Un altre any s’acaba

Aquesta ha estat la quinzena temporada de “La invitació a la lectura”. Miro enrere i estic content perquè, malgrat l’accident que em va tenir uns mesos en stand by, no he deixat de pujar continguts al blog.

En alguna ocasió ja he comentat que el blog és com una porta que em connecta amb persones de llocs allunyats de casa i em permet fer descobertes literàries i accions que es fan arreu del país. També és una mena de diari on queda recollida l’evolució d’aquest món fascinant de la literatura infantil i juvenil, la infància, les famílies i les escoles.

De cara al proper any, algunes de les persones que m’envolten m’han recomanat passar-me a l’Instagram que és el que es consulta més. De tota manera, la meva intenció és seguir amb el blog, amb el mateix ritme de tres publicacions setmanals, unes 120 entrades l’any.

El tema d’Instagram el veig complicat però imagino que només serà qüestió de trobar algú que tingui prou paciència per regalar-me unes hores fins que aconsegueixi que el meu magí ho pugui entendre. Veurem.

Aquesta d’avui és l’avant penúltima entrada del 2025. En vindran dues més que seran les gravacions pendents del programa L’ofici d’educar (una és l’especial de Nadal que s’emetrà el 25 de desembre i l’altra estarà en antena el 28 de desembre). Després, descansarem fins al 7 de gener.

Aprofito per desitjar-vos un Bon Nadal i unes bones vacances.

Us comparteixo el poema d’en Ramon Besora «Carta de les formigues als Reis de l’Orient».

«Llop a la neu» a L’Ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest àlbum que tot i semblar una altra història de llops i caputxetes, no ho és.

Es narra una història commovedora de com un dia d’hivern, una nena amb un impermeable vermell torna a casa i un temporal de neu fa que es desorienti. Just en aquest moment de desesperació sent uns udols i troba a un cadell de llop que també està perdut i allunyat de la seva llopada.

La història avança a través de dobles pàgines, sense text, excepte algunes onomatopeies que són com la banda sonora del relat. No cal més perquè l’aventura s’entén perfectament.

Es fa difícil destacar una imatge o moment però quan la nena amb el llobató a les mans es troba cara a cara amb la mare lloba és molt potent perquè et deixa glaçat i pesant que, ai! ara la lloba es cruspirà la nena.

Després veurem com la nena queda arraulida en mig d’unes plantes, a punt de congelar-se. El que veiem a continuació és bonic i amb final feliç, naturalment.

El treball plàstic és fantàstic perquè els infants poden percebre el fred, la por, l’esgotament, però també la sensació d’alleujament en veure com el valor de nena aconsegueix salvar el llobató i els llops, més endavant, al seu torn la salvaran a ella de morir congelada. Un relat càlid, tendre, on la cooperació té la seva recompensa.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre que presentem i entre els participants sortegem el llibre gentilesa de l’editorial, en cast cas, Corimbo. La pregunta per al concurs sobre el llibre «Llop a la neu» és:

Qui salva la nena de morir congelada?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 30 de novembre.

Al darrer concurs, la guanyadora del llibre «El Senyor dels Lladres» va ser la
Pepa Collazos. L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast de la secció, clicant a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/ofeducarcentellesllopneump3/audio/1261616/

Petits contes per un gran aniversari

Fa 25 anys que es va inaugurar la Biblioteca Central Tecla Sala de l’Hospitalet i durant tot aquest 2025 es van celebrant diversos actes i accions. La de l’octubre l’han anomenat Petits contes per a un gran aniversari i consisteix en que cada tarda de dilluns a divendres
tothom que vulgui pot explicar contes als infants de la sala infantil. Amb 10 minutets de contes n’hi ha prou.

SI voleu participar de l’activitat, només cal contactar amb la biblioteca i indicar la tarda (o les tardes) que us vagin bé. Podeu trucar al telèfon de la biblioteca Tecla Sala 934 03 26 30 i demaneu per alguna de les persones que estan a la sala infantil (la Silvia, l’Eulàlia, la Maria José o la Isabel).

També hi podeu anar personalment, esclar. Us presenteu i us ho explicaran tot amb més detall:
Adreça: Av. de Josep Tarradellas i Joan, 44, 08901 L’Hospitalet

I si voleu assistir al Taller de narració oral per joves i adults, a càrrec de Blai Senabre, recordeu que es farà durant 3 dies del mes d’octubre: els dijous 16, 23 i 30 d’octubre, de 18 a 19h, a la
Sala d’actes de la Biblioteca Tecla Sala. En aquest cas es demana inscripció prèvia.

«Blau-pop», descobrint els colors

Els llibres pop-up de la col·lecció que l’editorial Combel dedica als colors els ha creat l’Aurore Petit. De moment s’han traduït al català el vermell, el blau, el verd, el rosa, el taronja, el groc i el blau.

Són de mida petita, quadrats de 10 x 10 cm, de tapa dura i la gràcia està en que, en obrir cada doble pàgina apareix una imatge feta amb pop-up. Són uns troquelats senzills i agradables que ajuden a aprendre paraules i a gaudir d’unes il·lustracions que sorprenen quan els infants menuts, de menys de tres anys, les veuen.

Veiem, per exemple, el BLAU POP, dedicat al color blau. Conté sis dobles pàgines en les que podem descobrir, a cada doble pàgina un objecte d’aquest color. Pot ser una balena o el cel. En qualsevol cas, ja siguin animals, objectes o conceptes simples, el blau es presenta en totes les seves formes.

Veiem un altre, el taronja.

Lectures recomanades per als infants entre 1 i 3 anys.

Participació a “Los ecos del bosque”

El cap de setmana passat, vam anar al XX Encuentro de animadores a la lectura, que es va celebrar a Arenas de San Pedro.

Són unes jornades que organitza el col·lectiu “Pizpirigaña” i allà s’aplega gent que comparteix el mateix interès per la literatura: autors, editors, periodistes, mestres, bibliotecàries, animadors, contacontes, etc.

En aquesta edició hi havia 170 persones inscrites.

La gràcia de les Jornades és que se celebren en un lloc preciós, al peu de la Sierra de Gredos, a Arenas de San Pedro, enmig del bosc. Voldria destacar l’excel·lent organització, la col·laboració de les escoles de la zona i la cura amb que cuiden tots els detalls. No és estrany, doncs, que moltes de les persones assistents siguin repetidores un any i un altre.

El programa:

Nosaltres vam anar a recollir el Premi Pep Sempere i a fer la presentació de les activitats que organitzem a l’Espai Llamps i Centelles. En Ramon Besora, la Laura Lagunas i jo mateix vam parlar de com incentivar els infants i joves a llegir i escriure. Se’ns va fer curt. L’any vinent hi tornarem.

Demà, després de la Tertúlia, dedicarem una estona a comentar com va anar tot plegat i els contactes que hem fet amb grups com el nostre d’Andalusia, Castella-la Manxa i la Rioja.

A Vic tenen un gran tresor

Dissabte vaig gaudir d’una trobada amb mestres motivades i convençudes que la lectura és una eina imprescindible per fer infants amb la ment oberta al món, infants que mentre llegeixen aixequen el cap i observin el que els envolta amb uns altres ulls.

La cita era a Vic, a una llibreria amb un nom (El petit tresor) que fa referència als objectes llibres, però de la mà de l’Stel·la i en Germán s’ha convertit en un gran tresor per a gaudi de tots nosaltres.

Què fan a “El petit Tresor”? Només cal que entreu al seu web (https://elpetittresor.com/) i ho entendreu. Un web ben cuidat, fàcil de navegar, que convida a capbussar-nos i entretenir-nos amb el que allà està escrit i fotografiat. Capbussar-se és una paraula molt adient perquè sovint l’emprem per explicar la diferència que hi ha entre surfejar (passar per sobre de la lectura sense arribar a acabar de trobar el missatge ocult) i submergir-se en les meravelles que trobem (amb una mica d’esforç) talment com si fóssim l’Alícia entrant al cau.

La sessió formava part d’un cicle que anomenen «Les Claus» i defineixen com a un marc formatiu i de reflexió que aplega temes vinculats al llibre, la literatura, els recorreguts lectors, l’educació, i altres disciplines. Tenen una periodicitat bimestral.

A la de dissabte van assistir quinze persones i ens vam centrar en les lectures dels infants d’edats entre els 3 i els 8 anys. Vam mostrar alguns bons llibres i vam fer propostes sobre com presentar-los.

En acabar, vaig anar a visitar la Biblioteca Pilarin Bayés (Pilarin sense accent), un espai diàfan, amb moltíssima llum. Aquell dia hi havia amb moltíssima gent.

Si passeu per Vic, atanseu-vos a la Biblioteca, a El Petit Tresor i a alguna botiga d’embotits (els fan boníssims).

«El Gegant nan i el Nan gegant» on tot és relatiu

He llegit aquesta darrera obra d’en Werner Holzwarth i en acabar m’ha vingut al cap el concepte de relativitat.

M’explico: No vull dir que Einstein volta pel llibre ni que estem davant d’un tractat de física, no!

Tampoc a la idea de percepció personal que tenim quan diem, davant d’un esdeveniment, que el temps passa més de pressa per a uns que per a d’altres. Per exemple, no fa gaire vaig acompanyar un amic a un concert de música d’un dels seus grups preferit (heavy metal!) i en acabar em dir que se li havia fet curt. En canvi, a mi em va avorrir molt i se’m va fer llarg (no li vaig dir, esclar!)

Em refereixo a quan afirmem el que sigui i ho podem comparar amb altres factors. Per exemple, si diem d’algú que està molt gras és perquè hi ha altres persones que no ho són.

Aquest és el nus del conte «El gegant nan i el nan gegant».

El relat comença a Gegantolàndia, un país de gegants com podria ser el regne de Brobdingnag que va visitar Gulliver en les seves famoses aventures arreu del món. S’explica que una criatura està a punt de néixer. Tothom espera la seva arribada amb alegria, fent els preparatius per a l’esdeveniment (mitjons llarguíssims, pastissos de la mida d’una roda de tractor, peluixos grandiosos, etc.)

Passem plana i veiem una llevadora cridant “os on non!” i en aquest moment ens adonem que els gegants parlem només amb la vocal “o” i fan que tot soni potent. Fa gràcia si ho dius en veu alta i cridant.
Al cap de poc temps, s’escampa la notícia que el bebè és petit i comencen a impacientar-se en veure que passen els dies, les setmanes, els mesos, i no creix. Proven diferents mètodes estrambòtics per mirar de fer-lo créixer: estirar-lo de braços i cames, donar-li beuratges fets amb saliva de girafa i arrels de sequoia i altres bestieses, però sense èxit.

I tornem al nus perquè, a Gegantolàndia, tenen els mateixos pensaments i impulsos que nosaltres i tot allò que és diferent ens decepciona o ens fa por.

Si esteu amb un grup d’infants, és un bon moment per aturar el relat i reflexionar sobre aquest tema.
Seguim. Acaba l’episodi i el Gegant nan ha d’abandonar el seu país.

Girem pàgina i una nova aventura comença a Nanolàndia, que ve a ser con la terra dels lil·liputencs dels viatges d’en Gulliver.

Sorprenentment, passa quelcom de semblant perquè li preparen regals, roba a mida dels nans, etc. i quan neix és molt gran. La història es repeteix, aquí parlen amb la lletra “i”. “Is in nin” crida la llevadora.

El nan gegant acabarà marxant del seu regne i caminarà perdut durant uns quants dies fins que es trobarà amb un altre nen que ve de Gegantolàndia. Imagineu-vos el final.

Les il·lustracions d’en Roger Olmos tenen el seu estil i ha afegit detalls que fan créixer el relat. La paleta de colors suaus contrasta amb algunes expressions dels personatges que poden semblar estranyes. Juga amb la idea de mostrar els contrastos del relat: colors suaus-expressions rudes.

L’àlbum és de mides generoses, amb imatges a sang que presenten diferents perspectives i maximitzen el que es vol explicar, convidant a mirar-les diverses vegades.

Lectura recomanada a partir de sis anys.

LES DADES:
Títol: El Gegant nan i el Nan gegant
Autor: Werner Holzwarth
Il·lustrador: Roger Olmos
Traductors: Patric de San Pedro i Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 48
Barcelona, 2024

Lectures situades a les illes, a la revista Graó 6-12

Fa un parell d’anys, l’editorial GRAÓ va començar un nou camí per fer les revistes més accessibles i flexibles i combinar el paper amb la pantalla. D’aquesta manera la revista està sempre oberta i es poden anar incorporant articles, idees, suggeriments, opinions, etc. Resulta molt pràctic i es fa l’accés als continguts més senzill.

Els articles que he anat escrivint (el primer fa divuit anys) ara els anirem veien en digital i, alguns, els que pertanyen al monogràfic, també en paper (quatre al curs).

La gràcia de les revistes com Graó rau, especialment, en la seriositat dels articles que passen per diversos filtres abans no veuen la llum a diferència dels continguts que, de vegades, es pugen a Pinterest, Facebooks i altre plataformes.

La revista GUIX (mítica) ara es diu GRAÓ 6-12 i continua essent (com ells mateixos diuen) “una eina útil i indispensable amb tot el que necessites saber per a acompanyar i potenciar el desenvolupament integral dels nens i nenes en aquesta etapa crucial, a partir de temes com aprendre a llegir i escriure, el desenvolupament de les habilitats matemàtiques o promoure habilitats per a la vida com conèixer i gestionar les seves emocions”

En aquesta línia, trobareu “Rom, rom, rom, la botella de rom. Les illes a la literatura infantil i
Juvenil”
un recull de bones lectures que vam elaborar amb les companyes del Grup de Treball “Passió per la lectura”, al voltant de les illes.

L’article comença així:


No hi ha res pitjor que una persona del continent imitant el que creuen que és la pronunciació de les Açores!
Comissari Francisco (Rabo de peixe)

Robert Louis Stevenson va escriure L’illa del tresor, una de les millors novel·les d’aventures, i ell mateix va viure els seus darrers anys -els més feliços, diuen- a l’illa de Samoa. L’illa del tresor és el primer títol, juntament amb Robinson Crusoe, que ens ve al cap quan pensem en una història que passi en una illa. Però n’hi ha més, moltes més, perquè la literatura infantil i juvenil, sortosament, ens forneix de tota mena de relats i de tota mena d’aventures que passen en diversos llocs.

Si tenim en compte la definició del DIEC trobem poc més que una frase que fa referència a la seva orografia: «Porció de terra voltada d’aigua de tots costats, més petita que un continent». És la mateixa definició que trobem al Diccionario de la RAE («Porción de tierra rodeada de agua por todas partes»).

A l’Encyclopaedia Herder hi trobem algunes pistes: «Per les seves particularitats geogràfiques, les illes evoquen llocs paradisíacs separats del món profà; no s’hi arriba fàcilment, cal un perillós viatge i, amb ell, una iniciació». Es refereix a les illes com a símbol, com a idea que plana pel nostre imaginari col·lectiu, idea que ja era present a la ment dels descobridors d’Amèrica que van creure haver trobat el «nou món», l’illa dels benaurats, un lloc pròpiament utòpic, misteriós.

Enfront d’aquesta idea de lloc físic es troba tot un món interior que en paraules de J.E. Cirlot ens porta a entendre «l’illa com un símbol d’aïllament, de solitud i de mort».

Sigui com sigui, les illes són un referent literari universal en totes les cultures i trobem diferents al·legories que, segons l’escriptora Cristina Peri Rosi, podem classificar en:

L’illa com a paradís o utopia. És un paradís perdut o un paradís somiat.
L’illa com a presó, com a exclusió, com a marginació, com a desterrament o estranyament. No és casualitat que alguns dels penals més sinistres de la Terra es trobin en illes.
L’illa com a interioritat, com a reducte últim de la subjectivitat, com a espai inalienable del jo.

En un altre aspecte de la simbologia de l’illa, aquesta apareix com el lloc d’allò estrany, fantàstic i irreal. De vegades, del que és indefinible.

Els relats que succeeixen a les illes, a més de contenir una gran dosi d’aventura i de misteri també són un bon recurs per aprofundir en aspectes relacionats amb l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural, i també amb l’àrea de llengua i literatura…

A continuació, l’article inclou unes quantes lectures relacionades i dividies en cicles educatius. El podeu llegir en digital a la GRAÓ 6-12 del mes de setembre.

75 números… i segueix navegant!

L’any 2004 vaig coincidir amb la Conchi Jiménez en unes jornades sobre biblioteques escolars a Fuenlabrada i vaig tenir la primera notícia que s’estava preparant el llançament d’una revista sobre temes bibliotecaris. Han passat gairebé vint anys i encara recordo que li vaig dir que si arribaven al número quatre tot aniria bé. Estadísticament, hi ha un munt de projectes que es queden en un parell o tres números.

Un any després va començar a navegar “MiBiblioteca”, una publicació trimestral, en format paper, on es tracten temes relacionats amb el sector bibliotecari. I, com qui no vol la cosa, ja han arribat al número 75.
Em sento agraït i content d’haver pogut col·la borar en aquesta revista en dues sèries llargues que em van tenir ocupar un bon grapat d’anys. Primer va ser la sèrie d’article sobre “La biblioteca escolar de la A a la Z” on a cada número aprofundia sobre un aspecte organitzatiu i de funcionament de la biblioteca escolar de qualitat. Després vaig fer una altra sèrie de 22 números on, a cada revista, comentava una pel·lícula on apareixia una biblioteca. Em vaig divertir molt.

Ara es poden consultar totes les revistes amb tots els continguts complerts. Només cal entrar al repositorio Gredos de la Universidad de Salamanca, o a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

Moltes felicitats a tot l’equip i un record a les persones que ens han anat deixant pel camí!

En aquest especial 75 anys han recuperat alguns articles històrics com el que li van fer a Francisco Ibáñez, el pare de Mortadelo i Filemón.

El sumari del número 75, a continuació:

El web de la revista:
https://sites.google.com/mibiblioteca.org/revista-mi-biblioteca/inicio

«Dos per a mi, un per a tu», a l’Ofici d’Educar

Ahir, als llibres per somiar vam presentar aquest àlbum per a infants de tres a sis anys. Com estem en temps de tardor i malgrat no hi hagi bolets als boscos de Catalunya, ens va semblar adient per aquestes dates.

El llibre explica que l’ossa gran troba tres bolets al bosc i els porta a la casa que comparteix amb en Mostela. Aquest es posa molt content i cuina els bolets amb sal, pebre i tot el que calgui. Quan porten els bolets a taula, l’ossa comença a repartir: «Un per a tu i un per a mi. I un altre per a mi. És el més just. Jo soc grossa, necessito menjar més.»

La mostela s’enfada perquè opina que ella és petita i ha de créixer i el segon bolet ha de ser per a ella. I comença una discussió sobre qui s’ha de menjar el bolet. Ambdós tenen les seves raons i no es posen d’acord. Tots dos argumenten el perquè s’han de menjar el tercer bolet i tos dos sembla que tenen dret a menjar-se el bolet.

Hi ha molts detalls que ajuden a comprendre millor què està passant: les estovalles que es van arrugant, o la guineu apareix discretament per la banda superior esquerra i veiem com es va atansant allà on dinen els protagonistes.

I , com sempre, fem una pregunta relacionada per participar el concurs de “Llibres per somiar” i entre els qui participin farem un sorteig i regalarem el llibre, gentilesa de l’editorial. En aquest cas, de HarperKids.
La pregunta en qüestió és:

Qui es menja el tercer bolet?

Podeu enviar un correu amb la resposta a loficideducar@ccma.cat fins diumenge 12 de novembre i entrareu al sorteig del llibre.

La guanyadora de l’anterior concurs, del llibre «MEMENTO MORI» és la Rosa Maria Vila. L’ Enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/dos-per-a-tu-un-per-a-tu-de-jorg-muhle/audio/1187157/

Si teniu ocasió, feu una visita al web del programa i veureu els canvis. Ha quedat xulíssim! Cliqueu a:

https://www.ccma.cat/3cat/lofici-deducar/

i també podeu escoltar el programa sencer que va sobre “Com recuperar el desig sexual de la parella amb fills?

Amb l’arribada dels fills falta temps, s’acumula el cansament i apareixen nous rols i responsabilitats, i cau en picat el desig sexual. Gairebé la meitat de la població creu que les seves relacions sexuals empitjoren després de tenir criatures; el desig sexual disminueix un 61% en les dones i un 30% en els homes. Com es pot recuperar la intimitat, la connexió i la sexualitat amb la parella amb fills? En parlem a “L’ofici d’educar” amb les psicòlogues, sexòlogues i terapeutes de parella Marina Castro i Montse Iserte; la sexòloga Sonia Encinas, autora de “Feminidad salvaje”, i el psicòleg i sexòleg Ignasi Puig Rodes. El Sergi Vives ens explicarà com aconsegueixen trobar un moment per “fer-ho” sent pares de bessones.

Podeu seguir el programa clicant a :

https://www.ccma.cat/3cat/5-trucs-per-recuperar-el-desig-sexual-de-la-parella-amb-fills/audio/1187138/