M’agrada trobar a les llibreries aquells contes clàssics que pensava que mai veuria reeditats. Les dues darreres sorpreses han estat “Un regal diferent” i “els tres porquets”. Les comento.

Un regal diferent 
Marta Azcona

El dia del seu aniversari, en Marcel va convidar en Tristany a berenar a casa seva.
—Per molts anys! —li va dir en Tristany al seu amic i li va donar un paquet petit.
En Marcel va obrir el regal i…

Així comença aquest conte que l’editorial Kalandraka ja fa uns quants anys que va editar en català en versió minillibre. Ara el podem disfrutar en format àlbum il·lustrat.
Un regal diferent ens explica que en Tristany li fa un regal al seu amic Marcel: un tros roba que li va sobrar de les cortines. A en Marcel li hauria agradat més una baldufa, però acaba agraint el regal perquè se n’adona de la quantitat d’utilitats que pot arribar a tenir un tros de roba: serveix per netejar-se, per protegir-se del sol, per creuar un riu, per abrigar-se, per fugir dels perills…

Els protagonistes d’aquest conte pertanyen a un món on es valoren els objectes més insignificants i on les xapes, els suros, les cordes i fins i tot una pedra pot esdevenir la joguina més meravellosa o una fascinant capsa de sorpreses.
Un regal diferent és una reflexió sobre la decepció, aborda la capacitat innata dels infants per imaginar i gaudir amb allò que tinguin a mà, encara que sigui una cosa ben senzilla.

Convé destacar les il·lustracions magnífiques de la Rosa Osuna que, entre molts detalls, fa aparèixer un personatge misteriós que segueix als protagonistes.
A l’escola hem explicat aquest conte moltíssimes vegades i en acabar regalem als infants un sobre que conté un trosset de roba com la del conte. Resulta curiós veure com alguns infants se’l pengen de capa de Superman i, en canvi, d’altres se’l posen com a davantal…

Els tres porquets

Uns altres contes que finalment podem llegir en català són la sèrie de contes que fa quaranta anys corrien per les escoles italianes i que alguns vam tenir de la sort d’aconseguir-los per als nostres alumnes. Són els contes i les faules tradicionals però explicades amb unes imatges que es van ajuntat fins a formar el mosaic final que resum tota la narració.

Recordo que els hi enganxàvem una mica de velcro al darrera de cada il·lustració i els explicàvem en una mena de pissarra que es deia franel·lògraf.
Ara l’editorial Pagès, en la col·lecció Nandibú els està rescatant i editant. Valen molt la pena i segur que a l’escola tindran molt d’èxit, però també a casa tenen el seu espai.
Esl contes estan formats de targetes: d’una banda les il·lustracions, de l’altra el text. Venen en un paquet compacte, fàcil de transportar.
Les targetes es presten a ser utilitzades de moltes maneres. Recordo que alguna vegada les repartia entre els alumnes i entre tots anàvem construint la història, partint de les pistes que la targeta anterior tenia i/o comentant-ho entre tots. De fet, tots érem els narradors i cadascú només sabia, en començar, una part de la història.