Ahir vam presentar aquest enginyós àlbum que ens mostra situacions quotidianes que potser hem viscut a casa. Els protagonistes són animals humanitzats amb petits problemes, que busquen la solució preguntant i demanant consell que és una bona manera de resoldre les coses.
Potser els avis i les àvies, en llegir el títol tindran un “dejà vu” amb un programa radiofònic molt popular entre el 1947 i 1984.
El llibre esn parla de com un grup d’animals fa les seves preguntes mitjançant cartes que envien al consultori de la senyora Ainou, que ho sap tot.
A cada doble pàgina, al full de l’esquerra llegim la pregunta i tot seguit la resposta. A la dreta, unes imatges precioses de la Rocío Bonilla que fa la interpretació de la pregunta.
La primera carta és de la Blanca, l’ossa a qui la seva mare li fa menjar salmó, quan ella prefereix la mel. A la següent doble pàgina, l’esquirol Pol no sap que fer perquè el pare li diu que vagi descalç per casa i l’àvia li diu que se li faran els peus amples i agafarà una pulmonia.Després, l’ovelleta que no vol que li gastin el nom, el gat que té molt de fred al lloc on viu, el teixó que li demana consell sobre com començar un conte per a un concurs, la libèl·lula, el rat penat, etc. Cap al final, l’Eric Sont, l’eriçó que juga a futbol amb els gallines vol saber què pot fer perquè li passin la pilota i quan rep la resposta, intrigat torna a escriure amb un “Qui és vostè?”. És el moment en que ell i tots els animals segueixen algunes pistes fins arribar a casa de la senyora Ainou. No es diu ni se li veu la cara però els nois i noies que llegeixin el llibre segur que sabran qui és la senyora Ainou.
És una lectura que recomanem per a infants a partir de vuit anys, però que poden llegir abans, si els acompanya un adult. Està editat per Flamboyant i té 44 pàgines. La Meritxell Martí i la Rocío Bonilla fan un extraordinari tàndem.
Com a cada programa, vam fer una pregunta relacionada amb el llibre. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre gràcies a la gentilesa de l’editorial Flamboyant. La pregunta per al concurs sobre el llibre «El consultori de la senyora Ainou» és:
Quin animal té un problema amb la pilota?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 14 de desembre.
La guanyadora de l’anterior concurs sobre el llibre «Llop a la neu» és la Mònica Monteagudo. L’enhorabona!
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
I si voleu saber que en pensen els mestres de la situació actual de l’educació, el programa obre la”Sala de mestres” per conèixer la situació de les escoles, i com s’ho maneguen els mestres per superar els obstacles.
Els mestres senten que estan sostenint la complexitat del sistema educatiu, però, a quin preu? “Pinten bastos per a la docència!” exclama una mestra”. “Els han venut un sistema educatiu inclusiu, difícil de fer realitat amb els recursos actuals” lamenta un altre mestre. Se senten sobrepassats amb els nouvinguts i les neurodivergències, i molt tensionats, reconeixen tots. I se’n surten gràcies a la força dels equips docents, i la complicitat de les famílies.
Ahir vam presentar aquest àlbum que tot i semblar una altra història de llops i caputxetes, no ho és.
Es narra una història commovedora de com un dia d’hivern, una nena amb un impermeable vermell torna a casa i un temporal de neu fa que es desorienti. Just en aquest moment de desesperació sent uns udols i troba a un cadell de llop que també està perdut i allunyat de la seva llopada.
La història avança a través de dobles pàgines, sense text, excepte algunes onomatopeies que són com la banda sonora del relat. No cal més perquè l’aventura s’entén perfectament.
Es fa difícil destacar una imatge o moment però quan la nena amb el llobató a les mans es troba cara a cara amb la mare lloba és molt potent perquè et deixa glaçat i pesant que, ai! ara la lloba es cruspirà la nena.
Després veurem com la nena queda arraulida en mig d’unes plantes, a punt de congelar-se. El que veiem a continuació és bonic i amb final feliç, naturalment.
El treball plàstic és fantàstic perquè els infants poden percebre el fred, la por, l’esgotament, però també la sensació d’alleujament en veure com el valor de nena aconsegueix salvar el llobató i els llops, més endavant, al seu torn la salvaran a ella de morir congelada. Un relat càlid, tendre, on la cooperació té la seva recompensa.
Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre que presentem i entre els participants sortegem el llibre gentilesa de l’editorial, en cast cas, Corimbo. La pregunta per al concurs sobre el llibre «Llop a la neu» és:
Qui salva la nena de morir congelada?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 30 de novembre.
Al darrer concurs, la guanyadora del llibre «El Senyor dels Lladres» va ser la Pepa Collazos. L’enhorabona!
Podeu sentir el pòdcast de la secció, clicant a l’enllaç següent:
Ahir, a la secció Llibres per somiar vam presentar aquest llibre per als infants petits que forma part d’una mena de llibres que criden molt l’atenció a aquesta i a totes els edats. Se’n diuen llibres desplegables, o també tridimensionals,mòbils i animats, però no sé perquè se solen denominar com pop-ups, mot que s’ha imposat.
Els llibres pop-up de la col·lecció que l’editorial Combel dedica als colors els ha creat l’Aurore Petit. De moment s’han traduït al català el vermell, el verd, el rosa, el taronja, el groc i el blau.
Són de mida petita, quadrats de 10 x 10 cm, de tapa dura i la gràcia està en que, en obrir cada doble pàgina apareix una imatge emergent. Són uns troquelats senzills i agradables que ajuden a aprendre paraules i a gaudir d’unes il·lustracions que sorprenen quan els infants menuts, de menys de tres anys, les veuen.
En aquest “Vermell pop”, quan anem passant pàgines trobem sis elements: una rosella, una marieta, un nas de pallasso, un camió de bombers, uns peixos vermells i un cor.
Quan els infants el manipulin, recomanem que l’adult estigui a la vora. Ja sabem com pot acabar sinó, oi?
Com a cada programa, fem una pregunta relacionada i entre els participants sortegem el llibre que, en aquesta ocasió, és gentilesa de l’editorial Combel.
La pregunta per al concurs és:
Digues un dels elements que apareixen al llibre «Vermell Pop»
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 28 de setembre.
A l’anterior concurs, la guanyadora del llibre «L’extraordinària vida d’un gos a les últimes» va ser la Pepa Guerra L’enhorabona?
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
Els clubs de lectura, fàbrica de joves lectors, ens recomanen llibres.
Ahir, a l’Ofici d’educar vam celebrar la Diada de Sant Jordi, parlant del potencial dels nombrosos clubs de lectura que hi ha arreu de Catalunya, a les biblioteques, llibreries i escoles. L’Elisabet Pedrosa ha redactat el següent resum:
Els clubs de lectura contribueixen a despertar la motivació i el plaer de llegir, l’esperit crític i l’educació i la vocació literàries
Per crear i consolidar l’hàbit lector des de ben petits, a Catalunya hi ha més de 450 biblioteques, que són el motor de centenars de clubs de lectura, 800 només a la ciutat de Barcelona, amb més de 10.000 usuaris. De la voluntat de compartir el que s’ha llegit van néixer els clubs de lectura a finals del segle XX a la biblioteca Francesca Bonnemaison, del barri del Born, inspirats en els “reading clubs” del Regne Unit. Es van anar expandint i ara pràcticament no hi ha cap biblioteca sense un club de lectura, assegura Óscar Carreño, impulsor de clubs de lectura i autor d’“El eco de las lecturas. Introducción a los clubes de lectura”:
“L’èxit dels clubs de lectura neix de la necessitat de trobar espais de conversa, és transgressor i revolucionari llegir per parlar cara a cara; i s’ha estès també per la senzillesa del seu funcionament.”
Els clubs de lectura creen joves lectors i desperten el debat, i la reflexió al voltant d’un llibre i les vocacions literàries (font Maria Gajas)
Convertir la lectura en un plaer, en lloc d’una obligació
Els clubs de lectura han traspassat les parets de les biblioteques i ara n’hi ha a llibreries, cafeteries, restaurants i presons. La Maria Gajas, professora, màster en Biblioteca Escolar, condueix diversos clubs de lectura, com el de la llibreria Lectors, al Tren!, de Rubí:
“Tenim joves lectors que venen perquè volen, i fins i tot repeteixen. Els proposem llibres que interpel·lin el seu context, adaptant les activitats i el registre a l’edat. Tot i que validar un títol que ells triïn per llegir i comentar entre tots té un poder enorme, per la gran força de la recomanació entre iguals.”
La clau és rebaixar l’obligatorietat per aconseguir el plaer per la lectura, fàcil en el cas dels petits però més complex per als adolescents, i apunta Carreño una solució:
“Les lectures explosives: buscar els efectes explosius de la lectura fora del llibre: farcir un marc d’activitats insospitades, com una visita al Camp Nou o al clavegueram, que facin arrelar en el jove l’exercici de la lectura. És la capacitat i la potència de crear una imatge que arreli i perduri en la memòria del lector.”
Les lectures explosives porten el debat més enllà del llibre per motivar els joves lectors i perquè els deixi emprenta la història (font Òscar Carreño)
Que cada infant trobi el seu llibre
Sobretot ser un model lector, reivindica Jaume Centelles, autor de “La biblioteca, el cor de l’escola” i “El abrazo de la literatura”, i trobar un llibre que els interessi:
“Un llibre ha de tenir 3 coses perquè els enganxi i contribuir a crear l’hàbit lector: que els diverteixi, que els desperti emocions i que aprenguin, que els aporti coneixements.“
I perquè cada infant trobi el seu llibre algú els l’ha d’oferir, una feina conjunta de docents, bibliotecaris, llibreters i famílies, assevera Centelles. Funciona també fer connexions amb altres llibres, sèries, pel·lícules o videojocs, assegura Maria Gajas.
Cal fer veure als joves que la lectura continua sent un element de prestigi, proposa Carreño, tot i que reconeix que durant l’adolescència la vida sovint no passa pels llibres, però si s’ha sembrat la llavor durant la infància no hem de patir, tard o d’hora hi tornaran, assegura convençut.
Imatges molt ben dibuixades amb una frase. Coses que fan bona olor o coses que fan llum, o coses que tenen ratlles, i hi ha 5 o 6 imatges que ho il·lustren. Què tenen en comú una crispeta i una granota? I una llauna de tonyina i un paraigua? És un llibre amb més de dues-centes imatges amb el qual jugar i descobrir que el que aparentment és molt diferent pot tenir més semblances de les que imaginem.
És una biografia del futbolista brasiler Pelé. És la història de dos amics inseparables i units per una passió: el futbol. Junts muntaran un petit equip de futbol per participar en el campionat de la seva ciutat. I a través del futbol aprendran que el que de veritat importa a la vida no és competir, sinó compartir i passar-ho bé. És un llibre sobre l’amistat, la família, la tolerància, el racisme o les desigualtats socials, ideal per als amants del futbol.
Si de petits sembrem la llavor de la lectura, despres de l’adolescència hi tornaran, asseguren els experts
La Clàudia té un misteriós veí nou, que ha arribat carregat de caixes de llibres i que només es comunica amb pòstits. Qui deu ser? A què es dedica? Per què viu sol? Les respostes li arribaran via pòstits. Llibre d’intriga, molt divertit i per passar una molt bona estona.
La Sra. Smith, una senyora gran enfadada amb el món, decideix marxar d’on viu, a la recerca d’un indret on la vida sigui com ella recorda de quan era petita. Però l’arribada d’una científica amb els seus fills, A, B i C, li trastocarà tots els seus plans de partida. Divertida novel·la sobre la família i l’amistat, amb uns personatges brutals, i molt ben escrita.
És la història d’una nena a qui li regalen un porc com a animal de companyia per al seu aniversari. A partir d’aquí comença una història divertida i amb un punt de misteri al voltant del porc i de les salsitxes que surten d’aquest animal. És una història esbojarrada, divertida i amb tocs de misteri que us farà mirar les salsitxes amb uns altres ulls.
És un gat a qui no li agraden els imprevistos, i quan s’està preparant per menjar una sardina per sopar, truquen a la porta. Primer no vol obrir la porta, però truquen moltes vegades, i és un pingüí, amb una motxilla a l’esquena, disposat a quedar-se a casa seva sense permís. Com s’entendran dos animals tan diferents? És un llibre molt divertit.
Cinc animals de la vall de Blim es desperten un matí convertits en persones. Què està passant? S’han convertit en animals màgics, éssers fantàstics que han de complir una missió: aturar els plans del malvat mag Otto. Té algunes pàgines en format còmic i és ideal per als que els agrada molt la fantasia.
És un manifest a favor de la contemplació de tot allò que ens envolta, un al·legat a anar per la vida amb paciència i observant tots els petits detalls: plantes, insectes. Escrit de manera accessible i il·lustrat amb rigor científic, és molt més que un catàleg d’éssers vius. És un instrument per educar la nostra mirada i deixar-nos portar per tot el que ens ofereix la natura. A partir de 10 anys.
Recomanat per a nens i nenes a partir dels 10 anys. És un còmic preciosament il·lustrat que explica la colpidora història de dues germanes jueves, la Lisou i la Mylaine, que veuen com el nazisme els destrossa la família. La germana gran va a un camp de concentració i s’explica tot el periple d’aquest exili, en la primera part de dos llibres (la segona part es publicarà aviat i és la història de la germana gran). Una història basada en fets reals de la família de l’autora.
A partir de 14 anys
📚La trilogia de “Noceà”, de Ricard F. En el futur, el nivell del mar ha desfigurat Europa, i ha convertit l’oceà en el Noceà. La societat, governada per la dictadura neoliberal de Systema, viu submergida en conflictes socials continus. Arribada a l’adolescència, l’Atari pren la decisió de venjar la mort de la mare a mans de la policia quan ella era petita i lluitar per la justícia social, amb l’ajuda de la Tika, una altra òrfena revoltada. Ideal per al públic juvenil i lector de còmics, especialment interessats en la ciència-ficció, la distopia i les històries d’acció i aventura.
L’N té gairebé 15 anys i somia ser cinturó negre. Però l’N també vol fer un petó al Raul. L’N és adolescent, i li passen totes les coses que passen als adolescents, i ho deixa tot per escrit: fa esport, no li agrada escriure, però en el fons el llibre és el seu diari. És un retrat sobre l’adolescència, sense lliçons, recomanat a partir de 3r d’ESO.
La Xènia vol ser metge i estudia molt per aconseguir-ho. Però un dia s’enamora d’algú amb qui comparteix la seva passió per la lectura. És algú a qui només coneix a través d’internet i que acaba no sent qui ella s’imaginava. Enganyada, ho confessa tot als seus pares. Aviat, però, un paquet inesperat li revelarà la identitat de la persona misteriosa. Tot un nou clàssic contemporani per a joves amb èxit assegurat.
La recomanació entre iguals té una força enorme,reconeixen els experts
L’autor fa un retrat de l’estrella del futbol, Leo Messi, que amb 13 anys arriba al FC Barcelona. És quan comença el camí que el portarà a convertir-se en el millor jugador de tots els temps. Llibre ideal per reviure el privilegi de veure jugar Messi i per utilitzar l’eina de l’esport per introduir els joves a la lectura.
El brutal assassinat de la dona i el fill d’un famós jugador de bàsquet de l’NBA sacseja la vida quotidiana d’una ciutat tranquil·la. El sergent Joan Pons i el seu equip acabaran descobrint, no sense pressions i trampes, una trama pensada al detall durant molts anys. Llibre d’intrigues, que va rebre el Premi Edebé de Literatura Infantil i Juvenil el 2009.
Els clubs de lectura contribueixen a despertar la motivació i el plaer de llegir i de compartir històries
Ahir, als “llibres per somiar” vam presentar aquest llibre de gran format que ens explica que dos germans han heretat un bosc i cadascun d’ells construeix el seu projecte de vida a la part de bosc que li ha tocat. Els veiem, un a cada pàgina, de forma gairebé simètrica. El primer germà s’organitza per viure d’acord amb allò que la natura li ofereix, respectuosament, tallant alguns arbres per construir una cabana, pescant alguns peixos i cultivant un petit jardí.
El segon germà té uns altres plans i construeix una gran mansió, aprofitant els recursos que l’envolten per enriquir-se mentre transforma la part del seu bosc en un poble.
«El bosc dels germans» és un llibre per contemplar i comentar el que passa, posant atenció en els detalls i reflexionant sobre allò que és més adequat per a la nostra supervivència.
Com a cada programa, fem una pregunta relaciona amb el llibre i, si heu atents a la conversa, segur que trobareu la resposta fàcilment. També trobareu una pista molt bona a la fotografia.
Si envieu la resposta, participareu del sorteig del llibre que comentem, gentilesa de l’editorial Coco Books. La pregunta és aquesta:
Com arriben els germans al bosc?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 24 de novembre.
La guanyadora de l’anterior llibre, «la geganta», és la Lourdes Ponseti. L’enhorabona!
Podeu sentir la secció “Llibres per somiar” clicant a:
Els programes de ràdio i de televisió solen tenir una vida curta, incerta podríem dir, excepte quan es tracta d’esports. Si tenen a veure amb l’educació, el panorama és desolador, són un oasi enmig del desert i per trobar-ne un que tingui ritme, grapa, i que sigui informatiu, hem de menester anar a hores impossibles, com és el cas de «L’ofici d’educar» que s’emet els diumenges al matí quan encara no ha sortit el sol. I encara rai que disposem dels pòdcast per tornar-los a sentir una i altra vegada, quan ens vingui de gust, a casa o mentre conduïm, per exemple.
“L’ofici d’educar” és un programa de Catalunya Ràdio, referent en el camp de l’educació i la criança, on s’hi aborden temes al voltant de l’escola, l’aprenentatge, el joc, la sexualitat, els nous models de família, la reproducció assistida, o l’adolescència, entre molts d’altres. L’ànima del programa és l’Elisabet Pedrosa, llicenciada en Periodisme i Màster en Relacions Internacionals. Entre els diversos premis obtinguts destaca el Premi Marta Mata 2021 de l’Associació de Mestres Rosa Sensat per afrontar els temes més punyents de l’actualitat educativa amb valentia i rigor.
El programa va començar fa deu anys i han anat passant persones de diferents àmbits, especialistes i els autors de prestigi que han aportat la seva visió positiva i ens han il·lustrat amb els seus pensaments, les seves observacions i els seus consells.
Coincidint amb aquesta data assenyalada, s’ha publicat el llibre de títol homònim «L’ofici d’educar» on descobrim les raons més íntimes que van portar l’Elisabet a fer el programa, i els vincles que ha creat al llarg dels anys amb els col·laboradors i convidats que han passat per l’emissora, la seva particular tribu.
En aquest llibre de 102 pàgines es recullen dotze de les veus més rellevants que han passat pel programa. Són pares i mares, professionals del món educatiu i referents de diversos àmbits: l’entrenador Pep Guardiola, el biòleg David Bueno, la cuinera Maria Nicolau, la sexòloga Elena Crespi, la filòsofa Marina Garcés, l’il·lustrador Joan Turu, el pedagog Francesco Tonucci, la consultora pedagògica Catherine L’Ecuyer, la psicòloga Alba Alfageme, el grup musical Xiula, el professor Xavier Melgarejo i la psicòloga Carme Thió, tots ells comparteixen coneixements, experiències i reflexions sobre la vida, l’educació i el fet de criar.
El llibre, molt ben escrit, no és una transcripció dels programes. És un exercici periodístic on, amb paraules entenedores, se’ns presenta cadascuna de les persones i les seves opinions. Per fer-ho més proper, l’Elisabet intercala vivències personals, moments curiosos i emocions, ens mostra el seu pensament crític i ens encomana el goig de viure amb respecte als demès, essent empàtics, col·laboradors i amables per fer un mon millor.
Per exemple, ens explica com va començar el programa. En paraules seves:
“El programa L’ofici d’educar va néixer després d’un fet devastador per mi: la mort de la nostra filla Gina als onze anys a causa d’una malaltia neurològica, la síndrome de Rett. Tota l’energia que havia dedicat a la Gina fins al darrer minut de la seva extraordinària vida es va transformar, a partir de llavors, en un programa de ràdio que es va començar a emetre el juliol de 2014…”
El llibre fa de molt bon llegir, és amè i agradarà als pares i mares, a les mestres i a tothom que estigui interessat en la criança.
He tingut la sort de participar al programa des de la tercera temporada i he pogut conèixer a moltes de les persones que han passat per Catalunya Ràdio. Un privilegi, sens dubte. A més, és fascinant compartir la vivència amb les més de les quaranta quatre mil persones que escolten el programa i les nou-centes que estan connectades al canal de Telegram de l’ofici d’educar, participant, opinant i compartint informacions. De totes elles s’aprèn quan escriuen i aporten els seus comentaris encertats. Molts del qui seguim habitualment el programa, coincidim amb el pensament de l’Elisabet quan afirma:
“L’ofici d’educar m’ha fet créixer, madurar, entendre, reflexionar, posar-me del dret i del revés, qüestionar-me, riure, emocionar-me, estimar-me, analitzar-me, jutjar-me menys, conèixer-me més, compartir molt i millorar-me com a mare i dona”
El llibre m’ha fet pensar com de necessari és aquest programa i com ens aniria com a societat si hi haguessin més Elisabets que ocupessin els espais de més audiència, allò que en diuen “prime time”, a la ràdio i la televisió. Tant de bo, “L’ofici d’educar” continuï molts anys oferint-nos reflexió, bons moment i fent-nos pensar en una societat millor.
El llibre l’ha publicat Eumo (l’editorial de la UVIC-UCC) i ha vist la llum el mes de setembre de 2024.
La presentació es farà el proper dilluns, 4 de novembre a la Llibreria Ona de Barcelona, a les 19:00 h. Acompanyarà a l’Elisabet Pedrosa el periodista Roger de Gràcia i també hi hauran per allà moltes de les persones col·laboradores del programa. Serà una presentació però també serà una festa i estarem contents si ens acompanyeu i compartim una estoneta parlant de criança i el que convingui.
Ahir, a l’Ofici d’educar vam presentar, el primer llibre de la sèrie de David Colom que es titula «Com tractar amb gats malvats i conservar (gairebé) totes les plomes»
El relat està centrat en una parella de coloms, que es fan amics arran d’un intent fallit de pispar un croissant de resultes del qual en David resulta ferit d’una ala.
Una amable dona, el recull i se l’emporta a casa seva per guarir-li l’ala, fet que fa que els dos coloms es posin molt contents en imaginar-se un paradís de pa ratllat, galetes i altres llaminadures. Però, a la casa, també hi viu una gata malèvola. Només hi ha una solució. Fer fora de la casa la gata. Ho aconseguiran?
D’aquest entranyable colom i el seu company s’han publicat tres números en català i cinc en anglès que esperem que també ens arribin aquí.
Com a cada programa fem un a pregunta relacionada amb el contingut del llibre i entre tots els qui participeu fem un sorteig i al guanyador li regalem el llibre.
La pregunta del concurs d’aquesta setmana dels «Llibres per somiar» és:
Quin és el nom del Colom amic del David Colom?
Envieu els respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 24 de març.
Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Anna Martínez que s’emporta el magnífic “Molly Wind”. L’enhorabona!
I en el mateix programa es va parlar de mòbils i adolescents. Molt interessant, perquè sobre aquest tema anem tots una mica perduts.
Van venir a l’Ofici d’Educar, en Francisco Villar, doctor en Psicologia, psicòleg infantil i juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i autor de “Com les pantalles devoren els nostres fills”; la Marina Fernández, neuropsicòloga, professora de la universitat Abat Oliba CEU i portaveu del moviment “Adolescència lliure de mòbils”, i en José Ramon Ubieto, psicòleg clínic i autor de “Mòbils i pantalles i les infàncies i adolescències, addictes o amants?
Ahir, a Catalunya Ràdio vam presentar el llibre «A la vora», un dels més rellevants que han aparegut en els darrers mesos.
Té diferents parts ben diferenciades:
A la primera se’ns presenta la trobada, l’aproximació que fan dues noies de deu anys quan una d’elles, la Francisca, de família benestant, arriba a la casa d’estiueig i allà coneix l’Antonia que té la mateixa edat i viu a l’altra banda de la bardissa, juntament amb seva mare que és qui fa de masovera, si és pot dir així, i cuida del jardí i la casa de la família de la Francesca.
La segona part ens mostra els dies següents i com “cada dia era una nova aventura” amb les dues noies jugant a tota mena de jocs i explicant-se secrets. És quan s’arriba a una doble pàgina que és l’expressió màxima d’amistat i de llibertat.
La tercera part es centra quan les dues noies fan la celebració del seu aniversari i ens mostra de quina forma tan diferent celebren una i altra la seva festa.
A partir d’aquest moment, la vida d’ambdues noies se separa i anem veient com passen els anys per a una i per a l’altra. Amb uns detalls delicats i significatius.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre. Són preguntes fàcils i només cal escoltar el podcast per encertar-la. Després, podeu enviar un correu electrònic amb la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 26 de novembre. Entre els participants farem el sorteig i algú s’endurà el llibre en qüestió, gentilesa de l’editorial Ekaré.
La pregunta per participar el concurs de “Llibres per somiar” sobre el llibre “A LA VORA” és:
A QUINA ÈPOCA DE L’ANY SE SITUA EL RELAT?
I la guanyadora del darrer concurs s’emporta el llibre «dos per a mi, un per a tu» és l’Imma Palahí. L’Enhorabona!
I al mateix programa es va parlar de com criar un fill o filla sense ser parella. Creix l’interès per altres formes de “fer família”, com la coparentalitat: parelles no sentimentals unides per la voluntat de tenir un fill que sumen esforços per compartir la criança des de l’amistat i la complicitat.
Hi van parlar dels pros i contres de la coparentalitat la Carme Balaguer, antropòloga i creadora de copaternitat.com; la Bruna Álvarez, antropòloga del grup de recerca AFIN de la UAB, i la psicòloga Sílvia Guillamon.
Els llibres que presentem a l’Ofici d’educar els triem amb antelació. Normalment cada tres mesos programem els següents. El d’aquesta setmana el teníem pensat des de finals de febrer Procurem que es trobin vius i siguin fàcils de localitzar a les biblioteques i llibreries.
de vegades, com ha estat aquest cas, les casualitats són extraordinàries perquè justament aquest “Hi havia una forma” acaba de ser nominat per al premi “llibreter” juntament amb “la sopa del senyor Lepron” (que també vam presentar als llibres per somiar) i “La casa blava”.
“Hi havia una forma” és un conte fet amb figures geomètriques, un relat a camí del conte tradicional oral i l’àlbum, amb un disseny molt modern.
Comença com un conte popular. Diu: Hi havia una vegada, erigit al cim d’un precipici esmolat, un castell immens anomenat Punxerutdretidur. El rei i la reina que hi regnaven eren molt exigents. Només hi toleraven subjectes fets de línies dretes i d’angles punxeguts…
Tot el regne era recte, molt rígid. No hi havia lloc per a corbes ni fantasies estranyes. Tot recte. El rei la reina no suportaven que la seva descendència no fos igual de recta i, per això, no estaven gaire contents amb els seus fills perquè si l’un era molt ondulat, l’altre era massa tou, i el tercer s’havia inflat, etc. fins que va néixer la princesa, amb línies perfectes i angles purs. La seva simetria era total. El Rei la Reina van dipositar totes les esperances de futur en la princesa.
Va arribar el dia que la princesa havia de triar pretendent, i el seu criteri va ser ben diferents del dels seus pares. Ja ens ensumem que triarà un personatge curiós, rosat i arrodonit com un xiclet, per complicar-ho tot més.
És un àlbum molt recomanable perquè ajuda a imaginar el relat com fan els contes narrats de viva veu. Les il·lustracions són senzilles i entenedores.
I com a cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre que es presenta i que gràcies a la col·laboració de les editorials el regalarem a una de les persones que contestin. Aquesta setmana la pregunta per participar al concurs de “llibres per somiar”
Quina forma té la Princesa del conte?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 14 de maig.
La guanyadora de l’anterior concurs del llibre “El món de Sofia” és la Mónica Morales. L’enhorabona!
Si podeu, escolteu tot el programa o llegiu l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa sobre un tema que pot semblar força punyent (de fet, ho és) però que es va tractar amb molta elegància i delicadesa per part dels convidats que hi van venir.
Amb el títol “Com podem aturar l’escalada de suïcidis de menors?” Els intents de suïcidi d’adolescents es triplica després de la pandèmia. L’antídot? Visibilitat, escolta, vincle, ajuda, pedagogia i esperança.
Ahir, a la secció Llibres per somiar vam presentar “Mites al cel”, un llibre que està a camí dels coneixements astronòmics i les llegendes i mitologies que pouaven de la tragèdia grega, amb unes il·lustracions prou encertades que fan molt agradable la lectura.
Aquests dies que estem sentint i veient imatges d’objectes estanys al cel (globus als EEUU, línies de llums que creuen el cel català) és fàcil entendre que, quan desconeixem el fenomen que ho provoca ens inventem històries. Sempre és així i si, per exemple, cau un llamp i no sabem quin és el motiu ens inventem que hi ha un Déu al cel que ens l’envia.
“Mites al cel” ens recorda algunes de les constel·lacions més conegudes i la llegenda que hi ha al darrera. Per exemple la dels carros (ossa major i Ossa menor) i què hi tenia a veure Zeus en tot plegat, la d’Orió i les noies convertides en coloms (Plèiades), la del lleó, la del cigne, la dels bessons, i moltes altres.
Els qui vivim a ciutat i patim la contaminació lumínica no hi estem acostumats a veure estrelles, si de cas la Lluna i algun que altre planeta i poca cosa més. Quan sortim del nucli urbà i anem a Montserrat, al Montseny o a algun indret on poder gaudir del paisatge, ens sentim com els mariners que es guiaven per la Polar i reconeixien el camí que els marcaven les estrelles més brillants. De tot plegat en parla aquest magnífic llibre.
I com a cada programa plantegem una pregunta relacionada per participar al concurs de “Llibres per somiar”. En aquesta ocasió preguntem:
Com s’anomenen les figures que formen les estrelles més brillants?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 26 de febrer.
La guanyadora del concurs anterior i que s’emporta el llibre “Paraules de caramel” és la Pilar Biescas. L’enhorabona!
La invitació a la lectura 