Bárbaro, de Renato Moriconi

BÁRBARO PORTADAHe quedat fascinat pel llibre Bárbaro.

No m’ho pensava quan el vaig tenir a les mans però…
És un llibre sense text de format vertical en el que es veu un bàrbar i el seu cavall que s’enfronten a cadascuna de les pàgines amb tota una sèrie de monstres i bèsties terribles.
Però el bàrbar i el seu cavall van amunt i avall en una mena de dansa regular, monòtona, ara a la cantonada superior dreta, després cap avall a la part inferior i tornem-hi. El bàrbar va moment el braç i l’espasa però el cavall sempre està igual.
Desprès s’enfronta a les plantes carnívores i cap al final hi ha unes sorprenents pàgines en blanc que anticipen el meravellós final… que no revelarem, of course!
Un llibre recomanble per a totes les edats. No és casualitat que fos mereixedor del Premi Cuatrogatos 2016.

LES DADES:
Bárbaro
Moriconi, Renato
FONDO DE CULTURA ECONÓMICA (FCE)

barbaro-interiores

05

Una llegenda de Sant Jordi

CobertaSanJordiCrec que no sóc l’únic a qui agrada mirar les guardes interiors dels llibres i comparar-les. Sovint estan molt ben pensades i aporten informació sobre el conte.
Unes de les més originals i més ben treballades que he vist darrerament són les de la versió de la llegenda de Sant Jordi que acaba de publicar Andana. El disseny de la guarda posterior, especialment, és espectacular.

DSC04631
La història és una variació sobre la coneguda llegenda. Comença amb la trobada d’una nena amb un nen que sembla trist i que s’està en una platja, a la vora del mar.

DSC04635

La nena el convida a jugar. Al fons s’albira un penyal que recorda molt, per la forma, al de Gibraltar. Tots dos infants comencen un joc molt especial. Amb les seves mans construiran un castell de sorra enorme, amb un rei… i així s’inicia la llegenda:

Vet aquí que una vegada en una terra molt llunyana, a l’altra banda del mar, hi havia un país molt ric amb un castell enorme. Un dia un drac va arribar al castell i va atemorir tota la gent de la comarca…

DSC04634 La història segueix pels viaranys de la coneguda llegenda però amb una aportació gràfica en forma de fotografies mesclades amb collage i il·lustracions que combinades amb una segona lectura la fan força interessant.
En Joan Portell ha escrit un final sorprenent i que ens porta a la reflexió i a la comparació i que lliga perfectament amb la (crua) realitat actual.

LES DADES:
Autor: Joan Portell
il·lustrador: Sebastià Serra
Fotògraf: Carles Serra
Edat recomanada: + 5 anys
ISBN: 978-84-16394-28-9
Idioma: Català
Format: 24,5 x 25 cm. Tapa dura
Pàgines: 38 a color.
Primera edició: Març 2016

El diario de la caja de fósforos

diario 1El diario de la caja de fósforos
Paul Fleischman
Il·lustracions: Bagram Ibatoulline
Editorial Juventud, 2013

El passat dimarts vam tenir una trobada amb mestres i bibliotecàries a Can Butjosa. Vam poder conversar un bon grapat de llibres i un dels que van tornar a aparèixer i que fa temps que vinc recomanant és EL DIARIO DE LA CAJA DE FÓSFOROS, una meravella adreçada als alumnes de cicle superior -i estirant una mica als de quart de primària. Me n’adono que no n’havíem parlat en aquest blog i passo a esmenar l’oblit.
El diario de la caja de fósforos és un àlbum il·lustrat escrit per Paul Fleischman i il·lustrat per Bagram Ibatoulline que narra la vida d’un immigrant italià des que és menut i analfabet fins que fa el llarg viatge a la recerca d’una nova vida, amb els seus pares, a Nova York.
En aquest conte moltes persones es poden veure emmirallades perquè el que explica ha estat (i encara és) força habitual. Malauradament ho estem vivint aquests mesos amb els sirians que fugen de la guerra.diario2
Aquest personatge analfabet va guardant en capses de llumins objectes que li són significatius i que li van recordant moments, situacions i persones que l’han marcat. El propi autor, en Paul Fleischman explica com va sortir la idea. Diu:
Va ser fa dues dècades que la meva amiga Kathy Chilton em va presentar al seu company, l’artista Gary Hamel, el qual va mostrar-me una caixa de cigars que contenia diverses dotzenes de caixes de llumins i cada una d’elles evocava algun dels seus viatges, amb la data i el motiu de la celebració. Tot i que mai ens havíem vist, vaig ser prou agosarat per demanar-li si em podia deixar jugar amb la idea. Em va dir que sí i la meva ment va començar a brunzir perquè la tasca més difícil d’un escriptor no és trobar una idea, sinó decidir què fer amb ella.

diario3

diario4
En Paul Fleischman és un amant de caixes i va fer una sèrie de teatres amb caixa de llumins. Són petits i es podem guardar en qualsevol lloc, com el diari del conte. Si en voleu veure un, aquí el teniu… al nen-besavi del conte El diario de la caja de fósforos li hagués agradat tenir-ne un.

Us animo a que penseu com treballar aquest conte amb els vostres alumnes… segur que se us passa pel cap alguna cosa relacionada amb els infants que han vingut d’altres països o potser us atreviu a demanar a cadascú que porti una capsa de llumins amb algun objecte significatiu de la seva vida i l’expliqui als companys.

Molt recomanable!

Una mirada al web dePaul Fleischman: http://www.paulfleischman.net/

Una mirada al web de Bagram Ibatoulline: http://www.bagramibatoulline.com/

Amor en la biblioteca, poema de Liliana Cinetto

20151024_115901Les biblioteques escolars són espais únics de foment i promoció de la lectura i des d’on sorgeixen propostes didàctiques que permeten als alumnes apropar-se al món de la literatura des d’una nova perspectiva. “Amor en la biblioteca” és un projecte que neix des de la biblioteca escolar i que dóna la volta a la manera d’entendre la poesia cedint el comandament a la direcció de l’alumne.

El Grup de Treball de Biblioteques Escolars del Servei Educatiu Ciutat de Badalona són un grup de mestres que creuen en les biblioteques escolars (i en la necessitat que tots els centres escolars en disposin d’una, amb un projecte ferm i coherent i recursos per a la seva gestió i dinamització). Aquest col·lectiu té com a objectiu final la creació d’una xarxa municipal de biblioteques escolars que, en coordinació amb l’administració local i la xarxa de biblioteques públiques municipals, permeti crear i desenvolupar a cada centre un projecte de biblioteca que fomenti el gust per la lectura, la imaginació i la creativitat i desperti l’esperit crític a partir de propostes didàctiques que ho afavoreixin.

20151024_115853Durant aquest curs estan desenvolupant tota una sèrie d’estratègies basades en projectes i propostes pedagògiques que han d’ajudar-nos a aconseguir-ho. Una de les activitats que van funcionar el curs passat va ser el projecte “Amor en la biblioteca”, un projecte que parteix de la reinterpretació del poema de la Liliana Cinetto.20151024_115912

El projecte capgira la manera habitual de treballar la poesia. Habitualment, es demana als alumnes que escriguin un poema sobre un tema determinat i amb una mètrica específica però en aquest projecte la mecànica és inversa i són els alumnes qui, a partir del que els hi suggereixen els versos i les diferents estrofes, creen il·lustracions que reinterpreten el text.

En aquesta activitat hi van participar 10 centres educatius que van il·lustrar el poema que es complementa amb una pista d’àudio en la que es pot escoltar als alumnes llegint el fragment de la poesia que han il·lustrat i que es pot reproduir llegint un codi QR que apareix al costat de la il·lustració.

L’experiència l’explica perfectament l’Albert Correa, company de l’escola Sant Andreu de Badalona, a la revista GUIX del mes de març que és d’on he extret la informació.

El poema Amor en la biblioteca pertany al llibre “ 20 poesías de amor y un cuento desesperado” i diu així:

Cuentan que cuentan que había
una vez una princesa
que vivía en un estante
de una vieja biblioteca.
Su casa era un cuento de hadas,
que casi nadie leía,
estaba entre un diccionario
y un libro de poesías.
Solamente algunos chicos
acariciaban sus páginas
y visitaban a veces
su palacio de palabras.
Desde la torre más alta,
suspiraba la princesa.
Lágrimas de tinta negra
deletreaban su tristeza.
Es que ella estaba aburrida
de vivir la misma historia
que de tanto repetir
se sabía de memoria:
una bruja la hechizaba
por envidiar su belleza
y el prícincipe la salvaba
para casarse con ella.
Cuentan que cuentan que un día,
justo en el último estante,
alguien encontró otro libro
que no había visto antes.
Al abrir con suavidad,
sus hojas amarillentas
salió un capitán pirata
que estaba en esa novela.
Asomada entre las páginas
la princesa lo miraba.
Él dibujó un sonrisa
sólo para saludarla.
Y tarareó la canción
que el mar le canta a la luna
y le regaló un collar
hecho de algas y espuma.
Sentado sobre un renglón,
el pirata, cada noche,
la esperaba en una esquina
del capítulo catorce.
Y la princesa subía
una escalera de sílabas
para encontrar al pirata
en la última repisa.
Así se quedaban juntos
hasta que salía el sol,
oyendo el murmullo tibio
del mar, en un caracol.
Cuentan que cuentan que en mayo
los dos se fueron un día
y dejaron en sus libros
varias páginas vacías.
Los personajes del libro
ofendidos protestaban:
“Las princesas de los cuentos
no se van con los piratas”.
Pero ellos ya estaban lejos,
muy lejos, en alta mar
y escribían otra historia
conjugando el verbo amar.
El pirata y la princesa
aferrada al brazo de él
navegan por siete mares
en un barco de papel.

20151024_115906

La biblioteca escolar del CPI Santa Lucía de Moraña (Pontevedra)

portadamibiblioteca14Al darrer número de la revista Mibiblioteca hi ha un parell d’article relacionats amb la biblioteca escolar. De fet, és una secció on es van presentant experiències d’arreu d’Espanya. En aquesta número hi ha un article de dos companyes que treballen en una escola pública de Galicia, CPI Santa Lucía de Moraña (Pontevedra). Son la Claudia Mª Pernas i en Mateo Campos i l’article —Programas innovadores fuera del horario escolar: una experiencia gratificante gracias al voluntariado del maestro—, explica com s’aplica un programa d’innovació educativa que ells anomenen PROA (Programa de Refuerzo Orientación y Apoyo), com ho fan i què aconsegueixen.
És un article que demostra com encara cal confiar en el voluntarisme dels mestres i com, a molts llocs, es viu amb passió la feina d’educar, malgrat les limitacions pressupostàries, malgrat el poc recolzament social, malgrat l’aparent (lamentablement) poc interès de l’Administració Educativa.
L’article el podeu llegir clicant AQUÍ

Si vols saber el contingut de la revista, fes una ullada al sumari:
ACTUALIDAD BIBLIOTECARIA
OPINIÓN
* M de Miscelánea y B de Biblioteca. “Algunas cosas buenas”. GLORIA PÉREZ SALMERÓN
* Estanterías. “Libros que no son del todo libros”. ESPIDO FREIRE
* Es impresionante, pero no es la guerra. PEDRO VALVERDE OGALLAR
* La palabra mágica es OPEN: Acceder a recursos de información. VIRGINIA ORTIZ-REPISO.
* Partidos políticos y bibliotecas… INMACULADA RUIZ

REPORTAJE
* Un palacio de ensueño para libros multinacionales. La Biblioteca del Congreso de Washington. MARIDES SOLER

ENTREVISTA MB
* Entrevista a Tomàs Baiget, director de la revista científica _El profesional de la información_. POR CONCHI JIMÉNEZ

BIBLIOTECAS PÚBLICAS
* “Zorrilla es nombre de escritor”. SUSANA RAMOS
* Los Fundamentales. Las bibliotecas de las vidas de los lectores. MARÍA ANTONIA MORENO MULAS
* Tejiendo una red de oportunidades. VERÓNICA MILLAS RICO, VIRGINA
CIERCO APARICIO

BIBLIOTECAS ESCOLARES
* Bibliotecas y Centros de Documentación de los CEFIRE: 30 años de servicio de la comunidad educativa de la Comunidad Valenciana. LEONOR
RODRÍGUEZ MARTÍNEZ Y CLARA E. MARTÍNEZ TEVA
* Programas innovadores fuera del horario escolar: una experiencia gratificante gracias al voluntariado del maestro. CLAUDIA M.ª PERNAS
PICO Y MATEO CAMPOS VALCÁRCEL

BIBLIOTECAS UNIVERSITARIAS
* La biblioteca te guía. Un proyecto de marketing bibliotecario en la Universidad de León. LETICIA BARRIONUEVO Y LUIS IGNACIO MARTÍNEZ
* _En la biblioteca universitaria con… _Luis Arias. Biblioteca de la Facultad de Educación de la Universidad de León_ _

TECNOLOGÍAS
* _Booktube_. Lectura juvenil por un tubo. GEMMA GARCÍA DE LAMO.

OTROS ESPACIOS DE LECTURA
* Bibliovega el fruto de los libros, la biblioteca del mercado de abastos chileno. YORKA VEGA SEPÚLVEDA.

BIBLIOTECAS CON PASADO Y CON FUTURO
* Biblioteca de la Fundación Joaquín Díaz. JOAQUÍN DÍAZ

BIBLIOTECARIOS INSIGNES
* Henry Miller, el más provocador de los bibliotecarios. HONORIO
PENADÉS

RECOMENDACIONES
– Hablemos de libros
– Novedades

CITA CON LA BIBLIOTECA
– La caída del Museo Británico. DAVID LODGE

BIBLIOTECAS DE MI VIDA

– “Me gustaba ir a casa de una amiga donde tenían una biblioteca espectacular, y lo envidiaba”. Entrevista a Edurne Pasaban, deportista

BIBLIOTECAS DE PELÍCULA
– Los elefantes no existen. “La guerra de las galaxias. Episodio II: El ataque de los clones” (George Lucas). JAUME CENTELLES PASTOR

CARTAS A MI BIBLIOTECA
* Imagínate que te nombran ministro/a de Cultura, ¿cuál sería tu primera medida para mejorar las bibliotecas del país?

B7 Green_logo

 

Els calçotets de l’ós blanc

Els-calçotets-de-los-blancUn dels llibres que m’ha fet riure més darrerament és “Els calçotets de l’ós blanc” en el que un ós ha perdut els calçotets i el seu amic ratolí l’ajuda a buscar-los.
L’ós no recorda com eren i, a mesura que anem passant pàgines veiem a través d’uns troquel·lats uns altres calçotets que hem d’endevinar de qui són. És un joc molt divertit perquè hi ha calçotets genials (amb dibuixos de llaminadures, amb molts colors, amb puntets, etc.) Especialment emotiva és la pàgina on apareixen uns calçotets amb dibuixos de pastanagues que corresponen al conill i que recorden un altre llibre preciós com és La veueta.
Aquest àlbum-il·lustrat crec que serà un llibre de culte per a molts de nosaltres. El format és perfecte. Forma allargada i paper setinat en un color neutre però molt càlid en el que es destaquen els colors potents dels animals i dels calçotets.
Pot semblar un tema vist perquè és habitual que els personatges dels llibres per a nens petits vagin a la recerca de l’objecte perdut (el xumet, la joguina, la mare,…) però aquí és força sorprenent la manera com està presentat.
Els autors són un parell de dissenyadors japonesos que signen amb el pseudònim Tupera Tupera. Aquest és el primer àlbum il·lustrat que es publica en català.
La lectura de “Els calçotets de l’ós blanc” m’ha fet feliç. El recomano perquè té moltes sorpreses i és perfecte per jugar i llegir amb els més petits de la casa.

os blanc

Al web de l’editorial Andana podeu descarregar un retallable per jugar amb els calçotets de l’ós blanc.

Us deixo un vídeo molt bonic de com llegir el llibre als infants. Està en anglès però val la pena veure com s’expressa la lectora.

smarreta papallona RetallableOS

Àlbum per a dies de pluja

Àlbum1Per indicació de la meva amiga Màriam, vaig anar a la Casa del libro de la Rambla Catalunya a veure els originals que exposa durant el mes de febrer, l’autor-il·lustrador Dani Torrent.
No coneixia l’obra d’en Dani Torrent i em va agradar força. Ell voltava per allà i em va explicar que té uns quants contes publicats a Catalunya però també a França i altres països.
Em vaig comprar un dels seus llibres: Àlbum per a dies de pluja. És preciós i vaig pensar en com les grans editorials ocupen els millors espais a les llibreries evitant que veiem molts llibres com el que comento i que estan amagats entre el marasme de novetats i d’ací a uns mesos passaran al bagul dels records.
I és una llàstima perquè aquest Àlbum per als dies de pluja, és molt bonic, tant el text com les il·lustracions.
El text ens parla d’un infant, un nen, que explica en primera persona:
Hi ha gent a qui no li agrada quan s’acaben els vacances però jo sempre dic que l’últim dia d’estiu és el meu preferit. De vegades no em creuen, però és clar, jo tinc les meves raons.album3
I comença a explicar que aquell dia és el seu aniversari és motiu de reunió de tota la família. Aquest any l’oncle Ramón li ha regalat una màquina de fer fotos i aquesta és l’excusa de la que es val en Dani per anar presentant tota la família del noi amb uns dibuixos aquarel·lats molt emocionants, sobre un paper que li dona un aspecte vintage, molt antics.
Crec que la idea del conte és la d’estimar el moment present i de recordar les estones bones compartides amb les persones estimades.
Si voleu saber més d’aquest autor podeu entrar al seu web: http://www.danitorrent.com i podreu saber que va néixer a Barcelona el 1974, i que s’ha format artísticament estudiant disseny, història de l’art i fent cursos de direcció cinematogràfica. Sovint ell mateix escriu el text, com en aquest cas i també en títols com ara Piu-piu, Mi abuelo Carmelo i El misterio de la madre abogada.

Si passeu per la Casa del Libro encara hi sou a temps de veure alguns originals d’aquest llibre.

album4

album5

Les imatges corresponen al llibre Àlbum per a dies de pluja.

La biblioteca d’aula

Sempre hem defensat el bon funcionament de la Biblioteca Escolar però això no treu que considerem que la Biblioteca d’Aula també és necessària. No hi ha oposició, ambdues són importants, són com baules d’una cadena.

Les biblioteques d’aula tenen alguns avantatges respecte a la biblioteca general d’escola. Ara, el Ministerio d’Educación de Xile, dins del seu Plan Nacional de Fomento de la Letura acaba de publicar un document prou interessant que han titulat BIBLIOTECAS DE AULA : COMO MANTENERLAS ACTIVAS (Guia para educadores de párvulos de los nivels de transición) que fa un repàs a diverses qüestions relacionades:

  • On es poden buscar recursos per comprar llibres nous?
  • Quins criteris utilitzar a l’hora de seleccionar llibres?
  • Com organitzar l’ambient perquè el treball a la biblioteca sigui cada vegada més interessant i productiu?
  • Com treure el màxim profit a un petit espai per disposar llibres?
  • Com comprometre els equips directius

I altres qüestions que poden resultar útils.

BIBLIOTECAS DE AULA : COMO MANTENERLAS ACTIVAS és un bon document que el podeu descarregar clicant AQUÍ

Per aquells que encara no teniu clar com posar en marxa la Biblioteca d’Aula us fem a mans, també, un altre document que us pot ajudar en fer les primeres actuacions. És un document de l’Escola Sant Josep – El Pi de l’Hospitalet que podeu descarregar AQUÍ

Book-iPad-wallpaper-The-Old-Library

El Laboratori de lletres i imatges

logo_guixA la revista GUIX (AULA en castellà) del mes de febrer de 2016 hi ha un petit article de la Glòria Gorchs, bibliotecària de la biblioteca Roca Umbert de Granollers on explica què són els Laboratoris de lletres i imatges i ho exemplifica amb l’intitulat FLORS!

Transcric una part de l’article que ha escrit la Glòria:

Sota el nom de Laboratoris de lectura, les biblioteques públiques han ideat un nou model d’activitat que busca la complicitat de les famílies per viure experiències al voltant dels llibres. Aquests laboratoris són un camp d’aprenentatge i descoberta pels propis bibliotecaris i alhora, l’oportunitat de treure dels prestatges i posar en circulació llibres de gran qualitat.

CapLabLletresImatges1Tot i que no és fàcil definir els Laboratoris de lectura, perquè justament busquen sorprendre i trencar motllos, podríem dir que són:
“Espais de creació (per a famílies) que conviden a experimentar al voltant de la lectura entesa en el sentit més ampli del terme: llegir amb tots els sentits, la lectura d’imatges i sons, la creació literària com un joc i la imaginació poètica com a forma artística”.

CAM00763-1030x360

Els laboratoris van néixer com a resposta a tres grans neguits:
• Per una banda ens preguntàvem si totes les activitats que es duien a terme a les biblioteques eren realment de promoció lectora i/o cultural.
• Per l’altra, teníem la sensació que els pares s’implicaven i interactuaven poc a les activitats.
• I per acabar, pensàvem que a vegades s’externalitzaven les activitats a empreses o narradors que, tot i ser de qualitat, no sempre responien a les necessitats de la biblioteca.

Els laboratoris de lectura han capgirat una mica tot això i s’ha dissenyat unes activitats que extreuen tota l’essència a tota mena de llibres: Àlbums il·lustrats, poesia, prosa, però també teatre, música, dansa, plàstica… totes les formes d’expressió al servei de la lectura.

Els laboratoris també són una formació encoberta per als pares, un acompanyament per a que descobreixin, d’una forma plaent i a través del joc, que els bons llibres generen diàlegs i donen respostes als neguits dels infants.

glòria gorchsTot i que cada biblioteca adapta els laboratoris a la seva personalitat, sí que hi ha unes constants que defineixen el seu ideari :

– El llibre és la font d’inspiració, el punt de partida i el d’arribada. Sense llibres, no hi ha laboratori.
– La presència física del llibre facilita la trobada entre els infants i els adults. Aquests moments de lectura compartida són irrenunciables.
– Els llibres són el motor d’una experiència que pot incloure o no un taller plàstic però que no té en cap cas el producte com a objectiu. Allò que importa és el procés.
– La recerca de la bellesa en la presentació, la cura de l’estètica de l’espai i la creació de rituals són claus per aconseguir l’efecte sorpresa.
– Es busca crear experiències especials, afectives i vivencials al voltant de la lectura i els llibres, que perdurin a la memòria dels infants.

I, a continuació ens presenta una de les sessions realitzada a la Biblioteca, que podeu veure juntament amb moltíssimes altres al seu blog: http://wp.granollers.cat/lablletresimatges

PORTADA GUIXPodeu veure l’article sencer clicant AQUÍ o, millor encara, comprant la revista perquè n’hi ha d’altres de molt bons i que val la pena llegir.

Història de la bicicleta d’un home llargandaix

Portada Bicicleta llangardaix.inddL’autora d’aquest relat, la Fina Casalderrey, escriu a la dedicatòria “…relat amb gust de pastís de xocolata negra i de suc de llimona amb sucre” i és aquest el gust que et queda quan acabes de llegir la història del nen que té un nom molt gran, Mundo, i que viu en un poble de Terol, Albarracín, amb una mare que muny cabres i fa formatges i un pare, pastor d’un ramat de mil cinc-centes ovelles.
La novel·la comença quan el nen té deu anys i molts somnis al cap. En Mundo és eixerit, intel·ligent i bon jan i un dia coneix a en Camilo, un treballador de la companyia de telèfons que passa pel seu poble instal·lant els pals que aguantaran els fils telefònics. Aquest home, amic del pare del nen, es desplaça amb una bicicleta (la que dóna títol al llibre) que tindrà una importància cabdal en els darrers capítols:

img103“…tenia una barra central que anava des del manillar fins al seient i de la barra penjava una maleta negra amb la paraula TELEFONOS en lletres majúscules i un número a sota, 217. Tot escrit en blanc. Darrera del selló, al portaequipatges, hi duia molts cinturons curtets i amples….”

La novel·la se situa en els mesos previs a l’esclat de la Guerra Civil on la misteriosa desaparició del pare del nen, situa un escenari on els silencis, les mirades dels veïns, les denúncies, les traïcions i les complicitats formen una teranyina de situacions molt ben explicades, molt sentides i que ens arriben al cor, sense caure en artificis narratius fàcils o previsibles.
El personatge d’en Camilo, el zelador de telefonia, amic de la família, que ensenya al nen a anar en bicicleta i el fa pujar dalt d’un dels pals de telèfons, esdevé clau perquè les seves anades i vingudes permetran que el nen i la seva mare tinguin coneixement del seu pare mitjançant uns llibres que contenen missatges ocults; uns llibres de poesia que són un homenatge a Miguel Hernández (El rayo que no cesa i Viento del pueblo). També hi ha referències al conte que el poeta va escriure a la presó, sobre paper higiènic, per al seu fill Manolillo (El potro oscuro) sobre paper higiènic.

“El conte acabava dient:
I van anar galopant i galopant i galopant.
Li va semblar una història bonica. La va posar sobre la tauleta amb cura. Aquell paper era fràgil com les ales d’una papallona.”

img104

Una història molt ben escrita, farcida d’imatges poètiques, i que serà una de les lectures comentades en els propers mesos. L’he llegit d’una tirada i crec que és molt recomanable, especialment a partir de cinquè de primària.
El llibre, traducció de l’original gallec historia da bicicleta dun home lagarto, el podeu trobar en català publicat per Nandibú, amb il·ustracions de Dani Soms.
Més informació de l’autora a http://fina.casalderrey.com/

fina_casalderrey_foto_portada_2013