El senyor Ruraru, l’home amb ulleres, bigoti i pantalons vermells, quan fa bo surt a passejar dalt d’una bicicleta, al turó que hi ha darrere de casa. Així comença la sisena aventura del senyor Ruraru i, com les anteriors, comparteix amb els animals que hi viuen per allà tot el que li passa.
En aquest cas, la història té dues parts. La primera explica un diumenge en que el senyor Ruraru surt amb la bicicleta, puja al turó i després el baixa camí del riu. Allà descansa, dina, fa una becaina i torna cap a casa. Un dia perfecte.
La segona part, segueix un mateix començament però apareix un ratolí que l’atura i li demana si se l’enduria a fer un volt amb la bicicleta. El senyor Ruraru li diu que sí sense saber que acaba d’obrir la porta a la resta d’animals que també hi volen pujar.
La imatge és molt còmica, com si d’un malabarista de circ es tractés. Pujar el turó serà més complicat però ho aconseguirà. Després vindrà la part més agradable i divertida del dia.
Unes imatges senzilles, de línia clara, amb uns personatges somrients i que els adults poden intuir que recorden a altres animals que els infants reconeixeran més endavant, potser. Segur que trobeu alguna coincidència amb el Grúfal o el Cobi, per exemple.
Ara mateix ja s’han publicat el sis primers títols i imagino que aniran sortint més aventrues fins a completar tota la col·lecció (deu) per a gaudi dels infants de cicle infantil.
En vam parlar en aquest blog el 15 de novembre passat.
LES DADES: Títol: la bicicleta del senyor Ruraru Autor i il·lustrador: Hiroshi Ito Traductora: Verònica Calafell Editorial: Club editor Pàgines: 32 Barcelona, 2025
L’últim capítol de «Les aventures de Pippi Calcesllargues» ens ofereix una imatge fascinant de la nena asseguda a la taula de la cuina, amb el cap recolzat entre les mans, contemplant amb ulls somiadors la tremolosa flama d’una espelma que té al davant.
Aquesta lluentor en els ulls i la mirada endavant ens agrada perquè és poderosa. Sortosament, la literatura infantil i juvenil ens ofereix propostes “anticonservadores” i ens obre camins mostrant relats en els que prevalen formes de relació igualitàries i no sexistes entre els personatges.
Hi ha personatges femenins intensos a les lectures adreçades a totes les franges d’edat: La porqueta Olivia d’Ian Falconer, l’aventurera Hilda de Luke Pearson, la intrèpida Kas creada per Gemma Pasqual, l’Anastasia Krupnik de Lois Lowry o la Jo March, per citar-ne algunes.
Oferir als infants i joves llibres compromesos amb la igualtat de gènere són necessaris per construir un món pacífic, pròsper i sostenible. La literatura infantil i juvenil també té una funció social i ha de servir de model on els sentiments com el coratge, la voluntat, la confiança en un mateix, les dificultats, el sentit de l’honor, la generositat, l’amistat i tots els valors siguin presents i serveixin d’exemple els lectors.
Llegir és una bona manera d’acabar amb xacres com el matrimoni infantil, eliminar les lleis discriminatòries, aconseguir que les dones estiguin representades en peu d’igualtat, ocupant llocs de poder i lideratge al lloc de treball i que hi hagi igualtat de representació als parlaments.
Si aquests dies recordem el 8 de març com a dia internacional de la dona, una bona manera és fer-ho amb lectures i relats que ajudin a entendre, com diu el manifest d’aquest any, que la igualtat no és el futur, és el present.
Ahir vam presentar aquest llibre escrit per la Meritxell Blay que recull una trentena d’històries de déus i deesses de la mitologia grega.
És un llibre ideal per a joves de l’ESO i el batxillerat amb el qual descobriran aventures apassionants de personatges com Zeus, Posidó o Apol·lo. Els relats són l’origen, com diu el títol, de molts altres que veiem contínuament en novel·les i pel·lícules. Per tant, va ve saber d’on provenen, així com les paraules i expressions que usem com El jardí de les Hespèries, la poma de la discòrdia, els jocs olímpics, les fletxes de l’amor, la caixa de Pandora, els Camps Elisis, i moltes més.
Cada capítol ocupa com a màxim deu pàgines, amb il·lustracions de Jotaká.
A cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre i el guanyador del sorteig li regalem el llibre, en aquesta ocasió gentilesa de l’editorial INUK. La pregunta:
Qui era el déu dels mars en la mitologia grega?
Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 9 de març. No cal ni dir-ho però la vostra col·laboració ens ajuda, no sabeu com, a tirar endavant.
En l’anterior programa, la guanyadora del concurs del llibre «Veig, veig! Quin temps fa?» és la Pilar Biescas. L’enhorabona!
Per escoltar el pòdcast de la secció, només cal clicar a:
«L’ofici d’explicar les coses» és el títol de la propera tertúlia clandestina. La frase l’emprava un periodista, en Joan Barril, que també era pare de cinc fills. Segurament el recordareu pel programa “El cafè de la República” que s’emetia cada dia de 9 a 10 del vespre, a Catalunya Ràdio. Hi havia un espai dins del programa anomenat La Pissarra, on mestres de moltes escoles explicaven les seves reflexions i experiències al voltant de la seva feina.
En Barril, també va fer alguns llibres. Un, “Condició de pare”, el va presentar el juny de 1987 a l’Auditori Barradas, a la rambla Just Oliveres. Va parlar de criança, d’educació i de lectures. Una de les seves idees tenia a veure amb la bicicleta. Deia:
“Ens agradaria tenir els fills sempre a prop en constant equilibri, però al mateix temps els empenyem perquè vagin més lluny amb l’esforç de la seva pròpia velocitat, que ja mai més no serà la nostra. Fins ara anàvem al seu costat. Sabíem que una gambada adulta podia arribar més lluny que les seves petites passes. Però la bicicleta són les ales dels nens, és el giny de conquesta de camins desconeguts i de soledat en moviment. Ensenyar a anar amb bicicleta és ofici de pares. Els donem un món perquè l’explorin a condició que mai no s’aturin perquè puguin tornar i explicar-nos totes les meravelles que han descobert…”
En aquesta clandestina parlarem d’educació, de joves, de lectures, de pares, mares, mestres i de com està la situació dels centres educatius actualment. Ho farem de la mà d’una persona sàvia que ha llegit gairebé tots els llibres que puguem imaginar sobre el tema i que coneix a persones com Francesco Tonucci, David Bueno, Marina Garcés o Pep Guardiola, per citar-ne alguns.
També aprofitarem per fer una celebració, que sempre ve de gust i ajuda a teixir aliances entre nosaltres. Estarem encantats de compartir amb vosaltres la tertúlia clandestina número 17.
Recordeu les dades: Dia: Dijous 13 de març de 2025 Hora d’inici: 18:00 h. Hora d’acabament: 19:30 h. Lloc: Espai Llamps i Centelles Carrer Rosalía de Castro, 80 08901 L’Hospitalet Parada de metro més propera: Torrassa (línia 1, la vermella) Contrasenya per accedir-hi: Carxofa
“El salt de la granota” és un títol enginyós i fins que no llegeixes el subtítol o gires el llibre i vas a la contraportada, no acabes d’entendre del tot de què va la cosa:
La granota ha fet un salt i ha deixat enrere les aigües més calentes de la bassa on estava vivint, que abans era d’aigua fresca i clara. Nosaltres també podem fer un salt esperançador cap a un futur millor.
Ens recorda la “síndrome de la granota bullida”. A la pregunta “Què passa si llences una granota en una olla d’aigua bullint?”, la resposta, sense necessitat de provar-ho, és evident. El més normal és que salti i intenti escapar, però si la poses en aigua temperada i lentament la vas escalfant fins que comenci a bullir, la granota no s’adona del que passa i mor.
Recordo que a la meva infantesa, quan acabava de ploure, agafàvem una bossa i la mare i jo sortíem a caminar pels marges dels camins a buscar cargols. Dèiem buscar i a altres indrets en diuen caçar, plegar o cercar. Sense allunyar-nos gaire, en trobàvem molts, de bovers. Era un altre l’Hospitalet. Ara no trobaríem camps ni caminois on buscar-ne.
Conec gent a qui no agraden els cargols, però a casa anaven a la paella dels diumenges juntament amb l’arròs i les verdures. Abans de menjar-nos-els, calia fer un procés de ben bé una setmana on s’havien de purgar i anar-los vigilant per si se’n moria algun. Quan arribava el dia, la mare preparava un cossi amb aigua freda i submergia els cargols que anaven sortint de la closca i estirant les banys. A poc a poc, la mare anava pujant la temperatura del foc, els cargols no se n’adonaven i quan la calor era sufocant per a ells, morien sense temps d’amagar-se dins la closca.
Una cosa semblant ens està passant. Sentim parlar de canvi climàtic i encara que patim situacions de condicions extremes i desastres naturals freqüents (incendis, temperatures molt elevades, inundacions, terratrèmols, etc.) no percebem la situació com una cosa preocupant. Ens hi estem acostumant.
Aquest llibre ajudarà els lectors a entendre per què la Terra s’està escalfant i què hi podem fer. A cada doble pàgina, una persona (professora, meteoròleg, físic, enginyera, arquitecta, pagès, etc.) ens presenta, de manera molt didàctica, algun aspecte relacionat amb el canvi climàtic. Cadascú des del seu punt de vista particular i aportant solucions que podem adoptar per millorar. Per exemple, una nutricionista explica com ens podem alimentar de manera més saludable sense perjudicar el medi ambient, un bibliotecari ens recorda que compartir també ajuda a protegir-os de l’escalfament de la Terra, etc.
Una bona lectura per tenir a l’escola i llegir cada dia un capítol i fer les reflexions pertinents.
M’ha agradat el capítol “Passem a l’acció!”, a la pagina 42-43, on ens presenta a cinc joves activistes i ens obre la porta a conèixer-los, a saber qui són, on viuen i com s’organitzen per denunciar la situació climàtica i promoure noves maneres de viure respectuosament amb l’entorn.
Són la Vanessa Nakate, fundadora de la Joventut per a l’Àfrica del Futur i el Moviment Rise Up, el Francisco Vera Manzanares, activista colombià de 12 anys fundador del moviment Guardians per la vida, l’Helena Gualinga, activista equatoriana de la comunitat Quichua Sarayaku que ha participat en cimeres internacionals sobre el medi ambient. L’Olivia Mandle Navarro, activista mediambiental barcelonina defensora dels drets dels animals i la Greta Thunberg, activista sueca coneguda per desafiar els líders mundials a prendre mesures immediates per mitigar els efectes del canvi climàtic.
LES DADES: Títol: El salt de la granota Autora: Teresa Franquesa Il·lustrador: Pau Gasol Editorial: Combel Pàgines: 48 Barcelona, 2025
Va ser un experiment, perquè era la primera tertúlia que esdevenia una mena de taller, fàbrica, obrador o com li vulguem dir, perquè a més a més de les explicacions sobre la relació que tenen els titelles amb la literatura infantil, vam poder experimentar i fer, cadascuna de les 25 persones que allà ens vam aplegar, un titella de dit.
Primer vam agrair a la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet, la seva col·laboració deixant-nos les taules perquè estiguéssim ben còmodes mentre manipulàvem els materials per donar-li vida al nostre titella.
Després vam recordar que els titelles quan entren a l’escola tenen una influència enorme en els infants de totes les edats. Quan els titelles entren a l’escola, els nens i les nenes adquireixen coneixements, desenvolupen la capacitat d’expressió (oral, escrita, corporal, plàstica), són més creatius i, sobretot, són més imaginatius. També adquireixen valors, autoconfiança, treballen en equip i es diverteixen.
De fet, l’infant petit, de pocs mesos, només té tres interessos: ell mateix, les mans de l’adult i alguns objectes, com el sonall. El primer titella és la mà de l’adult que es mou davant la seva cara mentre va dient, per exemple:
Aquest és el pare, aquesta és la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes i aquest fa piu piu, que no n’hi ha pel caganiu?
Vam recordar quan els mestres de cicle infantil anem de colònies amb la classe i, a l’hora d’anar a dormir, veiem aparèixer peluixos de tota mena, sense els quals alguns infants no poden dormir si no els abracen, o el llepen.
També vam recordar alguns titelles mítics com en Pinotxo, el senyor Cordills i altres personatges que ens han fet passar molt bones estones amb els infants com “El Jan titella” de la companyia Titelles de Lleida, per exemple, i no vaig poder estar-me de mostrar al mític Sentadillo, mascota de la biblioteca escolar, avui ja jubilat i que descansa dins la seva capsa en forma de lluna esperant que algun dia trobi algú que li arregli tot el que pas del temps i les aventures viscudes li han anat malmeten. En Sentadillo mereix una entrada a part en aquest blog, però això és una altra història i potser l’explicarem quan em decideixi a portar-lo al Museu Internacional de Titelles on trobarà bona companyia, segur.
L’Assumpta i la Dolors ens van explicar la història curiosa de com van triar el nom Bufallums i després, vam anar seguint les seves explicacions de tot el procés que empren per construir els titelles de dit i de guant.
Primer, els materials (papers, cola, aigua, cartró) per aconseguir fer la pasta de paper maixé que serveix per donar-li forma al cap.
Després els retoladors i pintures que van bé per la cara.
I finalment els elements que donen forma al vestit, els cabells, barrets, etc.
I amb les indicacions precises, ens vam posar a fer cadascú el nostre titella. Va ser curiós perquè primer no ens imaginàvem que seriem capaços de fer quelcom raonable però, de mica en mica, i veient les idees dels uns i els altres la cosa va anar agafant forma fins a aconseguir veritables obres d’art, creatives, divertides, imaginatives.
Només calia dona’ls-hi vida movent-les i modulant la veu. La màgia es va produir.
Ahir vam presentar aquest llibre de la Cristina Losantos, una il·lustradora de traç net i detalls acurats en els seus dibuixos. No la conec personalment però les referències que m’arriben des d’altres il·lustradores, mestres o persones que l’han tractat són extraordinàries.
En aquest «Veig, veig! Quin temps fa?», tercer títol de la col·lecció de llibres de buscar i trobar, com els anteriors, es tracta de mirar i gaudir d’unes imatges precioses centrades en una temàtica concreta. En aquest cas, ens presenta en set dobles pàgines diversos moments de l’any (un dia de vent a la tardor; la boira, el fred i la neu d’un dia fred d’hivern; el temps de primavera amb els ruixats i l’arc de Sant Martí; un dia d’estiu de molta calor).
Les imatges no són fàcils de llegir i per això recomanem la lectura modelada i l’acompanyament per part de l’adult.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants sortegem el llibre, en aquest cas gentilesa de l’editorial Combel.
La pregunta per al concurs sobre el llibre “Veig, veig! Quin temps fa? és:
Quan després de la pluja ve el bon temps, quins animalons que caminen arrossegant-se surten de seguida a fer un volt?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins al 23 de febrer.
La guanyadora del concurs anterior sobre el llibre «L’Óscar i jo» és la María José Martínez. L’enhorabona!
Al mateix programa la Marta Butjosa, terapeuta Gestalt, reflexiona sobre el moment del pas de primària a secundària i fa incidència en la confiança. Ho podeu sentir aquí:
Fa un parell de setmanes vaig conèixer una iniciativa curiosa: La biblioteca de llavors.
M’ho van explicar les companyes de la Terra Alta on estan a punt de començar l’experiència que, pel que em van explicar, ja funciona en altres llocs de Catalunya i d’arreu del món.
Aquest proper dissabte 15 de febrer posen en marxa el servei a la Biblioteca d’Horta de Sant Joan.
M’agraden les plantes però no tinc gaire traça i no sé ben bé el motiu però sempre es moren. Crec que és per excés d’aigua, les ofego, així que, potser a la biblioteca de llavors trobaré la solució, perquè també tenen molts llibres de liternatura, fan xerrades i comparteixen experiències relacionades.
Què es una biblioteca de llavors?
És com una biblioteca normal, com quan anem a buscar un llibre un joc o un cedé. Et pots endur un sobre, una bossa o un flascó que conté llavors de les varietats de la zona (de meló, de pebrots, etc.) Les has de plantar i esperar que creixin i facin noves llavors.
Al cap d’un temps cal retornar llavors de les plantes que has cultivat, i aquestes es tornaran a prestar. És com un cicle.
He estat buscant iniciatives similars i, oh! sorpresa! resulta que és una pràctica força estesa a molts llocs.
La propera vegada que vagi per la zona de la Terra Alta, m’hi acostaré a la biblioteca d’Horta a veure com va el préstec, però mentrestant faré una visita a la biblioteca Collserola – Josep Miracle, a Barcelona, que també ho han posat en marxa. Aquí ho expliquen perfectament:
Amb «Mai facis pessigolles al tigre» vaig conèixer l’obra de la Pamela Butchart. Anava d’una noia decidida, valenta i esbojarrada que va amb els companys d’escola al zoològic i tot el que allà succeeix. És mot divertit. Les il·lustracions d’en Marc Boutavant ajuden a passar una bona estona i riure amb les peripècies d’aquesta nena hiperactiva.
Ara, poc més de vuit anys després, es publica un altre àlbum d’aquesta parella i ens presenten una altra nena, la Peri, que tampoc pot parar quieta. En aquest cas, la seva passió és el ball i mou els peus i salta i gaudeix com ningú seguint el ritme a la seva manera, sense importar-li altra cosa que ser feliç.
Posant un llibre al costat de l’altre trobes algunes similituds a la portada, començant per títol. Veiem l’adverbi “mai”, també hi ha la presència d’un animal i una nena que és la protagonista, somrient, feliç.
En ambdues portades interpretem que les noies són transgressores. Una, perquè aguanta una ploma i ja sabem què es pot fer amb una ploma, i l’altra perquè directament està ballant amb un dinosaure. Resumint-ho en poques paraules, estan fent un Gandhi (de vegades allò que és correcte és desobeir).
El relat explica que la Peri, la protagonista, aconsegueix anar a l’acadèmia de dansa on va la Rita, la seva germana gran, i allà tindrà algunes dificultats per seguir les indicacions de la senyoreta Puntetes, la mestra de dansa. Quan la resta de nois i noies se’n surten i fan el que la mestra indica, ella balla al seu aire, lliurement i amb una empenta i vitalitat desmesurada.
Aquesta manera “salvatge” de ballar li portarà conseqüències. I aquí comença la veritable història. Tot plegar resulta una mica non-sense però no pots fer una altra cosa que deixar-te seduir veient amb quina gràcia balla la nena amb el dinosaure que se li apareix màgicament.
Les il·lustracions d’en Boutavant, especialment les imatges a doble pàgina, són divertides i, en una sessió de lectura modelada amb els infants de cicle infantil, a l’aula o la biblioteca escolar, us faran passar una bona estona.
Imaginació, música i dinosaure, un còctel que és garantia d’èxit.
La idea és acabar escoltant les propostes musicals que hi apareixen (rock, limbo, moonwalk, tango, piruetes, saltar) i sobretot fer unes ballarugues de claqué (escolar, esclar) Només cal enganxar un parell de monedes (o botons grans) a la sola de la sabata, amb cinta adhesiva, i a ballar.
Lectura recomanada per a cicle infantil
LES DADES: Títol: Mai ballis amb un dinosaure Autora: Pamela Butchart Il·lustrador: Marc Boutavant Traductora: Joana Castells Editorial: Libros del Zorro Rojo Pàgines: 32 Barcelona, 2025
En alguna ocasió haureu llegit el famós discurs d’en Martin Luther King. Era l’agost del 1963 i la frase «I have a dream» ens recordava que somiava un món millor.
Els docents també somiem i compartim les paraules del líder afroamericà en una aspiració que passa per educar els nens i joves perquè siguin capaços de construir un món més solidari, més just, més unit i millor.
A Lleida, fa tretze anys, es va constituir un grup de mestres motivats i convençuts que val la pena dedicar hores i esforços a intentar que els nois obrin la mirada i siguin més imaginatius perquè és la única manera de fer un món millor. D’aquell grup que es va batejar com a IMPLICA’T han sorgit nombroses propostes i una és l’organització d’unes jornades solidàries cada dos anys i així ho em anat fent, llevat del període de la pandèmia.
La propera serà el dissabte, 22 de març de 2025 de 9 a 14 h.
Se celebrarà a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. (Plaça de la Catedral s/n Lleida) i si us inscriviu, l’activitat està reconeguda pel Pla de Formació de Zona del Segrià amb el codi: 6092051609.
Trobareu tota la informació (inscripció, ponències, horaris, etc. ) entrant a la pàgina web del Servei educatiu del Segrià. Podeu clicar a:
La invitació a la lectura 