L’editorial Ekaré ha iniciat un cicle de trobades molt interessants. Les han anomenat «Tardes de Altamira» en record al barri veneçolà on va començar el seu projecte editorial. La primera de les trobades programades va ser a càrrec de l’Arianna Squilloni i l’Anna Castagnoli que ens van explicar la seva experiència com a jurat d’una de les fires més potents que hi ha ara mateix en el món de la il·lustració, la Fira de Bologna. Ambdues, en diferents anys, han participat en la tria de les millors il·lustracions, les que marquen tendència. Ens van explicar les dificultats de posar-se d’acord persones de diferents àmbits del món artístic per trobar criteris comuns i ho van exemplificar amb quantitat d’imatges sobre les que anaven explicant el què i el perquè de cadascuna d’elles.
Vaig marxar amb una sensació de no saber gaire res del que es cou arreu del món de la il·lustració però em vaig quedar amb un munt d’idees que m’han fet reflexionar molt aquests dies.
Estic content d’haver assistit de la trobada i us recomano que us ho apunteu a l’agenda. La propera (sempre el darrer dimecres de mes) serà a càrrec de la Teresa Duran, coneguda per tots nosaltres i que ens ajudarà a mirar amb uns altres ulls els àlbums il·lustrats, amanit com sempre fa amb un munt d’anècdotes.
Si disposeu d’una estona i teniu ganes de reviure la primera trobada ho podeu fer clicant a l’enllaç següent, que és la transmissió que es va fer en directe mitjançant l’aplicació Facebook Live: https://www.facebook.com/EdicionesEkare/videos/1375891639142289/
He triat la Marta Montañá com a il·lustradora del mes per celebrar l’entrada cinquanta d’aquesta secció que vam començar amb l’Emily Gravett el mes de gener del 2013.
La Marta és una gran treballadora i els seus dibuixos emplenen centenars i centenars de pàgines de contes infantils i de llibres de text, que han passat per les vostres mans, moltes vegades. També heu vist dibuixos seus en altres àmbits relacionats amb la biologia i la natura. He tingut la sort de conèixer-la recentment amb motiu d’un projecte que no sé si veurà la llum però tan sí com no la conversa amb gent que en sap, com és el seu cas, sempre és valuosa.
La Marta és badalonina de naixement però viu a l’Empordà. Explica que la seva afició pel dibuix ve de lluny i que quan va haver de triar el seu futur dubtava entre la biologia i la il·lustració. Celebrem que triés aquest camí. Segons conta ella mateixa «la meva il·lusió era treballar amb dofins o amb nens petits i l’única manera de poder tenir-ho tot era dibuixant-ho»
Va estudiar a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo i amb posterioritat va seguir fent cursos més especialitzats amb artistes com l’Anna Laura Cantone, la Mariona Cabassa o la Rebeca Luciani, entre d’altres.
Podeu veure una mostra del seu estil entrant al web http://www.martamontanya.com/
El llistat dels seus llibres és inacabable i combina diverses tècniques. Com a mostra, anoto només els últims deu que ha il·lustrat relacionats amb la literatura infantil i juvenil:
El patito feo (adaptació)
Ed. Anaya, 2017 Mama, vull que siguis com un elefant
Text de Cinta Arasa.
Ed. Bromera / Animallibres, 2017 La Lea i el cargol
Text de Rodolfo del Hoyo.
Ed. Baula, 2016 La botiga de mascotes extraordinàries
Text de Rubèn Montañá. 13è Premi Barcanova Literatura Infantil, 2015 Aventura en el país de las chuches
Text de Paula García Prieto.
Ed. San Pablo, 2015 L’aneguet lleig
Adaptació de Núria Font. Ed. Cruïlla, 2014 El libro de los sentimientos para niños
Text de Jesús Ballaz. Ediciones B, 2014 Els Castellers
Text de Núria Font. Ed. Cruïlla, 2013 Maria Llufa
Text de Carles Sala i Vila. Ed. Crüilla, 2013 La castanyera
Ed. Barcanova, 2013
Al web també trobareu totes els llibres de text que ha il·lustrat així com altres projectes de natura.
Si la convideu a la vostra escola, l’èxit està assegurat i us fareu fans d’ella. Com a mostra, tres il·lustracions:
Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de la Marta Montañá.
Ja hi ha data i programa del 35 Saló Internacional del Còmic, que se celebrarà del dijous 30 de març al diumenge 2 d’abril a Barcelona.
Com cada any, tots els gèneres del còmic estaran presents en les diverses exposicions, hi haurà tallers de temàtiques variades i la presència de destacats dibuixants i guionistes nacionals i estrangers. Serà curiosa de veure una exposició amb avions reals de diferents èpoques, com una rèplica del primer avió que va fer el trajecte de Barcelona a Palma de Mallorca. Per això, el cartell representa una aviadora sobrevolant la plaça Espanya i és un homenatge a les primeres dones aviadores. S’agraeix que el tema no sigui bèl·lic (hagués estat el més previsible). L’autor és en Jaime Calderón.
Al Saló hi haurà una exposició amb 100 originals del TBO i també les esperades visites d’il·lustradors de prestigi com el belga Bruno Gazzotti o el cubà Juan Padrón, entre altres.
Altres exposicions estaran dedicades al creador de la novel·la gràfica Will Eisner, a la sèrie de còmic Fanhunter de Cels Piñol, als viatges de Tintín al voltant del món o als superherois populars gràcies al cinema, com la Màscara, Hulk o l’Esquadró Suïcida. Crec que també hi haurà un homenatge al creador del Capitán Trueno, Víctor Mora, que ens ha deixat no fa gaire.
Si no heu anat mai a un Saló d’aquestes característiques, us ho recomano. No us defraudarà perquè com diu en Patrici Tixis, president del FICOMIC, “el còmic és la porta d’entrada a la lectura”
Tota la informació sobre horaris, preus i altres detalls logístics es poden consultar al web del Saló: http://ficomic.com/
Amb motiu de la celebració dels 40 anys de la revista GUIX, el número de gener va ser substituït per la publicació d’un llibre commemoratiu que recull alguns dels bons articles que durant aquest anys han aparegut a la revista. És per aquest motiu que l’habitual revista s’ha endarrerit un mes i, per tant, la secció «viure la lectura» que comentem en aquest blog.
Al número que arriba aquest febrer, la Montse Marcet, llibretera de Rubí, ens explica com les llibreries són una baula necessària per encomanar el desig de llegir. El seu article es titula Il·lustrem-nos i, entre d’altres pensaments, ens explica que: La principal intenció dels llibreters i llibreteres que avui dia treballem envoltats de llibres és la d’encomanar el gust per la lectura. Compartir els llibres i àlbums il·lustrats que ens agraden, els que trobem innovadors, originals, sorprenents, d’editorials petites i valentes o grans i consolidades, però sobretot, que ens transmeten emocions. Ens agrada recomanar a amics i clients aquells llibres que s’adaptin als seus gustos o a la necessitat del moment, que tant pot ser educativa com emocional o simplement contemplativa, perquè entenem els llibres infantils i àlbums il·lustrats com a obres literàries i artístiques. Les llibreteres, perquè es curiós que majoritàriament és un món femení (amb alguna excepció), volem ser sobretot, dinamitzadores culturals i el nostre afany va molt més enllà d’aconseguir vendre un llibre i el que es troba com a denominador comú de les companyes que conec que aposten per aquesta línia, és sobretot la il·lusió i la passió per compartir i donar a conèixer aquells llibres que creiem que no és possible que passin desapercebuts, que, com diu Agustín Fernández Paz en el seu llibre Lo único que queda es el amor:
“ Volvía encontrarme con uno de esos libros que me alborotan el corazón y me devuelven la alegría de vivir. Al acabarlo me asaltó otra vez el deseo que siempre siento en esos casos: telefonear a los amigos, salir a gritar en medio de la calle, proclamarlo a todo el mundo. Decirle a la gente que no puede seguir viviendo sin leer un libro así, hay demasiada belleza en él para ignorarlo”.
I per això organitzen presentacions, xerrades, contacontes, exposicions, tallers i tot el que els passa pel cap. Emprant les paraules de la Montse: Els llibreters som un esglaó més en la cadena del llibre. Des dels autors als lectors hi ha tot un munt de gent que treballa per fer arribar el llibre al seu destinatari final, el lector. Il·lustradors, editors, promotors comercials, agents literaris, traductors, correctors, maquetadors, impressors, distribuïdors, bibliotecaris, alguns mestres, i amants dels llibres en general juguen un paper fonamental en aquesta tasca. Però una de les funcions més importants que fem a les llibreries, és seleccionar i oferir productes que siguin realment de qualitat. El mercat editorial és molt abundant, però no tot el que arriba a les llibreries té els requisits que es mereix un públic lector inundat i sobresaturat de novetats.
A la segona part de l’article ens presenta una pràctica que amb la col·laboració d’alguns il·lustradors que com Dani Cruz, Noemí Villamuza, Leonardo Rodriguez o Zuzanna Celej, entre d’altres, organitza a Rubí dins del seu projecte d’animació Lectors al tren!
L’article complet el podeu llegir al número de febrer de GUIX (en català) i AULA (en castellà).
les fotografies que acompanyen aquesta entrada són gentilesa de la Montse Marcet.
No acostumem a comentar la bona feina dels il·lustradors que treballen per encàrrec per a les editorials. Generalment ens fixem si el text és correcte, si s’entén i si és adequat, però dels dibuixos no en fem gaire cas. En alguna ocasió, en canvi, m’ha passat que gràcies als llibres de text he descobert un artista. Em va passar amb la Sonja Wimmer i els seus treballs per a l’editorial Cruïlla. Les seves dolces i alhora alegres il·lustracions em van portar a conèixer més d’aquesta autora alemanya, barcelonina d’adopció.
Més tard, una companya, la Pilar, em va mostrar «Montañas en la cama». Wow!, que diuen els americans, allò va ser una brisa suau, una alenada de colors que em va enamorar.
Tenim la sort que la Sonja Wimmer viu aquí i la podem llegir en català i castellà. Ella va estudiar i treballar diversos anys com a dissenyadora a la seva ciutat natal Munic i també a Brussel·les, fins que va viatjar a Barcelona per continuar la seva formació artística a la Llotja, Escola Superior de Disseny i Art. Des de llavors, com a il·lustradora freelance es prodiga amb editorials d’arreu el món.
Si voleu conèixer com dibuixa, quines tècniques empra, què l’emociona, on s’inspira i altres singularitats, ho podeu fer en aquest vídeo que recull l’exposició que va fer el gener 2012 a Reus (sala La Vaca a la Lluna)
D’entre els llibres que ha il·lustrat (molts!) en destaco tres:
Montañas en la cama Explica una incursió nocturna que fa un nen a l’habitació dels seus pares i que desemboca en un divertit relat, en el qual s’aborda la sexualitat amb molt d’humor i naturalitat. Un llibre amb la dosi exacta de tendresa i innocència que li resten serietat a un tema que als pares, amb més freqüència de la que admeten, els incomoda.
La Sonja va considerar que la millor manera de ser fidel a l’esperit de la història era realitzar un treball basat en «humor, exageració i una mica de poesia». Per això, entre els llençols del llit dels pares sorgeixen arbres, indicadors de camins, una truita per agafar forces per la pujada, i fins i tot una cabra salvatge, que afegeix un punt de comicitat. També va decidir donar-li un company d’aventures al nen Martín. Així, va crear un conill de peluix, que l’acompanya a través de tot el relat i que mimetitza totes les seves accions. En ell podem veure reflectit els diferents estats d’ànim i excitació del petit.
Pel que fa a la tècnica utilitzada, va optar per barrejar llapis, pastissos i acrílic blanc. Per als edredons, llençols i vestits va realitzar un collage de diferents papers i estampats, que reforcen la sensació de “frescor” amb la que aquest àlbum s’acosta a la sexualitat.
El dia que la Saïda va arribar El dia que la Saïda va arribar em va semblar que havia perdut totes les paraules. I per això vaig intentar buscar-les pels racons, cantons, forats, calaixos, descosits… per veure si entre elles i jo li esborràvem les llàgrimes que vessaven de les llargues pestanyes i del silenci espès. El dia que la Saïda va arribar el pare em va explicar que, segurament, la meva amiga no havia perdut les paraules, sinó que potser no les havia volgut treure perquè eren diferents de les d’aquí.
Aquest àlbum il·lustrat ens mostra una realitat que coneixem prou bé, el multiculturalisme, la diversitat. I ho fa mitjançant la història d’una nena, la Saïda, que acaba d’arribar del Marroc i no aconsegueix comunicar-se amb els seus companys fins que es troba amb una altra nena que s’adona que ajudant la Saïda ella també hi guanya molt.
Les il·lustracions són fantàstiques, algú va dir que eren poesies de colors.
les pors del capità Cacúrcies
Això li pot passar a qualsevol?
Al web de Boolino llegim:
En Balzo acompanya la seva mare a una botiga on els nens i les nenes no poden tocar res, de manera que, per no avorrir-se, juga a ser un cuc de seda. Però, involuntàriament, causa una trencadissa, tot i que el pitjor és que li comença a sortir un nyanyo al cap. Tanmateix, ni la seva mare ni el botiguer semblen adonar-se d’això últim; al contrari, esbronquen en Balzo com si hagués causat la trencadissa (i el seu nyanyo!) expressament… Bell conte infantil, molt adequat també per als adults, pel fet que s’hi posa de manifest com, de vegades, amb motiu d’algun accident domèstic, renyem sense contemplacions els nostres fills, quan si aquesta mateixa situació la provoquem nosaltres, fem servir gairebé per inèrcia la famosa frase Això li pot passar a qualsevol!.
Cipariso
Altres llibres que ha il·lustrat la Sonja Wimmer són: Les pors del capità Cacúrcies Cipariso El conde de Montecristo Jo que vaig dormir amb lleons La sorpresa del jardinero Casi un millón de cuentos El silbido de Juan Angelón, El dragón que churruscaba a sus amigos Mitjanit Seres fantásticos del Agua La niña que caminaba entre aromas El cielo de Afganistan Cuento de Noche Historia d’una panerola La coleccionista de palabras
L’il·lustrador d’aquest mes el vaig descobrir en un viatge a Istanbul on, remenant per la secció de llibres infantils, vaig veure que n’hi havia un bon grapat d’àbums il·lustrats signats per ell. En vaig comprar alguns. En tornar a casa vaig comprovar que en català només n’hi havia un de traduït: La poma vermella. Vaig pensar que la globalització es mou per paràmetres estranys.
A la seva biografia podem llegir que Feridun Oral va néixer a Turquia el 1961 i que la seva àvia li explicava molt contes. Sabem també que es va graduar en Belles Arts per la Universitat d’Istanbul Màrmara el 1985.
A més a més dels llibres per a infants, que són la seva activitat més coneguda, també treballa amb d’altres elements com els tèxtils, la ceràmica i la fusta.
A tots els seus llibres hi trobem una gran presència d’animals perquè creu que els infants s’estimen els animals i que d’aquest amor en podem treure ensenyaments per tal que els nens (i els adults, naturalment) aprenguem a respectar-nos i estimar-nos els uns als altres.
Els seus personatges es mouen entre el realisme i el surrealisme. Els animals que dibuixa són molt expressius i aquestes expressions ajuden els nens a identificar-se amb els protagonistes.
Feridun Oral usa colors càlids i acollidors que, al seu torn, desperten emocions càlides en els lectors. Utilitza les aquarel·les amb precisió per tal de donar detalls als seus personatges i al món que crea al seu voltant.
Ha guanyat diversos premis literaris, incloent el de Millor llibre il·lustrat de l’any el 2008 pel seu llibre La poma vermella. El llibre d’en Feridun Oral que podeu trobar en castellà i català és precisament La poma vermella que explica com, un dia d’hivern molt fred, un conill famolenc va sortir de casa seva per anar a buscar una mica de menjar. Ni un bri d’herba ni res no va trobar. Tot estava cobert de neu.
Finalment, va trobar una poma vermella en un arbre, però la poma estava molt alta i per més que va saltar no hi podia arribar. Llavors va demanar ajuda a la musaranya i aquesta s’enfila damunt del conill però la poma encara està massa alta i no hi arribaven. La guineu els ajuda i intenta fer-la caure amb la cua però no ho aconsegueix. Ho proven enfilant-se els uns damunt dels altres però tampoc no hi ha sort. Després de molta estona de pensar com podien agafar la poma van sentir els grunys de l’ós que estava a la seva cova i li van explicar el cas.
Amb l’ajut de l’ós, s’enfilen l’un damunt de l’altre i quan ja són a punt d’agafar la poma, la guineu esternuda i cauen al terra, poma inclosa.
Van compartir la poma i després van dormir abraçats dins la cova del gran ós.
En francès i anglès en podeu trobar alguns altres.
Tour de lapin
Que bons són els trèvols frescos! Com li agraden al conill! Quina delícia! Però, per què el gran gos els hi vol prendre cada matí? Per què? Senzill -pensa el gos- sempre ha estat així.
El conill intentarà resistir-se però el gos l’ataca dia rera dia… fins que el conill trobarà la manera de desempallegar-se del gos…
Une si longue nuit El petit conillet es desperta sobresaltat a la nit, després de tenir un malson. Intenta tornar a agafar el son però té gana. Se’n va a buscar menjar però tot està molt fosc. Gràcies a la lluna i la seva brillantor les coses seran més fàcils.
Si teniu oportunitat de viatjar a Istanbul i us passegeu per alguna de les llibreries, segur que en podreu comprar altres de bonics, d’aquest força desconegut autor-il·lustrador.
Les seves lecture són recomanades per a cicle infantil, entre tres i sis anys.
Si viviu a Madrid o penseu anar-hi algun dels dies que la Rocío Martínez explica com va dibuixar el llibre Calila y Dimna, no us penedireu. Comparteixo la informació perquè crec que val a la pena i aprofito per tirar la canya a alguna de les llibreries que a casa nostra fan tallers similars. A veure si alguna s’anima!
Diu la Rocío: Si os apetece venir a escuchar la historia Del maravilloso libro de Calila y Dimna, si queréis saber cómo lo hice, si os gustaría hacer un cuentito con su misma estructura… ¡Os espero!
Calendari:
Divendres 16 de desembre a les sis de la tarda a la llibreria El DRAGÓN LECTOR
Dissabte 17 de desembre a les 12 h. a la Llibreria JARCHA
Diumenge 18 de desembre a la tarda a LA NAVIDEÑA, al centre cultural del Matadero.
Divendres 23 i dissabte 21 de gener a les 12 a la Casa ÁRABE
En alguna ocasió m’han preguntat pel millor àlbum il·lustrat que conec i sempre he contestat el mateix: El petit globus vermell. És el que més vegades he regalat i el que m’enduria a l’illa deserta.
Es tracta d’un àlbum il·lustrat sense text en el que a partir d’anar enllaçant unes formes amb d’altres de similars ens anem preguntant què vindrà després. És com un joc i resulta curiós com, en les nombroses ocasions en què l’he explicat a diferents grups d’alumnes les possibilitats s’han anat multiplicant i no he trobat respostes coincidents. Vol dir que el llibre, a més a més d’estimular la imaginació i la percepció del món que ens envolta, també ens ensenya a mirar amb nous ulls. Bé, això ja ens ha passat amb altres àlbums il·lustrats, com per exemple els d’en Bruno Munari. El globus vermell també permet copsar la força dels primers plans. Amb una simple línia negra i una taca vermella aconsegueix, de manera audaç, generar una història meravellosa. No necessita ni plans americans ni plans generals ni text que ho especifiqui. Un primer pla i llestos!
En tota l’obra de na Iela Mari es nota un acostament al minimalisme i al pop art (pels colors i per la claredat expressiva del missatge).
A més, a El petit globus vermell no li sobra res: Fins i tot les guardes, elles mateixes, formen part del conte. El color verd (mescla de groc i blau) en contraposició del vermell, ambdós colors plans, sense degradats, juntament amb el blanc de les pàgines i el negre de les línies… tot el llibre és com un poema visual, una successió de formes que deriven envers unes altres en una metamorfosi que es tanca amb la mà que recull el globus en forma de paraigües.
També és interessant el tractament del temps narratiu que només es trenca cap al final amb el pla zenital per allunyar-nos de la metàfora onírica i endinsar-nos en el món real de nen.
En aquest mateix bloc ja vam explicar l’any 2014 (Iela Mari, sense paraules) que lamentàvem que cap diari ni revista especialitzada es fes ressò de la mort d’aquesta dona que va obrir un món de noves oportunitats als àlbums il·lustrats. La Iela Mari va ser una artista italiana (nom de soltera Gabriela Ferrano) que va néixer el 1931 a Milà on va morir el 2014. Va estudiar Belles Arts però sempre deia que era autodidacta. Alguns dels seus llibres els va fer juntament amb el seu marit l’Enzo Mari. Va exercir de professora a l’Escola de Disseny de Milà.
Aquest preciós muntatge l’ha crear en Guillermo Vázquez.
Amb el llibre “el petit globus vermell” sovint he fet una activitat amb els alumnes consistent en imaginar quines altres coses poden ser un cercle vermell. Amb totes les idees hem fet uns magnífics llibres col·lectius.
Altres llibres seus, tots recomanat per a infants a partir de tres anys, són:
Historias sin fin (Storie senza fine, 1969-1980)
Conté dos relats que són il·lustracions successives que van mostrant el cicle de l’alimentació i el cicle de l’ou i la gallina.
Editat per Anaya.
La manzana y la mariposa (La Mela i la Farfalla, 1969)
En col·laboració amb l’Enzo Mari.
Editat per Kalandraka.
A partir de les tres primeres il·lustracions, en què es veu un tall transversal d’una poma dins de la qual un ou es transforma en cuc i abandona la fruita, se segueix tot el procés de la seva evolució fins a esdevenir una papallona que torna a deixar un altre ouet.
Las estaciones (L’albero, 1973)
Kalandraka
La mateixa escena en totes les dobles pàgines. A la primera, un arbre sense fulles en un paisatge nevat. Després, el mateix arbre amb diferent colors segons el transcurs de les estacions. Un esquirol hiverna, treu el cap, puja a l’arbre i al final torna al seu cau. Uns ocells vénen, s’instal·len en l’arbre i després se’n van amb les seves cries. Al voltant, l’herba i els arbustos creixen primer i després minven.
El erizo de mar (Il Riccio di mare, 1983)
Anaya
La forma circular i punxeguda d’un eriçó de mar es transforma un cop i un altre fins que torna al final a ser la mateixa.
Els àlbums de Iela Mari són històries amb la mateixa estructura circular, en què la il·lustració d’una pàgina condueix a la següent. Són àlbums amb disseny i edició acurades, basats en estudis sobre la percepció visual dels infants petits. Les seqüències són perfectes, amb uns canvis de proporció molt mesurats.
Són llibres de lectura fàcil per als nois als quals van destinats per la seva economia de traços i perquè les figures se solen presentar aïllades sobre fons blancs.
Comparteixo la información de l’exposició IL.LUSTRISSIM que s’inaugura avui divendres dia 21 a l’espai d’Art La Claraboia, al carrer Sant Miquel, 9 de Rubí. Es tracta d’una acció que promou la Montse Marcet (lectors al tren!), una entusiasta convençuda del valor de la literatura infantil i juvenil com a transformadora dels pensaments i valors dels nostres infants i joves.
En aquesta ocasió l’artista que ha convidat és en Leonardo Rodríguez, un il·lustrador independent que viu i treballa a Barcelona.
El seu treball ha aparegut a la revista MAD, Nova York, Barcanova Editors, Barcelona, RBA Editors, Barcelona, i en El Diari universal, Caracas, Veneçuela. També ha treballat com a director d’art per a Dancing Diable Studio, Nova York, on va treballar en la producció de la campanya Go Wild per al zoològic del Bronx. Col·labora com a dibuixant per a diverses seccions de la revista MAD, com ara pàgines “Fundallini” i “Històries d’inspiració”, entre d’altres tasques. Va publicar el llibre Home-field advantage amb Simon &Schuster.
Una de les seves últimes creacions, forma part de l‘exposició Il·lustrant l’ultima frontera, amb motiu del 50 aniversari de Star Trek, al Palau MariCel a Sitges, en el marc del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.
Ha il·lustrat diversos llibres d’Enric Larreula i d’en Jordi Folck que hi seran presents a la inauguració i donaran el seu parer del treball que ha fet pels seus llibres.
Les il·lustracions originals i els llibres en els que ha treballat, estaran a la venda des del divendres 21 fins el diumenge dia 30 d’octubre.
Algunes de les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’autor.
L’il·lustrador del mes, en Dan Santat, és força desconegut a casa nostra perquè només hi ha un llibre seu publicat, però és un llibre curiós. Parlo de Las aventuras de Beekle, el amigo (no) imaginario, editat aquest 2016 per Bruño.
Dan Santat va néixer a Brooklyn el 1975, fill d’Adam i Nancy Santat, una parella tailandesa que va emigrar als Estats Units el 1968. Quan en Dan va fer els tres anys, la seva família es va traslladar a Califòrnia.
Els seus pares estaven contents perquè es va graduar a la Universitat de San Diego, Califòrnia, en l’especialitat de microbiologia i estava predestinat a ingressar a l’escola d’odontologia… però va acabar inscrivint-se a l’Art Center College of Design, a Pasadena.
En acabar els estudis va treballar en diversos llocs, fent d’artista modelador 3D per a videojocs i va acabar dedicat al món dels llibres per a infants, aproximadament des del 2002. També va fer una sèrie de televisió animada per a la Disney.
En Dan Santat és supertreballador i hi dedica moltíssimes hores a dibuixar. Potser és perquè el procés és lent o potser és perquè la feina no està gaire ben pagada. El cert és que durant deu anys va estar dormint només quatre hores per nit. Es despertava cada matí a les 6:30 per ajudar els seus fills, Alek i Kyle, a preparar-se per anar a l’escola i després treballava fins a les dues de la matinada. En aquella època va il·lustrar més de seixanta llibres.
Naturalment, aquell ritme el va portar repetidament a l’hospital, estava esgotat i l’octubre passat va escriure al seu blog: “Esperen massa de mi, més del que no puc donar. Tinc trenta-nou anys i em sento cansat”.
Per sort per a ell, unes setmanes més tard, les aventures de Beekle va ser nomenat “millor llibre de l’any” i li van començar a arribar molt bones crítiques.
Fins a aquest moment, Dan era conegut per les seves il·lustracions plenes d’acció, d’humor i d’energia, com es veu en llibres com ara OH NO! OR HOW MY SCIENCE
PROJECT DESTROYED THE WORLD (Oh No!: O Com el meu projecte científic va destruir el món), THE THREE NINJA PIGS (Els tres porquets Ninja), i altres. Les aventures de Beekle, en canvi, reflectia el seu costat més suau. El nom de Beekle, conta Santat que va ser inventat pel seu fill Alek, un dia que volia dir “bicicleta”. Quan el nen tenia un any d’edat, pedalava un tricicle i exclamava amb molta alegria: “Beekle!” En aquell moment, la dona d’en Dan, la Leah va dir que algun dia aquell nom seria el d’un gran personatge. Anys més tard, “Beekle” es va convertir en l’amic (no) imaginari.
La gestació del llibre va començar amb un guió molt curt, uns dibuixos en blanc i negre, i una mostra a tot color. En Beekle tenia un ull, un barret i una bufanda, i una història que suggeria viatge i aventura.
De mica en mica el personatge va anar canviant, tenia dos ulls, i li vaafegir una corona. A les guardes es veuen diversos infants amb els seus amics imaginaris, cadascun aparellat específicament amb els interessos del nen. A les guardes dels davant, en Beekle es troba sol, i, en canvi, a la part de darrere, ja està amb la nena Alice.
A la portada i en el llibre veiem que mentre que els adults no li fan gaire cas a en Beekle, en canvi sí que en fan als animals.
La paleta de colors ajuden a passar del món psicodèlic a del món imaginari del l’arc de Sant Martí als grisos foscos i blaus del món real. Quan el sol es pon amb en Beekle assegut a la part de dalt d’un arbre, els tons sèpia juguen a favor de la seva malenconia, i quan coneix a l’Alice, finalment, les flors i els colors es tornen brillants.
És un àlbum il·lustrat molt xulo però en el seu dia no vaig entendre massa la història, tot i que als USA és perfectament versemblant i està admès que els infants tinguin “amics invisibles”, gairebé diria que és normal. En canvi, aquí arrufem el nas quan un en ens diu que està parlant amb el seu amic invisible… No ho acaben de pair i per això potser, la història no ens acaba de fer el pes.
El conte d’en Beekle va merèixer la medalla Caldecott l’any 2105.
Acaba d’aparèixer aquest estiu un altre llibre d’en Dan Santat que espero que es pugui veure traduït al català o castellà. Es titula ARE WE THERE YET? (Falta molt?) i és una meravella gràfica.
L’àlbum es basa en el viatge que fa una família amb cotxe per anar a visitar l’àvia que celebra el seu aniversari. El leitmotiv és la pregunta que tots hem sentit més d’una vegada quan només de pujar les criatures, cada cinc minuts, et pregunten si falta molt, si ja hem arribat, si encara estem gaire lluny, etc.
El que fa Dan Santat amb aquesta pregunta és realment brillant i la converteix en un joc inoblidable, en un anar i venir per l’espai i pel temps meravellós. Mentre anem passant planes veiem el nen com es va avorrint fins que en un moment donat l’autor ens obliga a girar el llibre cent vuitanta graus i comencem a llegir cap enrere, i el temps també va cap enrere… arriba a l’època del Far West, als dies dels pirata Barbanegra, a l’Europa medieval, a l’Antic Egipte, etc.
A mesura que els pares estan cada vegada més neguitosos, el noi a la part del darrere segueix imaginant fins que, finalment arriba a l’edat dels dinosaures. Un altre gir literal del llibre, i el temps ara passa volant, cap endavant… Genial!
La invitació a la lectura 