Estic agraït a Catalunya Ràdio per haver-me ofert la possibilitat de seguir, per segona temporada, recomanant un llibre infantil i juvenil cada setmana dins del programa L’Ofici d’educar. La setmana que ara acaba he recomanat “Qui-Què- Qui” d’Olivier Tallec i l’anterior “Train Kids”. Ho podeu seguir entrant a la pestanya de dalt (llibres per somiar – l’ofici d’educar) on vaig penjant els diferents programes que anem gravant: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/llibres-per-somiar/fitxa-programa/seccio/1647/5726/
Aprofito per comentar que, demà dissabte 8 d’octubre a les 21h a l’antena de Catalunya Ràdio emeten el programa “Hi havia una vegada…” El poder transformador dels contes. També és una emissió de l’Ofici d’educar que dirigeix l’Elisabet Pedrosa i en aquesta ocasió parlarem de contes populars i de contes d’autor amb el mestratge de la Teresa Duran. Si no ho podeu sentir, no patiu perquè també es pot escoltar per internet entrant a Catalunya Ràdio i anant a l’apartat “A la carta”.
Després de dos anys sense publicar res, ja teníem ganes d’un nou llibre d’OQO, sobretot per a la col·lecció Q. Bé, sí que van fer una reimpressió de Montañas en la cama, imagino que per la gran demanda i la quantitat de peticions que hauran rebut al seu correu electrònic.
El cert és que ens n’alegrem de la presentació de Lápices primos, un àlbum il·lustrat escrit per José A. Ramírez Lozano amb dibuixos de Natalie Pudalov.
Los lápices no lo saben. No saben que tienen primos y que un día descubrimos su parentesco, que son nietos todos de la Tiza y del abuelo Tizón.
imatge de Làpices primos extreta del web d’OQO
Per escriure utilitzem llapis, bolígrafs, plomes, retoladors, guixos… però, què passaria si provéssim a fer-ho amb els cosins dels llapis?, quins són? Això és el que ens presenta el llibre i ho fa amb una gran dosi d’imaginació i fantasia.
Perquè es pot escriure i dibuixar amb altres estris i elements de la vida quotidiana. Es pot dibuixar amb una canya de pescar? Es poden escriure històries amb una agulla de fer mitja? I tant! Les possibilitats són infinites i les anem descobrint pàgina rere pàgina acompanyades d’unes imatges que conviden a la seva contemplació perquè la proposta plàstica de la Natalie Pudalov no ens deixa indiferents amb la quantitat de detalls que s’amaguen a totes les pàgines.
Un àlbum il·lustrat molt poètic recomanat per a infants entre vuit i dotze anys. Es presta a treballar-o a l’aula i a inventar noves formes i nous estris d’escriptura.
Dades:
Lápices primos
José A. Ramírez Lozano & Natalie Pudalov
15,50 €
40 pàgines
Setembre 2016
imatge de Lápices primos, extreta del web d’OQO editora
La Núria Ramon i en Toni Argent, il·lustradora i autor del text.
Que dins del món de l’educació hi ha gent solidària, col·laboradora, somiadora i meravellosa ja fa temps que ho sabem. Avui us presento un exemple que he conegut recentment. Es tracta de dos professors de secundària, la Núria Ramon i en Toni Argent, ella de Lliçà de Vall i ell de Les Franqueses.
Fa un parell d’anys van iniciar una aventura literària. Van escriure i il·lustrar un conte (El Gat Romeu i el bosc màgic), van aconseguir finançament privat d’empreses i institucions de la zona del Vallès Oriental -cosa inversemblant en els temps actuals- i van editar 10.000 exemplars, que es diu de seguida però que si ho comparem amb la mitjana de les tirades és una barbaritat.
Podríem pensar que s’ha forrat però no és aquesta la seva idea perquè els van regalar tots a les escoles de la comarca del Vallès Oriental, als hospitals de Granollers i Sant Joan de Déu a Barcelona, a les biblioteques del Vallès Oriental i Osona, etc.
El seu desig, l’objectiu que els mou a escriure, il·lustrar i regalar els contes és fomentar la lectura entre els nens que estan aprenent a llegir. Chapeau!
El segon conte que van editar, seguint el model anterior, va ser La girafa Popota i l’arbre savi. D’aquest n’han editat 30.000 exemplars, amb la traducció a l’anglès inclosa, que s’ha repartit igualment a les escoles, llars bressol, biblioteques, hospitals, etc.
Els dos contes tracten temes com la importància d’educar en la diferència, el valor de l’esforç, la cooperació, la superació de les pors, etc.
Pel que he llegit, ja estan pensant el tercer conte.
Si hi esteu interessats en còneixer el projecte, o si hi voleu col·laborar, o si senzillament voleu que us enviïn els contes, us podeu posar en contacte amb l’Antoni Argent al seu correu electrònic a l’adreça antoniargent@gmail.com. Però si no el voleu atabalar, us passo els enllaços perquè vosaltres mateixos us el descarregueu.
Per descarregar el conte El Gat Romeu i el bosc màgic cliqueu AQUÍ
Per a La girafa Popota i l’arbre savi, cliqueuAQUÍ
Tanmateix, estic segur que tant l’Antoni com la Núria estaran contents si feu difusió del seu projecte i l’ajudeu a créixer.
Empreses col·laboradores: AD Forum, AD Marina, Apper, Autorec, Aula formació de futur, Audens Food, Bopla, Coemmo, Electrocamps, Espai d’Oci, Ferreteria Marina, Fundació Espavila, Grup Abolafio, Grup Automòbils Bertran, Little English, Llanos Instal, Maynou, La Caixa, El Rei dels Caramels, Sebastià Llorens, Soluciones Logísticas XXI, Xocolates Granollers, Ajuntament de Les Franqueses. La majoria , com veieu, són de la comarca.
Hi haurà una presentació del projecte el DISSABTE 22 d’OCTUBRE a Granollers: INFO AQUÍ
Bibliomèdia és un grup de mestres que des de fa més de 20 anys aporta i comparteix els seus coneixements per a la consolidació de les biblioteques escolars en els centres educatius. Els integrants del grup Bibliomèdia col·laboren amb la revista GUIX a la secció Recomanacions, organitzen jornades i trobades d’intercanvi i reflexió, publiquen llibres, mantenen contactes amb diferents agents educatius, etc.
Una de les preocupacions actuals del col·lectiu és constatar com els recursos materials i humans que es dediquen a la biblioteca escolar disminueix dia a dia i com que continuen creient en el valor educatiu de la biblioteca escolar del segle XXI i la seva repercussió en l’èxit educatiu de l’alumnat, han iniciat una campanya sota el lema “Per una biblioteca escolar viva”, convençuts que la biblioteca escolar és clau per assolir aquest èxit. Han afegit l’adjectiu viva perquè la volen dinàmica, en marxa, que aporti tot el potencial que pot oferir.
Aquesta campanya es va iniciar el curs passat amb una ronda d’entrevistes amb tots els portaveus dels grups parlamentaris de la Comissió d’Ensenyament d’on es van derivar tres actuacions que s’han de materialitzar al llarg d’aquest trimestre:
• Entrevista amb el Director General de Professorat i Personal de Centres Públics i amb el Director General de Centres Públics.
• Compareixença de 20 minuts davant la Comissió d’Ensenyament del Parlament.
• Proposta de resolució del Parlament de Catalunya on s’insta al Govern, entre d’altres, a reactivar i donar continuïtat a les biblioteques puntedu incorporant la figura del responsable de biblioteca a mitja jornada, dotant als centres puntedu del maquinari i fons documental pendent, i demanant que el Consell Interuniversitari inclogui una matèria comuna en la formació inicial dels mestres i una formació especifica pel responsable de biblioteca, reconeixent-la com especialitat.
La intenció d’aquesta campanya és clara: remarcar la funció educativa de les biblioteques escolars i oferir exemples i evidències de com dóna suport al currículum, al coneixement literari, a la creació de l’hàbit lector i a la formació de la competència informacional.
Si voleu llegir el document (o imprimir-lo o difondre’l) només cal que cliqueu AQUÍ
La gent de Bibliomèdia potser no tenen la repercussió mediàtica ni el suport econòmic de fundacions privades o públiques com tenen altres col·lectius però la seva demanda és ben raonada i amb fonaments pedagògics incontestables; per això estic content de formar-ne part.
Comparteixo la informació de l’Associació de Mestres relativa a la organització d’una xerrada sobre el llibre de Katharina von der Gathen Explica-m’ho. 101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant, editat per Takatuka aquest 2016.
La trobada serà el dimecres 19 d’octubre a les sis de la tarda a la Sala d’actes de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (avinguda de les Drassanes, 3. Barcelona). Comptarà amb la presència de l’autora acompanyada de la Cristina Correro, membre del grup de treball Art i Literatura i de la Mariona Trabal, mestra i bibliotecària de l’escola Orlandai.
Aquest llibre està a mig camí de la autobiografia, la novel·la d’aventures i el conte meravellós. Ben bé no sé com definir-lo perquè hi ha un aspecte metafòric i un munt de preguntes que es fan els protagonistes relacionades amb l’amistat, la religió, la tolerància, la generositat, l’altruisme, etc. que el col·loquen en un espai atemporal i fora dels corrents actuals.
La novel·la està situada cap al final de la Segona Guerra Mundial. Comença quan una mare i el seu fill surten del gueto on viuen i es dirigeixen a un bosc proper. La mare li diu al seu fill Adam, de nou anys, que no tingui por i que es quedi al bosc, un lloc que ell coneix prou bé de les vegades que hi ha anat amb el seu pare. Li diu que tornarà quan pugui i li deixa una manta, una motxilla amb menjar i un llibre.
L’endemà , un altre noi, també de nou anys, en Thomas, apareix al bosc i es troba amb l’Adam a qui li explica que la seva situació és la mateixa. L’Adam i en Thomas, companys d’escola, decideixen continuar junts al bosc.
De dia busquen menjar i parlen entre ells de la seva situació. Com que tots dos són força diferents, els diàlegs són molt interesants. L’Adam creu que Déu els ajudarà a aconseguir menjar i els seus pensaments positius contrasten amb els d’en Thomas, un noi més racional que ha viscut en el si d’una família dedicada a l’estudi i a la ciència.
Els nois decideixen construir un niu en un arbre molt alt per a la seguretat. Pel bosc passen fugitius que fugen dels nazis i ells entenen que la seva vida també perilla perquè són jueus.
Il·lustració de Philippe Dumas
Un dia descobreixen una vaca en un prat i comencen a munyir-la per aconseguir una mica de llet. Un altre dia troben una noia que anava a la seva classe. És la Mina que també s’amaga dels nazis a casa d’un pagès.
Els dies van passant, i les setmanes i els mesos i les mares no apareixen. Tot i que sembla que el final de la guerra és a prop, el temps comença a ser cada vegada més fred i comença a nevar. ¿Com sobreviuran al dur hivern, amb poc menjar, sense un lloc on arrecerar-se i ni tan sols un foc per escalfar-se?
La història de l’Adam i en Thomas va ser escrita originàriament en hebreu i segons conta l’autor, està basada en les seves pròpies experiències. Aharon Apelfeld, quan era jove, va perdre a la seva mare assassinada en un camp pels nazis. Ell va poder fugir del camp de concentració, on havia estat empresonat amb el seu pare, i va estar molts mesos amagat en un bosc d’Ucraïna.
El llibre està escrit amb claredat, amb un vocabulari senzill, frases curtes i pocs adjectius. Forma part de la tria del Premi Protagonista Jove.
Dades: ADAM I THOMAS
Aharon Appelfeld
Cruïlla, 2016
128 pàgs.
El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) convoca el 12è Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres», i el 21è Premi de Literatura Juvenil «Protagonista Jove» amb el propòsit d’estimular en els infants la lectura d’imaginació.
Els llibres seleccionats es divideixen en diverses categories atenent a les edats lectores i poden participar tots els centres de primària i biblioteques de les Balears, Catalunya i País Valencià.
La selecció de llibres s’ha fet d’entre els publicats des del maig de 2015 a l’abril de 2016.
L’objectiu del Premis de Literatura és aconseguir que el major nombre possible d’infants i joves llegeixin els llibres seleccionats; es constitueixin com a Jurat dins de cada centre o biblioteca; els presentin i defensin davant dels seus companys i, entre tots, anomenin el que consideren millor. Es pretén que la seva veu es faci sentir, donant-los l’oportunitat de funcionar com a Jurat amb repercussió més enllà del centre escolar i de la biblioteca.
Els llibres que opten al premi “Atrapallibres” són:
Categoria 9 anys El meu gran arbre. De Jacques Goldstyn
Ed. Tramuntana Brisca d’Andreu Martín
Ed. Cruïlla Res no és com diuen els contes d’Anna Tortajada
Ed. Animallibres
Categoria 10 anys Un indi al jardí d’Agnès de Lestrtade
Takatuka L’últim gat birmà de Rosa Moya
Bambú L’aprenent de bruixot i els Invisibles de Jordi Sierra i Fabra
Edebé
Categoria 11-12 anys El noi que nedava amb les piranyes de David Almond
Bambú El nen que va xatejar amb Jack Sparrow de Francesc Puigpelat
Bromera Duna de Muriel Villanueva
Babulinka Books
Els llibres que opten al premi «Protagonista Jove» són:
Categoria 13-14 anys Adam i Thomas d’Aaron Appelfed
Cruïlla Un monstre em ve a veure de Patrick Ness
Sembra Llibres L’artilleria de Mr. Smith de Francesc Puigpelat
Bambú Magnus Chase i els Déus d’Asgard 1: L’espasa de l’estiu. De Rick Riordan
La Galera
Categoria 15-16 anys Les pereres fan la flor blanca de Gerbrand Bakker
Raig Verd L’efecte Calders de Santi Baró
La Galera La venjança dels Panteres Negres de Gemma Lienas
Bromera Connexions d’Elisabeh Stewart
Cruïlla
A la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet tenen un fons de còmics impressionant. És la biblioteca de referència i editen un butlletí que anomenen Còmic Tecla que us podeu descarregar a la seva pàgina web (http://www.bibliotequeslh.cat/851843_1.aspx) Ara acaben de publicar el número 44 que inclou les notícies sobre els “Esenciales 2015” de l’ACDCómic i el Premio Nacional de Cómic 2015, les seccions de microressenyes i “Joyas de la Tecla” a càrrec de Jaume Vilarrubí, les novetats recomanades a càrrec de David Cuadrado, i diverses ressenyes de còmics apareguts darrerament.
Però també inclouen un article que m’ha semblat molt interesant sobre còmic i vivenda, perquè ja fa uns anys que venim donant voltes al fet que als contes infantils i àlbums il·lustrats, la casa i la ciutat (el lloc on vivim) tenen influència en les accions dels personatges. Encara no ens hem posat a investigar-ho seriosament però potser aquest article de Pepe Gálvez al Còmictecla44 ens anima.
L’article en qüestió es titula LA VIVIENDA (Encrucijada de historias y de historietes) i comenta algunes de les obres que des de diferents perspectives desenvolupen relats al voltant de la relació que les persones establim o hem establert amb la construcció on habitem.
Algunes frases:
«La casa y el urbanismo reflejan, recogen y transmiten una parte significativa de qué somos y cómo estamos tanto individual como colectivamente, ya que son obra nuestra, producto de nuestras decisiones, de nuestro esfuerzo, y al mismo tiempo condicionan nuestra vidas.
La estructura de una vivienda tiene mucha similitud con la forma en que se ordenan las viñetas en una pàgina de historieta. Así, el corte transversal de un edificio sirvió de cuadricula a la serie 13 Rue del Percebe de Ibáñez, si bien no había narración secuencial sinó acumulación de gags de los diferentes vecinos de la casa con excepcionales interrelaciones entre ellos. Will Eisner fue más allá en la portada de un episodio de la serie Spirit al convertir ese corte transversal en el escenario de una escena única y a la vez plural en la que se conectaba narrativamente lo que sucedía en las diferentes habitaciones y lugares de la casa.
vivienda-paris-de-haussmann
Eisner incorporó la vivienda como un contexto determinante de las vivencias que se nos quiere narrar. Así en El Edificio (Integral de Norma 2008) una construcción de este tipo se convierte en protagonista como albergue de historias, de trozos de vida y como elemento clave del paisaje urbano, en cuyas puertas se dan cita enamorados, músicos callejeros… además de objeto de deseo de constructores y especuladores.
Como hemos visto, nuestra historieta ha reflejado en sus viñetas y relatos un paradójico proceso social, que tiene mucho de involución, por el que hemos pasado de las chabolas y pisos de realquilados hasta el desahucio, pasando por la lucha por una vivienda digna, la expansión de la segunda residencia y la burbuja Inmobiliaria»
M’agrada trobar a les llibreries aquells contes clàssics que pensava que mai veuria reeditats. Les dues darreres sorpreses han estat “Un regal diferent” i “els tres porquets”. Les comento.
Un regal diferent
Marta Azcona
El dia del seu aniversari, en Marcel va convidar en Tristany a berenar a casa seva. —Per molts anys! —li va dir en Tristany al seu amic i li va donar un paquet petit. En Marcel va obrir el regal i…
Així comença aquest conte que l’editorial Kalandraka ja fa uns quants anys que va editar en català en versió minillibre. Ara el podem disfrutar en format àlbum il·lustrat. Un regal diferent ens explica que en Tristany li fa un regal al seu amic Marcel: un tros roba que li va sobrar de les cortines. A en Marcel li hauria agradat més una baldufa, però acaba agraint el regal perquè se n’adona de la quantitat d’utilitats que pot arribar a tenir un tros de roba: serveix per netejar-se, per protegir-se del sol, per creuar un riu, per abrigar-se, per fugir dels perills…
Els protagonistes d’aquest conte pertanyen a un món on es valoren els objectes més insignificants i on les xapes, els suros, les cordes i fins i tot una pedra pot esdevenir la joguina més meravellosa o una fascinant capsa de sorpreses. Un regal diferent és una reflexió sobre la decepció, aborda la capacitat innata dels infants per imaginar i gaudir amb allò que tinguin a mà, encara que sigui una cosa ben senzilla.
Convé destacar les il·lustracions magnífiques de la Rosa Osuna que, entre molts detalls, fa aparèixer un personatge misteriós que segueix als protagonistes.
A l’escola hem explicat aquest conte moltíssimes vegades i en acabar regalem als infants un sobre que conté un trosset de roba com la del conte. Resulta curiós veure com alguns infants se’l pengen de capa de Superman i, en canvi, d’altres se’l posen com a davantal…
Els tres porquets
Uns altres contes que finalment podem llegir en català són la sèrie de contes que fa quaranta anys corrien per les escoles italianes i que alguns vam tenir de la sort d’aconseguir-los per als nostres alumnes. Són els contes i les faules tradicionals però explicades amb unes imatges que es van ajuntat fins a formar el mosaic final que resum tota la narració.
Recordo que els hi enganxàvem una mica de velcro al darrera de cada il·lustració i els explicàvem en una mena de pissarra que es deia franel·lògraf.
Ara l’editorial Pagès, en la col·lecció Nandibú els està rescatant i editant. Valen molt la pena i segur que a l’escola tindran molt d’èxit, però també a casa tenen el seu espai.
Esl contes estan formats de targetes: d’una banda les il·lustracions, de l’altra el text. Venen en un paquet compacte, fàcil de transportar.
Les targetes es presten a ser utilitzades de moltes maneres. Recordo que alguna vegada les repartia entre els alumnes i entre tots anàvem construint la història, partint de les pistes que la targeta anterior tenia i/o comentant-ho entre tots. De fet, tots érem els narradors i cadascú només sabia, en començar, una part de la història.
L’il·lustrador del mes, en Dan Santat, és força desconegut a casa nostra perquè només hi ha un llibre seu publicat, però és un llibre curiós. Parlo de Las aventuras de Beekle, el amigo (no) imaginario, editat aquest 2016 per Bruño.
Dan Santat va néixer a Brooklyn el 1975, fill d’Adam i Nancy Santat, una parella tailandesa que va emigrar als Estats Units el 1968. Quan en Dan va fer els tres anys, la seva família es va traslladar a Califòrnia.
Els seus pares estaven contents perquè es va graduar a la Universitat de San Diego, Califòrnia, en l’especialitat de microbiologia i estava predestinat a ingressar a l’escola d’odontologia… però va acabar inscrivint-se a l’Art Center College of Design, a Pasadena.
En acabar els estudis va treballar en diversos llocs, fent d’artista modelador 3D per a videojocs i va acabar dedicat al món dels llibres per a infants, aproximadament des del 2002. També va fer una sèrie de televisió animada per a la Disney.
En Dan Santat és supertreballador i hi dedica moltíssimes hores a dibuixar. Potser és perquè el procés és lent o potser és perquè la feina no està gaire ben pagada. El cert és que durant deu anys va estar dormint només quatre hores per nit. Es despertava cada matí a les 6:30 per ajudar els seus fills, Alek i Kyle, a preparar-se per anar a l’escola i després treballava fins a les dues de la matinada. En aquella època va il·lustrar més de seixanta llibres.
Naturalment, aquell ritme el va portar repetidament a l’hospital, estava esgotat i l’octubre passat va escriure al seu blog: “Esperen massa de mi, més del que no puc donar. Tinc trenta-nou anys i em sento cansat”.
Per sort per a ell, unes setmanes més tard, les aventures de Beekle va ser nomenat “millor llibre de l’any” i li van començar a arribar molt bones crítiques.
Fins a aquest moment, Dan era conegut per les seves il·lustracions plenes d’acció, d’humor i d’energia, com es veu en llibres com ara OH NO! OR HOW MY SCIENCE
PROJECT DESTROYED THE WORLD (Oh No!: O Com el meu projecte científic va destruir el món), THE THREE NINJA PIGS (Els tres porquets Ninja), i altres. Les aventures de Beekle, en canvi, reflectia el seu costat més suau. El nom de Beekle, conta Santat que va ser inventat pel seu fill Alek, un dia que volia dir “bicicleta”. Quan el nen tenia un any d’edat, pedalava un tricicle i exclamava amb molta alegria: “Beekle!” En aquell moment, la dona d’en Dan, la Leah va dir que algun dia aquell nom seria el d’un gran personatge. Anys més tard, “Beekle” es va convertir en l’amic (no) imaginari.
La gestació del llibre va començar amb un guió molt curt, uns dibuixos en blanc i negre, i una mostra a tot color. En Beekle tenia un ull, un barret i una bufanda, i una història que suggeria viatge i aventura.
De mica en mica el personatge va anar canviant, tenia dos ulls, i li vaafegir una corona. A les guardes es veuen diversos infants amb els seus amics imaginaris, cadascun aparellat específicament amb els interessos del nen. A les guardes dels davant, en Beekle es troba sol, i, en canvi, a la part de darrere, ja està amb la nena Alice.
A la portada i en el llibre veiem que mentre que els adults no li fan gaire cas a en Beekle, en canvi sí que en fan als animals.
La paleta de colors ajuden a passar del món psicodèlic a del món imaginari del l’arc de Sant Martí als grisos foscos i blaus del món real. Quan el sol es pon amb en Beekle assegut a la part de dalt d’un arbre, els tons sèpia juguen a favor de la seva malenconia, i quan coneix a l’Alice, finalment, les flors i els colors es tornen brillants.
És un àlbum il·lustrat molt xulo però en el seu dia no vaig entendre massa la història, tot i que als USA és perfectament versemblant i està admès que els infants tinguin “amics invisibles”, gairebé diria que és normal. En canvi, aquí arrufem el nas quan un en ens diu que està parlant amb el seu amic invisible… No ho acaben de pair i per això potser, la història no ens acaba de fer el pes.
El conte d’en Beekle va merèixer la medalla Caldecott l’any 2105.
Acaba d’aparèixer aquest estiu un altre llibre d’en Dan Santat que espero que es pugui veure traduït al català o castellà. Es titula ARE WE THERE YET? (Falta molt?) i és una meravella gràfica.
L’àlbum es basa en el viatge que fa una família amb cotxe per anar a visitar l’àvia que celebra el seu aniversari. El leitmotiv és la pregunta que tots hem sentit més d’una vegada quan només de pujar les criatures, cada cinc minuts, et pregunten si falta molt, si ja hem arribat, si encara estem gaire lluny, etc.
El que fa Dan Santat amb aquesta pregunta és realment brillant i la converteix en un joc inoblidable, en un anar i venir per l’espai i pel temps meravellós. Mentre anem passant planes veiem el nen com es va avorrint fins que en un moment donat l’autor ens obliga a girar el llibre cent vuitanta graus i comencem a llegir cap enrere, i el temps també va cap enrere… arriba a l’època del Far West, als dies dels pirata Barbanegra, a l’Europa medieval, a l’Antic Egipte, etc.
A mesura que els pares estan cada vegada més neguitosos, el noi a la part del darrere segueix imaginant fins que, finalment arriba a l’edat dels dinosaures. Un altre gir literal del llibre, i el temps ara passa volant, cap endavant… Genial!
Estic agraït a Catalunya Ràdio per haver-me ofert la possibilitat de seguir, per segona temporada, recomanant un llibre infantil i juvenil cada setmana dins del programa L’Ofici d’educar. La setmana que ara acaba he recomanat “Qui-Què- Qui” d’Olivier Tallec i l’anterior “Train Kids”. Ho podeu seguir entrant a la pestanya de dalt (llibres per somiar – l’ofici d’educar) on vaig penjant els diferents programes que anem gravant: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/llibres-per-somiar/fitxa-programa/seccio/1647/5726/
La invitació a la lectura 