Per abordar els problemes que ens afecten com a ciutadans del món cal començar coneixent i estimant el nostre entorn més proper i per això, aquest curs, des del Grup de treball “Passió per la lectura” de l’Associació de Mestres Rosa Sensat hem fet una investigació sobre un d’aquests aspectes —els rius— a la recerca d’aquelles lectures que puguin complementar les diferents àrees d’estudi al voltant del tema. Ens ha semblat convenient introduir-les en les programacions de ciències naturals i socials que aborden aquests aspectes, conscients que a través de la lectura (contes, llegendes, mites) d’obres que tractin i/o integren el riu en la seva trama argumental s’arribarà a un millor coneixement i es desenvoluparà un interès pels rius.
Les possibilitats pedagògiques que ens ofereixen les narracions que parlen sobre els rius són nombroses: els ponts, el comerç, l’aigua, el transport, la contaminació, les inundacions, la fauna, els vaixells enfonsats a la desembocadura d’un riu, les inundacions, etc.
Depenent dels aspectes que es vulguin tractar quan es visita la desembocadura o el naixement d’un riu, quan s’estudien les colònies tèxtils o els molins paperers, quan es creua un pont, quan es vol conèixer el cicle de l’aigua, etc., un llibre que expliqui una història relacionada amb aquest tema pot ajudar a fer-ho més entenedor.
Per exemple, un projecte sobre els ponts romànics és un bon projecte si es vol treballar les matemàtiques, la física i la història, i un projecte sobre la contaminació de les aigües fluvials involucrarà les àrees socials i naturals, també.
A les escoles, la música, la plàstica, la matemàtica, les ciències naturals i socials, etc. normalment formen part del mateix projecte si es treballa de forma globalitzada i s’entén que tot està relacionat, que l’estudi ha de ser interdisciplinari i el treball cooperatiu. Per aquest motiu, entenem que el valor pedagògic de les lectures de ficció relacionades poden esdevenir un bon aliat, una bona eina per a qualsevol tema que es vulgui investigar.
En el nostre cas, al voltant dels rius, hem marcar tres grans eixos temàtics:
1. El riu, espai de vida i de cultura
2. Els recursos industrials i energètics
3. Les comunicacions
En cadascun dels tres eixos podrem trobar bones lectures que ajuden a entendre de què es parla.
Així, al primer grup, (el riu, espai de vida i de cultura) hem inclòs els àlbums il·lustrats o les novel·les següents:
Jonàs el pescador, una novel·la que ens presenta un viatge per diferents països del món i a través del qual podrem entendre com viuen i com es relacionen les persones d’aquests llocs tan allunyats de nosaltres.
El tresor del Ter, una excel·lent novel·la per a cicle superior que planteja un recorregut pel riu Ter de la mà de dos personatges que expliquen múltiples anècdotes relacionades amb els llocs per on passa el Ter.
Paraula de cocodril, és una llegenda africana on es barregen la beneiteria i l’astúcia de diversos animals per oferir-nos un ensenyament final.
El gigante del pantano ens narra un viatge a través del riu i el coneixement de la seva fauna i els perills que allà s’hi troben, gegant misteriós inclòs.
Tomek, el río al revés a l’igual que El tresor del Ter planteja un viatge pel riu però en direcció al seu naixement.
Oso cazamariposas un àlbum il·lustrat preciós sobre l’amistat.
Una mare per a l’Owen ens parla dels desastres de les inundacions i de les seves conseqüències.
Al segon grup (els recursos industrials i energètics)
La llegenda del Met d’en Ribes, situada a Ribes de Freser ens permetrà conèixer el procés de distribució de les aigües minerals que consumim, com és el cas de l’aigua de Ribes.
Las lavanderas locas ens ajuda a entendre i a investigar sobre una de les feines que antigament eren comuns a molts pobles i ciutats, les dones que anaven a treballar al riu rentant roba per a altri.
Finalment, pertanyen al tercer grup (les comunicacions)
El Pont del diable ens endinsarà en el coneixement d’una llegenda molt coneguda i alhora ens permetrà jugar a conèixer ponts coneguts d’arreu del món (la seva història, la seva arquitectura, el seu aprofitament, etc.)
L’ogre, el llop, l’ovella i el pastís és la realització plàstica d’un conte molt antic basat en la lògica matemàtica.
Cabres cabretes és un conte per als més petits en el que unes cabres han d’emprar el seu enginy per passar a l’altra banda del riu sense que el llop se les mengi.
Tots els rius van a parar a la mar…
A la tria, hi ha altres contes que no són específics dels rius però que tenen l’aigua com a element bàsic relacionat i poden ser un complement ideal per al treball sobre els rius perquè expliquen fets que passen al mar, als pantans, a la piscina, etc., allà on l’aigua és necessària.
Hi trobareu els següents:
Tres días en el vientre de la ballena ens endinsa en el món reculat de la pesca de la balena, a les costes de Terranova, per part d’un vaixell de pesca del país basc.
El soldadet de plom és la recreació de l’obra clàssica d’Andersen i del viatge que fa el soldadet de plom a través de les clavegueres i després pel mar fins arribar a les costes africanes. Es plantegen les desigualtats entre països rics i pobres.
La veritable confessió de Charlotte Doyle narra el viatge que fa una jove des d’Anglaterra fins als Estats Units i tot el que succeeix de misteriós durant la travessia.
Flotante és una novel·la gràfica sense paraules que ens explica la història d’una troballa misteriosa en una platja qualsevol i està amanida amb unes peripècies i unes imatges submarines precioses.
La trilogia Ladrón de gallinas, La revancha del gallo i Un día de pesca explica, sense paraules, unes aventures de persecucions, bona part de les quals passen en el mar.
Historia de una anguila. La lluita de poders vista amb la metàfora d’un dia de pesca.
La piscina. Unes imatges oníriques i inquietants que ens fan veure el que pot passar un dia de piscina qualsevol.
La casa de los cubos. La vida d’un home (tota la seva vida) que viu en una ciutat que s’està submergint (com Venècia) en el mar.
La gran ola de Hokusai. El famós quadre d’Hokusai serveix per endinsar-nos en el món màgic de les llegendes orientals.
De cadascuna de les lectures que hem seleccionat s’ha elaborat una fitxa que conté els següents apartats:
- Dades bibliogràfiques
Inclou la reproducció de la portada i les dades de l’autor, l’il·lustrador, l’editorial, la ciutat i l’any d’edició. També l’edat a partir de la qual recomanem la lectura i els temes relacionats.
- Resum, valoració crítica i fragment.
Una síntesi breu, d’unes deu línies, en la qual es fa una explicació del guió del llibre i un comentari crític dels perquès s’ha inclòs en la tria, quins valors proposa i què aporta als possibles lectors. Inclou un fragment significatiu que ens dona pistes de l’estil i la manera de descriure de cada autor.
- Objectius.
Es marquen dos o tres objectius a treballar amb la lectura.
- Descripció de la proposta
Inclou una descripció detallada de com emprar el llibre, com presentar-lo i quines accions d’animació a la lectura es deriven (per abans, durant o després de la lectura). Normalment són accions de joc o d’investigació.
- Recursos emprats
S’inclou un llistat dels llibres o altre documents que poden complementar el treball. També hi ha indicacions de llocs web que creiem interessants.
Les fitxes elaborades així com els diferents llistats que hem anat elaborant, les actes, els documents complementaris i altres informacions queden recollits en un cedé del qual es fan una vintena de còpies per als integrants dels grup de treball i també es deixen algunes a la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, a disposició dels mestres que vulguin consultar el material. A la biblioteca estan disponibles tots els llibres que comentem.
Si voleu consultar alguna fitxa podeu entrar a l’apartat ELS RIUS que trobareu obrint el desplegable que hi ha a la barra lateral superior, allà on diu Propostes didàctiques.
Salvaje
D’aquest àlbum sorprèn que l’autora sigui tan jove i hagi trobat un estil diferent i particular. Són unes imatges molt “salvatges” també, però per al meu gust una mica massa farcides i que poden costar d’entendre per als infants de cinc anys, per exemple (l’editorial recomana aquesta edat).
La invitació a la lectura 