Al primer capítol d’aquesta magnífica història, la narradora, una noia de dotze anys, ens explica que a la seva família les coneixen com «les Antonietes», perquè les quatre dones es diuen igual:
Antonieta (besàvia), Antonieta (àvia), Antonieta (mare) i Antonieta (filla), que soc jo. A casa, això no suposa cap problema perquè cadascuna es dirigeix a l’altra com a filla, mare, àvia o besàvia —segons el que toqui—, però fora de casa aquesta coincidència ens ha portat molts malentesos.
Viuen a Tossa de Mar i es dediquen a la moda, o més concretament, a sargir forats, eixamplar pantalons i tot allò que es pugui cosir. No sé si a prop de casa vostra hi ha algun local on facin “arreglos” de roba però, des de fa uns pocs anys, comencen a proliferar (no tant com les botigues que es dediquen a les ungles amb rètols en anglès —nails— que fa més modern) i em recorden temps reculats on a les cases els pegats per als genolls dels pantalons i els ous de fusta eren objectes quotidians.
El relat planteja que el dia de l’aniversari de l’Antonia més jove (fa dotze anys) rep com a regal un abric vermell que ha passat per totes les generacions d’Antònies de la família, sense saber quins misteri o quins poders màgics conté aquesta peça de vestir.
Aquest abric vermell la portarà viure situacions de les diferents èpoques que els van tocar viure a les seves familiars. Així, la noia, podrà entendre què va passar a Tossa de Mar quan l’Ava Gardner va estar rodant una pel·lícula, quan, a Barcelona, el jovent es manifestava per intentar aconseguir drets socials, o les preocupacions actuals pel canvi climàtic.
Bé, la història es segueix amb interès i ens porta a reflexions però hi ha un altre aspecte que sobresurt i és la capacitat de l’autora en crear imatges que ens fan riure, sobretot en les comparacions (més dur que la closca d’un pistatxo, per exemple).
Un relat ideal per llegir a l’escola, o en clubs de lectura, que posa en valor les figures femenines, les tradicions, les relacions familiars i les diferents èpoques històriques que mostren els canvis que s’han produït en els darrers anys.
Lectura recomanable per als alumnes de sisè de primària i primer cicle de l’ESO.
Les dades: Títol: Un abric vermell Autora: Alba Dalmau Il·lustrador: Albert Arrayàs Editorial: Bindi Books Pàgines: Barcelona, 2025
A la darrera tertúlia, vaig descobrir aquesta biografia que rescata el llegat de la Maria Goyri, figura clau en l’àmbit de la filologia, l’educació i el feminisme.
El llibre té un format deliciós, com un quadern d’aquells que usen els exploradors i aventurers, amb la goma que protegeix els fulls com si d’una Moleskine es tractés.
L’autor, l’Alejandro Pedregosa, relata moments significatius en la vida de la María Goyri: la seva infantesa a l’escola de la natura pel parc del Retiro, l’educació humanista i liberal rebuda a l’Asociación para la Enseñanza de la Mujer, la creació d’un centre de formació per a universitàries, la seva col·laboració amb la Institución Libre de Enseñanza, etc.
El relat explica que va ser una de les primeres dones llicenciades i doctores en Filosofia i Lletres, a més de dedicar la seva vida a la docència a la Residencia de Señoritas i al Colegio Estudio de Madrid, del qual va ser directora. Formant “equip” amb el seu marit, Ramón Menéndez Pidal, va crear un arxiu imprès i sonor per conservar les “joies del patrimoni oral” que atresora el Romancero.
Les il·lustracions de la Concha Pasamar ens remeten a l’època que va viure la María Goiry amb detalls molt cuidats dels vestuaris, objectes, paisatges, etc.
El llibre és una joia i quan acabeu de llegir-lo és molt probable que us vinguin ganes de tornar a llegir algun Romancero com el d’en Lorca, per exemple ( Verde que te quiero verde. Verde viento. Verdes ramas. El barco sobre la mar y el caballo en la montaña.)
Lectura recomanada a partir de dotze anys.
Les dades: Títol: A la sombra de un romance Autor: Alejandro Pedragosa Il·lustradora: Concha Pasamar Editorial: Kalandraka Pàgines: 80 Pontevedra, 2025
El fotògraf Pedro Armestre va escriure fa deu anys: La música vuela. Me encuentro a centímetros del piano y me invade. Se apodera de cada uno de nosotros. Ludovico continúa tocando y consigue parar el reloj del tiempo. Estamos en el Ártico.
Es referia a un concert únic que va organitzar Greenpeace per a cridar l’atenció i reclamar la protecció de l’Àrtic. El músic italià Ludovico Einaudi va tocar una peça composta especialment per a l’ocasió (Elegia per l’Àrtic) i ho va fer amb un piano de cua sobre una plataforma flotant al mig d’aquest oceà, davant de la glacera Wahlenbergbreen (a Svalbard, Noruega).
Tres anys després, el 2019 es va celebrar a l’ONU una cimera sobre Canvi climàtic i medi ambient. Aquell dia vam conèixer una jove sueca de 16 anys, anomenada Greta Thunberg, que, en un emotiu discurs, va recordar els polítics allà presents que feia molts anys els científics alertaven sobre les conseqüències del ritme de vida que estem portant i que ens condueixen directament al col·lapse. El secretari general, António Guterres, a la mateixa cerimònia d’inauguració va insistir en la necessitat d’adoptar mesures urgents per evitar allò que sembla inevitable. Han passat sis anys i els efectes de la inacció són manifestos.
Estem comprovant com afecta el canvi climàtic a tots els països del món sense excepció, l’augment mitjà de la temperatura mundial sobrepassa més d’un grau la dels nivells preindustrials, la calor afecta milions de persones i no estem prenent les mesures per a la desacceleració. Ai, els interessos econòmics!
Què podem fer a les escoles? Al nostre dia a dia?
Per exemple, comprant només allò necessari i procurant que sigui en comerços de proximitat, evitar l’ús del cotxe en els desplaçaments per la ciutat, reduir la generació de residus, separant correctament els residus generats, etc. Són accions que formen part del dia a dia de molts centres escolars que separen els residus, mantenen l’hort escolar, a les festes i celebracions defugen els gots de plàstic, tetrabrics, etc.
El Canvi Climàtic està especificat a l’educació formal, concretament a la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, que indica, entre altres qüestions, que l’educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania mundial inclou l’educació per a la transició ecològica, imprescindible per abordar l’emergència climàtica.
Una acció molt potent és la lectura de relats que s’aparten del pessimisme i eviten aprofundir en l’ecoansietat que es comença a notar en alguns alumnes. Apostar per mostrar la bellesa del planeta que ens acull i que hem de conservar perquè les generacions futures el puguin gaudir, apreciar i estimar més i millor que nosaltres.
Llibres que en parlen n’hi ha molts i de molt bons. Gràcies a la lectura podem entendre com funcionen les coses, com funciona el món. Amb Juli Verne vaig aprendre que la volta al món en vuitanta dies era possible i també que anant en direcció a la sortida del sol, cap a l’est, es guanya un dia; amb H G Wells vam imaginar viatges impossibles com els viatges en el temps i amb Tintin vam arribar a la Lluna molt abans que l’Apol·lo XI.
Demà presentem L’assaig “ODS para pequeños activistas” i parlarem d’accions que es poden fer a l’escola per entendre què està passant i presentarem molts dels llibres que referenciem. Serà una sessió a camí de la teoria i la pràctica i l’acabarem amb un joc.
La Mònica, la Laura, l’Imma i jo mateix estarem encantats de compartir l’estona amb les persones que vingueu.
Les dades: Lloc: Biblioteca Josep Janés (l’Hospitalet) Data: 15 de gener Horari d’inici: 18:00 h Hi haurà venda de llibres per part de la llibreria Llavors Col·labora l’editorial Graó Amb el suport del Servei de Biblioteques de l’Hospitalet Us hi esperem!
Ahir a l’Ofici d’educar vam presentar aquesta història d’amor que comença l’estiu que al protagonista, en Mitus, se li presenta d’allò més avorrit, perquè el seu millor amic se’n va a Chicago.
Però la situació es capgira d’una forma impensable quan al seu oncle Jaume l’han d’hospitalitzar per culpa d’un ictus, perquè d’aquell oncle vell i solitari no sap gairebé res.
El noi tindrà la possibilitat de conèixer-lo millor, i ho farà endinsant-se a casa seva a cuidar el gos i allà descobrirà una habitació secreta que, entre d’altres tresors, amaga una carta que no s’ha enviat mai.
La lectura ens permet resseguir les peripècies d’en Mitus a partir del moment en que descobreix la carta i s’assabenta que el seu oncle havia estat hippy i que el Canet Rock de l’any 1975 va ser molt important per a ell, però també va ser un esdeveniment clau de la història cultural contemporània de Catalunya, ja que es va celebrar sota la dictadura franquista.
En Mitus, amb l’ajuda de la seva amiga Jana, es veurà embolicat en una aventura a la recerca de la misteriosa Giovanna, la dona destinatària de la carta que no es va enviar mai per fer-li arribar abans que mori l’oncle Jaume. Però de la Giovanna només tenen una pista i res més.
Una novel·la que es llegeix força bé, amb diàlegs i una trama que ens acosta a la vida dels adolescents a través de la personalitat del protagonista, i ens mostra les seves pors, inseguretats i emocions, així com les seves relacions amb la família i els amics. Paral·lelament sabrem més coses d’aquells llunyans anys de la joventut d’en Jaume i la Giovanna i del seu amor.
La música és el fil conductor de la història, i serveix per entendre les emocions i les connexions entre els protagonistes, alhora que ens mostra una època vinculada a uns valors i a un estil de vida concrets.
Aquest relat va ser guanyador del premi Gran Angular 2025. És relativament breu (160 pàgines) i molt entenedor i emotiu.
Lectura recomanada a partir de 16 anys i si és possible escoltant les peces musicals que es mencionen i ens ajuden a entendre una mica la vida d’aquell jovent nascut a la dècada dels 50 del segle passat.
Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre. En aquest cas, gràcies a la gentilesa de l’editorial Cruïlla.
La pregunta per al concurs sobre el llibre «El Jim i la Janis» és:
Com es diu el gos de l’oncle d’en Mitus?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 18 de gener.
La guanyadora del llibre «Nit de Reis» és l’Àngels Oliva. L’enhorabona!
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
En el mateix programa, dos referents del món educatiu, Jaume Cela i Joan Domènech, parlen de l’essencialitat d’escoltar els alumnes al llibre “Educar és donar la paraula”.
Per Cela i Domènech, “una sola persona rebutjada, colpejada per l’escola, ens hauria de fer aturar a tothom, perquè representa un fracàs de la institució“.
Tothom pot aprendre? Què s’ha de fer amb els alumnes rebotats? Com s’ha de donar la paraula als alumnes? I quina autocrítica han de fer docents i sistema educatiu?
En aquesta conversa, també hi participa la Montserrat Ventura, mestra i directora de l’Escola Rivo Rubeo, de Rubí, i membre dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.
Podeu escoltar tot el programa, clicant a l’enllaç:
«10 aneguets de goma» és un àlbum il·lustrat que narra una història amb un origen fascinant que no puc estar-me de relatar breument.
Resulta que l’any 1992 un vaixell dels que porten contenidors va sortir de Hong Kong amb destí a Europa però pel camí una tempesta va provocar que alguns contenidors caiguessin al mar. És freqüent, però per a les empreses navilieres no els suposa gaire complicació. El contenidors acaben al fons del mar i el carregament (ordinadors, sabatilles esportives, etc.) està assegurat i no perden diners. De fet, ens faríem creus si sabéssim el nombre de contenidors que es perden (voluntàriament o degut al mal temps, ves a saber!)
El cas és que un dels contenidors contenia aneguets de goma i altres joguines també de goma (29000 en total: castors, tortugues, granotes i aneguets). Accidentalment, la porta es va obrir i el carregament va quedar surant sobre l’aigua.
Aquí entra en escena un oceanògraf, en Curtis Ebbesmeyer, que estudiava els corrents marins i va resseguir on anaven a parar els aneguets. Gràcies a aquest seguiment va poder establir la seva teoria sobre corrents marins.
Inspirant-se en aquesta aventura, l’Eric Carle va imaginar el viatge dels aneguets per aigües obertes i les criatures que van coneixent i que hi viuen a l’oceà.
El relat comença en una fàbrica on els treballadors de la cadena de muntatge pinten els detalls dels ànecs de goma. Després es carreguen en un vaixell i durant una tempesta, 10 aneguets de goma cauen al mar. Cadascun sura en una direcció diferent (oest, est, nord, sud, esquerra, dreta, amunt, avall, aquí i allà) i es troba amb un animal diferent (un dofí, una foca, un os polar, etc.). El desè es troba amb una mare ànega i les seves cries i els acompanya fins al seu niu.
A la versió inicial que es va publicar aquí tenia mida gran i a la darrera pàgina es podia prémer un botonet i se sentia el qüic-qüic de l’aneguet de goma. El va publicar Kókinos, però fa temps que està descatalogada en aquesta editorial.
Coses de la vida, vaig tenir una fuita d’aigua de les canonades que passaven per sobre de la prestatgeria on estava el llibre dels aneguets i altres. Van quedar ben molls i els vaig haver de llençar tots. Bé, el dels aneguets el vaig guardar i encara el conservo. Em va semblar una paradoxa poètica.
Ara, l’editorial Beascoa l’ha editat en un altre format, sense el dispositiu sonor i amb pàgines gruixudes i arrodonides. Un llibre ideal per a cicle infantil.
LES DADES: Títol: 10 aneguets de goma Autor: Eric Carle Il·lustrador: Eric Carle Traductora: Anna Serra Editorial: Beascoa Pàgines: 34 Barcelona, 2025
Encetem el segon trimestre amb l’alegria de veure com el proper dijous 15 de gener podrem presentar el llibre sobre les estratègies per treballar els ODS a partir de la bona literatura infantil.
Des que es va llançar l’Agenda dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) el 2015, docents i educadors ens vam fer càrrec de les ambicions dels objectius esmentats i vam començar a integrar-los en les nostres pràctiques diàries. Els ODS proporcionen un marc d’aprenentatge i ajuden a entendre la interconnectivitat de qüestions que ens afecten a tots: pobresa extrema, desigualtat, canvi climàtic, etc.
Fa un parell d’anys, la Mònica, la Laura i jo mateix, prenent com a marc de referència el nou currículum, publicat al decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica de la LOMLOE, vam començar a idear un recorregut pels ODS partint de lectures que inspirin i condueixin l’alumnat a conèixer el món i les persones que l’habitem. Més endavant es va afegir a l’aventura l’Imma Palahí, companya il·lustradora que ha fet l’auca i els dibuixos de cada ODS.
En tot moment hem estat conscients que hi ha un fil daurat que recorre, de manera transversal, tots els objectius. Aquest fil és l’ODS4 que ens parla de garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom. És un objectiu clau, ja que l’accés a una educació de qualitat contribueix a reduir les desigualtats, permet una vida més saludable i sostenible, fomenta la tolerància entre les persones i crea societats més pacífiques. L’educació és la millor aposta per imaginar una vida millor.
Estem convençuts que la lectura obre finestres al món i al nostre interior, ens transforma, ens ajuda a tenir més vocabulari, a resoldre enigmes, a viure altres vides i, sobretot, a imaginar (paraula clau) models de vida millors.
A l’assaig que presentem es troben propostes lectores de tota mena:
Els nens i nenes de cicle inicial es divertiran amb les idees enginyoses del protagonista d’El garatge de Gus, empatitzaran amb ell i comprendran el significat del concepte «treball decent». L’alumnat de cicle mitjà s’emocionarà amb la lectura del magnífic àlbum Pueblo frente al mar en comprovar amb tristesa com el destí del protagonista sembla marcat d’antuvi. Amb les proeses de la tripulació d’un vaixell solcant mars i oceans per denunciar la caça de balenes i foques, la contaminació, les explotacions petrolíferes i de gas, els nois del cicle superior coneixeran la història del Rainbow Warrior.
Si voleu compartir una estona parlant dels ODS i de com aplicar-los al dia a dia al centre educatiu, us esperem el 15 de gener a la biblioteca Josep Janés.
Ahir, a l’Ofici d’educar vam presentar «Nit de Reis», un àlbum que podem incloure en la festa culminant del solstici d’hivern.
Actualment, els elements de la festa hi són presents, de manera gairebé indestructible. Nadal, una de les grans festes del cicle de l’any té elements musicals i cançons: Nadales (el noi de la mare, el dimoni escuat, cançons de com fer cagar el tió…); elements gastronòmics: menú tradicional (escudella de galets, carn d’olla, neules, torrons…; Elements llegendaris o mítics: La diada dels innocents, la llegenda dels tres reis de l’orient; Dances als Pirineus; Personatges: El tió, l’home dels nassos, la llufa; Objectes: El pi de Centelles, l’avet, el pessebre, les postals, etc.
Aquest és doncs, un llibre ideal per a aquests dies. Per als infants petits que forma part d’una mena de llibres que criden molt l’atenció a aquesta i a totes les edats. Se’n diuen llibres desplegables, o també tridimensionals. Aquest és de mida gran i ens explica l’adoració dels tres Reis d’Orient i la il·lusió de la nit més màgica de l’any.
El treball del retallable està molt bé, resistent i cada vegada que passem pàgina s’obre un desplegable meravellós, espectacular.
El llibre té sis dobles pàgines. Les tres primeres presenten escenes dels Reis de l’Orient (Quan veuen l’estel, mentre van de camí cap a Betlem i l’arribada al portal. Les tres següents se centren en el que fa una família. Primer, quan es preparen per anar a la cavalcada amb la carta, el fanalet i els preparatius a casa. La segona és la cavalcada amb les carrosses, els caramels i la gent vivint amb il·lusió que els portin els regals i no carbó. I la tercera és l’endemà quan els nens els lleven i veuen els embolcalls i els regals.
És un llibre que emet la màgia del dia de Reis i ho fa amb poesia: Tres en són tres, tres germanets Que fan la carta, plens d’il·lusió. L’un vol allò i l’altre això. I el tercer diu Vull un avió!
Com sempre, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre gràcies a la gentilesa de l’editorial Combel.
La pregunta per al concurs sobre el llibre «Nit de Reis» és:
Que demana als Reis de l’Orient el tercer germà?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 4 de gener.
La guanyadora del llibre «El consultori de la senyora Ainou» és la Rosabel Grau. L’enhorabona!
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
Al mateix programa es parla de com posar límits als infants, un tema interessant perquè hi ha moltes famílies amb dificultats per posar límits als seus fills. Per què ens costa tant posar límits? Quins són els riscos que un infant creixi sense límits? És compatible la criança respectuosa amb el fet de posar límits? Per què un límit sense conseqüències no funciona? Com viuen els límits les criatures i els adolescents? I com se’ls pot ajudar a acceptar millor normes i rutines?
Al programa intervenen l’Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa, autora d'”Amor de piel adentro”, “Criar i jugar”, “Maternitat invisible” i “L’ombra de la Clara”, i psicòloga de la sèrie “Això no és Suècia”. Sentirem també la psicòloga Sonia Kliass, autora de “L’art de posar límits”, i els testimonis de la Maia, el Jan i l’Aura.
Al programa especial de Nadal d’ahir vam presentar un bon grapat de bones lectures. Per si us serveix, us comparteixo l’article que ha escrit la Marta Sánchez per a la plataforma 3catinfo.
Aprofitem per desitjar-vos unes bones festes i un any 2026 ple de bones lectures. Som l’equip que s’encarrega, des de fa onze anys del programa l’Ofici d’educar, el programa més escoltat a la franja de 6 a 7 del matí dels diumenges. Gràcies a la bona gent que ens escolta i ens envia els seus comentaris!
A la foto m’acompanyen la Marta Sánchez, en José Luís Santiso, l’Elisabet Pedrosa, en Sergi Vives i la Núria Ventura.
Aquesta ha estat la quinzena temporada de “La invitació a la lectura”. Miro enrere i estic content perquè, malgrat l’accident que em va tenir uns mesos en stand by, no he deixat de pujar continguts al blog.
En alguna ocasió ja he comentat que el blog és com una porta que em connecta amb persones de llocs allunyats de casa i em permet fer descobertes literàries i accions que es fan arreu del país. També és una mena de diari on queda recollida l’evolució d’aquest món fascinant de la literatura infantil i juvenil, la infància, les famílies i les escoles.
De cara al proper any, algunes de les persones que m’envolten m’han recomanat passar-me a l’Instagram que és el que es consulta més. De tota manera, la meva intenció és seguir amb el blog, amb el mateix ritme de tres publicacions setmanals, unes 120 entrades l’any.
El tema d’Instagram el veig complicat però imagino que només serà qüestió de trobar algú que tingui prou paciència per regalar-me unes hores fins que aconsegueixi que el meu magí ho pugui entendre. Veurem.
Aquesta d’avui és l’avant penúltima entrada del 2025. En vindran dues més que seran les gravacions pendents del programa L’ofici d’educar (una és l’especial de Nadal que s’emetrà el 25 de desembre i l’altra estarà en antena el 28 de desembre). Després, descansarem fins al 7 de gener.
Aprofito per desitjar-vos un Bon Nadal i unes bones vacances.
Us comparteixo el poema d’en Ramon Besora «Carta de les formigues als Reis de l’Orient».
«Saben en la JAE que la riqueza de un país se mide por las educación de sus gentes; que mil mujeres con estudios valen más que mil hombres con fusiles.» es una de les frases que podem llegir a A la sombra de un romance. Es tracta d’un dels llibres que vam comentar a la tertúlia de dijous passat.
A la sombra de un romance està il·lustrat per la Concha Pasamar, la persona convidada que ens va parlar d’escriptura, d’il·lustració i d’educació.
Concha Pasamar és una persona molt culta. Es percep sentint-la parlar i per la seva presència que impregna l’ambient de bones vibracions. Actualment compagina la docència a la Universitat de Navarra com a professora de Llengua espanyola amb la il·lustració i escriptura. Però crec que el futur l’encararà més cap a la investigació i la divulgació a través de la literatura infantil i juvenil. Crec.
Els seu llibres els podem trobar a diferents editorials, sobretot a Bookolia, però també Kalandraka, Litera, Triqueta i altres. En alguns com a il·lustradora de textos de diferents autors, i en d’altres on és l’autora ella mateixa.
Va venir a l’Espai Llamp i Centelles gràcies a la mediació de la Montse i en Carles de la llibreria “Lectors, al tren!” on el dia següent va inaugurar una exposició amb originals d’algunes de les seves obres (Caputxeta vermella, Bibliotecàries a cavall i Un regal d’hivern).
Bibliotecàries a cavall va ser una de les seves produccions que vam comentar. A les mestres i bibliotecàries ens agrada molt perquè va de lectura. Recordo que en vam parlar fa un any aproximadament a la presentació del còmic Molly Wind perquè tractava del mateix tema.
Vaig recordar que aquí, durant la II República, entre els anys 1931 i 1939, el Govern va promoure unes caravanes que anaven proveïdes de col·leccions de llibres per prestar als veïns i llegir en veu alta per als qui no en sabien. També duien música, teatre i cinema. Anaven a llocs on la gent no tenia accés a la cultura i la majoria eren analfabets. Una anys més tard, a la zona dels Apalatxes dels Estats Units va néixer el projecte de biblioteca Pack Horse que va repartir llibres entre 1935 i 1943. Fonamentalment, eren dones conegudes com a “bibliotecàries a cavall”. Van ser unes 200 i van arribar a uns 100.000 residents a les zones rurals de Kentucky. D’aquest fet en parla el llibre de la Concha Pasamar, bellament il·lustrat a llapis de colors i collage, imitant els llibres de retalls que feien les bibliotecàries a cavall.
També ens va parlar dels seus inicis com a il·lustradora pujant alguns dibuixos a facebook que li van obrir les portes a i col·laboracions en fanzines i en editorials. Paral·lelament va participar de cursos i tallers que la van ajudar a perfeccionar el seu estil.
Vaig explicar que, abans de la tertúlia, li vaig fer algunes preguntes personals, a manera de mini qüestionari Proust, i em van sorprendre perquè les seves respostes no van ser les que m’havia imaginat. Sí que a la pregunta Què llegies de petita i de jove?, les coincidències van ser totals perquè no hi havia altra cosa que les novel·les d’aventures. Va recordar Tom Sawyer, Miguel Strogoff, Pippi Calcesllargues, Jo March i, sobretot, Jim Hawkins, el noi de l’illa del tresor. Eren lectures que servien com a evasió i com a viatge.
Un altre dels llibres que va comentar va ser Caputxeta on la Concha va seguir la versió d’en Perrault. Ens va explicar com va ser de curiós el procés de publicació d’aquesta Caputxeta perquè l’atzar i el dibuixar sense intenció la va conduir a fer aquest llibre.
La versió triada és la d’en Perrault amb un final que avisa a les nenes del llop que afalaga i es cruspeix la Caputxeta. Un final valent i que ens obre el pensament i ens ajuda a defugir de versions ensucrades on el caçador salva la nena i l’àvia de les urpes del llop i, també s’altres versions que s’allunen molt del relat tradicional. Com apunten a la promoció que en fan des de l’editorial Bookolia:
Concha Pasamar tradueix i reelabora la versió del conte de Charles Perrault, molt allunyada del revisionisme posterior i del que molts clàssics han patit en els darrers anys. Tanmateix, els clàssics ho són perquè el seu simbolisme i el seu missatge mantenen avui plena vigència, com en aquest cas.
Després va venir una de les seves darreres publicacions: A la sombra de un romance.
En aquest volum, recrea el text de l’Alejandro Pedregosa amb unes il·lustracions que ens aboquen a recordar l’època i la vida de María Goyri. És un llibre que sembla un quadern de viatge. La Concha es va posar el vestit de professora d’universitat i ens va explicar qui va ser aquesta dona potent, avançada al seu temps, figura clau en l’àmbit de la filologia, l’educació i el feminisme.
L’estil de les il·lustracions ens recorda a les fotografies antigues suaument acolorides.
Mentre la Concha, amb veu ferma, explicava la vida de Maria Goyri per moments em va semblar que l’ambient que s’estava creant era tan màgic, silenciós, que em va transportar a les tertúlies de “L’Ateneillo” on, molt a prop de l’Espai, es trobaven un diumenge al mes figures emergents del món artístic i cultural.
L’Ateneillo era la casa de l’artista Rafael Barradas i aquelles tertúlies van durar des del 1926 al 1928. Farà cent anys ben aviat. Estic segur que la María Goyri hagués encaixat perfectament en aquell grup cultural. Per allà hi passaven personatges com Màrius Verdaguer, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Luis Góngora, Guillem Díaz-Plaja, Federico García Lorca, Salvador Dalí, Gómez de la Serna i altres.
I així va anar transcorrent la tertúlia. Vam parlar de Quan la mare portava trenes, Temps de tardor, Regal d’hivern, Plantar el món, Romances de la rata sabia i sobretot de Carmen.
Els dies següents vaig pensar en la sort que tenim les persones que col·laborem preparant aquestes trobades i les que assisteixen perquè són com un oasi enmig del desert. Ens insufla energia positiva.
La propera tertúlia serà el dijous 19 de febrer de 2026: “Cuando la noche cae en la cueva”.
La invitació a la lectura 