Querida tía Agatha

Querida tía Agatha: Espero que estés disfrutando del viaje Por aquí todo va bien. Estamos cuidando unas de otras, y también de la casa.
Aquestes són les primeres paraules d’aquests preciós àlbum il·lustrat per la Beatriz Martín i que juga a la doble narració. Per una banda, hi ha un text escrit en forma de carta i per l’altra unes imatges, la majoria a doble plana, que recorden els impressionistes francesos i ens mostren el món de somni que tres germanes viuen durant les vacances, mentre la tia que les cuida és de viatge.

Per exemple, quan escriu «Empezó con un estornudo» veiem això:

O quan diu «Se ha vuelto más madura y responsable, aunque de vez en cuando carezca de gravedad» ens trobem amb aquesta meravella:

Ara hi ha una exposició dels seus originals a El LOBO FEROZ, la llibreria de referència de Valladolid i voltants. Vaig tenir la sort de visitar aquests espai fa un parell d’anys i em va impressionar el gran nivell de coneixement de la literatura infantil i juvenil que tenen les llibreteres.

 

 

 

 

 

 

Si voleu saber més d’aquesta autora-il·lustradora podeu visitar el seu web:
http://beatrizmartinvidal.com/

LES DADES:

Títol: Querida tía Agatha
Autora: Beatriz Martín Vidal
Editorial: Thule
Col·lecció. Fuera de órbita
Any: 2017
Pàgines:40

la biblioteca al cor de l’infant

Amb l’Elisabet, la Marta i alguns personatges de la literatura infantil que són com de la família.

 

Ahir vaig tenir el plaer de compartir una estona amb la Marta Roig al programa «L’ofici d’educar» de Catalunya Ràdio, conduit per l’Elisabet Pedrosa, parlant de biblioteques escolars i de lectures.

La Marta, per si algú  no la coneix és una “activista” de la promoció lectora, a més de Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i màster en Biblioteques Escolars i Promoció de la Lectura, especialitzada en la promoció de la lectura i en les biblioteques escolars. Forma part del grup de treball Bib Botó i de la Xarxa de Laboratoris de Lectura, i representa el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya al Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil.
També vam tenir la reflexió del catedràtic Rafael Bisquerra, i «La veu de l’experiència» amb els joves de l’Institut Esteve Albert, de Sant Vicenç de Montalt. A més a més de les seccions de l’Albert Murillo, de Generació Digital “Les TIC per educar”, i la de Joan Santanach “la Resposta està en els clàssics”, que va parlar d’un fragment de “El somni” de Bernat Metge.
El temps va passar volant però gràcies a la tecnologia podem tornar a sentir «la biblioteca al cor de l’infant» al postcat següent:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/lofici-deducar/audio/965704/

 

El Garbell 11. Lectures d’estiu

ja es pot consultar el nou Garbell “estiu 17” que es va presentar a la biblioteca de l’Associació de mestres Rosa Sensat, amb la selecció de les darreres novetats de literatura infantil i juvenil. Com hsempre, l’Amàlia Ramoneda va anar explicant tots i cadascun dels llibres i els perquè de la tria.

Podeu descarregar-vos les recomanacions entrant al web de Rosa Sensat
O clicant AQUÍ

 

La Immortal, el món vist a través dels escacs

En els escacs es donen les mateixes situacions que en la vida: Hi ha naixements, morts, atacs, guerres, alegries, sacrificis, imaginació, defenses, lleialtat, covardia, valor…

En una tauler s’hi pot dibuixar la vida.

Aquesta no és una partida normal, és la més important que ha jugat la Judit mai amb Mister Aliyat i quan acabi, el futur de tots dos podria canviar per sempre.

les frases anterior són de La Immortal, la darrera novel·la d’en Ricard Ruiz Garzón, i ens narra una història amb molts fils. Centrada en el joc dels escacs i en una partida que esdevé mítica, la narració ens porta pels camins de l’art, la història, les relacions personals entre la protagonista i el seu avi o els conflictes amb els refugiats representats pel gran mestre d’escacs Mister Aliyat, entre altres, tot explicat per un narrador misteriós.
La novel·la manté un ritme i una intriga que no es resol fins a les darreres pàgines. M’ha agradat que ho embolcalli amb l’apassionant món dels escacs (la seva història, els grans jugadors, els orígens, les anècdotes, les jugades bàsiques, els enrocaments, etc.) perquè ho fa més interesant.  Crec que l’autor s’ha documentat força per oferir-nos una vessant fascinant d’aquest joc.
Tan si sabeu jugar a escacs com si no (si en sabeu ho xalareu més) la novel·la val molt la pena i així ho van considerar els membres del jurat del Premi Edebé de Literatura Infantil que la van premiar com a guanyadora.
Recomanada per al cicle superior.

La portada l’ha dibuixada la Maite Gurrutxaga i és un gran exercici de síntesi perquè en aquest petit rectangle es concentren els elements principals de l’obra d’una forma extraordinària, i si se sap llegir es descobreixen moltes pistes. La Maite també n’es l’autora de les il·lustracions interiors.

A la contraportada llegim:
La Judit té gairebé dotze anys i un do per dibuixar. Viu amb la seva mare i el seu avi a Ginebra. El seu pare, un famós pintor, va marxar a Hongria quan era petita.
La Judit està preparant-se per a un concurs de dibuix quan, inesperadament, els escacs es creuen en el seu camí i comença a aficionar-s’hi. La Judit jugarà moltes partides, però una d’elles li canviarà la vida: la que jugarà contra Mr. Aliyat, un estrany mestre dels escacs, nascut a l’Iran, que es comunica a través de notes enigmàtiques.

Les dades:
Títol: La immortal
Autor: Ricard Ruiz Garzón
Il·lustradora: Maite Gurrutxaga
Editorial: Edebé
Col·lecció´: Tucà
Pàgines: 200

Al web de l’editorial Edebé podem llegir el primer capítol. Cliqueu AQUÍ

Lliurats els Premis Pissiganya de poesia

foto de família dels finalistes i guanyadors

El divendres 26 de maig, al Casinet d’Hostafrancs, es van lliurar els Premis Pissiganya juntament amb els Premis Sambori. La fusió d’ambdós premis, anomenada El Tinter de les Lletres Catalanes, va ser una gran festa de la literatura.
Amb el suport de l’editorial Andana, la Fundació Carulla i la Fundació Joan Brossa, que enguany s’afegeix al premi, vam poder celebrar el 6è premi Pissiganya de poesia infantil.
La dansa, les sorpreses i les rialles van acompanyar l’esdeveniment joiós.
El jurat, amb dues grans de la literatura del nostre país, l’Amalia Ramoneda i la Laura López, i el suport tècnic de l’Andreu Galán i  la Marina Escoda, vam tenir molta feina en triar els millors treballs dels moltíssims presentats. Sempre és un plaer escollir entre el bo i millor de les produccions que es presenten d’arreu del Principat.
D’ací uns dies al web de Pissiganya podreu llegir tots els poemes guanyadors però ara us avancem els noms dels finalistes i dels guanyadors perquè us en feu una idea de la quantitat de llocs on es treballa la poètica.

FINALISTES POESIA TEXTUAL
Cicle inicial de primària
Un floc de neu , de Jan Faneca Castillo de l’Escola Lloret, de Barcelona

Cicle mitjà de primària
El nus i el llaç , d’Eulàlia Torrent Merino, de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes, de
Barcelona

Cicle superior de primària
Barca meva , de Noa Capella Punsola, de l’escola Nostra Senyora de Lurdes, de
Barcelona

Primer cicle de secundària
El capvespre , de Paula Benito Vercher, de l’institut Salvador Espriu, de Barcelona

Segon cicle de secundària
Ombra , de Lourdes Carreras Vidal, de l’Escola Mestral, de Sant Feliu de Llobregat

Batxillerat i cicles formatius
Lladre , de Guillem Casola Puigvert, de l’escola Mestral, de Sant Feliu de Llobregat

L’Andreu Galán i la Marina Escoda lliurant un premi

GUANYADORS / GUANYADORES POESIA TEXTUAL (amb un vers escollit del poema)

Cicle inicial de primària

Floc de neu,
floc d’aigua,
qui s’amaga
darrere el paraigua?

Flocs i paraigües, d’Ona Perarnau Valls, de l’escola Pau Claris, de La Seu d’Urgell

Cicle mitjà de primària

El cavall amb la seva crinera
és bonic com un dia de primavera.
El cavall amb tu no pot parlar
però tot i així es fa estimar.

El cavall , de Càtia Nogués Ricart, de l’Escola Enric Casassas de Sabadell

Cicle superior de primària

Quan llegeixo, em submergeixo
en un món apassionant
on si vull em converteixo
en heroïna, drac o cantant.

Quan llegeixo , de Mar Alonso Roset, de l’escola Orlandai, de Barcelona

Primer cicle de secundària

Una espurna de llum
en la boira, a l’horitzó.
La miro, ho torno a notar,
i per què tant de dolor?

Espurna de llum , de Núria Cruz Fernández, de l’escola Mestral, de Sant Feliu de
Llobregat

Segon cicle de secundària

Si algun dia la mort m’atrapa amb les seves mans fredes
si algun dia la mort em roba el meu últim sospir
vull que em tapis amb el més preciós llençol de seda
i m’enterris amb cent boniques pedres de safir.

Si la mort m’atrapa, d’Anna Calpe xxxx , del Col·legi Pare Manyanet Les Corts, de
Barcelona

Batxillerat i cicles formatius

Si l’amor fóra només de l’hivern,
fóra flassada, flama; fóra niu.
A fora hi ha neu,
bufa el vent,
fa fred.
Dintre el meu cor només hi ha caliu.

Si l’amor fóra només de l’hivern , Maria del Mar Ventosa Arcau, de l’institut Joan Oró, de Lleida

Amb en Jordi Quer de la Fundació Carulla lliurant un premi

POESIA VISUAL

FINALISTES

Cicle inicial de primària
Lluna, d’Anna Marta Roche de Souza, de l’escola Vora Mar, de Salou

Cicle mitjà de primària
Paciència, d’Alex López Castilla, de l’escola Serra de Miralles, de Tordera

Cicle superior de primària
Gàbia, Maria Saurina Ricós, de l’Escola La Immaculada de Vilassar de Dalt

GUANYADORS/ GUANYADORES

Cicle inicial de primària
Desitjos al cel , d’Otilia Plamadeala, de l’Escola Diocesana de Navàs

Cicle mitjà de primària
El viatge escolar, d’Erola Castañeda Lladó, de l’escola Serra de Miralles, de Tordera

Cicle superior de primària
Xarxa social, de Mar Mallorca Mollfulleda, de l’escola Serra de Miralles, de Tordera

Segon cicle de secundària
L’evolució de l’home, de l’ Abril Solsona Castellà de la Institució Montserrat, Barcelona

Batxillerat i cicles formatius
Nutrició intel·lectual, de Genís Jordi Garcia, de l’Institut Carles Vallbona, de Granollers

L’any vinent, més!

I malgrat tot, si muove… La implicació dels ajuntaments amb el foment de la cultura.

A la revista Guix del mes de maig, la Maria José Orobitg ens explica com des de la Regidoria d’Acció Cultural i Patrimoni de l’Ajuntament d’Abrera s’impulsa i es promouen la literatura i les arts al municipi, vinculant-ho amb un treball transversal amb la resta de serveis municipals i centres educatius. També hi col·laboren les entitats i el veïnat.

Segons la Maria José:
Parlar de Cultura en polítiques municipals és sovint parlar de la Ventafocs. Com parlar de les biblioteques escolars dins del sistema bibliotecari.
Sovint la cultura és entesa com activitat d‘oci. Es parla inclús de consum cultural com si la cultura, les manifestacions culturals, fossin activitats a consumir, digerir i, ràpidament, oblidar-se’n.
Tanmateix, la cultura és un eix central de la societat. No en va, ha estat definida per la UNESCO com el quart pilar per a un desenvolupament sostenible, després del creixement econòmic, la inclusió social i l’equilibri mediambiental.
Reforçar les polítiques culturals locals i integrar-les com un element fonamental en el nostre model de desenvolupament són les propostes de l’Agenda 21.
Volem parlar d’aquesta cultura entesa per afavorir la cohesió social, per transformar la societat, com a gaudi i com a creació, com a creixement individual i conjunt i els governs locals tenim una gran responsabilitat.

M’ha agradat tot el que hi diu, sobretot després que aquestes darreres setmanes hem viscut episodis desafortunats sobre com s’entén la cultura i com es viu des dels despatxos, ja siguin dels ajuntaments de ciutats grans com des del Govern, però aquesta és una altra qüestió. Com diu la Maria José: malgrat tot, si mouve.
L’article complet el podeu llegir al Guix número 434 i inclou l’exitosa experiència Pren la Paraula! de la que ja ens hem fet ressò en aquest web.

Víkings! Qui van ser realment?

Hi ha temes pels quals alguns infants senten certa predilecció com és el cas dels dinosaures o les aventures medievals; d’altres s’estimen més els de ciència, els viatges espacials o els trens. Tan uns com d’altres troben en els llibres de coneixements la seva via d’esbarjo. Les editorials ho saben i s’esforcen en publicar tota mena de títols.
Un dels darrers llibres que tracten un tema apassionant és aquest Víkings!, sobre un poble força desconegut en general i sobre el que circulen llegendes i se solen associar amb mariners que recorrien les costes amb els seus característics vaixells amb cap de drac a la cerca de brega, sang i pillatge.
El llibre intenta donar resposta fefaent als que va suposar aquest poble i ho fa de la mà d’en Vincent Carpentier, un arqueòleg de l’INRAP (Institut nacional de recerques arqueològiques preventives) que explica com durant més de cent anys, de finals del segle VIII a principis del segle X, els víkings van descobrir Islàndia, Groenlàndia i Amèrica del Nord, (cinc segles abans de Colom!) i també van arribar a lloc tan allunyats com Sevilla, el nord d’Àfrica, Rússia, el Mar Negre i l’Imperi bizantí.

La primera part del llibre ens introdueix a les seves expedicions marítimes, explicant com funcionaven els regnes escandinaus i incidint en el medi ambient particularment dur que és en part responsable de la seva partida. A continuació es presenten les exploracions amb uns mapes senzills i canviant el colors dels títols per fer-ho més visible. Els darrers capítols ens parlen de les inscripcions rúniques, de la vida quotidiana (la casa, la roba, esl vaixells, la mitologia, etc) i ens expliquen anècdotes curioses com que els víkings, coneguts pels seus vaixells també eren «els reis del lliscament» perquè ja usaven esquís i trineus.
Les explicacions s’acompanyen d’unes il·lustracions a tota pàgina que les fan més entenedores.
Recomanat per a infants a partir de 9 anys ( i per a nostàlgics de la sèrie Vicky el vikingo!)

Les dades:
Títol: Víkings!
Autor: Vincent Carpentier
Traductor: Oriol Sánchez
Il·lustrador: Jeff Pourquié
Editorial: Nórdica Libros
Abril 2017
Pàgines: 80

 

Un talpet força inquiet

Quan en Talpet es lleva, s’acaba la calma!
Amunt i avall, ho toca tot. Es distreu. Perd les coses.
No para mai quiet.
Li diuen:
Plom, hiperactiu, nerviós, pesat, impulsiu…
Els pares estan preocupats. Els mestres estan desesperats. I ara, a sobre, ha de presentar un treball de fi de curs…

Aquest és el text que hi ha a la contraportada del darrer llibre de l’Anna Llenas que continua el camí començat amb «El monstre de colors» donant visibilitat a les emocions i apuntant com canalitzar-les. En aquest cas, el protagonista és el Talpet terratrèmol, un talp amb tanta energia que li generarà conflictes amb la família, els amics i els companys d’escola.

Els de Beascoa no han estalviat esforços ni recursos per editar un llibre molt bonic, generós amb la mida i bellament presentat.


Demà dissabte dia 27 de maig , a les 12, el presenten a la Casa del Llibre de Barcelona (Rambla de Catalunya, 37) i, pel que hem pogut saber, hi haurà activitats per als infants inquiets (o no) i també una presentació a càrrec de l’Anna Llenas que estarà acompanyada de la Verónica Bronstein  (psicòloga i fundadora de l’Institut de la Infància) i l’Esther Martínez (mestra i mare bloguera)


Recordeu que el mes de novembre de 2015, la vam tenir com a il·lustradora del mes.
Lectura recomanada a partir de quatre anys.

Les dades:
Títol: Talpet terratrèmol
Autora/il·lustradora: Anna Llenas
Editorial: Beascoa
Pàgines: 48
Maig 2017

Com podem fer créixer el gust per la poesia entre els més joves?

El programa «L’ofici d’educar» d’ahir va ser molt emotiu, dels més bonics que he sentit. L’Elisabet va aplegat tres cracks de la cosa poètica: El meu amic Andreu Galán, cofundador de la revista i el premi http://www.pissiganya.cat, i escriptor de poesia per a infants, juntament amb en Tomàs Nofre, professor de literatura i responsable de l’antologia de poemes de l’any de la Fundació Palau i Fabre i la Núria Albertí, poetessa, autora de 12 llibres de poesia per infants, editora de Tatami Books i fundadora de Rima riures, que uneix poesia amb intel·ligència emocional.
Entremig, les col·laboracions habituals i referències a “Veles e vents” d’Ausiàs March o cites de poetes com Ricard Bonmatí i sobretot els recordatoris a l’any de la Fundació Palau i Fabre.
Felicitats per un programa molt ben conduit!
Val la pena sentir-lo entrant a http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/com-podem-fer-creixer-el-gust-per-la-poesia-entre-els-mes-joves/audio/962748/

Un “Inventari il·lustrat de les flors” que incita a la curiositat

«All de bruixa», «botó d’or», «barba d’ermità», «ocell del paradís» són alguns dels noms que ens conviden a descobrir les seixanta dues flors del magnífic Inventari il·lustrat de les flors, un llibre que identifica i classifica les flors atenent al color (Els que no en sabem gaire de botànica ho agraïm).
Entre les plantes de les flors en trobem de salvatges i d’hortícoles. A cada pàgina hi ha una il·lustració feta a la manera dels quaderns dels naturalistes, combinant retoladors amb la tinta xinesa i  aquarel·les. Primer hi ha el nom comú i després el nom científic en llatí, a més a més de l’alçada i l’època de floració.
A continuació unes poques línies presenten informacions clau sobre les característiques de la flor i petites anècdotes que ens sorprenen. Per exemple, de la dàlia sabem que els asteques ja la consumien com a verdura o que el botó d’or, també anomenat «flor de la mantega» si te’l poses damunt la barbeta aparèixer un reflex daurat a la pell.
El llibre està recomanat a partir de cinc-sis anys.
Se m’acut que pot ser l’inici d’un quadern de camp on els alumnes vagin fent descripcions de les flors que hi ha a la seva zona i que no surten al llibre. Pot ser també un bon motiu per acostar-nos als llibres de coneixements que sovint queden en segon pla.

Al web de Faktoria K de llibres llegim:
Al món hi ha unes 230.000 espècies de plantes i de flors. On n’hi ha més és a les selves tropicals. A Europa hi ha unes 12.000 espècies, de les quals a la Península Ibèrica se n’observen unes 5.000…
Les pàgines de l“Inventari il·lustrat de les flors” són un festival de colors -i d’aromes suggeridores- que, a través de 62 tipus de flors, ens porten de viatge per tot el món: des de les regions de l’Àfrica del Sud a on viu l’ocell del paradís, fins a l’illa de Sumatra d’on és originari l’efímer arum tità, tot passant per les praderes pròximes, a on creixen les margarides.

Le dades:
Títol: Inventari il·lustrat de les flors
Text: Virginie Aladjidi
Il·lustracions: Emmanuelle Tchoukriel
Traducció: Màriam Chaïb
Editorial: Faktoria K de llibres
Pàgines 72