Salvaje d’Emily Hughes, premi Llibreter 2014

salvaje_1Salvaje
Emily Hughes
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Barcelona, 2014

Fa uns dies es va concedir el premi Llibreter a l’àlbum il·lustrat Salvaje d’Emily Hughes.
Coneixia aquest àlbum perquè l’havíem vist i comentat al Grup de Treball de l’Associació de mestres. És una bona historia que reviu un dels mites de la literatura universal. De fet, la idea d’intentar “domesticar” un infant de la selva fins i tot s’ha passat al cinema en diverses ocasions. El cas més conegut és el del Llibre de la selva però també formen part d’aquesta idea pigmaliana en Pinotxo, My fair lady o Pretty Woman. A la literatura d’adults també Borges ho va referenciar a Las ruinas circulares.salvaje 2
salvaje3D’aquest àlbum sorprèn que l’autora sigui tan jove i hagi trobat un estil diferent i particular. Són unes imatges molt “salvatges” també, però per al meu gust una mica massa farcides i que poden costar d’entendre per als infants de cinc anys, per exemple (l’editorial recomana aquesta edat).
Els ullassos de la nena, a la portada ens conviden a obrir el llibre, i a dins trobem unes planes en les que predominen les imatges de natura exuberant i uns animals que ensenyen a la nena a parlar, a menjar i a jugar. La frase final “no se puede domar algo tan felizmente salvaje” és la cirereta del conte. Un acabament que ens convida a la conversa i a la reflexió sobre els límits que s’han de posar als nens.
No sé com ha anat la votació però imagino que haurà estat difícil triar perquè hi ha molts boníssims àlbums que ens fan veure el futur de la literatura infantil amb il·lusió. Allò que és important és que als mitjans de comunicació se’n parli i que la informació o l’existència d’aquests llibres arribi a les famílies.
Algunes pàgines les podeu veure a :

Presentació del conte Sota l’acàcia

11722194_691363254329711_9101409657093911079_o

Amb la Maria del Mar, coordinadora del projecte Implica’t+, la Rosa Pujol, vicepresidenta de l’IEI, i la Rita Sañé, la il·lustradora del conte.

Onetti deia que ningú no sap com ha de ser un conte. Afegia que els contes, a més, són canviants, com les persones. Crec que depenent del moment en que el llegeixes, ara o d’aquí a deu dies, ja és un altre conte i cal tornar-lo a repensar perquè les paraules o el seu significat ja ha canviat i cal tornar a trobar el seu misteri, mentre les paraules passen a l’ull i d’aquí al cervell o millor, al cor que és on han d’anar, el centre de la diana és l’ànima o el cor. Recordo que algú va dir també que tota lectura ha de ser com una clatellada, t’ha de sacsejar, fer pensar, i que quan llegeixes no ets el mateix abans que després.

sota l'acacia 1

Foto de família

Bé, com podeu comprendre aquesta entrada és molt especial per a mi perquè la presentació del conte Sota l’acàcia, el passat dijous a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, va significar un final. Un final perquè des que vam començar a dissenyar la història, allà pel mes d’octubre, hem compartit amb les persones del projecte Implica’t+ moments de treball i converses molt agradables al voltant del document “La Carta de la Terra” (és l’eix de la narració). Però també és un principi perquè ara que ja està imprès, i començarà a circular per les escoles, imagino que malgrat passaré una mica de vergonya pels comentaris de tota mena que ens arribaran, els destinataris que són els infants de cicle superior i de la ESO tindran una altra eina que els servirà per comprendre que al món també hi ha persones bones.

A la presentació hi van venir unes quaranta persones, amics i companys del projecte Implica’t+ i em va agradar conversar amb la majoria d’ells. Allà hi eren la Desirée Gifré, en Raül Manzano, la Cristina Manyench,  la Montserrat Remacha, la Regina Pérez, en Robert Izquierdo, l’Anna Castro, l’Anna Teixidó, la mare de la Maria del Mar Lluelles, en Jaume, la Noemí Munné, l’Anna Fontelles i els altres que segur que em deixo (i els demano disculpes, els podeu veure a les fotos).

11042688_691381330994570_9212006520275210010_oA la taula, a més a més de la Rita Sañé, l’autora de les fantàstiques il·lustracions (aquí sí que hi ha consens) també m’acompanyaven la Maria del Mar Lluelles, ànima impulsora del projecte, i en Miquel Àngel Cullerés, Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Lleida, que van dir unes paraules sentides i coratjoses. Va fer la presentació, com sempre de manera delicada, la Maria Bañeres.

Vaig poder comentar algunes interioritats del conte perquè sempre fa gràcia explicar el perquè dels noms i les situacions, i ara que repasso mentalment el que vaig dir m’adono que eren paraules farcides dels referents que m’han inspirat. Crec que vaig citar els noms de Hemingway, Neruda, Louis Germain, Iuri Gagarin, Pepita Castellví, Harry Potter i alguns altres.

Del conte se n’ha fet una tirada de 1000 exemplars, en la que hi han col·laborat el Departament d’Ensenyament, el CRP del Segrià, l’Institut d’estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida. Es repartirà a tots els centres educatius de la província de Lleida i també a les biblioteques municipals.

Us passo l’enllaç al Calaméo per si el voleu fullejar. http://es.calameo.com/read/0000646608cf49fea8d14

El podeu descarregar en format pdf clicant a  SOTA L’ACÀCIA

I també algunes fotos de la presentació.

Podeu trobar més informació al web de l’Implicat+: http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/
I al facebook: https://www.facebook.com/pages/Implicat/192304094235632

DSC02984

La Rita comenta algunes il·lustracions

DSC02957

Un moment de la presentació de l’acte a càrrec de la María Bañeres.

DSC02949

Amb la Desirée, companya d’aventures solidàries.

DSC02993

el plaent moment de les dedicatòries.

sota l'acacia 2

alguns dels assistents

Los viernes va de poesía

“Hay un libro donde el viento
arrastra todas las letras,
un libro con un camino
por donde nadie regresa”

Las palabras que se lleva el viento
(Juan Carlos Marín Ramos)

DSC03140Les companyes Mercedes Fernánz de l’escola Ramón y Cajal (Fuenlabrada) y Isabel Sastre del centre Andrés Manjón (Fuenlabrada) entenen que una bona manera d’acostar la poesia als alumnes és a través del joc. Col·leccionar poemes, un cada setmana, amb la intenció de completar un àlbum fomenta i ritualitza l’acció que presenten aquest mes a les pàgines de la revista GUIX. L’objectiu final de l’acció és que les poesies es recitin, es recreïn, es comprenguin i s’aprenguin.

Segons escriuen:
Los viernes va de poesía es una actividad dirigida a toda la comunidad educativa (alumnado, maestros, madres, padres) realizada con el objetivo de fomentar el gusto por la poesía y el conocimiento de distintos poetas.
Esta actuación se lleva a cabo los viernes (este curso) aunque varía cada año en función del horario de la coordinadora de la biblioteca.

Se coloca una cesta llena de poemas en cada una de las distintas entradas del colegio para que, quien lo desee, coja una poesía, la lea y…

I afegeixen que:

Al potenciar la poesía en la escuela no pretendemos hacer de nuestro alumnado verdaderos poetas, nuestra intención es que conozcan las posibilidades del lenguaje: su valor para expresar sentimientos y emociones, para convertirse en un instrumento que nos permita conocer y comprender el ritmo, la entonación, el significado de las palabras, las metáforas, las imágenes,…

Cualquier momento es bueno para acercar a los niños/as al lenguaje poético.

DSC03137Al principio a través de la lectura y la recitación de poesías, jugando con el ritmo y modulando la entonación. El folklore es una fuente inagotable para el juego poético: canciones de corro, retahílas, trabalenguas, adivinanzas,…

Pasamos después al lenguaje escrito, recordando siempre que para obtener buenos resultados las estructuras poéticas tienen que haber sido aprendidas oralmente, de forma colectiva, intensamente, para que nuestros alumnos y alumnas puedan apropiarse de ellas, por repetición, contaminándose de las palabras, de su musicalidad y de magia.

El escritor y narrador Pep Bruno comenta que no se trata de escribir largas composiciones sino simplemente de escribir. La escritura creativa es un proceso difícil, hay que dar pautas, trucos, motivaciones. Conviene empezar con palabras y frases trabajando en grupos colaborativos.

De com organitzen aquests divendres poètics podeu tenir una idea més precisa al GUIX núm. 416 de juliol-agost (i també a AULA núm. 243)

Màriam Ben-Arab, la il·lustradora del mes (juny 2015)

mariam ben arab

cliqueu sobre la imatge!

A Espanya s’editen, actualment, més de seixanta mil llibres anuals (68.378 l’any 2014). D’aquests prop de 70.000 títols, el 12% són de literatura infantil (8.400 títols cada any). Només a Espanya. I una bona part d’aquests 8400 estan il·lustrats. És una bona notícia per als lectors i per als il·lustradors, i és una tendència que va creixent poc a poc des que es tenen dades fiables.
Davant d’aquesta allau de títols ens trobem que no sabem ben bé per on començar a triar i llavors hem d’anar a demanar ajuda als llibreters de confiança, als especialistes que fan ressenyes en determinades revistes o deixar-nos guiar pel nostre instint i/o experiència.
En aquesta secció hem anant comentant els treballs d’alguns grans autors, des d’Emily Gravett, que va ser la primera, passant per noms consagrats com Jutta Bauer, Anthony Browne o Roberto Innocenti i descobrint a Melánie Rutten o Anna Laura Cantone, entre d’altres.
He tingut la sort de conèixer personalment a alguna d’aquestes persones però mai m’havia passat el que ara us explicaré i que em servirà per introduir a la il·lustradora d’aquest mes.
DSC02421Amb la gent amable, la bona gent de Cruïlla, estem treballant sobre un projecte que, si tot va com ha d’anar, veurà la llum el 2016. Són sis contes que hem escrit conjuntament amb l’Andrea Pozo, sota la supervisió de l’editora Núria Hervada. Quan vam tenir els contes més o menys acabats ens van presentar la persona que, segons l’editorial, tenia el millor perfil com a il·lustradora. Es tractava de la Màriam Ben-Arab i vam quedar un dia amb ella per fer una sessió de treball, una mena de brainstorming per acabar de polir i fer-li avinent com estava enfocada la sèrie. La Màriam ens va passar alguns esbossos del que havia interpretat i imaginat i els ulls se’ns van posar com a taronges. Una divinitat, ho podeu creure!

De camí a casa, vaig fer una parada obligatòria a la llibreria a comprar alguns dels llibres de la Màriam i a intentar entendre el seu estil, perquè té una varietat de registres que fa difícil dir si s’assembla a la Cristina Losantos (que sí, de vegades!), ens recorda a l’Oliver Jeffers (que també!), ens evoca Luke Pearson (força!) però sobretot ens recorda als camaleons, aquelles bestioles capaces d’adaptar-se a l’entorn (llegiu, capaces d’entendre el text, pescar la idea i aportar els colors, les perspectives, els moviments, etc., tot el necessari per transmetre les emocions que multipliquin l’aventura). Com molts dels il·lustradors les primeres idees les treballa a llapis i després les escaneja i continua polint la composició en pantalla. Però també podem veure que alguns dels seus treballs empren tècniques més convencionals com els llapis de colors o els acrílics.
La Màriam de seguida es va entusiasmar amb el projecte (cerc que s’apassiona fàcilment) i vull compartir en aquest blog el poc que conec d’ella. (bàsicament informació que podeu trobar al seu web http://www.mariambenarab.com/ i al seu blog https://mariambenarab.wordpress.com/ d’on he manllevat algunes de les imatges que us mostro.

La Màriam Ben-Arab va néixer l’any 1983 a la Roca i va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i també a la Llotja. S’ha especialitzat en il·lustració infantil i juvenil. Ha publicat diversos àlbums il·lustrats a nivell nacional i internacional i col·labora en diverses revistes infantils amb els seus dibuixos i còmics.
Ha il·lustrat, per exemple, els llibres infantils La llegenda de Sant Jordi (Empúries) i Opa ist überall (Edelkids, Hamburg), Endevinalles per jugar i Refranys per jugar (Vox). També ha il·lustrat Politik, una novel·la gràfica escrita per Emma Reverter i publicada per Roca Editorial.
Hi col·labora amb editorials com Ara Llibres, Barcanova, Casals, La Galera, Larousse, Teide i amb les revistes infantils Cavall Fort, El Tatano i Súpers! El 2009 va quedar finalista del Premi de Còmic Cavall Fort.

tatano

Imatge revista El Tatano

el jarí de les emocions

El jardí de les emocions

el vestit nou de l'emperador cruilla

El vestit nou de l’emperador

D’entre els seus treballs en destaco:
endevinallesEndevina quantes endevinalles endevinaràs, escrit per Nathalie Pons, ens presenta un seguit d’endevinalles i jocs de paraules que ens ajuden a enriquir el vocabulari. En els seus dibuixos introdueix algunes pistes per trobar les solucions.
la-llegenda-de-st-jordiLa llegenda de Sant Jordi, un conte que explica la coneguda llegenda però des d’un punt d vista una mica especial.
El meu primer llibre de la mona és un conte en cartoné, adreçat als infants més petits
Quin estiu! : diari de les meves vacances, escrit per l’Àngels Farré és com una mena de diari on els infants poden escriure els coses que els hi passen durant l’estiu. A més d’espais per escriure, també n’hi ha per enganxar fotos i, al final, una capseta per muntar i desar-hi els records de l’estiu.
Xiroi, el meu amic núvol, d’en Carles Sala, explica la història de la Berta que, una tarda de divendres, va amb la seva germana xiroigran al parc. Però tots els seus amics han marxat de cap de setmana. Seu tota sola a l’ombra d’un núvol i sent una veu que la saluda. Mira al seu voltant, però no hi ha ningú. Aixeca el cap, i només hi ha un nuvolet petit que li fa ombra i sembla que l’estigui mirant a ella. Pot ser que hagi estat el núvol?
el-meu-primer-llibre-LA-MONAEl misteri del caganer d’Antoni Dalmases presenta una situació en la qual els personatges del pessebre estan enfadats per la pudor que desprèn el caganer.
També ha publicat alguns contes a d’altres països que no estan traduïts a casa nostra. En destaco Dave the Dinosaur , una historia adreçada a infants de cicle infantil i inicial, que planteja els terribles hàbits alimentaris del dinosaure però en clau humorística i divertida. Tracta de potenciar l’alimentació saludable.

 

dave

I els tres llibres de la col·lecció d’educació emocional “El jardín de las emociones” amb textos d’Eulàlia Canal. Són preciosos!

El día en que Qanik rompió el hielo. 
Una noche muy oscura. 
Niebla en el bosque de los renos. 

el día niebla noche oscura

 

 

 

 

 

Si podeu, feu-li una ullada al seu portfoli:
http://www.mariambenarab.com/portfolio.html?lang=en&page=portfolio

equip

Amb la Màriam, la Núria i l’Andrea, superequip!

 

Visita a la biblioteca de l’Institut Escola Mare de Déu del Portal (Batea)

Entrada a l'edifici escolar

Entrada a l’edifici escolar

Totes les biblioteques escolars de qualitat (com a la novel·la Anna Karènina) s’assemblen. El seu aspecte físic pot ser diferent, amb més o menys llum, llibres, mobiliari, etc. però quan entres en un d’aquests espais tens una sensació agradable de “dejà vu” perquè perceps que al darrera del projecte hi ha moltes hores de dedicació (voluntària), d’estimació i de “savoir faire”. I inevitablement unes persones compromeses amb l’educació literària dels seus alumnes.

Bat, la mascota de la biblioteca

Bat, la mascota de la biblioteca

Això és el que m’ha passat aquesta setmana a la biblioteca de l’Institut Escola Mare de Déu del Portal, a Batea. Vaig anar a conversar unes lectures i unes propostes didàctiques amb l’equip de mestres i vaig tornar amb la idea que havia aprés molt de les persones que em van acompanyar durant tota la jornada. Al final em quedo amb la lluentor que desprenien els ulls de les mestres que, com l’Asun, l’Ana, en Jordi i la resta de companys, em van contaminar del seu entusiasme.
Si voleu conèixer algunes de les activitats reeixides que es duen a terme a la seva biblioteca només cal que entreu al seu blog AQUI (l’han posat en marxa aquest curs que ara acabem) i us fareu una idea de la seva filosofia. A mi només em queda expressar-los el meu agraïment i el desig que el proper curs puguem continuar col·laborant.

 

DSC09226 DSC09238 DSC09240

Sota l’acàcia

invitació

La Fina és una nena d’onze anys que té una vida acomodada. Els darrers dies de curs,  les seves emocions estan repartides entre la representació d’una obra de teatre escolar, la lectura de les cartes que el seu pare li envia des de l’Antàrtida i l’horitzó d’un estiu que és a tocar. Tot sembla plàcid i tranquil.

Un encontre sota l’acàcia del parc amb un noi nouvingut al poble li canviarà la percepció del món que l’envolta i descobrirà que no tothom viu com ella. Sabrà, de primera mà, què significa la pobresa i com són de dures les guerres.      

Sota l’acàcia és un conte realista, adreçat als infants, a partir de vuit anys, que reflexiona sobre els eixos del document “La Carta de la Terra”.

El proper dijous el presentem a Lleida i formarà part dels materials que hem anat elaborant durant tres anys els mestres compromesos amb el projecte “Implica’t+”. Si voleu conèixer el projecte podeu llegir l’article que hem escrit aquest mes de juny a la revista GUIX  clicant AQUÍ.

I tota la informació, així com els documents associats els podeu consultar i descarregar a l’adreça següent:

http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/

Principi de la Carta de la Terra 1.Respecte i cura de la comunitat de vida

Us hi esperem el dia 2 a les 7 de la tarda per compartir la presentació del conte!

Flora y Ulises: Las aventuras iluminadas

flora-y-ulises-ardilla-niña-libroFlora y Ulises: las aventuras iluminadas 
Autoria: Kate di Camillo
Il·lustrador: K.G. Campbell
Editorial Océano Gran travesía

Flora y Ulises és una lectura que recomano als infants de cicle superior de primària per a les properes tardes d’estiu.
La narració comença a la cuina de la senyora Tickham el dia que li regalen un superaspirador, el més modern i avançat del mercat. Quan el posen en marxa, l’aspirador embogeix i comença a xuclar-ho tot… fins i tot un pobre esquirol que passava per allà. Sortosament la Flora, la filla de la senyora Tickham, una adolescent que està enganxada als còmics de l’increïble superheroi “Incandesto!” aconsegueix salvar l’esquirol,… però l’incident li provocarà a l’animal uns canvis ben estranys.
“Flora y Ulises” és una bona novel·la que combina l’humor, amb filosofia “zen” i dosis de misteri i aventura. Els capítols són curts i en acabar et queda la sensació que ha valgut la pena conèixer aquesta Flora i aquest Ulises que probablement recordaràs durant molt de temps.
M’ha agradat especialment el tractament gràfic que l’il·lustrador K.G.Cambell ha trobat per acompanyar el text amb unes imatges comiqueres en blanc i negre, molt aconseguides.

flora 1
Si com a mestre tens ganes de treballar aquest llibre a l’escola pots mirar la pàgina de recursos (en anglès) entrant a: http://www.floraandulysses.com/home.html

El book-tràiler del llibre:

Premi nacional al Foment de la Lectura a la Fundación Alonso Quijano

Logo-fundacion alonso quijanoLa Fundación Alonso Quijano  per al foment de la lectura, juntament amb el suplement setmanal del diari “El Correo”, “Territoris de la Cultura”, han estat guardonats amb el Premi Nacional al Foment de la Lectura corresponent a l’any 2015. Aquest guardó, que concedeix el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, té per objecte “reconèixer l’inestimable paper que diferents persones i entitats poden exercir en el foment de l’hàbit lector “. És de caràcter honorífic i, en conseqüència, no té dotació econòmica.
Segons l’acta del jurat, la Fundación ha rebut aquesta distinció “per la seva trajectòria, la seva independència i la seva tasca de promoció de la lectura des de la societat civil arribant a diversos àmbits, unint la col·laboració privada i institucional “.
La Fundación Alonso Quijano és una institució malaguenya, privada, independent i sense ànim de lucre, constituïda a finals de l’any 2000. Pretén contribuir al desenvolupament integral de l’ésser humà mitjançant la promoció d’iniciatives culturals i educatives, especialment les orientades al foment de la lectura. El seu àmbit d’actuació s’estén a tot Espanya, tot i que també realitza activitats de caràcter internacional, com l’enviament de llibres a diversos països del món en col·laboració amb ONGs.
Altres projectes destacats són la campanya Millora amb els llibres per al foment de la lectura amb menors hospitalitzats al Materno Infantil de Màlaga; l’ensenyament personalitzada i gratuïta d’espanyol per a immigrants adults, el foment de la creativitat artística en el àmbit de la lectura a través del concurs de fotografia Momentos de lectura; la publicació de la revista MiBiblioteca amb la que col·laborem des del primer número, allà per l’any 2004, les MiniBibliotecas Alonso Quijano, i altres activitats de formació com cursos, conferències i seminaris relacionats amb el foment de la lectura.
Des d’aquestes línies vull felicitar especialment a la Conchi Jiménez, directora de MiBIblioteca, amb qui compartim una visió optimista del món bibliotecari. Afegeixo a la felicitació al Raúl Cremades i la Belen Lorenzo.
Deia Borges “Yo siempre les aconsejé a mis estudiantes que si un libro los aburre lo dejen; que no lo lean porque es famoso, que no lean un libro porque es moderno, que no lean un libro porque es antiguo. La lectura debe ser una de las formas de la felicidad y no se puede obligar a nadie a ser feliz” . Doncs això, no es pot obligar a ningú a ser feliç però si la felicitat va lligada als llibres llavors ja és el paradís.

3224_raul_cremades

Raúl Cremades

Belen

Belén Lorenzo

conchi jiménez

Conchi Jiménez

El riu en la literatura infantil i juvenil

escherdayandnightlr

Per abordar els problemes que ens afecten com a ciutadans del món cal començar coneixent i estimant el nostre entorn més proper i per això, aquest curs, des del Grup de treball “Passió per la lectura”  de l’Associació de Mestres Rosa Sensat hem fet una investigació sobre un d’aquests aspectes —els rius— a la recerca d’aquelles lectures que puguin complementar les diferents àrees d’estudi al voltant del tema. Ens ha semblat convenient introduir-les en les programacions de ciències naturals i socials que aborden aquests aspectes, conscients que a través de la lectura (contes, llegendes, mites) d’obres que tractin i/o integren el riu en la seva trama argumental s’arribarà a un millor coneixement i es desenvoluparà un interès pels rius.

el tresor del terLes possibilitats pedagògiques que ens ofereixen les narracions que parlen sobre els rius són nombroses: els ponts, el comerç, l’aigua, el transport, la contaminació, les inundacions, la fauna, els vaixells enfonsats a la desembocadura d’un riu, les inundacions, etc.
Depenent dels aspectes que es vulguin tractar quan es visita la desembocadura o el naixement d’un riu, quan s’estudien les colònies tèxtils o els molins paperers, quan es creua un pont, quan es vol conèixer el cicle de l’aigua, etc., un llibre que expliqui una història relacionada amb aquest tema pot ajudar a fer-ho més entenedor.

Per exemple, un projecte sobre els ponts romànics és un bon projecte si es vol treballar les matemàtiques, la física i la història, i un projecte sobre la contaminació de les aigües fluvials involucrarà les àrees socials i naturals, també.
A les escoles, la música, la plàstica, la matemàtica, les ciències naturals i socials, etc. normalment formen part del mateix projecte si es treballa de forma globalitzada i s’entén que tot està relacionat, que l’estudi ha de ser interdisciplinari i el treball cooperatiu. Per aquest motiu, entenem que el valor pedagògic de les lectures de ficció relacionades poden esdevenir un bon aliat, una bona eina per a qualsevol tema que es vulgui investigar.

En el nostre cas, al voltant dels rius, hem marcar tres grans eixos temàtics:
1. El riu, espai de vida i de cultura
2. Els recursos industrials i energètics
3. Les comunicacions

En cadascun dels tres eixos podrem trobar bones lectures que ajuden a entendre de què es parla.

jonàsAixí, al primer grup, (el riu, espai de vida i de cultura) hem inclòs els àlbums il·lustrats o les novel·les següents:

 Jonàs el pescador, una novel·la que ens presenta un viatge per diferents països del món i a través del qual podrem entendre com viuen i com es relacionen les persones d’aquests llocs tan allunyats de nosaltres.

El tresor del Ter, una excel·lent novel·la per a cicle superior que planteja un recorregut pel riu Ter de la mà de dos personatges que expliquen múltiples anècdotes relacionades amb els llocs per on passa el Ter.

Paraula de cocodril, és una llegenda africana on es barregen la beneiteria i l’astúcia de diversos animals per oferir-nos un ensenyament final.

 El gigante del pantano ens narra un viatge a través del riu i el coneixement de la seva fauna i els perills que allà s’hi troben, gegant misteriós inclòs.

Tomek, el río al revés a l’igual que El tresor del Ter planteja un viatge pel riu però en direcció al seu naixement.tomek

Oso cazamariposas un àlbum il·lustrat preciós sobre l’amistat.

Una mare per a l’Owen ens parla dels desastres de les inundacions i de les seves conseqüències.

Al segon grup (els recursos industrials i energètics)

La llegenda del Met d’en Ribes, situada a Ribes de Freser ens permetrà conèixer el procés de distribució de les aigües minerals que consumim, com és el cas de l’aigua de Ribes.

Las lavanderas locas ens ajuda a entendre i a investigar sobre una de les feines que antigament eren comuns a molts pobles i ciutats, les dones que anaven a treballar al riu rentant roba per a altri.una mare owen

Finalment, pertanyen al tercer grup (les comunicacions)

El Pont del diable ens endinsarà en el coneixement d’una llegenda molt coneguda i alhora ens permetrà jugar a conèixer ponts coneguts d’arreu del món (la seva història, la seva arquitectura, el seu aprofitament, etc.)

L’ogre, el llop, l’ovella i el pastís és la realització plàstica d’un conte molt antic basat en la lògica matemàtica.

Cabres cabretes és un conte per als més petits en el que unes cabres han d’emprar el seu enginy per passar a l’altra banda del riu sense que el llop se les mengi.

l'ogre la nena i el pastís

 

Tots els rius van a parar a la mar…

A la tria, hi ha altres contes que no són específics dels rius però que tenen l’aigua com a element bàsic relacionat i poden ser un complement ideal per al treball sobre els rius perquè expliquen fets que passen al mar, als pantans, a la piscina, etc., allà on l’aigua és necessària.
Hi trobareu els següents:

Tres días en el vientre de la ballena ens endinsa en el món reculat de la pesca de la balena, a les costes de Terranova, per part d’un vaixell de pesca del país basc.

El soldadet de plom és la recreació de l’obra clàssica d’Andersen i del viatge que fa el soldadet de plom a través de les clavegueres i després pel mar fins arribar a les costes africanes. Es plantegen les desigualtats entre països rics i pobres.

EL SOLDADITO DE PLOMO PORTADALa veritable confessió de Charlotte Doyle narra el viatge que fa una jove des d’Anglaterra fins als Estats Units i tot el que succeeix de misteriós durant la travessia.

Flotante és una novel·la gràfica sense paraules que ens explica la història d’una troballa misteriosa en una platja qualsevol i està amanida amb unes peripècies i unes imatges submarines precioses.

La trilogia Ladrón de gallinas, La revancha del gallo i Un día de pesca explica, sense paraules, unes aventures de persecucions, bona part de les quals passen en el mar.

Historia de una anguila. La lluita de poders vista amb la metàfora d’un dia de pesca.

La piscina. Unes imatges oníriques i inquietants que ens fan veure el que pot passar un dia de piscina qualsevol.

La casa de los cubos. La vida d’un home (tota la seva vida) que viu en una ciutat que s’està submergint (com Venècia) en el mar.

La gran ola de Hokusai. El famós quadre d’Hokusai serveix per endinsar-nos en el món màgic de les llegendes orientals.

gran ola

 

De cadascuna de les lectures que hem seleccionat s’ha elaborat una fitxa que conté els següents apartats:

  • Dades bibliogràfiques
    Inclou la reproducció de la portada i les dades de l’autor, l’il·lustrador, l’editorial, la ciutat i l’any d’edició. També l’edat a partir de la qual recomanem la lectura i els temes relacionats.
  • Resum, valoració crítica i fragment.
    Una síntesi breu, d’unes deu línies, en la qual es fa una explicació del guió del llibre i un comentari crític dels perquès s’ha inclòs en la tria, quins valors proposa i què aporta als possibles lectors. Inclou un fragment significatiu que ens dona pistes de l’estil i la manera de descriure de cada autor.
  •  Objectius.
    Es marquen dos o tres objectius a treballar amb la lectura.
  • Descripció de la proposta
    Inclou una descripció detallada de com emprar el llibre, com presentar-lo i quines accions d’animació a la lectura es deriven (per abans, durant o després de la lectura). Normalment són accions de joc o d’investigació.
  •  Recursos emprats
    S’inclou un llistat dels llibres o altre documents que poden complementar el treball. També hi ha indicacions de llocs web que creiem interessants.

103331_Cub_TresDias.inddLes fitxes elaborades així com els diferents llistats que hem anat elaborant, les actes, els documents complementaris i altres informacions queden recollits en un cedé del qual es fan una vintena de còpies per als integrants dels grup de treball i també es deixen algunes a la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, a disposició dels mestres que vulguin consultar el material. A la biblioteca estan disponibles tots els llibres que comentem.

Si voleu consultar alguna fitxa podeu entrar a l’apartat ELS RIUS que trobareu obrint el desplegable que hi ha a la barra lateral superior, allà on diu Propostes didàctiques.

 

El Garbell 5

el_garbell_5_pagina_01_0_0_2000_1112

Dimarts passat, a la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa sensat es va presentar El garbell 5, una tria de novetats de literatura infantil i juvenil que el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil ha llegit i valorat, citats i ressenyats en el butlletí Quins llibres.
L’Amàlia ens va fer la presentació de cadascun dels llibres ressenyats. Va ser una tarda molt entranyable compartida amb una bona colla de mestres.
Si esteu interessats en fer-li una ullada a aquest document només cal que cliqueu AQUÍ

Aprofito per felicitar a les companyes (estimades)  de la biblioteca per la seva bona feina que els hi ha estat reconeguda avui mateix amb la concessió del VII Premi Carme Romaní.

El Premi Carme Romaní pretén donar el nostre reconeixement a totes aquelles persones que de forma més o menys anònima, sovint amb més il·lusió que no pas recursos, porten a terme petits projectes d’animació a la lectura. Cada any es donarà un premi a una persona, iniciativa, institució, a la trajectòria d’algú… que destaqui dins del món de la literatura infantil i juvenil, de les biblioteques…

bh1zp

LLiurament del premi Carme Romaní.