S’ha publicat al web docents.catla tercera de les càpsules on em centro en els llibres que estan inspirats en un fet real, un corpus que sempre m’ha interessat i que ens permet, a més a més de gaudir i emocionar-nos amb la història que es narra, aprendre i descobrir què va passar realment. A la presentació (breu, d’uns quinze minuts) comento llibres per a diferents cicle educatius, des d’infantil fins a secundària.
La Masterclass posa de relleu la importància de l’àlbum il·lustrat dins l’àmbit educatiu, destacant-lo no només com una eina per alfabetitzar visualment els infants, sinó també per abordar temes socials, emocionals i existencials d’una manera creativa i accessible. La Núria mostra com aquests llibres es poden utilitzar per educar, fomentar la reflexió i enriquir l’experiència lectora dins i fora de les aules.
EL DUO
Precisament amb la Núria farem la propera setmana una “Presentació a duo” i parlarem de biblioteques escolars i lectura. A la llibreria “Lectors, al tren!” a Rubí, el dia 24 d’octubre a les sis de la tarda. Celebrarem també el dia de les Biblioteques.
Aquesta darrera entrada de l’any és per agrair-vos el suport als qui, de tant en tant, entreu a aquest blog. Aviat farà 14 anys que el vam començar. La primera entrada va ser el juliol del 2010. Des de llavors hem publicat 1520 posts i, si seguim aquest ritme, el proper estiu haurem arribat al milió de visites. Tocarà celebrar-ho, naturalment.
Durant aquest anys hi ha seccions que han desaparegut i d’altres que s’han obert. Les desaparegudes estan a la part del darrere, la que no podeu veure, allà on hi ha totes les estadístiques: Quin és el dia de la setmana que té més visites, quina va ser l’entrada més llegida, de quins països són les persones que segueixen el blog (us en faríeu creus), quines persones han fet més comentaris i altres curiositats que comentarem més endavant.
De fet, el blog ens serveis per a tenir més o menys endreçada l’agenda, és como una mena de diari del que va passant i també com un arxiu on anar a cercar informacions diverses relacionades amb la literatura infantil.
Aprofito per invitar-vos a la propera Tertúlia que farem el dijous 18 de gener amb l’il·lustrador Marc Boutavant. Ens ha costat convèncer-lo que vingui des de París fins a l’Hospitalet però finalment el tindrem amb nosaltres perquè ens expliqui el seu ofici i sobretot que ens parli del Gos Pudent i de l’Ariol.
La gent que col·labora amb l’Espai Llamps i Centelles n’estem molt contents i confiem que sigui una tertúlia d’allò més profitosa. L’endemà l’acompanyarem a Rubí on farà una segona trobada a la llibreria “Lectors al tren”.
Tingueu una bona entrada d’any, amics i amigues i recordeu que “Per volar, els ocells tenen ales, i els infants tenen llibres”.
Recordeu “El banc blau”? Segur que sí, perquè és un llibre que ens explica la vida vista des d’un banc situat en un parc (que s’assembla molt al Central Parc de NY). Doncs, acaba de publicar-se un altre llibre que podria ser la segona part d’aquell banc blau, però en aquest cas el protagonista és un os que s’ha escapat d’un circ i busca, afanyosament, algú que l’ajudi a ser poeta.
No li serà fàcil perquè la poesia costa de definir, és misteriosa, difícil de penetrar, presenta incògnites i no sabem ben bé a què respon. La poesia és subjectivitat i no ens importa què ens vol transmetre sinó què provoca en nosaltres (emocions, sensacions, intensitats, interaccions amb la paraula) i sobretot, la poesia és intuïció, una eina poderosa que ens obre camins. A més, la poesia no és racional, no s’acaba d’entendre però no ens importa perquè a la vida hi ha moltes coses que no entenem. Allò que compta és que ens aporta una visió del món diferent. És com si estiguéssim a la teulada d’un edifici molt alt i veiéssim la ciutat. És molt millor que anar pel carrer on només podem veure els edificis des de baix i poca cosa més.
Per sort, l’os troba una nena, l’Ona, que l’ajudarà a esdevenir poeta perquè els infants tenen imaginació per crear imatges i jugar amb les paraules, tenen memòria per conservar-les, relacionar-les i poden il·luminar la nit quan somien desperts.
L’os i l’Ona buscaran la manera de fer un poema i en el seu viatge recorreran llibreries, biblioteques meravelloses, coneixeran poetes, passejaran per camps i muntanyes fins que un dia arribaran al mar…
L’àlbum que ha escrit i il·lustrat l’Albert Asensio és, tot ell, un cant a la vida, una oda a viure i veure la bellesa del mon. Ens recorda al gran Goethe quan deia que hauríem de fer cada dia quatre coses: mirar un quadre bonic, escoltar una música que ens emocioni, llegir un poema i ser capaços de dir unes paraules raonables. Aquest “En que somiava l’ós?” és tot ell un quadre bonic, ens emociona, ens fa llegir poemes i les paraules que hi trobem escrites són més que raonables.
És un àlbum recomanat per a infants a partir dels vuit anys.
Si teniu oportunitat, aneu a la llibreria “Lectors al tren!” a Rubí perquè hi trobareu els originals d’aquesta obra i la Montse Marcet, la llibretera, us podrà explicar un munt de detalls del relat. I si busqueu un regal bonic, els originals estan a la venda. Les il·lustracions estan exposades fins al dia 8 de desembre.
LES DADES: Títol: En què somiava l’os? Autor: Albert Asensio Il·lustrador: Albert Asensio Editorial: Joventut Pàgines: 44
El passat dijous 23 de març vam fer la setena tertúlia clandestina i per a mi va ser força especial perquè m’acompanyaven dues persones a qui estimo i admiro, la Pilar Férriz i la Montse Marcet, llibreteres de capçalera, amb qui sempre ve de gust conversar sobre literatura en general.
Vam anomenar la trobada «A tres bandes» recordant un programa mític de TV3 que s’emetia un cop l’any el mes de desembre i tenia molta audiència. Potser recordareu «Nadal a tres bandes». En aquell programa gaudíem veient les filigranes i les caramboles impossibles dels professionals del billar. A la tertúlia clandestina vam emprar el motiu del billar per recrear l’ambient de les sales esportives on es troben (encara) els joves per jugar a billar i posar-se al dia de les novetats socials.
Vam començar la tertúlia recordant Ian Falconer, l’autor de la sèrie de llibres sobre una porqueta, l’Olivia. L’Ian ens va deixar, molt jove, fa un parell de setmanes. Una pèrdua per als qui hem gaudit llegint i explicat les aventures de l’Olivia, uns llibres que van començar a arribar a casa nostra fa uns vint-i-dos anys i des del primer moment ens van fascinar perquè trencaven amb la tendència del moment i presentaven unes il·lustracions minimalistes en blanc i negre amb esquitxades de color vermell amb un resultat espectacular. A més, a tots els relats s’inclou una referència a l’art (pintura, dansa, etc.) que ens obre altres finestres al coneixement.
Després van venir uns agraïments a les persones que van col·laborar perquè la trobada fos possible. La Gemma de la Biblioteca Tecla Sala que ens va prestar alguns materials d’atrezzo, la Fali sempre atenta a tots els detalls, les companyes Désirée i Imma, que van fer una aportació gastronòmica de qualitat i els patrocinadors d’aquesta clandestina Juvé & Camps que ens van permetre tastar els seus nous productes, a la post-tertúlia.
Com a la pel·lícula “El color del dinero”, malgrat que l’ambientació estava dedicada al món del billar, la tertúlia no anava de billar sinó de literatura infantil i juvenil. Aquesta és la consigna de les tertúlies. Es un acte de fe, podríem dir, perquè no se sap qui vindrà, però sí que se sap que gaudirem de l’experiència.
La idea era presentar novetats editorials pensant en l’esdeveniment del 23 d’abril, dia en que anirem a comprar llibres per a nosaltres i per a la gent que ens envolta. Com que s’edita molt (vam parlar de 22 obres cada dia) i resulta impossible llegir tot el que apareix, la saviesa de la Montse i la Pilar va ser d’una ajuda inestimable.
Saber quin llibre agradarà als infants no és fàcil. És una pregunta que ens fem sovint i no hi ha una fórmula màgica que determini si tal lectura serà adequada.
Cada infant té el seu ritme i les diferències entre ells (encara que siguin de la mateixa edat) són evidents quan ens referim als seus interessos i a les seves habilitats. També influeix l’entorn on viu, la seva personalitat i els seus gustos.
Tal com passa amb els aliments, és bo que hi hagi una dieta de lectures variada: llibres més exigents, llibres més senzills, llibres de poesia, còmics, de coneixements, etc.
Es tracta d’oferir lectures de qualitat, que enganxin, que plantegin històries emotives, que estiguin ben escrits, que la història tingui interès per als infants, que les primeres pàgines tinguin força narrativa i que el final tanqui els conflictes i ofereixi solucions positives.
Vam anar presentant alguns bons llibres i comentant què podem trobar a cadascun d’ells. Els 24 llibres que vam preparar són aquests:
Vam acabar amb una conversa a partir de preguntes de mares preocupades pel que llegeixen els seus fills, l’atracció que desperten les pantalles, les noves tendències, etc.
Va ser una tertúlia que ens va aportar criteris i de la que vam sortir amb la llista de llibres que buscarem i llegirem ben aviat.
Com sempre, un agraïment a les persones que ens fan costat habitualment i les que van venir per primera vegada a la tertúlia i van aconseguir el seu carnet VIP que les acredita com pertanyents al nostre club clandestí.
En acabar vam fer un picoteo dolç-salat i una copeta de cava Juvé&Camps que sempre ve de gust.
La propera tertúlia serà el mes de maig. Anirem anunciant el dia i l’hora i la contrasenya per accedir si no teniu carnet VIP.
Us deixem, a continuació, una pel·lículeta que recull alguns moments de la trobada.
Anar a “Lectors, al tren!” sempre és una festa i més quan tens la sort de poder admirar els originals d’un llibre. I molt més encara quan és la Montse, la llibretera, qui t’explica fil per randa els detalls ocults de cadascuna de les làmines exposades.
“Lectors al tren!” és un espai còmode, estimulant i amb una bona tria de novetats que sempre tenen una exposició sobre algun llibre que val la pena de conèixer, amb especial atenció a les imatges.
He estat gaudint de “Gardinella y el gran viaje”, un àlbum que ens parla d’una nena, la Gardinella, que emprèn un viatge abandonant el desert dels Silencis amb el seu poble, els “citintos”.
Els citintos són un poble imaginari que podria ser qualsevol poble i per això, veiem com alguns se n’alegren d’emprendre el Gran Viatge, i altres no tant.
Entenem que és una diàspora fugint de no se sap ben bé què, però ens ho imaginem. Pel camí, han de cremar algun objecte personal, deixar alguna cosa enrere per aconseguir passar “a l’altra banda”. Ve a ser com oblidar el passat i els patiments i començar una nova vida.
És un viatge metafòric que utilitza el recurs de la fantasia per explicar una història universal plena d’emoció, utilitzant el color com a element narratiu.
A l’inici del relat, a les primeres pàgines predomina el blanc i negre (tintes), fins que la Gardinella i els citintos troben un oasi on establir-se. Aquí es produeix un canvi i apareix el color perquè sembla que han trobat una llar on viure i on podran viure les futures generacions.
Una història actual per explicar des de la perspectiva de la infància la realitat dels refugiats i les migracions.
He estat mirant amb detall totes les imatges i amb la Montse hem preparat el taller sobre aquest relat que farem el dijous 16 de març.
Si us interessa assistir, podeu escriure a montse@lectorsaltren.cat i us n’informaran de com participar.
LES DADES: Títol: Gardinella y el gran viaje Autora: Daniela Godel I·lustradora: Daniela Godel Editorial: Libre Albedrío Pàgines: 60 Barcelona, 2022
Si hi ha un escriptor que en sap de trens és en Mauricio Wiesenthal, i que ha recorregut Europa en els més luxosos i mítics ferrocarrils, com l’Orient-Express. En els seus relats ens mostra com és l’ànima humana i ens presenta la imatge d’un continent abatut i derrotat. La seva mirada traspua nostàlgia d’uns temps on l’humanisme era viscut i defensat per altres autors, com Stefan Zweig o Rilke, per exemple. Diu Mauricio, parlant dels trens de luxe:
«La literatura del tren tiene que ser, por fuerza, impresionista y confusa. El tren nos da un destino, una distancia, un más allá sin trascendencia ni juicio final. Y eso hace más bellas y voluptuosas las historias que, como las noches del tren o las aventuras de amor, no tienen principio ni fin».
Divendres passat vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del darrer llibre d’en Dani Torrent. Es titula «Viatges en trens de primera classe» i ell n’és l’autor i l’Il·lustrador. La presentació va ser a “Lectors, al tren!”, una llibreria que, com el seu nom indica, també estima els trens. Mireu, sinó, l’aparador que van muntar…
En Dani, acompanyat de l’editor de «Triqueta», una editorial gallega, va explicar els orígens del relat i com, fa uns anys, una conversa amb uns amics alemanys el van alertar d’un esdeveniment que és el que dona inspiració i fa créixer el conte.
També va explicar algunes de les imatges que podem veure i molts detalls significatius que, d’altra manera, se’ns poden passar per alt o desconeixem, com per exemple, el perquè del nom de la noia. I detalls sobre el tipus de paper triat, les dificultats d’impressió, etc.
Va ser una presentació agradable i inspiradora, molt ben conduïda per la Montse Marcet.
De què va el conte? Al resum que fa l’editorial diuen:
La Clementina, des de petita, havia estat educada pel seu pare per a entrar en l’alta societat de l’època. Tota la seva vida s’havia esforçat per aprendre els modals i l’etiqueta que l’alta societat exigia. El seu pare tenia l’esperança que, gràcies a les relacions que havia conreat durant anys de treball en l’administració pública, aconseguiria per a ella un bon matrimoni.
L’esclat de la guerra al seu país i la mort del seu pare, acaben de sobte amb aquests plans de futur. Sola, sense casa i sense tot just recursos a causa dels desastres de la guerra, Clementina idea un pla: gastar-se fins a l’últim cèntim dels seus estalvis en un vestit de seda i un passi d’un any per a viatjar en trens de primera classe. El seu objectiu, socialitzar amb els cavallers més distingits durant els llargs trajectes que l’abonament permetia amb l’ànim de complir un dels somnis del seu pare, trobar el bon matrimoni que hagués desitjat. Però, és aquest realment el somni de la Clementina?
Estructurat com un conte clàssic, Clementina té tres trobades, amb tres cavallers cadascun més ric que l’anterior, que li proposen ser la flor més bella del seu jardí, l’obra mestra de la seva col·lecció, i la joia més brillant de la Corona. Però un gir inesperat, converteix aquesta rondalla en una història d’autoconeixement i apoderament femení.
Ahir vam fer un taller a la llibreria “lectors al tren!” sobre el llibre SUNAKAY de la Meritxell Martí i en Xavier Salomó, aprofitant que hi ha exposades les magnífiques il·lustracions de l’àlbum Vam començar recordant un llibre que es va escriure fa gairebé cent anys —«La niña de alta mar» de Jules Supervielle— perquè té certs punt de connexió amb «Sunakay». Ambdues obres estan protagonitzades per noies que viuen al mar, soles. Comparteixen els dos relats un to malenconiós i trist. En el cas de Sunakay, però, hi ha un bri d’esperança al final.
Al web de Flamboyant expliquen el següent:
El mar s’ha convertit en un immens abocador sense vida submarina. Dues germanes sobreviuen en una illa de plàstic, entre la deixalla. Un petit accident canviarà el rumb de les coses. Una força atàvica està a punt d’emergir. Més enllà de ser un àlbum sobre la contaminació de plàstics, Sunakay és una oda als nostres mars i un himne a la necessitat de protegir el planeta. L’àlbum és fruit de gairebé tres anys de treball, que culminen en un meravellós llibre. El projecte més ambiciós del premiat i best seller tàndem creatiu Martí-Salomó.
Amb l’experiència de la Montse Marcet vam poder analitzar les imatges i els simbolismes que apareixen en aquesta obra de cent pàgines bellament il·lustrades. Vam parlar dels colors, de les referències cinematogràfiques que hi ha i de tots els “intringulis” que un projecte com aquest va comportar per als autors.
En acabar vam proposar una acció plàstica. L’objectiu d’aquests tallers sempre és el mateix: Oferir idees d’accions que no siguin costoses d’organitzar a l’escola, que estimulin la imaginació i la creació literària i plàstica fent aflorar l’artista que tots tenim en el nostre interior.
Vam començar veient l’obra de tres artistes que treballen amb material de rebuig: Hanoch Piven, Gilbert Legrand i Christian Voltz. Primer vam observar el resultat de les seves obres i vam comentar com treballen i com el seu enginy és contagiós.
Vam acabar creant una instal·lació plàstica amb materials que provenien d’una deixalleria. Vam triar una construcció efímera sobre l’obra Sunakay.
No tinc més que paraules d’agraïment per a l’equip de «Lector al tren!» per fer-me partícip d’aquesta meravella que són les exposicions que fan periòdicament.
La invitació a la lectura 