Aproximadament la tercera part de la superfície terrestre està coberta per boscos que ens proporcionen aliments, refugi, ens protegeixen i ens ajuden a combatre el canvi climàtic.
Una manera excel·lent de conscienciar i sensibilitzar l’alumnat sobre com cal conservar els arbres és recordar les persones o les organitzacions que van ocupar la seva vida a intentar que el nostre planeta no es degradi.
Coneixem la història del cap indi Seattle de la tribu Suwamish i la carta que va enviar als president dels estats Units, un text preciós que podem llegir en una edició molt acurada, publicada també per Akiara.
Sabem de la vida de la Wangari Maathai, política i ecologista kenyana Premi Nobel de la Pau i tot el que va fer al seu país plantant milers d’arbres.
I, naturalment, llegim amb interès i emoció els relats que traspuen estimació per la natura, com l’obra de Jean Giono“L’home que plantava arbres” perquè uns i altres saben que la Terra ens dóna tot allò que necessitem per viure i per això cal respectar-la.
«Plantar el món» és un llibre de poesia però també de coneixements. Ens parla de la vida dels arbres, talment com si fossin persones perquè
els arbres tenen somnis I els arbres no es rendeixen mai
Aquestes quaranta pàgines segueix una mena de fil argumental que comença una primavera quan
El blau es va fer flor i el verd en fulla es va convertir. L’escuma es va escampar i els arbres van poblar la terra.
I continua explicant com són —són lliures i també captius— a què s’assemblen, quines aventures s’expliquen al lloc on viuen, quis fruits donen, els perills a què estan sotmesos, els noms que reben, i sobretot, sobretot, què podem fer perquè es compleixin els seus somnis.
Les il·lustracions de la Concha Pasamar plenes de color i espontaneïtat, com si es tractés d’un quadern de camp, són precioses.
El llibre forma part de la col·lecció “Akipoeta” i està enquadernat a fil vist, que permet que s’obri completament i així gaudir de la seva lectura.
Poemari recomanat a partir de cicle inicial. LES DADES: Títol: Plantar el món Autor: Javier Sobrino Il·lustradora: Concha Pasamar Traductores: Glòria de Valdivia i Elena Martín Editorial: Akiara Pàgines: 40 Barcelona, 2024
El dimecres 4 de desembre vam gaudir d’una conferència inoblidable, d’aquelles que et fan veure com ha de ser la relació amb els infants per encomanar-los el gust per la lectura i, sobretot, les ganes d’escriure.
Amb el títol «Assortiment poètic», en Ramon Besora volia enllaminar-nos amb els sabors que amaguen les paraules. I ho va aconseguir, contaminant-nos del poder de la paraula dita amb ritme, amb color, amb mètrica i sonoritat.
Agraeixo a en Ramon per oferir-me la possibilitat de conduir l’acte. Va ser un honor per a mi fer-ho a la sala de l’Associació de Mestres Rosa Sensat on he viscut, igual que molts dels que hi érem presents, reunions amb persones que ens han il·luminat amb les seves paraules sàvies i ens han fet comprendre el valor de la nostra feina.
L’acte va tenir dues parts.
La primera va començar amb els agraïments protocol·laris. Es va triar la data del 4 de desembre perquè arreu del món se celebra el Dia Internacional de la Galeta i ens va semblar una data ideal pel seu simbolisme, perquè serà fàcil de recordar i perquè té quelcom de poètic també.
Abans de la intervenció del Ramon van parlar representats d’entitats que han col·laborar en fer realitat l’esdeveniment. Van parlar de poesia i d’escola perquè saben que els infants també són poetes, tenen imaginació per crear imatges i jugar amb les paraules. També tenen memòria per conservar-les, relacionar-les i ensinistrar-les. Els infants poden il·luminar la nit quan somien desperts.
Primer va parlar la Mar Hurtado, Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, a qui agraïm les facilitats per obrir-nos les portes d’aquest espai.
Després va prendre la paraula en Xavier Coromina, representat de la casa BIRBA que ens va fer riure explicant com va anar la visita d’en Besora a la seva empresa per presentar-los el prototip que usava a les trobades amb infants i joves. D’aquelles trobades va sortir la proposta de fer una edició única, singular i limitada. També es va recordar com algunes grans empreses han emprat la poesia en els seus anuncis com a element que commou i ens fa arribar directament el missatge a través de la poesia. Per exemple, l’empresa de begudes Cocacola es va valdre del poema “Llamado por los malos poetas” de Rodolfo Fogwill, per promocionar la beguda a l’Argentina. També, la cervesa Cruzcampo va usar el poema de Lorca “Cancioncilla del primer beso”, i Birba en va fer un, rapejant uns versos, que es va veure a TV3 el 2018.
A continuació, en Dani Espresate, coordinador del grup transVersant la poesia, va explicar els objectius i les motivacions del grup per fer arribar la poesia a les escoles i instituts.
Va parlar, tot seguit, la Marta Roig, representant de l’IBBY CAT, la marca del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, una federació d’organismes que representa i aglutina tots els sectors de la LIJ en llengua catalana i que aposta clarament per la poesia.
I va acabar la roda de col·laboracions, la Montse Caralt, directora de la Fundació Miquel Martí i Pol, que va recordar els lligams d’en Ramon Besora amb la FMMP i també les accions i activitats que tenen en marxa.
La segona part va estar dedicada a presentar l’Assortiment poètic.
Es va enumerar la trajectòria d’en Besora com a mestre a l’escola El Puig d’Esparreguera, com a editor a Barcanova i a Aura Comunicació, com a creador de llibres-objecte, i els darrers anys com a escriptor de poesia, la seva gran passió, amb llibres per a infants, que promouen i activen les ganes de llegir i els ajuden a millorar l’expressió, la seva capacitat per jugar amb les lletres, amb les paraules, en definitiva, de jugar amb el llenguatge.
El leitmotiv de la presentació era l’Assortiment poètic, que alguns han pogut llegir i gaudir, com l’escriptor Gabriel Janer Manila, el qual en una carta adreçada a en Ramon va dir:
Estimat amic Ramon: Avui he rebut una de les joies més preuades de l’any. Quina sort que tinc de tenir amics com tu. Gràcies, gràcies pel teu assortiment poètic. Quina idea més gran! Cada galeta és un tast breu, un tast meravellós de poesia. Quin prodigi i quin enginy: “El ball de les formigues”, “El Sol”, la Lluna, “la Tortuga”… i totes les altres. Me les he empassat tres o quatre vegades. Aconsegueixes que aquestes galetes es multipliquin en la imaginació de qui té la sort de degustar-les. M’agrada cada un dels poemes per la seva delicadesa, per la seva simplicitat, per les paraules tan ben escollides, pel ritme com un joc. Em recorden Sarpingàlia, aquell projecte que vas dur a terme fa tants anys. Llavors ja ens vas demostrar que sempre t’has plantejat la poesia com un joc: amb les paraules que n’atrauen unes altres i la imaginació que no sap estar quieta. Enhorabona, Ramon, per aquest assortiment poètic, objecte meravellós sorgit de les mans d’un mag. Una abraçada gran
Abans d’arribar a l’Assortiment, en Ramon va explicar d’on ve tot plegat i va fer referència als seus inicis com a mestre, ara fa més o menys 45 anys, quan estava a l’Escola El Puig, a Esparreguera, i va començar a interessar-se per l’obra d’en Marti i Pol i a inculcar als seus alumnes l’estimació per les paraules, per les metàfores, per la mètrica i la rima. Va passar unes imatges dels treballs dels infants, de l’exposició Sarpingàlia, dels llibres obra dels alumnes que van ser publicats i que van deixar màcula en molts d’ells.
Després es va posar el vestit de poeta, ens va convidar a transformar-nos en alumnes de cinquè i, com qui no vol la cosa, ens va anar embolicant amb propostes per estimar i viure la poesia. Accions amb llibres seus com “La lletra que tot ho canvia”, “Els comences a comptar?”, “Poesia tot l’any” i altres, li van servir per recordar-nos el poder i la necessitat de viure amb entusiasme cada moment. Mentre en Besora feia la masterclass (que, en definitiva, això va ser) em van venir al cap uns versos de Celaya al seu poema “La poesia es un arma cargada de futuro” (Maldigo la poesía concebida como un lujo cultural por los neutrales que, lavándose las manos, se desentienden y evaden. Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse) i vaig admirar el seu compromís amb l’educació i vaig sentir-me afortunat de poder gaudir de la seva amistat.
El final de la presentació va ser espectacular perquè vam poder gaudir del procés de creació i degustació de l’Assortiment poètic. Una festa.
Al llibre «Lideratges valents», en Xavier López fa un exercici literari a partir d’entrevistes amb persones del món de la cultura i altres àmbits. En un dels capítol recorda l’ocasió en que en Lluís Llach li va dir a Miquel Martí Pol:
—Escolta, Miquel, quan et pregunten com et defineixes i dius que ets un poeta sona d’una pedanteria bestial.
En Miquel va somriure i no va respondre. Van passar un o dos anys. I un dia li va fer llegir un poema seu. Quan en Llach va acabar la lectura va dir:
—És la tercera vegada que llegeixo aquest poema davant teu i cada vegada entenc coses noves, més àmplies, més profundes, amb més matisos.
—És per això que et vaig dir un dia que soc un Poeta. A vegades dic coses que quan escric no tinc la intenció de dir-les. I quan després les llegeixo penso: ‘Ah, també he dit això?’ I per això em crec amb tot el dret de proclamar que soc un Poeta—li va respondre en Miquel, esbossant un somriure.
El llibre que presentem és obra d’en Ramon Besora, amic d’en Miquel Martí i Pol i poeta com ell. Però en Ramon és més polièdric i es nota, entre altres coses, en la manera de veure el llibre com a objecte. La seva és la mirada d’un editor, d’un artista podríem dir.
El títol ja és una declaració d’intencions perquè ens recorda que la poesia no és només qüestió dels dies previs a la celebració de Sant Jordi, o del 21 de març —Dia Mundial de la Poesia— sinó que és motiu de lectura al llarg de l’any.
La poesia d’en Besora és subjectiva i, per tant, no ens importa què ens vol transmetre sinó què provoca en nosaltres (emocions, sensacions, intensitats, interaccions amb la paraula). Mireu, per exemple, el primer poema “Papallones blanques” dedicat al mes de gener:
Arribat l’hivern amb fred i boirines, davallen del cel —al compàs de l’aire com fràgils joguines— papallones blanques espurnes d’estel.
També considera en Ramon que la poesia és per a ser viscuda i ens aporta una visió del món diferent emprant les metàfores que ens ofereix la natura, metàfores com les papallones blanques, la flauta dolça de la merla del poema de març o la pilota que de nit es veu al cel del poema de desembre.
Hem comentat que la seva mirada és la d’un editor i es nota en la gosadia de fer un leporello, un llibre que es desplega com un acordió de 3,80 metres, els poemes sobre fons blau que és el color més difícil per a l’impressor, i el text escrit a mà amb molta traça per la Sara Masià, autora també de les il·lustracions.
El llibre conté dotze poemes, un per a cada mes i trobem els elements habituals que empra en Besora: els animals del bosc, la musicalitat dels sons de la natura, els arbres, el cel, el dia i la nit, etc.
Lectura recomanada per a infants i adults.
LES DADES:
Títol: Poesia tot l’any Autor: Ramon Besora Il·lustradora: Sara Masià Editorial: Meraki Pàgines: 52 La Seu d’Urgell 2024
El camino es tortuoso empinado y peligroso. Al llegar, llegas con asma, y te recibe un fantasma.
Gloria Fuertes
Al número 2 de la revista Grao 0-6, corresponent als mesos de juliol i agost, presentem una activitat relacionada amb la poesia de la Gloria Fuertes.
Els infants, com els poetes, tenen imaginació per crear imatges i jugar amb les paraules. També tenen memòria per conservar-les, relacionar-les i ensinistrar-les. A l’escola, la poesia ens proporciona grans moments perquè malgrat que pugui resultar misteriosa, difícil de penetrar i no sapiguem ben bé a què respon, no ens importa perquè allò que compta és què provoca en els infants.
L’acció que es presenta a la secció «Menjallibres» té a veure amb «El libro de Gloria Fuertes para ninos y niñas» editat per Blackie Books, i es va dur a terme amb infants de segon cicle infantil.
La mestra, per començar, va presentar una fotografia de la Gloria Fuertes, va preguntar si la coneixien i es van fer hipòtesis sobre qui podia ser.
Després es van llegir alguns poemes per acabar aprofundint en «Cómo se dibuja un castillo» i fent una acció plàstica reeixida.
Podeu llegir tot l’article a la “Graó 0-6” de juliol-agost 2024.
Para la niña chiquilla y el niño chiquillo estamos dibujando un castillo. Este castillo encantado está en un monte pelado. Aunque tiene ya mil años se conservan sus peldaños, se conserva de este modo, con sus fantasmas y todo, sus almenas defensivas sus torres reconstruidas, es un castillo famoso con su puente y con su foso; ….
Un poeta és aquella persona que sap expressar la sensació que notem quan l’aigua s’escola entre els nostres dits, ens fa sentir la poesia que arriba dolçament en forma de música empesa pel vent, ens fa emocionar davant d’una escultura que potser no s’acaba d’entendre del tot.
Aquest “no acabar d’entendre què ens vol transmetre un poema perquè se’ns fa estrany per la forma o el sentit” és precisament allò que ens porta a obrir una finestra a un espai de somni i de misteri, a obrir una porta al món, perquè els poemes es llegeixen com si fossin un quadre on cadascú troba detalls significatius diferents i on, de vegades, es difícil entendre el sentit que el poeta ens vol explicar.
Poesia no és només «paraules boniques ben ordenades» que sonen bé quan les llegim. Poesia és el vent, la remor del mar, el vol d’una papallona, el repic dels dits sobre el teclat de l’ordinador. Poesia és quan llisquem pel tobogan, quan sentim la joie de vivre, quan ens mengem un tall de síndria, quan coneixem gent d’altres països, quan ens coneixem a nosaltres mateixos. La poesia és a tot arreu! Només cal mirar el món que ens envolta amb uns altres ulls.
La gràcia dels poemes és aquesta precisament, que es tracta d’un llenguatge diferent però que està fet amb les mateixes paraules que usem cada dia a casa, a l’escola, quan anem a comprar el pa, quan juguem amb els amics. Les mateixes paraules ordenades d’una forma diferent, però els mateixos mots.
De poesia en sap molt en Ramon Besora perquè fa més de mig segle que s’hi dedica. A més, té la voluntat de fer-nos-la entenedora i d’encomanar-nos el gust per conèixer què s’hi amaga darrera d’una metàfora concreta, la paciència per explicar-nos què significa determinada paraula que no coneixem, el desig de convidar-nos a no tenir por d’obrir un llibre de poemes.
En Besora té, a més, la capacitat d’anar més lluny, d’albirar més enllà de la corba del camí que pregonava en Pessoa, i imaginar noves formes de presentar els poemes. Ho hem vist en els seus llibres-objecte i en el darrer projecte que hem tingut l’oportunitat de viure en directe: Peramola, tot l’entorn és poesia.
Finalment, el dissabte 25 de maig, vam agafar els cotxes i ens vam dirigir cap a Peramola, un poblet de l’Alt Urgell. La cita era a la Plaça Josep Roca, davant l’escola, on ens esperava en Ramon. Ens vam aplegar 29 persones vingudes de diversos indrets de Catalunya i amb diferents motivacions. La majoria ens coneixíem perquè estem relacionats directament amb el món de l’educació.
En aquesta ocasió veníem d’unes setmanes de pluja i la natura estava esplendorosa. Va ser una delícia de passejada. Algunes fotos, a continuació:
La segona part, la que ens havia convocat, va ser un recorregut pels carrers del poble on vam poder llegir i admirar les instal·lacions que van fer els alumnes de l’Escola Massana de Barcelona, interpretant el sentit de cada poesia. Les obres estan a les façanes de diferents cases i són versos de poetes catalans coneguts com Carner, Espriu, Martí i Pol, Leveroni, Marçal, etc.
La idea era deturar-se a cada instal·lació per llegir el poema i en Besora ens anava explicant el perquè s’havia triat aquell indret singular de Peramola, una mica d’història de cada racó i alguna anècdota curiosa del procés d’instal·lació. De moment hi ha nou obres, però la idea és anar ampliant l’oferta en properes edicions.
Després de dinar, ens vam reunir sota les moreres de Cal Pedret on vam conèixer de primera mà les darreres publicacions i els projectes futurs d’aquest autor peramolí que, amb la seva generositat, ens va fer estimar una mica més la poesia.
Ens va comentar el darrer dels seus llibres publicats: Un metre d’històries de metre, un llibre acordió il·lustrat per l’Albert Asensio i editat per Meraki.
També vam conèixer els materials que acaben de sortir al mercat sobre comprensió lectora. Són uns jocs basats en el dòmino i que es presenten en dues caixes per als diferents nivells educatius.
Els explicarem en una altra entrada d’aquest blog, ens els propers dies. Un dels jocs el vam poder jugar.
La jornada la vam acabar fent un Bingo poètic que ens va servir de recordatori de tot el que havíem viscut.
Un agraïment a en Ramon i la Núria, cicerones d’aquesta jornada bonica i inoblidable!
Agafo el llibre. Miro la contracoberta i, a part de l’inevitable codi de barres, no hi ha res. Penso que potser no cal perquè la coberta és prou explícita. O potser no.
Torno a mirar la coberta. A sota del títol —Los ecos del viento— dos noms.
El primer, Antonio García Teijeiro, nom associat a la poesia i en concret a la poesia escrita en gallec (ho heu notat per segon cognom, oi?).
El segon, Noemí Villamuza, és de la il·lustradora i, pels qui seguim la seva trajectòria, podríem afegir “pel seu estil característic” però seria una banalitat perquè si alguna característica té la Noemí és que va experimentant i modificant el seu estil, cada vegada més evocador i potent.
Fixem-ho en la imatge. Una dona que somriu, amb els ulls tancats, notant l’aire que li colpeja la cara i li remou els cabells, l’aigua (podem notar l’olor de la mar!) els cabells que també voleien i al seu cap, transparent, un ocell, una gavina, que amb les ales esteses ens recorda el casc d’Hermes (Mercuri en la mitologia romana), el missatger dels Déus de l’Olimp, el fill de Zeus i Déu dels lletrats i poetes, entre d’altres.
La imatge de la dona és bella i el posat altiu del cap, inserit a la part baixa de la coberta, i escorat cap a la dreta, ens convida a obrir el llibre i submergir-nos en aquest món oníric i meravellós que són els poemes que trobarem a dins.
Obrim i trobem uns pensament de l’autor on recorda que…
Escuché en silencio los ecos del viento. Eran versos de colores, amables limpios. Eran versos musicales, cristalinos con voz de mujer. Palabras que procedían de lugares conocidos y diversos. Muchas de estas palabras, no todas, había nacido del otro lado del océano…
És el preludi del que trobarem a continuació. Dotze poemes dedicats a dotze dones escriptores, de països com Uruguai, Argentina, Xile i Espanya.
Cada poema va acompanyar de la il·lustració d’una imatge femenina. N’hi ha de totes les edats: bebès, nenes, noies, adolescents, dones, àvies, soles o en grup, jugant, ballant, estimant.
En els poemes, l’autor expressa idees i emocions segons l’estil de cadascuna de les poetes: Juana de Ibarbourou, Gabriela Mistral, Maria Cristina Ramos, Mercedes Calvo, Maria Elena Walsh, Maria José ferrada, Cecília Pisos, Rosalía de Castro, Beatriz Giménez de Ory, María Teresa Andruetto, Laura Devetach i Gloria Fuertes.
Lectura recomanada per a cicle superior i ESO.
LES DADES: Títol: Los ecos del viento Autor: Antonio García Teijeiro Il·lustradora: Noemí Villamuza Editorial: Kalandraka Pàgines: 32 Pontevedra, 2024
Ahir a l’Ofici d’Educar vam presentar un poemari per a joves, aprofitant que tenim aquí mateix la Diada de Sant Jordi, la primavera esclatant per tot arreu i l’ambient festiu que convida a la poesia.
Vam llegir alguns poemes i vam conversar sobre aquesta forma particular d’escriure poemes que es coneix com a tanka (té una sonoritat semblant a la del títol) .
Al web de l’editorial podem llegir que l’autora, Montse Maestre, ha caminat al costat de deu infants d’entre sis i dotze anys per crear un conjunt de poemes que recreen moments que es poden viure en un tancar i obrir d’ulls: una olor intensa que ens captiva mentre passegem pel carrer, el so lleuger que ens assalta en entrar dins un bosc, el tacte sobtat del vent a la pell, la imatge delicada del cel de nit…
Un dels bells poemes que podreu llegir és aquest Nits
Mentre em llegeixes un conte, les paraules tendres em gronxen. A poc a poc s’esfuma la teva veu. M’adormo.
Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “En un tancar i obrir d’ulls” demanem que:
Digueu una paraula que rimi amb «mirada»
Envieu les vostres respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 21 d’abril.
Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Alba (8 anys) i s’emporta un exemplar de «Burundi» . L’enhorabona!
Els qui vivim a Barcelona, ens agrada passejar pel carrers i descobrir detalls de la nostra història ho tenim fàcil perquè n’hi ha a cabassos.
A la Rambla de les Flors hi ha un lloc on anaven els barcelonins a posar en hora el seu rellotge perquè allà hi ha la unitat de mesura del temps, a l’edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, al número 115, i ens marca l’hora oficial. Bé, ara mirem l’hora al mòbil. Els temps canvien.
A prop de la catedral es conserva encara un vestigi de la Inquisició. Molt a prop, en una cantonada, també veiem una mena de canal que usaven els comerciants per prendre les mesures de longitud. Se’ns fa estrany però en temps reculats les mesures eren parts del cos (pams, peus, braços) i això provocava no poques discussions entre compradors i venedors.
Hi va haver un moment que es va fer evident que calia una unitat que servís per a tothom, tant si vivia a la Xina, com a Paraguai. I la comunitat científica es va posar mans a l’obra. La gràcia de tot plegat és que es va decidir que es fes a Barcelona. Era a finals del segle XIX i, prenent com a referències l’Observatori Fabra i el Castell de Montjuïc, es va anunciar la mesura universal del metre que emprem actualment a gairebé tot el món, amb excepcions perquè els anglesos van a la seva i mesuren amb iardes, per exemple, i a la navegació marina les distàncies són en milles.
Si aneu a Montjuïc, a prop del Fossar de Santa Eulàlia i el Passeig del Migdia, encara es conserva una mena de perxa de colors blanc i blau que ens recorda les mesures que es van fer.
Un metre dels que usaven els fusters és també un bon estri per explicar contes perquè amb ell pots fer aparèixer com per art de màgia una casa, una espasa, o altres elements que acompanyen el relat, permetent el joc simbòlic tan estimulant per a la ment dels infants.
Segurament a casa teniu, a la capsa de la costura, un altre metre plegable que useu per mesurar la distància del terra a la ratlleta que marqueu amb un llapis darrera la porta de l’habitació per seguir el creixement de les criatures i que quedarà allà, inesborrable, durant molts anys.
Un metre és també l’inici del títol de l’àlbum il·lustrat que en Ramon Besora i l’Albert Asensio presenten aquests dies a diferents llibreries del país. Es titula Un metre d’històries de metre i han tingut molta cura en que aquest llibre acordió tingui precisament un metre de llargària quan està obert. Són quatre fulls de 25 centímetres cadascun. Un metre.
Apareix en un moment que el seu anterior treball «La lletra que tot ho canvia» ha estat guardonat amb el premi Crítica “Serra d’or” 2024 i és un doble motiu de celebració festiva de la creativitat i l’originalitat.
Dolors Feixas, del Grup Cultura matemàtica de les persones, a la contracoberta, sintetitza molt bé de què va el relat. Diu:
Què és un metre?—Pregunten els cucs de seda quan se’ls encomana fer un vestit per a la Kira, una serp que fa un metre de llargada. I gràcies a les explicacions de l’esquirol, del mussol i del pit-roig, poden començar a filar. Faran un vestit de metre!
En Ramon Besora, com a bon poeta i amant de la natura, es val d’uns animalons prou coneguts a casa nostra per fer-nos imaginar una situació que acaba amb sorpresa i un somriure còmplice.
En un article publicar a la revista “Viure als Pirineus” ens parla de l’art de la desproporció referint-se a aquest llibre i ho relaciona de forma enginyosa amb la literatura infantil i juvenil de tots els temps. El podeu llegir a continuació:
Per la seva banda, l’il·lustrador, l’Albert Asensio, ha sabut adaptar, amb el seu estil reconeixible, cadascuna de les tres micro-històries de la part del davant del leporello i fer-nos admirar l’esclat de color que trobem en girar el llibre.
Un llibre que es pot gaudir a partir de quatre anys.
LES DADES: Títol: Un metre d’històries de metre Autor: Ramon Besora Il·lustrador: Albert Asensio Editorial: Meraki Pàgines: 16 Barcelona, 2024
En els darrers mesos he anat als Serveis Educatius del Baix Llobregat, a Sant Feliu, on he tingut oportunitat de compartir moltes hores amb les mestres de les escoles del voltant. Ha estat un curs intens on he après molt. Sembla mentida, però és així. Et demanen que expliquis com organitzar la biblioteca escolar, quins llibres són adients per a cada edat, com dinamitzar determinades sessions, etc. i la preparació et convida a reflexionar i veure què funciona o què no va enlloc. A mesura que avancen les sessions et vas emocionant perquè has de pujar el nivell i això és senyal que les mestres venen força preparades i amb ganes de saber-ne més.
Després intentes fer-ho de la millor manera i confies que l’hauràs encertat. Sempre és un misteri. En el meu cas, tinc alguna màxima que procuro no trencar. Una és no llegir, una altra és emprar poc les pantalles i apostar pel contacte directe. També m’agrada que es pugui veure, tocar i valorar el material que presento. Es tracta de fer la formació amb rigor, honestedat i generositat. No sempre surt, esclar! Perquè un cop comences a parlar, vas d’una cosa a una altra, una anècdota et porta a un record, una pregunta et deriva cap a una crítica envers el Departament d’Educació o el Pla de lectura o determinades “modes” que només porten fum. I si cal riure, riem, i si cal fer una ballaruca, la fem.
En aquest curs he après molt, ja ho he dit, i en acabar, m’ha quedat la certesa que el curs vinent continuarem explorant aquest món meravellós que envolta la lectura i especialment les possibilitats que ens ofereix la (poc valorada) biblioteca escolar.
Recordo que el primer dia vam parlar de la història de la lectura i l’escriptura i tot va anar dirigit per l’Emmet Brown que ens va portar de viatge amb la seva màquina del temps.
A la segona jornada vam fer un “llamado por los malos poetas” i vam presentar un munt d’idees i recursos per explorar el món poètic a totes els edats. També ens va quedar temps per les novetats, mitjançant un “bingolectures”.
La tercera sessió va estar dedicada íntegrament a la biblioteca escolar i vam plantejar un combat literari, amb l’acompanyament de la Núria Vouillamoz, premi de pedagogia Rosa Sensat l’any 2022.
La quarta sessió va ser una allau d’accions que es poden fer a l’aula o al centre educatiu i que ajuden a que l’escola esdevingui un espai lector, tota ella.
I la darrera va ser una trobada a l’Espai Llamps i Centelles, on vam celebrar una festa presentant cadascú una proposta que li hagués funcionat al seu centre.
Voldria expressar un agraïment especial, sobretot, al Jordi Domingo del CRP per la seva delicadesa i acompanyament.
Una certesa que aquests dies em balla pel cap és comprovar que hi ha mestres extraordinàries que ho donen tot perquè els seus alumnes siguin creatius, col·laboradors, imaginatius, crítics, bones persones, vaja!
Oh! Quina alegria ens produeix l’aparició d’una nova editorial adreçada al públic infantil i juvenil. És una festa!
Bé, aquest cas no és ben bé del tot així perquè l’editorial Trípode ja fa gairebé sis anys que publica novel·les i poemes per a adults. És una editorial independent centrada en les veus dels autors i autores catalanes.
El que sí és novetat és la primera obra que publiquen per a un públic jove. Es tracta d’un poemari ben particular, perquè com a objecte és preciós i només cal tocar el paper, admirar les il·lustracions i llegir alguns del poemes per adonar-se que estem davant una obra que s’ha de conèixer.
Fixeu-vos, per exemple, en la coberta, en aquesta noia de cara pigada i mirada calmosa, amb els cabells voleiant i despentinant-se amb la brisa i que ens convida a imaginar ves a saber què. Mira cap a l’esquerra i això en el món de la il·lustració significa que t’has d’aturar i pensar que la lectura del que vindrà s’ha de fer de manera tranquil·la, gaudint de cada paraula, de cada emoció.
Obrim el poemari i llegim:
IMPREVIST
Una bombolla Sabonosa i petita Plana lleugera Per sobre les teulades. Fins que plof!, una antena.
Què? Com us quedeu? Bonic, oi? Doncs com aquest poema breu en trobareu una quarantena sobre temes relacionats amb la natura.
Llegim al web de l’editorial que «l’autora, Montse Maestre, ha caminat al costat de deu infants d’entre sis i dotze anys per crear un conjunt de poemes que recreen moments que es poden viure en un tancar i obrir d’ulls: una olor intensa que ens captiva mentre passegem pel carrer, el so lleuger que ens assalta en entrar dins un bosc, el tacte sobtat del vent a la pell, la imatge delicada del cel de nit… Les il·lustracions de Delphine Labedan, que acompanyen alguns dels poemes, plasmen de manera preciosa i inspiradora aquests instants.»
M’ha agradat i penso que a les escoles ens pot anar molt bé un quadernet que hi ha al final, amb unes propostes d’escriptura, per introduir els joves en el món de la tanka (una mena de poesia japonesa, com el haiku) per captar els petits moments que ens envolten en el nostre dia a dia.
Lectura recomanada a partir de 10 anys i especialment per als joves.
Títol: En un tancar i obrir d’ulls, Autora: Montse Maestre Il·lustradora: Delphine Labedan Epíleg: Susanna Rafart Editorial: Trípode Pàgines: 114 Barcelona, 2023
La invitació a la lectura 