Llibres per somiar

by

«Llop a la neu» a L’Ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest àlbum que tot i semblar una altra història de llops i caputxetes, no ho és.

Es narra una història commovedora de com un dia d’hivern, una nena amb un impermeable vermell torna a casa i un temporal de neu fa que es desorienti. Just en aquest moment de desesperació sent uns udols i troba a un cadell de llop que també està perdut i allunyat de la seva llopada.

La història avança a través de dobles pàgines, sense text, excepte algunes onomatopeies que són com la banda sonora del relat. No cal més perquè l’aventura s’entén perfectament.

Es fa difícil destacar una imatge o moment però quan la nena amb el llobató a les mans es troba cara a cara amb la mare lloba és molt potent perquè et deixa glaçat i pesant que, ai! ara la lloba es cruspirà la nena.

Després veurem com la nena queda arraulida en mig d’unes plantes, a punt de congelar-se. El que veiem a continuació és bonic i amb final feliç, naturalment.

El treball plàstic és fantàstic perquè els infants poden percebre el fred, la por, l’esgotament, però també la sensació d’alleujament en veure com el valor de nena aconsegueix salvar el llobató i els llops, més endavant, al seu torn la salvaran a ella de morir congelada. Un relat càlid, tendre, on la cooperació té la seva recompensa.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre que presentem i entre els participants sortegem el llibre gentilesa de l’editorial, en cast cas, Corimbo. La pregunta per al concurs sobre el llibre «Llop a la neu» és:

Qui salva la nena de morir congelada?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 30 de novembre.

Al darrer concurs, la guanyadora del llibre «El Senyor dels Lladres» va ser la
Pepa Collazos. L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast de la secció, clicant a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/ofeducarcentellesllopneump3/audio/1261616/

by

«El Senyor dels Lladres» a l’Ofici d’educar

Ahir, a la secció “Llibres per somiar” vam presentar un dels títols mítics de la literatura infantil i juvenil. Ens fa contents comprovar com es tornen a reeditat i rescatar de l’oblit obres com aquesta de la gran Cornelia Funke per a gaudi dels joves.

És un conte de fantasia i una història d’aventures combinades i ambientades a la Venècia moderna. Hi ha moltes històries sobre nens que no volen créixer, com “Peter Pan” o “Pippi Calcesllargues“. Aquest relat és tot el contrari: Nens que volen créixer, nens que no poden esperar que se’ls permeti fer totes les coses que només els adults poden fer. La història està ambientada a Venècia, ciutat meravellosa i misteriosa, un lloc encantat, però molt real. No s’assembla gens a Hogwarts o a la Terra Mitjana, perquè la podem tocar, olorar i tastar.

El relat va de dos germans, en Pròsper, de dotze anys, i el seu germà petit, en Bo (abreviatura de Bonifaci), que fugen d’una tieta que vol mantenir en Bo al seu costat i enviar en Pròsper a un internat. Els germans fugen i van a parar a Venècia, on son acollits per un grup de nens que viuen en un cinema abandonat. Són nens sense llar que no tenen cap altre lloc on anar. El líder del seu grup es diu Scipio i els proporciona mantes i altres necessitats. És un noi jove, una mena de Robin Hood, conegut com “El Senyor dels Lladres” que s’ha forjat una reputació temible al món subterrani de la ciutat.

Una gran novel·la plena d’aventures, per als joves a partir de 13 anys.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre que presentem i entre els participants sortegem el llibre gentilesa de l’editorial, en cast cas, Estrella Polar. La pregunta per al concurs sobre el llibre «El senyor dels Lladres» és:

Com es diu “El senyor dels Lladres”?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 16 de novembre.


Al darrer concurs, la guanyadora del llibre «Topotip i Topotap» és la Família Vizcano Rifà. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/el-senyor-dels-lladres-de-cornelia-funke/audio/1260092/

by

«Topotip i Topotap» a L’Ofici d’educar

Hi ha un debat sobre si els contes populars són o no adequats per als infants. Jo estic a la banda dels qui pensen que el seu valor perviu i aporten beneficis diversos als infants que els escolten. És un debat interessant.

«Topotip i Topotap» és una faula d’Isop però amb elements contemporanis. Destaca, per una banda una escriptura molt acurada i de l’altra les il·lustracions en blanc i negre, farcides de detalls i amb diverses perspectives.

En Topotip és un ratolí de camp que convida en Topotap, a dinar a casa seva, una cabanya de camp on porta una vida modesta i agradable, buida de neguits i ensurts. Com a agraïment, en Topotap, ratolí de ciutat, li obre les portes de casa seva. Allà tot és «una altra cosa»: abundància, sumptuositat i aliments sofisticats.

La visita resulta ser un infern, perquè a la ciutat també hi ha escombres, sabates i una cosa encara pitjor: un gat immens i ferotge que manté els ratolins famolencs a ratlla.

—M’estimo més tornar a casa —diu en Topotip amb la lliçó apresa— val més una vida modesta i tranquil·la que tot el luxe del món rodejat de perills i preocupacions.

Igual que moltes de les faules d’Isop, la història del ratolí de camp i el ratolí de ciutat tampoc ha perdut vigència.

Com a tots els programes, fem una pregunta relacionada amb el llibre que presentem i entre els participants sortegem el llibre gentilesa de l’editorial, en cast cas “libros del Zorro Rojo”. La pregunta per al concurs sobre el llibre «Topotip i Topotap» és:

Quina és l’amenaça més gran que troben en Topotip i en Topotap a la ciutat?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 2 de novembre.

I al darrer concurs la guanyadora del llibre «A, B,C i la Sra Smith» és la Família Calvet Pocurull L’enhorabona!

Agraïm moltíssim que hi participeu encara que hagueu guanyat en alguna ocasió i imagineu que potser no tornareu a guanyar, però ens fa molt contents rebre les respostes perquè significa que escolteu el programa i ens feu costat.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/topotip-i-topotap-de-roberto-piumini/audio/1258540/

……………………………………………………….

En el mateix programa es va parlar de:

Baralles i gelosia entre germans: com gestionar-les?

Voler que els germans no es barallin mai és un impossible. La relació entre germans és la primera escola de relacions i és una oportunitat per aconseguir eines per a la vida. Si els nostres fills es barallen tot el dia com gat i gos, què podem fer? Intervenir-hi o deixar-los fer? Com es gestiona l’arribada d’un germanet? Com es poden evitar els favoritismes i la gelosia entre germans? I com es pot gestionar la rivalitat entre germans bessons o entre germans de famílies reconstituïdes?

A “L’ofici d’educar”, estrenem “L’escola de pares” parlant de com tenir una relació sana entre germans amb la psicòloga de criança respectuosa Elisenda Pascual, autora d'”Amor de piel adentro”, “Criar i jugar”, “Maternitat invisible” i “L’ombra de la Clara” i psicòloga de la sèrie “Això no és Suècia”. I sentirem també Tània Garcia, educadora social, pedagoga i investigadora en neurociència i socioeducació, i autora de diversos llibres d’educació i neurociència, entre els quals hi ha “Germans”.

Per sentir tot el programa, cliqueu a:

https://www.3cat.cat/3cat/baralles-i-gelosia-entre-germans-com-gestionar-les/audio/1258542/

by

«Vermell Pop» a l’Ofici d’educar

Ahir, a la secció Llibres per somiar vam presentar aquest llibre per als infants petits que forma part d’una mena de llibres que criden molt l’atenció a aquesta i a totes els edats. Se’n diuen llibres desplegables, o també tridimensionals, mòbils i animats, però no sé perquè se solen denominar com pop-ups, mot que s’ha imposat.

Els llibres pop-up de la col·lecció que l’editorial Combel dedica als colors els ha creat l’Aurore Petit. De moment s’han traduït al català el vermell, el verd, el rosa, el taronja, el groc i el blau.

Són de mida petita, quadrats de 10 x 10 cm, de tapa dura i la gràcia està en que, en obrir cada doble pàgina apareix una imatge emergent. Són uns troquelats senzills i agradables que ajuden a aprendre paraules i a gaudir d’unes il·lustracions que sorprenen quan els infants menuts, de menys de tres anys, les veuen.

En aquest “Vermell pop”, quan anem passant pàgines trobem sis elements: una rosella, una marieta, un nas de pallasso, un camió de bombers, uns peixos vermells i un cor.

Quan els infants el manipulin, recomanem que l’adult estigui a la vora. Ja sabem com pot acabar sinó, oi?

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada i entre els participants sortegem el llibre que, en aquesta ocasió, és gentilesa de l’editorial Combel.

La pregunta per al concurs és:

Digues un dels elements que apareixen al llibre «Vermell Pop»

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 28 de setembre.

A l’anterior concurs, la guanyadora del llibre «L’extraordinària vida d’un gos a les últimes» va ser la Pepa Guerra L’enhorabona?

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/vermell-pop-daurore-petit/audio/1254623/

by

«L’intercanvi» a L’ofici d’educar

Ahir vam presentar un relat enginyós protagonitzat per dos personatges prou coneguts de la literatura infantil, El llop i la Caputxeta que fan un intercanvi escolar.

Només amb aquesta premissa ja se’ns obre la ment a imaginar i a inferir què passarà a casa de la família Llop quan arribi la Lisa a conviure amb ells i a l’altra banda quins perills viurà la família Caputxeta amb la arribada del llobató.

A la coberta, en Max Llop i la Lisa Caputxeta, cara a cara. Són els dos protagonistes de l’intercanvi escolar. La Lisa va a una escola de caputxetes que han organitzat una setmana en la que cada família intercanviarà la seva filla amb una família Llop.

Paral·lelament coneixem en Max Llop que anirà a conviure a casa d’una família Caputxeta.

El relat epistolar està ben pensat perquè durant cinc dies en Max Llop i la Lisa Caputxeta escriuen cada vespre una carta a la seva família explicant com els ha anat el dia, què han fet i com és de diferent la família que els ha tocat.

La idea és enginyosa i està organitzada com una petita novel·la que defuig del que inicialment podíem pensar. Sobretot, les cartes de la Lisa són divertidíssimes perquè els llops la porten al dentista a esmolar-li les dents, al perruquer perquè li talli les trenes, i li ensenyen tècniques, com diuen ells, de Terror glacial.

Les cartes del llobató Max fan una mica més de por, perquè els seus impulsos carnívors el portaran a fer alguna malifeta.

A banda de passar una bona estona i viure diverses emocions (por, riure) hi ha una mena de missatge que potser no l’acaben de veure els joves lectors però resulta interessant. Té a veure amb com som de diferents i com ens costa atansar-nos i conèixer les seves opinions dels altres, discutir-les, rebatre-les. No és fàcil perquè acostumem a ajuntar-nos amb els que pensen com nosaltres. Fer l’esforç de saber quin és el pensament d’altri és una manera de començar a resoldre els conflictes.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els participants el sortegem, en aquest cas gentilesa de l’editorial Bindi Books.

La pregunta per al concurs sobre el llibre “L’intercanvi” és:

Com es diu la nena de la família Caputxeta?

Podeu enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 8 de juny.

La guanyadora de l’anterior concurs del llibre 102 dites il·lustrades per a tothom és
la Irene Gutierrez. L’enhorabona!

Podeu escoltar el pòdcast clicant a: https://www.3cat.cat/3cat/lintercanvi-de-lorelei-karol/audio/1245759/

by

«El gegant nan i el nan gegant» a L’ofici d’educar

Ahir, a l’Ofici d’educar vam presentar aquest relat que ens parla de com de relatives solen ser totes les coses. Per exemple, si diem d’algú que està molt gras és perquè hi ha altres persones que no ho són.
Es un conte il·lustrat per en Roger Olmos amb unes imatges exigents que ens fan pensar en com de necessari que puguem comparar. Si tots els il·lustradors fossin de la mateixa escola seria molt avorrit.
El relat comença a Gegantolàndia, un país de gegants on una criatura és a punt de nèixer i tothom l’espera amb alegria, fent els preparatius per a l’esdeveniment (mitjons llarguíssims, pastissos de la mida d’una roda de tractor, peluixos grandiosos, etc.). En aquest país imaginari tothom parla amb la vocal “O” i llegit en veu alta fa riure. Proveu a dir, per exemple: Holo, com ostòs?

Al cap de poc temps, s’escampa la notícia que el bebè és petit i comencen a impacientar-se en veure que passen els dies, les setmanes, els mesos, i no creix. Proven diferents mètodes estrambòtics per mirar de fer-lo créixer: estirar-lo de braços i cames, donar-li beuratges fets amb saliva de girafa i arrels de sequoia i altres bestieses, però sense èxit.

Com que és diferent és rebutjat. Això ens sona, oi? El rebuig al diferent, ja sigui per la seva creença religiosa, pel color de la seva pell, la seva ideologia, o el que sigui. El cas és que el nen ha de marxar de Gegantolàndia.

La segona part ens situa a Nanolàndia i allà tornem a veure la mateixa situació però invertida: neix un nan molt gran. La història es repeteix, aquí parlen amb la lletra “i”: “Is in nin”. Imagineu-vos el final.

Les il·lustracions són per mirar-les i analitzar els detalls. La paleta de colors suaus contrasta amb algunes expressions dels personatges que poden semblar estranyes. Juga amb la idea de mostrar els contrastos del relat: colors suaus-expressions rudes.

HI ha un detall que m’ha agradat molt: Un conill amb una caca al cap. És una picada d’ullet a l’autor, en Werner Holtzwart, que fa molts anys va escriure “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap”.
A cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre i al guanyador del sorteig li regalem el llibre, en aquesta ocasió gentilesa de l’editorial Takatuka. La pregunta és:

Amb quina vocal parlen a Gegantolàndia?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 23 de març. Animeu-vos que no és tan difícil!

En l’anterior programa, la guanyadora del concurs del llibre «Mites grecs?» és la Montserrat Ramos. L’enhorabona!

Per escoltar el pòdcast de la secció, només cal clicar a:

https://www.3cat.cat/3cat/el-gegant-nan-i-el-nan-gegant-de-werner-holzwart/audio/1237403/

by

«Mites grecs. L’origen de tot» a L’ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest llibre escrit per la Meritxell Blay que recull una trentena d’històries de déus i deesses de la mitologia grega.

És un llibre ideal per a joves de l’ESO i el batxillerat amb el qual descobriran aventures apassionants de personatges com Zeus, Posidó o Apol·lo. Els relats són l’origen, com diu el títol, de molts altres que veiem contínuament en novel·les i pel·lícules. Per tant, va ve saber d’on provenen, així com les paraules i expressions que usem com El jardí de les Hespèries, la poma de la discòrdia, els jocs olímpics, les fletxes de l’amor, la caixa de Pandora, els Camps Elisis, i moltes més.

Cada capítol ocupa com a màxim deu pàgines, amb il·lustracions de Jotaká.

A cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre i el guanyador del sorteig li regalem el llibre, en aquesta ocasió gentilesa de l’editorial INUK. La pregunta:

Qui era el déu dels mars en la mitologia grega?

Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 9 de març. No cal ni dir-ho però la vostra col·laboració ens ajuda, no sabeu com, a tirar endavant.

En l’anterior programa, la guanyadora del concurs del llibre «Veig, veig! Quin temps fa?» és la Pilar Biescas. L’enhorabona!

Per escoltar el pòdcast de la secció, només cal clicar a:

https://www.3cat.cat/3cat/mites-grecs-lorigen-de-tot-de-meritxell-blay/audio/1235907/

by

«Com de gros», a L’ofici d’educar

Ahir, a L’ofici d’educar, vam presentar aquest àlbum de la Blanca Caminal que ens parla de com es resol un conflicte i amb un protagonista força proactiu que no defalleix davant la frustració que se li genera durant tot el relat.

L’argument és senzill i l’estructura encadenada el fa ideal per narrar-lo de viva veu, de presentar-lo en forma de lectura modelada. Ens parla d’un elefant que rep una carta on li diuen que ha estat nominat a rebre el premi a l’animal més gros de la sabana i que s’ha de presentar un dia determinat a l’Auditori… Vestit d’etiqueta!

I amb aquesta premissa, la recerca d’una cinta mètrica per saber les mides del seus cos, van passant les diferents escenes. M’ha agradat especialment el moment en que l’elefant torna cap a casa, cansat i decebut per no haver aconseguit la cinta mètrica, i se n’adona que en realitat sí que saps quines son les mides per fer-se un smoking, un vestit de gala.

I ho veiem a la imatge desplegable quan nosaltres descobrim també quines són les seves mides.
No cal ni dir-ho que enmig d’una gala glamurosa acabarà reben el premi a l’animal més gros de la sabana.

Crec que a l’escola pot donar joc. Les mestres d’infantil i inicial quan el llegeixin entendran ràpidament el suc que es pot aconseguir amb una cinta mètrica!

Aquest àlbum que va ser mereixedor del premi Vila de Termens del 2024.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els qui encertin la resposta sortegem el llibre, en aquest cas gentilesa de l’editorial Meraki.

La pregunta per al concurs sobre el llibre “COM DE GROS” és:

Qui guanya el premi a l’animal més gros de la sabana?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins al 19 de gener.

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/com-de-gros-de-blanca-caminal/audio/1230116/

La guanyadora del concurs del llibre «Oficis que ho van petar» és La Bet Solà. L’enhorabona!

by

«Oficis que ho van petar» a L’ofici d’educar

Diumenge passat vam presentar aquest llibre que es llegeix amb interès. Ens explica les feines que al llarg de la història han anat canviant o han desaparegut. Algunes els coneixíem per les pel·lícules o perquè fins fa poc encara ens feien servei. Es el cas dels “gladiadors”, “botxins”, “ascensoristes” o “alquimistes”. Altres, en canvi, ens són del tot desconegudes com les ”madames toilettes”, els “venedors de sorra” o els “nens dels assots”

És un llibre sobre els oficis més estranys que hi ha hagut al llarg de la història. Hi trobareu tota mena d’oficis en aquest llibre ideal per a infants de secundària.

La diversió informativa sobre un munt de professions inusuals està garantida però l’autor ha volgut aprofundir amb explicacions senzilles i documentades sobre la història de les professions i les primeres divisions del treball i, d’aquesta manera veiem com han anat canviant les feines al llarg dels segles i com, algunes, s’han extingit completament o s’han reorganitzat gràcies a la tecnologia i la ciència.

Un llibre interessantíssim. Escrit per Markus Rottmann.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els qui encertin la resposta sortegem el llibre, gentilesa de l’editorial. En aquest cas l’editorial Tramuntana.

La pregunta dels Llibres per somiar és:

On treballaven les dones computadores?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/oficis-que-ho-van-petar-de-markus-rottmann/audio/1228164/

by

«El bosc dels germans» a L’ofici d’educar

Ahir, als “llibres per somiar” vam presentar aquest llibre de gran format que ens explica que dos germans han heretat un bosc i cadascun d’ells construeix el seu projecte de vida a la part de bosc que li ha tocat.
Els veiem, un a cada pàgina, de forma gairebé simètrica. El primer germà s’organitza per viure d’acord amb allò que la natura li ofereix, respectuosament, tallant alguns arbres per construir una cabana, pescant alguns peixos i cultivant un petit jardí.

El segon germà té uns altres plans i construeix una gran mansió, aprofitant els recursos que l’envolten per enriquir-se mentre transforma la part del seu bosc en un poble.

«El bosc dels germans» és un llibre per contemplar i comentar el que passa, posant atenció en els detalls i reflexionant sobre allò que és més adequat per a la nostra supervivència.

Com a cada programa, fem una pregunta relaciona amb el llibre i, si heu atents a la conversa, segur que trobareu la resposta fàcilment. També trobareu una pista molt bona a la fotografia.

Si envieu la resposta, participareu del sorteig del llibre que comentem, gentilesa de l’editorial Coco Books. La pregunta és aquesta:

Com arriben els germans al bosc?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 24 de novembre.

La guanyadora de l’anterior llibre, «la geganta», és la Lourdes Ponseti. L’enhorabona!

Podeu sentir la secció “Llibres per somiar” clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/el-bosc-dels-germans-de-yukiko-noritake/audio/1224297/