Dimecres vinent comença la “Setmana Mundial del Cervell” i a l’Hospitalet s’han programat diverses activitats però la de divendres em sembla oportuna per als qui ens interessa la relació de la lectura amb el creixement dels infants. És un encert, perquè encara ens queda molt per aprendre.
Recordo que, fa cosa d’uns uns trenta i tants anys, vaig tenir la sort de conèixer la Maria Dolors Rius Estrada. Va ser en unes Jornades que s’organitzaven a Fuenlabrada i em va impressionar molt com abordava el desenvolupament dels infants i com ho basava en el cervell, en la neurolingüística. Parlo dels anys noranta i aquell encontre em va obrir la mirada a entendre l’educació d’una manera més científica, menys intuïtiva. La Dolors Rius defensava la neurolingüística que aplicava Luria (escola russa), però també la psicologia constructiva de Piaget i sobretot les teories de Chomsky. Tot el que explicava ens obria portes a saber com ens hem de comportar a l’aula.
Al programa de la Setmana trobareu aquest informació:
Data: Divendres, 13 de març a les 18:00 h. Lloc: Biblioteca Central Tecla Sala
Conferència: Quins efectes té la lectura al cervell?
La lectura no és una activitat innata, sinó una habilitat recent en la història humana que requereix aprenentatge conscient i voluntari. El cervell no té àrees específiques creades evolutivament per llegir; per això ha de reorganitzar i reutilitzar xarxes neuronals destinades inicialment a altres funcions, com l’audició o el llenguatge. Aquesta adaptació és possible gràcies a la plasticitat cerebral.
Llegir no només permet accedir al coneixement, sinó que també millora el funcionament cognitiu: afavoreix la comunicació, la regulació emocional, l’atenció, la memòria, el pensament crític, la creativitat i l’abstracció.
En canvi, estudis recents indiquen que l’ús de xatbots d’IA per cercar informació pot reduir la connectivitat funcional del cervell i alterar patrons d’activitat relacionats amb la creativitat, la memòria i el processament semàntic. Això planteja la pregunta de si la lectura podria compensar aquests possibles efectes negatius derivats de l’ús de la IA.
A càrrec de la Dra. Emilia Redolar, docent de Neurociència. Actualment dirigeix el grau de Psicologia de la UOC.
Aquest més de març que comença, a la llibreria Casa Anita han programat tres sessions sobre literatura infantil i biblioteques escolars que seran força interessants. Les han concentrat en tres tardes: dues tardes a l’espai de l’Obrador de Casa Anita, carrer Vic 15, i una visita guiada a la biblioteca escolar de l’Institut Escola Costa i Llobera, de Barcelona.
Si voleu conèixer qui son els ponents, els horaris, el cost i altres detalls, podeu escriure al correu de la llibreria. (info@casaanitallibres.com), al seu Instagram, al telèfon de la llibreria (932 37 60 02) o anar presencialment al Carrer de Vic, 14, Gràcia, 08006 Barcelona
Una colla d’amics que viuen en un poble, la Torre de l’Arc, aparentment tranquil i avorrit, maquinen un pla per passar l’estona. Es tracta d’espiar d’amagat alguns dels veïns i veure què fan, on van i amb qui es relacionen.
Aquest joc, aparentment innocent, portarà als quatre amics — la Rebeca, el Víctor, el Carles i la Mariona— a descobrir un complot per robar un còdex, un llibre molt antic que val una fortuna. I no tindran altre pensament que ser ells qui posin a resguard el llibre abans que desaparegui. Aquí començarà una aventura on es veuran implicats tothom, des de l’alcalde fins al capellà, alguns veïns, la policia, els pares i la premsa.
Als nois, tot els surt malament i passen a ser els principals sospitosos del robatori. Només els queda un recurs: Una actuació musical disfressats del grup ABBA.
“Operació Dancing Queen” es llegeix com una novel·la negra. El relat ha estat guardonada amb el Premi de narrativa juvenil Ciutat de Picassent i té diversos nivells de lectura però destaca sobretot la riquesa lingüística, un regal de paraules que feia temps que no sentia. Els joves lectors coneixeran expressions, comparacions, dites i fins i tot renecs que són una delícia.
Quan un projecte fa deu anys, se sol dir que està consolidat. El d’en Toni Argent i companyia fa dotze anys, així que imagineu si està de ben arrelat, especialment a la comarca del Vallès Oriental.
Enguany estan d’aniversari perquè cap infant sense conte celebren el 12è any d’aquesta iniciativa cultural, educativa i social que té com a objectius fomentar l’ús del català, l’hàbit lector i la creativitat dels infants. A més, pretén que, des de petits, sapiguem apreciar el valor i el gust per la lectura ja que són molts els beneficis de llegir: ajuda a enriquir el vocabulari, a millorar la comprensió lectora, la concentració, les habilitats lingüístiques, l’èxit escolar.
El proper St. Jordi’26 publicaran el 12è conte del projecte i ho faran d’una forma ben especial: imprimint 200.000 exemplars d’un conte que porta per títol El peluix sota la pluja. Vol ajudar els infants a entendre l’essència de viure i que la veritable riquesa no és tenir molt, sinó saber donar, ajudar i estimar. Es tracten temes com l’empatia, la generositat, l’amistat, la desigualtat.
Per celebrar-ho faran un acte el diumenge 31 de maig, a les 11:30, a la Sala Petita del Teatre Auditori de Granollers. L’aforament és de 220 persones i segur que ho peten.
Si voleu més informació d’aquest magnífic projecte us podeu posar en contacte amb en Toni Argent, coordinador del projecte al web http://www.capinfantsenseconte.org
Demà, 30 de gener, se celebra a les escoles el Dia Escolar de la No-violència i la Pau.
Una bona manera de recordar-ho és explicant contes o llegir relats que ens facin pensar. Alguns que són ideals per explicar i comentar són aquests:
Per a cicle inicial:
Per a cicle mitjà:
per a cicle superior:
La jornada que té com a objectius: Sensibilitzar que la pau és molt més que l’absència de guerres i baralles. Conèixer i familiaritzar-se amb els conceptes d’amor universal, de no-violència i de pau positiva, així com amb els procediments de reivindicació no-violenta dels drets humans. Conèixer persones i/o grups que lluiten per la pau i la justícia al món. Saber resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, és a dir, expressant les opinions de forma tranquil·la, clara i ordenada. Compartir una estona amb tots els alumnes i mestres amb la finalitat de celebrar la diada de la no-violència i la pau
Us comparteixo un dels contes que trobareu a “Sota la pluja”, un llibre adreçat a infants i joves entre deu i catorze anys. Són històries breus que ens serveixen per reflexionar i ens obren la mirada a una manera d’entendre la nostra vida que té a veure, sobretot, amb la idea de fer un món millor, allunyats dels postulats neoliberals i convençuts que una desacceleració és necessària i beneficiosa per a tothom.
L’HARMÒNICA
En Nikolai feia hores que caminava pel bosc. Estava perdut i cansat. S’havia separat de la seva patrulla en sentir els helicòpters enemics sobrevolant el lloc on havien acampat. Ara no sabia on anar, no coneixia la zona i estava afamat.
Es va asseure al peu d’un bedoll i va deixar el fusell repenjat al tronc. Va posar la mà a la butxaca de la jaqueta i va treure l’harmònica que li havia regalat el seu avi feia vint anys, quan el van admetre a l’escola de música de Grozni. Tenia només set anys però ja sabia que, de gran, seria músic. Va aprendre a tocar el violí, la seva passió i era un concertista reconegut arreu del món, malgrat la seva joventut.
Ara es trobava enmig d’una guerra absurda, com totes les guerres, lluitant per no sabia ben bé què, disparant als seus veïns desconeguts i esperant el moment que una bala perduda es creués en el seu camí.
Va agafar l’harmònica, la va netejar i se la va posar als llavis. Inspirà i bufà suaument una de les melodies populars txetxenes del gran compositor Alimsultanov, mort no feia gaire en circumstàncies misterioses.
—Maleïdes guerres! —va pensar, mentre l’emoció de les notes de la seva harmònica el feien plorar. Va sanglotar i es va aturar. No va sentir les passes silencioses que s’atansaven pel darrera. No va veure a en Viktor, el soldat enemic que combatia a l’altre bàndol i que en aquell moment apuntava directament al clatell d’en Nikolai.
En Nikolai es va eixugar les llàgrimes i va tornar a tocar. Va triar el quart moviment de la Novena Simfonia de Beethoven, l’«Himne a l’alegria». Mi, mi, fa, sol, sol, fa, mi, re, do, do, re, mi, mi,…
En Viktor s’aturà i va treure el dit del gatell. Coneixia la peça, l’havia tocada amb el trombó, al seu poble, quan formava part de la fanfàrria que animava els diumenges i els dies de festa.
Com pot ser? —es va preguntar— Algú que toca tan bé, algú que estima la música, ha de ser bona persona, segur. Han passat els anys. La guerra va acabar. En Nikolai i en Viktor ara són amics i toquen junts en una petita orquestra de carrer. Sovint recorden el dia que es van conèixer, el dia que es van saludar allà en mig del bosc i es van prometre que quan acabés la guerra es buscarien i tocarien junts.
Els darrers anys hem vist l’abast de la invasió d’Ucraïna, i les seves conseqüències. El relat de “L’harmònica” va ser escrit molt abans i feia referència a la Primera Guerra de Txetxènia, un conflicte que esclatà quan l’exèrcit rus envaí Txetxènia el 1994, amb la finalitat de controlar un territori que des del 1991 gaudia de l’autoproclamada República Txetxena. Malgrat les forces russes desplegaren un operatiu més gran, amb una enorme superioritat en nombre d’homes, armament i mitjans aeris, van ser incapaces de controlar la totalitat del territori txetxè, especialment el muntanyós. L’agost de 1996 es va signar l’acord de pau. A més a més de la Guerra Txetxena, hi ha altres escenaris de conflicte oblidats a les fronteres de Rússia que ajuden a explicar el que està passat a Ucraïna. Un bon exercici és fer una recerca dels conflictes de Transnístria, de l’Alt Karabakh, d’Abkhàzia i d’Ossètia del Sud i les bessones del Donbass.
El fotògraf Pedro Armestre va escriure fa deu anys: La música vuela. Me encuentro a centímetros del piano y me invade. Se apodera de cada uno de nosotros. Ludovico continúa tocando y consigue parar el reloj del tiempo. Estamos en el Ártico.
Es referia a un concert únic que va organitzar Greenpeace per a cridar l’atenció i reclamar la protecció de l’Àrtic. El músic italià Ludovico Einaudi va tocar una peça composta especialment per a l’ocasió (Elegia per l’Àrtic) i ho va fer amb un piano de cua sobre una plataforma flotant al mig d’aquest oceà, davant de la glacera Wahlenbergbreen (a Svalbard, Noruega).
Tres anys després, el 2019 es va celebrar a l’ONU una cimera sobre Canvi climàtic i medi ambient. Aquell dia vam conèixer una jove sueca de 16 anys, anomenada Greta Thunberg, que, en un emotiu discurs, va recordar els polítics allà presents que feia molts anys els científics alertaven sobre les conseqüències del ritme de vida que estem portant i que ens condueixen directament al col·lapse. El secretari general, António Guterres, a la mateixa cerimònia d’inauguració va insistir en la necessitat d’adoptar mesures urgents per evitar allò que sembla inevitable. Han passat sis anys i els efectes de la inacció són manifestos.
Estem comprovant com afecta el canvi climàtic a tots els països del món sense excepció, l’augment mitjà de la temperatura mundial sobrepassa més d’un grau la dels nivells preindustrials, la calor afecta milions de persones i no estem prenent les mesures per a la desacceleració. Ai, els interessos econòmics!
Què podem fer a les escoles? Al nostre dia a dia?
Per exemple, comprant només allò necessari i procurant que sigui en comerços de proximitat, evitar l’ús del cotxe en els desplaçaments per la ciutat, reduir la generació de residus, separant correctament els residus generats, etc. Són accions que formen part del dia a dia de molts centres escolars que separen els residus, mantenen l’hort escolar, a les festes i celebracions defugen els gots de plàstic, tetrabrics, etc.
El Canvi Climàtic està especificat a l’educació formal, concretament a la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, que indica, entre altres qüestions, que l’educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania mundial inclou l’educació per a la transició ecològica, imprescindible per abordar l’emergència climàtica.
Una acció molt potent és la lectura de relats que s’aparten del pessimisme i eviten aprofundir en l’ecoansietat que es comença a notar en alguns alumnes. Apostar per mostrar la bellesa del planeta que ens acull i que hem de conservar perquè les generacions futures el puguin gaudir, apreciar i estimar més i millor que nosaltres.
Llibres que en parlen n’hi ha molts i de molt bons. Gràcies a la lectura podem entendre com funcionen les coses, com funciona el món. Amb Juli Verne vaig aprendre que la volta al món en vuitanta dies era possible i també que anant en direcció a la sortida del sol, cap a l’est, es guanya un dia; amb H G Wells vam imaginar viatges impossibles com els viatges en el temps i amb Tintin vam arribar a la Lluna molt abans que l’Apol·lo XI.
Demà presentem L’assaig “ODS para pequeños activistas” i parlarem d’accions que es poden fer a l’escola per entendre què està passant i presentarem molts dels llibres que referenciem. Serà una sessió a camí de la teoria i la pràctica i l’acabarem amb un joc.
La Mònica, la Laura, l’Imma i jo mateix estarem encantats de compartir l’estona amb les persones que vingueu.
Les dades: Lloc: Biblioteca Josep Janés (l’Hospitalet) Data: 15 de gener Horari d’inici: 18:00 h Hi haurà venda de llibres per part de la llibreria Llavors Col·labora l’editorial Graó Amb el suport del Servei de Biblioteques de l’Hospitalet Us hi esperem!
Encetem el segon trimestre amb l’alegria de veure com el proper dijous 15 de gener podrem presentar el llibre sobre les estratègies per treballar els ODS a partir de la bona literatura infantil.
Des que es va llançar l’Agenda dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) el 2015, docents i educadors ens vam fer càrrec de les ambicions dels objectius esmentats i vam començar a integrar-los en les nostres pràctiques diàries. Els ODS proporcionen un marc d’aprenentatge i ajuden a entendre la interconnectivitat de qüestions que ens afecten a tots: pobresa extrema, desigualtat, canvi climàtic, etc.
Fa un parell d’anys, la Mònica, la Laura i jo mateix, prenent com a marc de referència el nou currículum, publicat al decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica de la LOMLOE, vam començar a idear un recorregut pels ODS partint de lectures que inspirin i condueixin l’alumnat a conèixer el món i les persones que l’habitem. Més endavant es va afegir a l’aventura l’Imma Palahí, companya il·lustradora que ha fet l’auca i els dibuixos de cada ODS.
En tot moment hem estat conscients que hi ha un fil daurat que recorre, de manera transversal, tots els objectius. Aquest fil és l’ODS4 que ens parla de garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom. És un objectiu clau, ja que l’accés a una educació de qualitat contribueix a reduir les desigualtats, permet una vida més saludable i sostenible, fomenta la tolerància entre les persones i crea societats més pacífiques. L’educació és la millor aposta per imaginar una vida millor.
Estem convençuts que la lectura obre finestres al món i al nostre interior, ens transforma, ens ajuda a tenir més vocabulari, a resoldre enigmes, a viure altres vides i, sobretot, a imaginar (paraula clau) models de vida millors.
A l’assaig que presentem es troben propostes lectores de tota mena:
Els nens i nenes de cicle inicial es divertiran amb les idees enginyoses del protagonista d’El garatge de Gus, empatitzaran amb ell i comprendran el significat del concepte «treball decent». L’alumnat de cicle mitjà s’emocionarà amb la lectura del magnífic àlbum Pueblo frente al mar en comprovar amb tristesa com el destí del protagonista sembla marcat d’antuvi. Amb les proeses de la tripulació d’un vaixell solcant mars i oceans per denunciar la caça de balenes i foques, la contaminació, les explotacions petrolíferes i de gas, els nois del cicle superior coneixeran la història del Rainbow Warrior.
Si voleu compartir una estona parlant dels ODS i de com aplicar-los al dia a dia al centre educatiu, us esperem el 15 de gener a la biblioteca Josep Janés.
Al programa especial de Nadal d’ahir vam presentar un bon grapat de bones lectures. Per si us serveix, us comparteixo l’article que ha escrit la Marta Sánchez per a la plataforma 3catinfo.
Aprofitem per desitjar-vos unes bones festes i un any 2026 ple de bones lectures. Som l’equip que s’encarrega, des de fa onze anys del programa l’Ofici d’educar, el programa més escoltat a la franja de 6 a 7 del matí dels diumenges. Gràcies a la bona gent que ens escolta i ens envia els seus comentaris!
A la foto m’acompanyen la Marta Sánchez, en José Luís Santiso, l’Elisabet Pedrosa, en Sergi Vives i la Núria Ventura.
«Saben en la JAE que la riqueza de un país se mide por las educación de sus gentes; que mil mujeres con estudios valen más que mil hombres con fusiles.» es una de les frases que podem llegir a A la sombra de un romance. Es tracta d’un dels llibres que vam comentar a la tertúlia de dijous passat.
A la sombra de un romance està il·lustrat per la Concha Pasamar, la persona convidada que ens va parlar d’escriptura, d’il·lustració i d’educació.
Concha Pasamar és una persona molt culta. Es percep sentint-la parlar i per la seva presència que impregna l’ambient de bones vibracions. Actualment compagina la docència a la Universitat de Navarra com a professora de Llengua espanyola amb la il·lustració i escriptura. Però crec que el futur l’encararà més cap a la investigació i la divulgació a través de la literatura infantil i juvenil. Crec.
Els seu llibres els podem trobar a diferents editorials, sobretot a Bookolia, però també Kalandraka, Litera, Triqueta i altres. En alguns com a il·lustradora de textos de diferents autors, i en d’altres on és l’autora ella mateixa.
Va venir a l’Espai Llamp i Centelles gràcies a la mediació de la Montse i en Carles de la llibreria “Lectors, al tren!” on el dia següent va inaugurar una exposició amb originals d’algunes de les seves obres (Caputxeta vermella, Bibliotecàries a cavall i Un regal d’hivern).
Bibliotecàries a cavall va ser una de les seves produccions que vam comentar. A les mestres i bibliotecàries ens agrada molt perquè va de lectura. Recordo que en vam parlar fa un any aproximadament a la presentació del còmic Molly Wind perquè tractava del mateix tema.
Vaig recordar que aquí, durant la II República, entre els anys 1931 i 1939, el Govern va promoure unes caravanes que anaven proveïdes de col·leccions de llibres per prestar als veïns i llegir en veu alta per als qui no en sabien. També duien música, teatre i cinema. Anaven a llocs on la gent no tenia accés a la cultura i la majoria eren analfabets. Una anys més tard, a la zona dels Apalatxes dels Estats Units va néixer el projecte de biblioteca Pack Horse que va repartir llibres entre 1935 i 1943. Fonamentalment, eren dones conegudes com a “bibliotecàries a cavall”. Van ser unes 200 i van arribar a uns 100.000 residents a les zones rurals de Kentucky. D’aquest fet en parla el llibre de la Concha Pasamar, bellament il·lustrat a llapis de colors i collage, imitant els llibres de retalls que feien les bibliotecàries a cavall.
També ens va parlar dels seus inicis com a il·lustradora pujant alguns dibuixos a facebook que li van obrir les portes a i col·laboracions en fanzines i en editorials. Paral·lelament va participar de cursos i tallers que la van ajudar a perfeccionar el seu estil.
Vaig explicar que, abans de la tertúlia, li vaig fer algunes preguntes personals, a manera de mini qüestionari Proust, i em van sorprendre perquè les seves respostes no van ser les que m’havia imaginat. Sí que a la pregunta Què llegies de petita i de jove?, les coincidències van ser totals perquè no hi havia altra cosa que les novel·les d’aventures. Va recordar Tom Sawyer, Miguel Strogoff, Pippi Calcesllargues, Jo March i, sobretot, Jim Hawkins, el noi de l’illa del tresor. Eren lectures que servien com a evasió i com a viatge.
Un altre dels llibres que va comentar va ser Caputxeta on la Concha va seguir la versió d’en Perrault. Ens va explicar com va ser de curiós el procés de publicació d’aquesta Caputxeta perquè l’atzar i el dibuixar sense intenció la va conduir a fer aquest llibre.
La versió triada és la d’en Perrault amb un final que avisa a les nenes del llop que afalaga i es cruspeix la Caputxeta. Un final valent i que ens obre el pensament i ens ajuda a defugir de versions ensucrades on el caçador salva la nena i l’àvia de les urpes del llop i, també s’altres versions que s’allunen molt del relat tradicional. Com apunten a la promoció que en fan des de l’editorial Bookolia:
Concha Pasamar tradueix i reelabora la versió del conte de Charles Perrault, molt allunyada del revisionisme posterior i del que molts clàssics han patit en els darrers anys. Tanmateix, els clàssics ho són perquè el seu simbolisme i el seu missatge mantenen avui plena vigència, com en aquest cas.
Després va venir una de les seves darreres publicacions: A la sombra de un romance.
En aquest volum, recrea el text de l’Alejandro Pedregosa amb unes il·lustracions que ens aboquen a recordar l’època i la vida de María Goyri. És un llibre que sembla un quadern de viatge. La Concha es va posar el vestit de professora d’universitat i ens va explicar qui va ser aquesta dona potent, avançada al seu temps, figura clau en l’àmbit de la filologia, l’educació i el feminisme.
L’estil de les il·lustracions ens recorda a les fotografies antigues suaument acolorides.
Mentre la Concha, amb veu ferma, explicava la vida de Maria Goyri per moments em va semblar que l’ambient que s’estava creant era tan màgic, silenciós, que em va transportar a les tertúlies de “L’Ateneillo” on, molt a prop de l’Espai, es trobaven un diumenge al mes figures emergents del món artístic i cultural.
L’Ateneillo era la casa de l’artista Rafael Barradas i aquelles tertúlies van durar des del 1926 al 1928. Farà cent anys ben aviat. Estic segur que la María Goyri hagués encaixat perfectament en aquell grup cultural. Per allà hi passaven personatges com Màrius Verdaguer, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Luis Góngora, Guillem Díaz-Plaja, Federico García Lorca, Salvador Dalí, Gómez de la Serna i altres.
I així va anar transcorrent la tertúlia. Vam parlar de Quan la mare portava trenes, Temps de tardor, Regal d’hivern, Plantar el món, Romances de la rata sabia i sobretot de Carmen.
Els dies següents vaig pensar en la sort que tenim les persones que col·laborem preparant aquestes trobades i les que assisteixen perquè són com un oasi enmig del desert. Ens insufla energia positiva.
La propera tertúlia serà el dijous 19 de febrer de 2026: “Cuando la noche cae en la cueva”.
El trimestre s’està acabant i potser anem una mica més tensionats que de costum, però si voleu compartir una estoneta parlant de llibres, de literatura i del que calgui us esperem el dia 11 de desembre, a l’Espai Llamps i Centelles.
En aquesta darrera tertúlia de l’any ens acompanyarà una persona que ha escrit i ha il·lustrat molts llibres. Li plantejarem d’on treu les idees perquè ara mateix sembla impossible millorar allò que ens mostren les notícies, cada dia. Només cal fullejar algun diari o mirar els telenotícies per quedar bocabadats de les coses que ens expliquen. El més curiós de tot plegat és que sembla que ens estem acostumant. Com si ens estiguéssim aletargant?
També comentarem algunes de les seves obres plàstiques i podrem resseguir el procés d’elaboració d’algunes. Serà interessant sentir com, davant d’un text, el procés creatiu bull en el cervell i, a continuació, sobre el full en blanc cobra vida i ens ofereix una visió (diferent?) del que cadascú de nosaltres s’imagina. Hi haurà venda i signatura de llibres.
La contrasenya per entrar, en aquesta ocasió és “El pensament viu” i fa referència a la darrera trobada amb la Inês Castel-branco. Els qui vau assistir, ja sabeu de què parlem.
Recordeu: Data: dijous 11 de desembre de 2025 Hora d’inici: Les sis de la tarda, com sempre. Hora d’acabament: dos quarts de vuit de la tarda, aprox. La contrasenya per accedir, en aquesta ocasió és: El pensament viu
Us esperem a l’Espai Llamps i Centelles Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos 08910 l’Hospitalet Metro més proper: Torrassa (línia 1, la vermella)
No cal inscripció. Si veniu, tots contents. Si no teniu el carnet VIP, haureu de dir la contrasenya per accedir a l’Espai.
L’equip que col·labora preparant les tertúlies estarem contents de veure-us el proper dia 11 de desembre.
La invitació a la lectura 