11 Març 2015 by jcentell

El projecte JUNTS de l’escola Drassanes (Barcelona)

La lectura pot jugar amb diverses funcions. Buscar un país en un mapa, adquirir coneixements sobre una ciutat, escoltar música d’una cultura diferent, llegir contes populars d’un altre lloc són diversos tipus de lectura que ens enriqueixen com a persones i ens connecten amb el món.
A l’escola Drassanes participen des de fa molts anys d’un projecte intercultural anomenat JUNTS en el que, entre altres objectius es plantegen escriure un conte conjuntament amb alumnes d’altres països.

La Susana López, mestra responsable de la biblioteca escolar, ens ho explica:

Aquest pla de treball funciona des de fa més de 8 anys i s’ofereix a aquelles escoles de Barcelona interessades en intercanviar experiències amb escoles d’altres continents. I quan diem intercanviar experiències ens referim a intercanviar aprenentatges, coneixements culturals, cartes, fotos, treballs manuals, contes i cançons.

I és aquí on entra la biblioteca escolar ja que aquesta pot donar recolzament al grup de nens i nenes que hi participen durant tot el procés d‘intercanvi. A més a més, com a cloenda del projecte Junts s’edita un llibre amb el recull dels contes o cançons intercanviats en els diferents idiomes i com ja podeu imaginar, ¿Quin millor lloc per guardar aquests llibres que a la biblioteca de l’escola?

Cada curs escolar el projecte s‘associa amb l’escola d’un país diferent: Romania, Marroc, Equador, Senegal, etc. Aquest curs les escoles que hi participen treballen conjuntament amb una escola de la Xina.

Si voleu més informació sobre el projecte la podeu veure AQUÍ

L’article on s’explica aquesta eXperiència el podeu llegir a la revista GUIX del mes de març, o també clicant AQUÍ

9 Març 2015 by jcentell

Certamen Literari Francesc Candel 2015

Comparteixo la següent informació:

Francesc Candel

Torna el Certamen Literari Francesc Candel. En aquesta edició, les bases del certamen contemplen tres modalitats: Relat curt (juvenil i adult), reportatge periodístic i poesia. El tema és lliure en les tres modalitats.

Els treballs poden estar escrits en català o en castellà, i s’han de fer arribar del 9 al 28 de març a qualsevol de les tres biblioteques del districte:
Biblioteca Vapor Vell (c. de Joan Güell 14-22)
Biblioteca Francesc Candel (c. d’Amnistia Internacional 8-10)
Biblioteca Poble-sec Francesc Boix (c. de Blai, 34).

Tota la informació AQUÍ.

7 Març 2015 by jcentell

Inauguració del projecte de biblioteca escolar del col·legi Sant Miquel

Els companys del col·legi Sant Miquel de Barcelona em van convidar el dimarts dia 3 de març a conèixer i inaugurar el nou espai que han habilitat com a biblioteca escolar.

Els ha quedat molt digne i acollidor i el que més em va agradar és que hi ha hagut la implicació d’un bon grapat de mestres en fer possible aquest somni. El projecte de posada en marxa el van dissenyar a tres anys vista. El curs anterior, el primer, van redactar i consensuar el Pla de Lectura i van iniciar la feixuga tasca de catalogació del fons. Paral·lelament van pensar en com distribuïen l’espai.
Ara estan en el segon curs i han previst acabar la catalogació del fons per començar a fer préstec el mes de setembre, data que tenen in mente per oferir un servei a tota la comunitat i mantenir un funcionament regular.
Han passat cinc dies de la visita i mentre ho recordo em vénen al cap, d’una banda, la seva amabilitat i les deferències que van tenir amb mi mostrant-me la seva escola i, per l’altra, uns pensaments relatius a la iniciativa que hem de tenir, el self-made man (o self-made woman) que diuen els americans, i no estar sempre plorant i demanant a l’Administració educativa corresponent que consolidi, d’una vegada, el funcionament de la biblioteca escolar de qualitat.

Agraeixo l’entrada que han fet al seu web on han penjat fotos de les sessions que vaig fer amb els seus alumnes. La podeu llegir AQUÍ.

5 Març 2015 by jcentell

Princeses i soldats. 8 de març a l’escola

Els propers dies serà un bon moment per llegir alguna de les bones obres de la literatura infantil i juvenil que tracten el tema de les desigualtats de gènere i fer-ne una reflexió col·lectiva.
Com sol passar cada any, l’escola queda bastant oblidada del actes que serveixen per recordar l’efemèride. La Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de les Dones programen una allau d’actes institucionals en els que la infància i el món de l’educació i l’escola són inexistents. Ja hi estem acostumats.
Aquests dies els mestres aprofiten per recordar o explicar als seus alumnes l’origen i la història d’aquesta celebració i en els darrers anys ha tornat la consciència dels 80 sobre la necessitat de ser més combatius envers aquesta “invasió rosa” que arriba a través de les joguines, de la moda i de la que també s’aprofita alguna editorial llençant col·leccions (infames) adreçades només a noies.
En Paco Abril ho explica molt bé en un article que podeu llegir al seu blog i del que manllevo unes frases: “está muy claro lo que quieren que sean las mujeres. Todo aquello con lo que tientan a las niñas es rosa. Son de ese color las cocinitas, las lavadoras, los patinetes, los teléfonos, las bicicletas, las cámaras de fotos, las cafeteras, los castillos, las aspiradoras, los disfraces y hasta el globo terráqueo. El mundo que prefiguran para ellas esos juguetes es el del hogar y el del cuidado de los bebés como ocupación predominante, y el de la belleza como cualidad relevante. Los “inocentes” juguetes quieren diseñar para el futuro de las niñas una nueva cárcel rosa. El rosa se ha convertido en el color dominante de la nueva dominación.
Una mayoría apabullante de estos juguetes condicionantes les asegura a las niñas que su imagen física va a ser decisiva para triunfar en la vida y que deben, por lo tanto, dedicar una parte importante de su tiempo a cuidar su atractivo. Aparte de condicionar las opciones de las niñas, de reducir su potencial como seres humanos, esta obsesión inculcada por los modelos de belleza, va a tener un enorme coste de insatisfacción y sufrimiento.
Pero hay mucho más que los juguetes: un gran número de editoriales infantiles se han sumado con entusiasmo a la colonización rosa. Lo podemos comprobar recorriendo librerías. Hay una auténtica saturación de libros de ese color pastel en los que predominan los dedicados a las princesas. Centenares de textos se esfuerzan en convencer a las niñas de que es fundamental que cultiven su coquetería como auténticas princesas, que deben esmerarse en la dedicación a su pelo, a su rostro, a sus uñas o a sus modales para ser dignas de un príncipe.”

Si voleu trobar un bon llibre per comentar-lo a classe us pot anar bé qualsevol d’aquestes dues tries.
Una és NOIES I NOIS: TANTS A TANTS, maletes de llibres per potenciar la coeducació que podeu consultar AQUÍ i demanar en préstec a l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Una altra bona tria és La Mochila Violeta, (guia de lectura infantil y juvenil no sexista y coeducativa)que han preparat des de la Diputació de Granada. Ho podeu descarregar AQUÍ o entrant al seu web

I per als mestres, una recomanació lectora (és un llibre dur):
Muñecas vivientes
El regresso del sexisme
Natasha Walker
Turner 2010

No sé com ho veieu … però només cal comparar aquestes dues portades:

2 Març 2015 by jcentell

Les impressionants mestres de Menorca

He estat tres dies a Menorca compartint experiències pedagògiques amb les mestres de l’illa. Tres dies intensos que m’han servit per reafirmar-me en la convicció que les mestres són fetes d’una matèria especial, feta de generositat, entusiasme, valentia i amor envers la seva professió. Si hi ha herois, cal buscar-los a les escoles.
La idea del curset que em van demanar era dedicar unes hores, vuit, a reflexionar sobre lectura i sobre biblioteques escolars. Es van apuntar seixanta-quatre mestres, la qual cosa em va preocupar perquè inicialment el curs estava pensant per a un nombre entre 15 i 25 que em permetés fer algunes pràctiques vistoses, talment com si fóssim infants d’un grup classe que va a la biblioteca a fer alguna sessió d’invitació a la lectura. Però 64 és un nombre que em sobrepassa. Vaig fer el que vaig poder i crec que finalment ens en vam sortir.

Trobada amb els mestres del CP Toni Juan (Maó)

La Montse en el nou espai de la futura biblioteca del CP Sant Llúís

També vaig tenir ocasió de visitar dues escoles. A la primera, l’escola Antoni Juan, vam fer una sessió amb tot l’equip de mestres i a la segona, l’escola pública de Sant Lluís vaig assistir a l’inici d’un nou projecte de biblioteca que la Montse de la Asunción està intentant consolidar en un nou espai.

De totes les accions que em van mostrar em va agradar especialment “el club de lectura” que els funciona la mar de bé. El testimoni de les lectures personals el recull cada infant en un “Lectòmetre” que li serveix per anar conservant en la memòria escrita les bones lectures fetes en companyia. Molt xulo.
Un altre projecte que impulsen des de el CEP de Menorca és el de les emocions. Creuen, amb raó, que el futur de l’educació passa per les emocions, més que no pas pel coneixements (al contrari del que proposa la LOMCE, curiosament) i en aquesta primera fase estan intentant formar els mestres amb conferències molt interessants, com les que podeu veure en el cartell, si cliqueu a CARTELL CICLE DE CONFERÈNCIES CEP
Repeteixo. Les mestres de Menorca (i en general de tot arreu) són impressionants. Ho estic comprovant ara que la distància em fa ser més objectiu. Penso que, com a societat, tenim el deure de valorar la seva feina.
I, si més no, el que pots fer, amic o amiga, és tenir un detallet per les que tingueu més al a vora. No sé… per exemple, escriure’ls un poema, invitar-les a un cafè amb llet a la sortida de l’escola, o simplement agrair-les la seva dedicació i el seu amor a la professió. Segur que els hi alegreu el dia, i això que només és dilluns.

lector de l’escola Sant Lluís amb el seu “lectòmetre”

25 febrer 2015 by jcentell

Treballant els rols familiars a partir d’un àlbum il·lustrat

A l’escola 11 de setembre de Sant Quirze del Vallès, des de la biblioteca escolar, intenten oferir històries, treballar-les, comentar-les i permetre que les nenes i nens expressin les seves opinions. Creuen que una bona manera d’educar és fer-ho a partir de la lectura dels bons àlbums il·lustrats dels quals disposen.
La Mercè Carner, companya del grup de treball de l’Associació de mestres Rosa Sensat treballa a l’11 de setembre, hi creu en la biblioteca i ens ho explica en un article a la revista GUIX del mes de febrer. Ho exemplifica amb la pràctica sobre coeducació a partir de l’àlbum il·lustrat Ernest de la Lola Casas.
Segons la Mercè:
L’àlbum il·lustrat Ernest explica una història divertida, que passa al món dels animals on, a través del plantejament de qui és el caçador i qui recull els nens a l’escola, ofereix la possibilitat de parlar dels rols a la família, de qui fa quines coses i si pot ser diferent.

El conte comença amb una presentació dels animals que viuen a la sabana, un tema estrella perquè als infants sempre els agraden les històries d’animals, a més, ens permeten traslladar a un món paral·lel el que passa al nostre.
Els animem a parlar del que pensen, sovint surten tabús que val la pena expressar, cal oferir noves maneres de veure-ho, que permetin obrir l’horitzó d’una societat millor.

Dividim l’activitat en tres sessions:
1. Comencem presentant el llibre i mirant-nos la coberta, fixant-nos en les magnífiques il·lustracions d’en Gusti, els materials, descobrint entre tots com les deuen haver fet. A continuació obrim un debat sobre quins animals coneixen que viuen a la sabana, de què s’alimenten? Podem classificar-los d’alguna manera? Herbívors i carnívors, per exemple?
Després expliquem el conte i parlem de qui fa què a cada família i plantegem si podria ser diferent. També podem mirar altres llibres de la mateixa temàtica com El meu pare és mestressa de casa. I què?
Pengem a la vista de tots fotos dels animals de la sabana i anem llegint els noms i els enganxem on correspon. Afegim altres informacions que hem preparat i consultat de pàgines a Internet. Comparem les imatges del conte amb imatges reals.
2. En aquesta segona sessió elaborem un mural: Entre tots dissenyem, compartim feines i, una vegada fet el que toca a cadascú, decidim com el muntem.
3. A la darrera sessió, parlem de com ens ha quedat el mural, per què hem enganxat els animals com ho hem fet? Disfrutem de la feina feta entre tots i el pengem per tal que tota l’escola el pugui veure.

L’article el podeu trobar al GUIX núm. 412 i també a AULA en castellà. Si el voleu llegir complet podeu clicar AQUÍ.

22 febrer 2015 by jcentell

Convocatòria del Premi Pissiganya

Enguany se celebra la 4a edició del Premi Pissiganya.cat de poesia infantil. L’únic premi de poesia infantil escolar en català adreçat a tots els Països Catalans.
Us adjuntem les bases i us animem a participar amb els vostres alumnes.
El lliurament de premis tindrà lloc, juntament al del Premi Sambori Òmnium Catalunya, el 29 de maig.
Més informació al web de Pissiganya: http://pissiganya.cat/

Allà hi podreu llegir què
Pissiganya és la revista escolar de més gran abast existent a hores d’ara dins el domini lingüístic català, car la fem, poble a poble, comarca a comarca i ciutat a ciutat entre totes les escoles que hi participem per mitjà de la xarxa. La missió de Pissiganya, doncs, és atiar el foc de la creació poètica des del principi: l’escola primària, amb la voluntat que els infants, en la mesura que s’hi aficionaran de menuts, també continuaran, en fer-se grans, el gust per llegir i escriure poesia.
Però Pissiganya no se centra única i exclusivament en els xiquets, ja que també ofereix eines per a mestres i pares interessats a difondre la poesia entre els infants, amb una àmplia bibliografia de llibres de poesia infantil, així com recursos pedagògics i experiències didàctiques descarregables des del web, amb la possibilitat, també, d’afegir-ne de noves per part dels usuaris registrats.
Pissiganya.cat és possible gràcies a l’empenta del mestre i poeta Andreu Galan i la poeta Martina Escoda.

19 febrer 2015 by jcentell

Alícia al País de les Meravelles, 150 anys de no-aniversaris

Quan es va publicar a la Gran Bretanya el 1865, a l’època victoriana, ningú realment sabia quin impacte tindria aquest llibre de Lewis Carroll en la literatura infantil. Ara, en la distància ja sabem que es tracta d’un fenomen que s’ha colat a tots els àmbits culturals (adaptacions teatrals, pel·lícules, versions il·lustrades, segells, joguines, etc.)

Alícia al País de les Meravelles encara manté l’encant que va saber crear Lewis Carroll amb aquesta baixada al món de la fantasia del conill i del barreter boig, de les galetes màgiques i les portes secretes, un món que contrastava amb el món real de la superfície.

La polèmica ha acompanyat sempre a aquesta obra. Segons el professor Will Brooker de la Kingston University de Londres “cada generació ha interpretat el text de manera que reflecteixi la seva cultura contemporània. A la dècada de 1930 va ser la psicoanàlisi, en la dècada dels 60 era la psicodèlia i les drogues, i en la dècada dels 90 la pedofília”.

La pel·lícula de Disney (1951) i la més recent i fosca adaptació de Tim Burton (2010) han popularitzat la història. El cert és que hi ha jocs de vídeo, atraccions als parcs temàtics i mercaderies inversemblants i inacabables.

Potser en un futur es trobaran altres significats ocults. És molt probable. Però, mentrestant, per als nens i nenes n’hi ha prou amb una història que conté el tema universal d’intentar donar sentit a a un món adult estrany.

Aprofitem el 2015 per fer-ne una relectura i gaudir de les innumerables exposicions que es faran arreu, especialment al Regne Unit.

16 febrer 2015 by jcentell

Nova Jornada del programa Èxit Lector (editorial Cruïlla)

Segueixen endavant les jornades de presentació del programa Èxit Lector. La propera serà el dimecres 18 de febrer a la seu de Cruïlla, a Barcelona.
Si esteu interessats, encara hi sou a temps d’assistir. Només cal que us poseu en contacte amb el vostre comercial de zona. També ho podeu fer trucant directament a Cruïlla al 932922172 i deixant el vostre nom i el centre on treballeu.

Serà un bon moment per conèixer el treball de molta gent que està implicada en acostar la lectura als infants aprofitant l’auge definitiu de les tecnologies. És un tema interesant perquè estem encara en un moment de “subidón” i fins que no trobem l’equilibri sentirem molts raonaments i veus favorables i crítiques a la manera com s’està implantant arreu del món.

A la Jornada de Animación lectora celebrada recentment a Oriola, vaig tenir la sort de compartir taula rodona amb en Julián Despaigne (formador de mestres), la Carme Carramiñana (Escola Ballobar, Osca) i la Paqui Salinas (CEFIRE Orihuela) al voltant d’aquest tema i en el debat posterior amb els asssitents vam copsar com les opinions no eren coincidents, precisament. Vaig presentar, a tall d’exemple l’Êxit lector i es va generar certa polèmica perquè hi havia qui defensava la lectura en format paper i hi havia qui estava convençut que la lectura en pantalla té moltes més avantatges. És un debat obert.

Jornada a Oriola

Precisament aquests dies hem pogut llegir les opinions de la Susan Pinker, psicòloga del desenvolupament. Les va publicar al The New York Times (i també les vam poder seguir al diari ARA de dissabte 14 de febrer) en que es planteja si se n’està abusant de la tecnologia. Ho fa a partir de les dades del seguiment que es va fer a un milió d’alumnes de secundària de sectors desfavorits. Diu, entre altres perles, que “les notes de lectura dels alumnes d’entre 10 i 13 anys que a casa seva tenen accés a un ordinador tendeixen a baixar constantment”. O aquesta altra: “La tecnologia només funciona quan la fa servir com a eina un mestre excel·lent i amb una bona formació”.

Susan Pinker

És un bon article que podeu seguir a les pàgines d’opinió de la versió digital del diari citat:
Can Students Have Too Much Tech?

13 febrer 2015 by jcentell

Historias extraordinarias de la vida cotidiana

Aquests dies s’estan celebrant a Oriola (Alacant) a les Jornadas de Animación lectora. Es fan un munt d’activitats al voltant del llibre. Vaig tenir la sort de compartir alguns moments i experiències amb les companyes mestres de la zona.

Les Jornadas es celebren a La Lonja, un edifici rehabilitat molt modern i funcional. A l’entrada hi ha una mostra dels treballs d’alguns grups escolars. Em va agradar comprovar l’entusiasme que demostren els mestres, entestats en fer de la literatura infantil el motor de l’aprenentatge. Us passo algunes imatges dels treballs dels alumnes.