by

Un Sant Jordi molt bàrbar

M’ha arribat un regal molt emotiu que no puc estar-me de comentar.

Fa un parell de setmanes vaig presentar el llibre «Bárbaro» de Renato Moricone i una nena de segon de primària, de nom Daia, el va veure i va decidir fer un conte semblant però amb una «Bárbara» de protagonista. Ahir me’l va enviar per correu electrònic.

A la portada, el títol i una caixa oberta. A l’interior, una nena que es fica dins de la capsa i juga a imaginar que viatja amb un vaixell, un cotxe, una nau espacial…

La gràcia és que ella l’explica fent els sons dels objectes que apareixen. Ho he trobat genial, entranyable i per això li he demanat permís per compartir-lo.

És el millor regal que em podien fer. Gràcies, Daia, per ser com ets. Gràcies, Anna.

 

 

FELIÇ SANT JORDI A TOTA LA BONA GENT QUE COMPARTEIX L’ESTIMACIÓ PER LA LECTURA!

by

«El encargo», una rondalla oriental

«El encargo» és un llibre singular que presenta una història prou coneguda que forma part de diversos reculls de narracions orals.
Explica que una vegada un emperador va cridar a palau al millor artista perquè li pintés un quadre d’un gall. L’emperador era un amant d’aquestes aus i volia una plasmació ben bonica en forma de pintura.

El pintor va acceptar l’encàrrec i va marxar. El temps anava passant. Els dies, les setmanes, els mesos, els anys se succeïen i l’emperador estava impacient per veure l’obra. Quan no va poder esperar més, va anar a veure el pintor i li va retreure la seva mandra i la poca dedicació. L’emperador no sabia que per a fer un dibuix cal, abans, fer esbossos, proves i més proves, des de tots els angles, fins a trobar la imatge precisa.

El missatge que ens envia «El encargo» és que cal tenir paciència perquè tot costa molt de fer. És un ensenyament que ens repetia l’entrenador de bàsquet, als entrenaments. Ens deia que per encistellar un tir lliure calia llançar-ne molts, amb bona tècnica, respirant i concentrant-nos. Ens demanava que ens prenguéssim seriosament els entrenaments i així, el dia dels partits, no fallaríem. És un bon consell que es pot aplicar a moltes feines, especialment les creatives.

El llibre té una part gràfica que lliga perfectament amb el text perquè constantment veiem com la il·lustradora va fent esbossos del gall i de l’emperador, alguns millors que d’altres. Amb les il·lustracions i les proves de color que anem veient ens fem una idea de com és de complexa la feina de l’il·lustrador. Al final, l’espera té premi i els galls resultants són espectaculars.

Lectura recomanada per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: El encargo
Autora: Claudia Rueda
Editorial: Océano Travesía
Pàgines: 48
Barcelona, 2019

by

Llibres i propostes per al confinament – 5 (Més!)

Malgrat s’hagi canviat la data de la Diada de Sant Jordi al 23 de juliol, des de les escoles i biblioteques no ens resistim a viure la festa, virtualment. M’afegeixo a la celebració, amb la narració d’un relat que aplega llibres, princeses i dracs.

Hi ha un ritual que es produeix cada nit en moltes llars. Un infant tria un llibre perquè li llegeixi l’adult. Normalment el demana una i altra vegada, el mateix, i ai! del pare o la mare que es vulgui fer el llest i se salti algunes frases o pàgines per acabar abans! El nen o la nena sap de memòria totes i cascuna de les paraules i no ho permetrà!

Això és el que passa exactament en aquesta història de la gran Emily Gravett, de qui ja vam parlar en aquest blog el mes de gener de 2013. Ho podeu recordar clicant AQUÍ.

L’aventura de «Més!» comença a les guardes on veiem un petit drac abillant-se per anar a dormir: Es pren un got de llet, es raspalla les dents, juga una estona a la banyera i finalment agafa un llibre i una manta de dracs vermells i marxa cap a la seva cambra. (Noteu la mirada del petit drac, primer adreçant-se a la mare i després picant-nos l’ullet, abans de dir-li a la dragona gran: «Mare, m’expliques aquest conte?»)
En aquest punt ens aturem per comprovar que el llibre que té el petit drac és idèntic al que tenim nosaltres a les mans (si li traiem la “camisa”, la coberta exterior).
S’arrauleixen i la mare comença a explicar les aventures d’en Cuallarga, el drac vermell que no dorm mai. «Més?» suplica el petit drac i la mare li torna a llegir el conte però aquesta vegada és lleugerament més curt.
»Més!» insisteix una i altra vegada el petit drac i la mare cada vegada escurça més el conte fins que al final cau adormida.
Mentre la situació es repeteix el petit es va enfurismant perquè no està sent escoltat i veiem com la seva pell va virant del verd al vermell… fins a l’esclat final (apoteòsic!).

Un llibre ben editat per Cruïlla, malgrat les dificultats que suposen els troquelats de les darreres pàgines.
Per a infants de cicle infantil. Un bon complement per aquests dies que expliquem la llegenda de Sant Jordi.

PROPOSTA DIDÀCTICA: Som cavallers, princeses o dracs confinats

Aquesta setmana hi ha propostes molt xules que ens conviden a celebrar la Diada. De totes les que he vist, m’ha agradat molt la de la Xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet.
Es tracta de fer-se una disfressa dels protagonistes de la llegenda de Sant Jordi per a la TROBADA, però com que tots estem a casa, la trobada serà virtual, a la xarxa!
Per tal que tothom estigui fantàstic el dia de Sant Jordi, ens ofereixen uns «tutorials» per fer-nos les disfresses. També n’hi ha de maquillatge, per als més agosarats.
Aquesta i altres activitats relacionades les podeu anar seguint a través del butlletí setmanal de les biblioteques de l’Hospitalet. Cliqueu aquí

Els tutorials per fer les disfresses:

Quan tingueu la disfressa preparada podeu fotografiar-vos o fer un vídeo i pujar-lo a Instagram amb el Hashtag #SantJordiLH

Bona Diada de Sant Jordi, confinats!

by

La crònica de l’Iu Eskar, una metàfora animal

La darrera novel·la d’en David Nel·lo per a infants es diu «La crònica de l’Iu Eskar» i ens mostra un capítol de la vida d’un grup d’escarabats.

L’Iu Eskar és un escarabat jove que ens explica en primera persona la seva peripècia des del dia en que ha de fugir de la casa on viuen perquè la dona que hi vivia s’ha mort i abans que arribi la nova propietària fumigaran tot l’edifici.

L’escarabat i tota la seva nombrosa família preparen la diàspora camí al desconegut i emprenen un camí incert i perillós. Travessen clavegueres, es troben amb rates que els obliguen a pagar una quota (en vides) per poder passar, i finalment troben un lloc on instal·lar-se. Es tracta d’un hotel força pollós, brut i rònec, ideal per quedar-s’hi a viure.

El que no comptem és que a l’hotel Apol·lo —així es diu— hi viu, de fa temps, una altra colònia d’escarabats, d’aspecte més blanc, que els margina i els marca unes condicions força rígides, si es volen quedar a viure.

L’Iu té un esperit curiós i aventurer i en una de les seves escapades coneixerà a un altre escarabat de la tribu dels més blancs amb qui mantindrà una amistat secreta fins que nous perills els amenacin i hàgin de tornar a fugir.

El relat narra les peripècies i aventures d’aquest grup d’insectes. Entre línies, de forma metafòrica, podem entendre actituds molt humanes i actuals que ens remeten als refugiats sirians que han de fugir del seu país o la xenofòbia envers els diferents, contraposades als valors positius com l’empatia, la solidaritat o l’amistat.

Tenia ganes de llegir aquesta obra guanyadora del Premi Edebé de literatura infantil i vaig comprar el primer exemplar que vaig trobar, en castellà. El volia llegir en versió original catalana. Si podeu, aneu sempre a l’original.

Als nois i nois de cicle superior els farà passar una bona estona i els farà pensar.

LES DADES:
Títol: La crònica de l’Iu Eskar
Autor: David Nel·lo
Il·lustradora: Beatriz Castro
Editorial Edebé
Barcelona 2020

by

Sento… Aleshores escric

L’escola Collserola disposa d’una biblioteca molt ben assortida i, sobretot, tenen una persona que se n’encarrega de la seva organització, gestió i dinamització. Dins del seu projecte han colonitzat tot el centre amb diferents espais que ocupen els passadissos i racons però mantenint la biblioteca general d’escola com a centre neuràlgic.

Fan activitats molt xules. Una experiència d’escriptura molt senzilla d’imitar i molt resultona ens l’expliquen l’Ariadna Bonet i l’Eva Carrique. Diuen “Vivim en un món envoltat de sensacions, informacions diverses que arriben als nostres sentits i són llegides i interpretades al nostre cervell. Una música, una olor, una imatge pot provocar emocions, sensacions o records que ens ajuden a inspirar-nos per a crear narracions. A l’escola posem en valor aquells petits detalls que en moltes ocasions ens passen de llarg; ens deixarem anar… i escriurem.”


L’experiència consisteix en aplegar els infants a la biblioteca i abans de començar, tanquen els llums per a aconseguir un ambient suggeridor i relaxat. Només entra una mica de claror per a poder escriure.

Comença la sessió i demanen als infants que tanquin els ulls i escoltin.
Primer el so d’un pal de pluja africà els embolcalla i ho repeteixen mitja dotzena de cops. A continuació, es demana als infants que inventin l’inici d’una història inspirats en el pal de pluja.
Uns minuts més tard, escolten el so d’una caixeta de música i tot seguit, els nens i nenes continuen el seu relat, però ara inspirats per la música.
A continuació, encenen una espelma perfumada que impregna tota la biblioteca. Els infants tanquen els ulls i oloren. Després escriuen.
Finalment, per a tancar la història, els infants observen quatre imatges del llibre «Soy feliz» de Jimmy Liao i se’ls demana que utilitzin qualsevol dels seus elements visuals per a finalitzar el seu conte.

Durant l’activitat

Podeu llegir l’article sencer a la revista GUIX 465 del mes d’abril de 2020. També a AULA en castellà.

by

Llibres i propostes per al confinament – 4 (Bárbaro)

L’any 2016 vaig descobrir aquest llibre. No té text. El format és vertical i es veu un bàrbar i el seu cavall que s’enfronten a una sèrie de monstres i bèsties terribles.
El bàrbar i el seu cavall van amunt i avall en una mena de dansa regular, monòtona, ara a la cantonada superior dreta, després cap avall a la part inferior i tornem-hi. El bàrbar sembla que mou el braç i l’espasa però el cavall sempre el veiem igual.
S’enfronten a tota mena de perills (plantes carnívores, llamps, serps, dracs, etc.) i cap al final hi ha unes pàgines en blanc que anticipen el sorprenent final.

Convé fixar-s’hi en els detalls. Per exemple, la imatge que hi ha a la portada té una fina línia negra que travessa pel mig i creua el cos del cavaller. Si la mirem bé, potser ens recorda algun moment joiós de la nostra infantesa o de la infantesa dels nostres fills.
Crec que qui més disfrutaran amb el conte són els adults…

PROPOSTA DIDÀCTICA: Sons, sorolls, onomatopeies.
Gianni Rodari, al seu llibre «Contes per telèfon» incorpora un parell de relats («Brif, bruf, braf», «El ratolí dels còmics») que juguen amb les onomatopeies. Els personatges s’expressen amb sons del tipus «sloom», «grong», «tzziiuu», «flash»… Són paraules que no estan al diccionari, una mena de grunys que, malgrat tot, comprenem.

Els llibres «Sense mots», com aquest «Bárbaro», malgrat no tenir text ens permeten seguir el relat i entendre la història perquè les imatges són prou expressives. És el cas de títols com «Un camí de flors», «El vent!», «Off» o «Mientras tú duermes», entre d’altres que s’han de llegir amb calma i anar veient els indicadors que ens permeten seguir la narració.

A França publiquen una col·lecció que és ideal per comprendre aquesta forma d’art. Són les «Histoires sans paroles», publicades per Autrement Jeunesse. Valen molt la pena. Algun títol s’ha traduït al castellà, com «Ladrón de gallinas».

Una activitat molt divertida és situar-se davant del televisor, treure-li la veu i deixar només les imatges. A partir d’aquí es tracta de verbalitzar el que imaginem que estan dient els diferents personatges, fent sons, modulant la veu. Si som més d’una persona, assignem un personatge a cadascú i… a veure qui la diu més grossa!

Una variable és fer el mateix però amb els veïns que teniu al balcó de l’edifici del davant de casa.

 

 

by

Temps de mones, temps de “Xocolata”

Aquests dies, a moltes llars, estem preparant les mones de Pasqua i la xocolata inunda amb la seva flaire tots els racons de la casa.
Recordo un dels contes més reeixits i amb el que més bones estones hem passat a l’escola. Es diu XOCOLATA. Me’l va presentar la meva companya Pilar i formava part de la magnífica col·lecció de llibres adreçats a infants d’entre tres i vuit anys publicats per l’editorial OQO.
Recordo que, en acabar d’explicar el conte de la hipopòtam, jugàvem a posar-li vestits. Repartíem una plantilla com aquesta i cadascú pintava, retallava i li enganxava el vestit a la Xocolata.

El relat explica com la Xocolata pren el seu bany diari amb les seves companyes. Són felices però un dia s’assabenten que a ciutat han obert una casa de banys, i la Xocolata decideix sortir de la selva amb la intenció d’anar-hi a veure com són, perquè a ella li agrada molt l’aigua. Per no semblar tan salvatge, es compra un xandall i unes sabatilles esportives amb llumetes, disposada a conèixer la vida a la ciutat.

En aquest relat, l’autora, Marisa Núñez, ens parla sobre les il·lusions, els desitjos, l’amistat i la importància de l’experiència i de valorar el que tenim al nostre voltant.

Les il·lustracions de l’Helga Banks, amb inspiració africana, són alegres i amb molts colors i afegeix altres personatges que anem descobrint a través de la lectura de les imatges.

Ho vam passar tan bé amb aquest relat que vam mantenir una correspondència amb l’autora. Els infants, ara adolescents, encara la recorden. Quines coses!

La col·lecció «Los cuentos del camino» va ser una iniciativa de l’editorial OQO on van adaptar amb diverses tècniques tots els contes de la col·lecció “O”. Aquí teniu el que correspon a Xocolata en castellà:

També podeu aprendre la cançó amb la veu d’Almudena Janeiro, amb l’edició que van fer PAI Música:

Una altra bona opció per nois més grans és “Charlie i la fàbrica de xocolata”, el llibre i la pel·li.

by

Llibres i propostes per al confinament – 3 (El oro de la liebre)


Un dels temes recurrents en la literatura infantil és la por. Tots en tenim, de por. És la primera de les emocions, la més potent i té un paper protector, de defensa contra alguna cosa: La foscor, els monstres, el desconegut, etc. Ho estem veien aquests dies amb l’experiència desagradable de la pandèmia que estem patint.

Una manera de vèncer les pors és conèixer-les. Quan el nen llegeix històries de por, aprèn a controlar-la, a distingir la por real de la imaginària i, amb l’ajuda o la presència tranquil·litzadora de l’adult, la supera.

Llegir contes de por ajuda a créixer i a domesticar les pors reals, les ansietats, els malsons. Trobar-se amb el llop o la bruixa alimenta la capacitat d’imaginar i permet que el nen conegui maneres de vèncer els seus propis temors, empatitzant amb el protagonista que aconsegueix guanyar, sempre, al monstre.

Avui expliquem “El oro de la liebre”, un conte escrit per Martin Baltscheit i il·lustrat per la Christine Schwartz que va publicar Lóguez l’any 2015. Una història impactant que ens explica com una llebre a punt de morir deixa en testament un bagul ple d’or per a qui demostri que és el més poruc, despertant la cobdícia entre els animals de bosc.

Unes il·lustracions molt expressives, sobretot en el tractament dels ulls que són el reflex del cor. El missatge és profund i ens ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre qüestions com els diners, la prosperitat o la soledat.

PROPOSTA DIDÀCTICA. El Hedbanz de les pors.
El Hedbanz té com a objectiu endevinar una imatge, normalment situada al front del jugador que pregunta als altres jugadors.

És un joc divertit que permet desenvolupar la lògica, el raonament, el llenguatge oral i la memòria. Les normes s’aprenen ràpidament perquè són molt senzilles. El que s‘ha de fer és preparar les cartes. A cadascuna d’elles es dibuixa una por (dentista, gos, llamps, fantasma, foscor, ratolins, avions, sorolls, monstres, serps, aranyes, globus, pallassos, etc.) o també es pot escriure només el nom.

Les cartes es col·loquen al mig del grup, sobre la taula i de cap per avall.

Cada jugador disposa d’una cinta al voltant del seu cap. El primer jugador agafa una carta, sense veure-la, i la col·loca entre la cinta i el seu front, encarada als altres, de manera que tots, excepte ell, vegin la imatge. A continuació, formula preguntes als companys amb la intenció d’endevinar quin tipus de por és la que té al seu front. Les preguntes es contesten amb «sí», «no», «potser» o «no ho sabem».

Fins al proper dilluns… Dilluns de Pasqua!

by

Berenar i llibres. Sant Jordi 2020

Deia Federico García Lorca que “sens dubte, els avenços socials i les revolucions es fan amb els llibres“.

Per continuar avançant, el proper dimarts presentaré les recomanacions lectores d’aquest Sant Jordi. Enguany serà via Instagram gràcies a l’oferiment i la possibilitat de difusió que m’ofereix l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Els estic molt agraït.

Comentaré alguns llibres del tríptic i espero que passem una estona agradable. Si voleu fer-hi una ullada, us comparteixo la meva selecció. És personal i els criteris, això ja ho sabeu, no sempre són coincidents amb d’altres tries. Al final, us podeu descarregar el pdf sencer.

Cicle Infantil

El mur al mig del llibre
Jon Agee. La casita roja

Bill i Janet
Julia Donaldson. Bruíxola

Una carrera épica
Marie Dorléans. Astronave

Petra
Marianna Coppo. Joventut

La Poko i el timbal
Matthew Foresythe. Andana

Pastís de pastanaga
Lucía Serrano. La Galera

El petit pelut
Céline Fraipont. Base

La meva casa al bosc
Laëtitia Bourget. Libros del zorro rojo

Un paseo en barca y otras historias
Sergio Ruzzier. Liana

La màquina de les abraçades
Scott Campbell. Andana

Cicle Inicial
Mientras tu duermes
Mariana Ruiz Johnson. Kalandraka

El conill i la moto
Kate Hoefler. Flamboyant

Nusos
Xavier Blanch. Baula

La fiesta de los pájaros
Alice Lima de Faria. BFE

Pèl i plomes
Lorenz Pauli. Takatuka

Rady, el gat infermer
Satolino Fuchigami. Blackie Books

Una batalla interminable
Maria Pagès. SD edicions

L’Oliver Button és una nena
Tomie de Paola. Kalandraka

El encargo
Claudia Rueda. Océano Travesía.

El rei que va ficar les seues filles en tres gerres
Carles Cano. Edebé

Cicle Mitjà

La mare i el mar
Heeyoung Ko. Principal dels Llibres

El venedor de felicitat
Davide Cali. Libros del zorro rojo

Nenes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir)
Tony Amago. Animallibres

Un cocodril sota el llit
Mariasun Landa. La Galera

Faules d’Isop
Elli Woollard. Blackie Books

Te llamaré papà
Can Ran. Siruela

El carnaval dels animals
Elisabetta Garilli. Combel

La bandera de l’Amàlia
Nono Granero. Ekaré

Gos blau
Nadja. Corimbo

El primer cas
Ulf Nilsson. Viena

Cicle Superior

Ningú com jo
Ignacio Chao. Kalandraka

Tan sols viure
Sara Montesinos. Pagès

Poca broma amb l’escola!
Ester Farran. Ed. del Pirata

La crònica d’Ivo Cukar
David Nel·lo. Edebé

Un indi com tu i com jo
Erna Sassen. Takatuka

Si’ahl/Ted Perry: Cada part d’aquesta terra és sagrada per al meu poble. Akiara books

La noia ocell
Sandy Stark-McGuinnis. Blackie books

Playlist. Rebels i revolucionaris de la música.
James Rhodes. Fanbooks

Quin joc més bèstia
Jaquim Carbó. Comanegra

Instrucciones para convertirse en pirata
Erika Zepeda. SM

El pdf el trobareu clicant aquí

by

2 d’abril: Dia del llibre infantil

Comparteixo, amb molt de gust, la informació que ha enviat el CLIJCAT convidant-nos a celebrar el Dia Internacional de Llibre Infantil.

Diu:
L’IBBY promou des de 1967 la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil que se celebra el 2 d’abril (coincidint amb la data de naixement de Hans Christian Andersen), amb l’ànim d’inspirar amor pels llibres i la lectura i per cridar l’atenció de la comunitat internacional sobre la literatura infantil i juvenil.
Enguany la secció d’Eslovènia difon el cartell i el missatge escrit per Peter Svetina i il·lustrat per Damijan Stepancic.
El Consell ha decidit sumar-se a la proposta de l’IBBY d’enregistrar un vídeo amb el missatge del dia internacional.
Concretament ha preparat un vídeo en el qual 25 infants i joves llegeixen el manifest d’enguany.
A més a més es proposa una acció a les xarxes per tal que els infants i joves que ho desitgin pengin un vídeo recomanant alguna lectura a d’altres i infants i joves a través de les aplicacions de missatgeria (whatsapp, telegram…) o de les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram, You Tube, Tik Tok…).
Volem que aquest dia siguin ells els prescriptors, siguin ells els protagonistes.
Les etiquetes sota les quals recollirem tots els vídeos seran les següents:
#elsinfantsrecomanen o #elsjovesrecomanen i #DiaLIJ20.
El cartell i l’escrit el podeu descarregar a : https://www.clijcat.cat/

Feliç dia del Llibre Infantil!