Tots hi eren. S’havien desplaçat per debatre i buscar solucions a la convocatòria presentada per la Secretaria General. El tema era transcendental, la nota deia:
“Alerta, perill! Causes i efectes de la contaminació en el nostre entorn”
Abans que comencés la sessió, l’indret era un guirigall, es feien petits grups i tothom comentava amb els companys de més a la vora la seva preocupació:
—No hi ha dret! On anirem a parar?… I diuen que els humans raonen… S’han begut l’enteniment! —s’exclamava un dofí, iradament.
—Vols dir? De debò n’hi ha per tant? Doncs jo trobo que no estem tan malament com dieu…

La crida és un conte que posa l’accent en la degradació dels nostres mars i oceans i el conseqüent patiment per a la fauna, la flora i, de retruc, per als humans i per al planeta. Situa l’acció inicial en una reunió de dofins que se celebra a les profunditats del mar, en un indret recòndit, allà on amb prou feines arriben els raigs de sol. Els dofins acorden fer arribar als humans la preocupació per la degradació de l’ecosistema marí i, amb l’ajuda dels ocells i altres animals, organitzen una cadena per l’aigua, pel cel i per la terra, alertant dels perills, amb la intenció d’arribar als humans i fer-los entendre que cal prendre mesures.

El conte està indicat especialment per als infants de cicle infantil i cicle inicial però les seves reflexions també poden ser útils als alumnes més grans.
A més a més de la versió en català, es pot llegir en occità, castellà, francès, anglès, italià i braille.

La crida conté una magnífica introducció del senyor Federico Mayor Zaragoza on, entre d’altres, es poden llegir els següents pensaments:

Vull destacar les paraules de la dofí femella, perquè «serà la dona —em va dir el President Nelson Mandela, a Pretòria, l’any 1996— la pedra angular de la nova era, ja que només utilitza la força excepcionalment, quan l’home només excepcionalment no l’utilitza».

Per primera vegada, des de l’origen dels temps, la humanitat ha d’elegir el seu futur. La «crida» ens ajuda a no dubtar de quin ha de ser el nostre comportament per assegurar una vida digna a tots els éssers humans.

També es poden llegir unes paraules emotives de la senyora Montserrat Macià, directora de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, afirmant que «En el món aquest que ens ha tocat de viure, tan ple de desigualtats, que un projecte treballi perquè els nens, tots, puguin escolaritzar-se perquè en el seu demà tinguin les mateixes eines que aquells a qui d’aquest servei ja en disposen de naixença, vol dir treballar un dret fonamental que ens condueix a la igualtat.»

El conte forma part de les activitats que promou el col·lectiu Implica’t + format per més de cinquanta mestres i professors entestats en fer avinents els manaments del document «La carta de la Terra». Es tracta d’un col·lectiu liderat per la Maria del Mar Lluelles que promouen un seguit d’accions que es poden consultar a la pàgina web del projecte (http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/)

Ahir a l’Institut d’estudis Ilerdencs es va fer la presentació en un acte amable en el que van destacar les paraules elogioses de la Montserrat Macià, els comentaris encertats d’en Miquel Àngel Cullerés i la lectura que va fer la companya implicada María del pròleg que ha escrit el senyor Federico Mayor Zaragoza.

Trobareu el text del conte si aneu a la pàgina de l’xtec següent:

http://xtec.gencat.cat/ca/recursos/racodecontes