15 Octubre 2025 by jcentell

Una visita a «La cueva de los cuentos» de Colorín Colorado.

Al nord de la província de Granada hi ha Cúllar, un poble situat en una mena d’altiplà, a prop de poblacions com Baza, Guadix, Orce i altres indrets amb els que comparteix una història molt antiga, tan antiga que es remunta al megalític.

Allà vam anar fa uns dies. El nostre objectiu: “La Cueva de los cuentos”.

La cueva és diu així perquè és, en realitat, una casa cova, com moltes de les que es troben per la zona. El seu origen, com és fàcil de suposar, prové de la necessitat d’aixoplugar-se de la pluja, del fred i de la calor, si fa no fa, com els homes primitius. En aquella zona, encara hi ha moltes famílies que viuen en coves, unes coves que han anat condicionant i que disposen d’aigua, llum, wifi i tot el necessari per sobreviure.

Em va recordar, les coves que hi havia a l’Hospitalet, al barri de Sant Josep, on vivien amics de la família. Amb el temps, les va tancar i les persones van ser enviades a Sant Boi, al barri de Las cinco rosas, a uns pisos que es van construir expressament per a ells i per a altres famílies vingudes del Somorrostro, Montjuïc, etc. Recordo que alguna vegada havíem anat a visitar-los. Gent molt humil.

A l’entrada de La Cueva de los cuentos ens esperaven l’Ana i en Diego, treballadors de la paraula, incansables integrants de Colorín Colorado, un grup que fa trenta-set anys que es dedica a l’animació cultural, a la narració i a contar contes als infants. La seva dilatada trajectòria va lligada als llocs on han viscut i on han instal·lat el seu campament base. A Cúllar van arribar fa uns cinc anys perquè abans estaven en un poble relativament proper —Serón (Almeria)— on tenien tot el material dins d’una estació de ferrocarril per on ja no passaven els trens. Li deien “La Estación de los Cuentos” i ho presentaven així:

La Estación de los Cuentos es una exposición permanente, abierta todo el año. Un pequeño museo dedicado al libro, al cuento, un homenaje a la oralidad, a la palabra; la historia del libro contada, narrada para todas las edades; un paseo entre el reino del papel y Cervantes, un sendero en un Bosque Encantado, un homenaje al gran escritor Roald Dahl, a los clásicos y en especial a Andersen, La casa de la luna; además de libros gigantes, raros, y curiosos cuentos del mundo, artilugios y creaciones poéticas. Obras de arte dedicadas al libro.

Però, ai!, durant la pandèmia, la pluja i les tempestes van malmetre el sostre i els responsables de l’edifici (ADIF i l’Ajuntament de Serón) no van tenir prou vista (o ganes, ves a saber!) d’arreglar-ho. Així que l’Ana i en Diego van haver de buscar un altre indret on instal·lar el museu que recull la feina de tota la vida dedicada a la promoció de la lectura.

D’aquella peripècia ferroviària encara conserven el material específic, un bon grapat de maletes i elements relacionats amb el fascinant món dels trens i dels viatges.

El dia que ens vam trobar, havien convidat a mestres i bibliotecàries de la zona a compartir l’experiència de conèixer la cova. Va ser una visita guiada, talment com la que fan amb els infants que arriben de tot arreu, de pobles d’Almeria, Múrcia, Alacant, Jaén, etc. Moltes escoles repeteixen any rere any. Per aquest lloc passen cada curs centenars d’infants de totes les edats.

La visita que ens van regalar és difícil d’explicar perquè les paraules no recullen prou bé les sensacions viscudes.

Sí, podem dir que traspassar la porta va ser com l’Aladí entrant a la cova dels lladres, com l’Alícia caient al pou, com la Dorothy despertant-se a Kansas o com Cernuda entrant en un poble d’Àvila, a lloms d’un ruc, recitant:
“Donde habite el olvido,
En los vastos jardines sin aurora;
Donde yo sólo sea
memoria de una piedra sepultada entre ortigas
sobre la cual el viento escapa a sus insomnios”.

Sí, va ser com fer un viatge al món meravellós de la infantesa però acompanyats per l’aroma de la cal de les parets, de les llums i les ombres que es projectàvem pels racons, de les paraules del Diego que ens explicava històries de la prehistòria, ens recordava què es feia amb l’espart que vam veure pels voltants o ens mostrava objectes increïbles, mentre l’Anna, experta titellaire, donava vida als personatges que anàvem trobant per les diferents estances.

Sí, vam sentir la màgia que es produeix moments abans d’obrir un dels molts llibres gegants fets per ells, com el llibre núvol o el llibre ocell, per exemple.

Sí, vam cantar i vam recordar a Arnold Lobel, David Mc Kee, Werner Holtzwart, Enrique Morente, Federico Martín, Joan Manuel Gisbert, Carlos Cano, Roald Dahl, García Lorca, Paco de Lucía, i molts altres personatges reals o imaginaris que formen part de la nostra vida.

En acabar la visita, van ser tan amables que ens van convidar a dinar dins la cova. Va ser un moment emotiu, ple de complicitats i records compartits.

De tornada, vaig recordar un fragment de Lorca que s’escau amb el que vam viure. Deia:

Llevo las carabelas de los sueños
a lo desconocido.
Y tengo la amargura solitaria
de no saber mi fin ni mi destino.

Una cosa que ens va sobtar i no vam entendre és com és possible que la gent del poble encara no hagi valorat prou bé la feina que fan. No ho entenc perquè veuen passar pels seus carrers autocars plens d’infants il·lusionats pel que trobaran a La Cueva de los cuentos.

Des de l’Espai Llamps i Centelles estem fent gestions per mirar de portar-los a l’Hospitalet i fer alguna sessió amb ells.

Si voleu conèixer-los i/o contactar amb ells:

Adreça electrònica: colorincuentos@hotmail.com

Instagram:
instagram.com/colorincuentos
instagram.com/cuevadeloscuentos

9 Juny 2021 by jcentell

Els podcast de “Tàndem”

La Marina Llompart i en Guillem Fargas son dos joves entusiastes que dediquen bona part del seu temps a la literatura infantil i juvenil. Fa quinze mesos van començar a fer entrevistes i a gravar-les. Cada mes publiquen un parell de podcast (llargs, d’una hora) conversant amb una persona relacionada amb la LIJ (bibliotecàries, lletraferides, mestres, escriptors, etc.)

Al seu espai sobre LIJ i mediació literària li diuen Tàndem i pel programa han passat persones sàvies i referents com la Teresa Duran, la Noemí Villamuza, la Gisela Ruiz, la Mónica Baró, en Felipe Munita, en Pep Molist, la Marta Cava, la Paula Jarrín, la Piu Martínez, la Mariona Trabal, la Lara Reyes, la Noemí Mercadé, la Inés Castel-Branco, etc. Un ventall de veus autoritzades que han reflexionat sobre aquest mon meravellós que és la narració, la fantasia i el coneixement.

Ho podeu trobar tot guardat a:
https://www.ivoox.com/podcast-tandem_sq_f1865581_1.html

Fa uns dies em van convidar a explicar com entenc l’animació a la lectura. Va ser una tarda molt agradable i em van deixar parlar abastament, cosa que és d’agrair.

Des d’aquí els encoratjo a seguir pujant les entrevistes que vagin fent. Ens serviran a tots plegats per anar fornint el nostre bagatge com a prescriptors de la literatura infantil i juvenil.

Si voleu sentir la conversa que vam mantenir, la trobareu a:
https://www.ivoox.com/una-invitacio-a-lectura-amb-jaume-centelles-audios-mp3_rf_70074300_1.html

26 Setembre 2018 by jcentell

La CUBIT de Saragossa, una biblioteca per a joves

Deia Albert Einstein que «l’única cosa que cal saber és la ubicació de la biblioteca», i ens ho recorda una de les parets de la biblioteca CUBIT de Saragossa.
He estat visitant biblioteques escolars aragoneses i he aprofitat que em van recomanar la visita a la «Biblioteca para Jóvenes Cubit» per fer-hi una passejada pels seus espais.
N’havia sentit a parlar en el seu moment, quan es va construir amb l’aportació econòmica i tècnica de la Fundació Bertelsmann i de la CAI (Caja de Ahorros de la Inmaculada) i sabia que l’espai consta d’una bona selecció de libres per a joves i també una activitat intensa pel que fa a les xarxes socials. De fet, la paraula CUBIT juga amb la forma de l’espai (Cub) i la tecnologia (Bit).
Pel que em van explicar, actualment depèn només de l’Ajuntament de Saragossa i s’hi fan moltíssimes activitats, gairebé a diari (presentació de libres, debats, clubs de lectura, etc.)
L’edifici és modern i recorda la biblioteca de l’Alhóndiga de Bilbao perquè també està dins d’una construcció que en el seu moment tenia una altra ocupació. La Cubit va ser l’antiga Azucarera de Aragon, inaugurada l’any 1893.

L’interior de la Biblioteca és un cub de cristall que té tres plantes:
La primera planta disposa d’equips per a l’accés a internet.
A la segona planta hi ha l’hemeroteca y la comicteca.
La tercera planta és un espai per a realitzar activitats.

A les tres plantes hi han libres ordenats atenent a una classificació particular fàcilment localitzables. Són indicacions genèriques del tipus Salud, Deportes, espacio verde, aficiones, empleo, idiomas, etc. Pràctic, aparentment.

La llàstima és que la seva ubicació queda lluny de la zona universitària i del centre de la ciutat i per arribar-hi s’ha de travessar a l’altra banda del riu, cosa que significa un petit entrebanc.
Si quan passeu per Saragossa us ve de gust veure una biblioteca especialitzada en literatura juvenil, ja ho sabeu, la CUBIT és el lloc. Podeu trobar més informació entrant al web de les biblioteques de la ciutat:
https://www.zaragoza.es/sede/portal/bibliotecas-municipales/

2 Març 2018 by jcentell

Quatre biblioteques escolars

Biblioteques escolars de referència n’hi ha moltes. En presentem quatre. Hem volgut destacar-ne el nom de les persones que estan al capdavant perquè han estat capaces de contaminar a la comunitat escolar i de fer-los creure que la biblioteca és imprescindible.

La primera és la Biblioteca Marta Marta de l’escola Orlandai (Barcelona). La Mariona Trabal ha estat en els darrers anys la persona de referència i aquest mes podem llegir un article seu a la revista GUIX on explica que la implicació de les famílies és un objectiu irrenunciable.
Diu la Mariona que «a l’escola Orlandai ens proposem que la lectura sigui un compromís de tota la comunitat escolar. Ho considerem una condició imprescindible per aconseguir que els llibres formin part de la vida dels nens i nenes i, per això, impulsem activitats diverses que promouen la implicació de les famílies en el gust per la lectura.»
I també apunta que «si volem que la lectura formi part de la vida dels infants, que s’integri a la seva quotidianitat i des del primer dia d’escola, és necessari que vegin i experimentin que hi ha el mateix interès i compromís per la lectura a l’escola que a casa seva.»
També ens explica algunes de les moltes activitats que organitzen. N’apunto un parell:
EL MURAL PARTICIPATIU. Abans de Sant Jordi, la comissió de biblioteca fa una proposta de creació plàstica-literària que han de realitzar els alumnes a casa amb l’ajuda de les famílies. A mesura que s’acosta Sant Jordi la cartellera que hi ha al rebedor del centre va creixent amb la col·laboració de tothom.
EL CLUB DE LECTURA. A l’escola es reuneixen mares, mestres, ex-mares i ex-mestres —de vegades, algun pare— al voltant dels llibres. És bonic pensar que, per als infants, algun vespre la mare no és a casa perquè està a l’escola xerrant amb la mestra sobre un llibre que han llegit totes dues i més persones.

La segona és la Biblioteca Sebastià Sorribas de l’escola Drassanes (Barcelona). Situada a tocar de la Rambla acull una població multicultural que és el reflex de la vida del barri. En aquesta escola, la Susanna López ha fet una gran tasca aixecant i consolidant un projecte realment bonic, on destaca la implicació de nombrosos agents externs (voluntaris, la biblioteca de Rosa Sensat, la Fundació Bofill, etc.)
Una de les activitats més reeixides és el Lecxit, una acció setmanal en la que participen alumnes de quart i de cinquè que s’emparellen amb adults voluntaris amb l’objectiu de millorar la seva competència lectora.
També tenen molt consolidades les activitats «el personatge misteriós» i «el llibre estimat del mes», entre d’altres.

La tercera és la Biblioteca de l’Escola Frederic Mistral Tècnica Eulàlia, un centre concertat que fa molt de temps que compta amb una bibliotecària extraordinària, la María José Burillo, que es capaç de capitalitzar accions diverses amb tots els alumnes.
És remarcable el treball de creació literària i la confecció de llibres col·lectius sorprenents i preciosos que fan cada curs a cada nivell.

I la quarta és la Biblioteca de l’Escola de Pràctiques de Tarragona. La biblioteca ja fa molt de temps que funciona. Li han posat Teresa Mas en honor a la mestra que l’ha dinamitzat i que ara s’ha jubilat. Ella, de fet, no en sabia res i va ser una sorpresa que no es podia ni imaginar! D’això li diem estimació a la feina, estimació als llibres i a la lectura. Què grans els companys i companyes reconeixent-li la seva dedicació. Felicitats Teresa!

Podríem seguir i no acabaríem de parlar de comunitats escolars compromeses amb la biblioteca escolar. No importa el tipus d’escola, no importa si té més o menys hores de dedicació, no importa si no hi ha gaire pressupost, perquè amb mestres com la Mariona, la Susanna, la Maria José o la Maria Teresa, les escoles no pateixen ni patiran mai.

A la visita a les escoles Drassanes i Frederic Mistral ens van acompanyar dues mestres eivissenques, la Diana i la Rosa que estaven de ruta bibliotecària i amb les que vam poder compartir experiències.

16 gener 2018 by jcentell

Velocirepte (12 mesos, 12 llibres)

Els qui vivim a prop d’una biblioteca som afortunats. Ahir vaig anar a tornar un parell de llibres i tres revistes i em vaig apuntar al Velocirepte. Havia vist les banderoles pels carrers i vaig pensar que era una bona iniciativa, molt semblant als cromocontes que fem a les escoles.
Al web del servei de Biblioteques he trobat la informació que ho explica. Pel que sembla la idea va néixer a la Biblioteca Sagrada Família quan el 2016 van decidir promocionar la lectura entre els seus usuaris a través de reptes mensuals, i per això es van inventar la figura del Velocirepte. Destinat tant a usuaris lectors com a no lectors, el programa va ajudar a descobrir obres que potser no haguessin escollit mai.

Ara la iniciativa s’ha escampat per tota Barcelona. M’agrada molt. Potser no calia la despesa de banderoles, bossetes o punt de lectura, potser, però la proposta de participació i dinamització lectora és genial. L’objectiu és aconseguir llegir una gran varietat de llibres i descobrir autors i gèneres que d’una altra manera no triaríem. El repte és llegir dotze títols durant un any, de temàtiques diverses.
Em vaig inscriure i em van lliurar un passaport amb dotze caselles per segellar —quan llegeixi els llibres proposats en el repte— a la casella corresponent.

Com que el primer repte és «Àfrica no és un país» vaig agafar Bajo la jaima, un recull de contes populars del Sahara. Crec que m’agradarà.
El febrer, els protagonistes seran els monstres, mentre que el mes de març estarà dedicat a les dones pioneres. El mes d’abril, el repte continuarà amb una lectura d’una obra que tingui un llibre com a protagonista; el maig serà sobre un poeta contemporani; el juny la lectura serà sobre literatura i música, i el mes d’agost la temàtica serà París. Barcelona serà la protagonista de setembre, el cinema el mes d’octubre, els animals domèstics el novembre i, finalment, la gastronomia serà la protagonista del mes de desembre.
Si aconsegueixo llegir els dotze llibres proposats entraré en el sorteig de tres viatges que es donaran a conèixer per Sant Jordi.
A la web velocirepte.cat trobareu tota la informació.
Si esteu a altres poblacions i voleu fer quelcom semblant, ja ho sabeu, no és difícil, animeu-vos, segur que anirà bé.

Més informació AQUÍ

25 Octubre 2017 by jcentell

La lliga dels llibres 2017-18

Ja està en marxa la nova edició de La lliga dels llibres de les escoles de l’Hospitalet, una activitat de dinamització de la lectura que s’ofereix als alumnes de 5è de primària de totes les escoles de la ciutat.
El funcionament és senzill. L’Ajuntament de la ciutat a través del servei de Biblioteques dota a cada grup (enguany són 36 grups classe) amb un lot de 15 llibres de temes i d’estils variats, escrits en català, castellà i anglès, els mateixos llibres per a tots els grups participants.
A partir d’ara i fins al mes de maig, cada grup classe llegeix els llibres proposats. Cada nen pot llegir tants llibres com vulgui però quants més llibres llegeixin més fàcil ho tindran per anar avançant en els eliminatòries.
Com cada any, totes les partides del joc es faran a les biblioteques de la ciutat durant tot el mes de maig. La final serà a la Biblioteca Central Tecla Sala.
Es conclourà l’activitat amb la celebració d’una festa on es reuniran tots els alumnes i mestres participants, als jardins de la Biblioteca Can Sumarro.
Entremig hi ha haurà xerrades per als pares i mares dels alumnes sobre aquesta activitat, a càrrec de la dinamitzadora de la Lliga (dues sessions: dimecres, 15 de novembre, a la Biblioteca Central Tecla Sala, a les 15,30 hores i a les 18 hores).
El primer trimestre de l’any, un autor o autora dels llibres proposats a La lliga dels llibres també participarà d’una trobada amb els infants.
Agraeixo a la gent d e la llibreria Al·lots per la bona tria que han fet. Segur que ho xalaran molt els nois i noies.
Si necessiteu informació, podeu trucar a la Xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet (telèfon 93 403 68 61) o mitjançant el correu electrònic: biblioteques@l-h.cat
Podeu descarregar el dossier informatiu de les lectures clicant AQUÍ

I unes propostes de treball sobre els llibres que han preparat des del CRP de l’Hospitalet clicant aquí

5 Octubre 2017 by jcentell

Contar la HISTORIA con mucho ARTE

A la revista AULA 265 del mes d’octubre (GUIX 437 en català), la il·lustradora Rocío Martínez ens explica la part de la seva feina relacionada amb el contacte amb els infants i ho fa mitjançant tallers centrats ens tècniques o llibres que ella ha il·lustrat. Creu que són una bona manera d’ensenyar a llegir les imatges. Diu que és com quan un mag comparteix algun truc. A la primera part de l’article ens fa algunes consideracions de les que en destaco les següents:
Es muy interesante escuchar cómo, a veces, un proyecto surge del encuentro casual de un autor y un ilustrador que luego presentan el proyecto a los editores, aunque lo habitual es que el encargo lo haga el editor al ilustrador. Se pueden dar situaciones tan curiosas como mantener oculta la autoría de la narración hasta que va a ser publicada sin que haya posibilidad de contacto entre ilustrador y autor.
La primera fase de búsqueda de información tanto temática como gráfica, de lectura, de investigación, de situación del texto en un escenario, me resulta fascinante. Son horas de trabajo apenas valoradas —desde luego no económicamente hablando— pero que son imprescindibles una vez se entra en la fase de realización de las ilustraciones.

La técnica elegida para materializarlo no es aleatoria. Decidir el tipo de papel, si es un Arches de acuarela (un papel con grano y bastante cuerpo, que aguanta raspados, sobre acuarelas, borrados y vuelta a poner color) o un Fabriano 100% algodón (más flexible) o 50% (más inmediato) hará que la batalla que le demos después deje una ilustración limpia y con fuerza o una imagen sucia y descolorida. Teñir el papel con té o dejarlo en su color crudo no son caprichos de artista, van ligados a lo que se quiere contar. De igual manera hacerlo con acuarela líquida o con acuarela de pastilla, rematar con línea de lápiz o hacerlo con tinta. Dar la tinta con rotring o con plumilla. Iluminar con témpera o con lápiz Cumberlant, etc. son «entresijos de cocina» que enseguida captan la atención del lector de esas imágenes.

No se trata tanto de enseñar cómo dibujamos sino de hacerles sensibles a cómo es un proceso de creación, lo respeten y valoren.
La ilustración, aparentemente, «acompaña o adorna» al texto pero es la clave para que enganche la lectura del texto y se quiera volver a él, de ahí el máximo respeto a lo que cuenta el autor.

I a la segona part ho exemplifica amb el taller sobre el llibre Del maravilloso libro de Calila y Dimna adreçat a infants entre 7 i 11 anys. Diu:

En el encuentro / taller voy contando el cuento usando unas cajas chinas con los personajes en marioneta y otros elementos de la historia como un saquito de «monedas de oro», una reproducción en miniatura del libro o las flores de las tumbas.
Después les explico cómo realicé el libro enseñando bocetos e información gráfica reunida en el cuaderno de trabajo. Les hablo de porqué y dónde he utilizado el arte islámico y mozárabe para ilustrarlo y de cómo se representan las figuras humanas. Del uso de las cenefas o arabescos para enmarcar un espacio, en este caso el de la ilustración, al igual que se hace en la arquitectura de esa cultura.
Finalmente, los niños pueden hacer un libro como el «Calila» de cajas chinas, con unas historias dentro de otras.

Si voleu contactar amb la Rocío perquè vingui a la vostra escola ho podeu fer a través del seu web: http://www.rociomartinez.es/

17 Juliol 2017 by jcentell

JALEO’17

Demà s’inicien les III Jornades d’animació a la lectura, escriptura i observació a València, mes conegudes com a JALEO.
Dirigides per la Mar Benegas i amb el suport d’en Jesús González, aquests quatre dies facilitaran el debat i la reflexió en l’àmbit de la lectura i el món del llibre infantil i juvenil.
A diferència d’altres Jornades que s’organitzen, en aquesta han comptat amb els mestres (en Rodorín i jo mateix) i també amb la veu de les bibliotecàries (la Nati Calvo i la Marta Roig) a part dels autors i els experts de les Universitats de molt de prestigi com la il·lustradora Květa Pacovská, el catedràtic Gabriel Janer Manila, la professora Ana López Navajas, etc.
A la presentació del programa podem llegir:
Amb la intenció d’encoratjar el pensament crític i crear una plataforma d’aprenentatge actiu, enguany l’itinerari formatiu s’acostarà a les àrees de la il·lustració, l’educació visual, la imaginació i creativitat, la poesia, la narrativa, la biblioteca escolar, les biblioteques infantils, el discurs ficcional en els mitjans audiovisuals o la falta de referències i l’ocultació de les dones en l’educació literària juvenil. Tot això amb propostes pràctiques i models reals que puguen ser portades als entorns apropiats: aules, biblioteques, llars.
Tota la informació (programa, lloc, tallers, ponents, etc.) a
http://www.jaleovalencia.es/ca/
i el vídeo promocional:
https://www.youtube.com/watch?v=75AIL280erI

1 Setembre 2015 by jcentell

Els beneficis (materials) de la lectura

Reprenem l’activitat amb la il·lusió habitual i desitjant (desitjant-vos) als companys mestres que tinguin un curs tranquil i ple de bones lectures.
Encara no he pogut parlar amb tothom. He rebut algun uasap i algun correu explicant les vacances i els viatges per tot el món (Déu n’hi do la de llocs allunyats que heu visitat!).
En aquests viatges segur que heu tingut algun momentet per visitar alguna biblioteca o entrar en alguna llibreria a tafanejar i comparar allò que no es troba per aquí i que, reticents com sou a usar l’amazon, no us heu pogut estar d’encabir a la maleta.
Us comento un parell d’idees, una d’Iowa i l’altra de Romania.

A Iowa, un barber local anomenat Courtney Holmes ha decidit fer quelcom especial: Tallar els cabells gratis als nens que hi vagin i li llegeixin un conte. Amb aquesta idea, no només els talla els cabells gratis, sinó que a més els incentiva envers la lectura i els ajuda a trencar la por de llegir en veu alta.
“Els nens entren i els dic que hi vagin a la taula i agafin un llibre que els pugui agradar, i si no el poden llegir, els ajudo a entendre’l i el llegim junts” —va dir Holmes a l’USA Today— “Si he de ser honest, em vaig quedar molt sorprès. Vaig començar amb quatre nens i el següent que vaig saber és que hi havia 20 nens, tots esperant per tallar-se els cabells, desitjosos de començar a llegir. “
Llegit a http://www.elciudadano.cl/2015/08/114/200643/este-barbero-corta-el-pelo-gratis-a-los-ninos-que-le-lean-un-cuento/

A Romania no pagues bitllet a l’autobús si llegeixes un llibre
Victor Miron va tenir una bona idea. Va escriure a l’alcalde la seva ciutat que per animar als usuaris a llegir en el transport públic, se’ls podria deixar pujar sense pagar.
L’alcalde, Emil Boc, va estar més d’una any rumiant la proposta i finalment la va fer realitat. Va passar entre els dies 4 i 7 de juny d’aquest 2015. A la ciutat de Cluj-Napoca tots els qui viatjaven amb un llibre van pujar al bus de forma gratuïta.

És una bona idea que es podia aplicar en dates assenyalades (festa major, la Mercè, Sant Jordi, dia de les biblioteques, etc.) i potser amb el suport d’algun sponsor no resultaria gaire car.
Aquest mateix Victor Miron fa altres companyes per promoure la lectura: per exemple “bookface” que facilita descomptes a tot tipus d’establiments comercials (llibreries, dentistes, salons de bellesa…) a tots aquells que a la seva foto de perfil facebook hi surten amb un llibre a les mans.
Podeu llegir la notícia a: http://www.boredpanda.com/travel-by-book-in-cluj-napoca-readers-travel-for-free/

2 Juliol 2015 by jcentell

Los viernes va de poesía

“Hay un libro donde el viento
arrastra todas las letras,
un libro con un camino
por donde nadie regresa”

Las palabras que se lleva el viento
(Juan Carlos Marín Ramos)

Les companyes Mercedes Fernánz de l’escola Ramón y Cajal (Fuenlabrada) y Isabel Sastre del centre Andrés Manjón (Fuenlabrada) entenen que una bona manera d’acostar la poesia als alumnes és a través del joc. Col·leccionar poemes, un cada setmana, amb la intenció de completar un àlbum fomenta i ritualitza l’acció que presenten aquest mes a les pàgines de la revista GUIX. L’objectiu final de l’acció és que les poesies es recitin, es recreïn, es comprenguin i s’aprenguin.

Segons escriuen:
Los viernes va de poesía es una actividad dirigida a toda la comunidad educativa (alumnado, maestros, madres, padres) realizada con el objetivo de fomentar el gusto por la poesía y el conocimiento de distintos poetas.
Esta actuación se lleva a cabo los viernes (este curso) aunque varía cada año en función del horario de la coordinadora de la biblioteca.

Se coloca una cesta llena de poemas en cada una de las distintas entradas del colegio para que, quien lo desee, coja una poesía, la lea y…

I afegeixen que:

Al potenciar la poesía en la escuela no pretendemos hacer de nuestro alumnado verdaderos poetas, nuestra intención es que conozcan las posibilidades del lenguaje: su valor para expresar sentimientos y emociones, para convertirse en un instrumento que nos permita conocer y comprender el ritmo, la entonación, el significado de las palabras, las metáforas, las imágenes,…

Cualquier momento es bueno para acercar a los niños/as al lenguaje poético.

Al principio a través de la lectura y la recitación de poesías, jugando con el ritmo y modulando la entonación. El folklore es una fuente inagotable para el juego poético: canciones de corro, retahílas, trabalenguas, adivinanzas,…

Pasamos después al lenguaje escrito, recordando siempre que para obtener buenos resultados las estructuras poéticas tienen que haber sido aprendidas oralmente, de forma colectiva, intensamente, para que nuestros alumnos y alumnas puedan apropiarse de ellas, por repetición, contaminándose de las palabras, de su musicalidad y de magia.

El escritor y narrador Pep Bruno comenta que no se trata de escribir largas composiciones sino simplemente de escribir. La escritura creativa es un proceso difícil, hay que dar pautas, trucos, motivaciones. Conviene empezar con palabras y frases trabajando en grupos colaborativos.

De com organitzen aquests divendres poètics podeu tenir una idea més precisa al GUIX núm. 416 de juliol-agost (i també a AULA núm. 243)