Mes: Agost 2018

by

Desconeguts. Dues històries, la mateixa nit i una fosca sospita.

—Digue’m un altre llibre que t’agradi, Lara.
—No seré gaire original.
—Tant me fa.
—No està escrit a les estrelles, per exemple. La princesa prometida, Els avantatges de ser un marginat…

Aquest és un fragment de la conversa que mantenen una noia de disset anys, la Lara i un noi de dinou, en Wilde. S’acaben de conèixer personalment. De fet, és la primera vegada que ella el veu. Ell en canvi ja la coneix gràcies a les fotografies que ha pujat a la xarxa. Ambdós van començar a mantenir una relació d’amistat fa uns mesos i avui és el dia que han decidit veure’s en un lloc neutral, una estació de trens.
L’acció es situa al McDonalds de Sants, un lloc de pas on sempre hi ha molta gent que va i ve. Obren a les sis del matí i tanquen passada la mitjanit. Ningú no s’hi fixa en els clients i aquest és el lloc que han triat per aquest primer encontre.
M’ha agradat que bona part de la novel·la passi a l’estació de Sants. És un lloc per on passo sovint i a més, he recordat una magnífica obra d’en Bernardo Atxaga (esos cielos) que també comença en aquesta estació.

La novel·la té molt de trhiller i es va llegint i “veient” com una pel·lícula perquè hi ha tres escenaris, dos dels quals van en paral·lel en el temps i el tercer és un flashback de la preparació de la cita per part del noi i el seu company d’habitació. Molt cinematogràfic.

A més, l’acció va fluint i l’autor, en David Lozano, ens va endinsant en la psicologia i la personalitat dels dos protagonistes, mentre ens va deixant caure pistes del que podem intuir que passarà. De fet, a partir del segon capítol, ja sabem de la mort d’un jove que ens porta a relacionar-ho amb la noia i el sopar que s’està produint simultàniament al McDonalds.

Com que hi ha molts diàlegs, la novel·la és fàcil de seguir i avança a bon ritme. A més, de tant en tant, fa com una mena de recordatori i obre les diferents possibilitats i va apuntant als possibles culpables de la mort del noi i les seves motivacions.

Una molt bona història que val pena de llegir. Amb això ja n’hi hauria prou, però també ens obre el debat de les xarxes socials i dels seus perills. És en aquest espai virtual on s’amaguen éssers emmascarats que poden falsificar fàcilment la seva vida i aprofitar-se de la candidesa i la bonhomia d’altres persones. Crec que és un bon llibre per obrir aquests debat entre els alumnes de segon cicle de secundària i/o batxillerat.

Aquesta novel·la va ser mereixedora del premi edebé de literatura juvenil i confio en poder saludar l’autor ben aviat… (i fins aquí puc explicar)

LES DADES
Títol: Desconeguts
Autor: David Lozano
Traductora: Martina Garcia Serra
Col·lecció: Periscopi núm 38
Pàgines: 222
Barcelona, 2018


PREMI EDEBÉ DE LITERATURA JUVENIL 2018

by

Björn és un ós

Björn és com es diu «ós» en suec (segons el diccionari català-suec). Ara l’editorial Joventut ha traduït aquest llibre que ens farà passar molt bones estones. Són, com diu la portada, sis històries d’un ós però podríem afegir que són històries senzilles i divertides, protagonitzades pels animals del bosc i que expliquen la bellesa de la natura i l’encant de la vida tranquil·la.

Björn viu dins una cova.
Les parets són ben llises i suaus.
El terra és confortable.
I just al davant hi ha herba tendra i un arbre rugós que va perfecte per a gratar-s’hi l’esquena.

Al llarg dels capítols del llibre, l’autora, Delphine Perret, ens presenta alguns moments de la vida al bosc. El títols ja ens avancen de què va la cosa. Per exemple, el primer conte, “El sofà”, ens explica que Björn rep de regal un sofà que li ha tocat en un sorteig.

—Björn, et quedaràs aquest sofà?
—Mmm, sí, és fantàstic tenir un sofà.
—De debò?
—Tothom ho diu…
—Sí, però… tu ho trobes fantàstic?
—Ehem…, no —confessa Björn.

Al segon, “Ball de disfresses”, els animals del bosc juguen a imitar les persones i es disfressen amb roba, organitzant un carnaval.

A les set en punt tots arriben disfressats i amb alguna cosa per compartir: avellanes, un pastís de nabius o unes puces.

El tercer “Res” ens explica que en Björn sovint no fa res però no s’avorreix mai.

El quart, “El regal” ens narra l’amistat de l’Ós amb una nena, la Ramona, i les cartes que s’envien l’un a l’altra

Encara un parell de capítols més on sabem de la visita al metge per fer una revisió completa i l’arribada de l’hivern.

«Björn» és un llibre molt bonic per mirar i remirar i descobrir l’encant de les coses petites, dels detalls delicats i també per riure una estona.

La mirada de l’ós ens acompanya durant tota la lectura i ens fa reflexionar sobre el veritable valor de les coses, perquè tot i que les aventures narren coses trivials, de la vida quotidiana, el transfons amaga grans veritats.

Hi ha molts petits detalls que ens enamoren. Segur que quedareu encisats amb la bústia ubicada al tronc de l’arbre, la forquilla que li envia la Ramona o les ulleres gruixudes a ratlles.

Que el llibre estigui protagonitzat per animals amb actitud humana no és nou a la literatura infantil però sovint trobem en altres llibres animals massa humanitzats o bé que es comporten només com a animals. Aquí, la mescla està molt aconseguida i podem veure com en Björn disfruta de la mateixa manera mirant els catàlegs de roba com quan es grata l’esquena o menja mel.

Crec que en Björn formarà part del grup d’óssos mítics de la literatura infantil, com ho van ser l’Otto, en Paddington, el Salvatge i d’altres.

El treball gràfic és molt delicat: Les imatges en blanc i negre sobre fons de paper de color, el traç expressiu dels animals, la tipografia, el disseny, tot està molt cuidat.

Un llibre molt recomanable. Per a infants a partir de 7 anys o per ser llegit en companyia a partir dels 4.

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial Joventut.

LES DADES:
Títol: Björn, sis històries d’un ós
Autora: Delphine Perret
Il·lustradora: Delphine Perret
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Joventut
Pàgines: 64
Barcelona, 2018

by

Dolent, un llibre sobre els límits de les bromes

De tant en tant passen per les nostres mans libres que són autèntiques joies. Aquest «Dolent» m’ho va semblar des que el vaig veure (o potser em va veure ell a mi, que això mai se sap) en una llibreria. El vaig fullejar i m’hi vaig enamorar. Per diversos motius, és clar, però sobretot per les imatges tan expressives i per la maquetació tan original.

Després, en llegir-lo amb deteniment he vist que, a més, té un missatge potent i fàcilment extrapolable a la nostra realitat habitual. Ah! ¿Quantes vegades no ens hem trobat amb nens a l’aula fent entremaliadures aparentment innocents i que després han resultat molestes i ofensives pels companys (o pel mestre)? Unes quantes, diríem. I sí, els nens bons fan entremaliadures en un moment donat per riure o per fer riure als altres perquè resulta divertit fer bromes… Fins que la broma passa de la ratlla i llavors la cosa no funciona com havíem previst. D’això va aquest magnífic àlbum il·lustrat.


«Dolent» és un bon exemple de com funciona la complementarietat narrativa text/imatge. En aquest cas, el text té el seu propi ritme però s’alia de forma espectacular amb unes imatges que t’atrapen i fan que et capbussis en la història.
Llegit en veu alta pot funcionar de meravella.

La història comença amb un grup d’animals de granja (porcs, un gat, una cabra, un gos, un cavall) que estan en conversa animada explicant cadascun d’ells una malifeta. Així, el gos explica com una vegada va espantar el gall, la cabra com es va menjar les flors de l’hort, el porc com va enganyar els altres dient que s’havia cruspit tot el que hi havia a la menjadora, etc., però en aquell moment apareix el ratolí i el gat diu que va a fer una dolenteria. Tots se’l mirem i s’espanten perquè el coneixen i saben quina en porta de cap:

El gos mira el gat.
El gall mira el gat.
La cabra mira el gat.
El gart s’acosta al ratolí.
Els porcs mirem el gat.
El colom mira el gat.
El gat s’apropa cada cop més al ratolí.

En aquell moment, el cavall té una reacció inesperada…

Un final sorpresa que ens fa pensar sobre el bé i el mal i sobre com les aparences enganyen.

Recomanat a partir de 5 anys.
Al web de Takatuka trobareu més informació.
Pàgina web de la il·lustradora: http://kathrinschaerer.ch/

LES DADES
Títol: Dolent
Autor: Lorenz Pauli
Il·lustradora: Kathrin Schärer
Traducció: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 32
Barcelona, 2018

by

El comedor, un còmic humorístic boig, boig

«El comedor. Primer turno» és un llibre que recull tires còmiques al voltant d’aquest espai escolar on els infants passen cada dia una estona més o menys agradable i on es produeixen situacions còmiques que l’autor ha sabut recollir i dona’ls-hi una nova mirada.
El llibre segueix el curs de l’any per presentar els moments més bojos i també els més filosòfics al voltant del menjar, dels companys de taula, del cuiner i dels monitors de menjador. Trobem batalles de bròquil, els inevitables espinacs i les cols de Brussel·les, motiu de bromes divertides.


El llibre té una portada brillant i atractiva i a cada pàgina hi trobem el títol del gag i quatre caixes de colors suaus i línia clara amb una sèrie de personatges prou fidel a la realitat i a la diversitat que hi ha a les nostres escoles. Hi trobem nois grassonets que tot s’ho mengen (el seu plat i el dels altres), infants que amaguen el menjar, nois que s’adormen, la parella que menja els espaguetis com “la dama i el vagabund”, els qui parlen amb la boca plena, etc. Un llibre ple d’històries insòlites per llegir en companyia i que, de ben segur, agradarà també als pares que recordaran moments mítics del menjador escolar.
Imprescindible per a monitores de menjador.
Un còmic que combina la tendresa i l’humor.
Brutals algunes pàgines com “la ruleta de la gula” on la sort decideix què menjarà cadascú.
Un còmic per a infants a partir de set anys i que gairebé gairebé fa venir ganes d’apuntar-se al menjador (gairebé, eh!)

A la «promo» de l’editorial podem llegir:

Cuando eres pequeño, pasas muuuchas horas en la escuela. A veces es divertido, otras aburrido. Las lecciones, los exámenes, los recreos, los amigos… y el comedor. Aprendes a contar, escribir, situar los ríos en el mapa, quiénes fueron los Reyes de España, recitar una poesía de Verlaine… y a comer. El comedor es un poco como el recreo, un momento de pausa y relajación en la escuela. Aprovechas para reír y jugar con los amigos.
Una vez más Nob nos habla de la infancia con todo el talento gráfico y la sutileza narrativa que ya le conocemos gracias a sus otras obras publicadas en Dibbuks (Marieta. Los recuerdos de Naneta, Dad, La cocina de Naneta). Una vez más el trazo es colorido y dinámico, la narración fluida e intuitiva. Junta dos de sus pasiones, los más pequeños y la comida, para recordarnos que alimentarse es una fiesta y que es fuente de mucha diversión hasta en la propia escuela, donde, al fin y al cabo, estás con tus mejores amigos (y peores enemigos). Cada página es un gag, con su propio título, que te saca una sonrisa y te trae recuerdos, que hayas dejado la escuela o sigas yendo a ella. En este tomo seguimos a niños de primaria, los alimentos que les gustan y los que odian, los juegos y las travesuras que se inventan al comer, la gula, los modales… Nob no se olvida de nada y recuerda lo bien que lo pasas comiendo.
Esas páginas se publicaron en Francia por entrega en una reconocida y muy longeva revista para niños (J’aime lire, o “me gusta leer” del popular y gigantesco Grupo Bayard). Esta edición para España es una selección de los mejores chistes posteriormente publicados por tomos en Francia.

LES DADES:
Títol: El comedor. Primer turno
Autor i il·lustrador: Nob
Traducció: Fabián Rodríguez
Editorial: Dibbuks
Pàgines: 114
Madrid, 2017

by

«Bon dia: poemes de bon matí», un llibre de poesia amb rimes senzilles i boniques

Bon dia: poemes de bon matí és un poemari escrit per en Salvador Comelles i il·lustrat per Mercè Galí, continuació de l’exitós Bona nit: poemes per a l’hora d’anar a dormir que van publicar fa un parell d’anys.

En aquest volum es centren en els actes que fem a primera hora del dia des que ens despertem, obrim els ulls, diem bon dia, mirem el calendari, observem qui temps fa, ens rentem, ens vestim, esmorzem, preparem la motxilla i anem cap a l’escola.

Acompanyen els poemes quatre personatges que expliquen com viuen ells aquestes primeres hores de la jornada. Són l’astronauta, el músic, el pirata i el mag.

Així, per exemple, mentre es dutxa, el músic diu:
Es dutxa bé, amb aigua, i sabó,
en el temps que li dura una cançó

O, aquest altre del mag quan es vesteix:
Ben solemne es posa
La capa d’estrelletes
I de cop se n’adona
Que encara duu xancletes.

Són poemes frescos, breus, fàcils de recordar i aprendre, ben rimats, ideals per als infants de cicle inicial.
Les il·lustracions són expressives i divertides, amb un fons blanc que ajuda a oxigenar les pàgines, de per sí prou generoses.

La imatge de la portada és preciosa: un infant i el seu gos mirant cap al cel on hi ha un botó gran que fa de sol.
Al poema Bon dia, Sol! comparen l’astre amb un fruit roig, amb un ou ferrat, amb un gomet, amb un dineret, etc.

Un dels poemes que més m’agraden és Què hi porto, a la motxilla, un enfilall d’objectes comuns, divertits i emotius. Comença així:
Un acudit per explicar
Una llibreta amb gairebé tots els deures fets
Una aranya de mentida
Una lupa
L’entrepà d’avui
Mig entrepà que va sobrar d’ahir
Una goma nova, perquè l’altra me la van tirar perla finestra
Un petó dels pares
Cromos
Etc…

LES DADES:
Títol: . Bon dia: poemes de bon matí
Autor: Salvador Comelles
Dibuixos: Mercè Galí
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
32 pàgines
Barcelona: 2018

by

El carrito de los libros (la biblioteca del paciente en Granada)

En Juan Zívico és un artista plàstic que va estar hospitalitzat a l’Hospital Universitario Virgen de las Nieves de Granada durant una llarga temporada i va ser en aquell període de la seva vida quan es va adonar de la necessitat dels pacients de pal·liar el pas del temps, la solitud, l’ansietat i el buit que produeix l’estar hospitalitzat.

Explica que per a ell, la lectura va ser la seva altra medicina, i durant els mesos d’hospital va llegir més que mai i la lectura li va donar la calma que necessitava, el va ajudar a que el temps passés més depressa, i a que la soledat se li fes més suportable amb les històries que li explicaven els llibres.

Aquest va ser l’inici del seu projecte personal. Ara en Juan Zívico és el promotor del “Carrito de la lectura” que porta llibres a tots els pacients del centre hospitalari. Ens ho explica en un article a la revista MiBiblioteca, al número d’estiu del 2018.
Si voleu saber més de la seva experiència, cliqueu AQUÍ

I si voleu consultar el sumari de la revista, cliqueu AQUÍ

by

Amics de la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap

Que «la tapeta que volia saber qui li havia fet allò al cap» és un conte que té l’èxit assegurat amb els infants, ja ho sabia.
Que al seu darrera hi ha un ensenyament, també. Alguns hi veuen tenacitat, d’altres curiositat, d’altres venjança, etc.
Que en Wolf Erlbruch és un gran il·lustrador també ho coneixem (n’havíem parlat a la secció l’Il·lustrador del mes, el juny del 2014)
Però que l’amic Carles Ferrer té uns quants exemplars en diferents idiomes, això ja no és tan sabut. En Carles Ferrer, lletraferit amant de l’Hospitalet i de la seva gent i la seva història, és un dels impulsors d’accions literàries singulars com la llibreria Perutxo, les tertúlies que organitza el col·lectiu tres quarts per cinc quarts o el club de lectura en veu alta per a gent gran i normalment el podeu trobar a la primera planta de la biblioteca Tecla Sala envoltat de fulletons, post-its i llibres de tota mena.

Conec en Carles des de fa més de trenta anys i sovint hem anat coincidint en diversos esdeveniments hospitalencs i crec que puc entendre perquè aquesta dèria per la tapeta, però això ho deixo per a un altre dia, no fos cas…

Ara, que els exemplars dels que disposa ja són una veritable col·lecció (en calen més de setze per ser considerada com a tal) ens comparteix tot el que la talpeta li ha aportat i ho fa en petites pinzellades que periòdicament anirà publicant al web que ha creat.
Estaré atent al que explica i segur que, més d’un, acabarem fent-nos “fans” de la tapeta.

Si voleu fer una ullada al que explica, entreu a https://amicsdelatalpeta.wordpress.com/

 

 

by

Axel Scheffler, l’il·lustrador del mes (agost 2018)

L’il·lustrador del mes és conegut, sobretot, per la seva associació amb la Julia Donaldson, i especialment pel treball amb el magnífic El Grúfal. Són la parella número u del Regne Unit pel que fa a vendes de libres per a infants.
L’estil de l’Axel és fàcilment reconeixible. La seva línia divertida i la seva paleta de colors tan personal fa que, de seguida, sapiguem que són les seves il·lustracions.
M’agrada saber que, a més, dedica bona part del seu temps al suport actiu a institucions benèfiques d’alfabetització i institucions de suport als refugiats.
Recentment, el 14 de maig d’aquest 2018, li van concedir el premi com a Il·lustrador de l’Any en els British Books Award i en el seu discurs d’acceptació va dir que la universalitat dels contes infantils demostra el poder i la importància de compartir històries. És un discurs una mica amarg perquè tot i que a la primera part agraeix i explica la seva peripècia vital, a la segona es lamenta de la decisió de deixar la Unió Europeu que han pres els britànics i que li comportarà haver de marxar.

Un parell de fragments d’aquest discurs:
M’agradaria donar les gràcies a la Julia Donaldson, amb qui he forjat una associació extraordinària i exitosa, i m’agradaria donar les gràcies als lectors: els pares i els nens que han crescut amb els llibres que he il·lustrat, i al jurat que m’ha triar: un ciutadà de la Unió Europea estranger en temps de Brexit, és un bon gest.

El Regne Unit ha estat la meva llar durant 35 anys. No hi hauria existit El Grúfal sense que la UE facilités i permetés la meva estada aquí.

No hi estic gaire posat en el tema del Brexit però no acabo de comprendre que després de viure-hi més de trenta anys a Londres, ara hagi de tornar a Alemanya.

L’Axel Scheffler va néixer el 1957 a Hamburg, Alemanya i es va traslladar a Anglaterra per estudiar il·lustració. Després de graduar-se, va començar a dibuixar per a diverses empreses, revistes i diaris anglesos i alemanys.
El llibre, El Grúfal es va publicar al març de 1999 i s’ha convertit en un clàssic modern, del que s’han venut més de 10 milions de còpies a tot el món i ha estat traduït a 31 idiomes.

Ha aconseguit elogis mundials per les seves il·lustracions humorístiques i un èxit particular en les seves col·laboracions amb la Julia Donaldson, però també ha escrit i il·lustrat els seus propis llibres.
Cinc dels seus llibres han estat passats a pel·lícula d’animació.

Una visita al seu web és molt recomanable: https://axelscheffler.com/

A casa nostra hi podem trobar molts dels seus llibres. Alguns títols:
Lisa Muchaprisa
Las aventuras del mono Pipí
El grúfal
La siesta de Carolina
Rosita juega al escondite
Las aventuras de un pez fantasioso
La filla del grúfal
Quina escombra més guapa!
Les tres cartes de l’Ós
Juguem a fet i amagar
Vull fer la migdiada
Els mitjons de la Guineu
El gegant més elegant
Colors
Enrenou a la granja
Del cuidado de las ardillas
Pip i Posy. Un monstre esgarrifós
Pip i Posy. La granota d’anar a dormir
Pip i Posy. Un dia de neu
Cartes de l’esquirol, de la formiga, de l’elefant, de l’Ós

by

El pastisser de Torregrossa, quart títol del projecte “Cap nen/a sense conte”

Antoni Argent i Núria Ramon.

Torno a parlar d’una iniciativa dels professors Toni Agent i Núria Ramon que el curs 2013-14 va iniciar al Vallès Oriental el projecte literari “CAP NEN/A SENSE CONTE” mitjançant l’edició del conte El gat Romeu i el bosc màgic. Amb la bona acollida d’aquell primer conte han continuat editant-ne més. Primer va ser La girafa Popota i l’arbre savi, després La llegenda del drac Dragui i ara acaben de publicar el quart que porta per títol «El pastisser de Torregrossa»
El cost d’impressió s’ha finançat gràcies a la col·laboració de nombroses empreses i entitats de la zona del Vallès.
Amb aquest quart conte han continuat la iniciativa “PER SANT JORDI, CAP NEN/A HOSPITALITZAT SENSE CONTE”, que consisteix a portar exemplars a més de 30 hospitals de Catalunya que disposen de servei de pediatria. El projecte, doncs, s’ha obert a tot el territori català perquè els contes arribin al màxim nombre de nens i nenes.
Els quatre contes els podeu sol·licitar a l’adreça electrònica:
antoniargent@gmail.com
També podeu descarregar-vos el conte El pastisser de Torregrossa clicant AQUÍ

Les dades del Pastissser:
Nombre d’exemplars impresos: 20.000
Presentació del conte a la biblioteca Maria Mercè-Marçal de Torregrossa el passat 14 d’abril de 2018. Assistents a l’acte: aprox. 100 persones. El mateix dia de la presentació es van regalar prop de 150 exemplars als assistents.

ACTUACIONS REALITZADES:
-S’han fet arribar aprox. 5.000 exemplars a les escoles de les comarques del Vallès Oriental
-S’han fet arribar exemplars a les biblioteques de la comarca del Vallès Oriental.
-S’han destinat aprox. 4.000 exemplars a les empreses i institucions que donen suport econòmic al projecte literari.
-S’han enviat 5000 exemplars a 31 hospital de Catalunya, continuant el subprojecte “Per Sant Jordi, cap nen/a hospitalitzat sense conte”.

Llistat des 31 hospitals que han rebut exemplars:
HOSPITAL DE GRANOLLERS
HOSPITAL DEL MAR (Parc de Salut MAR)
HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON
HOSPITAL GERMANS TRIAS I PUJOL
HOSPITAL SANT BERNABÉ
HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU
HOSPITAL UNIVERSITARI DE VIC
Hospital de Mollet
HOSPITAL D’IGUALADA
Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella
Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell
HOSPITAL COMARCAL DEL PALLARS
CENTRE SANITARI DEL SOLSONÈS
Fundació Salut Empordà
HOSPITAL DE PALAMÓS
HOSPITAL SANTA CATERINA
HOSPITAL DE LA CERDANYA
Hospital Universitari Sant Joan de Reus
PIUS HOSPITAL DE VALLS
Consorci Sanitari del Maresme
HOSPITAL DE NENS DE BARCELONA
Consorsi Corporació Sanitària Parc Taulí
Hospital de Terrassa
Hospital Universitari Joan XXIII Tarragona
H DE SANT PAU I SANTA TECLA
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Associació de Cardiopaties Congènites
Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa
FUNDACIÓ ONCOLOGIA INFANTIL ENRIQUETA VILLAVECHIA
HOSPITAL UNIVERSITARI ARNAU DE VILANOVA DE LLEIDA
HOSPITAL UNIVERSITARI DR. JOSEP TRUETA DE GIRONA