Oh! Quina alegria ens produeix l’aparició d’una nova editorial adreçada al públic infantil i juvenil. És una festa!
Bé, aquest cas no és ben bé del tot així perquè l’editorial Trípode ja fa gairebé sis anys que publica novel·les i poemes per a adults. És una editorial independent centrada en les veus dels autors i autores catalanes.
El que sí és novetat és la primera obra que publiquen per a un públic jove. Es tracta d’un poemari ben particular, perquè com a objecte és preciós i només cal tocar el paper, admirar les il·lustracions i llegir alguns del poemes per adonar-se que estem davant una obra que s’ha de conèixer.
Fixeu-vos, per exemple, en la coberta, en aquesta noia de cara pigada i mirada calmosa, amb els cabells voleiant i despentinant-se amb la brisa i que ens convida a imaginar ves a saber què. Mira cap a l’esquerra i això en el món de la il·lustració significa que t’has d’aturar i pensar que la lectura del que vindrà s’ha de fer de manera tranquil·la, gaudint de cada paraula, de cada emoció.
Obrim el poemari i llegim:
IMPREVIST
Una bombolla Sabonosa i petita Plana lleugera Per sobre les teulades. Fins que plof!, una antena.
Què? Com us quedeu? Bonic, oi? Doncs com aquest poema breu en trobareu una quarantena sobre temes relacionats amb la natura.
Llegim al web de l’editorial que «l’autora, Montse Maestre, ha caminat al costat de deu infants d’entre sis i dotze anys per crear un conjunt de poemes que recreen moments que es poden viure en un tancar i obrir d’ulls: una olor intensa que ens captiva mentre passegem pel carrer, el so lleuger que ens assalta en entrar dins un bosc, el tacte sobtat del vent a la pell, la imatge delicada del cel de nit… Les il·lustracions de Delphine Labedan, que acompanyen alguns dels poemes, plasmen de manera preciosa i inspiradora aquests instants.»
M’ha agradat i penso que a les escoles ens pot anar molt bé un quadernet que hi ha al final, amb unes propostes d’escriptura, per introduir els joves en el món de la tanka (una mena de poesia japonesa, com el haiku) per captar els petits moments que ens envolten en el nostre dia a dia.
Lectura recomanada a partir de 10 anys i especialment per als joves.
Títol: En un tancar i obrir d’ulls, Autora: Montse Maestre Il·lustradora: Delphine Labedan Epíleg: Susanna Rafart Editorial: Trípode Pàgines: 114 Barcelona, 2023
Vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una càpsula poètica que ens va oferir l’Andreu Galan fa uns dies, dins la Jornada “Ara ho entenc!” organitzada per la Fundació Bofill. Ens va mostrar algunes tècniques i idees per treballar la poesia a les aules i ho va fer amb la seva simpatia i professionalitat habitual. L’Andreu és mestre però també té el do de saber comunicar a través de la paraula i la música (sobretot la música) les emocions i els sentiments que ens provoquen els poemes, encara que no els acabem d’entendre del tot.
Va ser allà que em vaig assabentar del seu darrer treball “Alí Bové i els quaranta nyigui-nyoguis”, un recull d’endevinalles i embarbussaments que va guanyar el premi de poesia infantil atorgat per la Fundació Caixa cooperativa d’Algemesí, al país valencià, d’on ell és nascut i un enamorat i embaixador d’aquella terra.
El llibre conté embarbussaments i endevinalles de dificultat diversa i n’hi ha per a tots els públics. No patiu si no sabeu la solució perquè al final hi ha un solucionari. Si llegiu “Soc el túnel dels horrors per als llapis de colors” i no sabeu que es tracta de la maquineta de fer punta al solucionari ho trobareu. I si no sabeu de quin animal es tracta quan diu “I jo escric-cric a la nit i crec-cric que ja t’ho he dit” també ho trobareu al solucionari.
Per ajudar a trobar els respostes, l’Òscar Julve ha fet unes il·lustracions que ens donen pistes relacionades amb els objectes en qüestió.
A cada doble pàgina trobareu cinc o sis endevinalles, agrupades en temes com “Animals de companyia”, “A la taula i al llit al primer crit”, “No em mires, no em toques”, ”Fugint d’estudi”, “D’estar per casa”, “Tocats i posats” i “Calaix de sastre” i a continuació “Embarbussa’t, que fa fort!” amb els quaranta embarbussaments on no parareu de riure. Proveu a llegir:
La Bimba belluga ballant bambú. La Bimba belluga tallant bambú. La Bimba belluga ballant amb tu.
Amb la tonalitat de la cançó de Little Richard “”Wop bop a loo bop bom bom” i ho entendreu.
Diu l’Andreu que les endevinalles i embarbussaments poden semblar només un passatemps, però tenen molts beneficis per al desenvolupament cognitiu dels nostres petits: Milloren el llenguatge expressiu i comprensiu; fomenten l’adquisició i ampliació del vocabulari; desenvolupen del pensament crític; incrementen l’atenció i la concentració; estimulen la memòria; consoliden l’aprenentatge; afavoreixen el procés d’associació d’idees; enforteixen processos cognitius més elaborats com la planificació o resolució de problemes; fomenten la imaginació, curiositat i enginy; milloren l’estat d’ànim; eleven els nivells de motivació; redueixen l’avorriment; estrenyen vincles afectius entre els qui comparteixen aquest tipus de jocs, etc.
I ens fan passar una bona estona. Són ideals per llegir-ne un cada dia, a començar les classes de bon matí i aprendre-les de memòria.
Ep, si voleu contactar amb l’Andreu perquè vingui a la vostra escola a explicar contes, recitar versos i fer-vos passar una bona estona, no us en penedireu.
Les primeres pàgines les podeu veure a continuació, clicant a:
Recordeu “El banc blau”? Segur que sí, perquè és un llibre que ens explica la vida vista des d’un banc situat en un parc (que s’assembla molt al Central Parc de NY). Doncs, acaba de publicar-se un altre llibre que podria ser la segona part d’aquell banc blau, però en aquest cas el protagonista és un os que s’ha escapat d’un circ i busca, afanyosament, algú que l’ajudi a ser poeta.
No li serà fàcil perquè la poesia costa de definir, és misteriosa, difícil de penetrar, presenta incògnites i no sabem ben bé a què respon. La poesia és subjectivitat i no ens importa què ens vol transmetre sinó què provoca en nosaltres (emocions, sensacions, intensitats, interaccions amb la paraula) i sobretot, la poesia és intuïció, una eina poderosa que ens obre camins. A més, la poesia no és racional, no s’acaba d’entendre però no ens importa perquè a la vida hi ha moltes coses que no entenem. Allò que compta és que ens aporta una visió del món diferent. És com si estiguéssim a la teulada d’un edifici molt alt i veiéssim la ciutat. És molt millor que anar pel carrer on només podem veure els edificis des de baix i poca cosa més.
Per sort, l’os troba una nena, l’Ona, que l’ajudarà a esdevenir poeta perquè els infants tenen imaginació per crear imatges i jugar amb les paraules, tenen memòria per conservar-les, relacionar-les i poden il·luminar la nit quan somien desperts.
L’os i l’Ona buscaran la manera de fer un poema i en el seu viatge recorreran llibreries, biblioteques meravelloses, coneixeran poetes, passejaran per camps i muntanyes fins que un dia arribaran al mar…
L’àlbum que ha escrit i il·lustrat l’Albert Asensio és, tot ell, un cant a la vida, una oda a viure i veure la bellesa del mon. Ens recorda al gran Goethe quan deia que hauríem de fer cada dia quatre coses: mirar un quadre bonic, escoltar una música que ens emocioni, llegir un poema i ser capaços de dir unes paraules raonables. Aquest “En que somiava l’ós?” és tot ell un quadre bonic, ens emociona, ens fa llegir poemes i les paraules que hi trobem escrites són més que raonables.
És un àlbum recomanat per a infants a partir dels vuit anys.
Si teniu oportunitat, aneu a la llibreria “Lectors al tren!” a Rubí perquè hi trobareu els originals d’aquesta obra i la Montse Marcet, la llibretera, us podrà explicar un munt de detalls del relat. I si busqueu un regal bonic, els originals estan a la venda. Les il·lustracions estan exposades fins al dia 8 de desembre.
LES DADES: Títol: En què somiava l’os? Autor: Albert Asensio Il·lustrador: Albert Asensio Editorial: Joventut Pàgines: 44
L’estiu també és temps de relectures, de lectura pausada, d’aquells exemplars que ens han acompanyat i alegrat algun moment de la nostra vida. Aquest estiu he aprofitat que al Palau Robert de Barcelona hi ha una exposició dedicada als cent anys del naixement d’en Josep Vallverdú per tornar a disfrutar d’una de les seves novel·les. Vaig comprar el llibre i el vaig llegir l’any 1985. Era la segona edició de Saberut i Cua-verd, una novel·la que va ser mereixedora del Premi Nacional de Literatura Infantil l’any 1983.
Saberut i Cua-verd és la història d’una amistat curiosa entre un colom jove i presumit i un llangardaix vell i pacífic. Es troben cada dia i conversen de diversos temes però, sobretot, dels homes, aquests éssers que fan coses tan estranyes com barallar-se entre germans. Són un seguit de contes o anècdotes amb els que en Vallverdú fa un repàs, o millor una crítica, de com som o podem ser les persones. Està molt ben escrit i, rellegit quaranta anys després, manté la ironia i l’humor habitual en aquests escriptor.
A l’homenatge que es va fer al novembre passat per celebrar el 40è aniversari de l’IBBYcat a 40 Sèniors Literaris de la literatura infantil i juvenil catalana, no va poder assistir però les seves paraules van quedar recollides en una petita publicació que podeu descarregar al web de l’Ibbycat (https://www.ibbycat.cat/) ion podeu llegir el següent:
Jo amb la host dels meus llibres
El 1960 és l’any que publico el meu primer llibre en català per a joves: El venedor de peixos, amb Arimany; aquella primera novel·la es reedità molts anys, en altres editorials.
Jo no estava decidit a continuar per aquell camí, però tanmateix vaig escriure dos originals més, i un d’ells obtenia el primer Premi Joaquim Ruyra: Trampa sota les aigües. Érem a mitjans dels anys cinquantes del passat segle, feia poc que havia aparegut Cavall Fort i hi vaig entrar amb un reguitzell de contes, durant uns anys; també prenia com a editorial La Galera arran de l’èxit de Rovelló, premi Josep Maria Folch i Torres. En una dècada havia rebut els dos guardons cabdals de la literatura narrativa catalana per a joves. A partir de Rovelló vaig prometre al director Dòria, de La Galera, que els faria un llibre a l’any. I almenys vuit o deu títols van anar així.
És realment l’època daurada, amb En Roc Drapaire (també premiat), Tres xacals a la ciutat, Un cavall contra Roma, L’home dels gats, Els inventors de fantasmes, L’alcalde Ferrovell…
Sempre que se m’ha acudit una trama d’aventura consistent m’he llançat a escriure-la. L’autor de narrativa per a joves «viu» la peripècia argumental amb l’ardorosa intensitat amb què després la llegiran els minyons i noietes. Per molt important que la crítica hagi trobat un llibre meu per a adults, jo he gaudit més amb la narrativa per a joves.
Però no vaig ser només autor en aquell terreny, sinó en múltiples: llibres de text, de viatges, del jo, teatre i fins més de setanta traduccions. En una segona etapa, anys setantes i vuitantes del segle passat, augmenten els llibres «per a grans»: autobiografies, llibres de records, evocació de llocs de residència… editats a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, de la Diputació de Lleida, i minven relativament les narracions juvenils; les infantils decreixen de ple. Les narracions juvenils són destinades a joves i adults alhora, editades ara quasi totes per Pagès (La presó de Lleida, El patró Gombau, Honorable fugitiu, Terra de llops), tot i destinar-ne algunes a La Galera (El testament de John Silver).
La tercera etapa correspon a l’edat més avançada, passats els vuitanta-cinc. És quan em sento cridat al poema, i m’hi endinso, faig poesia com a dedicació més compromesa. El poema és el refugi d’or de la vellesa, els sentiments i els records prenen en l’edat avançada una intensitat arrabassadora, i el llenguatge esdevé afinat, exigent, fiblador i emotiu.
Hom sent, en bastir el poema, al mateix temps escolar-se la vida i renéixer a una nova dimensió. La prosa paral·lela a la poesia serà, en aquesta saó, textos d’evocació, autobiografia, anecdotaris. Ja he publicat sis volums de poemes, que han rebut molt bona acollida de crítica i públic. Darrerament, com una flor solitària, La Galera ha publicat a tota honor una nova novel·la per a infants, El vuitè nan.
No descarto res, estic a l’expectativa de l’any 2023, el del centenari, que em serà dedicat, per al qual reservo l’aparició d’algun volum. Si mentrestant apareix a l’horitzó un argument prou bo per a la quitxalla, doncs em posaré davant les tecles per viure amb els lectors l’aventura. Salut hi hagi!
I si encara no ho heu fet, teniu fins al 11 de setembre per deixar-vos caure pel Palau Robert. Val la pena conèixer qui és en Vallverdú i què ha escrit. L’exposició és senzilla (potser massa) i està formada per uns plafons que fan un recorregut per la seva vida i uns expositors on es recullen els llibres que ha escrit i traduït. També hi ha una petita sala on es pot veure l’entrevista que li va fer en Xavier Graset al Més324 (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/lany-vallverdu-amb-josep-vallverdu/video/6204228/)
Al mes d’octubre del 2022, a la tertúlia que vam compartir amb en Ramon Besora, ens va fer un regal en forma de primícia. Es tractava d’una idea que es trobava en procés d’il·lustració. Per exemplificar-ho ens va fer jugar amb unes lletres per composar paraules. Mireu aquest vídeo i ho entendreu perfectament:
Ara, cinc mesos després, el llibre ha vist la llum. Es tracta d’un poemari amb un títol prou explícit: La lletra que tot ho canvia.
Observem la coberta: Al capdamunt un blauet que enfila directament cap al riu a la recerca del peixet que se’l mira esporuguit, però en el seu picat el que pesca és una lletra, la “T”, i això provoca que el títol canviï el seu significat i allà on deia “lletra” ara hi diu “llera” fent referència a la depressió de terreny que veiem per on corre el riu.
Girem full, intrigats pel que trobarem i les guardes ja ens alerten de què va la cosa, d’un joc de paraules nascudes de l’insòlit, de l’imprevist, de l’absurd, de tot allò que ens envolta. El color vermell —que és un símbol— també ens avisa que estem parlant de vida.
I comencen els jocs. Cada poema està estructurat de manera similar. Mirem el primer.
Una doble pàgina ens mostra, a l’esquerra una paraula de cos enorme on la primera lletra és de color vermell. Hi diu Tren. a la pàgina senar el poema complet:
Passen coses ben estranyes! Un tren, veloç, perdé la T: Ara és un animal amb banyes.
I en aquestes tres línies trobem un avís del que vindrà (coses ben estranyes) i un joc en forma d’endevinalla que hem de resoldre. Aquesta és fàcil, oi?
A la part de sota hi ha un tren en marxa, a gran velocitat i per les finestres veiem quatre persones i un gat.
A la doble pàgina següent, la transformació!
Segueixen estan les persones, el gat i les vies però el tren ha desaparegut i en el seu lloc hi ha, ja us ho imagineu, un ren.
Si us fixeu en aquest i en tots el poemes hi ha les mateixes constants, com la presència del color vermell en detalls significatius. Cada quatre pàgines canvien el color del fons i en algunes de les poesies trobareu a peu de pàgina una explicació d’alguna paraula que pot resultar poc coneguda. S’agraeix.
Voldria remarcar la gran feina de l’Albert Asensio, l’il·lustrador, que ha entès perfectament el joc i, amb la seva perícia amb l’ús del llapis i la seva sensibilitat mesclant els colors, ha estat còmplice directe de l’espectacular resultat. Un breu vídeo perquè veieu com treballa:
M’ha agradat «La lletra que tot ho canvia», crec que és un llibre per regalar i, a l’escola o l’institut, us pot inspirar activitats similars partint del joc amb les paraules, la creació de nous llenguatges i potser amb els vostres alumnes us atreviu a inventar nous versos partint d’una premissa similar.
Per exemple, enlloc de treure lletres, se n’afegeixen d’altres i la paraula resultant té un altre significat. Imagineu que als vostres alumnes els dieu “sol”, segur que si n’afegeixen pel davant trobaran pèsol, mussol o bressol i si les afegeixen pel darrere soldat, solució o solter, entre d’altres. I au, a fabricar poemes.
Lectura recomanada a partir de cicle mitjà.
DADES: Títol: La lletra que tot ho canvia Autor: Ramon Besora Il·lustrador: Albert Asensio Editorial: Meraki Pàgines: 48 La Seu d’Urgell, 2023
Des de fa vint-i-nou anys se celebra un certamen literari que porta el nom d’en Francesc Candel i es convoca amb la finalitat d’incentivar la participació de la ciutadania en activitats culturals, promoure la creació literària i fomentar el plaer de la lectura. Hi participen joves i adults en diverses categories i tot i que la majoria d’originals arriben de Catalunya també hi ha una bona participació de la resta d’Espanya i de Sud-Amèrica.
He tingut l’honor de participar com a jurat en la categoria de relat Juvenil en moltes edicions i és una experiència genial perquè ens permet copsar el nivell i els temes que preocupen als joves. A més, la possibilitat de debatre, compartir punts de vista no sempre coincidents amb al resta del jurat és enriquidor i n’aprenem molt.
Enguany hi ha temps fins al 15 d’abril per presentar els relats de la categoria Relat Curt Juvenil (joves entre 14 i 18 anys) amb una extensió màxima de 5 fulls.
Entre els participants triarem els dos relats més reeixits. La persona guanyadora serà premiada amb un trofeu i 400 € bruts i la persona finalista serà premiada amb un trofeu i 200 € bruts.
Hi ha altres categories per a adults: Relat curt adult, reportatge periodístic i poesia.
Si coneixeu joves o treballeu en un Institut i els feu arribar les bases del certamen o els faciliteu estones a que posin negre sobre blanc els seus pensaments, segur que us ho agrairan.
Llaminadures a dojo aquí s’hi ha entaforat. Atipeu-vos-en canalla, que no us han de fer cap mal ni a la panxa ni al queixal! Sense sucres ni midó, sense gluten, sense olor, no hi ha millor llepolia que un farcell de poesia.
I després llegim una vintena de poemes que tenen en comú que presenten les llaminadures que, alguna vegada o altra, hem tastat o desitjat.
El poemari m’ha fet tornar a la infantesa i a la infantesa dels meus fills i m’ha recordat alguns noms de llamins que tenia oblidats. Trobareu poemes relacionats amb els xiclets, la pegadolça, el sidral, el Peta-zeta, els conguitos, els lacasitos, les pipes de girasol, els bombons, els Frigopié, els sugus, els Colajet, la regalèssia i altres.
Els versos estan ben rimats i amb un vocabulari prou entenedor per a infants que llegeixen sols a partir de vuit anys, o per a més menuts si fan lectura acompanyada d’un adult.
M’ha agradat i he hagut de fer una segona lectura amb un bol de crispetes al costat que és la millor manera de gaudir d’aquests versos, tot i que al final les pàgines han quedat una mica empastifades.
Cada vers va acompanyat d’una il·lustració feta amb retoladors (i crec que, també, amb “ecolines”) que resulta molt efectiva.
No coneixia aquesta editorial i m’ha fet gràcia veure que tenen la seu a Alboraia (València), on fan uns altres dolços que m’agraden, els fartons. Habitualment m’estic a un hotel d’Alboraia cada vegada que hi vaig a València. Hagués estat bé incloure un poema dedicar als fartons, oi? Potser a la segona edició…
Han fet una presentació que podeu veure al youtube següent:
LES DADES: Títol: Xiclet. Enganxa’t al vers Autora: Núria Freixa Il·lustradora: M. Rosa Terradellas Editorial: Neopàtria Pàgines: 62 Alboraia, 2023
Podeu llegir una entrevista al diari de Tarragona, on viu l’autora:
Uso la poesia per esbravar-me, per desfermar el que sé a ulls clucs. Esmerço el poc lleure que tinc, sempre atrafegada, a arrenglerar versos.
Aquest és l’inici d’un dels poemes de l’Helena Bonals, l’autora que aquest mes en acompanya en els «Relats que el vent s’endugué». El poema en qüestió és “paraules adients”, un títol que ens recorda a Goethe quan demanava que fóssim capaços, cada dia, de dir algunes paraules adients i raonables. Ja sabem que dir quelcom amb sentit i allunyar-nos de la barroeria que ens envolta no és fàcil però hi ha una bona manera d’aconseguir-ho: llegir poesia.
Sovint veig a l’Helena, darrera d’algun taulell de la biblioteca Tecla Sala, o recomanant lectures a la televisió local.Persona discreta i amable que sap el que no està escrit de literatura.
Com que ja és el tercer relat que es publica i potser heu tingut precaució de guardar els dos anteriors, podeu passar per qualsevol de les biblioteques de la ciutat, presentar els tres flyers i us donaran un preciós adhesiu que podeu lluir enganxat a alguna carpeta, a la porta de casa, o a la vostra biblioteca personal. A més a més —això encara no s’ha comentat—, el 20 de desembre, a l’espai Llamps i Centelles, davant de la bib. Tecla Sala, farem una trobada amb les tres autores d’aquest trimestre (la Vanessa Requena, la Lola Toledano i l’Helena Bonals) que ens parlaran de les seves obres.
En aquella trobada també us avançarem els autors que ens han enviat els relats per als quatre mesos següents (de gener a l’abril).
La idea és anar fen trobades amb els autors del trimestre i així anar-los coneixent i sabent el que han publicat.
I quan arribem a 50 (d’ací a cinc anys) farem una festa gran i publicarem tots els relats en format llibre (però això es un secret que ningú no sap…)
Fa gairebé vint anys, a les escoles de l’Hospitalet, els alumnes de cinquè de primària que participaven de “la Lliga dels llibres” llegien “Palabras de caramelo”, una història sobre un nen sahrauí que era sord i la seva relació amb un camell acabat de néixer a qui va posar el nom de “Caramelo”.
Aquella lectura va tenir força èxit per diversos motius. El primer perquè està ben escrita, és lineal i és entenedora. El segon tenia a veure amb la proximitat que hi ha amb els infants sahrauí que cada estiu passen uns mesos amb famílies de la ciutat. I el tercer és perquè els fets que s’expliquen resulten versemblants.
Ara, s’acaba de publicar una edició especial per celebrar els vint anys d’aquesta novel·la i, a més, la podem llegir per primera vegada en català, gràcies a l’Editorial Kalandraka i la bona traducció d’en Joan Pau Hernández. Les noves il·lustracions fetes per la Maria Girón són molt boniques i sensibles.
Lectura recomanada per als nois i noies del cicle superior d’Educació Primària.
LES DADES: Títol: Paraules de caramel Autor: Gonzalo Moure Il·lustradora: Maria Girón Traductor: Pau Joan Hernàndez Editorial: Kalandraka Catalunya Pàgines: 80 Pontevedra 2022
He estat llegint la revista “In-fan-ci-a” núm. 248 del passat setembre i m’ha agradat comprovar la presència d’un parell d’articles sobre poesia. Un és d’en Ramon Besora i ens diu que “La poesia és el llenguatge de comunicació essencial per als infants: convida a la cançó, al ritme, al joc, desvetlla nous estímuls, causa plaer i potencia la capacitat de meravellar-se.”
L’altre és de la Roser Ros, l’Elisenda Llansana i l‘Equip Tantàgora que canvien la secció dedicada als contes per la poesia. Diuen que “Posem la mel a la boca, com a incentiu perquè la poesia ressoni per les escoles, aprofitant que els infants ja l’han tastada, que en porten molta de casa, en forma de cançons de bressol, moixaines, jocs de falda…”
Les editorials també han entès que la poesia és una bona eina de comunicació i publiquen llibres únics o en col·leccions que abasten totes les edats lectores. Us en presento quatre que han aparegut en els darrers mesos i que tenen com a eix temàtic la tardor.
Temps de haikus. Un poemari que, com el seu títol indica, ens presenta haikus, poemes breus, de només tres versos curts.
Vents de tardor. Tots els camins van plens de fulles mortes.
Es tracta d’un llibre ben editat per Akiara books, en format vertical, paper bo i amb la curiositat que el llom va amb fil vist. Serà l’inici d’una col·lecció que tindrà força recorregut.
Les il·lustracions d’en Luciano Lozano són boniques i molt ben casades amb els poemes d’en J. N. Santaeulàlia.
Les veus del bosc. Tot el que trobem aquests dies si vagareu pels boscos ho podeu reconèixer en aquests versos que expliquen el viatge que fa la Martina cada matí a la recerca dels secrets i les veus que s’amaguen a prop de la clariana on ella s’estira damunt l’herba, abans d’anar a escola, i escolta, veu, olora, sent tot el que l’envolta.
Són poemes que relacionen animals amb arbres i aporten molts coneixements naturalistes.
L’autora és la María José Domènech, companya mestra que participa enguany, també, de l’activitat “autors a les aules”. El llibre, de mida gran, està il·lustrat per la Isabel Fabregat. Editat per Lletra Impresa Edicions.
Versos de calendario. Poemes sobre el pas del temps a través de les estacions, la memòria, els llibres i la literatura. L’editorial Kalandraka ja fa uns quants anys que va començar una col·lecció sobre poesia que val molt la pena. Hi ha alguns en català i altres en castellà. A
quest poemari, escrit pèr Juan Carlos Martín, està il·lustrat per la Teresa Novoa. Val molt la pena.
Poemes de vent i fulles. Editat per El cep i la Nansa. Són sis poemes de la Núria Albertí i il·lustrats per la Mercè Galí que fan un recorregut per les sensacions que ens envolten aquests dies de tardor. En format de pàgines de cartró i cantons arrodonits.
