dibuix

by

«Dibuixem un castell?» a la GRAÓ 0-6

El camino es tortuoso
empinado y peligroso.
Al llegar, llegas con asma,
y te recibe un fantasma.

Gloria Fuertes

Al número 2 de la revista Grao 0-6, corresponent als mesos de juliol i agost, presentem una activitat relacionada amb la poesia de la Gloria Fuertes.

Els infants, com els poetes, tenen imaginació per crear imatges i jugar amb les paraules. També tenen memòria per conservar-les, relacionar-les i ensinistrar-les. A l’escola, la poesia ens proporciona grans moments perquè malgrat que pugui resultar misteriosa, difícil de penetrar i no sapiguem ben bé a què respon, no ens importa perquè allò que compta és què provoca en els infants.

L’acció que es presenta a la secció «Menjallibres» té a veure amb «El libro de Gloria Fuertes para ninos y niñas» editat per Blackie Books, i es va dur a terme amb infants de segon cicle infantil.

La mestra, per començar, va presentar una fotografia de la Gloria Fuertes, va preguntar si la coneixien i es van fer hipòtesis sobre qui podia ser.

Després es van llegir alguns poemes per acabar aprofundint en «Cómo se dibuja un castillo» i fent una acció plàstica reeixida.

Podeu llegir tot l’article a la “Graó 0-6” de juliol-agost 2024.

Para la niña chiquilla
y el niño chiquillo
estamos dibujando un castillo.
Este castillo encantado
está en un monte pelado.
Aunque tiene ya mil años
se conservan sus peldaños,
se conserva de este modo,
con sus fantasmas y todo,
sus almenas defensivas
sus torres reconstruidas,
es un castillo famoso con su puente
y con su foso;
….

by

Un matí amb la Noemí Villamuza

Pels qui seguiu aquest blog des de fa temps, recordareu que durant vuit anys (del 2013 al 2021) hi havia una secció on presentàvem un il·lustrador i comentàvem el seu estil, la seva biografia, així com els llibres més destacats de la seva obra. Aquella informació, com altres que han anat apareixent durant els catorze anys del blog, està en privat, que vol dir que no la podeu veure però encara hi és. Bé, aquest és un tema per a una propera entrada perquè aviat, molt aviat, celebrarem el milió de visites i us explicarem anècdotes d’aquests anys i el perquè de tot plegat.

El cas és que el desembre del 2018 presentàvem la Noemí Villamuza com a il·lustradora del mes i circumstàncies (meravelloses) de la vida han fet que haguem coincidit en algunes ocasions, en diferents esdeveniments. Em sento afortunat, però no voldria fer un “Senyor Lobo”, i passo a comentar-vos el darrer encontre i un dels darrers llibres que ha publicat amb text d’en Ricardo Alcántara, Els regals de l’avi.

Els regals de l’avi narra la relació d’un avi amb el seu net a través del pas del temps i dels diferents regals que li fa, alguns sense gaire èxit, tot s’ha de dir. És un relat intimista, tendre, un cant a l’estimació entre les persones que ens toca perquè és una sensació que hem tingut molts de nosaltres amb els nostres avis i àvies.

El que sorprèn del llibre és la manera com està il·lustrat. Dos colors, fons blancs i imatges emotives. Repassant cada imatge amb explicacions de la Noemí, tot pren un altre sentit i ens adonem de detalls que no havíem vist. De vegades penso que tenim una mirada poc educada i no veiem més enllà del que es mostra. Ens quedem a la primera capa sense saber que hi ha moltes més (metàfores, insinuacions, emocions a través del color, aturades, evocacions).

Fa uns dies, vaig anar al taller de la Noemí perquè, com l’avi del relat, volia fer-li un regal a la Nora, la meva neta i volia que conegués la Noemí, compartissin un matí parlant d’il·lustració i aprengués alguns trucs a l’hora de dibuixar. Vam anar amb un parell de bones amigues, la Mafi i la Mara. Crec que recordaran durant molt de temps aquella trobada.

Arriba un dia que, no se sap perquè, la frescor dels dibuixos dels infants passa a ser la frase repetida de “no sé dibuixar”. Segurament us sona, oi? Aquesta frustració m’ha fet pensar que a les escoles dediquem moltes hores a la plàstica (Àrea d’Educació Artística es diu ara) però poques a dibuixar. Sabem retallar i fer murals ben bonics, fem composicions reeixides que fan patxoca, molt acolorides, amb volum, pestanyetes, etc. però practiquem poc el dibuix per poder fer les expressions de la cara, les perspectives, un detall d’una part del cos, una panoràmica, un pla americà i altres tècniques que es poden aprendre i que ajuden a orientar com s’ha de fer per produir una imatge més o menys reeixida.

La Noemí ens va fer una primera presentació d’alguns llibres i ens va explicar perquè determinats dibuixos eren com eren. També ens va mostrar els esbossos, els “story boards”, el seu treball amb el color a la pantalla, i va respondre a un bon grapat de preguntes.

Com a la dita gallega “paso a pasiño, faise o camiño” vam dedicar la darrera estona a fer algunes activitats pràctiques i ens va sorprendre com, veient els nostres traços, la Noemí ens va fer una dissecció de la nostra personalitat. Ho va clavar.

Va ser un matí molt ben aprofitat, amb moltes complicitats, riures i que ens va servir per treure la por al traç, al deixar-nos anar i gaudir mentre expressem amb el llapis el que volem dir. Una sessió terapèutica, podríem dir. Gràcies, amiga!

by

Explorant les expressions de la cara amb “Cuc i conill”

A la secció “Menjallibres” de la revista GUIX D’INFANTIL d’aquest mes de setembre hem explicat algunes de les possibilitats que ens ofereix aquest divertit llibre d’en Ramon. G. Veiga.

La secció l’anem combinant juntament amb les companyes Diana Comes i Núria Vouillamoz de l’Institut de la Infància de Sant Cugat que s’encarreguen del 0-3. Un número el fan elles i el següent nosaltres.

Com que no soc d’explicar activitats que no s’han provat abans amb els infants, la Laura és la mestra del cicle 3-6 que ho porta a terme amb els seus alumnes i confirma o no que les prediccions són encertades.

Agraïm molt a la Cinta Vidal i l’equip de Graó que ens assessorin i ens permetin publicar aquestes petites píndoles que podeu anar llegint i aplicant, si és el cas, amb els vostres alumnes.

Al blog, vaig informant i apunto de què va l’article però en aquesta ocasió especial ens agradarà compartir-lo sencer. Nosaltres sabem perquè, oi Cinta?

by

«Orbie, dibuixa’m un xaibotó», un àlbum delirant

En Fred fa setmanes que intenta, sense èxit, dibuixar un “xaibotó” però no se’n surt. La solució, segons ell, és demanar ajuda a la seva amiga Orbie (ha vist que és la il·lustradora que apareix a la coberta).

Però hi ha un problema: Li ha d’explicar què és un “xaibotó”, és clar! I no serà fàcil perquè és una paraula que s’ha inventat i li resulta complicat d’explicar. Cada vegada que ho intenta s’empatolla més i més. Però és tossut i no pararà fins que l’Orbie li dibuixi l’animal que s’ha inventat. Aquí, recordem la cèlebre frase “dibuixa’m un xai” del Petit príncep i pensem que la cosa acabarà de manera similar.

El que no imagina en Fred és que l’Orbie cada vegada es posa més nerviosa, irritada, colèrica, i ho veiem en les expressions de la seva cara (és genial!)

Un àlbum divertit (boig, seria millor) que juga perfectament amb el llibre com a objecte, relacionant els personatges a través de les pàgines.

L’humor de l’autor, en Frédérick Wolfe, i la versatilitat amb els colors de l’Orbie, la il·lustradora, ens presenten uns personatges amb expressions còmiques que reflecteixen prou bé com va degenerant la situació.

És un encert fer que els autors esdevinguin, al seu torn, personatges del llibre (no és la primera vegada que això succeeix, però es veu poc) perquè ens proporciona l’oportunitat de parlar amb els infants dels diferents oficis de les persones que fan un llibre.

El final obert ens convida a pensar en una segona part.

Una lectura recomanada a partir de cicle inicial i per als fans de “El Petit Príncep” en particular.

LES DADES:
Títol: Dibuixa’m un xaibotó
Autor: Frédérick Wolfe
Il·lustradora: Orbie
Traductora: Mireia Alegre
Editorial: Birabiro
Pàgines: 40
Barcelona, 2023

by

Tertúlia clandestina#8: DIBUIXA’M UN XAI

El dimecres, 17 de maig, a les 6 de la tarda, a l’Espai Llamps i Centelles (L’Hospitalet) tenim una nova TERTÚLIA.

La tertúlia es titula «DIBUIXA’M UN XAI», i el títol fa referència a un capítol del llibre “El petit príncep” d’Antoine de Saint-Exupéry.

El capítol comença quan un aviador que ha caigut al desert està intentant reparar el motor del seu avió (Caure al desert és un símbol i aquest relat n’està ple, de símbols. Aquí vol significar un cert bloqueig creatiu i, fins i tot, en aquest allunyar-se de les persones podem entreveure la possibilitat de no sobreviure físicament), se li apareix un infant que ni plora, ni està nerviós ni li demana que el salvi. Simplement li diu:

— Si us plau… dibuixa’m un xai!

L’aviador li fa un primer dibuix que no li agrada al nen (el Petit Príncep) i li’n demana un altre i encara un tercer fins que finalment li dibuixa una caixa.

—Això és la caixa. El be que vols és a dins.

—És exactament així, que el volia! Et sembla que necessita molta herba aquest be?

Li podia haver demanat una altra cosa creativa (canta’m una cançó, per exemple) però li demana que li faci un dibuix perquè l’aviador ha explica’t en el primer capítol els fracassos amb els seus dibuixos 1 i 2 (el de la boa que es menja l’elefant) i de com a l’edat de sis anys va abandonar la seva magnífica carrera de pintor.

Però no parlarem d’«El petit Príncep» sinó de com s’enfronta un il·lustrador a un text per donar-li forma. La convidada ens explicarà el procés de realització d’un àlbum des del seu punt de vista (la unitat narrativa, el temps, la lògica narrativa, la direccionalitat esquerra-dreta, la força de les cobertes, els materials a emprar i com condicionen el relat, etc.) i podeu estar segurs que n’aprendrem molt!

No podem explicar més, ja ho sabeu.

Enviarem, uns dies abans, un correu electrònic directament a les persones que formeu part del grup dels habituals, per recordar-vos (que no caldrà perquè segur que ja l’esteu anotant) la trobada.

RECORDEU:

Tertúlia clandestina “Dibuixa’m un xai. L’ofici d’il·lustrar llibres per a infants”

Data: dimecres 17 de maig de 2023

Hora d’inici: 18:00

Hora d’acabament: 19:30

Contrasenya per accedir: en aquesta ocasió és ECOLINES, però si mostreu el carnet VIP podreu entrar directament.

Lloc: Espai Llamps i Centelles

Carrer Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet.

Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i Bus (L16 i M12)

by

Inspiració i creativitat a “Battle Bunny”

El llibre d’en Jon Scieszka i Marc Barnett encara no s’ha traduit al català ni al castellà i és possible que no hi hagi cap editor que aposti per ell. Llàstima! Llàstima perquè és una proposta molt enginyosa. El vaig conèixer gràcies a la recomanació del meu amic Daniel.

Parteix de la idea que a un infant, l’Àlex, la seva àvia li regala un conte per al seu aniversari. El llibre en qüestió és un conte amb imatges ensucrades i dolces sobre un conill que també fa anys. Es titula “Birthday Bunny” i al noi no li acaba de fer el pes. Ell hagués preferit un llibre d’aventures més emocionants, així que agafa el llapis i comença a modificar el conte del conillet, transformant-lo en una història totalment diferent. L’Àlex és molt creatiu i fa que el viatge del conill a través del bosc esdevingui una missió secreta. El conillet té males intencions i només l’Alex serà capaç d’aturar-lo.

A la primera pàgina ja entenem la idea del noi. Hi ha un cor dibuixat i al seu interior es llegeix «Moltes felicitats, Alexander». Després una frase escrita amb aquella lletra que en dèiem «redondilla» on podem llegir «Al meu petit conillet en aquest dia especial. T’estimo, l’avia» i més avall d’aquesta inscripció s’ha ratllat i tornat a escriure, amb un retolador i una mà maldestra, el títol original i allà on deia «Birthday Bunny» ara llegim «Battle Bunny».

El llibre té dues capes. La primera és la història original de «L’aniversari del conillet» tal com si fos un llibre ordinari, pintat amb colors suaus i un text imprès. La segona és el mateix llibre però s’han guixat, afegit, canviat els motius i les paraules per convertir el conte en una esbojarrada aventura bèl·lica. Representa que ho ha fet el nen Àlex amb el llapis i una imaginació que el porta a narrar com el conill és ben boig i vol destruir el planeta. Sort que algú (el propi nen) serà capaç de véncer-lo.

l’original

transformat per l’Àlex

El conillet es transforma en una mena de guerrer tipus Rambo que lluita contra tots els animals del bosc i va dient “El poder és meu”. Les seves armes són bombes de megatrons, abelles assassines, robots, serres elèctriques. Pel camí del bosc va fent estralls a tot el que troba, des de la Torre Eiffel fins a l’Estàtua de la Llibertat. Sort en tindrem que l’Àlex aconseguirà salvar el mon de la devastació total en una lluita final que succeirà, curiosament, el dia del seu aniversari. Sort.

L’he trobat genial i m’ha fet pensar en aquells llibres que esporguem a les biblioteques. De ben segur que els podríem donar un altre ús en mans dels infants si els animem a transformar el seu contingut, com fa l’Àlex aturant l’horrible conillet. Segur que heu vist (o fet) quelcom de semblant als llibres dels vostres alumnes… Qui no li ha pintat un bigoti a la Gioconda?

Un llibre entretingut, recomanat per als lectors que busquen alguna cosa diferent.

LES DADES:
Títol: Battle Bunny
Autors:Jon Scieszka i Mac Barnett
Il·lustradora: Matthew Myers
Editorial: Walker Books
Pàgines: 40
London, 2015

Les il·lustracions són d’en Matthew Myers. És molt enginyós i té molta gràcia modificant també les paraules que diuen els personatges. Podeu veure com va dibuixar el conte, a continuació:

Si us ve de gust, a l’enllaç següent podeu descarregar-vos el vostre propi BIRTHDAY BUNNY i transformar-lo. També podeu veure com l’han modificat altres infants.

http://mybirthdaybunny.com/

by

Llibres i propostes per al confinament – 6 (La cigonya)

Hi ha llibres que t’acompanyen tota la vida. Fa un parell de setmanes en parlava amb el meu amic Daniel per vídeo conferència. En Daniel treballa en una biblioteca escolar a Tailàndia i em comentava la mitja dotzena de llibres que l’han acompanyat per tot el món. Recordo que citava «El círculo de los mentirosos», «¡Eh, petrel!», «No digas que fue un sueño», «Viajes con Heródoto» i d’altres.

Em va fer pensar en els que estan a prop meu des de sempre i on he trobat inspiració per a les sessions de narració de contes. A part de la clàssica «Rondallística» d’en Joan Amades, la col·lecció de «Rondalles mallorquines» d’en Jordi d’es Racó o els recopilatoris de contes del país valencià d’Enric Valor, hi ha tres exemplars que estan al top ten dels més rebregats, llegits i rellegits. Un és «Fiesta» d’Herminio Almendros, el segon és «Les rondalles de Putxinel·lis Claca» (aquest ha passat pel sastre de llibres més d’una vegada) i el tercer és d’en Xesco Boix.

Xesco Boix va ser un dels iniciadors de l’animació al nostre país. El vaig conèixer a les Escoles d’Estiu de Rosa Sensat a la dècada dels 70 on el podies sentir cantar i contar animant els migdies d’aquelles extraordinàries jornades estiuenques. Un dels llibres que va publicar era un recull d’on he tret moltes narracions. Era una edició casolana amb il·lustracions de la Pilarín Bayés i que duia per títol «L’arbre generós». Allà hi ha molts contes que es poden adaptar per explicar a l’escola o a casa. N’hi ha quatre, en concret, que es van dibuixant a mesura que es narren: «L’elefant», «La tortuga Filomena», «El gat» i «La cigonya». Els he explicat sovint, a l’escola.

La Galera va tenir l’encert de fer-ne una edició acurada, en tapa dura, fa deu anys, amb motiu del 25è aniversari de la mort del cantant.

Avui, us n’explicaré el de «La cigonya» que jo sempre acabo dient que sembla un pollastre.

PROPOSTA DIDÀCTICA: Dibuixem i narrem
Al recull citat d’en Xesco Boix trobem el conte «El gat», una adaptació de la història original “The Tale of a Cat Black” que va escriure Carl Withers i va il·lustrar Alan Cover, l’any 1966, i es va publicar als Estats Units.
Diu que «Hi havia una vegada un nen petit que es deia Tommy. I aquesta es la T de Tommy…

En Xesco ho va transformar en “Una vegada era un senyor que es deia Pere i que es volia construir una casa. Es posa a la feina i comença a construir-se una habitació, una cambra,…


Una bona idea és anar dibuixant un animal qualsevol i anar inventant la seva història. Ben esbojarrada, si pot ser. Penseu en una balena, un pingüí, una girafa, etc. Segur que us en sortiu!