L’il·lustrador d’aquest mes el vaig descobrir en un viatge a Istanbul on, remenant per la secció de llibres infantils, vaig veure que n’hi havia un bon grapat d’àbums il·lustrats signats per ell. En vaig comprar alguns. En tornar a casa vaig comprovar que en català només n’hi havia un de traduït: La poma vermella. Vaig pensar que  la globalització es mou per paràmetres estranys.

A la seva biografia podem llegir que Feridun Oral va néixer a Turquia el 1961 i que la seva àvia li explicava molt contes. Sabem també que es va graduar en Belles Arts per la Universitat d’Istanbul Màrmara el 1985.
A més a més dels llibres per a infants, que són la seva activitat més coneguda, també treballa amb d’altres elements com els tèxtils, la ceràmica i la fusta.
A tots els seus llibres hi trobem una gran presència d’animals perquè creu que els infants s’estimen els animals i que d’aquest amor en podem treure ensenyaments per tal que els nens (i els adults, naturalment) aprenguem a respectar-nos i estimar-nos els uns als altres.
Els seus personatges es mouen entre el realisme i el surrealisme. Els animals que dibuixa són molt expressius i aquestes expressions ajuden els nens a identificar-se amb els protagonistes.
Feridun Oral usa colors càlids i acollidors que, al seu torn, desperten emocions càlides en els lectors. Utilitza les aquarel·les amb precisió per tal de donar detalls als seus personatges i al món que crea al seu voltant.
Ha guanyat diversos premis literaris, incloent el de Millor llibre il·lustrat de l’any el 2008 pel seu llibre La poma vermella.
El llibre d’en Feridun Oral que podeu trobar en castellà i català és precisament La poma vermella que explica com, un dia d’hivern molt fred, un conill famolenc va sortir de casa seva per anar a buscar una mica de menjar. Ni un bri d’herba ni res no va trobar. Tot estava cobert de neu.
Finalment, va trobar una poma vermella en un arbre, però la poma estava molt alta i per més que va saltar no hi podia arribar. Llavors va demanar ajuda a la musaranya i aquesta s’enfila damunt del conill però la poma encara està massa alta i no hi arribaven. La guineu els ajuda i intenta fer-la caure amb la cua però no ho aconsegueix. Ho proven enfilant-se els uns damunt dels altres però tampoc no hi ha sort. Després de molta estona de pensar com podien agafar la poma van sentir els grunys de l’ós que estava a la seva cova i li van explicar el cas.
Amb l’ajut de l’ós, s’enfilen l’un damunt de l’altre i quan ja són a punt d’agafar la poma, la guineu esternuda i cauen al terra, poma inclosa.
Van compartir la poma i després van dormir abraçats dins la cova del gran ós.

En francès i anglès en podeu trobar alguns altres.

Tour de lapin
Que bons són els trèvols frescos! Com li agraden al conill! Quina delícia! Però, per què el gran gos els hi vol prendre cada matí? Per què? Senzill -pensa el gos- sempre ha estat així.
El conill intentarà resistir-se però el gos l’ataca dia rera dia… fins que el conill trobarà la manera de desempallegar-se del gos…

Une si longue nuit
El petit conillet es desperta sobresaltat a la nit, després de tenir un malson. Intenta tornar a agafar el son però té gana. Se’n va a buscar menjar però tot està molt fosc. Gràcies a la lluna i la seva brillantor les coses seran més fàcils.

Si teniu oportunitat de viatjar a Istanbul i us passegeu per alguna de les llibreries, segur que en podreu comprar altres de bonics, d’aquest força desconegut autor-il·lustrador.

Les seves lecture són recomanades per a cicle infantil, entre tres i sis anys.