El Grup de Treball de Biblioteques Infantils (Bib.Botó) amb la col·laboració del COBDC i de la Biblioteca Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat), organitzen una Jornada de formació molt interessant sobre els espais per a la infància a les biblioteques. Serà el 30 de gener a la Biblioteca Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat) de 9:30 a 18 hores.
Generar debat al voltant dels espais per a la infància a les biblioteques.
Conèixer models diversos a l’hora de concebre’ls.
Recollir bones pràctiques.
Adquirir mètodes per afavorir un paper actiu i creatiu dels infants a les biblioteques, des de l’àmbit dels espais.
Consensuar unes pautes concretes a l’hora d’imaginar i construir els espais per a la infància a les biblioteques.
El programa de la Jornada
9-9.30 / Acreditacions
9.30-9.45 / Benvinguda
9.45-11/ Conferència inaugural. A càrrec de Clara Eslava, coordinadora i coautora del llibre Territorios de la infància.
11-11.30/ Pausa
11.30-12.45/ Presentació del projecte de treball i disseny de l’espai per als infants de la biblioteca danesa de Hjorring Bibliotek. A càrrec de Tone Lunden i Anne Heidman.
12.45-13.15/ Interrogants d’un equip de treball davant l’oportunitat d’actualitzar l’àrea infantil d’una biblioteca pública. Conversa amb M. Josep Fontova, Teresa Mas i Laura Calosci de Biblioteques de Barcelona.
13.15-14/ Taula rodona amb els conferenciants del matí i la moderació de l’Ignasi Bonet, arquitecte i documentalista de la Diputació de Barcelona.
14-15.30 / Dinar
15.30- 16.30/ Presentació de la metodologia de la cocreació a través del projecte Bibliovana (Biblioteca Escolar) i del curs que seguirà la jornada. A càrrec de Lluís Sabadell Artiga (Cocreable), Montserrat Rebollo i mestres de l’escola Castellum.
16.30-18h/ Co-creació de les conclusions. A càrrec de Lluís Sabadell Artiga.
Els preus de la Jornada i la forma d’inscriure’s els podeu trobar al web que hem citat. També trobareu informació dels ponents i altres enllaços relacionats.
A Sant Vicenç dels Horts s’inicia el projecte M’agrada llegir que té com a finalitat involucrar tota la població en:
• La promoció del gust per la lectura.
• La valoració positiva de l’activitat lectora per part de la societat.
• L’accessibilitat al llibre a tota la ciutadania.
• L’ús de la lectura com una eina d’interrelació, de coneixement de l’altre i de cohesió social.
• La implicació tots els agents socioeducatius del municipi en el foment de l’hàbit lector i el gust per la lectura.
Es tracta d’un projecte que, a part de consolidar les activitats de foment de la lectura que ja es porten a terme dins la comunitat educativa en el marc del PEE, pretén incorporar-ne de noves que abastin altres segments del teixit social. En conseqüència, per a aquest primer curs, s’han plantejat els següents objectius:
• Conèixer els hàbits lectors de la població, a partir dels 12 anys, mitjançant una enquesta que es realitzarà durant els mesos de desembre i gener.
• Difondre el manifest de la campanya Sant Vicenç dels Horts, m’agrada llegir, dins la programació de la Festa Major d’hivern.
• Conscienciar les famílies de la necessitat de llegir als seus fills.
• Elaborar i difondre guies de lectures recomanades per a les famílies de les diferents escoles.
• Desplegar les noves accions de dinàmica educativa vinculades al món del llibre i de la lectura.
En aquest sentit, el punt de partida d’aquest pla serà la lectura del manifest que es farà públic el 25 de gener aprofitant l’avinentesa de la Festa Major d’Hivern.
Es pot donar suport al manifest entrant a l’enllaç següent: http://www.svh.cat/municipi-per-temes/educacio/llegir-ens-ho-dona-tot/
Els impulsors d’aquesta campanya consideren que llegir ens aporta, a través del llenguatge escrit, gran part de l’essència del pensament humà i que ens permet construir el nostre bagatge cultural mitjançant una infinitat de matisos que abasten des del fet imaginatiu més inversemblant fins a l’anàlisi més acurada d’una realitat complexa.
I és per això que apel·len al teixit social, educatiu, cultural, polític, sindical i empresarial del poble de Sant Vicenç dels Horts a establir els vincles més ferms possibles amb les institucions per fer de la lectura un dels estalons de la nostra comunitat perquè llegir ens ho dóna tot. Ens dóna pensament i emocions
La lectura d’obres literàries ens fa aprofundir en les passions, el pensament i les emocions de l’ésser humà, tant en l’exercici de la interrelació amb els altres com amb la realitat que ens envolta. Ens dóna informació i opinió
La lectura ens ajuda a valorar i a contrastar la informació que rebem a través de diversos mitjans escrits, ja siguin impresos o digitals, i, per tant, omple de continguts i de matisos la nostra opinió. En general, llegir ens aporta raonaments i arguments, i, en conseqüència, ens afina l’esperit crític i ens fa més lliures. Ens dóna habilitats i recursos
La lectura contribueix a millorar les habilitats associades a la competència lectora com són la comprensió, la capacitat de raonament i la memòria, les quals, al seu torn, esdevenen recursos d’aprenentatge i comunicatius al nostre servei. Ens dóna formació i cultura
La lectura ens proporciona, al llarg de la vida, els coneixements necessaris perquè adquirim la formació i el nivell cultural que ens proposem, imprescindibles per al desenvolupament personal en el marc de la societat on vivim. Ens dóna oportunitats
La lectura, sigui quin sigui el nostre punt de partida com a lectors, ens ofereix diverses possibilitats d’accés: des de les variades propostes de lectura fàcil existents avui en dia fins a l’ús de nous formats. Alhora, la lectura adaptada proporciona l’accés al plaer de llegir i al coneixement a les persones amb discapacitats. Ens dóna més qualitat d’escriptura
La lectura no ens fa perdre l’escriptura, ans al contrari: enriqueix l’estil individual amb la gran varietat de recursos que els autors despleguen en els seus llibres. La lectura atenta ens ajuda a escollir les tècniques i els criteris estilístics que considerem més adequats per millorar els nostres textos. Ens dóna espais d’interrelació i comunicació.
La lectura compartida amb els altres per mitjà de clubs de lectura, tertúlies, xerrades, conferències…, ens permet l’intercanvi enriquidor d’opinions i de coneixements, i fa possible el contacte directe amb els creadors literaris. Aquestes activitats són reforçades per la xarxa de biblioteques, sales de lectura i centres educatius. Ens dóna criteri en l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació
La lectura ens aporta criteris en les diverses interaccions que s’estableixen a Internet i que s’haurien de fer palesos en el nostre comportament cívic a les xarxes socials, en l’obtenció i tractament de la informació i en la gestió dels recursos compartits. Ens dóna implicació i compromís
La lectura ens dota, com a ciutadans, dels elements necessaris que reforcen el nostre grau de compromís al qual ens obliga la voluntat de progrés, de millora i de benestar. I, en el món de l’empresa, la promoció de la lectura pot esdevenir un centre d’interès en la implicació voluntària en l’exercici de la seva responsabilitat social corporativa. Ens dóna arrels universals
La lectura és una font d’aprenentatge universal que ens obre a la coneixença i a la comprensió d’altres formes de vida, costums, cultures, ètnies, religions… Precisament per això, es converteix en un dels fonaments més sòlids dels valors de la interculturalitat i del multilingüisme.
I com que la lectura és un dels tresors substantius més valuosos del nostre patrimoni cultural —un tresor que tenim ben a mà—, llegim tant com puguem, llegim sempre que puguem, llegim!
I persona i societat milloraran.
Sant Vicenç dels Horts, gener de 2015 El text del manifest ha estat elaborat per l’escriptor Jordi Boladeras per encàrrec de la comissió tècnica de la campanya Sant Vicenç dels Horts, m’agrada llegir!
La poesia té tantes cares que és difícil de definir. Sí, és clar, el diccionari ens ho diu: Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora… I què més?
Segurament també és imaginar somnis impossibles, fer parlar les coses que normalment no parlen o una manera de comunicar la pròpia felicitat als altres.
La poesia té el seu propi llenguatge, un llenguatge diferent al que emprem a casa o a la feina. Utilitzem les mateixes paraules quan anem a comprar el pa, quan fem una declaració amorosa o quan escrivim un poema. La diferència està en com les combinem. Les mateixes paraules dites d’una altra manera. Un bon llibre de poesia que s’ha publicat darrerament és “Qui no sap riure, no sap viure”. L’ha escrit l’Andreu Galan i l’ha il·lustrat Luis Demano.
Us transcric algunes dades extretes del blog de l’Andreu, company mestre i persona entusiasta i positiva.
Qui no sap riure no sap viureés un llibre escrit des de la il·lusió de mostrar als infants un ventall de bones raons per capgirar l’ordre de la realitat i veure el cantó positiu de la vida. L’esperit del recull pren força en la cultura popular: dites, embarbussaments, cançons, amb poemes que beuen de l’antigor i alhora participen de l’actualitat. Són 21 poemes per a infants de totes les edats, amb l’eix comú de la rialla i la diversió, on es barreja el sentit de l’humor i la cultura popular amb un tracte exigent del vers i les paraules.
Hi trobem poemes surrealistes com Bouesia, declaracions d’amor rimades, com la de Romanç del vell pollastre, aquelarres orquestrats per bruixes amb olor de pet, endevinalles amb molt de suc, un vampir que sorprèn el metge quan aquest li diu que li vol curar l’anèmia…i sobretot unes ganes inacabables de mirar-se la realitat des del joc d’infants. Un joc que, entre d’altres, és sobretot joc lingüístic: el de la creació.
Aquest poemari ha estat triat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) per optar al 10è Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres», en la categoria de 9 anys (http://www.clijcat.cat/Atrapallibres-Llibres-seleccionats) amb el propòsit d’estimular en els infants la lectura d’imaginació.
El recull s’adreça a tots els públics: des de Cicle inicial de primària fins a Secundària. No té edat i les té totes alhora.
Si voleu contactar amb l’Andreu perquè vingui a fer –vos un recital al vostre centre, ho podeu fer a través del seu blog http://www.andreugalan.cat.
Els qui no vam poder assistir a la tercera edició de la Trobada “Lectura i Èxit Educatiu” celebrada el 22 de novembre de 2014 al CaixaForum Barcelona ara tenim l’oportunitat de fer un bon tast amb l’extraordinari vídeo resum que han editat i que val la pena de veure amb calma. Lecxit és un programa de la Fundació Jaume Bofill del qual ja n’hem parlat en aquest blog i que té per objectiu incrementar l’èxit educatiu dels infants a través del treball per la millora de la seva comprensió lectora. La clau de LECXIT està en treballar de forma lúdica i amena gràcies al voluntariat i a la implicació de l’entorn dels nens i nenes que participen en el programa.
L’il·lustrador d’aquest mes és en Mario Ramos, un autor que va néixer a Brussel·les el 1958, de mare belga i pare portuguès.
Com tots els nens, en Mario solia dibuixar, només que en el seu cas, simplement no va parar de fer-ho durant tota la seva vida.
Segons ell mateix explicava, dibuix sempre el va ajudar a viure. A casa seva no tenien televisor i les seves fonts d’inspiració artística van ser els còmics de Tintín i les pel·lícules de Charles Chaplin.
Va estudiar comunicació gràfica i els seus mestres van ser els dibuixos fabulosos de l’americà Saul Steinberg (el pare de tots els il·lustradors) i els de Tomi Ungerer.
El 1983 va començar a guanyar-se la vida com a il·lustrador. Primer va fer de cartellista i els seus dibuixos aviat es van veure publicats a la premsa: portades, dibuixos per anuncis, etc.
Cap al 1991 va començar a abandonar la publicitat perquè començava a avorrir-se i les seves millors idees mai no van ser utilitzades.
Va ser per aquella època que va fitxar per “L’école des Loisirs”, una editorial que va creure en els seus somnis i li va permetre desenvolupar el seu món personal.
Primer va il·lustrar alguns textos d’altres autors però el que realment volia era dedicar-se a les seves pròpies històries.
El 1995 va publicar el seu primer llibre(text i dibuixos): “El món al revés”.
En Mario tenia la idea que allò que interessa no són les il·lustracions, allò que aguanta un bon àlbum il·lustrat és la història que s’explica.
Els seus dibuixos busquen la senzillesa (que sovint exigeix molta feina).
Per conèixer-lo una mica més us transcric algunes frases que ens va deixar en una excel·lent entrevista que li van fer des de l’editorial francesa Ricochet. Jo era un nen molt rebel i l’únic que em tranquil·litzava eren els llibres. Realment tinc passió pels llibres. En compro molts i de tota mena. En un llibre, el que m’interessa és el que vull a compartir amb altres. Després ja em preocupo dels colors, la mida, el disseny, tot el podríem dir-ne la “decoració”. L’important és el missatge. un llibre és com una pel•lícula. Som narradors i no pintors. Això és l’essencial! Quan faig un llibre, m’importa que les històries siguin potents. Cada llibre m’ocupa uns cinc o sis mesos de creació. A “El petit soldat” volia parlar de la guerra, vaig començar amb el text i després ja vaig començar amb els dibuixos. No és una cosa que vagi abans que l’altre… Tots dos expliquen la història.
La major part dels seus llibres es representen amb animals:
A la major part dels meus llibres uso els animals, són animals amb actituds humanes, com si fossin les faules de Lafontaine. Treballo temes que m’encanten, com jugar amb el llop i els tres porquets. És una història que tots tenim al cap, és coneguda per tots nosaltres. Em serveixo d’aquestes històries per relacionar-les amb la nostra vida actual. Parlar del costat “menys positiu” o de les petites dificultats de la vida també m’obsessiona. Crec que els nens entenen i saben molt més del que pensem. Sovint confio en ells i sovint em sorprenen. Per exemple, si anem a un parc infantil, no hi ha res més cruel que els nens… M’encanta aquesta època de la vida de les persones ja que té una gran sinceritat. Una sinceritat que perdem una mica després. L’humor és una cosa molt important per a mi, primer perquè així és com m’agrada parlar. És part de la meva vida. En els moments més difícils, sempre m’he alliberat a través de l’humor. Crec que l’humor és la cortesia de la desesperació. Amb bon humor, podem fer front a les pitjors situacions i els pitjors personatges poden ser abatuts amb un humor ben escrit, ben triat. Jo no faig llibres per divertir, però jo faig servir l’humor per explicar històries que em toquen molt, com parlar de la diferència, la guerra, etc. Per exemple, a “el petit soldat” era important per a mi que el soldadet es trobi en roba interior en un moment de la història. Això fa riure a tots els nens, és clar. I no és un fet trivial. La guerra és l’orgull de l’uniforme i si els exèrcits estan en pantalons curts… A “El Rei està ocupat”, un llibre que aborda el poder, la història acaba amb el rei al lavabo. Això només pot fer riure, i, a més, es desmitifica la imatge del poder. El rei també va al bany. Que els ho diguem als nens és important. Una part de la meva feina és anar per les escoles. M’encanta conèixer al meva públic, perquè és qui em dóna de menjar i cal mantenir el contacte amb els nens, perquè no són els mateixos nens que jo coneixia quan jo era petit. No tenen les mateixes preocupacions.
Ja ho veieu: Amb llapis i paper, tot és possible. És màgia!
En Mario ens va deixar fa dos anys, el 16 de desembre de 2012, però segueix vivint en les nostres ments i els nostres cors, gràcies als seus magnífics àlbums il•lustrats.
Us deixo amb una tria dels millors llibres d’en Mario Ramos, traduïts al català per l’editorial Corimbo.
Sóc el més fort!
Quan un llop vol estar tranquil, què fa? Preguntar als habitants del bosc: “Digueu-me, qui és el més fort?”. I tothom, des de la Caputxeta fins als tres porquets, passant pels set nans, li responen el mateix: “El més fort ets tu, senyor llop”. Fins que un dia, una espècie de gripau li contesta una altra cosa. El llop s’enfada…
Mentre observava els nens jugant al pati de l’escola, en Mario va trobar la idea d’aquest llibre. Ho explica així: És una pregunta que ens fem sovint ( i no només els nens…) simplement hem de fer una ullada al nostre voltant o escoltar les notícies. Jo vaig construir la història amb humor: les trobades amb els personatges són divertides, però només el final li dóna a la història la seva veritable dimensió. Observeu com tot va bé sempre que el llop (símbol de poder) obté la resposta que està buscant. Sembla agradable, gairebé entranyable, però tan aviat com el contradiuen, apareix la seva veritable naturalesa. En aquest món basat en la competència, molts de nosaltres pensem que una mica de modèstia aniria bé a certes persones. De tota manera, tot és relatiu: depèn de amb qui et comparis. La reunió amb els set nans era inevitable ¿Havíeu pensat alguna vegada que els set nans treballen tot el dia, sota terra, en condicions terribles, i cantant tot el temps? És una bogeria, no és així? El que el llop no sap és que la mare ja està a la portada… ah, sí, mireu correctament, just al seu darrere.
Romeu i Julieta
Hi havia una vegada un enorme elefant, gran com una muntanya. El seu nom era Romeu i era feliç. Bé, gairebé … Només tenia un petit problema. Un petit problema de res, però que li molestava molt. Era tímid. Molt, molt tímid. Per res es posava vermell, es ruboritzava de cap a peus. Un llibre sobre les dificultats de viure amb els qui són diferents. La trobada amb la Julieta és fonamental per a en Romeu, perquè és la primera vegada que algú no li pren el pèl. Volia explicar la història d’una parella inusual: que ens preguntéssim què estan fent junts… D’altra banda, el més fort dels dos no és el qui estem pensant. Els elefants que li prenen el pèl, agrupats, són la imatge de la multitud monstruosa i idiota. El llibre acaba amb la següent frase: “Mai es van separar perquè eren, senzillament, feliços junts”. Un final feliç que implica que quan ja no siguin feliços, seran prou valents com per a separar-se.
Sóc el més ben plantat!
Després d’un bon esmorzar, el llop incorregible es posa les seves millors gales i se’n va a fer una passejada, per tal que tothom el pugui admirar.
De camí, es troba amb la Caputxeta Vermella, els tres porquets, els set nans, la Blancaneus, etc. És un llibre que ens parla sobre l’aparença, que ocupa cada vegada més espai en la nostra societat. Nomé cal mirar els anuncis o campanyes electorals, per exemple. I a més, qui no es reconeix una mica en el personatge del llop? La idea del llibre va sorgir a partir d’una trucada telefònica: la persona amb qui estava parlant em va dir: “Estic tan guapo!”. Em vaig posar a riure i li vaig dir que seria un molt bon títol. El llop estava tan feliç en el seu nou abillament que jo no ho podia deixar de passar l’oportunitat de fer-li fer una altra passejada pel bosc. Aquest llibre d’imatges recorda a ”Sóc el més fort!” Com que el tema és la bellesa, la trobada amb la Blancaneus era inevitable. Jo sé que ella no fa servir el mateix vestit que en la pel·lícula de Disney (que es va fer el 1937), però això és el normal: ella també disfruta canviant de roba de tant en tant. A la portada, fixeu-vos bé en el marc del mirall del llop: Hi podreu veure els tres porquets.
Al llit, petit monstre!
Què fa un monstruet abans de dormir? Fa ximpleries amb la pasta de dents, demana que li expliquin un conte o un got d’aigua i balla una samba a sobre del llit. L’únic moment en el petit monstre està en calma és quan escolta el seu llibre preferit: “Allà on viuen els monstres”, de Maurice Sendak, un gran clàssic. El llibre s’ha convertit en un gran èxit. Els pares vénen a dir-me que reconeixen la situació que experimenten totes les nits amb el seu fill. És sempre al voltant de l’edat de tres anys que el nen fa tot el possible per allargar l’hora d’anar a dormir. Quan vaig rebre el llibre imprès, em vaig adonar que hi havia un error en el dibuix dels lavabos però, sorprenentment, ningú no se n’ha adonat mai. Tots vosaltres heu estat en un bany, així que si busqueu com cal… detectareu l’error (i no és a les canonades!).
Mare!
Un nen crida a la seva mare a cada pàgina. La seva casa està plena d’animals inusuals en situacions còmiques. Al final, es descobreix per què està tan espantat…
Em va semblar divertit per explicar la història d’un nen obsessionat per un petit detall mentre, al seu voltant, tot s’ha tornat boig. Una mica com a la nostra societat. Un llibre que parla de diferents maneres de veure: els nens tenen una visió fragmentada de la realitat i els adults tenen una visió global. Els nens sovint veuen els petits detalls que els pares passen per alt. A cada pàgina, es representa el nombre. Per exemple, a la pàgina dels lleons, el 2 és el Gazelle Magazine, que és la seva revista favorita. A la dels cocodrils, el 4 és de Chanel 4, una colònia que no existeix: més barata que Chanel 5, però fa pudor, així que no us amoïneu a comercialitzar-la. A la pàgina dels porcs, el 8 és el trencaclosques de la Caputxeta Vermella. A les guardes, trobareu els números de 1-2970 (es podria haver continuat). Ho vaig fer per demostrar que els nombres són infinits (que sempre m’ha fascinat). Una vegada, quan estava signant llibres, una senyora em va dir que 2970 representa el nombre de vegades que diem “mama” a la vida. Em va semblar molt poètic.
El rei està ocupat
Tu és el personatge principal del llibre. Vas a veure al rei però els guàrdies t’ impedeixen entrar al castell: “El rei està ocupat! Torni un altre dia! ” Però no et conformes i trobes un passadís secret, que et permet entrar al castell. A traves dels passadissos, finalment arribes a la sala real. Però, on és el rei? Aquest llibre respon a una pregunta fonamental: ¿què fan totes aquestes persones importants (rei, president o primer ministre), per estar sempre tan ocupats? És un llibre que els nens els encanta. Un llibre per jugar, però no només per jugar. Hi ha molts altres camins per explorar. El principi és molt important: “Un va a veure al rei per dir-li tot el que està malament”. A partir d’aquí, podem demanar als nen què creuen que està malament al món, parlar-ne…
El llop que volia ser un xai
Són els petits somnis d’un llop que vol deixar el bosc i volar pel cel.
El llop ha vist que fan les ovelles: no tenen ales, però no obstant això, de vegades s’enlairen.
El mes astut
El llop, és clar, vol engolir a la Caputxeta Vermella.
Tot va bé fins que es posa la camisa de dormir de l’àvia… La història de la Caputxeta Vermella és el punt de partida per ridiculitzar el llop. És tan agradable burlar-se del Llop Ferotge.
L’últim post de l’any el dedico a les biblioteques de Barcelona, en especial a la Vapor Vell. En aquest espai, situat a prop de casa passo bon moments compartint lectures amb la gent del “club de lectura” i sempre trobo un personal molt atent, disposat a conversar sobre literatura.
Les biblioteques són el servei públic més ben valorat per tots nosaltres i farien bé l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat de no seguir en la línia de retallar pressupost per a l’adquisició de novetats ni de reduir el nombre de persones que hi treballen.
Han editat un vídeo resum de l’any que val la pena mirar amb atenció perquè és una mostra de la quantitat d’activitats que s’hi generen. El podeu disfrutar a continuació:
L’últim il·lustrador d’aquest any és un dels meus preferits. Cada vegada que veig una fotografia o imatge d’un goril·la, em venen al cap els seus àlbums meravellosos, les seves aquarel·les a doble pàgina farcides de símbols i de detalls que no pots deixar d’admirar una i altra vegada. He explicat als infants algunes de les seves històries. Hem passat por amb El túnel, hem reflexionat sobre l’amistat amb Cosita linda, hem cantat la cançó de Me gustan los libros i sobretot hem aprés a llegir imatges amb Voces en el parque.
La fascinació d’Anthony pels goril·les, segons ell, prové del fet que va veure una similitud amb el seu pare que va morir sobtadament quan Anthony tenia només 17 anys. El pare era fort, boxejador professional, però també era tímid i sensible. Això és veu perfectament en els seus dibuixos de goril·les.
Però els goril·les no són els únics animals que ocupen un lloc destacat en els gairebé 40 llibres infantils que ha fet. També és molt apreciada la sèrie sobre el ximpanzé Willy, un personatge que es basa en la seva pròpia infància.
Tots els llibres d’Anthony Browne demostren la mateixa atenció als detalls, sovint amb escenes surrealistes que conviden a mirar-les i remirar-les una i altra vegada, i cada cop detectem detalls nous.
Anthony Browne va néixer al Yorkshire (Anglaterra) l’any 1946. Va estudiar disseny gràfic al Leeds College of Art i volia ser pintor. Per guanyar diners va començar a treballar com a il·lustrador mèdic al Leeds Royal Infirmary. Ho explica amb aquestes paraules: El treball consistia a entrar a veure com feien les operacions i fer il·lustracions per als estudiants de medicina. Jo dibuixava el cos com a carn… Tècnicament era una excel·lent formació, i vaig aprendre com utilitzar l’aquarel·la d’una manera molt precisa.
Després va treballar durant quinze anys en una agència de publicitat, dissenyant targetes de felicitació. Finalment, gairebé per atzar, li van encarregar un àlbum il·lustrat, i des de llavors ja no ha parat.
El seu estil és força sofisticat, amb moltes referències al surrealisme. La seva font d’inspiració podria ser Maurice Sendak però també li veiem similituds amb Van Allsburg. És fàcil trobar també referencies a Magritte en tots els seus àlbums ,així com reproduccions d’obres de nombrosos pintor reconeguts.
Va ser guardonat amb el prestigiós Premi Hans Christian Andersen, l’any 2000. També li han concedit la Medalla Kate Greenaway i el Premi Kurt Maschler. La concessió de la Medalla Chidren’s Laureate 2009-2011, el va comprometre com a ambaixador, promotor i defensor de la literatura per a infants.
Si voleu aprofundir una mica més sobre aquest il·lustrador podeu llegir una excel·lent entrevista que li van fer a la revista argentina Imaginaria. Cliqueu AQUÍ.
Els llibres que recomanem especialment d’Anthony Browne són:
El túnel. Un conte que té molt a veure amb els contes de fades. Recorda a Hansel i Gretel. Té unes il·lustracions farcides de detalls i els psicòlegs tenen feina a desentrellar tot el que hi ha de simbòlic en aquesta narració que explica que “Hi havia una vegada un germà i una germana que no s’assemblaven en res. Ella es quedava a casa, llegia i somiava. Ell jugava al carrer amb els amics, i reia, jugava a pilota i cridava. La nena era poruga, ell era valent. Un dia que van sortir junts, ell va trobar un túnel. Va voler saber el que havia a l’altre costat. Ella es va quedar esperant, però el seu germà no tornava. Així que, vencent la seva por, va anar a buscar-lo… “
Cosita linda és un llibre ideal per als alumnes de cicle infantil i per entrar en el món dels goril·les d’Anthony Browne. Explica és la història d’un goril·la que viu en un laboratori, ha aprés a comunicar-se per senyals, i gràcies a això té tot el que vol: menjar, beguda, diversió. No obstant, se sent sol i decideix demanar als seus cuidadors una mica de companyia. Una història carregada de tendresa i amb certes dosis d’humor.
Menjacabòries. Aquest és el més estimat per mi. Vaig tenir la sort de traduir-lo al català a partir de la versió anglesa “Silly Billy”. Narra les preocupacions d’en Bernat, un noi que sempre està preocupat. Preocupat pels barrets i preocupat per les sabates. Amoïnat pels núvols, la pluja, i, sobretot, pels ocells gegants.
Però té sort de la seva àvia que el compren molt bé i l’ajuda regalant-li un ninotets “menjacabòries”, que són el símbol d’aquest relat que ens obre la porta a la cultura guatemalenca on fabriquen aquests ninos amb petits trossos de fusta, retalls de roba i fils.
Al vespre, a l’hora d’anar a dormir, expliquen una preocupació a cadascun d’ells i els col•loquen sota el coixí. D’aquesta manera, els infants es desperten l’endemà sense preocupacions.
Anthony Browne crea un relat ple de misteri, amb unes il·lustracions que donen força a aquesta enigmàtica atmosfera. Les escenes de tensió es diferencien de les altres pel color:les pors d’en Bernat són de tonalitats grises que potencien la intriga i la inseguretat; i per altra banda, la profusió de colors omple les altres pàgines, especialment aquelles on apareixenels “menjacabòries”, fet que incrementa l’efecte bondadós dels ninotets dins la història.
Voces en el parque. Un dels llibres que millor expressa la relació entre la narració gràfica i la textual. El títol fa referència a quatre veus que representen quatre personatges, a través dels quals es descriu un parc i les relacions humanes que es desenvolupen en aquest espai. Així, tenim a la Mancha, una nena alegre i vital per a la qual el món està ple de llum i colors, i realment ho està, perquè la realitat, en el conte, es presenta tal com la nostra protagonista la veu i la sent. En Carlos, un noi que la Mancha coneix al parc, té en canvi una personalitat una mica trista i taciturna que es reflecteix clarament en els cels grisos i en els colors opacs. Tots dos tenen a més els seus respectius pares que ens ofereixen informació de la història des de les seves vivències i personalitats. Genial.
Me gustan los libros. Un llibre que sempre expliquem cantant-lo amb la magnífica composició que va fer Gabriela Huesca. Ideal per començar una sessió de narració de contes (o acabar-la).
A en Willy, el simpàtic ximpanzé creat per Anthony Browne, li agraden els llibres de contes, de rimes, de dinosaures, de nombres, de pirates, de pintar… Sí, a en Willy realment li agraden els llibres. Podeu sentir la cançó si cliqueu AQUÍ
Altres llibres d’aquest autor i que val la pena conèixer són: Un goril·la, El llibre dels porcs, La meva mama, El meu pare, Zoológico, Cambios, Las pinturas de Willy, Willy y Hugo, El juego de las formas, Willy el soñador, Mi hermano, La feria de los animales, Willy el campeón, Willy el tímido, Willy y el mago, Un cuento de oso, El libro del osito, Cosas que me gustan, Hansel y Gretel.
Avui hem sortit a passejar pel barri. És diumenge però els comerços estan oberts. Hem vist la gent una mica accelerada, caminant de pressa i nerviosa. Serà el Nadal? Se suposa que és època d’estar alegres, però no m’ho ha semblat.
Hem entrat a dues de les botigues de joguines que hi ha a la carretera de Sants. En totes dues ofereixen uns catàlegs de joguines i regals molt ben editats, a color, amb moltíssimes fotografies. Un de 108 pàgines i l’altre de 176! He mirat els catàlegs a la recerca de referències a alguns llibres per comentar-los. M’he tornat boig buscant, semblava el barreter de l’Alicia,… Res, ni un conte, novel·la per a joves o àlbum il·lustrat! Grrr! M’estalvio la reflexió, per òbvia. Això sí, la princesa Elsa, de la pel·lícula Frozen, llueix un vestit que fa llum i que pots comprar per poc més de 50 euros… i als catàleg que citava abans, els productes de la mateixa pel·li ocupen vuit pàgines.
Com que aquests dies estem rebent moltes felicitacions virtuals al correu electrònic, aprofito l’ocasió per enviar-vos també les nostres bones intencions. I ho fem amb la fotografia de la petita Nora. Va néixer a Etterbeek (Bèlgica) ara fa dos mesos i mig i ens té el cor robat!
Amics i amigues, ara mateix, alcem la copa per a tots vosaltres. Amb el desig que les vostres copes també s’omplin de bon vi, que els torrons que mengeu siguin de xocolata (els més bons), que els dies estiguin plens de llum i les nits de cançons, amb l’esperança que reduïu la velocitat si heu d’agafar el cotxe i la il·lusió que mireu amb optimisme el vostre futur i el de les persones que us envolten i us estimen…
Passeu Bones Festes, estimats! Salut!
Va!, dues recomanacions:
Un llibre: Intemperie de Jesús Carrasco.
I una pel·lícula: Love actually de Richard Curtis.
El meu amic Pere Sacot, enquadernador de llibres, és un enamorat dels quaderns. A mi també m’agraden, especialment els Moleskine. Els uso com a agenda i també amb fulls blancs per fer anotacions, escriure pensaments i gargotejar dibuixos d’aquells obsessius que fem quan parlem per telèfon o ens avorrim en alguna reunió.
En Pere m’ha passat la referència d’un capítol (anatomia del cuaderno) del llibre del poeta mexicà Vicente Quirarte que es troba dins del seu llibre “Enseres para sobrevivir en la ciudad” 1994 Ed. Conaculta.
Al llibre s’ofereix una mirada poètica dels objectes (com el llapis, per exemple) situacions i persones que viuen a les ciutats. Es una lloança a la bellesa que s’amaga darrera de la quotidianitat.
M’agrada compartir aquests elogis del quadern amb vosaltres.
ANATOMIA DEL CUADERNO
El Cuaderno supone por parte del usuario una periodicidad obligada, un proyecto preconcebido, una fidelidad sin condiciones. Para la escritura no exigente de fluidez o continuidad existen las hojas sueltas, la servilleta de café o cualquier otra superficie determinada por la urgencia. Cuando se escribe un libro, hacerlo en un cuaderno constituye la mitad de la victoria: desde el instante en que lo ocupamos, el texto no parece más un conjunto de hojas dispersas, sino un cuerpo unificado por la espiral, la grapa o la costura. De la múltiple fauna de los cuadernos, la tercera categoría es quizá la más exigente porque no admite mutilaciones impunes. En un cuaderno de espiral arrancamos sin mayor problema la hoja traicionera; en el de grapa, con un poco más de maña; pero la libreta encuadernada a la vieja usanza, objeto ya a punto de extinción, no es posible arrancar una hoja sin sufrir consecuencias funestas.
Si el lugar común del sabio Baudelaire señala que el artista es quien mantiene intacto al niño interno, el escritor, al igual que el pintor o arquitecto, prolonga los fetiches infantiles de los juguetes con que enfrenta su educación elemental. Solo el escritor continúa haciendo tareas –a veces no pedidas- con los mismos instrumentos de la niñez; sólo él persiste en explorar papelerías con la febril ilusión de la nueva entrada a clases; privilegio exclusivo del escritor es estrenar cuaderno, la sensación de libertad y miedo ante un territorio ilimitado donde las traiciones e infidelidades aún lo asechan.
Quien no recuerda los famosos cuadernos de Paul Valéry, donde alternaban los dibujos, poemas y operaciones matemáticas del maestro contemporáneo del “rigor obstinado”. De los posibles lugares sobre los cuales escribir la palabra Libertad, en el poema que la Resistencia hizo suyo, Paul Éluard no duda desde el primer verso: “Sur mes cahiers d´ecolier, j´écriston nom”. Basta examinar algunos títulos de nuestros escritores recientes para confirmar la vigencia del cuaderno: Los Cuadernos de Marsias, de Carlos Illescas; Cuaderno de Escritura, de Salvador Elizondo, cuya hermosa portada reproduce, precisamente, la cubierta jaspeada de las libretas clásicas; Cuaderno de Noviembre, de David Huerta; El Cuaderno de Blas Coll, de Eugenio Montejo. ¿Qué significa en ellos incluir la palabra cuaderno desde el título? Subrayar al lector que tal escritura es fruto de una constancia determinada por la propia estructura del cuaderno. Llamamos cuaderno de bitácora al diario de navegación que lleva el capitán del barco. El cuaderno del escritor es lo más semejante a este diario de pasiones calculadas: sólo el marino autentico puede descifrarlo, mientras el escritor, en el propio, se limpia de demonios y ofrece el producto terminado. Naturalmente, y por fortuna, no existent fórmulas para el cuaderno del escritor, aunque haya quien cae en la aberración de patentar una Agenda del Escritor. Para escribir, todo cuaderno sirve, desde los humildes cuadernos de portada de manila azul hasta las ostentosas libretas Il Papiro, cuya belleza es solo igual a la del Duomo y las italianas. Otro problema es que mientras más bello es el cuaderno, mayor miedo nos da usarlo. Lo más conveniente, como descubrió el José García de la inolvidable Josefina Vicens, es tener dos cuadernos: uno donde las tachaduras y señalamientos, trasposiciones y flechas que despertaron el odio de los tipógrafos a Balzac y Dostoievski, den testimonio de nuestras más oscuras pasiones, de nuestros continuos fracasos. Y otro donde la escritura fluya con toda libertad. Que corra como un pura sangre sin que se vea la sangre; que salte con pureza sin que la pureza estorbe; que nazca con la naturalidad con la cual se abre una mazorca. Y entonces, cuando nadie nos mire, hay que tomar amorosamente a nuestro cuaderno y decirle aquellas palabras de Luis Cernuda: “Tu no conocerás cómo domo mi miedo/ para hacer de mi voz mi valentía.”
Una proposta de construcció del propi hàbit lector.
El Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístic, dins del programa ILEC (Impuls de la lectura) ha editat uns materials que es repartiran a les escoles i instituts. Es diu La Piràmide de la lectura i vol ser “una eina de reflexió sobre algunes de les activitats que propicien la implicació de l’alumne en la lectura i, de retruc, faciliten l’adquisició de l’hàbit lector, amb la finalitat d’orientar o reorientar la seva tasca docent i establir línies de continuïtat amb la família i l’entorn”.
Segons podem llegir a la introducció del document que acompanya els cartells “El primer esbós va sorgir a l’Escola El Temple, de Tortosa, amb la pretensió de crear un recurs gràfic que permetés fer visibles diverses accions que podien afavorir el progrés lector dels alumnes i, alhora, establir les bases de l’hàbit lector.
L’Escola El Temple va veure que el concepte i el format de les piràmides ja existents (d’alimentació i d’activitat física) també podia ser útil per la promoció de la lectura. Una bona pensada! De la mateixa manera que hi ha certs tipus d’aliments i d’activitats físiques que, consumits i desenvolupades (respectivament) en la mesura adequada, contribueixen a crear uns hàbits de vida saludables, també hi ha accions o activitats relacionades amb la lectura que, fetes amb la freqüència adequada, poden propiciar el desenvolupament de l’hàbit lector en els alumnes.”
És un material senzill però ben pensat i molt pràctic. Té en compte que desenvolupar l’hàbit lector dels alumnes és una tasca a la qual els centres dediquen molts esforços. Mitjançant la piràmide es volen fer evidents algunes de les principals accions que permeten desenvolupar l’hàbit lector dels infants i dels joves.
El Grup de Treball de Biblioteques Infantils (Bib.Botó) amb la col·laboració del COBDC i de la Biblioteca Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat), organitzen una Jornada de formació molt interessant sobre els espais per a la infància a les biblioteques. Serà el 30 de gener a la Biblioteca Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat) de 9:30 a 18 hores.
El programa de la Jornada
La invitació a la lectura 