On és el Nuc? Com explicar la mort d’una mascota

Aquest és un còmic molt ben pensat que ens parla d’aquelles preguntes que fan les criatures i els pares no saben com respondre. Aquí és sobre la mort del gat de la família.

Veiem un nen, encara amb el pijama de superheroi, baixant les escales i trobant-se amb la mare que ha estat plorant. Quan li pregunta per què està trista, ella li diu que en Nuc, el gat, ha marxat.

Aquí comencen les preguntes perquè el nen no acaba d’entendre on ha anat.

La mare intenta desviar la conversa, li dona respostes estranyes, mentides, omissions, frases prefabricades, i acaba perdent el sentit de la realitat perquè tot el que diu és força estrambòtic.

De fet, és una situació en la que ens hem trobat, a l’aula o a casa, davant de preguntes incòmodes que no sabem com respondre.

Unes pàgines més endavant, veiem la reacció del nen que intueix què li vol dir la mare i ell mateix pren la paraula i esdevé el més sensat de la família. És la saviesa típica dels infants i veiem com ell mateix s’inventa un relat per explicar com ha marxar el gat.

He pensat que als pares els anirà encara més bé que als fills llegir aquest relat.

La història està explicada de forma suau i poètica, amb tocs que et fan somriure.

La part gràfica és molt divertida, començant per les guardes. M’ha agradat l’enfocament que ens porta a un allunyament de les emocions i es crea un doble nivell de lectura que ajuda a entendre, amb una aparent simplicitat, el tema de la mort.

LES DADES:
Títol: On és el Nuc?
Autora: Émilie Boré
Il·lustrador: Vincent
Traductora: Maria Luchetti
Editorial: EntreDos
Pàgines: 56
Girona, 2025

ISSUE
https://issuu.com/editorial_entredos/docs/on_s_el_nuc_

«Buscant l’Ahmed», del Marroc a Barcelona

El passat dimarts, 29 d’octubre, a la llibreria Casa Anita vam presentar “Buscant l’Ahmed”, el darrer llibre d’en Jesús Ballaz. Vaig tenir l’honor d’acompanyar l’autor en aquest acte organitzat per Ekaré, una editorial sensible amb el tema de les migracions perquè ells mateixos ho són.

Ekaré va arribar a Catalunya fa 23 anys procedent de Veneçuela i en el seu catàleg trobem nombrosos llibres que tracten d’aquest tema, d’aquesta diàspora que fa que les persones anem amunt i avall per diferents motius.

Vaig començar recordant el magnífic poema d’en Bernardo Atxaga “Mazisi okeita denbelek” on algú es sorprèn de veure un home vingut de l’Àfrica prenent un cafè en una cafeteria de Bilbao. És un poema escrit el 1996 (crec) en una època en que la immigració de persones vingudes d’altres continents al País Basc era minsa.

Ho comparava amb la situació de les escoles (les que conec del Baix Llobregat) on trobem un nombre elevadíssim d’infants nascuts aquí però de pares vinguts de tot arreu, (Sud-Amèrica, Àfrica subsahariana, Magreb, Ucrïna, India, etc.) Per a aquestes escoles és una riquesa increïble, tot i estar mancades de prou recursos.

La literatura infantil i juvenil també es fa ressò d’aquest fenomen de la globalització i, alguns relats, fan èmfasi en l’arribada de persones que venen fugint de situacions dures, complicades, de lloc on hi ha guerra i poques possibilitats de reeixir. Arriben a la recerca de feina i un futur millor i es troben amb un idioma que no coneixen, uns costums diferents i incomprensió generalitzada. Per això, “Buscant l’Ahmed” em sembla un relat ideal per trencar alguns estereotips i prejudicis.

De què va? Va d’un noi, en Said, que fa el viatge des del Marroc fins a Barcelona amagat en un camió. Arriba sense adreça on anar, sense diners, sense res. La seva principal preocupació és trobar menjar i mirar que no l’enxampin i l’enviïn a un centre d’internament per a menors. I, sobretot, arriba buscant el seu germà Ahmed de qui sospita que es troba a Barcelona.

El llibre està escrit en forma de còmic, pensant en els possibles joves lectors que es poden apropar a la seva lectura i reflexió posterior atenent a diversos aspectes. El primer és veure que està ben escrit, és coherent, entreté, emociona i ens informa d’una realitat massa habitual, malauradament. Després hi ha un aspecte que porta a un altre debat perquè el desllorigador de la trama és un mural i al llarg de les pàgines veiem moltes pintades que ens porten a reflexionar sobre l’art urbà.

Durant la presentació vam tenir l’oportunitat d’escolar a una persona que pertany a “BMurals”, un centre especialitzat en art urbà amb seu a Barcelona, amb un enfocament integral, que combina el suport a la creació, a través de l’impuls d’intervencions murals, residències i exposicions (podeu veure el que fan entrant a https://www.bmurals.com/)

En Jesús ens va explicar nombroses anècdotes de com es va gestar el relat i la sort que va tenir de poder coincidir amb l’Ed Oner, l’il·lustrador, quan va venir a Barcelona des de Casablanca. Podeu conèixer aquest artista urbà a través de les xarxes socials Instagram i Facebook.

I vam acabar amb una copeta de vi del Marroc, un syrah potent.

Lectura recomanada a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: Buscant l’Ahmed
Autor: Jesús Ballaz
Il·lusrador: Ed Oner
Traductor: Matías Adam Barrios
Editorial: Ekaré
Pàgines: 40
Barcelona, 2024

«El señor elefante y la señora gacela sueñan con la gran ciudad» un còmic divertidíssim

Un elefant anomenat Horts i una gasela de nom Elvira van cada matí, a primera hora a beure al riu. Per a ells és els moment més fascinant del dia perquè estan enamorats l’un de l’altre. Sembla una cosa una mica boja però no és res comparat amb el que ens trobarem a les planes següents quan es fan petons asseguts damunt d’una roca.

En aquell moment arriben els turistes carregats amb mòbils i càmeres que ho graven tot, però ai! quan el jeep marxa precipitadament a un turista li cau el mòbil al terra. Els animals s’atansen a veure que és aquella mena d’animal pla que parla i sap moltes coses del lloc on viuen els humans. El “bitxo” en qüestió es diu Siri i explica coses d’Hamburg i de com viu la gent, informació que encurioseix molt a l’Elvira, a en Horts i la resta d’animals.

Resulta que els humans viuen en cases i a la seva ciutat hi ha botigues on es pot comprar de tot, un transport que va per sota terra i es diu metro, plou només quan prems un botó i surt aigua de la paret. Tot plegat sembla fascinant.

L’elefant i la gasela comencen a fantasiejar sobre com seria la seva vida a la ciutat: Passejarien per amplis carrers? Portarien vestits? Prendrien cafè? Sembla meravellós! Així que no s’ho pensen dues vegades i emprenen el camí a la ciutat.

Un còmic molt divertit que agradarà als infants a partir de vuit anys. M’ha semblat especialment graciosa la família de búfals, on un pare búfal ha de tenir cura de tot el ramat.

Aquesta és la primera de les aventures de l’Elefant i la Gasela. La segona també està publicada la sèrie completa constarà de 4 volums. Riures assegurats.

LES DADES:
Títol: El señor Elefante y la señora Gacela sueñan con la gran ciudad
Autor: Martin Baltscheit
Il·lustrador: Max Fiedler
Traductora: Alicia Bueno
Editorial: Astronave
Pàgines: 68
Barcelona, 2024

«Pepín y Olivia» un còmic dinàmic i fresc

Pepín y Olivia són germans. L’Olivia és la germana gran i és entenimentada i raonable que el seu germà petit, en Pepín, entremaliat i bellugadís, amb idees i pensaments que ens fan somriure perquè són autèntics, com els que tenen tots els infants.

El còmic està estructurat en petites històries que ens narren moments de la vida dels dos germans i els seus familiars i amics. Es centra en la festa que estan preparant. Estan planejant una “gran festa de res de res”, però és una festa especial perquè no hi ha cap motiu a part de celebrar una trobada amb la gent que estimen. La festa és el darrer capítol i totes les històries precedents (més de 120 pàgines) venen a ser la introducció on anem coneixent els seus pares, els familiars, els veïns i els amics.

El text està escrit de manera entenedora, amb paraules senzilles, com si fossin de nens. A cada episodi, anem coneixent alguns moments quotidians de les seves vides. Tot plegat fet amb molta gràcia, amb humor, amb certa ingenuïtat, amb les bones paraules que ens recorden una saviesa que ve de lluny, i també a lo nostra infantesa.

L’autora té un registre gràfic diferent al de “les Varamilles” però igualment inclou un bon grapat de detalls que ens fan aturar-nos i observar-los. Són els objectes i els escenaris familiars que acompanyen els protagonistes.

Trobareu moments delirants com quan el gos Kiki passeja amb patinet pel parc, quan el pare cuina receptes esbojarrades que ningú gosa tastar, el capítol a casa dels avis i l’esmorzar tendre i deliciós al capítol “El desayuno de vaquero” i, sobretot, l’aventura a la fira i la festa final, “mariachis” inclosos.

L’he llegit amb la meva neta de nou anys i ens hem fet un fart de riure perquè moltes de les situacions li han semblat creïbles i fins i tot li han recordat d’altres viscudes per ella o els seus companys d’escola.
Al llibre se li podria retreure la tipografia triada. Costa de llegir.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Pepín y Olivia
Autora: Camile Jourdy
Il·lustradora: Camile Jourdy
Traductora: Alba Pagán
Editorial: Astronave
Pàgines; 130
Barcelona, 2024

Plou! Quarta història del cuc més divertit

Segurament heu sentit la paraula “cameo” referida al cinema o la televisió. És una aparició breu d’una persona coneguda fent d’ella mateixa o del personatge pel qual es conegut. Alguns directors de cinema són força afeccionats a fer-ne. Hitchcock disfrutava fent de personatge passiu (un vianant, per exemple) i també Tarantino sol fer aparicions curtes. A les sèries (sobretot humorístiques) veiem, de vegades, esportistes, músics o polítics fent “cameos”.

A la LIJ és més fàcil i ens serveix per anar eixamplant el coneixement que tenim del corpus literari adreçat als infants. Estem mirant un determinat llibre i, de sobte, en girar full, veiem a la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap, la Caputxeta, el Grúfal o qualsevol altre personatge dels contes clàssics. Ens fa gràcia, esclar!, i ens porta a conversar sobre aquestes altres lectures.

Perquè això passi, és precís que el lector reconegui qui és aquell animal o personatge que estem veient: Un cocodril que s’ha menjat un rellotge, tres nenes vestides igual, un gegant d’un sol ull, etc. ens porten a recordar altres relats.

S’acaba de publicar la quarta aventura del cuc més divertit que conec i del que ja n’hem parlat en aquest blog (https://jaumecentelles.cat/2021/12/17/cuc-i-conill-un-comic-per-a-primers-lectors/).

A la trilogia «cuc i conill», «cuc i garça», «cuc i eriço», se li afegeix “Plou!” on es recuperen els personatges de les tres anteriors i n’apareixen de nous. Ho he trobat genial, però sobretot hi ha un “cameo” que m’ha emocionat. He vist per allà a «n’Esteisi i en Pimiento», uns altres herois dels còmics per als infants de cicle infantil.

A «Plou! Una nova aventura del cuc» la coberta ens mostra els personatges que no volen jugar amb el Cuc perquè està plovent i un altre que li fa costat: Un llimac (el mateix llimac que es deixa entreveure a “Cuc i conill”). És l’avançament de per on anirà la història.

Hi haurà final feliç? Menjaran pizza? Deixarà de ploure? Jugaran als bassals? Només caldrà que sigueu capaços d’obrir el llibre i anar passant pàgines mentre aguanteu el riure. Veureu de què treballen el conill i la garsa, potser us esgarrifareu quan veieu el joc que li proposa el cuc al llimac, i us entendrireu veient les expressions de la cara del cuc.

Lectura recomanada a partir de cinc anys.

les aventures del cuc ens han alegrat i ens alegren, i molt, la vida.

LES DADES:
Títol: Plou! Una nova aventura del cuc
Autor: Ramón D. Veiga
Il·lustrador: Iván R.
Traductora: Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 64
Barcelona, 2024

«Molly Wind» a l’Ofici d’Educar

Ahir, a “Llibres per somiar”vam presentar un còmic per a joves. Molly Wind està inspirat en un fet real, les bibliotecàries que anaven a cavall repartint llibres pels pobles de les muntanyes de la zona dels Apalatxes. Van arribar a ser unes 200 dones que van arribar a uns 100.000 residents a les zones rurals de Kentucky.

El llibre ens explica la peripècia de la Molly, una nena de nou anys, i el seu cavall Carson quan, per una sèrie de circumstàncies, es veu embarcada en l’aventura d’esdevenir una “bibliotecària a cavall”.

Com a cada programa, fem una pregunta (fàcil) relacionada amb el llibre i entre les persones que participen contestant bé, fem un sorteig i li regalem el llibre en qüestió.

En aquest cas, la pregunta per participar el concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “Molly wind” és:

En quin país se situa la història de les bibliotecàries a cavall?

Si voleu participar al concurs i guanyar el llibre podeu enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 10 de març.

El podcast de la secció el podeu escoltar clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/molly-wind-de-catalina-gonzalez-vilar/audio/1199509/

Els guanyadors de l’anterior programa sobre el llibre «L’orquestra de l’Esperança» són en Benjamí, en Gabriel i l’Abraham. L’Enhorabona!

…………………………………………………………..

Al mateix programa un grups de nois i noies vam parlar de les coses que els envolten i els preocupen. L’article que ha escrit l’Elisabet val la pena perquè recull el que pensen. L’ha titulat:

Clam dels infants “Els nostres pares i mares treballen massa

Més escolta de qualitat per part dels pares, sempre massa enfeinats. I més temps de qualitat en família. Participar més de les decisions que els afecten. I que els ajudin a acabar amb el bullying i a regular millor les pantalles. Són algunes de les peticions dels 5.000 infants de Barcelona que han participat en l’Agenda dels Infants, de l’Institut Infància i Adolescència (per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona). Els nens i nenes han expressat 11 demandes, 300 propostes i 100 idees per millorar el seu benestar i el món. Parlem amb l’Ismael, la Isabella i l’Annie, de 5è de primària de l’Escola Cervantes; la Simona, el Quim i la Laia, de 5è de primària de l’Escola Guinardó; la Laia Curcoll, responsable de comunicació de l’Institut Infància i Adolescència i el pedagog Francesco Tonucci.

El podeu sentir, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/clam-dels-infants-els-nostres-pares-i-mares-treballen-massa/audio/1199512

GRAFCOMIC 2024

El 2 i el 3 de març de 2024 torna el GRAF i el miniGRAF a la Fabra i Coats.

GRAF és un punt de trobada per al còmic independent i l’autoedició que se celebra a Barcelona des del 2013. Pretén acollir editorials i iniciatives al voltant del còmic independent, no cenyint-se únicament a les vinyetes, abastant també continguts que suposin endinsar-se en el llenguatge del dibuix, el grafisme, la narració i les arts visuals.

Els tres eixos principals de GRAF són els estands, les xerrades i els tallers. A cada edició participen desenes de propostes, artistes, escoles, col·lectius o editorials i entre els quals es genera un continu aprenentatge.

«Pequeñas historias», homenatge a la lectura i a la vida

Aquest és un llibre en format apaïsat que ens mostra a cada doble pàgina, dues petites històries que sovint estan relacionades entre si; un àlbum que, quan el tens a les mans, ja no el pots deixar escapar i quedes fascinat per les històries d’aquesta colla d’infants.

Son unes tires còmiques que aporten frescor i dolçor a la vegada. Algunes de les historietes tenen tres vinyetes, altres dues i també n’hi d’una.

La primera ens mostra un infant dibuixant un paper amb un pinzell però està tan absort i concentrat en el que fa que la línia continua i continua com si no tingués final. A la plana següent és una nena qui està concentrada en la lectura d’un llibre i no se n’adona que hi ha un drac volant per damunt seu. Mentre segueix llegint, el drac es va fent més gran com si ens insinués que quan més llegim més imaginació tenim.

A la gran evasió ens recorda com de feliços som quan estem a una biblioteca i podem llegir un llibre rere un altre.

Quina gran escapada que ofereix la lectura quan estàs assegut davant d’una biblioteca i saps que pots llegir un llibre rere l’altre. O bé per una travessa bucòlica pel camp.

Just el temps d’una història ens mostra un nen llegint assegut a la tassa del wàter, una imatge força divertida.

Cada doble pàgina ens convida a somiar i a deixar-nos sorprendre amb unes il·lustracions divertides, sensibles, que expliquen situacions quotidianes i emotives.

L’autor, en Miguel Tanco ens porta una visió de la infantesa molt bonica i empra la fantasia i l’humor per fer-nos pensar.

Les imatges tenen força ritme i són una bona entrada al mon del còmic per als infants de cinc anys en amunt.

Il·lustracions aquarel·lades que fan de bon mirar i un paper gruixut que ajuda a reforça la bellesa de l’objecte àlbum, tant com el format allargat.

El tràiler promocional:

https://www.youtube.com/watch?v=8EgCyXMkzI0&t=2s

LES DADES:
TÍTOL: Pequeñas historias
Autor: Miguel Tanco
Il·lustrador: Miguel Tanco
Editorial: Libre Albedrío
Pàgines: 80
Almería, 2021

«Molly Wind», un còmic sobre les dones dels llibres als Estats Units

Molly Wind. Bibliotecàries a cavall és un còmic molt ben elaborat i recomanable. La primera idea que m’ha vingut al cap és pensar en com deixem escapar l’oportunitat d’explorar el nostre passat. Segurament es coneix millor el que van fer les bibliotecàries a cavall de Kentucky que el que van fer les caravanes de les Misiones aquí a Espanya. De fet, tot va passar per la mateixa època.

Durant la II República, entre els anys 1931 i 1939, el Govern va promoure unes caravanes que anaven proveïdes de col·leccions de llibres per prestar als veïns i llegir en veu alta per als qui no en sabien. També duien música, teatre i cinema. Anaven a llocs on la gent no tenia accés a la cultura i la majoria eren analfabets. Una imatge mítica és la del poeta Cernuda dalt d’una mula arribant al poble de Burgohondo (Àvila)


Una anys més tard, a la zona dels Apalatxes dels Estats Units va néixer el projecte de biblioteca Pack Horse que va repartir llibres entre 1935 i 1943. Fonamentalment, eren dones conegudes com “bibliotecàries a cavall”. Van ser unes 200 i van arribar a uns 100.000 residents a les zones rurals de Kentucky. D’aquest fet se n’ha escrit molta literatura i hi ha força llibres que ens ho recorden.

Un dels que s’acaben de publicar és aquest Molly Wind, escrit per la Catalina González Vilar i il·lustrar magníficament per en Toni Galmés.

Narra les peripècies de la Molly, una nena de nou anys, i el seu cavall Carson quan, per una sèrie de circumstàncies, es veu embarcada en l’aventura d’esdevenir una “bibliotecària a cavall”.

Està il·lustrat amb una línia clara que ens recorda els còmics clàssics (Lucky Luke, Astèrix, Tintin, etc) amb un treball esplèndid de les perspectives i dels plans. Es nota que en Toni Galmés ha dedicat moltes hores i que ho ha fet amb molt de carinyo. La publicació és formidable i segur que hi haurà segona part.

Lectura recomanada a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: Molly Wind. Bibliotecàries a cavall
Autora: Calalina González Vilar
Il·lustrador: Toni Galmés
Color: Toni Vicent
Traductora: Pilar Garrido
Editorial: Astronave
Pàgines: 162
Barcelona, 2023

«Son Guku entra a l’aula» a la revista GUIX

El manga és un gènere literari que, fins ara, no ha gaudit d’acceptació entre les mestres. Hi ha qui veu les històries massa violentes, d’altres hi troben un excés de sexualitat i també hi ha qui els considera ximples. En canvi, altres mestres han vist les possibilitats literàries d’aquests còmics, els han potenciat i han copsat l’èxit que tenen entre els nois i noies, fins al punt que són una porta d’entrada meravellosa a la lectura.

El diccionari de la RAE defineix el manga como a «Còmic d’origen japonès». És una definició senzilla que fa uns anys potser tenia sentit però, actualment, els còmics manga són molt més perquè tenen orígens diversos i, de fet, a casa nostra i a la resta d’Europa tenim grans creadors de còmics manga.

Els manga són una indústria editorial que mou molts diners i, si ho sumem als ingressos que generen els “anime”, els còmics que han fet el salt a la pantalla, el seu èxit entre tota mena de públic és extraordinari.

D’altra banda, si ens atenem a les dades dels préstecs de documents que es produeixen a les biblioteques públiques, quedem sorpresos en comprovar el boom que està suposant l’augment imparable d’aquests còmics. La sèrie “Naruto” (73 volums), per exemple, encapçala, de llarg, els documents més prestats.

Mentrestant, a l’escola, què passa? Ens trobem que els nois i noies, sobretot de cicle superior, coneixen i segueixen les aventures d’aquests herois de paper, però entre les mestres encara hi ha certa reticència a posar-los damunt la taula, adduint desconeixement, un excés de temes violents, missatges poc adequats, etc. És així? Són tots els “manga” rebutjables?

Com a mestres, si volem establir un vincle lector amb els nostres alumnes, hauríem de ser, nosaltres també, lectors de manga i així poder orientar-los sobre què és violent, poc adequat o allunyat de la nostra realitat, i quins valors positius trobem en determinat personatge. D’aquesta manera evitarem que es trobin amb temes més durs, per als que encara no estan preparats, com assetjaments, insinuacions sexuals, baralles violentes, etc. A més, si llegim el que circula per sota les taules, podrem opinar i desdramatitzar alguns temes sensibles que apareixen, com la solitud o la mort.

D’aquest tema en parlem a la revista GUIX 502 de setembre de 2023 (AULA en castellà) i recomanem alguns títols per als diferents cicle d’educació primària.