Any nou, capçalera nova!

Des de fa uns quants anys, en arribar aquestes dates canviem la il·lustració de la capçalera del blog. Estic agraït a en José Labari per haver-me deixat exposar la imatge de «Les històries de la Fada Nora» que ens ha acompanyat durant el 2018.
La capçalera que mantindrem durant els propers mesos és una il·lustració de la Sigrid Martínez, amb qui vaig compartir la creació d’una sèrie de contes que tenen com a protagonista un petit drac entremaliat («Els contes d’en Piula») a qui no acaben de sortir gaire bé les coses.
Per saber-ne més, cliqueu AQUÍ.

 

Noemí Villamuza, la il·lustradora del mes (desembre 2018)

La Noemí Villamuza és una il·lustradora que fa vint anys que viu per la zona de Bacelona, coincidint amb la publicació del seu primer llibre il·lustrat L’Óscar i el lleó de correus una gran història que va ser mereixedora del Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. La Noemí ens va mostrar en aquell primer treball el seu estil de dibuix molt elaborat, a llapis, acolorint-lo amb tons suaus i figures arrodonides.
L’Óscar i el lleó de correus parla de les pors d’un nen i de la manera de com vèncer-les. Una de les pors de l’Óscar és una bústia de Correus, d’aquelles que tenen forma de cap de lleó, amb la boca oberta per on s’introdueixen les cartes. Una bústia de llautó que sembla d’or. El nen ha d’anar a dipositar algunes cartes i és llavors quan s’empesca una manera molt original de tenir ocupat el lleó mentre les deixa.
“Als sis anys, a l’Óscar li feien por dues coses: la criatura de la nit i el lleó de Correus. No l’espantaven les persones grans. Tampoc no li importava barallar-¬se amb uns altres nens, encara que preferia no fer-¬ho. Però quan pensava en la criatura de la nit o en el lleó de Correus, les dents li cruixien com quan s’estava massa temps dins de la banyera i l’aigua es gelava.”


Llegim a la Viquipèdia que «la Noemí Villamuza va estudiar la carrera de belles arts, especialitat de disseny gràfic, a la Universitat de Salamanca. Va començar la seva vida professional treballant per a diverses editorials de llibres educatius. Després es va especialitzar en la il·lustració de llibres infantils. Ha publicat una trentena llarga de títols de literatura infantil i juvenil. Alguns s’han editat en altres països, com els Estats Units, Corea o el Japó.
En el curs 2000-01 va començar la seva tasca com a professora, impartint classes d’il·lustració a l’Escola Superior de Disseny BAU de Barcelona. Actualment imparteix també un Postgrau d’Il·lustració Editorial a l’Escola Massana. Així mateix dóna tallers i xerrades en col·legis i biblioteques i participa en diferents esdeveniments relacionats amb la literatura infantil i juvenil. »

Hem aconseguit que faci un forat a la seva agenda i el mes de maig tindrem la sort de comptar amb el seu mestratge en unes xerrades per a alumnes de les escoles de Parets del Vallès.
Fa uns mesos, la Montse Marcet, llibretera, va comissariar una magnífica exposició que es va presentar a la Sala Claraboia de Rubí. Ho vam anunciar en aquest blog 

D’aquella exposició es va fer un petit vídeo que podeu veure a continuació i així sabreu més d’aquesta extraordinària artista.

Alguns dels llibres que ha il·lustrat són:

Sempre t’estimaré, una història d’amor entre una mare i el seu fill. No només en el moment del naixement, també al llarg de la seua vida.
Encendrer la noche amb un text d’en Ray Bradbury
¿Sabrá volar el mar? escrit per José Corredor Matheos
La merienda de Micaela
Lola trae regalos
Cuentos del mundo escrit per Ana María Shua
¡Aúpa! escrit per Agustín Fernández Paz
El bosque encantado escrit per Ignacio Sanz
El mar de Darío escrit per Antonio Ventura
Los animales de la ciudad escrit per Vicente Muñoz Puelles
Más allá escrit per Alex Shearer
De verdad que no podía escrit per Gabriela Keselman Porter
Me gusta escrit per Javier Sobrino
Julia tiene una estrella escrit per Eduard José

Les imatges que acompanyen aquesta entrada estan extretes del web de l’autora i del blog de Lectors al tren!

S’acaba “viure la lectura”, comença “viure l’escriptura”

El gener de 2010 encetàvem una secció a la revista GUIX (AULA en castellà) que vam anomenar Viure la lectura i aquell primer articlet que duia per nom «Els llibres, tresors a compartir» l’iniciàvem amb la mítica frase d’en Borges «Vaig somiar el paradís com una biblioteca plena de llibres i de silenci»
Han passat nou anys i hem anat publicant els articles de manera regular, nou cada curs. En total, vuitanta-un escrits que, amb més o menys encert, han mostrat maneres diverses de treballar la lectura a l’educació primària. D’alguns articles n’estem molt contents perquè hem rebut imputs i comentaris valuosos de mestres de trinxera, en altres hem inclòs frases que només els qui em coneixen saben què volen dir (per exemple el de la Gacela Thomson de maig de 2011 o el del mirall retrovisor del número 371, homenatges a persones que admiro) i alguns que hem demanat a amics i col·laboradors ens han fet patir perquè han arribat en la dècima de segon anterior a tancar el número, o no han arribat.
Ara publiquem el darrer article de la sèrie i l’hem volgut acabar amb la poesia d’en Pedro Mañas i el seu llibre “Ciudad laberinto”. Expliquem que Tonucci ens recorda que una ciutat sensible a les necessitats de la infància serà millor per a tots i també que a les ciutats i pobles on vivim hi ha zones sorolloses i d’altres més tranquil·les. També tenim carrers amples i bonics o estrets i perillosos. Hi ha barris caòtics, alegres, amb museus, mercats, vies de trens, edificis històrics i gent diversa.

La literatura infantil i juvenil es fa ressò de tot aquest món i hi trobem emmirallada la nostra vida. Són històries que ens ajuden a comprendre la nostra realitat. Hi ha llibres que ens ajuden a conèixer l’arquitectura, la construcció física dels edificis; llibres on podem veure com creixen els gratacels, com són els centres comercials per dins o com canvien els edificis segons l’època o el lloc on se situen. Altres llibres ens parlen dels perills que ens amenacen o pensem que ens poden fer mal com el lleó de correus o la foscor dels carrers a la nit.

Però, sobretot, les ciutats són les persones que les habiten, famílies arrelades de tota la vida convivint amb gent vinguda d’altres llocs i que s’estableix entre nosaltres amb costums, religions i creences diferents i que parlen llengües que ens són desconegudes. Ho veiem en lectures que ens fan reflexionar sobre la condició humana i sobre el nostre comportament envers actituds que, de vegades, ens fan avergonyir de formar part d’una societat excloent.

Els mestres saben que s’estima allò que es coneix i per això a les escoles s’estudia el barri, els carrers dels voltants de l’escola. Bé, l’article complet el podeu llegir a la revista GUIX de desembre de 2018.

A partir del número següent la secció passarà a anomenar-se “Viure l’escriptura” i incidirem en les accions que ajuden a escriure millor i de manera més ordenada i entenedora. Tant de bo puguem aguantar nou anys més, ganes no ens en falten!

El mocador màgic i la Marató de TV3

Al web de La Marató de TV3  llegim que «és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva. Però La Marató de TV3 va més enllà de l’obtenció de fons. Fa una important tasca de sensibilització de la població catalana respecte a les malalties a les quals es dedica i a la necessitat de potenciar la recerca científica per prevenir-les i/o curar-les. Per a La Marató és tan important la recaptació de diners com la divulgació científica, la conscienciació i l’educació de la societat en la cultura científica.»
Molta gent hi participa. Des de les escoles fins a entitats de tota mena hi fan la seva contribució.
Aquest diumenge passat, 16 de desembre, amb els veïns del barri de Sants vam organitzar una petita sessió en la que en Joan, un científic i pedagog, va explicar amb unes maquetes què és el càncer i com es propaga. Després amb l’ajuda de la Queralt vam explicar el conte “El mocador màgic” que ajuda a entendre la malaltia i té un punt de màgia nadalenca.

També vam pintar mocadors amb pintura de roba i retoladors de roba. Va ser força emotiu i vam recollir uns calerons per a la Marató.

Pels qui no conegueu el conte, us passo les dades:
Títol: El mocador màgic – El càncer
Autors: Joan González – María José Moya
Il·lustracions: Agnès Capella
Editorial: Salvatella

El tràiler:

Taller de l’arbre de Nadal del senyor Eudald a “La Inexplicable”

Dissabte, 15 de desembre vam fer la tercera sessió de «Kanalla Inexplicable» centrada en les festes que s’acosten. Vam triar el llibre «l’Arbre de Nadal del Senyor Eudald», de Robert Barry, una història escrita l’any 1963 i que ara l’editorial Corimbo ha traduït al català.
Primer vam parlar del Nadal i dels elements que fan d’aquests dies un cicle festiu: La música (les Nadales), els personatges (el tió, el Pare Noel, els Reis de l’Orient, l’Home dels nassos, la Grossa, el caganer, etc.), els àpats, la història del naixement de Jesús, l’arbre de Nadal i de com les boles que ara pengem eren, originàriament, pomes vermelles.
Després hem anat llegint i comentant les imatges aquarel·lades i repassades amb tinta, i hem anat fent hipòtesis a mesura que avançàvem en la narració. Ens ha sobtat que fossin els personatges femenins els qui tallessis l’avet i hem entès que tot es pot aprofitar, perquè per sota del conte plana la idea del reciclatge.

Ens ha agradat molt veure com el conte és circular i acaba allà on comença i com el darrer personatge és l’inevitable ratolí que hi posa una estrella feta de formatge parmesà.
El text és de difícil traducció perquè juga amb els rodolins i alguns estan una mica forçats amb paraules poc usuals (escapçar, ornar, engegar a dida, deixondir, escarràs, etc.)


En acabar la lectura hem fet el nostre propi avet amb pintura sobre llenç.
Han quedat preciosos!

La propera trobada serà el 26 de gener a les 11 del matí i llegirem a Christian Voltz.

Passejant per Mart de la mà del robot Curiosity

Tant és el lloc del món on siguis ara, jo sóc molt i molt lluny. Ni tan sols sóc al mateix planeta que tu. Sóc un robot de Mart. Sóc un rover, un vehicle robot, construït per explorar indrets remots: llocs massa llunyans o massa perillosos perquè hi vagin humans. Com vaig arribar fins aquí? Perquè m’hi van enviar? Aquesta és la meva història.
Així comença el llibre del robot Curiosity. Està narrada per ell mateix i ens explica els precedents i la construcció d’aquest enginy. També llegim amb fascinació el moment de llançament i la missió fins arribar al planeta vermell.
Tot i que és la primera obra d’en Markus Motum es nota que l’ha pensada molt i que ha trobat una manera entenedora i molt didàctica d’explicar als infants els detalls tècnics. Ho fa de manera genial.
Les il·lustracions són senzilles però efectives i el resultat és eficaç. Els dibuixos una mica geomètrics i les escenes de grans dimensions ajuden a comprendre la immensitat dels cels plens d’estrelles. El paisatge marcià vermellós és fantàstic i la forma del rover -braç, colze, ull- ens recorda molt, però molt, a l’entranyable ET cinematogràfic.
L’espai és un dels temes que captiven als nois i noies i de ben segur que amb aquest llibre de coneixements, creixeran els aspirants a astronautes.


El llibre està adreçat a infants a partir de sis anys però els adults descobrirem aspectes curiosos i respostes a preguntes que potser ens hem fet alguna vegada. Per exemple:
Si el fabriquen a Califòrnia, perquè el llencen a l’espai des de la costa est?
Perquè els treballadors que els construeixen han de passar per una càmera d’esterilització cada vegada que entren al laboratori?
Com és que li van posar aquest nom i qui en va ser la responsable?
Etc.

Per als amants de la ciència en general. Imprescindible.

Podeu entrar a la pàgina web de la NASA i seguir l’evolució de la missió del Curiosity clicant AQUÍ

Títol: Curiosity. La història d’un robot de Mart
Autori i il·lustador: Markus Motum
Traductora: Anna Llisterri
Editorial; Flamboyant
Pàgines: 56
Barcelona, setembre de 2018

Per anar fent boca…

En Sid i en Kevin, el seu amic imaginari

El darrer llibre d’en Rob Biddulph és ben diferent dels anteriors «Enfonsat», «Grrrrr!», «No com tots» o «Quin vent». Es nota un canvi en el seu estil i en la narració elaborada amb frases més llargues. M’ha agradat.
El conte planteja una situació prou coneguda: Un nen, en Sid, fa una malifeta (trenca un plat) i la mare el renya. No és la primera vegada i la paciència s’ha acabat. Ell, llavors, culpa a un altre, a un tal Kevin, un amic seu imaginari. Quan la mare li pregunta com és en Kevin, ell dibuixa una mena de personatge gran i pelut, de color vainilla i rosa, amb una sola dent. Molt entranyable.
El tractament del color i les imatges és força impactant i hi ha detalls que apunten a una especial dedicació per part de l’autor. Fixeu-vos, per exemple, en la gorra del nen o en les sabatilles de la mare.
La història és alegre i mostra els contrastos entre el món real, gris i trist, i el món imaginari, acolorit i explosiu.
L’argument està ben pensat i cap a la meitat hi ha un gir sorprenent quan en Sid va al país dels éssers imaginaris i allà ell és el diferent, ell és l’amic imaginari dels amics imaginaris, en un món  amb arbres liles i insectes de molts colors.


Hi ha alguns detalls que no he acabat de comprendre però suposo que l’autor volia mostrar com és la vida en determinats barris de classe mitjana baixa de les grans ciutats i per això dibuixa al pare darrera del diari, aliè a la discussió familiar, o dibuixa a la mare amb un got de cafè a la mà, botes i bolso al coll, disposada a sortir al carrer.


Les imatges de les darreres pàgines són per mirar i remirar: Impressionant el parc infantil ple de detalls, genial la pàgina següent amb la mare i el seu propi amic i encara la sorpresa de les guardes mostrant com l’autor també forma part d’aquest món oníric.
Si sou seguidors dels llibre d’en Rob Biddulph trobareu al·lusions als seus llibres anteriors, com una mena de picada d’ullet o joc divertit entre ell i els seus seguidors.
En un moment en que sembla que només hi hagi llibres d’emocions, de coneixements, amb intencions pedagògiques, trobar aquests divertiments resulta agradable. S’agraeixen els contes que ens fan somiar i ens fan veure que la vida pot ser d’una altra manera.
No cal ni dir-ho però a l’escola, «Kevin» obre un ventall d’accions plàstiques immens. Lectura recomanada a partir de 4 anys.

LES DADES
Títol: Kevin. L’amic imaginari en què pots creure de debò
Autor:Rob Biddulph
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Andana
32 pàgines
València 2018

El tràiler:

Una vegada hi havia un lleó golafre…

Un lleó golafre o com menys serem més riurem és el primer àlbum il·lustrat de la Lucy Ruth Cummins i continua amb una tendència relativament nova que consisteix en fer partícip de l’aventura al lector que va fent hipòtesis de per on anirà la història i després veurà com s’ha equivocat de totes, totes. Més o menys com ho fa en Jon Klassen.
A la portada veiem un lleó d’aspecte tranquil, dibuixat amb llapis i acolorit amb tons intensos, i un seguit d’animals petits amb cara de felicitat. Hi ha un pingüí, una tortuga, un gatet de colors, un ratolí marró, un conill amb les orelles caigudes i un conill amb les orelles dretes, una granota, un rat penat, un porc petit, un coala, una ovella i una gallina.
Llegim que es tracta d’un lleó golafre però el seu posat no anuncia cap intenció de fer mal a ningú.
Passem pàgina i la història comença amb un “Una vegada hi havia…” i a la següent veiem com torna a començar amb “Una vegada hi havia…” però a la imatge hi ha menys animals. Tornem a avançar pàgina i novament “Una vegada hi havia…” i encara menys animals i així fins que només queden el lleó golafre i la tortuga amagada dins la seva closca.


Els dibuixos són força expressius i el lector sospita que la disminució de personatges es deu precisament a la presència del lleó afamat. Es preveu que a la següent pàgina la tortuga desapareixerà… i així és.
Passem pàgina i veiem com el lleó arriba a casa seva i es troba amb una sorpresa. Bé, ell es queda sorprés però el lector encara més. És una sorpresa subversiva perquè després en vindrà una altra i encara una tercera que serà la més espatarrant.
Un llibre força original i diferent que està indicat per a lectors entre 4 i 7 anys i que proporciona una bona dosi de rialles. Per ser llegit en veu alta i anar fent inferències del que creiem que pot passar.

 

LES DADES
Títol: Un lleó golafre o com menys serem més riurem
Autora/il·lustradora: Lucy Ruth Cummins
Traductora: Fina Marfà
Editrial: Corimbo
40 pàgines
Sant Joan Despí, 2018

Contes de Nadal

El Nadal, dins del nostre calendari i costumari col·lectiu, està format per un seguit d’elements de les diferents cultures que ens han influenciat al llarg de la història. Durant segles s’han barrejat la cultura ancestral dels nostres avantpassats amb els calendaris romà, jueu i cristià, tots ells basats en cultes rituals, bé al Sol, bé a la Lluna.
Nadal, festa tancada, festa culminant del solstici d’hivern, és una festa molt antiga i molt arrelada a Catalunya. Actualment els aspectes de la festa hi són presents d’una forma gairebé indestructible. Nadal gaudeix de tots elements necessaris perquè així sigui. Nadal té elements musicals i cançons, gastronomia, llegendes, personatges, objectes, elements dramàtics, etc. Nadal és un moment màgic per a tothom, sobretot per als infants i per això n’hi ha tants i tants llibres que en parlen.
Dels que s’han publicar en els últims temps en comento cinc que em semblen interessants per entendre una mica més el cicle nadalenc que s’acosta.

Per a cicle infantil i inicial (3 a 7 anys)

L’arbre de Nadal del Sr. Eudald
Robert Barry
Ed. Corimbo

Un àlbum il·lustrat que explica perfectament com pot arribar a ser d’alegre el Nadal. És una bona manera de començar el cicle de festiu, si és que sou dels qui aneu a la fira i compreu un arbre, una tradició cada cop més estesa a casa nostra.

El llibre explica que a casa del senyor Eudald ha arribat l’arbre però hi ha un problema i és que l’arbre és massa alt i no hi cap. La solució que troben és tallar la part de dalt i així tots contents. No imaginen que la part tallada farà feliç a una altra persona que el posarà sobre la taula però vés per on! tampoc li cap i l’ha de tornar a tallar. El conte, com podeu imaginar, va d’això, de com el que es talla de l’arbre va passant per diversos lloc i portant la felicitat a l’alegria a les cases dels óssos, conills, ratolins i molt més!

Nadal a casa de l’Ernest i la Celestina
Gabrielle Vincent
Ed. Kalandraka

–No tenim cèntims… diu l’Ernest però la Celestina, la rateta té molt d’entusiasme i aconsegueix que el seu amic l’acompanyi al bosc a buscar tot el que necessiten per preparar la festa que faran amb els amics.
La clau d’aquesta història entranyable és la col·laboració i l’ajuda mútua: junts van al bosc a buscar tot allò que necessiten per decorar la casa, fan dibuixos, mentre un és a la cuina l’altre embolica els regals que han preparat… finalment l’Ernest, l’ós, que no ho tenia clar esdevindrà en l’ànima d’una festa de Nadal que serà inoblidable.
Nadal a casa de l’Ernest i la Celestina és un llibre amb molts diàlegs i emotiu. Aquest parell simbolitzen l’amistat, la de debò, i busquen i troben la felicitat en les coses més senzilles que aquest també és el missatge que hem de donar als infants per fer front al consumisme.

Els reis d’Orient
Meritxell Martí i Xavier Salomó
Ed. Combel.
Col·lecció Mini—Pop

Un llibre amb escenaris pop-up d’un dels darrers títols de la col·lecció Minipops: la tradició dels Reis d’Orient. Una visió moderna i sintètica dels contes clàssics més populars.

 

A partir de 7 anys

Paraules Nadalenques
Montse Ginesta
Ed. Barcanova
Col·lecció Mots vius

En destaco les precioses il·lustracions de la Marta Montañá, que ha trobat el punt exacte per evocar amb els seus colors potents i brillants tots els moments del cicle festiu, d’una manera divertida amb tots els personatges tradicionals.
En els poemes hi surten el tió, els Reis, les neules, els torrons, la fira de Santa Llúcia, l’arbre, el pessebre, etcètera.
Un llibre que es particularment adequat per tenir-lo a la biblioteca escolar perquè al final hi ha consells per dramatitzar els versos.

A partir de 10 anys

El regalo de los Reyes Magos
O. Henry
Ed Los cuatro azules
A partir de 10 anys

Della i Jim són un matrimoni jove a qui la situació econòmica no els va gaire bé i tot i així no volen deixar passar el Nadal sense fer-se un regal. El llibre se centra en la Della, la dona que decideix vendre el seu cabell per tenir diners i poder comprar-li al seu estimat una cadena per al rellotge. Com que el conte té més de cent anys potser els nois no sabran que abans hi havia uns rellotges que es duien a la butxaca de l’armilla penjats d’una cadena però no importa, es busca informació i segur que ho podran entendre. Un conte que ens parla d’amor, d’estimar i sentir-se estimat. El llibre ve amb les imatges original de la Lisbeth Zwerger i és un bon llibre per regalar i per llegir en veu alta. Amb un final sorprenent…

Bé, aquest són cinc dels que trobareu a les llibreries i biblioteques. Recordeu que incloure un llibre o dos a la carta del Reis és una bona cosa.

Lectures recomanades (Nadal 2018)

Diu J. K. Rowling que si no t’agrada llegir és perquè no has trobat el llibre adequat. Aquest pensament és ben cert i ja l’hem sentit abans en boca d’altres persones sàvies. El comparteixo però afegeixo que és difícil no trobar el llibre adequat perquè n’hi ha molts, per remenar i triar. Només cal dedicar una estona a visitar una biblioteca o una llibreria i parar bé l’orella perquè sentirem com des del prestatge més insospitat un llibre ens crida.
Aquest cap de setmana he pogut visitar algunes llibreries i he vist la quantitat de bons llibres que les editorials s’esforcen en presentar-nos. N’hi ha de bonics i de molt bonics. Si aneu justets de temps, potser us poden ajudar les tries que fan associacions i grups d’especialistes en literatura infantil.
Podeu veure què ens diuen des del Clijcat clicant AQUÍ, podeu visitar el web de Bibliomèdia que s’encarreguen de recollir totes les seleccions que els hi arriben, i com cada any us faig a mans la meva tria personal per si us pot orientar. Podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

CICLE INFANTIL

Qui soc, avui?
Ricardo Alcántara. El cep i la nansa.

Dolent
Lorenz Pauli. Takatuka

El meus dibuixos després de la tempesta
Éric Veillé. Harper Collins

Baixa dels núvols
Germán Machado. Ekaré

La extraña visita
Gracia Iglesias. Libre albedrío

Soc petiteta
Qin Leng. Tramuntana

Atascado
Shinsuke Yoshitake. BFE

El problema
Iwona Chimielewska. MTM

Un lleó golafre
Lucy Ruth Cummins, Corimbo

Zoo de paraules
Ramón Besora. Edebé

 

CICLE INICIAL

Bon dia! (Poemes de bon matí)
Salvador Comellas. PAM

Bjorn, sis històries d’un ós
Delphine Perret. Joventut

El comedor
Nob. Dibbuks

Quan el glaç es fon
Rosie Eve. Zahorí Books

La tassa
Rebecca Young. Símbol

Els contes de la mare ossa
Libros del zorro rojo

La Sara i el Pelut. Un poni que fa lladrucs.
Jan Birck. Cuatro azules

Contes fil per randa
Rudyard Kipling. Blackie books

Los siete tremendos cabritos
Sebastian Meschenmoser. FCE

Grans de sorra
Sybille Delacroix. Joventut

CICLE MITJÀ

Som aquí
Oliver jeffers. Andana

Que en faig, d’un problema?
Kobi Yamada. Birabiro

Curiosity. La història d’un robot de Mart
Markus Motum. Flamboyant

Voilà! Els besnets del Gat amb Botes
Anna Fité. La Galera

Jo vaig amb mi
Raquel Díaz Reguera. Thule

Goteta
Stéphanie Joire. Joventut

Inventari il·lustrat dels dinosaures
Virginie Aladjidi. Faktoria K de libros

Història d’un jersei blau
Florencia Gattari. Nandibú

Robinson
Peter Sis. Ekaré

¡Corre, Kuru, corre!
Patxi Zubizarreta. Edelvives

CICLE SUPERIOR

Un llarg viatge
Daniel H. Chambers. Kalandraka

Jules Verne i la vida secreta de les dones planta
Ledicia Costas. Barcanova

Rosa blanca
Roberto Innocenti. Kalandraka

24 senyals per descobrir un àlien
Juliana Muñoz. Nandibú

En Bru es fa gran
Monica Peitx. Joventut

Contes enigmístics
Alegria Julià. Jollibre

Jo, en Watson i l’armari de la Jacqueline
Gemma Lienas. Cruïlla

Te espero en el almendro
José Carlos Román. Quaterni

De qui és aquest esquelet?
Henri Cap. Librooks

La niña invisible
Puño. SM