13 Desembre 2016 by jcentell

Lectures recomanades per al cicle mitjà. Nadal 2106

Lápices primos
José A. Ramírez Lozano. OQO
Per escriure utilitzem llapis, bolígrafs, plomes, retoladors, guixos… però, què passaria si provèssim a fer-ho amb els cosins dels llapis? Quins són? Això és el que ens presenta Lápices primos, amb una gran dosi d’imaginació i fantasia.
Perquè es pot escriure i dibuixar amb altres estris i elements de la vida quotidiana. Es pot dibuixar amb una canya de pescar? Es poden escriure històries amb una agulla de fer mitja? I tant! Les possibilitats són infinites i les anem descobrint pàgina rere pàgina acompanyades d’unes imatges que conviden a la seva contemplació perquè la proposta plàstica de la Natalie Pudalov no ens deixa indiferents amb la quantitat de detalls que s’amaguen a totes les pàgines.

Dues ales
Cristina Bellemo. Combel
Un matí, el senyor Guillem es troba unes ales al seu jardí. «De qui deuen ser?», es pregunta. Però ningú no les reclama, ningú no en sap res. Fins que un dia s’atreveix a tocar-les i es desperten els seus records. Una història filosòfica i poètica sobre el final de la vida, sobre la mort.

El Club dels Estranys
Jordi Sierra i Fabra. Cruïlla
L’Hug és tartamut i en Bernat, dislèxic. El perdonavides de la classe els fa la vida impossible perquè els veu diferents dels altres. Per això, els dos amics decideixen fundar un club, per sentir-se menys sols i més segurs. Quina sorpresa tindran quan descobreixin que no són els únics que volen formar part d’aquest club!
Ser diferent dels altres, ser estrany, és normal. Per això, el més important és aprendre a riure’s d’un mateix. En realitat tots som estranys, perquè tots som diferents. Cadascú és com és.

Brisca
Andreu Martín. Cruïlla
La Paula va a passar el dia a la granja dels oncles. Mentre passeja pel bosc amb els pares esclata una tempesta, i la Brisca, la seva gosseta, es perd. Passen les hores i els dies, i la Brisca no torna a la granja, cosa que desespera la Paula. Alhora, per aquella zona es comença a parlar d’una colla de gossos salvatges que ataquen els animals de les masies i també les persones. Pot ser que la Brisca s’hagi ajuntat amb aquesta gossada? Això voldria dir que està viva… Però, si corre amb aquests gossos salvatges, és que ella també és capaç de fer mal a les persones?

Espera’t, Miyuki
Roxane Marie Galliez. Joventut
És el primer dia de la primavera i la Miyuki vol veure com floreix el jardí del seu avi. Però una de les flors triga massa a obrir-se, segons la Miyuki… Llavors decideix sortir a buscar l’aigua més pura per ajudar-la a obrir-se. La Miyuki es passa el dia corrent impacient, en una recerca desesperada, i es perd l’espectacle de la primavera…
Un bell conte per aprendre l’art de la paciència i de la contemplació.

La pajarera de oro
Anna Castagnoli. BFE
La Valentina és la filla de l’Emperador, que viu envoltada de criats espantats dels seus impossibles desitjos. Cada desig es converteix en una ordre, perquè Valentina és una nena prepotent i terrible, una princesa d’odi i de sang.
La princesa col·lecciona objectes però sobretot ocells. Centenars de meravellosos i exuberants ocells engabiats, que es converteixen en el seu luxós caprici, exòtics exemplars alats, símbols de la seva solitud. Els criats viatgen per tot arreu per trobar els ocells més esplèndids i per acontentar els desitjos de la Valentina. Durant els viatges alguns perden la vida i altres, en tornar, són decapitats. Fins que un servent, intel·ligent i astut, li regala l’ou d’un ocell que parla. La felicitat i l’esperança il·luminen la vida de la princesa. Haurà de tenir cura de l’ou…

Els mitjons de l’ogre
Maria Carme Roca. Jollibre
En Maties és un ogre que s’adona que, des de fa un temps, a cada bugada perd un mitjó. El fet l’inquieta i decideix buscar algú que l’ajudi a resoldre el misteri.

El viaje
Francesca Sanna. Impedimenta
El relat en primera persona del tortuós periple que emprendrà una família per escapar dels horrors de la guerra i poder formar una nova llar. El viatge d’una mare i les seves dues filles ens commou d’allò més amb les seves peripècies, malauradament tan properes.

Poemas de la oca loca
Gloria Fuertes. Kalandraka
El proper any reviurem la poesia d’una de les autores més estimada entre els infants, coincidint amb el centenari del seu naixement. En aquesta reedició podrem gaudir d’un grapat de poemes que comencen amb un “para dibujar…”

Gran i petit-1
Chanti. Nandibú
El llibre és un recull de les tires còmiques que expliquen la vida d’en Nacho, el centre de l’univers familiar fins que arriba el seu germà. Des d’aquest moment l’autor ens va narrant les aventures familiars però amb la mirada de l’infant. Hi surten els pares, els avis, els amics dels pares, la tieta, etc.
És realment brillant la manera com l’autor ens presenta les situacions quotidianes i els raonaments dels nens que tantes vegades sorprenen a casa i a l’escola.

11 Desembre 2016 by jcentell

Notícies de Xangai (Xina)

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) en el seu Manifest afirma que “La biblioteca escolar proporciona informació i idees que són fonamentals per tal de reeixir en la societat contemporània, basada en la informació i el coneixement. La biblioteca escolar dota els estudiants de les eines que els permetran d’aprendre al llarg de tota la vida i desenvolupar la imaginació, fent possible així que esdevinguin ciutadans responsables”.

A part d’aquest manifest, s’han publicat altres informes que demostren l’impacte positiu de la biblioteca escolar en els resultats dels estudiants. A més, hi ha molts indicadors que assenyalen que els mestres-bibliotecaris canvien positivament la vida d’una escola i ajuden a millorar el rendiment dels estudiants.
En una investigació que va fer en Ken Haycock l’any 2003 va mostrar que les escoles amb més llibres i amb un mestre-bibliotecari es correlacionen amb nivells de rendiment més alts. Les millores van ser encara més grans quan els mestres-bibliotecaris van col·laborar en l’ensenyament d’habilitats de lectura, escriptura i van participar en la gestió de la tecnologia dins de l’escola.

Aprofito l’avinentesa per comentar, novament, com una escola amb resultats baixos i poca valoració pot canviar amb la presència i l’empenta d’un mestre bibliotecari de qui ja hem anat explicant els seus èxits en anteriors entrades. Parlo d’en Daniel Becerra, company i amic que treballa a la Hong Qiao International School de Xangai http://www.hqis.org/
Com a mostra tres de les activats que estan fent aquest desembre.

Club de lectura amb pares i mares. Cada mare va recomanar 5 llibres a les altres mares. Els llibres que agraden més als seus fills!

Aquests propers dies tindran una sessió amb especialistes de EAL (especialista en lectura i llenguatge xinès) en que respondran a les preguntes dels pares i mares sobre els nivells de lectura, els nens bilingües, els millors llibres segons l’edat, problemes amb la lectura i l’aprenentatge … o qualsevol altra pregunta que puguin tenir.

Després, els dies 14 i 15 de desembre celebraran La Fira del Llibre GRAN! Durant to el dia, al llarg del passadís de l’entrada dues distribuïdors de llibres (Obido i Xangai Book Traders) que treballen amb diferents editorials presentaran els llibres de 0 als 16 anys, en xinès i bilingües.

Tres o quatre llibres recomanats per en Daniel i l’arbre de Nadal que els acompanya aquests dies.

8 Desembre 2016 by jcentell

Lectures recomanades per al cicle inicial. Nadal 2016

L’efímera
Stéphane Sénégas. Takatuka

Dos germans descobreixen un petit insecte molt divertit: una efímera. Busquen per internet i, quan saben que la seva nova amiga només viu un dia, decideixen fer mans i mànigues perquè aquest únic dia li sigui inoblidable, i la fan participar en tota mena de jocs i aventures…

Cinc minuts de tranquil·litat
Jill Murphy. Kalandraka

La senyora Gros només demana uns minuts de tranquil·litat a la banyera, ben calentona i plena d’escuma. Però els seus fills tenen tanta energia i fan tan d’enrenou com sempre i a la mare la pau li dura ben poc.

El señor zorro y el hilo rojo
Franziska Biermann. Los cuatro azules

El Señor Zorro s’h convertit en un escriptor d’èxit amb l’ajuda del seu amic, l’editor Señor Schultz. El Señor Zorro es dedica a vagarejar amunt i avall a la recerca de noves idees per als seus llibres. Tot el que veu i li passa pel cap ho va anotant en unes llibretes d’apunts però un dia les llibretes li desapareixen i creu que la seva carrera com a escriptor s’ha acabat.

La balena a l’hivern
Benji Davies. Ed. Andana
Una nova aventura de Noè i la balena. Una història d’amistat que segueix la línia de La balena.
Mentre el pare d’en Noè emprèn la seva última sortida de pesca abans de l’hivern, ell l’espera a casa amb els seus gats. De sobte, esclata una gran tempesta i el noi decideix sortir a buscar-lo. Però la tempesta és molt perillosa i queda atrapat enmig d’un mar gelat.

Comptant lleons
Katie Cotton. Ed. Flamboyant

Un llibre de gran format amb unes il·lustracions molt boniques, en blanc i negre i a tota pàgina, que representen des d’un lleó regi fins a deu zebres impressionants, i que ens permeten veure molt de prop les criatures més salvatges de la naturalesa. Uns textos poètics, complementats amb informació molt clara, ens descobreixen com viuen i sobreviuen a la Terra els animals en perill d’extinció.

El banc blau
Albert Asensio. Babulinka Books

Una història on, al voltant d’un banc blau, uns s’enamoren, d’altres fan amistat i d’altres s’acomiaden per sempre. L’únic que roman, impertorbable, és el banc. Un àlbum il·lustrat que parla dels cicles de la vida, d’històries circulars, de la meravella que resulta saber que sempre podem tornar a començar.

El peor cumpleaños de mi vida
Benjamin Chaud. Kókinos

El nen protagonista i el seu ninot conill que sempre l’acompanya van a la celebració de l’aniversari d’una companya de classe de qui està enamorat. Ell creu que és el moment de fer-li-ho saber amb el seu regal, però res del que estava previst passa…
Vergonya? Desil·lusió? Ganes de desaparèixer? No tot està perdut.

Agente Ricitos
El hematocrítico. Anaya

Una nova aventura de la nena Ricitos de oro que amb l’ajuda de la seva lupa ajuda a tothom al bosc i descobreix els crims abans no es realitzin.

La llegenda del drac que dormia i roncava
Eva Mor. Cruïlla

Al poble tothom espera el dia en què celebren la Diada del Drac, però el seu protagonista, el drac més terrible del regne, està adormit i no hi ha manera de despertar-lo. Per molt que ho proven, cap dels intents no serveix per a desvetllar la bèstia, i el rei comença a preocupar-se de debò. La festa més important de l’any i la reputació de tot el seu poble estan en joc. Però, què li passa realment al drac?

Meravellosos veïns
Hélène Lasserre. Birabiro

Una família de llops en moto, unes vaques ecologistes, un porquet fotògraf, unes cigonyes sobre la teulada, uns cocodrils cambrers, uns elefants melòmans, una girafa i fins i tot un pop que teixeix uns petits barrets per als peixos…
Tt sembla molt tranquil en aquest edifici. Una casa que va canviant a mesura que avancem per les planes i nous veïns arriben al barri.

7 Desembre 2016 by jcentell

Lectures recomanades per al cicle infantil. Nadal 2016

Els llibres són el millor regal de Reis i per això cada any elaborem un tríptic on assenyalem algunes de les novetats que més ens han agradat. De tota manera, la millor recomanació és que us passeu un matí o una tarda per alguna llibreria especialitzada i mireu i remireu, pregunteu al llibreter i estigueu atents als llibres que us cridaran perquè us els emporteu a casa.
En els propers dies farem quatre entrades en aquest blog i a cadascuna recomanarem deu lectures per a un cicle educatiu determinat. Amb la darrera, lliurarem el tríptic sencer. Comencem pel cicle infantil.

Entrega especial
Philip C. Stead. Océano

La Sandi és una nena que vol enviar a la seva tia àvia un elefant perquè se senti menys sola. El problema és la mida de l’animal. Primer va a una estafeta de correus però és tan gran la quantitat de segells que necessita que prefereix provar altres alternatives. Una amiga li deixa una avioneta però en ple vol es queda sense combustible, encara sort que cauen a un riu on un cocodril els porta fins a la via del tren on la Sandi s’uneix a uns micos bandits per després seguir el viatge en una furgoneta de venda de gelats…
Una història tendra i molt divertida, amb final sorprenent.

L’arbre de l’escola
Antonio Sandoval. Kalandraka

La importància de l’educació ambiental, el contacte directe dels alumnes amb la naturalesa i la col·laboració hi són presents en aquesta història d’estructura circular que narra la relació entre un nen i un arbre petit que va creixent gràcies a l’afecte d’ell i dels altres companys que segueixen el seu exemple.

La capsa de l’Helena
Antonio Ventura. Tramuntana

Helena sap coses que els adults no entenen, i s’enfada especialment quan no escolten les seves fascinants històries, com la d’aquella casa que va quedar buida al final del carrer i que està poblada d’estranys personatges.
Una deliciosa reivindicació de la fantasia i la sensibilitat infantil amb unes precioses il·lustracions que combinen imatges reals amb dibuixos a tinta i carbó.

El llop no ens mossegarà!
Emily Gravett. Picarona

Una recreació del conte dels tres porquets i el llop però capgirant la història. Les il·lustracions d’Emily Gravett, com sempre, ens encanten.

La disputa
Édouard Manceau. Cruïlla

Dos conills i dues motos expliquen una història tan antiga com el món:
L’encontre dels dos conills, la conversa, la reciprocitat, l’intercanvi educat, la invitació a passejar junts, la cursa, la soledat, la reconciliació, etc.
Un conte amb un mínim text i que s’explica pàgina a pàgina amb la presència dels personatges i dels colors. Un conill per pàgina, un vermell i una moto verda. Minimalisme.

Bona nit a tothom
Chris Haughton. Milrazones

Tots els animals del bosc donen per finalitzada la jornada, excepte una óssa petita que sembla conservar tota la seva energia. Intenta afegir adeptes a la diversió, però davant els successius badalls dels seus amics, a poc a poc s’adona que realment només li queda una opció: dormir!
El component visual és clau. El cansament va creixent progressivament: comencen a badallar els ratolins, els segueixen les llebres i junts semblen contagiar als cérvols. Fins i tot la mare óssa decideix anar-se’n al llit!
Les primeres pàgines s’han retallat perquè la grandària guardi relació amb la mida dels animals.
Les guardes són una aportació extra al llibre. En totes dues es pot contemplar el sistema solar.

Mai facis pessigolles al tigre
Pamela Butcharta. Libros del Zorro rojo

Quan ets una nena inquieta, curiosa, dinàmica, vital, o sigui, d’allò que els grans en diuen «hiperactiva», hi ha ordres impossibles de complir, per exemple: «Mai facis pessigolles a un tigre.» Animals, humor i acció, en un conte sobre una nena elèctrica a qui no podrem deixar de seguir a través de la seqüència de les pàgines, fins a la sorpresa final.

Hem trobat un barret
Jon Klassen. Milrazones

Dues tortugues es troben un barret. Els agradaria quedar-se’l a totes dues, però només hi ha un barret. Els seus ulls ho diuen tot…
En Klassen imprimeix a aquesta història un tractament de novel.la gràfica, dividint-la en tres parts amb títols diferents, que es corresponen amb l’estructura clàssica d’exposició, nus i desenllaç.

Si us plau, Senyor Panda
Steve Antony. Nubeocho

El Panda pregunta a diversos animals si els hi ve de gust menjar-se un dònut.
Tots contesten que SÍ! però sense dir SISPLAU o GRÀCIES. Es mereixen el dònut?
Un conte sobre l’educació de demanar les coses ben demanades

Armando
Fernando Pérez Hernando. Takatuka

El pare d’Armando és un enamorat del futbol i avui li ha fet un regal molt especial: la seva primera pilota de futbol! Per fi podrà compartir amb ell la seva gran passió ensenyant-li a jugar a futbol. Però Armando no mostra el mateix entusiasme que el pare per aquest esport ni sembla que ho porti en el gens, però s’ho farà venir bé per incorporar la pilota als seus jocs.

4 Desembre 2016 by jcentell

La comunidad lectora

Borges diferenciaba entre «leedores» y «lectores» y si de verdad queremos que nuestros hijos o nuestros alumnos se conviertan en auténticos lectores, que no «leedores», es necesaria la implicación de toda la tribu. Es por este motivo que en a partir del presente mes de diciembre en las revistas GUIX y AULA iniciamos una serie de artículos, inseridos en la sección Viure la lectura en el que diferentes estamentos o personas explican como colaboran para conseguir el objetivo común. Escribiran una bloguera influyente, una concejala de educación, una editora, una librera, una Fundación, una autora, una ilustradora, un representante de un centro de profesores y representantes de las Asociaciones de padres y madres. Cada uno desde su punto de vista explicará una práctica concreta. Cada uno desde un lugar distinto, con realidades sociales diversas, explicará su experiencia.
Es un equipo de lujo que inician las madres del C.R.A. Entreviñas, una escuela rural de Fuensaldaña (Valladolid), quienes nos cuentan, en palabras de Erica Zeigt, presidenta del AMPA, lo siguiente:

En las escuelas rurales, por su tamaño, la comunicación entre padres y maestros es más directa, más cercana, y eso facilita la puesta en marcha de proyectos como el de la organización y funcionamiento de la biblioteca escolar (préstamo, conferencias, sesiones de cuentos, etc.) de manera efectiva.
Se suele considerar la lectura como un acto personal aunque, paradójicamente, también es una actividad compartida. Leer nos ayuda a entender el mundo que nos rodea, aumenta el autoconocimiento, activa la memoria, desarrolla el pensamiento y moviliza multitud de sentimientos.
Vivir la lectura es una elección personal y enriquecedora y eso lo saben muy bien los maestros que ayudan a sus alumnos a descodificar los símbolos gráficos y a enseñar habilidades que permitan comprender, pero también lo saben los padres y las madres que quieren que sus hijos estén conectados al mundo y apuestan por impulsar acciones de lectura como actos esenciales para fortalecer los vínculos de la comunidad familiar, escolar y global.
En el C.R.A. Entreviñas así lo entendemos. Se trata de un Colegio Rural Agrupado formado por tres pueblos: Fuensaldaña (3 unidades de Infantil y 4 de primaria), Mucientes (1 unidad de infantil y 2 de primaria) y Trigueros del Valle (una unidad de infantil y primaria), situados al norte de Valladolid. En Fuensaldaña está la cabecera del C.R.A. y allí se encuentra la biblioteca del centro.
La biblioteca llamada “El castillo de los cuentos” funciona con la intención de que todos los alumnos del mismo, ya sean de Mucientes, Fuensaldaña o Trigueros del Valle puedan acceder a ella. Sabemos que la distancia física puede ser un impedimento. Por eso el horario de la biblioteca se ha puesto por la tarde, para poder facilitar el acceso a los alumnos que no tienen sus aulas en Fuensaldaña. La apertura del servicio de préstamo de la biblioteca funciona gracias a la colaboración de un buen número de padres y madres que dedican algunas horas, desinteresadamente.
En el C.R.A. Entreviñas creemos que una comunidad, entendida como un grupo de personas que conviven en el mismo lugar, puede convertirse en una “comunidad lectora” y por eso trabajamos en la línea de afianzar un proyecto en el que los padres y las madres participen activamente en la formación literaria de los niños.

Y a continuación nos explican su experiencia «Cuentos en otras lenguas» en el que algunas madres cuentan a los alumnos cuentos en otras lenguas propias de España, narrando en catalán, eusquera, astur, inglés, etc. Las fotos que acompañan esta entrada corresponden a esos momentos de narración.

El artículo completo lo podéis leer en las revista GUIX (catalán) y AULA (castellano), en el número de diciembre.

1 Desembre 2016 by jcentell

Club de lectura en veu alta

A la biblioteca central Tecla Sala de l’Hospitalet fa més de deu anys que funciona un club de lectura en veu alta. Normalment llegeixen obres potents com Cien años de soledad o Guerra i pau i ho combinen amb d’altres més curtes com Pedra de tartera, per exemple. Durant una hora, els dimarts a les dotze del migdia, i amb la coordinació dels bibliotecaris, l’Olga i en Carles, van fent via, tranquil·lament, que és com es fan bé les coses. De tant en tant, en acabar el trimestre, els hi queden algunes sessions que aprofiten per llegir altres literatures més breus que es poden acabar en una o dues sessions. Aquestes dues setmanes han llegit Les galetes del Saló del Te Continental i van tenir l’amabilitat de convidar-me a la darrera trobada.

No cal ni dir-ho que va ser un plaer conversar amb persones que tenen uns records molt presents del que va ser la seva infantesa, una infantesa que, com la del protagonista del llibre, va viure i patir la Guerra Civil. Em va agradar sentir opinions sobre com, en realitat no es tracta de la Guerra Civil, o de la Segona Guerra Mundial, o de altres conflictes, del que es tracta és de la condició humana.
Per acabar-ho d’amanir l’Olga havia preparat unes galetes que, com en el llibre, estaven decorades en forma de lletres. Bé, i també un vinet dolç que ens va alegrar el dia.
Va ser un matí memorable perquè vaig veure persones amb ganes d’aprendre, de saber, de relacionar-se, de compartir, de divertir-se. Va ser un plaer i un honor que m’haguessin deixar entrar en el seu cercle virtuós i que em deixessin fer fotografies, algunes de les quals les he compartit en aquesta entrada.

29 Novembre 2016 by jcentell

L’última carta

Era l’últim dia de feina del senyor Costas. L’últim dia de ser l’únic carter de tota l’illa. En aquella època no hi havia telèfon ni correu electrònic i totes les notícies viatjaven a peu…

Aquest dies estic enviant les felicitacions de Nadal als amics i coneguts que no s’han passat a la fredor del uasap o el correu electrònic i amb els quals encara ens enviem el sobre amb els segells que després retallarem i guardarem (no sé perquè) en una capsa de sabates o de puros.
Fa goig fa obrir la bústia i trobar-te la postaleta de cada any d’aquell amic que fa temps que no veus. El cas és que, sensibilitzat o no, mentre preparava les recomanacions de Nadal han passat per les meves mans diversos llibres en el quals la figura del carter hi és present. N’he vist un de molt estrambòtic a Entrega especial, el llibre d’en Philip C. Stead i una cartera tradicional a L’arbre de l’escola d’Antonio Sandoval, però el més entranyable és el protagonista de L’última carta.

L’última carta ens proposa un recorregut nostàlgic sobre l’ofici dels carters, en un temps en que les notícies viatjaven a peu; ens transporta a una petita illa on els habitants tenen la sort de comptar amb un carter amable i molt professional que arriba, després de més de cinquanta anys de servei a una última jornada de treball que resultarà inoblidable per a tots.
L’autor, el grec Antonis Papatheodoulou fa un homenatge sentit als carters compromesos amb el material que transporten, paquets gran i petits, bones i males notícies.
Les il·lustracions completen i enriqueixen el text amb un original collage d’imatges relacionades: sobres, segells, paraules manuscrites que tracen la forma dels personatges. La il·lustradora, l’Iris Samartzi, combina diferents tipus de plans, fins i tot dins de la bossa del carter. Molt cinematogràfic.
Aquest àlbum va ser mereixedor del IX Premi Internacional Compostel·la d’Àlbum Il·lustrat.
És molt recomanable.

El tex tés d’Antonis Papatheodoulou (El Pireu, Grècia, 1977)
Ha estudiat Animació i actualment cursa Llengua i Cultura espanyola a la Hellenic Open University. Té més de 40 llibres infantils publicats. Ha rebut el Premi de llibre infantil de la revista Diavazo el 2011; el Premi Nacional Grec el 2011 i el 2012, aquest últim per una obra il·lustrada amb l’Iris Samartzi; i el Premi de Llibre Il·lustrat de la secció grega de l’IBBY. Quatre
obres seves han estat incloses a les llistes The White Ravens.
http://www.antonispapatheodoulou.com

La il·lustradora és l’Iris Samartzi (Atenes, 1979)
Ha estudiat Disseny Gràfic i Art. Treballa com a il·lustradora de llibres infantils i com a professora de dibuix d’educació primària. Ha rebut, entre d’altres, el Premi Nacional de Llibre Il·lustrat de la secció grega de l’IBBY el 2012 per un llibre amb text d’Anthonis
Papatheodoulou, guardó que va repetir el 2015. Una de les seves obres també figura a la Llista d’Honor IBBY 2015.
http://www.irissamartzi.gr

25 Novembre 2016 by jcentell

Book and bed Tokyo, un paradís per als ratolins de biblioteca

Seguim al Japó. S’acaba d’inaugurar un nou concepte d’hotel. Es tracta del Book and Bed Tokyo i la idea consisteix en passar una nit en una mena d’hotel-biblioteca.
Algú va pensar que moltes persones llegeixen al llit, abans de dormir i va idear aquest hotelet en el que estàs envoltat de llibres que pots llegir. En pots agafar un o en pots fullejar tres mil, tu decideixes.

A l’hotel hi ha 30 llits i com és habitual al Japó els clients dormen en espais petits (molt petits!) situats entre les prestatgeries d’una biblioteca farcida de bones lectures.
Al facebook de l’hotel (https://www.facebook.com/bookandbedtokyo/?fref=ts)
ens avisen que “L’entorn perfecte per gaudir d’una bona nit és una cosa que no trobaràs aquí. No hi ha còmodes matalassos, coixins tous ni edredons lleugers i càlids”, però si que prometen una experiència especial, alguna cosa que la majoria d’afeccionat a la lectura sabem: “El que oferim és l’experiència de llegir un llibre fins a les dues de la matinada, si cal, fins que les parpelles se’t tanquin.”
El seu preu és de 30 euros per nit d’estada, però els divendres és una mica més car (36 euros). A cada habitació hi ha un matalàs i un llum de lectura. També disposes de wifi.
Els llibres no estan a la venda, hi són només per al gaudi dels clients.

Unes imatges per anar fent gola!

23 Novembre 2016 by jcentell

Katsumi Komagata, l’il·lustrador del mes (novembre 2016)

L’il·lustrador que recomanem aquest mes és un artista total. Els seus llibres costen de trobar perquè són cars i encara cap editorial s’ha arriscat a invertir els seus diners en aquestes obres meravelloses que se centren en aspectes bàsics de l’aprenentatge com són el plaer de les paraules, les imatges i els jocs. A les biblioteques públiques, crec que estan exclosos de préstec.
Les companyes bibliotecàries, algunes mestres i jo mateix hem pogut comprovar l’èxit de les propostes d’en Komagata i els tallers que hem fet a partir dels seus llibres, especialment els de la sèrie Little Eyes, sempre han resultat exitosos.

Els seus llibres els recomano per a les primeres edats, també, perquè són una porta d’accés a l’art i a la imaginació. Potser ara que s’acosta una època de pensar en regals, aquesta proposta us pugui convèncer.

Qui és Katsumi Komagata? Un artista gràfic japonès que, procedent del món del disseny i de la moda, va descobrir la literatura infantil i juvenil a través de l’univers d’en Bruno Munari, l’italià que va revolucionar la manera d’explicar els contes i del qual podem gaudir el brutal I prelibri. Komagata, quan va nèixer la seva filla, va fer una sèrie de targetes que van ser l’origen de la seva obra Little Eyes. Paral·lelament va crear la seva pròpia agència One Stroke, amb la qual ha editat fins a 25 títols que són tot un referent en el que coneixem com a llibre-objecte.
Al seu últim llibre, Little Tree (el petit arbre) Komagata fa un homenatge a la natura: un arbre creix des del plec de les pàgines. Al principi es veu un brot, una senzilla piràmide, i a mesura que anem passant pàgines veiem com va creixent primer el tronc i després les branques que es van cobrint de fulles de forma gradual. El contrast entre els colors brillants de les fulles i la doble pàgina és espectacular, pel joc d’ombres que es crea.

Aquest conte ens ensenya a percebre el món de manera diferent, a aturar el temps i a respirar per mirar amb els ulls i amb el cos.

A little eyes, una sèrie de llibres en els que l’estructura normal del que entenem com a llibre es trenca, no anem passant pàgines sinó que anem desplegant les cartolinetes com si fossin mapes per descobrir el que s’hi amaga, les formes, els colors, les relacions, els vincles, les imatges que es relacionen, etc.
Jugant amb les superfícies de les pàgines, els talls, els contrastos de colors, en Komagata dóna força al seu treball, i ens convida a somiar i imaginar. Imprescindible.

Komagata té molts llibres preciosos. No us passo llistat perquè, ja ho hem comentat, a casa nostra només es poden comprar en algunes llibreries especialitzades. N’he vist a Laie i potser a Abracadabra, Casa Anita o Al·lots prèvia comanda us en poden aconseguir.
Una altra opció és contactar directament on-line a Les trois Ourses, l’editorial francesa.

A la revista Babar li van fer una entrevista que val molt la pena: http://revistababar.com/wp/entrevista-a-katsumi-komagata/

19 Novembre 2016 by jcentell

Gran i Petit 1

Un dels llibres que m’ha fet riure molt darrerament és Gran i Petit, un còmic que acaba de publicar Pagès editors. Es tracta d’un recull dels quatre primers títols d’una sèrie de còmics molt populars a l’Argentina, on ja van pel volum desè.
El llibre ens explica que un nen, en Nacho, és el centre de l’univers fins que… arriba el seu germà! Des d’aquest moment l’autor ens va narrant les peripècies familiars però amb la mirada de l’infant. Hi surten els pares, els avis, els amics dels pares, la tieta, etc.
És realment brillant la manera com presenta les situacions quotidianes i els raonaments dels nens que tantes vegades ens sorprenen a casa i a l’escola. L’autor és en Chanti, pseudònim del dibuixant Santiago González Rigael que segons explica es va inspirar en els seus nebots per fer la tira que cada diumenge publica a la revista Rumbos.

En una entrevista a la revista Imaginaria, l’autor deia :
“Gran i petit és una historieta per a tota la família que reflecteix les relacions que es donen entre germans.
Tinc una gran afinitat amb els nois. Ells tenen una manera de pensar més lliure, raonen per si mateixos, i treuen les seves pròpies conclusions (cosa que molts grans hem oblidat). Em va semblar bo mostrar tot aquest univers i especialment el de les relacions entre germans; que tot i tenir els mateixos pares no és el mateix néixer primer o segon. Les relacions són diferents. Tinc nebots i ells van ser la meva musa inspiradora.
Mai vaig pensar que fora a atrapar a públics tan diversos i de totes les edats, des nois que estan aprenent a llegir fins avis superlectors”.

La traducció al català ha comportat alguns problemes d’adaptació, com quan l’acció passa al Nadal i es veuen tots els protagonistes amb poca roba (a l’Argentina és estiu).

També comenta en Chanti que no va permetre canviar la samarreta esportiva que llueixen els nens quan animen a la selecció de futbol argentina per una altra del Barça, per exemple.

Es va optar per deixar el nom del nen com a Nacho, malgrat que en català no es fa servir com a substitutiu afectiu d’Ignasi.
A l’Argentina, sobretot a les zones de l’interior, les tires còmiques d’en Nacho i Tobi tenen molta acceptació, gairebé a l’alçada de les de Mafalda i en algunes escoles s’usen com a material didàctic per entendre els vincles entre germans.
El llibre es pot anar llegint tira a tira i segur que moltes de les situacions us son conegudes, sobretot per als que heu conviscut amb germans.
Les il·lustracions són molt expressives i tenen el punt de vista a nivell del terra, talment com si fóssim nens. M’agrada també el traç ample de les línies perquè ajuden a centrar l’atenció i defineixen perfectament els personatges. Tot queda reforçat pels fons plans, gairebé neutres i de colors càlids.