Catalunya Ràdio

by

«El lleó sobre la porta» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam recomanar aquesta novelassa d’Onjali Q. Rauf, publicada per laGalera i recomanada a partir dels 12 anys.

El lleó sobre la porta explica una història força curiosa. Se centra en un noi, en Leo, fill d’una família originària de Singapur i que viuen a Anglaterra. En una visita al museu dels aviadors, a Rochester, descobreix un nom en un memorial dedicar als herois oblidats de la guerra. El nom és idèntic al seu i comença a fer-se preguntes sobre qui va ser aquest Leo Kai Lim, amb qui compateix nom i cognoms.

En Leo vol saber què va fer aquests heroi, comença a investigar i descobreix que els llibres d’història no esmenten els herois anònims, sodats d’Àsia i Àfrica que van lluitar i ajudar a guanyar la guerra. Soldats de més de quaranta països.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb la història del llibre i entre els participants fem una rifa i l’afortunat guanya el llibre en qüestió, gentilesa de les editorials que col·laboren. La pregunta del concurs actual és:

Els herois anònims del llibre, a quina guerra van lluitar?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 4 de desembre.

La persona que va guanyar el darrer concurs i s’emporta el llibre «nosaltres, les persones» és la Raquel Pérez (i família).

El podcast del programa, clicant a :

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-lleo-sobre-la-porta-donjali-q-rauf/audio/1153577/

En el mateix programa es va parlar de la Generació Alfa.

L’Elisabet Pedrosa, ha fet un extens resum que podeu llegir a continuació. També us passem l’enllaç al podcast, al final.

Sentir-se escoltats i cuidats: el clam de la generació alfa. Ni les famílies, sovint enfeinades o pendents del mòbil, ni els polítics, senten que els escolten i els dediquen prou temps, com si fossin fantasmes:

“Com que som nens, penseu que els adults penseu més i millor, però els nens també tenim una opinió vàlida, i sabem molt més que els adults dels infants.”

Quines són les prioritats de la generació alfa per estar contents? Tenir la família al costat, una casa on viure, menjar i roba, una escola on anar i aprenentatges, però també amics, extraescolars, natura, diners i joguines:

“Uns pares que et tractin bé, que no et peguin, no quedar-se sol a casa en un racó, no patir bullying: tots contra un, i que a casa no es pugui explicar i el mestre no se n’adoni, i sentir-se bé amb el propi cos.”

La seguretat, la protecció de la família i la satisfacció amb el propi cos, són bàsics per al benestar de l’Aina, l’Arlet, la Mònica, l’Alex, els Miquels, l’Iu, la Irene, la Ivet, el Marcel, l’Emma, l’Arnau i la Valentina, alumnes de les escoles Heura i Congrés Indians, que han participat en el programa “Parlen els nens i nenes” de l’Institut Infància i Adolescència impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.

Alumnes de l’escola Congrés Indians fan propostes per millorar el benestar dels infants (programa “Parlen els nens i nenes”)(Institut Infància i Adolescència)

Els infants tenen les millors respostes

Més de 5.000 infants de 3r a 6è de primària de 65 escoles diferents de Barcelona han respost a la 2a enquesta sobre com se senten i què els fa feliços. La pandèmia ha impactat de ple en el benestar de la infància, apunta la sociòloga i directora de l’Institut Infància i Adolescència Laia Pineda: de 9 sobre 10 de l’enquesta del 2017 s’ha passat a 8,7 el 2021:

“La primera de les preocupacions era la mort d’un familiar, i la segona, els diners a casa. Per les múltiples restriccions que han patit els 2 darrers anys i l’estrès de les famílies, un 10% dels infants estan poc o gens satisfets amb la seva vida.”

Com més grans, menys satisfets estan amb la seva vida. Hi ha més insatisfacció entre les nenes que entre els nens, que ells mateixos expliquen per l’exigència a ser perfectes i la tirania del cos, que fa que algunes noies deixin de menjar i posin en risc la seva vida, i perquè senten que tenen menys drets. Per Laia Pineda:

“Sorprèn i ens ha de fer reflexionar la consciència de la generació alfa sobre les desigualtats entre homes i dones i que les nenes són més vulnerables a patir abusos i violència.”

I això que els infants responen amb el biaix de l’optimisme vital, aclareix la sociòloga:

“Un infant, a la mateixa pregunta respon de manera més positiva que un adult, per tant el que diu, que està poc o gens satisfet amb la seva vida, és una alarma que ens ha de preocupar.”

Un dels objectius del programa és el retorn de l’enquesta amb els mateixos infants perquè coneguin les diferents vivències de la infància i fomentar l’empatia i la solidaritat amb els que no ho passen bé.

Nens i nenes de l’escola Heura reinvidiquen sentir-se escoltats i cuidats (programa “Parlen els nens i nenes”) (Institut Infància i Adolescència)

Quin futur espera a la generació alfa?

Reivindiquen temps de qualitat i entorns cuidadors, i si tenen un problema, que els ajudi la família i l’escola, i treballar l’autoestima i la satisfacció amb el propi cos.

Mostren una gran clarividència sobre els problemes pel futur del món: el 53% estan molt preocupats per la contaminació i el canvi climàtic, i el 49% per la falta d’aigua, aliments i energia. I tenen raó d’estar enfadats amb els adults, argumenta la Laia Pineda:

“No pot ser que els diguem que aquest problema l’hauran de solucionar ells, és un problema urgent de tots que no podem carregar a les seves espatlles; és imprescindible que puguin imaginar el seu futur des de l’esperança.”

Pel que fa a la tecnologia, explica la Laia Pineda:

“Sis de cada deu nens i nenes, a l’hora d’anar a dormir al llit miren el mòbil, i 4 de cada 10 no tenen un límit en el seu ús, segons l’enquesta, per tant els adults suspenem en l’acompanyament.”

I a la vegada, nens i nenes senten que les xarxes socials, amb fenòmens com el ciberbullying o la viralització de continguts, els fan la vida més difícil, i demanen més vigilància adulta.

L’agenda política dels infants

La generació alfa estan farts que els adults decidim per ells, i volen més espais on ser preguntats, com el programa “Parlen els nens i nenes”, i que el que diuen serveixi per millorar el benestar dels infants, l’escola i el món. No n’hi ha prou d’escoltar els infants, s’ha de fer un pas més endavant i a partir de les propostes dels nens i nenes, passar a l’acció, defensa Laia Pineda:

“Escoltar-los no és una anècdota, són capaços de connectar amb el que els passa i de proposar millores, que en mans dels adults s’han de convertir en canvis a l’escola, la família i les polítiques públiques.”

El resultat és l’Agenda Política dels Infants, que recull i sintetitza unes 5.000 propostes, i s’allunya de l’adultocentrisme, argumenta la sociòloga:

“El que diuen els infants no és cosa de nens, ni són ciutadans en construcció, sinó ciutadans de primera que tenen dret a ser escoltats i a intervenir en les decisions públiques i en l’organització social.”

Per Laia Pineda, és molt saludable escoltar els infants, perquè ens posen sobre la taula el que és més essencial per a la vida. I acabem amb una petició de la generació alfa als adults: que no oblidem que també vam ser nens i nenes.

Podeu sentit tot el programa, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/generacio-alfa-qui-son-i-que-demanen/audio/1153578/

by

«Nosaltres, les persones» a l’Ofici d’Educar

Diumenge passat vam presentar el llibre de Dieter Böge a “L’ofici d’educar”. És un llibre preciós il·lustrat per Bernd Mölck-Tassel i publicat per Libros del Zorro Rojo. És una mena de catàleg ple de persones i amb il·lustracions agradables de veure.

“Nosaltres, les persones” parteix d’una premissa: tots som diferents, però també tenim molt més en comú del que ens pensem. Un llibre per pensar-nos i dialogar sobre el que ens uneix amb els nostres fills i alumnes i el que ens en separa.

Com habitualment, fem una pregunta relacionada amb el llibre. En aquest cas és la següent:

A quin esport juguen les monges d’una de les il·lustracions del llibre?

Si voleu participar al concurs, envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat, teniu temps fins diumenge vinent dia 20 de novembre.

A l’anterior concurs va resultar guanyadora deI llibre “Els iris”, la família del Lluc, el Robin i el Marc, l’enhorabona!

Podeu sentir el podcast, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/nosaltres-les-persones-de-dieter-boge/audio/1152062/

En el mateix programa, la filòsofa Marina Garcès va presentar i va parlar del seu darrer llibre que ha titulat “Males companyies” i opina que les males companyies acostumen a portar-nos pel bon camí. És una invitació a no defugir l’estranyesa ni la incomoditat, i a viure’ns des del compromís i la llibertat impertinent. I durant el programa la van sentir reflexionant sobre algunes preguntes com:

• Per què diu Marina Garcés que l’escola és un invent preciós i perillós?
• Quin és el llegat de Carles Capdevila en la filòsofa?
• Quines són les lliçons per a la Marina de l’àvia Ció, que, gràcies a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella, va esdevenir invencible?
• Com creu la filòsofa que ens ajuda la filosofia a lluitar per un món millor?

El podcast de l’entrevista, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/marina-garces-lescola-es-un-espai-de-dignificacio-de-la-vida-pero-tambe-pot-ser-de-dominacio/audio/1152064/

by

«Els Iris» a l’Ofici d’Educar

El passat diumenge, 30 d’octubre es va emetre un nou programa de “L’ofici d’educar”. A la secció “Llibres per somiar” vam presentar “Els iris” de Ramon Besora, amb il·lustracions de Zuzanna Celej publicat per editorial Juventud. És una història que ens parla d’uns éssers diminuts i fantàstics que surten a la nit, sociables, depenent de l’època de l’any i que es regeixen per la lluna. Es pot entrar en contacte amb ells a través del codi morse d’una llanterna. Ideal per llegir a la tardor i per a nens de 6 a 10 anys, per treballar la imaginació.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada. En aquest cas és:

En quines zones de Catalunya podríem trobar els Iris?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 6 de novembre.

I la guanyadora del darrer concurs és la Jordina Costa que s’emporta el llibre “Salti qui pugui”.

El podcast de la secció el podeu sentir, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/els-iris-de-ramon-besora/audio/1150612/

Escola Inclusiva?

En el mateix programa es va parlar d’escola inclusiva, un tema que aquestes setmanes està essent molt comentat. Van parlar en Jordi Sunyol, director del Centre d’Educació Especial Joan XXIII (d’Olot), organitzador de la Setmana de l’Educació Inclusiva de la Garrotxa; la Maria Bonich, membre de l’AFA de l’Escola Sant Climent; la Noemí Santiveri, portaveu de Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva, i vam tenir el testimoni del Marcos, pare de l’Abril; la Vilma, mare de l’Estefano, i la Pilar, mare del Matios.

L’Elisabet Pedrosa ha fet un extens article on es recullen les diferents sensibilitats i opinions. Val la pena llegir-lo per situar-nos i entendre com està la cosa. El transcrivim a continuació:

Escola inclusiva, impossible o imparable?

Un degoteig de casos assenyala que el decret de l’escola inclusiva s’està incomplint mentre Educació aposta pel curs de la inclusió

L’Abril, una nena amb autisme, es va quedar sense classes de piscina perquè el dia abans l’administració li va notificar que no tenia monitor, i que s’havia de quedar sola a l’aula amb la vetlladora mentre els companys anaven a la piscina. La notícia va indignar l‘escola Teixidores de Gràcia, les famílies dels companys d’aula i l’AFA, que va fer un comunicat de protesta. Ho denuncia el pare de l’Abril, el Marcos:

“Ens va sorprendre la reacció dels seus companys d’aula, que, en saber que l’Abril no hi podia anar, van dir que si ella no es banyava ells tampoc, i en solidaritat es van quedar fent cartells i polseres amb el lema ‘Si l’Abril no es banya, jo tampoc’.”

El Marcos va fer un tuit que es va viralitzar explicant la reacció dels nens, i l’administració els va concedir el monitor la setmana següent:

“L’administració i els polítics s’omplen la boca amb la inclusió, però a l’hora de la veritat les famílies de nens amb discapacitat hem d’estar contínuament picant pedra per aconseguir el que ens pertoca.”

El seu cas no és únic. Almenys 17 infants esperen a Barcelona un monitor de suport a la piscina, com l’Estefano, de 12 anys i amb trastorn de l’espectre autista. La seva sol·licitud de monitor de suport de piscina es va traspaperar, es va tramitar tard, i s’ha quedat sense piscina, segonsrelata la mare, la Vilma.

La família de l’Estefano, amb tratorn de l’espectre autista, denuncia que s’ha quedat sense piscina per un error de l’administració (Vilma Aquino)

El Matios, de 12 anys i amb un 86% de discapacitat motriu, que necessita assistència per a tot, es va quedar sense vetlladora en el pas de la primària a la secundària, malgrat la petició feta correctament per la família, denuncia la Pilar, la seva mare:

“Vam passar cinc setmanes molt dures, fins que vam sortir al TN de TV3 i en un matí ens ho van arreglar, i et queda el gust agredolç que ho has aconseguit gràcies a sortir als mitjans. S’han de revisar els protocols i veure què falla en la inclusió.”

La família del Matios, amb un 86% de discapacitat motriu, ha aconseguit vetlladora només després de sortir als mitjans (Pilar Aguilar)

Què està fallant en l’escola inclusiva?

El decret d’escola inclusiva es va aprovar fa 5 anys, el 2017, i tenia un termini de 4 anys per desplegar-se. Però segons l’Affac, la principal federació de famílies de Catalunya, s’està incomplint i aquesta problemàtica afecta 200.000 infants, d’aquí la campanya “Jo també hi vull anar”.

I tot això quan el Departament d’Educació assegura que aquest serà el curs de l’escola inclusiva. Falta cultura inclusiva, assegura Jordi Sunyol, director del centre d’educació especial Joan XXIII i organitzador de la Setmana Inclusiva de la Garrotxa:

“Cal un ús inclusiu dels recursos humans, organitzatius i metodològics, i més formació docent. Mentre no arriba, s’ha d’apel·lar al compromís de tothom i emmirallar-nos en les pràctiques positives d’inclusió educativa, que n’hi ha, i adaptar-les a l’entorn.”

Jordi Sunyol reconeix el desgast dels docents amb la pràctica de la inclusió a l’aula: se senten col·lapsats per un excés de feina, i perquè pel Departament d’Educació, diu, la inclusió no és una prioritat transversal per treballar des del minut zero quan la família i l’alumne entren a l’aula.

El Departament d’Educació ha retallat les hores de vetlladora de 50 a 10 de l’escola Sant Climent, sense tenir en compte l’arribada al setembre d’un infant que necessita atenció totes les hores, explica la Maria Bonich, de la comissió d’inclusió de l’escola:

“Estem en xoc: hi ha mig mestre postpandèmia que no fa de vetlladora perquè no té la formació específica i perquè deixaria d’atendre la resta d’infants. Hi ha només 10 hores de vetlladora per a l’horari lectiu, mentre que n’hi ha 12,5 per al temps de migdia.”

L’escola té un potent projecte d’inclusió que acull infants amb necessitats especials dels pobles veïns. La Maria té 3 fills, un amb necessitats educatives especials:

“Si tens un fill amb NEE, és dur perquè has de fer un dol del que havies projectat, i et trobes que les institucions que t’haurien d’acompanyar no ho fan, i els docents, tot i les ganes, es frustren.”

Famílies de l’escola Sant Climent, amb un potent projecte inclusiu, es manifesten per recuperar les hores de vetlladora (Maria Bonich (AFA escola Sant Climent))

Han presentat 565 requeriments als serveis territorials perreclamar més temps de vetlladora, i encara ara no tenen cap resposta. La Maria convida docents, famílies i associacions a unir-se i a participar a la caminada del 15 de novembre per la inclusió real.

Infants amb NEE convidats a no quedar-se a dinar, a no fer extraescolars o unes colònies perquè no hi ha monitor de suport o a canviar a una escola d’educació especial: això encara passa perquè no tenim una escola inclusiva, afirma la Noemí Santiveri, portaveu de Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva:

“Lluitem per una escola inclusiva que ara no existeix. Sí que hi ha bones pràctiques inclusives, entorns que han estat més afavoridors, mestres, claustres, direccions que han fet tot el que han pogut, però el nostre sistema no és inclusiu.”

Falta un lideratge polític, assegura Santiveri, que reclama un govern amb visió interdepartamental –justícia, benestar, salut i educació–, que permeti que la societat avanci cap a la inclusivitat.

“Hi ha un degoteig de casos perquè estem enganyant les famílies, diem que tenim escoles inclusives i que tots els nens tenen els mateixos drets, i quan les famílies van als centres la realitat no és inclusiva.“

Per la Noemí Santiveri no es tracta tant de tenir recursos, que són insuficients, com de fer un canvi total del sistema i deixar de posar pedaços.

L’escola inclusiva que volem

Per aquesta raó, el Departament d’Educació ha activat una taula de participació, TAPSEI, amb tots els agents implicats per poder avançar en la inclusió. La Noemí Santiveri hi participa:

“És una oportunitat a tot el territori que s’ha d’acabar al febrer i que implicarà accions. Hi treballem com formiguetes, però no som al comitè, tot i que fa 20 anys que hi som. Manen des de dalt, no estic esperançada, falta poc per a les eleccions i són vots.”

L’escola inclusiva és imparable perquè és un dret,afirma Jordi Sunyol, que recorda que falta un canvi de mirada de les famílies, dels equips directius i dels docents per reclamar com ha de ser l’escola inclusiva:

“S’han de sumar esforços a partir de les experiències positives, amb les famílies implicades en l’educació inclusiva que lluiten per totes les famílies, i amb l’acompanyament dels CEEPSIR: centres d’educació especial proveïdors de recursos i expertesa en la inclusió.”

Falta cultura inclusiva de famílies, equips directius i docents per reclamar un escola inclusiva real (Xapeicat)

L’objectiu és que tots els infants puguin entendre que el món el fem tots, és divers, i tots necessitem coses diferents per avançar, assegura el docent. Per fer realitat la inclusió de veritat, necessitem no només unes hores de vetlladora, tot i que també, sinó professionals que sàpiguen ensenyar als nostres fills, apunta el Marcos, el pare de l’Abril.

“Perquè l’escola no és només un lloc per deixar-los unes hores, sinó un lloc on aprendre amb majúscules i on tinguin professionals que els sàpiguen ensenyar. És car, però no impossible, és a les seves mans.”

Les famílies estan alçant la veu com mai en una autèntica revolta, afirma Noemí Santiveri, que convida a denunciar als mitjans de comunicació cada cas i sobretot demana unitat:

“La unió s’ha de fer amb les famílies amb fills i sense, les famílies amb fills amb NEE i sense. Hem de tenir una societat més plena de valors, que cregui en les vides autònomes dels seus ciutadans.”

Tots tenim dret a les mateixes oportunitats, defensa Noemí Santiveri, i per tant està convençuda que l’escola inclusiva no és impossible, és imparable, perquè, com un far, ens indica el camí a seguir.

by

«El brou de llumins», a l’Ofici d’educar

A “L’ofici d’educar”, ahir vam presentar “El brou de llumins” de Patrice Michaud. Un àlbum il·lustrat per a nenes de 5 a 10 anys que explica la història del Lolo, un nen amb el superpoder de ser molt amable amb tothom. Un dia, el noi es troba un drac que té un problema, i amb el suport de la seva germana, ajudarà el drac a trobar la solució al seu problema. En vam parlar en aquest blog (https://jaumecentelles.cat/2022/08/24/el-brou-de-llumins-les-aventures-dun-nen-i-un-drac-a-la-recerca-del-foc-perdut/)
I, com sempre fem una pregunta per al concurs dels llibres per somiar. És aquesta:

Quin és el problema que té el drac del llibre?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 25 de setembre.

La guanyadora del darrer concurs és la Sara, que s’emporta “Un estiu de luxe”. L’enhorabona!

Combatre el neofeixisme i l’extrema dreta des de l’escola

En el mateix programa vam poder sentir la veu del professor Enrique Javier Díez Gutiérrez, autor del llibre “Pedagogia antifascista” La seva conversa i les seves explicacions van ser molt alliçonadores d’un fenomen que s’està produint entre els joves i l’augment d’idees i comportaments d’extrema dreta entre ells.

Comença explicant que l’alarma va saltar en un taller de secundària amb joves de famílies tradicionalment d’esquerres lligades a la lluita sindical de la mineria de Lleó que es van declarar obertament seguidors de Vox:

“Repetien els mantres de Vox i feien gala d’una agressivitat extrema contra el qüestionament del masclisme, amb al·lusions a les «feminazis». I no és puntual, és un patró que es repeteix en altres centres”.

Un programa excel·lent, molt aclaridor i que ens fa pensar molt. Podeu seguir-lo sencer, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/combatre-el-neofeixisme-i-lextrema-dreta-des-de-lescola/noticia/3184487/

by

«Juguem a amagar-nos» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam fer el darrer programa del curs actual i ens acomiadem fins al 4 de setembre. Fa sis temporades vam començar a presentar llibres que ens semblen de qualitat. Estic content de la confiança que ens fan des de Catalunya Ràdio i agraït a l’Elisabet Pedrosa i a la resta de l’equip pel tracte que em dispensen.

L’Ofici d’Educar és un molt bon programa sobre ‘educació i la criança i formar-ne part em fa molt feliç.

Vam comentar el llibre “Juguem a amagar-nos” de Verónica Fabregat publicat per Akiara Books. Un llibre d’estiu per a nens petits, basat en el joc de “fet i amagar”. Un llibre sense text, en el qual descobrim a través del joc dels infants tots els animalons que habiten la natura. Un llibre molt bonic per iniciar els més petits en la lectura de les imatges.

I la pregunta del concurs és:
Quants amics juguen al bosc a “fet i amagar”?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 24 de juliol. El nom del guanyador o guanyadora el donarem el 4 de setembre.

El podcast de la secció:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/juguem-a-amagar-nos-de-veronica-fabregat/audio/1141524/

En el mateix programa es va aprofundir en les claus per entendre les massacres a les escoles dels Estats Units.

El fàcil accés a les armes ha convertit els Estats Units en l’únic país desenvolupat amb reiterats tirotejos escolars: 27 aquest any i 34 l’any passat; s’han multiplicat per 4 en 20 anys. Els atacs armats a les escoles són la cara més visible que els més petits són les víctimes del descontrol de les armes als Estats Units: cada dia moren 12 criatures per arma de foc i 32 resulten ferides. Sentim a “L’ofici d’educar” el testimoni de l’Edelin, de 10 anys, supervivent del tiroteig d’Ubalde, a Texas, i de dos docents, i del Francesc Garriga, corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units. I en parlem amb José Ramon Ubieto, psicòleg clínic, psicoanalista i autor del llibre “El mundo pos-Covid”, i la Roser Batalla, psicòloga especialista en trauma.

El podeu sentir sencer clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/les-claus-per-entendre-les-massacres-a-les-escoles-dels-estats-units/audio/1141525/

by

«Cuando brillan las estrellas» a l’Ofici d’Educar

Diumenge, 22 de maig, vam parlar d’aquesta novel·la gràfica, de Victoria Jamieson i Omar Mohamed, publicat per Ediciones Maeva. Explica la història real de l’Omar Mohamed, que vivia a Somàlia i, per culpa de la guerra, va haver de fugir amb el seu germà a un camp de refugiats d’un altre país africà.
Ens relata el dia a dia al camp de refugiats de l’Omar durant 15 anys i com finalment va poder sortir-ne i anar als Estats Units, on va estudiar.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants sortegem el llibre en qüestió:
La pregunta del concurs dels Llibres per Somiar d’aquesta setmana és:

A quin país es troba aquest camp de refugiats?

Envieu les respostes via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 29 de maig.

El podcast, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/cuando-brillan-las-estrellas-de-victoria-jamieson-i-omar-mohamed/audio/1135555/

Al mateix programa es va parlar de la relació entre germans i de com es pot gestionar la competència, l’amistat, la gelosia, la col·laboració, el joc i el conflicte.
Quina és la base d’una relació sana entre germans? Hem d’intervenir en els seus conflictes? Les seves baralles ens han de fer pensar que ho fem malament com a pares/mares? I els conflictes
Vam escolar les opinions expertes de la Milos Salgueda, psicoterapeuta sistèmica i constructivista, la Sílvia Palou, psicòloga des d’una perspectiva sistèmica, l’editora Pema Maymó, autora de “Supergermans”, en Joan Garriga, psicòleg, i l’experiència de Servi Vives, pare primerenc de bessones.

Tota la conversa a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/mai-es-tard-per-sanar-la-relacio-entre-germans/noticia/3164816/

by

«Unas personas» a l’Ofici d’Educar

Diumenge passat a “L’ofici d’educar” vam presentar “Unas personas“, de Jairo Buitrago, i il·lustracions de Manuel Monroy, publicat per Océano Travesía. Un àlbum il·lustrat en què un conjunt de persones recorden moments concrets de la seva vida, i al final veiem totes aquestes persones en un escenari conjunt. N’havíem parlat en aquest blog (https://jaumecentelles.cat/2022/03/11/unas-personas-a-vista-de-ninotet-del-google-maps/). Un àlbum preciós que obre una porta a l’escriptura i a la imaginació.
Com a cada programa d’aquest curs, el llibre se n’anirà a casa d’algun dels participants que encertin la pregunta. En aquest cas és la següent:

En quin lloc de la ciutat coincideixen totes aquestes persones?

Podeu enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat teniu temps fins diumenge 15 de maig.

I en Rafael i el Max són els guanyadors de la darrera edició del concurs sobre «El llibre de la sort». Van encertar la resposta correctament. L’enhorabona!

El podcast de “llibres per somiar”:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/unas-personas-de-jairo-buitrago/audio/1134003/

En el mateix programa es va parlar dels infants i adolescents que no encaixen en una societat tan sexualitzada.

Els adults necessitem etiquetar, però les noves generacions tenen una ment més oberta de la identitat i l’orientació sexual. Més del 44% de les adolescents de Barcelona se senten atretes per altres noies i més del 18% dels nois entre 13 i 19 tenen tendències homosexuals i bisexuals, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Alguna cosa està canviant; les dues categories tradicionals de gènere no semblen suficients per contenir la diversitat emergent d’identitats i orientacions. A “L’ofici d’educar” vam parlar amb la psicòloga Eli Soler i l’advocada Sílvia Vidal, del SAI, servei d’acompanyament a la diversitat afectivosexual i de gènere; Teo Pardo, activista trans i professor de secundària; Gerard Minovas, metge responsable de la Unitat de Trànsit de Girona; i el testimoni de la Míriam, amb una filla amb dubtes de gènere.

Podeu sentir el programa clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/que-passa-quan-infants-i-adolescents-no-encaixen-en-una-societat-tan-sexualitzada/audio/1134004/

by

«El llibre de la sort» a L’Ofici d’Educar


Ahir, diumenge, vam presentar aquest llibre tan divertit d’en Sergio Lairla i amb il·lustracions d’Ana G. Lartitegui, publicat per A Buen Paso, una editorial que fa una feina delicada i amb bon criteri.

El llibre ens parla de la bona sort i de la mala sort, i ho fa a través de dos personatges: el senyor Malastruc i el senyor Bonaventura. És un llibre original, curiós, divertit i molt ben il·lustrat en què la història dels dos personatges en un moment determinat s’entrellaça. En vam parlar en aquest blog. Recordeu: https://jaumecentelles.cat/2022/02/02/el-llibre-de-la-sort-un-viatge-que-en-son-dos/

I com cada setmana fem una pregunta fàcil sobre el llibre i entre els participants que l’encertin sortegem el llibre que hem presentat, gentilesa de les editorials. No podem estar més que agraïts de la col·laboració de totes elles. La pregunta del concurs d’aquesta setmana és:

Quin és el nom del personatge a qui tot li surt de meravella?

Envieu les respostes al correu electrònic loficideducar@ccma.cat, teniu temps fins diumenge 1 de maig.

Els guanyadors del darrer concurs són el Lluc, el Robin i el Marc, l’enhorabona família! El llibre “amics” és per a vosaltres.

El podcast de “Els llibres per somiar” d’ahir és:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-llibre-de-la-sort-de-sergio-liarla/audio/1132506/

En el mateix programa és va parlar de fake news i quines eines emprar a l’escola i a casa eines perquè no els la colin.

Més de la meitat de la població, un 55%, està preocupada per no ser capaç d’identificar què és cert i què és fals a internet, segons l’informe “Digital News Report”, publicat per la Universitat d’Oxford. Sempre hi ha hagut notícies falses, però amb internet circulen molt de pressa i també arriben a infants i adolescents, els grans usuaris de les xarxes. Periodistes experts en desinformació defensen que l’educació mediàtica arribi a les cases i també al currículum escolar per lluitar contra l’analfabetisme digital. En parlem a “L’ofici d’educar” amb Nereida Carrillo, doctora en Comunicació, i impulsora de Learn to Check, que ofereix recursos gratuïts i tallers per entrenar l’esperit crític; Mònica Roca, periodista i cocreadora de Passaport digital per educar en competències digitals i alfabetització multimèdia a Secundària, Miquel Àngel Prats, mestre, pedagog i autor del llibre “Viure en digital” i Carlos Baraibar, responsable del “Fets o fakes” de Catalunya Ràdio.

Si volleu escoltar el programa sencer, aquí teniu el podcast:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/parlar-de-fake-news-amb-els-fills-i-a-lescola-eines-perque-no-els-la-colin/audio/1132507/

by

«Sant Jordi 2022: Recomanacions de llibres infantils i juvenils» a l’Ofici d’educar.

Ahir, a l’Ofici d’educar vam dedicar el programa a parlar amb alguns dels editors i editores que ens van oferir un grapat de recomanacions i ens van aportar la seva visió sobre el moment que passa el sector del llibre infantil i juvenil a Catalunya.

Van assegurar que amb la pandèmia s’ha passat d’un 50% a un 67% de lectors i que la literatura infantil i juvenil passa per un moment daurat. A més van defensar que un país tira endavant si hi ha nens i nenes lectors, i van reivindicar ser tractats de primera categoria. 

Entre altre pensaments que podeu sentir escoltant el programa van dir que cal apostar per la qualitat i evitar la tirania de les novetats. També es van mostrar convençuts que tot infant pot trobar un llibre fascinant amb l’ajuda de llibreters i bibliotecaris.

Marta Palomares, assessora pedagògica i editora d’Edebé va proposar, entre altres idees, començar les classes amb les pàgines d’una bona història per embadalir els alumnes; el llibre com a obsequi (per Reis i pels aniversaris), i que les criatures creïn la seva pròpia biblioteca a casa, com un tresor. Les recomanacions de la Marta Palomares per aquest sant Jordi són:

📚 “Uhrq“, de Sara Sánchez Buendía /Il·lustracions Sílvia Cabestany. Ed. Edebé. A partir de 8 anys.

Hi ha un nen nou a la classe de quart. Té un nom estrany i sembla avergonyit quan tothom el mira. Això sí, ningú sap si s’ha posat vermell, perquè l’Uhrq té una altra raresa a més del nom: és de color verd! Una història sobre el rebuig i la fascinació de la diferència.

📚 “Un ewok al jardí“, de Pedro Ramos. Premi Edebé de modalitat infantil. Juvenil.

La Zoe, preocupada per l’actitud d’en David, el seu germà petit, li escriu correus per treure’l del pou de foscor en què està enfonsat. A en David, amb setze anys, li costa trobar raons per continuar vivint. Durant un dia sencer, la trobada amb un home a qui qualifiquen de boig, que creu que té un ewok al jardí, el portarà per camins inesperats. Un llibre impactant i actual que capta el lector des del principi.

📚 “Rei“, de Mónica Rodríguez/Il·lustracions d’Ángel Trigo. Premi Edebé de literatura infantil. A partir de 10 anys.

Un cas esfereïdor i cert d’un nano que va fugir d’una casa on hi havia violència, i que va anar a parar a una bandada de gossos. Es converteix no en un gos com ells, però gairebé. Amb ells se sent protegit i aprèn a identificar els seus lladrucs, sentiments i necessitats. Una novel·la infantil que es presenta com un clàssic.

📚 “Una llavor dorm“, de Dianna Hutts/Il·lustracions de Sylvia Long. EntreDos. No ficció. A partir de 5 anys.

Àlbum il·lustrat de coneixements. Tracta de les llavors amb uns dibuixos magnífics, com neixen i es desenvolupen, fins i tot n’hi ha que poden estar anys sota la terra. Premi de la Societat d’Horticultura.

La Inês Castel-Branco, editorad’Akiara Books, es va lamentar dela política de novetats, que implica retorns i que resulta difícil de sostenir per petites editorials com la seva i ser visibles. Reconeix que amb la guerra d’Ucraïna els preus han pujat, costa trobar alguns papers i més si s’aposta per materials sostenibles. Defensa que la missió de mestres, bibliotecaris i llibreters és ajudar perquè cada infant trobi un llibre que l’atrapi. I reivindica que la literatura infantil es consideri de primera categoria. Les recomanacions de la Inês són:

📚 “Cues de somnis“, de Rita Sineiro/Il·lustracions de Laia Domènech. Akiara Books. A partir de 5 anys.

Un llibre inspirat en les crisis de refugiats. A través dels ulls d’un infant descriu quina és la situació, quan de cop i volta cauen bombes i s’ha de marxar de casa i s’arriba a un camp de refugiats on hi ha cues per tot. Un llibre emotiu i especial amb imatges molt boniques.

📚 “Per què tenim por?“, de Fran Pintadera/Il·lustracions d’Ana Sender. Akiara Books. A partir de 5 anys.

Un llibre poètic sobre la por, del mateix tàndem que va fer “Per què plorem?” (traduït a 10 llengües); un llibre diferent sobre emocions, gens moralista, que desitja explorar tots els matisos de la por, i que pot ser útil després de dos anys de pandèmia.

📚 “Juguem a amagar-nos“. Il·lustracions de Verónica Fabregat. Akiara Books. + 1 any.

Un llibre sense paraules, amb nens jugant a fet i amagar, sense adults, en llibertat en un bosc, amb mil detalls, i que és una petita aventura. És un llibre de producció sostenible que inicia una nova col·lecció d’Akiara Books.

El llibre infantil i juvenil, sobretot els àlbums il·lustrats, passa per un moment daurat, ens fa saber, orgullós, Lluís Zendrera, gerent de l’Editorial Joventut, a les portes de celebrar els 100 anys de llibres de l’editorial. El nombre de lectors ha passat d’un 50% a un 67% d’infants i adults, i a la Fira de Bolonya de 10 editors fa uns anys ara s’arriba als 100. Lluís Zendrera reivindica:

“Que Cultura i Educació treballin plegades perquè que un país tiri endavant depèn que hi hagi nens i nenes lectors, i més inversió en les biblioteques escolars portades per professionals.”

Lluís Zendrera, membre de la junta directiva del Gremi d’Editors de Catalunya, recomana:

📚 “Eintein“, de Torbel Kuhlmann. Editorial Joventut. A partir de 9 anys.

El fantàstic viatge d’un ratolí a través de l’espai-temps, amb il·lustracions majestuoses i realistes, que barreja història i fantasia, i inclou la biografia d’Einstein i els seus descobriments. El ratolí intentarà fer retrocedir el temps. Ho aconseguirà? No ho sabem, ja ho veurem.

📚 “El meu primer llibre d’Electromagnetisme“, de Sheddad Kaid-Salah Ferrón/Il·lustracions d’Eduard Altarriba. A partir de 10 anys.

Què és en realitat l’electricitat? Què té a veure amb els imants? Què és el magnetisme? I què té a veure amb la llum? El meravellós món de l’electromagnetisme a l’abast dels nens i nenes. Forma part de la sèrie de ciències, estrenada el 2017 amb “El meu primer llibre de física quàntica”, que ha estat un èxit aquí i a tot el món, ja traduït a més de 20 idiomes, i que demostra la bona salut de l’autoria catalana.

📚 “El gran llibre de la Mare Terra“, de Yuval Zummer. Editorial Joventut. A partir de 5 anys.

Un llibre informatiu que inspirarà els lectors de totes les edats i animarà a brotar una nova generació d’ecologistes. El llibre explica amb mil detalls el que passa als ecosistemes amb els animals i les plantes. Els fans d’aquesta sèrie “El gran llibre de les cuques“, “El gran llibre del mar“, “El gran llibre dels ocells“, “El gran llibre de les bèsties” i “El gran llibre de les flors“, trobareu l’il·lustrador Yuval Zummer firmant llibres aquest Sant Jordi.

Hi ha moments màgics en què un llibre desperta de cop les ganes de llegir d’un nen o una nena. Després d’anys a l’ensenyament Noemí Mercadé, editora de Combel Editorial, ha pogut comprovar algunes d’aquestes epifanies. I per facilitar-les proposa oferir llibres diversos i accessibles. La Noemí té molt clar que un dels tresors de la feina d’editora és treballar per un tàndem feliç: cultura i infància. La Noemí recomana:

📚 “El bruixot d’Oz“, de L. Frank Baum/Il·lustracions d‘Iban Barrenetxea. Combel Editorial. A partir de 8 anys.

La Dorothy, el gosset Totó, l’Espantaocells, el Llenyataire de llauna i el Lleó són els protagonistes de la recerca del Gran Oz. De la col·lecció “L’Hora dels Clàssics” i traduït excepcionalment per Miquel Desclot, reprodueix perfectament l’esperit de la literatura clàssica americana.

📚 “La meravellosa i horripilant casa de la iaia“,de Meritxell Martí/Il·lustracions de Xavier Salomó. Combel Editorial. A partir de 4 anys.

La casa de la iaia és un lloc una mica especial perquè amaga moltes sorpreses. Un nou títol del tàndem Martí&Salomó, amb una pila de detalls per descobrir i solapes que amaguen secrets misteriosos. Un llibre que és un joc de por i riure, també per als adults, perquè està ple de picades d’ullet al món del cinema i la literatura de terror.

📚 “Un cas difícil“, de Jaume Copons/Il·lustracions de Liliana Fortuny. A partir de 8 anys.

L’Agus Pianola passa un mal moment, perquè el seu pare està ficat en un embolic dels grossos, però amb l’ajuda dels monstres i la inspiració dels grans detectius se’n sortirà. Forma part d’una sèrie d’èxit en molts països, “L’Agus i els monstres”, que combina sentit de l’humor, divertimento i picades d’ullet al món de la cultura i de la literatura i el cinema.

Les recomanacions de l’editorial Takatuka del seu editor, Patric de San Pedro:

📚 “Petit, el monstre“, d’ISOL (Marisol Misenta, Premi Astrid Lindgren). Editorial Takatuka. A partir de 5 anys.

En Petit pot ser un bon jan amb l’avi Quico i una mala bèstia amb els coloms, sent que és bo i dolent alhora i voldria un manual d’instruccions per a la vida. És un conte divertit i filosòfic que fa pensar i riure sobre la relació entre adults i infants.

📚 “Bicicletes“, de Fleur Deaugey/Il·lustracions de i Karine Maincent. Editorial Takatuka. A partir de 6 anys.

Un àlbum informatiu que ens proposa un viatge a través de la història i diferents cultures del món per veure la importància i els usos diversos que té el vehicle més utilitzat del planeta, la bicicleta. Cada any es fabriquen 140 milions de bicicletes a tot el món.

📚 “Cuc i garsa”, de Ramón D. Veiga/Il·lustracions de Ivan R. Editorial Takatuka. A partir de 5 anys.

És la segona entrega d’un còmic protagonitzat per un cuc de terra amant de la pizza i amb un gran sentit de l’humor, que ens introdueix en la vida dels cucs de terra. El cuc es troba amb la garsa, que li fa la gara-gara perquè se’l vol cruspir.

Les recomanacions de Jaume Centelles, autor d'”El abrazo de la literatura“, els “Llibres per somiar” i la pàgina “Invitació a la lectura“:

📚 “La roca del cielo“, de Jon Klassen. Ed. NubeOcho. A partir de 5 anys.

Una història particular que parla de l’amistat de dos animals i d’una roca enorme flotant al cel que està a punt de caure. Però no se sap on ni quan. Mentrestant, la vida de diversos animals es desenvolupa aliena al que tenen a sobre. Cinc històries en cent pàgines que ens parlen del futur, dels extraterrestres i de la por a allò desconegut.

📚 “9 kilómetros“, de Claudio Aguilera/Il·lustracions de Gabriela Lyon. Ekaré. Infants de 6 a 9 anys.

Un nen surt a l’alba de casa seva. Mentre va comptant els seus passos, s’endinsa per boscos, travessa prats i rius cabalosos. Va a l’escola i ha de caminar 9 quilòmetres, cada dia. Com ell, milers d’infants arreu del món han de recórrer llargues distàncies a través de selves, rius, turons i planes per poder estudiar. Aquest relat és un homenatge al seu esforç diari, al desig d’aprendre i al dret a l’educació.

📚 “People Power. Protestes que han canviat el món“, de Rebecca June/Il·lustracions de Ximo Abadia. Zahorí Books. A partir de 10 anys i ESO.

Al llarg de la història grans protestes pacífiques han aconseguit fer del món un lloc millor. Algunes persones es van enfilar a arbres per salvar una selva tropical o es van manifestar per reivindicar el dret de vot de les dones. En aquest llibre trobem algunes de les protestes que han fet d’aquest món un lloc millor.

Podeu sentir tot el programa clicant al podcast:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/sant-jordi-2022-recomanacions-de-llibres-infantils-i-juvenils/audio/1131125/

by

«Amics» a l’Ofici d’Educar

Diumenge passat vam presentar l’àlbum «Amics», d’Andrea Hensgen, il·lustrat per Beatrice Rodríguez i editat per Libros del Zorro Rojo.

És un llibre sense mots, només amb imatges, que comença amb un infant que va a l’escola tot sol i té una mica d’angoixa perquè ha de passar per un túnel, per davant de la casa on hi ha un gos que sempre borda, i, de vegades, un home malcarat que fa molt mal aspecte.

Un dia, quan surt de l’escola, es troba amb un amic que l’acompanya fins a casa. L’endemà el torna a acompanyar i així els dies successius. D’aquesta manera l’infant va perdent la por. Però un dia, en sortir de casa per anar a escola, l’amic no hi és…

És una història que ens parla de l’amistat i del pas del temps. Una lectura ideal per als infants a partir de tres anys.

Les il·lustracions de la Beatrice Rodríguez són suaus i boniques i la història és fàcil de seguir. La Beatrice ja ens va emocionar amb la formidable trilogia de la gallina i la guineu. Recordeu “Lladre de gallines”, “La revenja del gall” i “Un dia de pesca”.

Si voleu participar al concurs dels “Llibres per somiar” només cal que contesteu la pregunta següent:

Qui són els amics protagonistes d’aquest llibre?

Serem molt feliços si ens envieu les respostes al correu electrònic l’oficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 17 d’abril.

Al darrer concurs, van resultar guanyadores l’Ariadna i la Itzel. El llibre “Què s’amaga al cel de nit?” és per a elles!

L’audio del programa el teniu a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/amics-dandrea-hensgen/audio/1131118/

El proper diumenge, tindrem un programa especial dedicat a la Diada de Sant Jordi amb la participació d’editors i editores (Combel, Joventut, Takatuka, Edebé, Akiara). Valdrà la pena, segur!