Bon curs!

Companyes i companys! Us desitjo un curs extraordinari, ple de moments formidables.

M’ensumo que serà un bon any per a les biblioteques escolars…

Va! Un poema de Morita Carrillo, la poeta veneçolana, per començar amb l’alegria que ens caracteritza:

MI LÁPIZ

Mi lápiz
Usa ropa
de madera,
Cuello fuerte
de latón,
Y sombrerito
de goma,
Mi lápiz
con borrador.

Lleva bajo
su vestido
la punta negra
de un pie.
Cuando yo
dibujo rápido,
mi lápiz
baila ballet.

Si hago
las letras
muy feas,
invierte
su posición.
Baila entonces
de cabeza
mi lápiz
con borrador.

BON CURS A TOTHOM!

Famílies lectores, una experiència de l’escola Santa Maria del Pilar de Saragossa

A la revista Guix de setembre hi ha un article breu prou interessant. L’han titulat “Famílies lectores” i explica l’experiència de la biblioteca del col·legi Santa Maria del Pilar de Saragossa.

Escriuen frases tan potents com aquestes:

Els mestres i els bibliotecaris som conscients de la importància de la lectura en família en aquests primers moments lectors i de la necessitat de ser persistent per crear “bons hàbits lectors”. També sabem que la prescripció de lectura obligatòria (un llibre al mes, el mateix per a tots els nens i nenes) produeix efectes no desitjats, experiències doloroses (de nens als quals aquests llibres no s’adapten), i reaccions de distanciament i rebuig. Per això creiem que hem d’acompanyar als pares a transitar el camí que porta als nostres alumnes a una lectura autònoma, lliure, crítica i feliç.

El professor, bibliotecari, llibreter, coneix molts títols, bones lectures, grans històries, però entre els propis companys ha una complicitat que de vegades per a un adult és difícil aconseguir. Podem parlar-los de llibres durant hores, amb passió, amb entrega, però de vegades un simple: “És guai”, d’igual a igual, és el que preval.

foto cedida per l’escola Santa María del Pilar de Satagossa

I ho acompañen amb un enfilall d’accions que duen a terme i que funcionen prou bé.

L’article complet el podeu llegir a la revista Guix número 448 de setembre.

Kathleen Kemly, la il·lustradora del mes (setembre 2018)

La Kathleen Kemly, com molts altres artistes, va començar a dibuixar des de ben petita, quan estudiava a Michigan. Més tard, es va traslladar a Nova York i allà va poder seguir estudis d’il·lustració a la Parsons School of Design (on ensenyava Maurice Sendak, poca broma!). Malauradament no tenim libres seus a casa nostra però sí que podem seguir el seu procés creatiu a la xarxa perquè és molt generosa i no té recança en mostrar com treballa. De fet, explica que gaudeix força de les visites escolars parlant amb els nois i nois de com crea els seus personatges.
Podeu veure el magnífic vídeo on explicar el procés seguit per al seu llibre més preuat «Molly, by Golly»

L’àlbum il·lustrat «Moly, by Golly: The Legend of Molly Williams Americas First Female Bomber» està escrit per la Dianne Ochiltree i narra una història basada en fets reals:
La Molly Williams era una cuinera afroamericana que treballava per a la Companyia de Bombers de Nova York i està considerada la primera bombera coneguda de la història dels EUA. El llibre recrea un dia d’hivern del 1818, quan molts dels bombers havien emmalaltit a causa d’una grip i es produí un incendi en una petita casa de fusta. La Molly va passar a l’acció i va aturar l’incendi.

El llibre ens explica com ho va fer. Destaquen les cinc pàgines que expliquen els fets tal com es van produir, la qual cosa és d’agrair perquè combina ficció amb realitat i és quelcom que sovint trobem a faltar.

Si heu vist el vídeo de més amunt ja heu comprovat que la Kathleen comença amb el photoshop fent esbossos dels personatges i després fa un guió (story board) ben senzillet.

A continuació, treballa cada personatge que primer són com una mena de miniatures a les que va donant forma i volum i amb el Photoshop els hi troba la mida final. Aquest sistema de treball li permet fer canvis molt ràpidament i fàcil; pot moure i ampliar i reduir els personatges a voluntat fins a trobar el que busca.

Després imprimeix els dibuixos en blanc i negre sobre unes làmines a mida completa i en paper aquarel·lat. Diu que la seva impressora és molt bona i que es va gastar molts calers però la inversió ha valgut la pena perquè estalvia molt de temps.

És curiós veure com usa primer tot el blau per establir el patró de valor bàsic sobre el qual anirà afegint més capes d’altres colors. En veure el vídeo m’ha semblat una mica esbojarrat i desastrós però de mica en mica vas veient com apareixen les imatges finals i el resultat és espectacular.

De la seva obra s’ha escrit:

El color i el moviment són les primeres coses que notes de les pintures de Kathleen Kemly. Els seus exuberants paisatges i figures transmeten una immediatesa de llocs i temps.
Fa servir una tècnica que permet juxtaposicions sorprenents de color i textura en les seves pintures acríliques.
Excursionista àvida i observadora del món, s’inspira en la natura i la fascinació per les persones.

Si voleu conèixer més d’aquesta artista podeu veure la interessant entrevista que li va fer la Joanna Marple. Cliqueu a http://joannamarple.com/2017/02/21/kathleen-kemly-illustrator-interview/

Alguns dels seus llibres infantils són:

 

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’autora: http://kathleenkemly.com/

Torna LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ


Del 7 al 16 de setembre, la Setmana del Llibre en Català celebra la seva 36a edició. La Setmana, un dels esdeveniments culturals més importants del país, s’ha convertit en l’oferta més gran de la història dels llibres en català, afavorint sempre el contacte directe, la relació entre llibreters, editors i lectors, que podran trobar novetats, però també llibres de fons i les col·leccions de cada segell.

La Setmana del Llibre en Català és la fira de les editorials que editen en català i de les llibreries que apropen al lector les seves publicacions, tot donant visibilitat al llibre i les revistes i oferint eines per a fomentar la prescripció de la lectura.
La Setmana fomenta la trobada entre lectors, llibreries, editorials i revistes que editen en català. Una oportunitat per trobar novetats, per recuperar antics fons editorials i alhora gaudir de lectures en veu alta amb reconeguts autors, actors i periodistes, sopars literaris, taules rodones, nits de música i cinema i espectacles familiars.

Consulteu el llistat d’activitats. N’hi ha per a tots els gustos. No us les acabareu. La proposta d’activitats de tot tipus (presentacions, recitals, itineraris literaris, xerrades, contacontes…) per a infants i adults és enorme i variada. Cliqueu a:
http://www.lasetmana.cat/llistat-activitats/

 

De totes les activitats que podem seguir en cito tres que intentaré no perdre’m:

L’itinerari literari número 12 sobre el llibre El sembrador d’estrelles. Serà el divendres 14 de setembre.

La presentació del llibre de poemes (amor a la brega) de la Blanca Llum Vidal el diumenge 9 de setembre.

L’espectacle familiar Contes, cançons i musiquetes a càrrec d’en Cesc Serrat el dijous 13 de setembre.

LES DATES:
La Setmana del Llibre en Català es celebrará a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona
Horari:
Divendres 7 de setembre de 17h a 21h
Del dissabte 8 al dissabte 15 de setembre 10.30h a 21h
Diumenge 16 de setembre 10.30h a 14h

Desconeguts. Dues històries, la mateixa nit i una fosca sospita.

—Digue’m un altre llibre que t’agradi, Lara.
—No seré gaire original.
—Tant me fa.
No està escrit a les estrelles, per exemple. La princesa prometida, Els avantatges de ser un marginat…

Aquest és un fragment de la conversa que mantenen una noia de disset anys, la Lara i un noi de dinou, en Wilde. S’acaben de conèixer personalment. De fet, és la primera vegada que ella el veu. Ell en canvi ja la coneix gràcies a les fotografies que ha pujat a la xarxa. Ambdós van començar a mantenir una relació d’amistat fa uns mesos i avui és el dia que han decidit veure’s en un lloc neutral, una estació de trens.
L’acció es situa al McDonalds de Sants, un lloc de pas on sempre hi ha molta gent que va i ve. Obren a les sis del matí i tanquen passada la mitjanit. Ningú no s’hi fixa en els clients i aquest és el lloc que han triat per aquest primer encontre.
M’ha agradat que bona part de la novel·la passi a l’estació de Sants. És un lloc per on passo sovint i a més, he recordat una magnífica obra d’en Bernardo Atxaga (esos cielos) que també comença en aquesta estació.

La novel·la té molt de trhiller i es va llegint i “veient” com una pel·lícula perquè hi ha tres escenaris, dos dels quals van en paral·lel en el temps i el tercer és un flashback de la preparació de la cita per part del noi i el seu company d’habitació. Molt cinematogràfic.

A més, l’acció va fluint i l’autor, en David Lozano, ens va endinsant en la psicologia i la personalitat dels dos protagonistes, mentre ens va deixant caure pistes del que podem intuir que passarà. De fet, a partir del segon capítol, ja sabem de la mort d’un jove que ens porta a relacionar-ho amb la noia i el sopar que s’està produint simultàniament al McDonalds.

Com que hi ha molts diàlegs, la novel·la és fàcil de seguir i avança a bon ritme. A més, de tant en tant, fa com una mena de recordatori i obre les diferents possibilitats i va apuntant als possibles culpables de la mort del noi i les seves motivacions.

Una molt bona història que val pena de llegir. Amb això ja n’hi hauria prou, però també ens obre el debat de les xarxes socials i dels seus perills. És en aquest espai virtual on s’amaguen éssers emmascarats que poden falsificar fàcilment la seva vida i aprofitar-se de la candidesa i la bonhomia d’altres persones. Crec que és un bon llibre per obrir aquests debat entre els alumnes de segon cicle de secundària i/o batxillerat.

Aquesta novel·la va ser mereixedora del premi edebé de literatura juvenil i confio en poder saludar l’autor ben aviat… (i fins aquí puc explicar)

LES DADES
Títol: Desconeguts
Autor: David Lozano
Traductora: Martina Garcia Serra
Col·lecció: Periscopi núm 38
Pàgines: 222
Barcelona, 2018


PREMI EDEBÉ DE LITERATURA JUVENIL 2018

Björn és un ós

Björn és com es diu «ós» en suec (segons el diccionari català-suec). Ara l’editorial Joventut ha traduït aquest llibre que ens farà passar molt bones estones. Són, com diu la portada, sis històries d’un ós però podríem afegir que són històries senzilles i divertides, protagonitzades pels animals del bosc i que expliquen la bellesa de la natura i l’encant de la vida tranquil·la.

Björn viu dins una cova.
Les parets són ben llises i suaus.
El terra és confortable.
I just al davant hi ha herba tendra i un arbre rugós que va perfecte per a gratar-s’hi l’esquena.

Al llarg dels capítols del llibre, l’autora, Delphine Perret, ens presenta alguns moments de la vida al bosc. El títols ja ens avancen de què va la cosa. Per exemple, el primer conte, “El sofà”, ens explica que Björn rep de regal un sofà que li ha tocat en un sorteig.

—Björn, et quedaràs aquest sofà?
—Mmm, sí, és fantàstic tenir un sofà.
—De debò?
—Tothom ho diu…
—Sí, però… tu ho trobes fantàstic?
—Ehem…, no —confessa Björn.

Al segon, “Ball de disfresses”, els animals del bosc juguen a imitar les persones i es disfressen amb roba, organitzant un carnaval.

A les set en punt tots arriben disfressats i amb alguna cosa per compartir: avellanes, un pastís de nabius o unes puces.

El tercer “Res” ens explica que en Björn sovint no fa res però no s’avorreix mai.

El quart, “El regal” ens narra l’amistat de l’Ós amb una nena, la Ramona, i les cartes que s’envien l’un a l’altra

Encara un parell de capítols més on sabem de la visita al metge per fer una revisió completa i l’arribada de l’hivern.

«Björn» és un llibre molt bonic per mirar i remirar i descobrir l’encant de les coses petites, dels detalls delicats i també per riure una estona.

La mirada de l’ós ens acompanya durant tota la lectura i ens fa reflexionar sobre el veritable valor de les coses, perquè tot i que les aventures narren coses trivials, de la vida quotidiana, el transfons amaga grans veritats.

Hi ha molts petits detalls que ens enamoren. Segur que quedareu encisats amb la bústia ubicada al tronc de l’arbre, la forquilla que li envia la Ramona o les ulleres gruixudes a ratlles.

Que el llibre estigui protagonitzat per animals amb actitud humana no és nou a la literatura infantil però sovint trobem en altres llibres animals massa humanitzats o bé que es comporten només com a animals. Aquí, la mescla està molt aconseguida i podem veure com en Björn disfruta de la mateixa manera mirant els catàlegs de roba com quan es grata l’esquena o menja mel.

Crec que en Björn formarà part del grup d’óssos mítics de la literatura infantil, com ho van ser l’Otto, en Paddington, el Salvatge i d’altres.

El treball gràfic és molt delicat: Les imatges en blanc i negre sobre fons de paper de color, el traç expressiu dels animals, la tipografia, el disseny, tot està molt cuidat.

Un llibre molt recomanable. Per a infants a partir de 7 anys o per ser llegit en companyia a partir dels 4.

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial Joventut.

LES DADES:
Títol: Björn, sis històries d’un ós
Autora: Delphine Perret
Il·lustradora: Delphine Perret
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Joventut
Pàgines: 64
Barcelona, 2018

Dolent, un llibre sobre els límits de les bromes

De tant en tant passen per les nostres mans libres que són autèntiques joies. Aquest «Dolent» m’ho va semblar des que el vaig veure (o potser em va veure ell a mi, que això mai se sap) en una llibreria. El vaig fullejar i m’hi vaig enamorar. Per diversos motius, és clar, però sobretot per les imatges tan expressives i per la maquetació tan original.

Després, en llegir-lo amb deteniment he vist que, a més, té un missatge potent i fàcilment extrapolable a la nostra realitat habitual. Ah! ¿Quantes vegades no ens hem trobat amb nens a l’aula fent entremaliadures aparentment innocents i que després han resultat molestes i ofensives pels companys (o pel mestre)? Unes quantes, diríem. I sí, els nens bons fan entremaliadures en un moment donat per riure o per fer riure als altres perquè resulta divertit fer bromes… Fins que la broma passa de la ratlla i llavors la cosa no funciona com havíem previst. D’això va aquest magnífic àlbum il·lustrat.


«Dolent» és un bon exemple de com funciona la complementarietat narrativa text/imatge. En aquest cas, el text té el seu propi ritme però s’alia de forma espectacular amb unes imatges que t’atrapen i fan que et capbussis en la història.
Llegit en veu alta pot funcionar de meravella.

La història comença amb un grup d’animals de granja (porcs, un gat, una cabra, un gos, un cavall) que estan en conversa animada explicant cadascun d’ells una malifeta. Així, el gos explica com una vegada va espantar el gall, la cabra com es va menjar les flors de l’hort, el porc com va enganyar els altres dient que s’havia cruspit tot el que hi havia a la menjadora, etc., però en aquell moment apareix el ratolí i el gat diu que va a fer una dolenteria. Tots se’l mirem i s’espanten perquè el coneixen i saben quina en porta de cap:

El gos mira el gat.
El gall mira el gat.
La cabra mira el gat.
El gart s’acosta al ratolí.
Els porcs mirem el gat.
El colom mira el gat.
El gat s’apropa cada cop més al ratolí.

En aquell moment, el cavall té una reacció inesperada…

Un final sorpresa que ens fa pensar sobre el bé i el mal i sobre com les aparences enganyen.

Recomanat a partir de 5 anys.
Al web de Takatuka trobareu més informació.
Pàgina web de la il·lustradora: http://kathrinschaerer.ch/

LES DADES
Títol: Dolent
Autor: Lorenz Pauli
Il·lustradora: Kathrin Schärer
Traducció: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 32
Barcelona, 2018

El comedor, un còmic humorístic boig, boig

«El comedor. Primer turno» és un llibre que recull tires còmiques al voltant d’aquest espai escolar on els infants passen cada dia una estona més o menys agradable i on es produeixen situacions còmiques que l’autor ha sabut recollir i dona’ls-hi una nova mirada.
El llibre segueix el curs de l’any per presentar els moments més bojos i també els més filosòfics al voltant del menjar, dels companys de taula, del cuiner i dels monitors de menjador. Trobem batalles de bròquil, els inevitables espinacs i les cols de Brussel·les, motiu de bromes divertides.


El llibre té una portada brillant i atractiva i a cada pàgina hi trobem el títol del gag i quatre caixes de colors suaus i línia clara amb una sèrie de personatges prou fidel a la realitat i a la diversitat que hi ha a les nostres escoles. Hi trobem nois grassonets que tot s’ho mengen (el seu plat i el dels altres), infants que amaguen el menjar, nois que s’adormen, la parella que menja els espaguetis com “la dama i el vagabund”, els qui parlen amb la boca plena, etc. Un llibre ple d’històries insòlites per llegir en companyia i que, de ben segur, agradarà també als pares que recordaran moments mítics del menjador escolar.
Imprescindible per a monitores de menjador.
Un còmic que combina la tendresa i l’humor.
Brutals algunes pàgines com “la ruleta de la gula” on la sort decideix què menjarà cadascú.
Un còmic per a infants a partir de set anys i que gairebé gairebé fa venir ganes d’apuntar-se al menjador (gairebé, eh!)

A la «promo» de l’editorial podem llegir:

Cuando eres pequeño, pasas muuuchas horas en la escuela. A veces es divertido, otras aburrido. Las lecciones, los exámenes, los recreos, los amigos… y el comedor. Aprendes a contar, escribir, situar los ríos en el mapa, quiénes fueron los Reyes de España, recitar una poesía de Verlaine… y a comer. El comedor es un poco como el recreo, un momento de pausa y relajación en la escuela. Aprovechas para reír y jugar con los amigos.
Una vez más Nob nos habla de la infancia con todo el talento gráfico y la sutileza narrativa que ya le conocemos gracias a sus otras obras publicadas en Dibbuks (Marieta. Los recuerdos de Naneta, Dad, La cocina de Naneta). Una vez más el trazo es colorido y dinámico, la narración fluida e intuitiva. Junta dos de sus pasiones, los más pequeños y la comida, para recordarnos que alimentarse es una fiesta y que es fuente de mucha diversión hasta en la propia escuela, donde, al fin y al cabo, estás con tus mejores amigos (y peores enemigos). Cada página es un gag, con su propio título, que te saca una sonrisa y te trae recuerdos, que hayas dejado la escuela o sigas yendo a ella. En este tomo seguimos a niños de primaria, los alimentos que les gustan y los que odian, los juegos y las travesuras que se inventan al comer, la gula, los modales… Nob no se olvida de nada y recuerda lo bien que lo pasas comiendo.
Esas páginas se publicaron en Francia por entrega en una reconocida y muy longeva revista para niños (J’aime lire, o “me gusta leer” del popular y gigantesco Grupo Bayard). Esta edición para España es una selección de los mejores chistes posteriormente publicados por tomos en Francia.

LES DADES:
Títol: El comedor. Primer turno
Autor i il·lustrador: Nob
Traducció: Fabián Rodríguez
Editorial: Dibbuks
Pàgines: 114
Madrid, 2017

«Bon dia: poemes de bon matí», un llibre de poesia amb rimes senzilles i boniques

Bon dia: poemes de bon matí és un poemari escrit per en Salvador Comelles i il·lustrat per Mercè Galí, continuació de l’exitós Bona nit: poemes per a l’hora d’anar a dormir que van publicar fa un parell d’anys.

En aquest volum es centren en els actes que fem a primera hora del dia des que ens despertem, obrim els ulls, diem bon dia, mirem el calendari, observem qui temps fa, ens rentem, ens vestim, esmorzem, preparem la motxilla i anem cap a l’escola.

Acompanyen els poemes quatre personatges que expliquen com viuen ells aquestes primeres hores de la jornada. Són l’astronauta, el músic, el pirata i el mag.

Així, per exemple, mentre es dutxa, el músic diu:
Es dutxa bé, amb aigua, i sabó,
en el temps que li dura una cançó

O, aquest altre del mag quan es vesteix:
Ben solemne es posa
La capa d’estrelletes
I de cop se n’adona
Que encara duu xancletes.

Són poemes frescos, breus, fàcils de recordar i aprendre, ben rimats, ideals per als infants de cicle inicial.
Les il·lustracions són expressives i divertides, amb un fons blanc que ajuda a oxigenar les pàgines, de per sí prou generoses.

La imatge de la portada és preciosa: un infant i el seu gos mirant cap al cel on hi ha un botó gran que fa de sol.
Al poema Bon dia, Sol! comparen l’astre amb un fruit roig, amb un ou ferrat, amb un gomet, amb un dineret, etc.

Un dels poemes que més m’agraden és Què hi porto, a la motxilla, un enfilall d’objectes comuns, divertits i emotius. Comença així:
Un acudit per explicar
Una llibreta amb gairebé tots els deures fets
Una aranya de mentida
Una lupa
L’entrepà d’avui
Mig entrepà que va sobrar d’ahir
Una goma nova, perquè l’altra me la van tirar perla finestra
Un petó dels pares
Cromos
Etc…

LES DADES:
Títol: . Bon dia: poemes de bon matí
Autor: Salvador Comelles
Dibuixos: Mercè Galí
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
32 pàgines
Barcelona: 2018

El carrito de los libros (la biblioteca del paciente en Granada)

En Juan Zívico és un artista plàstic que va estar hospitalitzat a l’Hospital Universitario Virgen de las Nieves de Granada durant una llarga temporada i va ser en aquell període de la seva vida quan es va adonar de la necessitat dels pacients de pal·liar el pas del temps, la solitud, l’ansietat i el buit que produeix l’estar hospitalitzat.

Explica que per a ell, la lectura va ser la seva altra medicina, i durant els mesos d’hospital va llegir més que mai i la lectura li va donar la calma que necessitava, el va ajudar a que el temps passés més depressa, i a que la soledat se li fes més suportable amb les històries que li explicaven els llibres.

Aquest va ser l’inici del seu projecte personal. Ara en Juan Zívico és el promotor del “Carrito de la lectura” que porta llibres a tots els pacients del centre hospitalari. Ens ho explica en un article a la revista MiBiblioteca, al número d’estiu del 2018.
Si voleu saber més de la seva experiència, cliqueu AQUÍ

I si voleu consultar el sumari de la revista, cliqueu AQUÍ