Salvaje
Emily Hughes
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Barcelona, 2014
Fa uns dies es va concedir el premi Llibreter a l’àlbum il·lustrat Salvaje d’Emily Hughes.
Coneixia aquest àlbum perquè l’havíem vist i comentat al Grup de Treball de l’Associació de mestres. És una bona historia que reviu un dels mites de la literatura universal. De fet, la idea d’intentar “domesticar” un infant de la selva fins i tot s’ha passat al cinema en diverses ocasions. El cas més conegut és el del Llibre de la selva però també formen part d’aquesta idea pigmaliana en Pinotxo, My fair lady o Pretty Woman. A la literatura d’adults també Borges ho va referenciar a Las ruinas circulares.
D’aquest àlbum sorprèn que l’autora sigui tan jove i hagi trobat un estil diferent i particular. Són unes imatges molt “salvatges” també, però per al meu gust una mica massa farcides i que poden costar d’entendre per als infants de cinc anys, per exemple (l’editorial recomana aquesta edat).
Els ullassos de la nena, a la portada ens conviden a obrir el llibre, i a dins trobem unes planes en les que predominen les imatges de natura exuberant i uns animals que ensenyen a la nena a parlar, a menjar i a jugar. La frase final “no se puede domar algo tan felizmente salvaje” és la cirereta del conte. Un acabament que ens convida a la conversa i a la reflexió sobre els límits que s’han de posar als nens.
No sé com ha anat la votació però imagino que haurà estat difícil triar perquè hi ha molts boníssims àlbums que ens fan veure el futur de la literatura infantil amb il·lusió. Allò que és important és que als mitjans de comunicació se’n parli i que la informació o l’existència d’aquests llibres arribi a les famílies.
Algunes pàgines les podeu veure a :
La invitació a la lectura 
L’àlbum guardonat és interessant, però considero que l’àlbum que es mereix un premi és El dia que les ceres de colors van dir prou, de l’Oliver Jeffers i Drew Daywalt. Crec que és el més original i singular que es va publicar en el 2014, pequè és un àlbum que va més enllà del que s’havia publicat fins ara i que ha aconseguit trobat el punt exacte entre ser un llibre que agrada als més petits i al mateix temps enganxa als adults, i també ens fa reflexionar sobre la creativitat.
Hola Carles!
Gràcies pel comentari. Realment és complicat això de triar el millor àlbum. Potser podrien fer un podi dels tres millors ( o els cinc millors) perquè n’hi ha per triar i remenar. El que comentes de l’Oliver Jeffers és genial. M’encanta com dibuixa aquest home i com va evolucionant cap a una simplificació extrema que es veu clarament a la darrera sèrie dels Huguis. A mi també em va agradar molt el de Herman i Rosie, potser enamorat de les referències jazzístiques i un altre que tinc com a imprescindible és el Journey (imagina) de Aaaron Becker. Bé, n’hi ha tants que crec que és difícil posar-se d’acord. Però segur que és millor tenir on triar que deixar la menció deserta, cosa que malauradament passa massa sovint en els premis literaris adreçat als infants i joves.
Un abraçada i un bon estiu!
Retroenllaç: “Salvatge”, d’Emily Hugues | reporteducació