Aquests dies s’estan celebrant a Oriola (Alacant) a les Jornadas de Animación lectora. Es fan un munt d’activitats al voltant del llibre. Vaig tenir la sort de compartir alguns moments i experiències amb les companyes mestres de la zona.
Les Jornadas es celebren a La Lonja, un edifici rehabilitat molt modern i funcional. A l’entrada hi ha una mostra dels treballs d’alguns grups escolars. Em va agradar comprovar l’entusiasme que demostren els mestres, entestats en fer de la literatura infantil el motor de l’aprenentatge. Us passo algunes imatges dels treballs dels alumnes.
Árboles en el camino Colegio La Paz (Bigastro)
La bicicleta de Selva (colegio Ciudad del Mar)
Un puñado de besos (colegio Ciudad del Mar)
Óscar y el león de correos (colegio Virgen de las Virtudes)
Orejas de mariposa
Oliver Twist (colegio Virgen delas Virtudes)
També hi ha un espai preparat per l’Ajuntament on els grups escolars van a escoltar històries. Us passo unes fotos.
Ruido
Profesor palermo y su extraordinario ingenio parlante
Ver la luz
I aquestes són les companyes del grup de treball de biblioteques escolars amb les que vaig compartir una bona estona.
Comparteixo informació d’un esdeviment que es farà el proper cap de semana (14 i 15 de febrer) a la seu del Museu del Disseny.
Es tracta de la Jornada que organitza el Festival de literatures i art infantil ijuvenil (FLIC) i que aplegarà un bon grapat de professionals de l’art i la literatura infantil i juvenil. Creadors, docents, bibliotecaris, professionals dels museus, il·lustradors, escriptors i editors es trobaran durant una jornada sencera amb el seminair “Art i creació per nens i joves” , “El punt de trobada entre editors i creadors” i tallers d’il.lustració.
El Flic és un festival de literatures i arts infantil i juvenil que itinera per diverses poblacions i espais culturals de tot el territori. L’objectiu del Flic és apropar la creació a partir de la literatura per infants i joves i fomentar la seva lectura, apostant per la innovació i l’experimentació en la transmissió i promoció literària. El Flic promou la creació al nostre país i porta iniciatives internacionals a les nostres terres a través del corssing art literari. El Flic posa especial atenció a incentivar l’acció literària en espais o llocs de la literatura no habituals.
De tot el programa en destaco el taller d’il·lustració que farà l’Stian Hole, il·lustrador noruec que proposa un treball amb la tècnica del collage amb pega, retalls i tisores, prescindint de les eines digitals. Els seus llibres il·lustrats existencials i no convencionals s’han publicat en molts països i han estat guardonats amb premis com el Premi Ragazzi de Bolonya, Norwegian Brage-prize and the Deutscher Jugendliteraturepreis
Els llibres que coneixem d’aquest autor són: El cielo de Ana, El final del verano, el secreto de Garmann i La calle de Garmann.
Si voleu veure tot el programa de les Jornades només cal que us el descarregueu AQUÍ
Els propers dies 27 i 28 de febrer de 2015, la Casa del Lector (Madrid) ha programat un curs molt interessant i amb una proposta innovadora que han titulat “Cuentos para crecer y hacer crecer. Transformación y crecimiento personal a través de la narrativa”.
M’agrada compartir aquesta iniciativa amb vosaltres i per això uns transcric la informació que m’ha enviat en Kepa Osoro, coordinador del curset que s’emmarca dins del cicle DIALOGOS DE LECTURA.
Diu:
Cuando una persona escucha un cuento examina todas las informaciones que contiene y establece una relación con su propia experiencia. De esta manera se movilizan en el oyente la búsqueda, consciente o inconsciente, para dar un sentido a los personajes, relaciones, acontecimientos o soluciones presentados. La finalidad de los cuentos es la de atraer la atención consciente de la persona y burlar sus mecanismos de defensa a fin de entrar en contacto con los recursos del inconsciente, inmensamente ricos en soluciones y posibilidades. Los cuentos nos permiten de esta manera recoger el pasado, situarnos en el presente y proyectar nuestro futuro. Desde el conocimiento de la historia que nos contamos a nosotros mismos, de la narrativa personal, tendremos la opción de mejorar nuestra vida y buscar caminos de trasformación personal.
En este seminario aprenderemos a utilizar los cuentos y las metáforas como agentes transformadores de las personas, experimentando y reflexionando para poder compartir con alumnos, pacientes o usuarios aquello que hemos descubierto a través de las historias.
Els objectius del seminari:
El objetivo principal de esta formación es dotar al docente, formador o terapeuta, de las herramientas de cambio y transformación que nos proporcionan las historias para que puedan emplearlas tanto para el desarrollo de su propia vida como en la relación de ayuda a sus alumnos o terceros en su proceso de crecimiento personal.
Entender qué son los cuentos, su estructura visible y la estructura invisible.
Introducir el concepto del viaje del héroe de Campbell.
Reflexionar sobre los mecanismos de funcionamiento de los cuentos en relación al inconsciente.
Ver las aplicaciones que tienen los cuentos en el ámbito personal y profesional.
Descubrir nuestra historia personal a través de los cuentos que nos contamos: la narrativa individual.
Aprender a cambiar la propia historia a través del diseño de una nueva narrativa personal.
Descubrir las creencias y autoengaños (las propias y las de otros) cuando analizamos los cuentos.
Elaborar cuentos específicos para la solución de problemas concretos.
Aplicar todo lo anterior en nuestro trabajo como docente, formador o terapeuta.
Els continguts:
Los cuentos y su estructura visible e invisible.
Introducción al concepto del viaje del hombre de Campbell.
Los arquetipos y patrones en los cuentos.
Los cuentos como herramienta de cambio y transformación.
Creencias y autoengaño.
Narrativa personal: somos historias.
Transformación de la historia personal a través de los cuentos.
Aprender formatos estructurales y protocolos para la creación de cuentos y metáforas.
Cómo conectar con los recursos del inconsciente a través de la narrativa.
Análisis de personajes, álbumes ilustrados y canciones: claves psicológicas.
Els ponents d’aquest seminari: Rocío Antón, máster en promoción lectora y especialista en fomento de la lectura en el ámbito bibliotecario y escolar. Imparte desde hace años cursos y talleres de formación para mediadores de la lectura, bibliotecarios, docentes y padres, participando como ponente en diversos congresos e instituciones (Casa del Lector, CIVEL, Zecobit, Jornadas de BE, Familias Lectoras).
Colabora con el Centro Andaluz de las Letras en distintos circuitos adultos e infantiles y coordina grupos de familias lectoras, rutas literarias y clubes de lectura. Realiza, así mismo, talleres de crecimiento personal tomando como base los cuentos y las metáforas como forma de acceder al mundo del inconsciente y de las emociones. Es autora de Animar a leer en infantil y primaria, de la colección Familias Lectoras de la Consejería de Educación de la Junta de Andalucía.
Es coautora del proyecto de investigación “Análisis y descripción de la producción editorial andaluza en álbumes ilustrados (1999-2006)”. Ha publicado artículos en revistas especializadas. Pablo Antón, consultor estratégico especializado en ayudar a las organizaciones a crear valor. Realizó estudios de Morfosicología, Ciencias Sensoriales, máster practitioner en Programación Neurolinguística (PNL), máster en Coaching con PNL, Constelaciones Familiares y Grafología. En la actualidad es director de Ancor Retail, una consultoría estratégica que basa su actividad en el profundo conocimiento de las personas y de sus necesidades.
En su trabajo relacionado con el acompañamiento a las personas en su proceso de desarrollo personal y profesional, presta especial atención a todas aquellas informaciones y actuaciones que se estructuran en la base inconsciente de la persona, que a fin de cuentas es donde residen gran parte de los recursos necesarios para avanzar en su vida de forma positiva, superando los obstáculos necesarios para su crecimiento.
Concibe a la persona como parte de un sistema vivo que se inicia en el sistema familiar y se inserta en los distintos subsistemas de su entorno (profesional, vocacional, ciudad, país, educativo…), que se ven afectados entre sí de tal forma que cada uno de los sistemas, o partes de ellos, afecta al resto en un bucle sin fin de interdependencias. Aplicando esta mirada sistémica a su trabajo consigue incidir desde lo general a lo particular, haciendo que los resultados sean más profundos y duraderos que si interviniéramos en una parte aislada del problema o de la situación.
A qui s’adreça el seminari:
Este seminario va dirigido a todas aquellos que tengan la responsabilidad y la oportunidad de favorecer el crecimiento de otras personas en su trabajo diario: ayudando a que estas tomen el mando de su vida, descubran las creencias limitantes que le impiden un camino de realización personal y se enfrenten a sus mentiras personales que, a base de repetir, esconden la posibilidad real de mejora. Es decir, docentes, educadores en general, cuentacuentos, bibliotecarios, monitores de tiempo libre, asistentes sociales, terapeutas, psicólogos, coachers, escritores y cualquier persona en su proceso de crecimiento personal.
Desde la simplicidad de la metodología, los cuentos se perfilan como una poderosa herramienta de autoayuda, o como eficaz herramienta para cualquier persona que se encuentre en el ámbito de la formación o de la ayuda a otros.
Matilda es una de las dos películas basadas en libros de Roald Dahl. La otra es Charlie y la fábrica de chocolate.
El personaje de Matilda es un icono de la literatura infantil y forma parte del imaginario de muchas personas que a través del libro o de la película descubrieron un ser maravilloso, una niña inteligente, decidida y encantadora que sobrevive a una familia banal, con unos padres irresponsables y un hermano teleadicto y simplón. Recuerda el carácter de la Lisa de “Los Simpson”.
La cinta comienza con el nacimiento de Matilda. Una voz desconocida nos va explicando los progresos de esta niña prodigio. Nos cuenta, por ejemplo, que “al cumplir los dos años Matida ya había aprendido lo que la mayoría de la gente aprende a los treinta: A cuidar de si misma”
La relación de Matilda con la lectura es patente, sobretodo, en la primera media hora de la cinta. En una de las escenas la voz en off explica que “Al cumplir los cuatro años, Matilda ya se había leído todas las revistas de la casa. Una noche se armó de valor y pidió a su padre algo que deseaba desesperadamente” – ¿Un libro? ¿para qué quieres un libro? – Para leer. – ¿Leer? ¿para qué quieres leer si tienes un televisor delante de tus narices? Un libro no te dará nada que no pueda darte un televisor.
Matilda no se resigna y busca un listín telefónico -en la época que se rodó la película el uso de internet no era habitual y se tenía que buscar la información en un directorio. Hay un plano corto en el que el dedo de la niña señala la dirección de la biblioteca púbica y vemos que también aparecen los teléfonos de las secciones (información, zona infantil, mostrador de préstamo, periódicos).
En la escena siguiente, Matilda va a la biblioteca que se nos presenta como un espacio enorme, como una catedral. Con la ayuda de unos planos contrapicados que magnifican el lugar, vemos a la bibliotecaria, la señorita Phelps – su nombre recuerda la palabra inglesa “help” (ayuda) – detrás de un frío mostrador, rodeada de paredes de mármol, altos techos y vidrieras, como si fuera un obispo a punto de una celebración. Podemos pensar que es una persona fría pero, en cambio, se muestra muy amable y cordial con la niña.
– ¿Los libros infantiles, por favor? – Los encontrarás en esa sala de ahí – señala a su derecha – ¿quieres que te elija uno que tenga muchos dibujos? – No, gracias. Puedo arreglarme por mi misma.
Matilda se acerca a la zona de literatura infantil. Es un espacio muy acogedor -nos recuerda la librería “la Tienda de la Esquina” de la película Tienes un email– alegre, con murales en las paredes, algún juguete, buena iluminación, más vidrieras, libros abiertos, estanterías a la altura de los niños y una butaca para sentarse a leer cómodamente.
A partir de ese día, cuando su madre se va al bingo, Matilda camina diez manzanas hasta la biblioteca y devora un libro tras otro. Cuando termina de leer todos los libros infantiles empieza a rondar alguna otra cosa. La señora Phelps, que ha estado observándola durante varias semanas, le ofrece a Matilda una valiosa información bibliotecaria. Es una escena extraordinaria en la que se las ve a las dos andando por el pasillo central (como si fueran dos edades de la misma persona) y mientras la cámara se aleja ofreciéndonos un plano general con las dos enormes estanterías centrales, de nueve niveles de altura, y personas en diversas mesas, consultando obras, mantienen la conversación siguiente:
– ¡Claro, pequeña! Teniendo un carnet de la biblioteca podrías llevarte los libros que más te gustaran a casa. – Eso sería maravilloso.
Acto seguido vemos a Matilda arrastrando un carrito rojo, de cuatro ruedas, cargado de libros, entre los que podemos entrever algunos títulos: Kim de Rudyard Kipling, Lord Jim de Joseph Conrad, Los papeles póstumos del Club Pickwick de Charles Dickens, Lorna Doone del escritor inglés Richard Blackmore, etc. Mientras la niña avanza, decidida, con su carrito, la voz en off sentencia: Aquellos libros dieron a Matilda un mensaje esperanzador y reconfortante: No estaba sola.
La segunda parte de la película se sitúa en la escuela, una escuela dirigida por la pérfida Agatha Trunchbull, un personaje siniestro que atemoriza a los alumnos y los castiga encerrándolos en un cuarto espantoso al que llaman “el asfixiadero”. Sus métodos pedagógicos se basan en la intimidación. Allí, Matilda descubrirá que tiene poderes telequinéticos y comparte este secreto con su dulce profesora, la señorita Honey.
Se suceden momentos divertidos y la trama avanza hacia un desenlace feliz.
La película, recomendable, es una buena adaptación de la novela, especialmente la primera parte porque en la segunda incluyen algunas escenas de relleno (persecuciones, acción) para alcanzar el metraje habitual. Destacamos que se centre en un personaje femenino, la niña Matilda, y que aparezca una sección infantil, algo bastante difícil de ver en el cine.
L’escrit que has llegit forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 40 (hivern 2015). Pots llegir el sumari AQUÍ.
El seminari Marta Mata: la biblioteca escolar i la lectura al Baix Penedès, de la Fundació Marta Mata, han organitzat, el 21 de febrer, una trobada de seminaris i grups de treball de biblioteca escolar de la demarcació de Tarragona.
És una iniciativa en la que, com ells mateixos diuen “Es tracta d’explicar-nos els uns als altres què és el que estem fent per a impulsar la lectura des de les biblioteques escolars i els seminaris i grups de treball. Pensem que estem passant un moment delicat i conèixer-nos podria ser una manera de fer pinya. Si estem units i treballem plegats amb una mateixa finalitat, impulsar i protegir les biblioteques escolars i la lectura, potser no ens sentirem tan sols, impotents i abandonats davant d’algunes actituds i decisions que ens arriben tant des del Departament d’Ensenyament, com d’altres Departaments. Com deveu saber, el Govern ha declarat l’any 2015 Any de les Biblioteques, coincidint amb el centenari de la primera Xarxa de Biblioteques Públiques de la Mancomunitat de Catalunya. En el document on s’anuncia aquesta celebració no hi ha ni una sola referència a les biblioteques escolars. Com si no existissin. Al nostre blog podeu llegir aquest document”.
És així de cru, com un “deja vu”. Em recorda el Manifest de la Biblioteca Escolar que va aprovar la Unesco l’any 1999 i que el Departament d’Ensenyament recolzava (veieu el logo al final del document que hi ha a l’esquerra). Era l’època daurada del “puntedu”, un moment en el que, finalment, semblava que les Biblioteques escolars serien valorades i dotades de recursos i personal. Ara, deu anys després, assistim al tancament i deteriorament progressiu i accelerat de molts d’aquells equipaments.
Potser fóra bo fer com els companys de Tarragona i autoconvocar-nos, exposar el nostre desencís i redactar un altre document (manifest) per fer palesa, en aquest Any de les biblioteques, la situació de les BE dels centres educatius de Catalunya.
“Una biblioteca escolar és com la Batcova: una fortalesa segura en un món caòtic, una font de coneixement i el cau d’un superheroi.” va dir Tom Angleberger.
L’il·lustrador del mes és en Mo Willems (nascut el febrer de febrer de 1968), conegut aquí, sobretot pel seu llibre “No deixis que el colom condueixi l’autobús!” que no hem deixat d’explicar-lo repetidament als alumnes de tres anys.
En Mo Willems va començar la seva carrera com a escriptor i presentador de televisió de programes tan conegudes com Barri Sèsam però ara mateix viu a Massachussets amb la seva dona i la seva filla, dedicat únicament a escriure i il·lustrar llibres infantils.
Explica que quan era petit i tenia 3 o 4 anys ja li agradava dibuixar i crear els seus propis personatges però quan veia que els adults elogiaven els deus dibuixos per cortesia quedava decebut. Això el va portar a dibuixar i escriure coses divertides. Si l’adult reia, volia dir que eren bones però si els comentaris eren de cortesia, sabia que la seva història era dolenta.
De gran, a Nova York, va començar la seva carrera com a escriptor i presentador del Barri Sèsam, i va obtenir sis premis Emmy entre el 1993 i el 2002. Durant aquest període també va escriure teatre i programes de ràdio.
Des del 2003, Willems ha estat autor de nombrosos llibres per a nens petits, molts dels quals han obtingut importants elogis de la crítica. Un dels llibres més bonics dels darrers deu anys és, sens dubte, No deixis que el colom condueixi l’autobús! i el personatge del colom s’ha fet molt popular entre la mainada. D’aquest colom, en Mo ha fet altres llibres però a casa nostra només s’ha editat “¡La paloma encuentra un hot dog!”
Als EUA es poden trobar els altres llibres d’en Willems, la majoria amb personatges animals (un elefant amistós i brut, un gat, un conill, etc.)
Segons conta ell mateix en diverses entrevistes:
Cada llibre és diferent, però en general comencen amb una cosa que em fa riure (una idea o personatge o situació o gargot o expressió), sempre una cosa divertida.
Després de fixar la idea, començo a explorar els personatges principals en un esforç per arribar a conèixer-los. Això és important perquè són els personatges els qui realment creen la història. Jo dibuixo o millor faig els gargots en diverses situacions i llocs, escric fragments de diàleg, etc. Aquest procés pot trigar des d’uns mesos fins a uns pocs anys.
Quan els gargots s’acumulen i començo a descobrir què suggereixen, els personatges s’afirmen i permetent que la història es desenvolupi ràpidament. Llavors vaig per feina i vaig acabant allò que s’assemblarà a les il·lustracions definitives. Decideixo si fer-ho amb ploma, llapis o pinzells. Penso en els fons i en els colors i també quina mida i forma han de tenir les pàgines… Aquí és on jugo amb diferents tipus de paper, tipus de llapis, tipus de pinzells, tipografia, etc… per intentar trobar l’estil que millor comuniqui la vida del personatge.
L’única regla que em proposo abans de començar és que l’estrella de cada llibre ha de ser dissenyada de tal manera que qualsevol persona la pugui dibuixar. Així, dedico el meu temps a intentar fer els meus dibuixos més simples, més senzills i més fàcils.
Al nostre país només podem trobar tres llibres d’en Mo Willem.
Un és el meravellós No deixis que el colom condueixi l’autobús!
D’aquesta història s’han complert deu anys des de la seva publicació el 2004. El més impactant, a part de la història que fa petar de riure, és comprovar la reacció dels infants que miren el conte quan són interpel·lats pel colom. Veure com reconeixen les tàctiques que usa el colom per aconseguir pujar a l’autobús (la teva mare em deixaria, et donaré uns caramels, no ho sabrà ningú, etc…) i discutir-ho amb ells és un moment realment deliciós.
També està molt bé el treball sobre els fons (o millor, sobre l’absència total de fons, només insinuat mitjançant les ombres dels personatges) i la tipografia.
¡La paloma encuentra un hot dog!
Explica que, de vegades, cal compartir les coses. El colom ho aprèn en aquest àlbum molt enginyós i divertit amb la presencia d’un aneguet encuriosit pel hot dog del colom.
Comença així:
-¡Ohhhh! ¡Un hot dog! -¡Rico! ¡Rico! ¡Rico! -Aaaaaaahhhh… -¿Puedo ayudarte en algo? -¿Es eso un hot dog? -No es un hot dog; es mi hot dog
Tengo pis
Un llibre per als més menuts que explica les sensacions que experimenten els nens quan tenen ganes d’anar al lavabo. Ve a ser com un manual d’instruccions, però molt divertit.
Un deixo parell de videos interessants. El primer, sobre el fantàstic llibre del colom i l’autobús. El segon, una bonica entrevista que li van fer a la NBC. Que ho disfruteu!
Amb l’Albert i la Susana a l’escola d’estiu de Montserrat
L’Albert Correa és un company mestre del Col·legi Sant Andreu de Badalona. Des de fa uns anys s’encarrega de dinamitzar la biblioteca escolar. Mantenim una molt bona relació i en alguna ocasió hem fet alguna ponència junts. De totes les accions que fan a la biblioteca de l’escola, n’hi ha una que no deixa de ser original i relativament senzilla (tot i que, a priori, pugui resultar tècnicament complexa). L’anomenen “Amb gust de llibres” i és un programa de ràdio on combinen el foment de la lectura amb la tecnologia, potenciant la imaginació i la creativitat dels alumnes a través de mitjans de comunicació.
Aquest mes de gener n’han fet un article a la revista GUIX que explica com s’organitzen. Val la pena llegir-lo. A continuació us transcric alguns dels paràgrafs.
Partim de la idea que la biblioteca no és un projecte que viu en paral·lel al centre si no que és una part essencial que n’assumeix l’essència pedagògica i l’adapta per enriquir i millorar la qualitat educativa del centre amb les seves propostes.
Partint del concepte flipped learning, una aproximació pedagògica en la que el grup d’aprenentatge passar de ser estàtic a dinàmic donant-li la volta a la classe, vol portar a l’alumne cap una aprenentatge més profund i significatiu. Si fem l’extrapolació a la biblioteca, tindríem la flipped library. Noves propostes de dinamització que, a partir d’un objectiu final, es dóna als participants la llibertat per decidir com fer-ho.
En moltes de les activitats que s’ofereixen des de les biblioteques l’usuari és un agent passiu amb un protagonisme relatiu (participa puntualment, executa ordres, segueix instruccions…) però poques vegades se’ls hi dóna el control total de l’activitat als alumnes amb el que es perd l’essència, la màgia, la capacitat de transformació, la visió única i que es dilueix entre les nostres ordres.
Aquest enfocament permet desenvolupar activitats que milloren les habilitats i estratègies de treball en grup, fomenten el gust per la lectura en un ambient distès i relaxat convertint el procés d’ensenyament-aprenentatge en un joc.
I la concreció del programa va de la següent manera, en paraules de l’Albert:
La ràdio és un recurs didàctic que s’està emprant des de fa temps en l’àmbit educatiu pels múltiples beneficis que porta implícits. L’objectiu és molt senzill i ambiciós: realitzar un programa de ràdio que tingui com a fil conductor la lectura i el món dels llibres.
La dinàmica de funcionament de l’activitat és molt senzilla. En petits grups s’elabora el guió del programa (es redacten les diferents seccions del programa, les capçaleres, els separadors, es seleccionen les músiques, es preparen les entrevistes, etc.) utilitzant eines digitals molt senzilles i eficients per a la redacció del guió i després es fa la gravació del propi programa (Audacity).
Els alumnes escriuen el guió obre un únic document digital creat amb GoogleDrive i que és compartit amb tots els membres de l’equip del programa de manera que tots saben què està fent cada company i tenen llibertat per revisar, corregir i modificar la resta de seccions. Un cop finalitzat el guió ens traslladem al petit estudi de ràdio per fer-ne l’emissió i posteriorment publicar-lo al blog de la biblioteca .
Es tracta d’una activitat molt completa ja que els alumnes han de realitzar moltes activitats simultàniament: documentar-se per poder escriure la seva secció (cerca i seleccionar la informació), redactar el seu guió amb un text que ha de complir amb les característiques d’un guió de ràdio (un text expressiu, correcció ortogràfica i gramatical…), llegir de manera adequada el text, ser capaç de treballar col·lectivament i coordinar-se amb la resta de membres de l’equip.
Si voleu contactar amb l’Albert Correa ho podeu fer a la seva adreça electrònica (acorrell7@gmail.com)o directament al Col·legi Sant Andreu.
L’article complet, a la revista GUIX del mes de gener de 2015 (també a AULA en castellà)
A la presentació del Salón de llibre d’enguany podem llegir les paraules de la Consellera d’Educació de l’Ajuntament d’Oriola, la senyora Rosa Martínez:
ORIHUELA es CIUDAD EDlUCADORA y acoge durante tres semanas su VIII Salón del Libro Infantil y Juvenil con el único objetivo de que ningún niño crezca sin saborear las sensaciones que ofrece la lectura. La lectura nos hace libres y los libros nos ayudan a derrotar prejuicios racistas, ideológicos y religiosos y a descubrir que por encima de todo, están las personas con opinión crítica y constructiva de la sociedad. Por último, no quiero dejar de dar las GRACIAS a todas aquellas personas que hacen posible el SALÓN, personas que contagian la ilusión y el convencimiento de que LA LECTURA es una de las llaves de la felicidad.
Dins d’aquest Salón s’inclouen unes sessions adreçades específicament a educadors. Les anomenen Jornadas de Animación Lectora. Són la quinzena edició i aquest any es titulen: Fomentar la lectura para transformar el aula. Literatura de la vida quotidiana
El cartell es podeu veure clicant AQUÍ
D’entre la quantitat d’actes que es faran, destaco les conferències. Al programa podem llegir:
Dilluns 2 de febrer: Conferencia inaugural: Literatura y vida. La voz que camina
Mónica Rodríguez
Ponente: Mónica Rodríguez. Escritora, nacida en Oviedo. Tiene publicados varios libros, y ha recibido galardo nes como: el Premio de Novela Juvenil del Ayuntamiento de Pozuelo de Alarcón (Madrid) en 2007, el Premio de la Crítica de Asturias en el mismo año, el Premio de Literatura Infantil Ciudad de Málaga en 2010 por La bicicleta de Selva, el Primer Premio en la XXX edición del Concurso Vila d’Ibi 2011 con La última función, y el XXII Premio Ala Delta 2011 con Diente de león, XV Premio Leer es Vivir de Literatura Infantil 2013. Lista de Honor Premio CCEI de Creación 2013.
Divendres, 6 de febrer. Aquest dia m’han convidat a parlar del concepte d’escola tranquil·la relacionant-lo amb la lectura i les biblioteques. Hem titulat la xerrada com: Leyendo en la escuela Tranquila. Contagiando el deseo de leer
Ponente: Jaume Centelles.
Carmen Carramiñana
Dissabte dia 7 de febrer.
La companya Carmen Carramiñana presentarà la conferencia: Leer juntos. Diseñando un plan lector.
Carmen Carramiñana es directora del CEIP Francisco Galiay Sarañana de Ballobar (Huesca). Premio Nacional de fomento de la lectura concedido por el Ministerio de Cultura por el proyecto, Leer juntos, 2005. Asesora de bibliotecas escolares del Departamento de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón.
Julián Despaigne
Paqui Salinas
A continuació farem una taula rodona per parlar de les (noves) tecnologies. Mesa redonda: Animación lectora y nuevas tecnologías.
Intervienen: Carmen Carramiñana, Jaume Centelles y Julián Despaigne. Modera la mesa: Paqui Salinas, Asesora del CEFIRE Orihuela.
Si us deixeu caure per les Jornades estaré encantat de saludar-vos!
L’australià Gus Gordon ha creat un àlbum il·lustrat que reflexa ben bé la solitud (i la bellesa) de les grans ciutats, en aquest cas de Nova York.
Els protagonistes, en Herman i la Rosie, són criatures de ciutat. Herman és un cocodril amb una predilecció pels entrepans de salsitxa que toca el seu oboè a la finestra del seu pis, a la setena planta de l’edifici. En un edifici proper viu, la Rosie, una cérvol que menja dolços i escolta discos de jazz. Cap dels dos no sap l’altre, de manera que fan les seves vides solitàries desconeixent l’ànima bessona que tenen tan a prop.
En Herman treballa de teleoperador en una gran oficina i la Rosie es guanya la vida en un restaurant de molt de renom i els dijous a la nit canta en un club de jazz.
Quan en Herman és acomiadat del seu treball per les poques vendes que fa i el club de jazz de la Rosie se’n va en orris i tanca les portes, tot sembla anar malament per als protagonistes. Però un dia les coses començaran a canviar.
El llibre està ple de detalls fascinants: les torres d’aigua, els paisatges que es veuen des dels terrats, el color de les línies de metro, etc. Són genials les guardes que presenten un mapa de la ciutat que identifica on viuen en Herman i la Rosie, però també on es pot trobar el lloc on fan les millors salsitxes.
M’agraden les postals reals que hi aparexien i que mostren des de Central Park fins a la sala de lectura de la Biblioteca Pública de Nova York.
Si mirem amb deteniment les dues pàgines en les que en Herman abandona la seva oficina per última vegada amb tots els seus béns en una caixa,i a la pàgina oposada la Rosie caminant penosament cap a casa en tornar del club de jazz el dia que el tanquen (les seves sabates vermelles de taló alt dins la cistella de la seva bicicleta), veurem com les dues imatges mostren diferents moments del dia, però si ens fixem bé veurem que són la mateixa cantonada del carrer. A la imatge de l’esquerra es representen els sorolls de la ciutat amb onomatopeies i a la de la dreta es veu a la Rosie en un imatge fosca, grisa, silenciosa, que representa la nit que s’acosta. La bústia que hi apareix a l’esquerra està feta amb col·lage i, en canvi, la de la dreta està pintada amb tons foscos, com indicant que en arribar la nit els objectes es tornen menys reals.
El llibre està ple de petits detalls intel·ligents. Des de les imatges i notes que veiem a la oficina d’en Herman fins a la casa de la Rosie on es pot veure com renta la roba (l’estenedor que va des del manillar de la seva bicicleta fins al televisor). Tot plegat ens dóna pistes de la vida d’aquests dos animals.
El llibre també juga en la idea de final feliç, però és un final al que sembla que no arribaran (el mapa de Manhattan amb el recorregut que fan els dos és meravellós) tot i que ja anem intuint que estan fets l’un per l’altre (bo i sabent que els cocodrils tenen tendència a menjar-se als cérvols).
El final no és ben bé una història d’amor però sí que és feliç. La música, com no!, els uneix.
En definitiva, un llibre sobre l’amistat que podem llegir tant els adults com els nens. Un tresor que convindria tenir a la biblioteca escolar perquè ens pot permetre múltiples activitats.
El quadern d’activitats que es troba al web de Gus Gordon el podeu descarregar AQUÍ
A Girona s’ha inaugurat la nova biblioteca Carles Rahola, la més gran de Catalunya. És una bona notícia per als que acostumem a visitar aquests espais. He llegit que té al voltant de 300.000 llibres.
Resulta curiós, de tota manera, que l’aposta continuï sent el llibre en format paper, al menys en aquests moments que sembla que les noves instal·lacions que es vanten de ser capdavanteres fan una aposta per reinventar-se i convertir-se en centres d’alfabetització en un món digital.
Interior de la biblioteca de Florida
Les inversions més grans que es fan solen anar dirigides a augmentar la capacitat wifi de les biblioteques i ja hi ha, que jo sàpiga, mitja dotzena que s’anuncien com a biblioteques sense llibres, sobretot als EUA. És el cas de la biblioteca de la Universitat Politècnica de Florida, amb 135.000 llibres en format digital, un espai futurista que ocupa més de mil metres quadrats. La va dissenyar en Santiago Calatrava i està plena d’ordinadors i confortables punts de lectura per als estudiants. La seva directora explica que “anima als estudiants a que llegeixin i treballin en format digital».
També hi ha una altra biblioteca similar a San Antonio, Texas. Ofereix una col·lecció totalment digital, amb més de 10.000 llibres electrònics. I encara a Canadà la Biblioteca Central de Halifax que consta d’un auditori, sales de reunions per als empresaris, múltiples cafès, classes d’alfabetització d’adults i centres de joc.
Biblioteca de San Antonio (Texas)
No puc imaginar-m’ho, tot i que quan vaig a la Vapor Vell, la biblioteca del barri, hi trobo sempre els ordinadors ocupats (i n’hi ha un bon grapat!) i altres estudiants que porten el seu propi portàtil. Jo porto a la butxaca un post-it amb la meva llisteta i, si tinc sort i no estan prestats, sempre trobo el que busco, ja sia novel·la o assaig. També m’agrada plantar-me davant de les prestatgeries, fer una ullada i esperar que algun llibre em cridi l’atenció. Passa sovint. La lectura en pantalla no m’acaba de fer el pes, què hi farem!
Aquests dies s’estan celebrant a Oriola (Alacant) a les Jornadas de Animación lectora. Es fan un munt d’activitats al voltant del llibre. Vaig tenir la sort de compartir alguns moments i experiències amb les companyes mestres de la zona.
La invitació a la lectura 