenat Èxit lector. És un programa que està en fase d’experimentació. El passat dimecres, 26 de novembre, es va fer la presentació a una quarantena de mestres de primària de diferents escoles de la província de Barcelona.
Va ser un matí molt emotiu que va començar amb la benvinguda que ens va oferir l’Enric Masllorens, director de Cruïlla i després amb una presentació de la Lara Reyes, integrant de Gretel (grup de recerca de la Universitat Autònoma) i una de les autores de les guies de lectura. A continuació, l’Andrea Pozo i jo mateix vam explicar una part del programa que hem elaborat (els ludollibres). Per a nosaltres ha estat un plaer compartir aquesta experiència novedosa que posa l’accent en el treball a l’aula, enfocat a la comprensió lectora a partir de l’anàlisi literària dels textos i a través de la conversa i el suport digital. La gràcia del programa rau en que potencia la competència comunicativa, incorpora models orals, contribueix a millorar les produccions escrites dels alumnes i fomenta la motivació per llegir.
Tot seguit, un breu descans i després un parell d’experiències practiques (tallers) per poder tastar la manera de fer amb els llibres proposats.
Crec que tothom va quedat prou satisfet.
Si teniu l’oportunitat de conèixer aquest programa quan un visiti a l’escola el comercial de Cruïlla o si us animeu a investigar pel vostre compte, només cal que entreu a http://www.cruilla.cat, busqueu l’enllaç a Èxit lector i us registreu de franc.
Allà hi trobareu referències de les persones que hi hem col·laborat (http://www.exitlector.cat/que-es-exit-lector) , els llibres que s proposen per a cada cicle de l’educació primària: inicial (http://www.exitlector.cat/titols-per-cicle-inicial), mitjà (http://www.exitlector.cat/titols-per-cicle-mitja) i superior (http://www.exitlector.cat/titols-per-cicle-superior), com moure’s per l’entorn web del programa (http://www.exitlector.cat/que-ofereix) i tota la informació relacionada. Animeu-vos!
Us deixo amb algunes fotos de la jornada:
El descans per conversar…
El taller per experimentar…
I les persones que vam presentar el programa, la Lara, l’Andrea, la Martina i jo mateix.
Aquesta setmana, en Tomi Ungerer celebra els seus 83 anys (el 28 de novembre). En Tomi Ungerer és un autor-il·lustrador de literatura infantil amb una producció enorme de títols. Pel boc gros, en més de cinquanta anys de dedicació, ha fet entre 30.000 i 40.000 dibuixos, ha publicat cent cinquanta llibres infantils i s’ha expressat amb tècniques i gèneres diversos. Això sí, sempre amatent a reflectir en la seva obra la societat que l’ha envoltat, els personatges del seu temps i afirmant sempre que els infants necessiten la veritat.
Jean Thomas Ungerer, conegut com a Tomi Ungerer va néixer a Estrasburg l’any 1931. Va quedar orfe de pare als quatre anys i es va instal·lar amb la seva mare a la casa dels avis a Colmar, un poblet proper a Estrasburg. L’ocupació nazi d’Alsàcia el va enganxar en plena edat escolar i patí la forta germanització imposada pels ocupants, cosa que provocà, un cop es capgirà la situació, un fracàs escolar darrere l’altre.
Durant la seva adolescència i joventut va fer diversos viatges. Així, a l’edat de quinze anys es va embarcar en un vaixell de vela i va recórrer la costa francesa. Als vint anys, fent autostop va arribar a Lapònia i als vint-i-dos va començar a estudiar arts decoratives (però va ser expulsat per indisciplina). Va continuar viatjant. Els anys 1954 i1955 va recórrer Islàndia, Noruega, Grècia i Iugoslàvia, sempre fent autostop o com a mariner en un vaixell.
El 1956 va fer el salt a Nova York, on va començar a publicar llibres per a infants, 90 llibres en 10 anys. Això ho va compaginar amb una tasca de publicista i cartellista, destacant els que va fer contra la Guerra del Vietnam. Posteriorment es va instal·lar a Nova Escòcia i el 1975 va fer la primera donació de la seva obra i la seva col•lecció de joguines a la ciutat d’Estrasburg.
La seva tècnica bàsica és la tinta aplicada amb ploma. Empra línies negres però també hi afegeix una toc de color. El seu estil ha evolucionat amb el temps: dels primers dibuixos més incisius i aguts va anar passant a unes formes més suaus i arrodonides.
A la seva obra, traduïda a més de 20 idiomes, podem veure com es mostra com a pacifista compromès, una mica subversiu, humorístic, amb tocs d’absurditat i provocació.
El 1998, va rebre, per tot el seu treball, el més alt honor per a un autor-il·lustrador de llibres per a nens: el prestigiós Premi Hans Christian Andersen.
D’entre els seus llibres en destaquem els següents:
El primer llibre Va aparèixer l’any 1957, quan feia pocs mesos que havia arribar a Nova York. The Mellops Go Flying (Los Melops se lanzan a volar, editat en castellà per Alfaguara), el primer volum de les aventures d’una família de porquets. Com que són un porquets humanitzats, així Ungerer es situa directament en la línia que havia encetat Beatrix Potter, recuperant l’esperit de les velles faules de La Fontaine. Aquest primer llibre no va estar exempt d’alguna queixa de les feministes que veien en la senyora Melops un estereotip de la dona tradicionalment lligada a la cuina i les tasques domèstiques. Els Melops recorden molt les aventures de Babar, per com estan dibuixats, amblínies de traç lleuger i ambients afrancesats.
Cinc faules
Durant els anys seixanta apareixen cinc contes protagonitzats per animals: Críctor la boa constrictor, Adelaide la cangur, Emil el pop, Rufus el ratpenat i Orlando, el voltor. Són cinc animals poc reconeguts i poc estimats pels infants. El que lliga aquests cinc animals és l’amistat que s’estableix entre ells i els homes, malgrat no siguin gaire benvinguts en el nostre món. Però són més humans que els propis humans.
La tècnica emprada evoluciona cap a una línia de colors més vius.
El tres bandits
El 1961 va aparèixer un àlbum que es convertiria en un clàssic: Els tres bandits. Per a molts de nosaltres, el millor dels llibres d’Ungerer i un àlbum imprescindible en qualsevol biblioteca escolar o personal.
El conte narra la història de la Úrsula, una entremaliada nena condemnada a anar a un orfenat, i que té la sort de trobar-se als tres bandits, quan passa pel camí que creua el bosc.
A la portada es veuen els capells dels bandolers i la seva ondulació ens recorda el famós quadre de Hokusai, La gran ona de Kanagawa. Tot el conte té un aire japonès, amb l’ús del color blaus d’alguns fons, les diagonals que estructures algunes planes i el vigor del traç de les línies negres.
Si voleu treballar aquest àlbum amb els vostres alumnes de cicle inicial, podeu clicar a: Fitxa Dossier del mestre Quadern alumne D’aquesta obra mestra se n’han fet diverses adaptacions al cinema i a l’animació. La més recent, i molt aconseguida és Les trois brigands, una producció alemanya de l’any 2007, de 80 minuts de durada i realitzada per Hayo Freitag.
El ogro de Zeralda
Publicat recentment en castellà i amb certa polèmica entre alguns mestres que el consideren poc correcte, El ogro de Zeralda segueix la línia argumental de Els tres bandits perquè es basa en la conversió del mal al bé gràcies a la influència d’una nena. Aquí es diu Zeralda (és el nom del camp algerià on Ungerer va fer el seu servei militar).
El conte narra com una nena sedueix a l’ogre que se la vol menjar, preparant-li un àpat deliciós. El ogro de Zeralda està molt ben escrit, té similituds amb contes tradicionals com El Petit Polzet, hi apareixen ogres (imatges antològiques) però el final és feliç i inesperat. Aquest és un llibre una mica massa acolorit, menys radical que Emile visualment. Destaca la portada, inquietant.
Ens va anar molt bé quan vam treballar a l’escola sobre alimentació, lligant-ho amb els llibres de cuina i les receptes.
Hombre luna
Aquest àlbum narra el malaguanyat viatge que Hombre Luna, habitant del nostre satèl·lit, realitza a la Terra per sortir del seu avorriment i gaudir de les mateixes diversions que contempla des de la seva talaia. El seu accidentat aterratge el converteix en un presoner, i després en un fugitiu de la justícia. Però en la seva fugida, i abans de tornar a la seva llar, Hombre Luna té l’oportunitat d’experimentar la llibertat, la bellesa i la bondat. Segon Ungerer, aquest home és una mica ell mateix, és a dir, una mica “llunàtic”. El llibre critica la injustícia, la intolerància i el militarisme. Quan va sortir aquest llibre, l’autor estava immers en la il·lustració d’una sèrie de cartells contra la guerra de Vietnam, la qual cosa li va suposar algun que altre problema amb l’FBI. Maurice Sendak va dir d’aquest llibre que era “el millor llibre de l’any”.
El sombrero
Un conte que explica les aventures d’en Benito Badoglio, un invàlid de guerra que no tenia ni un cèntim a la butxaca. Un dia, un barret que volava d’ací cap allà es va aturar sobre el seu cap pelat. En Benito aviat va descobrir que aquest barret era viu i que era un barret molt especial. Aquest és un dels pocs llibres que Ungerer situa en un lloc concret (Itàlia) i un temps determinat (segle XIX). Tot el conte està ple de detalls i al·lusions que els adults podem reconèixer, com les escales de la pel·lícula El acorazado Potemkin. El llibre critica l’exclusió, la pobresa i la guerra.
Altres llibres que podeu trobar al mercat són:
Ningún beso para mamá. Las aventures de la família Melops Los Melops a la pesca del tesoro Los Melops encuentran petróleo La Navidad de los Melops Otto, autobiografia de un osito de peluche El hombre niebla On és la meva sabata?
Pàgina oficial de Tomi Ungerer: http://www.tomiungerer.com/
Aquesta és la tercera edició i cada setmana es va fent el lliurament d’un capítol. És com un llibre obert «en curs», seguint el model conegut en anglès per les sigles ASAP (as soon as publishable / as soon as possible), de manera que els capítols aniran sortint periòdicament fins a completar l’Anuari a final d’any.
Ara ja es poden consultar els següents (entrant a http://www.ub.edu/obll/ podreu veure tota la seva trajectòria, consultar el dels anys anterior i altres informacions relacionades)
Introducció: Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2014 (p. i-ii)
Lluís Agustí, Maite Comalat
Articles Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2012-2013) (p. 1-10)
Joan Portell Rifà Història de les biblioteques i arxius: estudis i recerca a Catalunya (2012-2013) (p. 11-24)
Marga Losantos Estudis i recerca sobre llibre infantil i juvenil a Catalunya (2012-2013) (p. 25-34)
Teresa Colomer Diaris i revistes: panoràmica editorial i d’audiències a Catalunya (2012-2013) (p. 35-45)
Pere Franch, Javier Guallar Editorials i biblioteques: escenaris i fórmules de col·laboració a Catalunya (2012-2013) (p. 46-57)
Jordi Llobet Domènech, Consol García Grau Estudis i recerca sobre edició i hàbits lectors a Catalunya (2012-2013) (p. 58-70)
Anna Villarroya La lectura entre els infants i joves a Catalunya (2012-2013)(p. 71-81)
Jaume Centelles Comerç del llibre a Catalunya (2012-2013) (p. 82-91)
Joaquim Bejarano Ródenas
La resta d’articles aniran sortint, un cada setmana, fins a final d’any.
Aprofito per agrair a la Maite Comalat i al Lluís Agustí la confiança que m’han fet.
L’escarabat i els seus amics s’ho passen d’allò més bé: empenyen una pilota gegant muntanya amunt, busquen la sabata del centpeus, preparen una festa molt especial … De vegades s’avorreixen (com qualsevol altre bestiola), però amb aquests amics fins i tot avorrir-se resulta divertit.
Escarabajo en compañía és un llibre format per cinc relats curts escrits per Pep Bruno i il·lustrats amb el toc personal de la Rocío Martínez.
En Pep Bruno, de professió “contador de contes” com el mateix ens explica a la nota de l’autor al final del llibre, fa un homenatge a “aquests contes i autors que l’han acompanyat al llarg de molts anys” com l’Arnold Lobel (autor de Sopa de ratolí, Històries de ratolins, Sapo y Sepo) l’Eric Carle amb el seu Grill silenciós, Leo Lionni i el seu ratolí poeta Frederick, i altres.
Aquest conte té molts detalles que agradaran als infants de cicle infantil i cicle inicial. El proper dissabte 22 de novembrer a les 18:00 h. es farà la seva presentació a Casa Anita (carrer Vic 14, al barri de Gràcia de Barcelona) i serà un bon moment per conèixer la seva gestació i l’inici d’una nova sèrie de contes de petites bestioles. La presentació anirà a càrrec de la Mariona Martínez Dorado, mestra i especialista en Literatura Infantil i Juvenil.
El llibre s’ha editat, de moment, en castellà.
Podeu trobar més informació al web de l’editorialEKARÉ i també al web d’en Pep Bruno. d’on he extret les imatges i les informacions d’aquest post.
Fa un parell de mesos vaig comprar aquest llibre en la seva versió francesa (ce livre a mangé mon chien!) i des del primer moment em va enganxar. Passa poques vegades però alguns llibres tenen aquesta capacitat de seducció instantània.
I cada cop que el llegeixo somric i cada cop que el comparteixo amb un infant les rialles són inevitables.
La història ens explica una passejada que fa una nena amb el seu gos que és engolit pel llibre (per la costura que hi ha al centre de les dues planes) i aquí comencen els intents de recuperar-lo. La nena demana ajuda a diversos personatges que també acaben engolits pel llibre.
A mesura que el llibre salvatge avança, la situació es torna més i més increïble i caldrà una mica d’imaginació i la col·laboració de lector per fer que tornin a aparèixer els personatges perduts. Pura diversió, imaginació, enginy, metalectura si voleu.
No desvelem el final…
Ara, l’editorial Bruño l’ha editat en castellà. No l’he pogut veure físicament però confio que estarà ben traduït.
Molt recomanable per als infants de tres (i quatre) anys.
Al web de Bruño trobem les dades tècniques: ¡Este álbum se ha comido a mi perro! Richard Byrne
Formato: Papel
Tamaño: 25 x 25,5
Páginas: 32
Octubre 2014
Precio: 12,00€
La invitació a la lectura 
