28 Juny 2017 by jcentell

La Crida, un conte sobre la degradació del medi marí

Tots hi eren. S’havien desplaçat per debatre i buscar solucions a la convocatòria presentada per la Secretaria General. El tema era transcendental, la nota deia:
“Alerta, perill! Causes i efectes de la contaminació en el nostre entorn”
Abans que comencés la sessió, l’indret era un guirigall, es feien petits grups i tothom comentava amb els companys de més a la vora la seva preocupació:
—No hi ha dret! On anirem a parar?… I diuen que els humans raonen… S’han begut l’enteniment! —s’exclamava un dofí, iradament.
—Vols dir? De debò n’hi ha per tant? Doncs jo trobo que no estem tan malament com dieu…

La crida és un conte que posa l’accent en la degradació dels nostres mars i oceans i el conseqüent patiment per a la fauna, la flora i, de retruc, per als humans i per al planeta. Situa l’acció inicial en una reunió de dofins que se celebra a les profunditats del mar, en un indret recòndit, allà on amb prou feines arriben els raigs de sol. Els dofins acorden fer arribar als humans la preocupació per la degradació de l’ecosistema marí i, amb l’ajuda dels ocells i altres animals, organitzen una cadena per l’aigua, pel cel i per la terra, alertant dels perills, amb la intenció d’arribar als humans i fer-los entendre que cal prendre mesures.

El conte està indicat especialment per als infants de cicle infantil i cicle inicial però les seves reflexions també poden ser útils als alumnes més grans.
A més a més de la versió en català, es pot llegir en occità, castellà, francès, anglès, italià i braille.

La crida conté una magnífica introducció del senyor Federico Mayor Zaragoza on, entre d’altres, es poden llegir els següents pensaments:

Vull destacar les paraules de la dofí femella, perquè «serà la dona —em va dir el President Nelson Mandela, a Pretòria, l’any 1996— la pedra angular de la nova era, ja que només utilitza la força excepcionalment, quan l’home només excepcionalment no l’utilitza».

Per primera vegada, des de l’origen dels temps, la humanitat ha d’elegir el seu futur. La «crida» ens ajuda a no dubtar de quin ha de ser el nostre comportament per assegurar una vida digna a tots els éssers humans.

També es poden llegir unes paraules emotives de la senyora Montserrat Macià, directora de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, afirmant que «En el món aquest que ens ha tocat de viure, tan ple de desigualtats, que un projecte treballi perquè els nens, tots, puguin escolaritzar-se perquè en el seu demà tinguin les mateixes eines que aquells a qui d’aquest servei ja en disposen de naixença, vol dir treballar un dret fonamental que ens condueix a la igualtat.»

El conte forma part de les activitats que promou el col·lectiu Implica’t + format per més de cinquanta mestres i professors entestats en fer avinents els manaments del document «La carta de la Terra». Es tracta d’un col·lectiu liderat per la Maria del Mar Lluelles que promouen un seguit d’accions que es poden consultar a la pàgina web del projecte (http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/)

Ahir a l’Institut d’estudis Ilerdencs es va fer la presentació en un acte amable en el que van destacar les paraules elogioses de la Montserrat Macià, els comentaris encertats d’en Miquel Àngel Cullerés i la lectura que va fer la companya implicada María del pròleg que ha escrit el senyor Federico Mayor Zaragoza.

Trobareu el text del conte si aneu a la pàgina de l’xtec següent:

http://xtec.gencat.cat/ca/recursos/racodecontes

5 Juliol 2015 by jcentell

Presentació del conte Sota l’acàcia

11722194_691363254329711_9101409657093911079_o

Amb la Maria del Mar, coordinadora del projecte Implica’t+, la Rosa Pujol, vicepresidenta de l’IEI, i la Rita Sañé, la il·lustradora del conte.

Onetti deia que ningú no sap com ha de ser un conte. Afegia que els contes, a més, són canviants, com les persones. Crec que depenent del moment en que el llegeixes, ara o d’aquí a deu dies, ja és un altre conte i cal tornar-lo a repensar perquè les paraules o el seu significat ja ha canviat i cal tornar a trobar el seu misteri, mentre les paraules passen a l’ull i d’aquí al cervell o millor, al cor que és on han d’anar, el centre de la diana és l’ànima o el cor. Recordo que algú va dir també que tota lectura ha de ser com una clatellada, t’ha de sacsejar, fer pensar, i que quan llegeixes no ets el mateix abans que després.

Foto de família

Bé, com podeu comprendre aquesta entrada és molt especial per a mi perquè la presentació del conte Sota l’acàcia, el passat dijous a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, va significar un final. Un final perquè des que vam començar a dissenyar la història, allà pel mes d’octubre, hem compartit amb les persones del projecte Implica’t+ moments de treball i converses molt agradables al voltant del document “La Carta de la Terra” (és l’eix de la narració). Però també és un principi perquè ara que ja està imprès, i començarà a circular per les escoles, imagino que malgrat passaré una mica de vergonya pels comentaris de tota mena que ens arribaran, els destinataris que són els infants de cicle superior i de la ESO tindran una altra eina que els servirà per comprendre que al món també hi ha persones bones.

A la presentació hi van venir unes quaranta persones, amics i companys del projecte Implica’t+ i em va agradar conversar amb la majoria d’ells. Allà hi eren la Desirée Gifré, en Raül Manzano, la Cristina Manyench, la Montserrat Remacha, la Regina Pérez, en Robert Izquierdo, l’Anna Castro, l’Anna Teixidó, la mare de la Maria del Mar Lluelles, en Jaume, la Noemí Munné, l’Anna Fontelles i els altres que segur que em deixo (i els demano disculpes, els podeu veure a les fotos).

A la taula, a més a més de la Rita Sañé, l’autora de les fantàstiques il·lustracions (aquí sí que hi ha consens) també m’acompanyaven la Maria del Mar Lluelles, ànima impulsora del projecte, i en Miquel Àngel Cullerés, Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Lleida, que van dir unes paraules sentides i coratjoses. Va fer la presentació, com sempre de manera delicada, la Maria Bañeres.

Vaig poder comentar algunes interioritats del conte perquè sempre fa gràcia explicar el perquè dels noms i les situacions, i ara que repasso mentalment el que vaig dir m’adono que eren paraules farcides dels referents que m’han inspirat. Crec que vaig citar els noms de Hemingway, Neruda, Louis Germain, Iuri Gagarin, Pepita Castellví, Harry Potter i alguns altres.

Del conte se n’ha fet una tirada de 1000 exemplars, en la que hi han col·laborat el Departament d’Ensenyament, el CRP del Segrià, l’Institut d’estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida. Es repartirà a tots els centres educatius de la província de Lleida i també a les biblioteques municipals.

Us passo l’enllaç al Calaméo per si el voleu fullejar. http://es.calameo.com/read/0000646608cf49fea8d14

El podeu descarregar en format pdf clicant a SOTA L’ACÀCIA

I també algunes fotos de la presentació.

Podeu trobar més informació al web de l’Implicat+: http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/
I al facebook: https://www.facebook.com/pages/Implicat/192304094235632

La Rita comenta algunes il·lustracions

Un moment de la presentació de l’acte a càrrec de la María Bañeres.

Amb la Desirée, companya d’aventures solidàries.

el plaent moment de les dedicatòries.

alguns dels assistents

24 Juny 2015 by jcentell

Sota l’acàcia

La Fina és una nena d’onze anys que té una vida acomodada. Els darrers dies de curs, les seves emocions estan repartides entre la representació d’una obra de teatre escolar, la lectura de les cartes que el seu pare li envia des de l’Antàrtida i l’horitzó d’un estiu que és a tocar. Tot sembla plàcid i tranquil.

Un encontre sota l’acàcia del parc amb un noi nouvingut al poble li canviarà la percepció del món que l’envolta i descobrirà que no tothom viu com ella. Sabrà, de primera mà, què significa la pobresa i com són de dures les guerres.

Sota l’acàcia és un conte realista, adreçat als infants, a partir de vuit anys, que reflexiona sobre els eixos del document “La Carta de la Terra”.

El proper dijous el presentem a Lleida i formarà part dels materials que hem anat elaborant durant tres anys els mestres compromesos amb el projecte “Implica’t+”. Si voleu conèixer el projecte podeu llegir l’article que hem escrit aquest mes de juny a la revista GUIX clicant AQUÍ.

I tota la informació, així com els documents associats els podeu consultar i descarregar a l’adreça següent:

http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/