Avui, dilluns 25 de desembre, a l’Ofici d’Educar hem fet un programa especial amb recomanacions de lectures. Podeu llegir l’article que ha preparat l’Elisabet Pedrosa clicant a:
Ahir, als llibres per somiar vam presentar aquest àlbum per a infants de tres a sis anys. Com estem en temps de tardor i malgrat no hi hagi bolets als boscos de Catalunya, ens va semblar adient per aquestes dates.
El llibre explica que l’ossa gran troba tres bolets al bosc i els porta a la casa que comparteix amb en Mostela. Aquest es posa molt content i cuina els bolets amb sal, pebre i tot el que calgui. Quan porten els bolets a taula, l’ossa comença a repartir: «Un per a tu i un per a mi. I un altre per a mi. És el més just. Jo soc grossa, necessito menjar més.»
La mostela s’enfada perquè opina que ella és petita i ha de créixer i el segon bolet ha de ser per a ella. I comença una discussió sobre qui s’ha de menjar el bolet. Ambdós tenen les seves raons i no es posen d’acord. Tots dos argumenten el perquè s’han de menjar el tercer bolet i tos dos sembla que tenen dret a menjar-se el bolet.
Hi ha molts detalls que ajuden a comprendre millor què està passant: les estovalles que es van arrugant, o la guineu apareix discretament per la banda superior esquerra i veiem com es va atansant allà on dinen els protagonistes.
I , com sempre, fem una pregunta relacionada per participar el concurs de “Llibres per somiar” i entre els qui participin farem un sorteig i regalarem el llibre, gentilesa de l’editorial. En aquest cas, de HarperKids. La pregunta en qüestió és:
Qui es menja el tercer bolet?
Podeu enviar un correu amb la resposta a loficideducar@ccma.cat fins diumenge 12 de novembre i entrareu al sorteig del llibre.
La guanyadora de l’anterior concurs, del llibre «MEMENTO MORI» és la Rosa Maria Vila. L’ Enhorabona!
i també podeu escoltar el programa sencer que va sobre “Com recuperar el desig sexual de la parella amb fills?
Amb l’arribada dels fills falta temps, s’acumula el cansament i apareixen nous rols i responsabilitats, i cau en picat el desig sexual. Gairebé la meitat de la població creu que les seves relacions sexuals empitjoren després de tenir criatures; el desig sexual disminueix un 61% en les dones i un 30% en els homes. Com es pot recuperar la intimitat, la connexió i la sexualitat amb la parella amb fills? En parlem a “L’ofici d’educar” amb les psicòlogues, sexòlogues i terapeutes de parella Marina Castro i Montse Iserte; la sexòloga Sonia Encinas, autora de “Feminidad salvaje”, i el psicòleg i sexòleg Ignasi Puig Rodes. El Sergi Vives ens explicarà com aconsegueixen trobar un moment per “fer-ho” sent pares de bessones.
Diumenge vam acabar la temporada de “L’Ofici d’Educar”. A la foto, tot equip: L’Elisabet, directora, conductora i ànima del programa, la Núria, regidora i la persona que fa que tot estigui a punt i la Rosa, que s’encarrega amb precisió que els talls de veu, les músiques i tot el que té a veure amb la part tècnica, funcioni. El que només s’intueix és com de bé ens ho passem. Com podeu imaginar, la trobada quinzenal amb l’equip és una alenada d’alegria que m’omple d’energia per a tota la setmana. N’estic molt agraït i amb ganes que la propera temporada (la desena, que celebrarem com cal) puguem continuar recomanant llibres i lectures boniques per als nostres nens i joves.
En aquest darrer programa hem presentat una aventura que ens convida a gaudir de la vida i a preparar alguna sortida aquest estiu pels camins dels boscos que tenim a casa nostra. Caminar, fer exercici, compartir jocs de taula amb la família i disfrutar de bones lectures fan les vacances més agradables.
«Te de maduixa al cau del teixó» és un relat per a infants a partir de sis anys, que ens parla de quatre animals que busquen alguna cosa. L’Os ha perdut les ulleres i les necessita per anar a pescar i així poder preparar un bon sopar amb la seva estimada i gaudir després d’un cel ple d’estrelles. L’esquirol busca la felicitat de qui tothom parlar. El teixó ha perdut la son. Ah! I el llop mentider els diu que ha perdut la clau de casa però en realitat el que busca són amics.
Les il·lustracions d’aquest llibre tranquil són d’en Toni Galmés, molt boniques.
I, com sempre, fem una pregunta (fàcil) perquè compartiu amb nosaltres la resposta i així sabem que ens escolteu, la qual cosa ens fa molt feliços. I, encara que no ens coneixem personalment, als que participeu amb certa regularitat us tenim molt presents, de debò.
La pregunta d’aquest programa és:
Què ha perdut l’Os?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 16 de juliol.
Entre els qui escriviu, sortejarem el llibre, gentilesa d’editorial Bindibooks.
I el guanyador de «El gran llibre de l’aigua» és l’Aniol Segura. L’Enhorabona!
I una recomanació. Si podeu escoltar el programa sencer, se us obriran un munt de preguntes sobre la masculinitat sana. Ostres! Quan veig sentir els convidats explicant alguns comportaments masclistes, em vaig adonar que els homes fem moltes coses malament.
Us recomano -especialment als homes- que escolteu el psicoterapeuta especialista en masculinitats Rai Crespi, l’antropòleg Ritxar Bacete i el terapeuta sistèmic Rubén Rodríguez que ens parlen de com es pot educar per a una masculinitat lliure de masclismes.
També podeu llegir l’escrit que ha fet l’Elisabet, clicant a:
Ahir, a l’Ofici d’educar vam presentar aquest relat que ens parla d’amistat, d’una amistat entre la senyora Josefina i un tigre que es troba mentre passeja per un bosc nevat i com, des d’aquell dia, es converteixen en companys inseparables.
Al principi, a la ciutat hi ha certa confusió i pànic, però de mica en mica tothom accepta l’animal.
Hi ha un moment en que el tigre cau malalt i el motiu d’aquesta malaltia no és altre que la tristesa, l’enyor d’estar lluny de casa seva, lluny de la selva. La Josefina compra dos bitllets d’anada i un de tornada i acompanya el tigre convençuda que, de vegades, has de saber dir adeu a la gent que t’estimes perquè això també pot ser un nou començament.
I com cada programa fem una pregunta i entre els encertants sortejarem el llibre, gentilesa, en aquesta ocasió de l’Editorial EntreDos. La pregunta que fem és:
De què emmalalteix el tigre?
I també vam anunciar el guanyador del llibre “Un bandoler llegendari” que va ser l’Ivan Pérez. L’Enhorabona! Tenia l’esperança que guanyés l’Ignasi Serrallonga i m’havia imaginat que era parent del bandoler.
Podeu enviar les respostes aloficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 18 de juny.
En el mateix programa es va parlar de les 40 escoles cooperatives que a Catalunya i que eduquen gairebé 17.000 alumnes. Com son les escoles cooperatives? Ho van explicar la Marta Rebollar, directora de l’escola cooperativa Petit Món-Felisa Bastida de Castelldefels. L’Enric Masià, director de l’escola cooperativa Elisabeth de Salou La Mercè Casals, exalumna i mare de l’AFA de l’escola Paidos de Sant Fruitós del Bages La Judit Hervás i Júlia Garcia, presidentes d’AlumnesCoop, Neus Font, referent i mestra de l’escola cooperativa integral Solc i L’Elisabet Sanchez, directora del centre educatiu i terapèutic El Carrilet, escola cooperativa d’educació especial.
Ahir, a l’Ofici d’Educar vam fer un programa monogràfic dedicar a conèixer les recomanacions de les bibliotecàries que també ens van contar com és la seva feina, els seus anhels i algunes anècdotes genials del seu dia a dia.
Va ser una conversa molt agradable amb:
La Graciela Martinez, bibliotecària a la Biblioteca Municipal de Cassà de la Selva, des de fa quinze anys. Ens va dir que “una bona bibliotecària ha de ser empàtica, flexible i creativa, a més de tenir un bagatge lector i cultural ric; estar al dia de les novetats editorials i no deixar de formar-se, a més de voler aprendre i estimar la feina.
L’Anna Merino, directora de la Biblioteca de Torredembarra, ens va compartir aquest pensament: “Les bibliotecàries som una espècie d’homo comunitari: compartir i ajudar és la nostra manera de viure”
L’Eli Ramírez, bibliotecària a La Bòbila (l’Hospitalet) va dir que “les habilitats bàsiques d’una bibliotecària són l’empatia, la creativitat i la flexibilitat per adaptar-se a qualsevol necessitat que pugui sorgir”.
La Núria Vouillamoz, responsable de la biblioteca escolar del centre educatiu Gerbert d’Orhlac (Sant Cugat del Vallès) concep la biblioteca escolarcom “un espai emocional, que acompanya les necessitats dels infants, un espai hospitalari que acull tothom i on tothom troba el que busca”(refugi, històries compartides, informació per un projecte d’aula etc..)”
En Daniel Becerra, amb 25 anys d’experiència de bibliotecari (12 anys a escoles internacionals de la Xina, el Japó, Tailàndia i Alemanya) i ara a la biblioteca Benguerel de Barcelona, ens va acompanyar fent recomanacions.
Podeu sentir el programa sencer entrant al següent enllaç:
O llegint el magnífic article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, directora i conductora de l’Ofici d’Educar i que transcrivim a continuació:
5 bibliotecàries ens recomanen llibres potents per a infantil, primària i secundària
Recomanacions de les bibliotecàries per Sant Jordi: llibres estrella de 0 a 18 anys
Les bibliotecàries i les biblioteques són clau per fer un país lector, combatre l’escletxa digital, descobrir, acompanyar i emocionar
A la cua de l’escola una nena demana llibres d’amor a la directora de la biblioteca, l’Ana Merino, que fa 24 anys que treballa a la biblioteca de Torredembarra, per ajudar unes nenes que s’havien enfadat:
“Em vaig emocionar i vaig omplir una bosseta amb llibres d’amor.Les bibliotecàries som una espècie d’homo comunitari, compartir i ajudar és la nostra missió i ho fem a les tres escoles i els dos instituts del municipi.“
Una bibliotecària ha de ser empàtica, sensible i creativa, defensa la Graciela Martínez, des de fa 15 anys a la biblioteca municipal de Cassà de la Selva, on a través de les visites escolars creen complicitat amb cada infant.
Les bibliotecàries i les biblioteques són clau per fer un país lector, combatre l’escletxa digital, descobrir, acompanyar i emocionar (Biblioteca de Torredembarra )
La bibliotecària ha de ser flexible, adaptar-se a les necessitats dels usuaris, perquè la biblioteca és vincle, defensa l’Eli Ramírez, amb 15 anys d’experiència i ara a la biblioteca La Bòbila (l’Hospitalet).
Les biblioteques són espais de vida, assevera la Núria Vouillamoz, des de fa 18 anys responsable de la biblioteca de l’escola Gerbert d’Orlhac (Sant Cugat del Vallès)
“La biblioteca escolar és un espai emocional i de saviesa, un refugi on l’infant troba el que necessita. La literatura és diàleg i ens permet conèixer-nos i reconèixer-nos en els altres.”
La biblioteca transforma l’escola, assegura Daniel Becerra, amb25 anys d’experiència en biblioteques del món i ara a la biblioteca Benguerel de Barcelona.
Una bibliotecària ha de ser empàtica, sensible i creativa i, amb les visites escolars, crear complicitat amb cada infant (biblioteca de Cassà de la Selva )
Llibres recomanats de 0 a 6 anys:
📚 “Benvinguda” de Marta Comín. Un petit llibre objecte que celebra l’arribada d’un nadó, amb rima suau, i elements desplegables en què naixeran 7 animals als ulls del lector.
📚 “Nina i Milo” de Marianne Dubuc. La Nina i el Milo són amics i van a fer un pícnic i a pescar fins que una forta ventada fa volar el Milo; i a partir d’aquí és l’infant lector que tria com continuar la història.
📚 “David” de Joana Corbata i Txomin Medrano. Descobrim la vida del David, que, tot i viure al carrer, sense casa i diners, no ha perdut la tendresa ni el somriure. Un llibre sense mots petit i bonic que convida a fixar-se en els detalls.
📚 “Petit, el peix” de Marta Cunill. El peix petit es convertirà en un peix gros i ha de trobar una peixera de la seva mida, tot i que no li agradi a tothom. Un llibre sense mots per iniciar-los en la lectura de còmics.
📚 “La meva casa al bosc“ de Laëtitia Bourget i Alice Gravier. Un àlbum il·lustrat preciós i d’aprenentatge que permet descobrir el camí cap a casa pel bosc i com és una casa per dins, gràcies al seu format desplegable de llibre acordió.
📚 “Veig, veig! La ciutat” de Cristina Losantos. Un llibre fantàstic que explica la vida d’una ciutat des que la gent es lleva fins que passa tot el dia, amb pàgines molt grans i mil detalls; i on els infants han d’identificar personatges com les Tres Bessones, la Caputxeta o el coet de Tintín.
Les biblioteques són bàsiques per combatre l’escletxa digital i democratitzar la cultura(Biblioteca la Bobila de l’hospitalet )
Llibres recomanats de 6 a 12 anys:
📚 “Dagfrid, una nena vikinga“ d’Agnès Mathieu-Daudé. Editorial Flamboyant. Una nena vikinga inconformista i cansada de la vida monòtona a l’aldea s’embarca per descobrir nous mons. Una història molt divertida per viure un munt d’aventures.
📚 “Ronia: la filla del bandoler“ d’Astrid Lingred. Una història d’aventura fantàstica, d’amor per la natura i d’amistat, amb la Ronia com a protagonista, la filla d’un valent i temut lladre que es fa amiga del fill del clan rival.
📚 “Adeu Blancaneu” de Beatrice Alemagna (Traducció Bel Olid). L’autora ens sorprèn fent que la narradora de la història sigui la madrastra envejosa, que expressa plàsticament el dolor i la venjança. Un clàssic explicat de manera diferent i intrigant.
📚 “Somriu” de Raina Telgemeier. Un novel·la gràfica en què els lectors preadolescents i adolescents se sentiran identificats amb la protagonista, la Raina, que porta ortodòncia i explora la seva identitat, l’amistat i els primers conflictes amorosos.
📚 “No estic de mal humor“Suzanne Lang i Max Lang. Primera entrega d’un ximpanzé, en Jim, a qui li passa tot allò que passa als infants: tenen rebequeries, i a vegades estan feliços i no saben per què, i fa que els infants empatitzin amb ell i es reconeguin.
📚 “La lletra que tot ho canvia” de Ramon Besora. Un llibre amb un joc poètic i unes il·lustracions meravelloses que mostra el poder de la creativitat, i que convida els infants a inventar poemes i rodolins.
Diversitat literària, amb qualitat i sense prejudicis és la clau per arribar als joves lectors segons les bibliotecàries (Oriol Nubiola)
Llibres recomanats de 12 a 18 anys:
📚 “Els llops de la Lluna Roja” de Josep Francesc Delgado. Un clàssic amb una història d’amor i de guerra, que narra la vida de la Maria, una pastora de tretze anys del Berguedà, i el seu gos Fílax, que s’enamora d’una lloba i fugen al bosc i la noia va amb ell per protegir-lo.
📚 Cendra” de Jonathan Auxier. La dura història de la Nan Sparrow, una nena escura-xemeneies que malviu al Londres victorià sota les ordres d’un amo despòtic, des que el seu mestre i cuidador la va abandonar deixant-li un tros de cendra. Un relat colpidor que arriba al cor.
📚 “El meu nom és Clítoris” d‘Isabel Llavoré, disseny d’Isabel Tort i modelatge de Toni Alarco. En l’obra el clítoris és un personatge amable i simpàtic, fet de plastilina rosa, que guarda el secret de la vida alegre, feliç, plaent i sana; perquè l’educació sexual és un repte.
📚 “Noceà” de Ricard Efa. Còmic en català, se situa en un futur distòpic en el qual el nivell del mar ha desfigurat Europa i governa el Systema, però dues noies amb un sentit molt revolucionari lluiten per canviar el món.
📚 “Gràcies, Mare Terra!” d’Ines Castel-Branco i Vanina Starkoff . Un àlbum il·lustrat, desplegable i molt poètic que és un cant o pregària de les tribus indígenes d’agraïment a cada element de la natura, i que apropa el valor de la natura i la poesia als joves.
📚 “Paisatges literaris“ de Núria Solsona. A partir de llibres clàssics, com “Les aventures de Tom Sawyer”, en presenta una imatge bonica, un fragment del relat, un resum de la història i una biografia de l’autor, que convida a buscar amb emoció la història original.https://www.ccma.cat/catradio/embed/destacat-noticia/3202070/
El valor de les biblioteques i les claus per fer lectors
Diversitat literària, amb qualitat i sense prejudicis, és la clau per arribar als joves lectors, coincideixen a dir les bibliotecàries, tot i que reconeixen que són lectors més digitals i que a la secundària passen una certa crisi lectora. Per la Graciela Martínez:
“Cal recomanar amb entusiasme, te l’has d’haver llegit abans, i funciona deixar-los amb la intriga del final i crear complicitat.”
Falten més esforços institucionals per al foment de la lectura, la biblioteca democratitza l’accés a la cultura. L’Eli Ramírez reivindica el paper bàsic de la biblioteca per combatre la bretxa digital i la desigualtat, i per recomanar llibres té dues eines: la sinceritat i l’emoció. Per la Núria Vouillamoz:
“Cal empatitzar amb l’infant i posar-lo al centre de la recomanació.“
I lamenta la falta de reconeixement de la bibliotecària escolar i demana un especialista de biblioteca a temps complet.
Falta reconeixement de la bibliotecària escolar i un especialista de biblioteca a temps complet Biblioteca escolar Gerbert d’Orhlac (Sant Cugat del Vallès)
Tothom acabarà sent lector si li posem llibres potents a les mans, assevera Jaume Centelles, que proposa crear espais de lectura a casa, i reconeix que el seu somni és esdevenir un país lector. Per la bibliotecària Ana Merino:
“Una hora de lectura és una hora de salut! Recomano llibres a la cua del súper, a la piscina, al Tinder, som bibliotecàries 24 hores i el que hem d’aconseguir és posar de moda la lectura.“
Acabem recomanant la nova Superbiblioteca del SX3, que fomenta la vocació lectora dels infants i ens ajuda a triar llibres per Sant Jordi, amb l’Associació d’Editors en Llengua catalana i el Consell Català del Llibre Infantil.
Ahir, a l’Ofici d’Educar vam presentar un àlbum recomanat per a infants de quatre i cinc anys.
«El nou» és un àlbum escrit i il·lustrat per la parella italiana Vecchini i Sualzo que ens explica precisament què passa a una casa on ha arribat el “nou”.
Explicat des del punt de vista per les joguines, ens narra la seva preocupació per l’arribada d’un nou personatge i la preocupació que els produeix pensar el vailet que fins ara juga amb ells els deixi de banda i només tingui ulls per al “nou”. Mentre anem llegint imaginem que el nou és una joguina moderna, un superheroi, un robot o una mena de Buzz Lightyear que desbancarà als altres.
Les joguines, per la seva banda, s’imaginen que “el nou” serà més suau que el Xaiet, amb més coloraines que el Pop, amb un nas més bonic que el de l’Elefant, que no ha tingut cap accident com el gos Salsitxa amb el seu pedaç, que tindrà una cua més graciosa que la del Porquet, i unes orelles més llargues que la del Conill esgarriat. La seva preocupació creix quan el cavall de peluix els diu que “el Nou és fantàstic!“
Com a cada programa, vam fer una pregunta relacionada i entre els qui participeu a algú us regalarem el llibre, gentilesa de l’editorial Barcanova.
La pregunta del llibre “El nou” és:
Qui és el nou?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 9 d’abril.
També, vam anunciar la guanyadora de l’anterior llibre “Detectiu Samsó”: La Montserrat Ramos i la seva família s’enduen un bon llibre que els farà passar moments divertits.
Al mateix programa es va parlar dels conflictes amb els adolescents i con trobar eines per gestionar-los amb èxit.
Podeu llegir un precís article, escrit per l’Elisabet Pedrosa, que recull les opinions dels convidats: l’Alba Castellví sociòloga, educadora i mediadora de conflictes autora d’“Educar adolescents”, la Sonia López, psicopedagoga i mestra, autora d’“El privilegio de vivir con un adolescente: claves para educar con empatía y optimismo”; en Jordi Royo, psicòleg clínic i autor de “SOS adolescentes” i la Sara Desirée, experta en adolescents, autora de “Te necesita aunque no lo parezca”.
Diumenge passat vam presentar aquests àlbum de la Katerina Gorelik que ens convida als lectors a fer detectius i cercar, a cada pàgina, uns objectes desapareguts (una flor, un gatet, un pollet, una bota, una peça de l’invent i una joia) a més a més dels nous problemes que li van encomanant al detectiu Samsó els diferents personatges en els escenaris següents.
El llibre és un llibre-joc molt divertit i ideal per llegir en companyia.
Com a cada programa, vam fer una pregunta relacionada i entre els participants triarem un a qui li regalarem el llibre del dia, gentilesa de l’editorial.
La pregunta del llibre “Detectiu Samsó” és:
Quina mena d’animal és el detectiu Samsó?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 26 de març.
Al darrer concurs va resultar guanyadora la Patricia Castany, que s’emporta el llibre “L’any de les abelles”. L’enhorabona!
En el mateix programa sota el títol Digitalització a l’aula: ens hem passat de la ratlla? es va parlar de com sensibilitzar i educar alumnes i docents en l’ús de les tecnologies per combatre els riscos de l’excés de digitalització a l’aula.
Val la pena llegir l’article que ha fet l’Elisabet Pedrosa, recollint les opinions dels participants. Ho podeu llegir clicant a
Ahir, diumenge, 15 de gener, vam presentar el llibre “En Charlie Brown i companyia“, de Charles M. Schulz, publicat per l’Editorial Meraki per commemorar els 100 anys del naixement de l’autor. De poc va anar que no féssim coincidir l’efemèrides amb el programa 200 dels “Llibres per somiar”, una secció que vam començar el 16 de juny del 2016. Haurem d’esperar al proper programa per recordar-ho i presentarem un títol d’un dels meus autor preferits, en Gonzalo Moure.
Les aventures d’en Charlie Brown són tires còmiques que ens parlen d’un nen al que li passen moltes coses i que és molt aficionat als esports (beisbol, hoquei gel i futbol americà) També hi apareixen els seus amics: en Linus, la Lucy, la Sally i sobretot l’Snoopy, el gos. Són històries senzilles i divertides plenes d’aventures i en Charlie sempre intenta que la vida sigui millor per a tothom, tot i que, de vegades, no ho aconsegueix.
Com a cada programa fent una pregunta fàcil per si voleu participar del concurs i guanyar-vos el llibre presentat. En aquesta ocasió, la pregunta és:
Com es diu l’amiga saberuda que sempre molesta en Charlie Brown?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 22 de gener.
A l’anterior concurs va resultar guanyadora la Montserrat Grau, que s’emporta el llibre “Al bosc”. L’enhorabona!
I aprofito per recomanar-vos que escolteu el programa sencer perquè tracta d’un tema una mica tabú, el de les mares que s’en penedeixen de ser mares i abandonen els fills. M’he quedat força confús amb les explicacions i sobretot desconeixia les històries de dones com la Ingrid Bergman, la Doris Lessing, la Maria Montessori o la Mercè Rodoreda.
Podeu escolar el programa sencer o llegir un resum molt ben escrit per l’Elisabet Pedrosa a:
Ahir, a “L’ofici d’educar vam presentar “Al bosc“, d’Ainara Azpiazu, un llibre especial perquè, dins la seva aparent simplicitat, amaga pensaments de vida per compartir amb infants de 5 a 7 anys, amb diferents mirades. La primera és una mirada ecologista, hi ha una passejada per un bosc on es respira tranquil·litat, convivència, respecte i netedat. La segona és una mirada amorosa d’una noia i del seu avi. La tercera és una mirada artística. La quarta mirada ens passeja per les paraules que hi apareixen i les que no s’esmenten. I la cinquena mirada va cap a La Topera, una editorial “de garatge”, petita, amb un equip humà entusiasta de la literatura infantil.
Com a cada programa plantegem una pregunta (fàcil) perquè hi pugueu participar i entre els qui us animeu fem un sorteig i regalem el llibre, gentilesa de l’editorial.
La pregunta del concurs d’aquesta setmana és la següent:
Mentre la nena passeja pel bosc, què fa l’avi?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 18 de desembre.
I ja tenim el guanyador del darrer concurs: La família del Kewal, que s’emporta el llibre “Un lleó sobre la porta” L’enhorabona!
En el mateix programa de l’Ofici d’educar es va parlar de Pautes per afrontar les rebequeries i les emocions més ingrates.
Com es pot encarar una rebequeria? Quina informació ens donen emocions ingrates com la ràbia, la por, la tristesa o l’ansietat? Com les podem entrenar i expressar? I no negar-les, reprimir-les ni deixar que s’apoderin de nosaltres? En parlem amb l’Eva Bach, mestra, pedagoga, pionera de l’educació emocional a les escoles i a les famílies, que ens presenta el llibre “Com cuidar la salut emocional”: eines per atendre, expressar, calmar, reconduir, transformar i integrar de manera saludable emocions intenses que ens superen a nosaltres, els fills o l’alumnat. I també sentirem la Mar Romera, psicopedagoga i autora d'”Educar sin recetas”; el sentit de l’humor del Sergi Vives i el Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar, amb la terapeuta Gestalt Marta Butjosa.
Tot el programa queda gravat i el podeu sentir a l’enllaç següent:
Ahir vam recomanar aquesta novelassa d’Onjali Q. Rauf, publicada per laGalera i recomanada a partir dels 12 anys.
El lleó sobre la porta explica una història força curiosa. Se centra en un noi, en Leo, fill d’una família originària de Singapur i que viuen a Anglaterra. En una visita al museu dels aviadors, a Rochester, descobreix un nom en un memorial dedicar als herois oblidats de la guerra. El nom és idèntic al seu i comença a fer-se preguntes sobre qui va ser aquest Leo Kai Lim, amb qui compateix nom i cognoms.
En Leo vol saber què va fer aquests heroi, comença a investigar i descobreix que els llibres d’història no esmenten els herois anònims, sodats d’Àsia i Àfrica que van lluitar i ajudar a guanyar la guerra. Soldats de més de quaranta països.
Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb la història del llibre i entre els participants fem una rifa i l’afortunat guanya el llibre en qüestió, gentilesa de les editorials que col·laboren. La pregunta del concurs actual és:
Els herois anònims del llibre, a quina guerra van lluitar?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 4 de desembre.
La persona que va guanyar el darrer concurs i s’emporta el llibre «nosaltres, les persones» és la Raquel Pérez (i família).
En el mateix programa es va parlar de la Generació Alfa.
L’Elisabet Pedrosa, ha fet un extens resum que podeu llegir a continuació. També us passem l’enllaç al podcast, al final.
Sentir-se escoltats i cuidats: el clam de la generació alfa. Ni les famílies, sovint enfeinades o pendents del mòbil, ni els polítics, senten que els escolten i els dediquen prou temps, com si fossin fantasmes:
“Com que som nens, penseu que els adults penseu més i millor, però els nens també tenim una opinió vàlida, i sabem molt més que els adults dels infants.”
Quines són les prioritats de la generació alfa per estar contents? Tenir la família al costat, una casa on viure, menjar i roba, una escola on anar i aprenentatges, però també amics, extraescolars, natura, diners i joguines:
“Uns pares que et tractin bé, que no et peguin, no quedar-se sol a casa en un racó, no patir bullying: tots contra un, i que a casa no es pugui explicar i el mestre no se n’adoni, i sentir-se bé amb el propi cos.”
La seguretat, la protecció de la família i la satisfacció amb el propi cos, són bàsics per al benestar de l’Aina, l’Arlet, la Mònica, l’Alex, els Miquels, l’Iu, la Irene, la Ivet, el Marcel, l’Emma, l’Arnau i la Valentina, alumnes de les escoles Heura i Congrés Indians, que han participat en el programa “Parlen els nens i nenes” de l’Institut Infància i Adolescència impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.
Alumnes de l’escola Congrés Indians fan propostes per millorar el benestar dels infants (programa “Parlen els nens i nenes”)(Institut Infància i Adolescència)
Els infants tenen les millors respostes
Més de 5.000 infants de 3r a 6è de primària de 65 escoles diferents de Barcelona han respost a la 2a enquesta sobre com se senten i què els fa feliços. La pandèmia ha impactat de ple en el benestar de la infància, apunta la sociòloga i directora de l’Institut Infància i Adolescència Laia Pineda: de 9 sobre 10 de l’enquesta del 2017 s’ha passat a 8,7 el 2021:
“La primera de les preocupacions era la mort d’un familiar, i la segona, els diners a casa. Per les múltiples restriccions que han patit els 2 darrers anys i l’estrès de les famílies, un 10% dels infants estan poc o gens satisfets amb la seva vida.”
Com més grans, menys satisfets estan amb la seva vida. Hi ha més insatisfacció entre les nenes que entre els nens, que ells mateixos expliquen per l’exigència a ser perfectes i la tirania del cos, que fa que algunes noies deixin de menjar i posin en risc la seva vida, i perquè senten que tenen menys drets. Per Laia Pineda:
“Sorprèn i ens ha de fer reflexionar la consciència de la generació alfa sobre les desigualtats entre homes i dones i que les nenes són més vulnerables a patir abusos i violència.”
I això que els infants responen amb el biaix de l’optimisme vital, aclareix la sociòloga:
“Un infant, a la mateixa pregunta respon de manera més positiva que un adult, per tant el que diu, que està poc o gens satisfet amb la seva vida, és una alarma que ens ha de preocupar.”
Un dels objectius del programa és el retorn de l’enquesta amb els mateixos infants perquè coneguin les diferents vivències de la infància i fomentar l’empatia i la solidaritat amb els que no ho passen bé.
Nens i nenes de l’escola Heura reinvidiquen sentir-se escoltats i cuidats (programa “Parlen els nens i nenes”) (Institut Infància i Adolescència)
Quin futur espera a la generació alfa?
Reivindiquen temps de qualitat i entorns cuidadors, i si tenen un problema, que els ajudi la família i l’escola, i treballar l’autoestima i la satisfacció amb el propi cos.
Mostren una gran clarividència sobre els problemes pel futur del món: el 53% estan molt preocupats per la contaminació i el canvi climàtic, i el 49% per la falta d’aigua, aliments i energia. I tenen raó d’estar enfadats amb els adults, argumenta la Laia Pineda:
“No pot ser que els diguem que aquest problema l’hauran de solucionar ells, és un problema urgent de tots que no podem carregar a les seves espatlles; és imprescindible que puguin imaginar el seu futur des de l’esperança.”
Pel que fa a la tecnologia, explica la Laia Pineda:
“Sis de cada deu nens i nenes, a l’hora d’anar a dormir al llit miren el mòbil, i 4 de cada 10 no tenen un límit en el seu ús, segons l’enquesta, per tant els adults suspenem en l’acompanyament.”
I a la vegada, nens i nenes senten que les xarxes socials, amb fenòmens com el ciberbullying o la viralització de continguts, els fan la vida més difícil, i demanen més vigilància adulta.
L’agenda política dels infants
La generació alfa estan farts que els adults decidim per ells, i volen més espais on ser preguntats, com el programa “Parlen els nens i nenes”, i que el que diuen serveixi per millorar el benestar dels infants, l’escola i el món. No n’hi ha prou d’escoltar els infants, s’ha de fer un pas més endavant i a partir de les propostes dels nens i nenes, passar a l’acció, defensa Laia Pineda:
“Escoltar-los no és una anècdota, són capaços de connectar amb el que els passa i de proposar millores, que en mans dels adults s’han de convertir en canvis a l’escola, la família i les polítiques públiques.”
El resultat és l’Agenda Política dels Infants, que recull i sintetitza unes 5.000 propostes, i s’allunya de l’adultocentrisme, argumenta la sociòloga:
“El que diuen els infants no és cosa de nens, ni són ciutadans en construcció, sinó ciutadans de primera que tenen dret a ser escoltats i a intervenir en les decisions públiques i en l’organització social.”
Per Laia Pineda, és molt saludable escoltar els infants, perquè ens posen sobre la taula el que és més essencial per a la vida. I acabem amb una petició de la generació alfa als adults: que no oblidem que també vam ser nens i nenes.
La invitació a la lectura 