lectura

by

Tertúlia clandestina #7: A TRES BANDES

“Nadal a 3 bandes”

Potser alguns recordareu un programa que es feia a TV3 fa cosa d’uns vint-i-cinc anys i que es deia Nadal a tres bandes. Era una emissió d’un programa únic que es feia cada any i tot i que el Nadal i el billar no tenen, aparentment, relació directa, es va convertir en un clàssic, una cita ineludible per a molts de nosaltres.

A tres bandes és el títol de la propera tertúlia clandestina i com podeu imaginar parlarem de literatura infantil i juvenil, tot i que, com el Nadal, la literatura infantil i juvenil no té relació directa amb el billar, en principi.

Potser també recordareu “El color del dinero” una de les millor pel·lis de billar, relacionada amb un campionat d’aquest entreteniment. El protagonista és en Paul Newman però també apareixen joves actors que després seran estrelles com John Turturo, Forest Whitaker o Tom Cruise. La gràcia és que l’èxit del film va portar a una efervescència pel billar als EEUU. Però a El color del dinero, el campionat de billar és només l’entreteniment perquè la pel·li, en realitat, tracta altres temes més profunds.

Igualment a la tertúlia, el billar ens servirà per recrear l’atmosfera dels salons i poca cosa més. El que explicaran les persones convidades (tres, com les bandes) és de com triar els llibres de lectura per a infants i quins criteris hem de seguir per recomanar-los.

Ens acompanyaran llibreteres High level i segur que els seus consells i les seves propostes seran molt ben rebudes.

Saber quin llibre agradarà als infants no és fàcil. És una pregunta que ens fem sovint i no hi ha una fórmula màgica que determini si tal lectura serà adequada. Cada infant té el seu ritme i les diferències entre ells (encara que siguin de la mateixa edat) són evidents quan ens referim als seus interessos i a les seves habilitats. També influeix l’entorn on viu, la seva personalitat i els seus gustos.

Tal com passa amb els aliments, és bo que hi hagi una dieta de lectures variada: llibres més exigents, llibres més senzills, llibres de poesia, còmics, de coneixements, etc.

Es tracta d’oferir lectures de qualitat, que enganxin, que plantegin històries emotives, que estiguin ben escrits, que la història tingui interès per als infants, que les primeres pàgines tinguin força narrativa i que el final tanqui els conflictes i ofereixi solucions positives.

També es parlarà dels errors més freqüents a l’hora de triar llibres per als infants.

I, com si es tractés d’una mena de Pre-Sant Jordi, es mostraran alguns dels llibres que caldrà tenir en compte per a les compres de la propera festassa de la literatura infantil a casa nostra.

Un parell de recordatoris:

La contrasenya per accedir a l’Espai Llamps i Centelles, en aquesta ocasió és CARAMBOLA, però si mostreu el carnet VIP podreu entrar directament.

Enviarem, uns dies abans, un correu electrònic directament a les persones que formeu part del grup dels habituals, per recordar-vos (que no caldrà perquè segur que ja l’esteu anotant) la trobada.

Ah! Hem aconseguit un patrocinador que ens convidarà a una copeta de cava (del bo).

I agraïm molt la col·laboració inestimable de la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet.

Si us animeu, ens veiem d’ací uns dies.

RECORDEU:
Tertúlia clandestina “A tres bandes”
Data: dijous 23 de març de 2023
Hora d’inici: 18:00
Hora d’acabament: 19:30
Contrasenya per accedir: Carambola
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet.
Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i Bus (L16 i M12)

by

«Bibliotecas: la morada de la intimidad colectiva», una apologia de l’espai més hospitalari que existeix.

El sisè “relat que el vent s’endugué” ja es pot llegir en format digital al web lhdigital https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh

És un relat breu que ens ha compartit l’Ana de Lacalle, una persona sàvia i que coneix bé la condició humana perquè en els seus escrits hi predomina la reflexió filosòfica.

Les persones que coordinem “Els relats que el vent s’endugué” estem molt contentes perquè els relats que ens han enviat els autors i autores de l’Hospitalet són de molt nivell i ens permeten, a més, conèixer les persones que els han escrit.

Si tot va com ha d’anar, abans de Sant Jordi podrem fer la segona trobada amb els quatre autors dels mesos de gener a abril per conversar de les seves passions, els seus ideals i com escriuen i perquè. Serà molt interessant, seguríssim.

Qui és l’autora del mes de febrer?

L’Ana de Lacalle, als tretze anys arriba a L’Hospitalet –barri de La Torrassa- en un moment en què la majoria de nois/es de la seva edat eren fills de l’onada immigratòria provinent de la resta de l’Estat espanyol. Una generació que gràcies a l’esforç de les famílies va poder fruir d’uns estudis i una formació que no tenien els seus pares. Fet que va gestar alhora persones amb una sensibilitat social de la que es va beneficiar la ciutat a molts barris, mitjançant el moviment associatiu, i en concret en el que va participar, l’educació en el temps lliure. Avui aquestes entitats fan una tasca d’integració d’immigrants cabdal, a més de suplir la presencia dels pares per motius laborals o d’altres raons.

El seu primer contacte amb una biblioteca va ser amb la mítica Josep Janés, ubicada originalment a la Plaça Espanyola, i on va gaudir de mitjans que van facilitar els seus estudis.

Durant anys va fer voluntariat al camp de l’educació en el lleure del barri, comissió de festes…

Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona, i després de dedicar-se vint-i-tres anys a la docència, publica una sèrie de títols en què predomina el que tradicionalment es consideren formats narratius, però en què sempre subjau una pretensió de reflexionar filosòficament sobre qüestions rellevants de la condició humana —Huérfanos de Sofía (2015), Híbrido (2018), Relatos y Aforismos (2019), Existo, para vivir (2020) i El mal que nos hacemos (2022). Obres col•lectives com Tren sin parada (2019), Virginidad y Mujer (2021), Cánones de Belleza (2022).

Actualment, desenvolupa la seva activitat filosòfica vinculada al Club Mundial de Filosofia i al Centro de estudios sociales Desiderio Sosa d’Argentina, a la Societat Lambayecana de Filosofia del Perú –com a membre d’honor– participant i organitzant Congressos i Esdeveniments filosòfics.

També col•labora puntualment a revistes de Filosofia i Literatura (ANGAÚ, Polisemia, COMUNAS del LITORAL).

Podeu saber més de la seva obra entrant al blog que manté al dia: https://filosofiadelreconocimiento.com/

El relat que ens comparteix farà molt contents al lectors i usuaris habituals de les biblioteques perquè ens reconeixerem fàcilment.

Bibliotecas: la morada de la intimidad colectiva

Adentrarse entre los pasillos, más o menos amplios, de la casa por excelencia de los libros que, y esto no es ninguna menudencia, están a disposición de cualquier persona que desee acceder gratuitamente a ese mundo de oscura luminosidad, es una experiencia simultáneamente de intimidad y de acción colectiva.

La primera de las vivencias se produce en ese contacto casi seductor entre quien anhela leer y quien escribe para ser leído. Merodeando, abrumados por la infinidad de posibilidades que se nos presentan, tocamos, cogemos y ojeamos aquellos ejemplares que despiertan nuestro interés, y con los cuales iniciamos una conexión única e intransferible: el mundo interior se desvela sin pudor es esa íntima relación, en la que nos sabemos inmunes a cualquier juicio ajeno. Solo tras este tránsito pausado, saboreado y enigmático entre nuestro yo y esos libros que amagan algo de nosotros entre sus páginas, podemos avanzar hacia la interacción con los otros.

Este aspecto colectivo se desgrana al transformar las bibliotecas no solo en almacenes de libros, sino en centros de cultura que partiendo de los libros se expanden a otras expresiones artísticas. Y esta dimensión colectiva nos convierte en una comunidad cultural, cuyo fundamento son los libros.

La concepción de lo que debe ser hoy una biblioteca pública se ha amplificado y enriquecido. Tan solo con acceder a la web de cualquiera de ellas, o acercarnos a realizar una visita —acto inigualable— constataremos que esa morada de intimidad colectiva contribuye a la necesaria interacción entre humanos a partir de la lectura, y, en definitiva, a compartir vida, ese acto tan profundamente humano que en nuestras sociedades está siendo minimizado contundentemente —obviamente la pandemia ha ayudado en esa macabra tarea—

Así, diría que quien está seducido por la lectura, lo está, a su vez, por los otros que han sucumbido a las artes librescas y que la cuna de las palabras mágicas está en el seno familiar. En su útero se gesta el embrión de la curiosidad por el contacto con lo Otro -otros mundos- y los otros; primero mediante la palabra escrita a la que, como he narrado, todos podemos tener acceso; después el gusanillo de la cultura adopta diversidades enriquecedoras.

Visitemos bibliotecas, conozcamos qué son ahora, y a partir de ahí decidamos quedarnos o marchar…

I si voleu l’adhesiu que us identifica com a lectors dels relats només cal que aneu a qualsevol de les biblioteques de la ciutat i us el donaran de franc. Ah! i de passada us podreu fer el carnet (si és que no el teniu) també de franc i us podreu emportar en préstec un bon grapat de llibres, àlbums, vídeos, revistes, etc. que us faran passar bons moments.

by

Un elefant amb ulleres ha caigut i…

«El búfalo y el pájaro», «Frederick» o «La fugida del pintor Notxa» són exemple de lectures que posen l’accent en aquells personatges que ens fan la vida més agradable. Un ocell que canta, un ratolí poeta o un pintor extraordinari, ens fan evident que hi ha treball, feines o vocacions que són imprescindibles. Està bé que els infants, a casa o a l’escola, els coneguin i els valorin.

S’acaba de publicar “L’elefant amb ulleres”, un àlbum per a infants menuts, dins la col·lecció Petit Nandibú i va d’això, precisament. Ho podem llegir a la contracoberta:

Un elefant no és res extraordinari.
Però si l’elefant porta ulleres el conte es posa interessant, oi?

La història ens parla d’un elefant amb ulleres que cau panxa enlaire i demana ajuda perquè té dificultats per tornar-se a posar dret. Van arribant diferents animals com la girafa, el paó, la serp, la tortuga i altres però cap d’ells és capaç de donar-li la solució per posar-se dempeus. Finalment apareix un ratolí (qui, sinó?) i ell ho aconseguirà. Serà el moment de preguntar-li a l’elefant què sap fer si no tan sols es pot posar dret.

«L’elefant amb ulleres» és un àlbum amb una seqüència repetitiva que ajuda a entendre el relat. Els diferents animals que van apareixent només són capaços de donar-li consells a l’elefant i menysprear la seva poca traça, però l’elefant, ja ho podeu imaginar, disposa d’un poder que cap altre bèstia té (mireu bé la coberta i ho comprendreu).

Les il·lustracions de la Natasha Domanova són prou explicites i sintètiques perquè els infants les puguin entendre.

M’ha agradat i, pel que sé, aquest serà l’inici d’una sèrie que tindrà l’elefant com a protagonista. Tan de bo sigui així.

Lectura recomanada a partir de tres anys

LES DADES:
Títol: L’elefant amb ulleres
Autora i il·lustradora: Natasha Domanova
Editorial: Pagès
Col·lecció: Petit Nandibú, núm 18
Pàgines: 32
Lleida, 2023

by

El boom dels llibres de no-ficció

Al còmic “Les XII proves d’Astèrix” l’heroi gal s’ha d’enfrontar a Kermes el persa, un llançador de javelina molt fort, un campió que ha aconseguit que el seu artefacte travessi mars i oceans. A les il·lustracions, Uderzo hi dibuixa un personatge amb un braç molt més desenvolupat que l’altre i això provoca que ens preguntem si l’Astèrix podrà vèncer aquest superatleta. És una imatge metafòrica que ens serveix per demanar-nos, també, què convé llegir més: llibres de ficció o llibres de no-ficció?

La resposta seria clara, perquè apostem, sobretot, per llegir, llegir el que sigui, llegir en llibertat. Volem que sigui l’infant qui triï, i és feina dels mestres oferir-li un ventall ampli de tota mena de documents perquè tingui l’oportunitat d’escollir allò que li interessi, que pugui aprofundir en els seus temes preferits i gaudir amb nous coneixements, ja siguin informacions pràctiques, poemes, aventures o còmics.

Entre els hàbits lectors dels infants es constata que, en general, llegeixen més obres de ficció que no pas informatives. La tendència, però, està canviant i, amb les noves maneres de fer a les escoles, els textos de coneixement estan substituint els tradicionals llibres de text. Els nois i les noies descobreixen que poden ser de bon llegir.

De llibres de coneixements o no-ficció en parlem a la revista GUIX núm. 494 de novembre de 2022. També ho podeu llegir en castellà a AULA núm 321.

A la mateixa revista GUIX, m’ha agradat llegir l’article de les estimades companyes del Moviment Educatiu de l’Alt Camp (MEAC) on expliquen la seva peripècia des que van néixer per incrementar i incentivar les activitats de formació i reflexió. El seu objectiu és clar: enriquir pedagògicament el territori tot compartint experiències mitjançant l’enxarxament de la comunitat educativa.

De mica en mica, el moviment ha anat trobant el seu lloc i va destacant per les activitats proposades, que gaudeixen de molt bona acollida. Des del primer moment vam pretendre que el MEAC fos un moviment estructurat i que rebés el reconeixement que mereixia. Felicitats per l’article, meaqueres!

by

Núria Vouillamoz aposta per la biblioteca escolar i guanya el Premi de Pedagogia

A la foto, la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, com a representant del Departament d’Educació fa l’entrega del premi a la Núria.

El primer dia de desembre vaig anar a l’Associació de Mestres Rosa Sensat a fer costat a la Núria Vouillamoz que va ser guardonada amb el 42è Premi Marta Mata de Pedagogia pel seu manuscrit «Converses al voltant dels àlbums a la biblioteca escolar. La literatura com a diàleg en l’educació lectora». Imagino que és un títol provisional i que, quan publiquin el treball, li trobaran un altre més fàcil de recordar.

L’estudi recull les vivències d’hores compartides amb els infants de l’escola d’Educació Infantil i Primària Gerbert d’Orlhac (Sant Cugat del Vallès) al llarg de divuit anys a l’entorn de la biblioteca escolar.

La Núria va explicar que és un treball sorgit de l’experiència del dia a dia, el qual l’ha ajudat a reordenar la seva tasca, adonar-se realment del que està fent i compartir-ho a altres escoles. Va dedicar el seu discurs d’agraïment a fer un clam a impulsar les biblioteques escolars fins que esdevinguin el veritable cor de les nostres escoles, perquè “només així aconseguirem un món més sensible, solidari, respectuós, sostenible, inclusiu, i amb tot, un món més just”.

Vaig estar molt content perquè la Núria fa anys que brega a la biblioteca de l’escola on fa una feina extraordinària i, a més, la comparteix generosament amb tothom que li demana consell o assessorament. Mentre parlava vaig recordar algunes de les presentacions que hem fet en els darrers anys, com els combats de boxa literària o el campionat de «llibrescacs». Sempre hem buscat oferir en les presentacions models, maneres de fer que puguin ser extrapolables al dia a dia dels centres educatius.

Amb la Núria, la vida és molt més fàcil i divertida. Li agraeixo els desitjos pedagògics compartit i la felicito de tot cor, amb ganes de llegir el seu llibre i de continuar fent camí pedagògic amb l’esperança ve veure com algun dia les biblioteques escolars esdevindran una realitat al nostre país.

L’acte de dijous va estar conduit de forma propera per l’Elisabet Pedrosa i va recordar el moment que viu l’Associació, en el que cal repensar la seva necessitat i definir nous horitzons, tenint present la tradició de renovació pedagògica que l’ha portat fins als moments presents.

També es va premiar a l’Associació Punt de Referència i al fotogràf i documentalista Sergi Bernal amb els Guardons Marta Mata. Felicitats a ells, també.

Al web de l’Associació teniu un resum exhaustiu de l’acte i el vídeo de l’acte complet: https://www.rosasensat.org/xlii-premi-de-pedagogia-marta-mata-i-guardons-marta-mata-2022/

by

Trobada amb les autores dels «Relats que el vent s’endugué»

Quan, fa uns mesos, vam iniciar el projecte lector “Relats que el vent s’endugué” no ens imaginàvem que els autors i les autores de la ciutat de l’Hospitalet col·laborarien de bon grat i amb tanta bona disposició. Els estem molt agraïts i aclaparats de la resposta rebuda.

De fet, aquests més ha sortit el tercer relat, tal com vam comentar en aquest mateix blog https://jaumecentelles.cat/2022/11/18/el-tercer-relat-que-el-vent-sendugue-es-un-poema/
i ja podeu passar per les biblioteques de l’H a buscar l’adhesiu i enganxar-lo a la porta de casa o allà on us vingui de gust perquè serà l’enveja dels veïns, segur.

A més, hem d’agraïr a les autores dels tres primers relats, que hagin accedit a conversar sobre la seva obra en una trobada que es farà el dimarts 20 de desembre a l’Espai Llamps i Centelles. Coneixerem i conversarem amb l’Helena Bonals, la Vanessa Requena i la Lola Toledano sobre literatura en general, sobre les seves motivacions i els seus interessos a l’hora d’escriure i altres curiositats.

Aprofitarem per presentar els autors i autores dels propers relats dels mesos de gener, febrer, març i abril.

Avançarem la idea de fer altres trobades periòdiques (tres cada any) amb els autors de l’H. Seran reunions de petit format, informals i de proximitat. La idea és donar a conèixer el potencial que hi ha a la ciutat i la varietat de registres, estils i manera d’entendre l’escriptura, que és com dir d’entendre la vida.

20 de desembre de 2022! No cal inscripció. Veniu amb ganes de gaudir i de deixar-vos sorprendre. Us hi esperem!

https://sites.google.com/site/autorslh/

by

El tercer «relat que el vent s’endugué» és un poema

Uso la poesia per esbravar-me,
per desfermar el que sé a ulls clucs.
Esmerço el poc lleure que tinc,
sempre atrafegada, a arrenglerar versos.

Aquest és l’inici d’un dels poemes de l’Helena Bonals, l’autora que aquest mes en acompanya en els «Relats que el vent s’endugué». El poema en qüestió és “paraules adients”, un títol que ens recorda a Goethe quan demanava que fóssim capaços, cada dia, de dir algunes paraules adients i raonables. Ja sabem que dir quelcom amb sentit i allunyar-nos de la barroeria que ens envolta no és fàcil però hi ha una bona manera d’aconseguir-ho: llegir poesia.

Sovint veig a l’Helena, darrera d’algun taulell de la biblioteca Tecla Sala, o recomanant lectures a la televisió local. Persona discreta i amable que sap el que no està escrit de literatura.

Si voleu conèixer més sobre l’Helena aneu a…

https://sites.google.com/site/autorslh/index-d-autors/helena-bonals-barbera

I per saber més dels “relats que els vent s’endugué” ho trobareu al web de lhdigital o clicant a

https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh

Com que ja és el tercer relat que es publica i potser heu tingut precaució de guardar els dos anteriors, podeu passar per qualsevol de les biblioteques de la ciutat, presentar els tres flyers i us donaran un preciós adhesiu que podeu lluir enganxat a alguna carpeta, a la porta de casa, o a la vostra biblioteca personal. A més a més —això encara no s’ha comentat—, el 20 de desembre, a l’espai Llamps i Centelles, davant de la bib. Tecla Sala, farem una trobada amb les tres autores d’aquest trimestre (la Vanessa Requena, la Lola Toledano i l’Helena Bonals) que ens parlaran de les seves obres.

En aquella trobada també us avançarem els autors que ens han enviat els relats per als quatre mesos següents (de gener a l’abril).

La idea és anar fen trobades amb els autors del trimestre i així anar-los coneixent i sabent el que han publicat.

I quan arribem a 50 (d’ací a cinc anys) farem una festa gran i publicarem tots els relats en format llibre (però això es un secret que ningú no sap…)

by

El segon relat que el vent s’endugué

Regresó a la casa paterna cuarenta años después de aquel día en que aseguró a su madre ‒encendido de furia‒ que no volverían a verse. Aquella mañana se echó a la espalda, además de la mochila, las oposiciones a un relajado futuro de funcionario que, aunque le encadenaría a la pata de una mesa, hubiera llenado de orgullo a su família. Sin embargo, se puso por montera el brillante porvenir, con lo que consiguió que la ira paterna le alcanzase en la boca del estómago, cuando le oyó decir que no quería verle más. Varias jornadas después abrazó por última vez a su madre (¿o fue al contrario?) ‒el único cordón que le ligaba a aquella vida.

Així comença “El regreso”, el segon relat que el vent s’endugué. L’ha escrit la Lola Toledano, autora d’un grapat de bones lectures que podeu trobar a les biblioteques de l’Hospitalet. Podeu veure el que ha fet si entreu al web “l’Hospitalet escriu”:

Lola Toledano

https://sites.google.com/site/autorslh/index-d-autors/lola-toledano

«Els relats que el vent s’endugué» són una acció que promou la lectura i l’ús de les biblioteques, que fem amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de l’Hospitalet i el Diari de l’Hospitalet.

Cada mes, donem a conèixer un relat breu d’un autor o autora de la ciutat que es pot llegir en digital a lhdigital. A les revistes que es bustien a totes les cases de la ciutat també hi ha un codi QR que ens dirigeix directament al relat.

Doneu una ullada a la versió digital on trobareu tota la informació:

https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh

La idea és senzilla. Es tracta de descarregar el PDF del relat o retallar el QR del diari i, quan n’aconsegueixes tres, els portes a una Biblioteca de L’H i allà et lliuraran un adhesiu que t’acreditarà com a Membre de Famílies Lectores de l’Hospitalet.

També hi ha convocada una reunió-tertúlia-conversa amb les autores dels tres primers relats. Serà el 20 de desembre a l’Espai Llamps i Centelles (davant de la Biblioteca Tecla Sala). Anirem informant.

L’adhesiu és per a la porta de casa, la motxilla, etc. i, qui vulgui, podrà enviar una foto a l’adreça (espaillampsicentelles@gmail.com) que els facilitarem. El dia que vagin a la biblioteca amb els tres relats, la bibliotecària els segellarà i els retornarà amb l’adhesiu i un escrit d’agraiment.

Animeu-vos a participar!

by

Tertúlia clandestina #4: Creativitat, imaginació i pensament divergent

El passat dijous, 20 d’octubre, vam celebrar la quarta tertúlia clandestina de la que només havíem anunciat el títol —ELS LLIBRES MÉS ENLLÀ DELS LLIBRES— i la contrasenya per accedir a l’Espai —Peramola—. Hi van acudir a la cita mestres però també hi havia bibliotecaris, una llibretera i, curiosament, alumnes del convidat a qui els deuria arribar alguna filtració.

La idea era fer aquesta tertúlia coincidint amb la inauguració de l’Espai fa un any i, de passada, recordar el dia de les biblioteques i apostar per aquests equipaments magnífics, imprescindibles, que tenim a Catalunya.

El convidat va ser el mestre, editor i poeta, Ramon Besora, una persona generosa en les seves explicacions i que, com a bon coneixedor del món escolar, ha col·laborat activament en la formació de mestres i és autor d’una bona colla de llibres destinats als infants.

En Ramon és conegut també pels seus poemes, molts dels quals han estat musicats i cantats pels infants de diferents indrets de Catalunya. També és autor de diverses publicacions i articles sobre didàctica, creativitat infantil, la construcció del lector i poesia i escola, entre altres.

Ha rebut diversos premis nacionals i internacionals entre els quals destaquen el Premi Baldiri i Reixac per les seves aportacions en el camp de la didàctica de la llengua, el Premi de literatura infantil Atrapallibres pel seu poemari «Zoo de paraules» i l’Octogone d’Honneur, atorgat pel Centre Internacional d’Études en Littérature de Jeunesse de París.

Les seves edicions han estat guardonades amb el Premi Nit de l’Edició 1993 al llibre més original i, a la Fira del Llibre de Bolònia, el 1992 amb el Critici in Erba Prize i el 1997 amb el Premi Internacional d’Innovació.

Va ser fundador i president de l’Associació Miquel Martí i Pol. Actualment és patró de la Fundació del poeta.

El vam convidar perquè ens parlés d’un període de la seva vida, en concret els anys que va estar al capdavant d’Aura Comunicacions i l’aposta per editar llibres diferents, llibres per a infants i joves que aportessin, més enllà d’un text i unes imatges riques i potents, la possibilitat d’entendre el llibre com a objecte artístic, com a element sorprenent capaç de generar emocions diverses, com una joia.

La tertúlia va tenir tres moments.

Primer es va centrar en els anys que va treballar com a mestre a l’Hospitalet i com a corresponsal del Diari de Barcelona al Baix Llobregat. Les anècdotes que ens va contar ens van servir per conèixer-lo com a persona i entendre el seu tarannà inquiet i intrèpid.

La segona, la més divertida, la va plantejar com si d’una tarda nadalenca fos. Picava un tió imaginari, descobrint els regals (els llibres) que ens anava mostrant. D’aquesta manera vam saber del llibres torrons, dels llibres botella de cava, dels llibres ous amb dos rovells, dels llibre acordions, dels llibres galetes, etc. Més que el tió allò semblava el barret d’un mag!

Finalment, va acabar comentant alguns dels seus immeditats projectes i vam jugar a “La lletra que tot ho canvia”.

Va ser una tertúlia —en realitat semblava una masterclass— en la que vam aprendre a obrir la ment a noves propostes plàstiques i literàries. Algunes de les idees que semblaven “carioques” de ben segur seran aplicades a les escoles de les companyes que allà hi eren.

Podeu veure un petit vídeo amb algunes imatges significatives de la tertúlia, a continuació.

https://youtu.be/_bU-kgtgIOQ

by

Ressenya del llibre «Estudios sobre los hábitos de lectura»

La darrera frase de la novel·la de Stefan Zweig, Mendel el de los libros, (Acantilado, 2018) ens recorda que els llibres serveixen per unir les persones i així defensar-nos de l’inexorable revés de l’existència, que no és altra cosa que la fugacitat i l’oblit.

Aquesta idea d’unir les persones l’han expressada altres autors com Roald Dahl o C.S. Lewis i m’agrada perquè si som capaços de comunicar-nos, de compartir experiències, idees i coneixement podrem modificar alguns plantejaments arcaics sobre com els infants i joves afronten el seu creixement i com, amb il·lusió i compromís, hom esdevé un lector crític.

En realitat, aquest desig de compartir, d’avançar junts, d’equivocar-nos també, expressa la necessitat de comunicació que tenim les persones i així poder créixer i col·laborar en la gran aventura de viure més feliços.

He llegit amb interès aquest Estudios sobre los hábitos de lectura, imbuït pel desig de comparar els pensaments i les experiències que conec amb el que es cou en altres llocs de la península Ibèrica i de l’altra banda de l’Atlàntic. Volia reafirmar-me en la idea que la lectura és una eina capaç de canviar-nos per ser millors persones. El resultat ha quedat a mig camí.

Es tracta d’un llibre que recull vuit aportacions que provenen del Congrés celebrat a la Facultad de Ciencias Sociales y Humanas de la Universitat de Saragossa, a Terol, durant els dies 24 i 25 de maig de 2021. El congrés va estar organitzat pel grup de recerca Educación, Cultura y Territorio de la Universitat d’Extremadura conjuntament amb el Campus de Teruel de la Universitat de Saragossa. Es presenten, a manera de catàleg, vuit capítols que analitzen la situació de la lectura en diferents llocs, amb nois i joves de diferents edats. És en aquesta diversitat d’enfocaments on ens perdem perquè no som capaços de trobar el fil que ho lligui tot plegat. El llibre es pot llegir començant per qualsevol capítol perquè, de fet, no hi ha gaire en comú entre ells.

Podeu llegir la ressenya sencera anant a: https://fima.ub.edu/edl/ca/estudios-sobre-los-habitos-de-lectura
o, també, entrant a l’apartat “Altres” de “Publicacions” que trobareu a la pestanya de la part superior d’aquests blog.

Agraeixo a l’Amadeu Pons i en Lluís Agustí la bona feina de difusió de tot el que té a veure amb la literatura mitjançant aquest blog tan ben parit i que té com a propòsit, entre altres, divulgar notícies relacionades amb el sector de la llibreria a Catalunya i al món.