Estudi sobre els joves i la lectura

Al Blok de BiD (https://www.ub.edu/blokdebid/)
publico una ressenya d’un estudi elaborat pel Laboratorio Contemporáneo de Fomento de la Lectura, adscrit a la Fundació Germana Sánchez Ruipérez, que m’ha semblat força valuós. Es titula
Jóvenes y lectura: estudio cualitativo y propuestas.

A la ressenya explico el següent:
En el món escolar, sovint ens fem moltes preguntes relacionades amb la lectura i la literatura crítica: Som un país lector? En quins suports llegiran els nostres alumnes quan siguin grans? Què han de llegir? Qui els acompanyarà en el seu camí lector? Llegim per plaer? Llegim per compartir vivències? Llegim per supervivència? Necessitem llegir? Ficció, o coneixements? Imaginem un futur sense llibres? Com esdevenim lectors? Per atzar, o per influència de la família i l’escola? La lectura és una qüestió valorada socialment? Els familiars saben com ajudar els infants per fer-los més lectors? Etcètera.

Sabem que el llibre, a casa nostra, no és, o no ha estat, el centre del món. Fins no fa més de quaranta o cinquanta anys, el món editorial, els llibres, les biblioteques i les llibreries eren un bé escàs. Sortosament, en aquest sentit, hem anat avançant i ara podríem dir que estem arribant a albirar el que fan altres països amb més tradició. Per exemple, estem veient com s’obren moltes llibreries i proliferen les noves editorials, fet inaudit que ens fa veure el futur amb esperança.

Fins ara, les nacions més literàries han estat ‒encara ho són‒ les situades al nord d’Europa (Finlàndia, Noruega, Letònia, Islàndia, Països Baixos, etc.) i probablement té a veure amb un patró geogràfic, educatiu, de prosperitat econòmica i, fins i tot, de cultura religiosa.

La realitat ens recorda que a les biblioteques de Finlàndia el nombre de préstecs és set vegades superior al d’Espanya, per exemple. És una dada, només una dada, i per això s’agraeix que, de tant en tant, entitats de prestigi com la Fundación Germán Sánchez Ruipérez a través del seu Laboratorio Contemporáneo de Fomento de la Lectura dediquin temps i esforços a fer un estudi com el que presentem i comentem a continuació.

L’estudi sobre els joves i la lectura consta de sis capítols.

El primer és una justificació de la investigació. Ens presenta algunes dades interessants com ara que els joves i adolescents són grans consumidors de cinema, música, esports, sèries de televisió, i són els que més naveguen per Internet. En resum, són curiosos o lectors habituals (especialment les noies).
Una altra dada interessant és comprovar com la població de joves que es declara «lector freqüent» ha anat augmentant d’una forma clara des del 2000 fins al dia d’avui.

El segon capítol ens descriu, de forma senzilla, breu i entenedora, la metodologia emprada en l’estudi. Ens explica qui hi ha participat (docents, joves, bibliotecaris, llibreters): en total, més de 4.900 enquestes a través de Twitter o Facebook, 16 a llibreries, 800 a professionals, i més de 100 a joves (lectors i no lectors). Una feina ímproba i de resultats fiables.

El tercer capítol està dedicat a les enquestes. Hi ha diversos apartats en els quals s’expliquen les diferents enquestes i les conclusions que es desprenen de cadascun dels blocs. Al primer apartat, ens mostren els resultats de les enquestes inicials fetes a través de les xarxes socials. Se centren en l’ús del mòbil, les tauletes, i les xarxes socials, i es pregunten quin espai de temps ocupen en les vides dels enquestats, en quins moments de la seva vida han estat més allunyats de la lectura i quines persones han influït perquè esdevinguin o no lectors de llibres, en quin suport llegeixen habitualment i si la pandèmia ha provocat un augment en el consum de llibres. Hi ha un segon apartat en què es fan preguntes a llibreters i familiars dels joves que són habituals de les llibreries. El tercer apartat recull les enquestes fetes a professionals vinculats al treball amb joves (editors, coordinadors de clubs de lectura, docents).

El quart capítol és el més interessant perquè recull els resultats dels grups que han participat en la mostra. Aporta una gran quantitat d’informació i genera un interessant capital de coneixement. La tria està molt bé perquè conté una gran diversitat geogràfica i de tipologies de centres.

El cinquè capítol fa una anàlisi dels resultats obtinguts. Es divideix en set grups (cinc àmbits de relació i impacte sobre la pràctica lectora, un sobre com han viscut la lectura en pandèmia i confinament, i un darrer que recull l’impacte de la lectura en altres àmbits). Els set grups són: la família, l’escola, la biblioteca, el digital, el cercle d’amistats, el confinament i els enllaços.

S’acaba amb les conclusions, on es fa un diagnòstic i una previsió de futurs escenaris. Són dotze punts que ens centren la realitat actual i ens mostren futurs escenaris. Algunes de les frases que he subratllat són:
«Los jóvenes tienen una percepción limitada sobre la realidad de la lectura».
«La percepción de la lectura está muy referida a una actividad personal que relaja, pero también genera aislamiento de la sociedad».
«Las referencias a lo que ha sido leído, o se está leyendo, está desapareciendo de las conversaciones, a diferencia de lo que sí se hace en los grupos de amigos con las series de TV que se están siguiendo».
«La competencia por el tiempo personal disponible es cada vez más eficaz por parte de lo digital, porque es un tipo de ocio basado en la interacción y socialización, así como por mostrar contenidos de breve duración y escasa exigencia cognitiva».
«Insuficiente impacto del centro educativo para fortalecer el interés por la lectura».
«No hay un adecuado conocimiento de la realidad de las prioridades de ocio y de formación de los jóvenes por parte de los adultos que trabajan o conviven con ellos».


Més enllà de les gràfiques i les dades, aquest estudi aporta una visió interessant sobre els efectes que provoca la lectura en els joves.

Un dels efectes es refereix a l’aïllament que genera el fet de llegir individualment, perquè allunya els joves d’una necessitat social de convivència amb els companys i amics que en aquestes etapes és fonamental. Aquest efecte d’aïllament és un inconvenient a l’hora d’incentivar la lectura. Els joves comparteixen un altre tipus d’oci ‒esport, videojocs, cinema, música‒ al qual atorguen una major rellevància social.
Per contra, la lectura genera en els joves uns altres efectes, com la relaxació emocional i l’acostament a la cultura, que són vistos com a quelcom positiu.

Hi ha, també, en l’estudi, una reflexió subjacent que aposta per mirar endavant i aportar algunes possibles solucions per capgirar la tendència. Bàsicament, se centren en la idea de reformular un nou Pla de Lectura que aposti pels serveis públics i afavoreixi l’impacte social que poden tenir els mediadors de la lectura (mestres, bibliotecaris, llibreters). Caldria, entre altres accions, promocionar els clubs de lectura entre els joves perquè són un element generador de convivència, de cultura i de benestar.

L’estudi és un bon treball, seriós i amb voluntat de servei públic. Val la pena llegir-lo, clicant a

https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2022/01/Jovenes-y-lectura.pdf

Algunes dades de l’Informe sobre el llibre infantil i juvenil 2017

Ara fa tres mesos, El Observatorio de la lectura y el libro va publicar l’informe que periòdicament dedica al llibre infantil i juvenil. Val la pena fer-li una llegida, encara que sigui en diagonal, per saber com està la situació. Hi ha un munt de dades, gràfiques, taules i frases que indiquen per on mou el sector.

El podeu obrir clicant AQUÍ.

Diu, per exemple, que l’any 2015 es van publicar 7919 llibres infantils o juvenils a Espanya —un increment del 5,5% respecte a l’any anterior— però amb un descens del 5,3% en el nombre d’exemplars editats.
El volum de llibres que s’editen adreçats als infants i joves és, actualment, gairebé d’un de cada quatre i, per tant, el volum de negoci que l’envolta és considerable.
El 2015 van publicar 592 editorials, les més importants de les quals van ser Susaeta, SM, estrella Polar, la Galera i Brúixola.
A prop del 70% dels llibres infantils i juvenils publicats el 2015 estava escrit en castellà. El 22,8% dels llibres es va publicar en català, el 6,3% en basc, el 3,1% en gallec i l’1,9% en anglès.
El 2015 es van vendre 26,6 milions d’exemplars de llibres infantils i juvenils, fet que suposa un descens respecte a l’any anterior.
La majoria de llibres van ser comprats en llibreries (41,3%) o cadenes de llibreries (23,5%).

M’ha semblat curiós comprovar que els deu títols més venuts el 2016 van ser els següents:

1. Harry Potter y el legado maldito
J. K Rowling (Salamandra)
2. El principito
A. Saint-Exupéry (Salamandra)
3. Emocionario
Rafael Romero Valcárcel / Cristina Núñez Pereira (Palabras Aladas)
4. El monstruo de los colores
Anna Llenas (Ed. Flamboyant)
5. Un monstruo viene a verme
Patrick Ness (Nube de tinta)
6. Diario de Greg 11 ¡A por todas!
Jeff Kinney (Ed. Molino)
7. Diario de Greg 10 Vieja escuela
Jeff Kinney (Ed. Molino)
8. El misterio de los árbitros dormidos
Roberto Santiago (SM)
9. Diario de Greg 1
Jeff Kinney (Ed. Molino)
10. El monstruo de los colores. Un libro pop-up
Anna Llenas (Ed. Flamboyant)

L’informe té un índex on podem veure com estan distribuïdes les 87 pàgines de que consta. És aquest:
Evolución histórica
La producción de los libros infantiles y juveniles
Producción editorial
Perfil de la empresa editorial
La edición del libro infantil y juvenil por CCAA
La traducción y la edición de libros infantiles y juveniles según las lenguas
La venta de libros infantiles y juveniles
La venta de libros infantiles y juveniles en el mercado interior
La venta en el mercado exterior
Características de la oferta
El libro infantil y juvenil en otros medios
El libro infantil y juvenil en la Red
Revistas digitales especializadas
Algunas instituciones de referencia
El libro infantil y juvenil y los medios audiovisuales
La lectura infantil y juvenil en España
La lectura y compra de libros infantiles y juveniles en España
La comprensión lectora
La promoción de la lectura infantil y juvenil en España
La promoción de la lectura infantil y juvenil en España
Otras iniciativas de promoción impulsadas por la Secretaría de Estado de Cultura
El libro infantil y juvenil y la revolución digital