notícies

by

Tertúlia clandestina #16 amb les Bufallums

Dijous passat vam gaudir d’una magnífica tertúlia amb la presència de la
Dolors Parés i l’Assumpta Blancafort, més conegudes com les BUFALLUMS, unes artistes que es dediquen a fer titelles i ninots a la manera tradicional. Ho havíem anunciat en aquest blog fa un mes (https://jaumecentelles.cat/2025/01/23/tertulia-clandestina-16-en-una-maleta-de-cartro-folrat-dormen-els-titelles/)

Va ser un experiment, perquè era la primera tertúlia que esdevenia una mena de taller, fàbrica, obrador o com li vulguem dir, perquè a més a més de les explicacions sobre la relació que tenen els titelles amb la literatura infantil, vam poder experimentar i fer, cadascuna de les 25 persones que allà ens vam aplegar, un titella de dit.

Primer vam agrair a la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet, la seva col·laboració deixant-nos les taules perquè estiguéssim ben còmodes mentre manipulàvem els materials per donar-li vida al nostre titella.

Després vam recordar que els titelles quan entren a l’escola tenen una influència enorme en els infants de totes les edats. Quan els titelles entren a l’escola, els nens i les nenes adquireixen coneixements, desenvolupen la capacitat d’expressió (oral, escrita, corporal, plàstica), són més creatius i, sobretot, són més imaginatius. També adquireixen valors, autoconfiança, treballen en equip i es diverteixen.

De fet, l’infant petit, de pocs mesos, només té tres interessos: ell mateix, les mans de l’adult i alguns objectes, com el sonall. El primer titella és la mà de l’adult que es mou davant la seva cara mentre va dient, per exemple:

Aquest és el pare,
aquesta és la mare,
aquest fa les sopes,
aquest se les menja totes
i aquest fa piu piu, que no n’hi ha pel caganiu?

Vam recordar quan els mestres de cicle infantil anem de colònies amb la classe i, a l’hora d’anar a dormir, veiem aparèixer peluixos de tota mena, sense els quals alguns infants no poden dormir si no els abracen, o el llepen.

També vam recordar alguns titelles mítics com en Pinotxo, el senyor Cordills i altres personatges que ens han fet passar molt bones estones amb els infants com “El Jan titella” de la companyia Titelles de Lleida, per exemple, i no vaig poder estar-me de mostrar al mític Sentadillo, mascota de la biblioteca escolar, avui ja jubilat i que descansa dins la seva capsa en forma de lluna esperant que algun dia trobi algú que li arregli tot el que pas del temps i les aventures viscudes li han anat malmeten. En Sentadillo mereix una entrada a part en aquest blog, però això és una altra història i potser l’explicarem quan em decideixi a portar-lo al Museu Internacional de Titelles on trobarà bona companyia, segur.

L’Assumpta i la Dolors ens van explicar la història curiosa de com van triar el nom Bufallums i després, vam anar seguint les seves explicacions de tot el procés que empren per construir els titelles de dit i de guant.

Primer, els materials (papers, cola, aigua, cartró) per aconseguir fer la pasta de paper maixé que serveix per donar-li forma al cap.

Després els retoladors i pintures que van bé per la cara.

I finalment els elements que donen forma al vestit, els cabells, barrets, etc.

I amb les indicacions precises, ens vam posar a fer cadascú el nostre titella. Va ser curiós perquè primer no ens imaginàvem que seriem capaços de fer quelcom raonable però, de mica en mica, i veient les idees dels uns i els altres la cosa va anar agafant forma fins a aconseguir veritables obres d’art, creatives, divertides, imaginatives.

Només calia dona’ls-hi vida movent-les i modulant la veu. La màgia es va produir.

Si us ve de gust conèixer el que fan podeu entrar al seu web: https://www.bufallums.com/
I per estar al dia, busqueu-les a l’Instagram: https://www.instagram.com/bufallums.titelles.i.ninots/

Un petit vídeo perquè us feu una idea del que vam viure i gaudir.:

La proper clandestina, el 13 de marc. Anirem informant.

by

«Veig, veig! Quin temps fa?» a L’ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest llibre de la Cristina Losantos, una il·lustradora de traç net i detalls acurats en els seus dibuixos. No la conec personalment però les referències que m’arriben des d’altres il·lustradores, mestres o persones que l’han tractat són extraordinàries.

En aquest «Veig, veig! Quin temps fa?», tercer títol de la col·lecció de llibres de buscar i trobar, com els anteriors, es tracta de mirar i gaudir d’unes imatges precioses centrades en una temàtica concreta. En aquest cas, ens presenta en set dobles pàgines diversos moments de l’any (un dia de vent a la tardor; la boira, el fred i la neu d’un dia fred d’hivern; el temps de primavera amb els ruixats i l’arc de Sant Martí; un dia d’estiu de molta calor).

Les imatges no són fàcils de llegir i per això recomanem la lectura modelada i l’acompanyament per part de l’adult.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants sortegem el llibre, en aquest cas gentilesa de l’editorial Combel.

La pregunta per al concurs sobre el llibre “Veig, veig! Quin temps fa? és:

Quan després de la pluja ve el bon temps, quins animalons que caminen arrossegant-se surten de seguida a fer un volt?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins al 23 de febrer.

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.3cat.cat/veig-veig-quin-temps-fa-de-la-cristina-losantos/audio/1233592/

La guanyadora del concurs anterior sobre el llibre «L’Óscar i jo» és la María José Martínez. L’enhorabona!

Al mateix programa la Marta Butjosa, terapeuta Gestalt, reflexiona sobre el moment del pas de primària a secundària i fa incidència en la confiança. Ho podeu sentir aquí:

https://www.3cat.cat/3cat/manual-practic-de-les-relacions-escolars-amb-marta-butjosa-el-salt-de-primaria-a-la-secundaria/audio/1233594/

by

Biblioteca de llavors?

Fa un parell de setmanes vaig conèixer una iniciativa curiosa: La biblioteca de llavors.

M’ho van explicar les companyes de la Terra Alta on estan a punt de començar l’experiència que, pel que em van explicar, ja funciona en altres llocs de Catalunya i d’arreu del món.

Aquest proper dissabte 15 de febrer posen en marxa el servei a la Biblioteca d’Horta de Sant Joan.

M’agraden les plantes però no tinc gaire traça i no sé ben bé el motiu però sempre es moren. Crec que és per excés d’aigua, les ofego, així que, potser a la biblioteca de llavors trobaré la solució, perquè també tenen molts llibres de liternatura, fan xerrades i comparteixen experiències relacionades.

Què es una biblioteca de llavors?

És com una biblioteca normal, com quan anem a buscar un llibre un joc o un cedé. Et pots endur un sobre, una bossa o un flascó que conté llavors de les varietats de la zona (de meló, de pebrots, etc.) Les has de plantar i esperar que creixin i facin noves llavors.

Al cap d’un temps cal retornar llavors de les plantes que has cultivat, i aquestes es tornaran a prestar. És com un cicle.

He estat buscant iniciatives similars i, oh! sorpresa! resulta que és una pràctica força estesa a molts llocs.

La propera vegada que vagi per la zona de la Terra Alta, m’hi acostaré a la biblioteca d’Horta a veure com va el préstec, però mentrestant faré una visita a la biblioteca Collserola – Josep Miracle, a Barcelona, que també ho han posat en marxa. Aquí ho expliquen perfectament:

https://www.youtube.com/watch?v=iSIZLi7Bad0

Pensant en les escoles, m’ha vingut al cap que s’acostuma a cuidar un hort i potser seria una bona pràctica, també, engegar la biblioteca de llavors.

by

«Implica’t+» organitza la sisena Jornada d’Escoles Solidàries

En alguna ocasió haureu llegit el famós discurs d’en Martin Luther King. Era l’agost del 1963 i la frase «I have a dream» ens recordava que somiava un món millor.

Els docents també somiem i compartim les paraules del líder afroamericà en una aspiració que passa per educar els nens i joves perquè siguin capaços de construir un món més solidari, més just, més unit i millor.

A Lleida, fa tretze anys, es va constituir un grup de mestres motivats i convençuts que val la pena dedicar hores i esforços a intentar que els nois obrin la mirada i siguin més imaginatius perquè és la única manera de fer un món millor. D’aquell grup que es va batejar com a IMPLICA’T han sorgit nombroses propostes i una és l’organització d’unes jornades solidàries cada dos anys i així ho em anat fent, llevat del període de la pandèmia.

La propera serà el dissabte, 22 de març de 2025 de 9 a 14 h.

Se celebrarà a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. (Plaça de la Catedral s/n Lleida) i si us inscriviu, l’activitat està reconeguda pel Pla de Formació de Zona del Segrià amb el codi: 6092051609.

Trobareu tota la informació (inscripció, ponències, horaris, etc. ) entrant a la pàgina web del Servei educatiu del Segrià. Podeu clicar a:

https://serveiseducatius.xtec.cat/segria/general/2a-jornada-internacional-implicat/

Us hi esperem!

by

Tertúlia Clandestina #16: En una maleta de cartró folrat dormen els titelles

Hem manllevat el títol de la Tertúlia Clandestina d’una cançó que en Joan Manuel Serrat va incloure en l’àlbum “Ara que tinc vint anys”. Es titulava “Els titelles”. Era l’any 1967.

Ells ja estant cansats. Tot el dia unes mans els han tingut ballant davant els ulls oberts d’uns bocabadats infants. Tots sols, dormen els titelles…

Segurament recordareu l’inigualable titella “Senyor cordills” al qui se li embolicaven tots els fils, els contes populars dramatitzats per la Companyia l’Estaquirot o l’Estenedor, i el Tomàtic i altres personatges de la Companyia Babi. Són un exemple dels titelles que ens han fet passar molt bones estones als teatres i carrers.

A Catalunya, hi ha una llarga tradició d’espectacles de titelles. Ve d’antic. Hi ha un Museu Internacional de Titelles de Catalunya (MIT) a Palau-solità i Plegamans que es pot visitar i on fan nombroses activitats per a la quitxalla (https://www.museudetitelles.com/). També a altres zones de la península: “Los titiriteros de Binéfar” actuant pels pobles, o el mestre Rodorín i els seus espectacles a les aules de les escoles i instituts, en són un exemple.

En aquesta tertúlia reflexionarem sobre la importància dels titelles a l’aula. Recordarem que els infants, entre els 2 i els 7 anys estan en la fase que en Piaget denominava “animisme” que vol dir que perceben els titelles com a objectes amb vida pròpia. Quan els manipulen, els nens i les nenes, a més a més de jugar, aprenen a socialitzar-se, comparteixen emocions i avancen enormement en el desenvolupament de la parla, entre altres beneficis.

Estan presents els titelles als centres educatius? Malauradament, no és el millor moment.

De tot això en parlarem i ens acompanyaran dues persones que es dediquen a construir-ne de manera artesanal perquè els puguem emprar quan expliquem contes populars.

Si teniu interès en assistir a la Clandestina, anoteu les dades:

Dia: Dijous 13 de febrer de 2025
Hora d’inici: 18:00 h.
Hora d’acabament: 19:30 h.
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80
08901 L’Hospitalet
Parada de metro més propera: Torrassa (línia 1, la vermella)
Contrasenya per accedir: El llop

by

Aniversari de la Tecla Sala, biblioteca emblemàtica de l’Hospitalet

Francesco Tonucci explica sovint que l’educació dels infants i joves no pot recaure únicament en la institució escolar, sinó que ha de comptar amb la resta d’agents socials i culturals. Gràcies a ell, l’expressió «ciutat educadora» forma part del nostre vocabulari i disposem d’un teixit potent de biblioteques públiques, museus, teatres, conservatoris i tota mena d’equipaments culturals que afavoreixen les vivències educatives formals i no formals de qualitat.

Aquest 2025 farà 25 anys de la inauguració d’un dels equipaments més valuosos de l’Hospitalet: la Biblioteca Central Tecla Sala.

Per a mi, té una significació extraordinària perquè l’espai on està situada va ser motiu de les meves corredisses infantils. En aquells anys cinquanta i seixanta del segle passat era una fàbrica i hi passava sovint pel davant, camí del metro de Santa Eulàlia o anant a veure un partit de futbol de l’Hospitalet. La veia enorme, sublim, neta i, si la memòria no em falla, perquè és una imatge que tinc borrosa, hi havia un camp de tennis allà mateix. Va tanca el 1973 i va entrar en una època de deteriorament que es feia evident per les herbes que colonitzaven l’exterior de l’edifici. Així va estar molt anys fins que el 2000 es va inaugurar com a biblioteca i Centre Cultural per a gaudi i ús dels veïns dels barris propers, Sant Josep i la Torrassa especialment.

Dijous passat vaig anar a buscar uns llibres i vaig llegir una nota que ho recordava:

Al costat hi ha un mural informatiu on s’exposen algunes de les activitats que es fan de manera periòdica i altres de puntuals. És parada obligatòria. T’informes i penses que si volguessis anar a tot el que promouen les vuit biblioteques de la ciutat, no podries, et faltarien hores.

També em venen al cap un parell de pensaments recurrents. Un, em diu que cal preservar les biblioteques perquè, al cap i a la fi, són propietat de tots els veïns que les paguem amb els imposts, i un altre que convida a l’acció i ens recorda que cal estar amatents a les decisions dels governants perquè no retallin partides i pressupostos per fer les activitats que es programen. Mireu , per exemple, només les que s’ofereixen aquest mes de gener pel que fa a les infantils:

Si sumem els formidables clubs de lectura, les presentacions de novetats, el Lecxit, els programes Tàndem, les sessions de contacontes, etc. entendrem perquè cal seguir apostant per les biblioteques.

Bé, com que aquest 2025 es faran molts actes, seguirem informant. Aprofito per explicar que aviat hi haurà una exposició sobre la figura de la Palmira Jaquetti. Si no sabeu qui va ser i què va fer aquesta professora, poeta, traductora i folklorista catalana teniu la oportunitat de veure l’exposició “Llum a l’ànima” i, a més, fer una visita guiada per part de l’alumnat de 2n d’ESO de l’Institut Eduard Fontserè, el dia 31 de gener, al matí. Cal inscripció prèvia. Les visites son curtes, d’uns vint minuts, i a cada grup només poden assistir cinc persones, amb preferència per a la gent gran de la ciutat.

Inscripcions a:

https://docs.google.com/forms/d/1JFOD6pWJKYhHr-e98etGfn3Szao9mnWusBizRKCGtkY/edit

by

«Com de gros», a L’ofici d’educar

Ahir, a L’ofici d’educar, vam presentar aquest àlbum de la Blanca Caminal que ens parla de com es resol un conflicte i amb un protagonista força proactiu que no defalleix davant la frustració que se li genera durant tot el relat.

L’argument és senzill i l’estructura encadenada el fa ideal per narrar-lo de viva veu, de presentar-lo en forma de lectura modelada. Ens parla d’un elefant que rep una carta on li diuen que ha estat nominat a rebre el premi a l’animal més gros de la sabana i que s’ha de presentar un dia determinat a l’Auditori… Vestit d’etiqueta!

I amb aquesta premissa, la recerca d’una cinta mètrica per saber les mides del seus cos, van passant les diferents escenes. M’ha agradat especialment el moment en que l’elefant torna cap a casa, cansat i decebut per no haver aconseguit la cinta mètrica, i se n’adona que en realitat sí que saps quines son les mides per fer-se un smoking, un vestit de gala.

I ho veiem a la imatge desplegable quan nosaltres descobrim també quines són les seves mides.
No cal ni dir-ho que enmig d’una gala glamurosa acabarà reben el premi a l’animal més gros de la sabana.

Crec que a l’escola pot donar joc. Les mestres d’infantil i inicial quan el llegeixin entendran ràpidament el suc que es pot aconseguir amb una cinta mètrica!

Aquest àlbum que va ser mereixedor del premi Vila de Termens del 2024.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els qui encertin la resposta sortegem el llibre, en aquest cas gentilesa de l’editorial Meraki.

La pregunta per al concurs sobre el llibre “COM DE GROS” és:

Qui guanya el premi a l’animal més gros de la sabana?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins al 19 de gener.

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/com-de-gros-de-blanca-caminal/audio/1230116/

La guanyadora del concurs del llibre «Oficis que ho van petar» és La Bet Solà. L’enhorabona!

by

«Oficis que ho van petar» a L’ofici d’educar

Diumenge passat vam presentar aquest llibre que es llegeix amb interès. Ens explica les feines que al llarg de la història han anat canviant o han desaparegut. Algunes els coneixíem per les pel·lícules o perquè fins fa poc encara ens feien servei. Es el cas dels “gladiadors”, “botxins”, “ascensoristes” o “alquimistes”. Altres, en canvi, ens són del tot desconegudes com les ”madames toilettes”, els “venedors de sorra” o els “nens dels assots”

És un llibre sobre els oficis més estranys que hi ha hagut al llarg de la història. Hi trobareu tota mena d’oficis en aquest llibre ideal per a infants de secundària.

La diversió informativa sobre un munt de professions inusuals està garantida però l’autor ha volgut aprofundir amb explicacions senzilles i documentades sobre la història de les professions i les primeres divisions del treball i, d’aquesta manera veiem com han anat canviant les feines al llarg dels segles i com, algunes, s’han extingit completament o s’han reorganitzat gràcies a la tecnologia i la ciència.

Un llibre interessantíssim. Escrit per Markus Rottmann.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els qui encertin la resposta sortegem el llibre, gentilesa de l’editorial. En aquest cas l’editorial Tramuntana.

La pregunta dels Llibres per somiar és:

On treballaven les dones computadores?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/oficis-que-ho-van-petar-de-markus-rottmann/audio/1228164/

by

La literatura ens aporta diversió, emoció i coneixement

Amics i amigues, descansem uns dies aprofitem per gaudir de la família i de la gent que estimem.

Adjuntem l’enllaç a diferents tries de lectures que us poden orientar a l’hora de llegir, comprar i regalar llibres, si és que encara no ho teniu clar. Cliqueu els enllaços i anireu directament a les pàgines corresponents.

LLIBRES AL REPLÀ
https://llibresalrepla.cat/?p=7385

EL GARBELL (Associació de Mestres Rosa sensat)
https://www.rosasensat.org/wp-content/uploads/2024/12/garbell-31-hivern.pdf

GRUP CLER (Biblioteques de Girona)
https://www.bibgirona.cat/assets/documents/000/506/223/visual_guia_HIVERN_11_2024_D.pdf

MUNICIPIS LECTORS (Consell català del Llibre per a Infants)
https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/IBBYCAT_MunicipiLector_Hivern-Nadal_2024.pdf

by

«L’escapada» a L’ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest àlbum escrit i il·lustrat per la Rozenn Brécard, editat per Libros del Zorro Rojo i recomanat per als infants de cicle inicial.

Es tracta d’una història lineal senzilla que ens mostra la bellesa del món, la creativitat entremaliada dels protagonistes i el sentiment de felicitat i llibertat.

La història comença en un entorn fosc, amb una imatge de l’atmosfera a primera hora del matí, unes quantes llums a les finestres de cases perdudes entre la vegetació dels arbres alts i un gat creuant la carretera. És una mica intrigant.

Veiem dos infants amb jaqueta, botes i motxilla caminant. És dilluns. Són sis vinyetes en una doble pàgina que tracen el recorregut d’un autobús i després els dos germans, sortint d’una casa, corrent darrere el bus que ja ha marxat. Han fet tard!

Què poden fer? Anar-hi caminant.

Així comença l’aventura. La germana gran és decidida, resolta, impacient; el germà petit és prudent, espantadís, acostumat a anar a remolc de la germana.

Aquell dia no aniran a escola i viuran una aventura esbojarrada que els permetrà entregar-se amb tota llibertat —una llibertat robada a la rutina— a satisfer la seva curiositat pel paisatge i pels éssers que l’habiten. També es descobriran a si mateixos. Els seguirem fent un recorregut per les instal·lacions portuàries, vivint un viatge immòbil en un cotxe abandonat, escapant del guàrdia forestal policia i del propietari d’un gos que el busca, escalant un penya-segat, banyant-se a l’aigua freda d’una platja solitària, etc.

Cap al final, la posta de sol significa el retorn a casa. La imatge d’ells dos admirant la bellesa del sol ponent és bonica.

Aquesta història ens convida a pensar sobre la llibertat dels infants en un món cada cop més connectat i protegit.

Com a cada programa, fem una pregunta relaciona amb el llibre i, si heu estat atents a la conversa, segur que l’encertareu. Si envieu la resposta, participareu del sorteig del llibre que comentem, gentilesa de l’editorial Libros del Zorro Rojo. La pregunta és:

Quin dia de la setmana els dos germans perden el bus escolar?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 22 de desembre.

Les guanyadores del concurs anterior sobre el llibre «Vint vegades» són L’Ariadna i la Itzel. L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast de la secció clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/lescapada-de-rozenn-brecard/audio/1227403/