6 Juny 2016 by jcentell

La festa final de La lliga dels llibres 15-16

Una nova edició de la lliga dels llibres ja és història. Com sempre, ho vam celebrar amb una festa en la que van participar tots els alumnes que han llegit els llibres. Enguany han estat 34 grups de cinquè de Primària, uns 840 alumnes de la ciutat de l’Hospitalet.
El bon temps va permetre celebrar la festassa als jardins de la biblioteca Can Sumarro, el divendres 27 de maig.

Després de les paraules de benvinguda i les felicitacions habituals de la Neus Juvillà, una de les ànimes de l’activitat, vam fer un joc basat en el conegut “Quiere ser millonario”. Els alumnes havien d’intentar encertar trenta preguntes (dues de cada lectura) de les que es donaven quatre possibles respostes. El joc va servir com a cloenda d’un any intens en què hem llegit, hem aprés i hem gaudit de les aventures que els quinzei autores autors ens han proposat.

Per tal que us en feu una idea del tipus de pregunta, us passo la del llibre AMICS MONSTRUOSOS.
Preguntàvem “On treballa la mare de la Sandra?” i havien de contestar una de les opcions:
A. És caixera en un Súper del barri
B. És directora de l’escola bressol
C. És infermera al Centre Mèdic
D. Condueix un autobús

Ara ja estem preparant la propera edició en que hi haurà alguna variació important respecte a aquests darrers anys.

L’únic que no m’agrada (encara) és que alguns (pocs, per sort) mestres es prenen l’activitat com a competició i com si se’ls valorés a ells o a la seva escola i no entenen que obligar a llegir no és l’objectiu del joc i, és clar, ho traspassen als seus alumnes i es genera certa angoixa. I no serà perquè no es repeteix que l’objectiu és disfrutar i passar-ho bé llegint… En fi! Tocarà tornar a insistir a la propera trobada.

Després del joc, vam esmorzar i vam disfrutar amb la màgia de l’Enric “Mag Magoo” que, com és habitual, ens va deixar ben sorpresos i bocabadats.

Les fotografies d’aquesta entrada són d’en Jesús Chivite, company mestre de l’escola Sant Josep – El Pi, a qui agraeixo el detall d’enviar-me-les.

La informació a la televisió local la podeu veure a continuació, clicant a l’enllaç:

http://lhdigital.cat/videos_2016/5minuts/5MIN_LLIGA_LLIBRES_LH_3005.mp4

3 Juny 2016 by jcentell

Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura (Volum 4)

L’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura és un recull d’articles de l’àmbit de les biblioteques, el llibre i la lectura a Catalunya, que té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i fer balanç d’actuacions corresponents al bienni anterior en els diversos àmbits esmentats: així en el volum 4 de l’any 2016, en curs de publicació actualment, s’analitzen les tendències dels anys 2014 i 2015. Des del volum 3 (2014), l’anuari es publica per parts, quinzenalment, fins que a final d’any es dóna per tancat el fascicle. D’aquesta manera es pot prestar una atenció especial a la difusió dels capítols, fent públics els treballs a les xarxes socials en general i en especial a través del perfil Facebook de l’Observatori.

L’estructura de la publicació, un cop tancada, té els següents apartats:
Un primer bloc dedicat a la història, amb contribucions que analitzen la història de la impremta i l’edició, la història de la lectura, i la història de les biblioteques i els arxius.
Un segon bloc centrat en els llibres i l’edició, amb contribucions que giren al volant dels escenaris i les fórmules de col·laboració entre editorials i biblioteques, amb el panorama dels llibres infantils i juvenils (tant de ficció com de coneixement), els estudis i la recerca sobre edició i hàbits lectors, la lectura fàcil, les publicacions periòdiques, l’edició electrònica i el comerç del llibre.
El tercer bloc es dedicat a les biblioteques, ampliant l’anàlisi als centres patrimonials i les biblioteques de recerca, a més de les contribucions que ja són habituals sobre les biblioteques públiques i les biblioteques escolars.
I, per acabar, un bloc orientat a la lectura amb capítols específics per a cadascun dels col·lectius més significatius (entre els infants i els joves, i entre els universitaris), un altre pensat per a la lectura digital, a més dels estudis i recerca sobre la lectura i la promoció de la lectura a les biblioteques públiques i les escoles.

Em van tornar a demanar col·laboració i, de bon grat, he col·laborat en el capítol dedicat a la lectura entre els infants i joves que es publicarà més endavant.

De moment ja ‘shan publicat els següents articles que es poden consultar i descarregar els arxius en format pdf a l’adreça:
http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/issue/view/23535/showToc

La Introducció a l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016, elaborada per la Maite Comalat i en Lluís Agustí, coordinadors de la publicació. Es pot descarregar en català , castellà i anglès.

I tres articles més que es poden consultar i descarregar:
Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2014-2015)
Joan Portell Rifà
Estudis i recerca sobre edició i hàbits lectors a Catalunya (2014-2015)
Anna Villarroya
Història de les biblioteques i arxius a Catalunya (2014-2015)
Marga Losantos

2 Juny 2016 by jcentell

9a edició de Bellprat, vila del llibre

Bellprat és la primera Vila del Llibre de Catalunya a l’estil d’altres pobles del món que s’agrupen dintre del concepte Book Town. El proper cap de setmana (4 i 5 de juny) se celebra la novena edició i podrem veure com aquest indret rural d’interès històric i bellesa natural es transforma en una trobada literària de primer ordre, omplint els seus carrerons de pedra de parades de novetats editorials per a tots els públics, de venda de llibres d’ocasió als baixos de les centenàries cases de Bellprat, de música en directe, d’escriptors que parlen amb els seus lectors, d’intercanvi de punts de llibre, d’exposicions d’il·lustradors i d’activitats per a tota la família.
En aquesta ocasió s’inaugurarà oficialment la Xarxa de Viles del Llibre de Catalunya.

Si voleu fer un tomb, segur que no us decebrà. Tota la informació en el pdf que podeu obrir clicant AQUÍ
Més informació a l’edició digital de la revista NUVOL: http://www.nuvol.com/noticies/bellprat-llibres-entre-bales-de-palla/

1 Juny 2016 by jcentell

Els llenguatges del coneixement: Creació i lectura a partir de l’art

La companya Nati Calvo, bibliotecària a la Biblioteca Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat i dinamitzadora dels Laboratoris de Lectura ha escrit un breu article a la revista GUIX de juny on explica que és el programa Llenguatges del coneixement.
Segons ella, aquest programa pretén potenciar l’impuls d’experimentar, és a dir, de crear per conèixer o conèixer per crear, intrínsec en l’infant. En aquest punt, la comunitat educativa i la biblioteca juguen un paper important a l’hora d’estimular la creativitat dels infants i l’hàbit lector a partir d’experiències positives d’aprenentatge i lectura

El programa Llenguatges del coneixement pretén que les visites escolars a la biblioteca esdevinguin experiències positives d’aprenentatge i facilitin l’harmonització de la lectura i el coneixement a partir de diferents llenguatges.

Seguint l’ideari dels Laboratoris de lectura i entenent que la missió de la biblioteca pública passa per esdevenir un espai generador d’aprenentatge, vam modelar un nou model:
– Creant espais d’escolta i interacció on ensenyar a descobrir el món.
– Acostant els coneixements als infants d’una manera engrescadora, buidant continguts, seguint la filosofia “less is more” (menys és més).
– Potenciant les habilitats de pensament, les actituds intel·lectuals i les sensitives.
– Fomentant la capacitat d’observació i interpretació, la imaginació, la creativitat i l’emotivitat.

A partir d’un primer eix d’aprenentatge, l’art de la pintura abordem diferents aspectes de la temàtica a través de tres sessions pautades, dirigides a grups d’edats determinats:
• Què veig al museu? per a alumnat de 6 a 8 anys
• Descobrir l’art per a alumnat de 8 a 10 anys
• Els sentits del petit museu per a l’alumnat de 10 a 12 anys

L’estructura d’aquestes dinàmiques, amb algunes variacions, normalment segueix el mateix format, amb les quatre fases que assenyalem a la pràctica de la pàgina següent.
El desenvolupament de cada apartat sempre juga en dos dimensions:
• Un temps individual d’escolta, visió, observació, tria i relació.
• Un altre temps d’interacció del grup, experimentació i creació a partir de propostes.

A la revista GUIX d’aquest mes de juny podeu llegir la pràctica que realitzen amb els alumnes de cicle inicial i que anomenen “Què veig al museu?”. Ho fan a partir dels llibres El Punt, d’en Peter H. Reynolds i Un punt vermell, de l’autor David A. Carter.

27 Mai 2016 by jcentell

La comprensió lectora vista per Juan Cruz Ripoll

En confeso molt fan d’aquest home i us convido a conèixer-lo una mica.

Imatge extreta del blog de l’editorial SM

Juan Cruz Ripoll és doctor en Educació, psicopedagog, mestre i orientador en el Col·legi Santa Maria la Real de Sarriguren (Navarra) i professor associat a la Universitat de Navarra. Acreditat com a professor ajudant doctor per l’ANECA.

El seu blog “Comprensión lectora basada en evidencias” https://clbe.wordpress.com/ ofereix una gran quantitat de recursos per a comprendre com funciona la lectura, com avaluar-la i què fer en determinades situacions escolars.
Si voleu fer una passejada o guardar-vos el seu enllaç, segur que no us defraudarà.

I com a mostra, em prenc la llicència de copiar l’inici d’un article seu relatiu al MODEL DE LA CORDA, publicat el 28 de maig de 2014 i del qual molts de vosaltres probablement ni n’haureu sentit a parlar. Diu així:

Comprensión lectora: el modelo de la cuerda

Los modelos de comprensión lectora basados en la concepción simple de la lectura son, lamentablemente, poco conocidos en los países hispano-americanos. Es una lástima ya que bastantes años de investigación han mostrado que, aunque no expliquen completamente la comprensión lectora, son modelos válidos. Además son sencillos de entender y resultan útiles para la detección de problemas y la intervención.
Lo más lamentable no es que estos modelos estén poco extendidos, sino que habitualmente se trabaja sin ningún modelo, es decir: queremos que los alumnos mejoren la comprensión lectora sin saber qué es la comprensión lectora, qué factores influyen en ella y cuáles de esos factores se pueden mejorar. Vamos, que, en el peor de los casos, toda nuestra teoría didáctica sobre la comprensión lectora se reduce a “que saquen buenos resultados en PISA, en PIRLS y en las evaluaciones diagnósticas”.

El modelo
Hollis Scarborough es una psicóloga de Estados Unidos que trabaja en los laboratorios Haskins y está especializada en la investigación sobre la lectura. En 2001 publicó en un libro sobre enseñanza de la lectura un capítulo titulado Connecting early language and literacy to later reading (dis)abilities: Evidence, theory and practice, en el que se incluía un interesante dibujo. El que aparece aquí no es el original, ya que he traducido y, en ocasiones, he cambiado el texto original.

Imatge extreta del blog de Juan Cruz Ripoll

El modelo mirando de derecha a izquierda, el modelo muestra una cuerda que representa la lectura competente. Para que se produzca, es necesario que se unan dos grandes áreas:
La comprensión del lenguaje, que se tienen que hacer cada vez más estratégica, por ejemplo mediante el aprendizaje y práctica de estrategias de lectura, la adquisición de conocimientos sobre las características de los textos, las figuras literarias, o el incremento de vocabulario.
La descodificación (lectura correcta) que se tiene que hacer cada vez más automática, mediante la práctica de la lectura, basada en el conocimiento de las letras, reconocimiento de palabras, o la mejora de la entonación.
Cada una de estas áreas está compuesta por varios componentes que se entrelazan, de los que aparecen algunos especialmente importante a la izquierda del dibujo, pero que podrían ser más, y son los factores que influyen en la comprensión lectora…

L’article continua valorant els pros i els contras d’aquest model. Si teniu ganes de saber-ne més us podeu adreçar a les seves publicacions i/o al seu fantàstic blog: https://clbe.wordpress.com/

La seva pàgina a la plataforma lectyo: http://jcripoll.lectylabred.com/

24 Mai 2016 by jcentell

CUIDA’M!, un àlbum il·lustrat de Lorenz Pauli

—Indis! Què et semblaria si et fes un arc i unes quantes fletxes?
En Roc diu: —De cap manera: és massa perillós.
—I una foguera? —proposa el senyor Bocí.
—Fa fum, i no és bo per a la salut.
L’autor suís Lorenz Pauli i la il·lustradora Miriam Zedelius han fet un llibre divertit e inusual. Però no és inusual per la història (el tema del nen que es relaciona amb l’adult ve de lluny, des de “El Petit Príncep”) sinó per la manera en com expliquen la història. Des de la primera plana entrem en un joc molt enginyós en el qual, en lletra cursiva, l’autor s’adreça directament a nosaltres, lectors, fent-nos partícips de l’aventura.
Comença així:

El senyor Bocí és a l’hamaca, reposant tranquil·lament…
I s’està al nostre llibre com si nosaltres no hi fóssim.
No el molestem, doncs, i mirem que fa.

Després se li presenta un nen, en Roc, i li pregunta si el pot cuidar. Quan el senyor Bocí va a buscar un llibre per llegir junts, el nen ha desaparegut i està penjar a dalt d’un arbre, cap per avall. Hem de girar el llibre per poder llegir el que hi diu. A la pàgina següent ens trobem amb una plana que s’ha de girar,… i així tot el llibre.
Els dibuixos són senzills, a l’estil dels dels nens. No obstant això, les cares són molt expressives, i veiem com la d’en Roc del principi es va tornant més i més divertida a mesura que avança la història.
M’agradat llegir-lo i el recomanaria per als alumnes de P5.

Podeu consultar la fitxa del llibre AQUÍ

19 Mai 2016 by jcentell

Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos

El Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos (Reading Education Assistance Dogs) va néixer als EEUU l’any 1999, creat per la Intermountain Therapy Animals (ITA) una organització amb força experiència en millorar la vida de les persones mitjançant la interacció amb animals. Es tracta d’un programa estructurat per a la millora de les habilitats de lectura mitjançant la intervenció de gossos ensinistrats.
Hi ha moltíssims equips R.E.A.D. (uns 5.000 aproximadament) treballant per tot el món en diferents cultures i entorns. A més a més dels EEUU estan treballant a Canadà, Portugal, Alemanya, Gran Bretanya, França, Suècia, Noruega, Islàndia, Finlàndia, Eslovènia, Holanda, Croàcia, Itàlia, Austràlia i Sud-àfrica. A Espanya, també: Actualment hi ha equips a Madrid, Alacant, Albacete, La Corunya, Las Palmas, la Rioja, Múrcia i Saragossa.
El Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos millora les habilitats de lectura dels nens mitjançant la intervenció de gossos especialment ensinistrats per llegir amb ells. L’èxit del Programa rau en la connexió emocional que s’estableix entre el gos i el nen que llegeix per a l’animal, que es relaciona amb el lector segons les seves necessitats.
Són uns objectius terapèutics (dirigits a la millora d’aspectes concrets dels lectors) i també d’animació i foment de l’hàbit lector. Els àmbits d’acció poden anar des de les escoles i gabinets de psicologia fins a biblioteques, llibreries o espais similars.
Si voleu saber si a prop de la vostra ciutat hi ha algun equip R.E.A.D., esteu interessats en els seus serveis o voleu formar part i/o col·laborar amb aquesta entitat podeu fer-ho entrant al seu web http://www.perrosyletras.com/ i allà hi trobareu tota la informació i més.

16 Mai 2016 by jcentell

Ideas-box, una biblioteca portàtil per als refugiats

L’organització ‘Bibliothèques sans frontières” (biblioteques sense fronteres) distribueix en zones en conflicte una biblioteca formada per diverses caixes, resistents a l’aigua, duradores, dissenyada per ser embalada en palets i enviada a camps de refugiats.
La idea és que els aliments, l’aigua i el refugi no són suficients. Les persones que ho han perdut tot necessiten llibres, pel·lícules, jocs i accés a Internet per alimentar les seves ments, connectar amb els seus éssers estimats, continuar la seva educació i reconstruir les seves vides.

La biblioteca s’anomena Ideas- box i conté tablets i ordinadors portàtils amb connexions a Internet; 50 lectors electrònics i 5.000 llibres electrònics; 250 llibres impresos; un projector de pel·lícules, pantalla i 100 pel·lícules; cadires, taules i jocs de taula.
Les caixes estan dissenyades en colors brillants i la seva arribada a les zones en conflicte és com una porta oberta a nous universos.
Hi ha biblioteques d’aquesta mena a llocs com el Liban i Jordània que atenen refugiats sirians. A Burundi, per exemple, on hi ha 46.000 refugiats la majoria d’ells congolesos, també han enviat Ideas-box. I a Austràlia, Estats Units, França, Etiòpia, etc.
El projecte es va posar en marxa l’any 2014 amb un fons inicial de 400.000 dòlars de la Fundació Alexander Soros. Ara, amb seu a París, Biblioteques sense Fronteres està buscant patrocinadors corporatius que contribueixen amb tablets, ordinadors portàtils i generadors elèctrics.

Més informació al web http://www.ideas-box.org/

Més informació de l’ONG Bibliothèques sans frontières i dels seus programes col·laboratius a http://www.bibliosansfrontieres.org/

12 Mai 2016 by jcentell

Mitjanit, un poemari de Martina Escoda

La poesia és una forma de llenguatge d’una intensitat superior a la narrativa i ens ajuda a comprendre’ns millor a nosaltres mateixos. Normalment és una crida a l’ésser humà que som i als sentiments que tenim.
Sempre que he llegit poesies als infants o he plantejat alguna sessió de lectura de poemes escrits per ells o d’autors reconeguts he notat que els envolta un sentiment que s’acosta molt al de les persones que veuen el món, les coses, per primera vegada. És fantàstic, perquè no estan contaminats per l’experiència que puguem tenir els adults i veuen els poemes com quelcom que no es difuminarà en el seu pensament i que els deixarà marca.
També he vist com els alumnes de cicle superior (imagino que a l’ESO passa alguna cosa semblant) s’enganxen amb molta facilitat a la poètica de les cançons dels cantants de moda, ja sigui de rock o de música pop i penso que és una bona porta d’entrada a la poesia. Conec mestres (pocs, tot s’ha de dir!) que treballen la llengua partint de les lletres de les cançons que agraden als alumnes… genial, no? Són mestres, la feina dels quals ha estat poc valorada.
Sortosament, ara estem començant a viure una bona època per a la poesia. Només cal veure la quantitat d’activitats de recitacions que es programen a les biblioteques, els festivals de poesia que s’organitzen, els certamens, el boom de l’Slam poetry, etc.
En canvi, paradoxalment, a les llibreries els llibres de poesia queden arraconats i es van emplenant de pols mentre llangueixen a l’espera de ser retirats i substituïts per altres llibres que, probablement, no deixaran la petja profunda que deixen els missatges poètics sobre la pell dels lectors.

Avui us presento una novetat que m’ha fet molta il·lusió de trobar a la llibreria. Es diu Mitjanit i l’ha escrit la Martina Escoda, persona que ha begut de les millors fonts i això es nota en la sensibilitat, la riquesa de vocabulari i la màgia de les imatges que ens ofereix.

Mitjanit és un poemari adreçat als alumnes de cicle superior. A la contraportada podem llegir:
En l’univers oníric d’aquests poemes obrirem la porta a la fantasia, amiga de tot infant, i viatjarem pel món màgic de les paraules i l’espai ple de misteri de la mitjanit. Els somnis ens meravellen i ens desvetllen la imaginació. De vegades amaguen secrets o desperten desitjos per inventar noves vides i, fins i tot, nous mots amb què jugar… Els deixem passar?
Mitjanit és un recull poètic escrit per Martina Escoda (Barcelona, 1980) amb il·lustracions de Sonja Wimmer (Munic, 1974) que convida a somiar a l’hora d’anar a dormir.

Si voleu conèixer una mica més a aquesta autora i/o voleu contactar amb ella podeu visitar el seu web: http://www.martinaescoda.cat/
El web de Sonja Wimmer: http://sonjawimmer.blogspot.com.es/

DADES:

Autora: Martina Escoda
Il·lustradora: Sonja Wimmer
Andana Editorial
Col·lecció Vagó de versos, núm. 10
ISBN:978-84-16394-33-3
Idioma: Català / valencià
Format: 20 x 15 cm.
Pàgines: 40 a color
Edició: 1ª abril 2016

9 Mai 2016 by jcentell

Petr Horacek, l’il·lustrador del mes (maig 2016)

L’il·lustrador d’aquest mes, en Petr Horacek, va néixer a Praga, a la República Txeca. Va estudiar durant sis anys a l’Acadèmia de Belles Arts a principis de 1990 i, més tard, es va traslladar a Anglaterra, on viu amb la seva dona Claire Harrison i les seves filles Tereza i Cecilia.

L’estil d’en Petr Horacek és fàcilment reconeixible perquè es molt lluminós, orgànic i vibrant i en certa manera la gama de colors ens recorda a les obres de l’Eric Carle de qui n’Horacek es reconeix admirador. Normalment són àlbums il·lustrats per a infants d’entre tres i sis anys però també n’hi alguns per a més petits.

A les seves obres podem observar diferents tècniques, fins i tot en un mateix àlbum il·lustrat: Collages, acrílics, aquarel·les i llapis de cera.
Segons explica ell mateix empra una escala 1:1, això vol dir que s’estima fer el seus dibuixos a una mida igual a com els veurem nosaltres.

Una altra particularitat dels seus llibres és que per fer les il·lustracions no usa l’ordinador. Lògicament això li suposa més feina perquè, per exemple, si vol canviar la posició d’un braç que ha fet a collage, l’haurà de retallar amb el cúter i tornar-lo a enganxar, cosa que si ho fes sobre pantalla, aniria més ràpid.

A mi m’agraden els seus llibres. Gràcies a l’editorial Joventut tenim la sort de tenir-ne molts traduïts. Si voleu conèixer una mica més a aquest magnífic narrador d’històries per a infants de cicle infantil podeu visitar el seu web (està molt ben editat), així com el seu blog on, de tant en tant, penja els esbossos dels seus dibuixos perquè veiem com va elaborant els personatges.

Alguns dels llibres d’en Petr Horacek són:

L’OCA RUCA
L’oca Ruca volia grallar com un tucà, nedar com una foca i botar com un cangur. Però quan va intentar rugir com un lleó, va aconseguir fer més coses que no es pensava!

PAPALLONA, PAPALLONA
La Llúcia troba una preciosa papallona que de sobte desapareix. Mentre la busca, es creua amb un cuc rosa, un escarabat verd i fins a un cargol taronja. Però ella només vol la seva papallona. Per fi, una sorpresa de mil colors es desplegarà davant dels teus sorpresos ulls.
Aquest llibre està editat per Kókinos.

COMPTA ANIMALS
Un llibre pop-up que ens ajuda a comptar des de l’1 al 10. Es van obrint i aixecant les solapes, descobrint animals de tots els colors i formes, dels nombres de l’un al deu. Aquest senzill llibre pop-up és ideal per ajudar a desenvolupar el càlcul inicial amb les seves pàgines interactives i divertides.

ANIMALS CONTRARIS
Un altre pop-up que juga amb els animals contraris (l’alt i el baix, el gran i el petit). Idealal per ajudar a desenvolupar els primers conceptes.

ELEFANT

El meu elefant és divertit, gros i una mica barroer. Però sempre té temps per a jugar amb mi.
Un nen passa els dies jugant amb el seu amic imaginari, l’elefant. Tant si és real com si no ho és, quan l’àvia o l’avi estan enfeinats, l’elefant ha demostrat ser el company de joc perfecte.

EL RATOLÍ I LA PILOTA VERMELLA
Què deu ser això tan bonic i brillant que penja de l’arbre?
El Ratolí pensa que és una pilota, però el Talp està segur que és un globus, i el Conill diu que és una bala. Cap d’ells hi pot arribar tot sol. Com s’ho faran?

UNA CASA A LA MIDA
El ratolí ha trobat una gran poma, però la seva casa és tan petita que no aconsegueix ficar-la dintre, així que surt a buscar una casa a la mida… Totes les cases on hi cabria amb la seva poma estan ocupades i els seus ocupants no semblen gaire disposats a compartir-les. Però buscar casa dóna molta gana i a mesura que va buscant, la poma es va fent més petita. Trobarà per fi una casa per a ell i la seva poma?

ON VIUS, CARGOL?
Una tendra història sobre un cargol que porta la seva casa a sobre. Un llibre amb una sorpresa a l’última pàgina! Per a infants a partir d’un any.

Si voleu saber-ne més d’aquest autor podeu veure l’entrada que ha fet la seu blog parlant de la recent visita que ens va fer a Barcelona, amb motiu de la Diada de Sant Jordi, clicant AQUÍ.