Diumenge passat, vam presentar “El salt de la granota” a “L’ofici d’educar”, un llibre de Teresa Franquesa que publica l’editorial Combel. Aquesta història ajudarà nens i nenes a partir d’onze anys a entendre per què està pujant la temperatura de la Terra i què podem fer per revertir aquesta situació.
Igual que passa amb les granotes, que han de fugir de l’aigua quan noten que la temperatura augmenta, a l’espècie humana li podria passar el mateix si no hi fem res. En aquest llibre trobareu mil i una idees per ajudar a salvar el planeta.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els participants en sortegem, un gentilesa de l’editorial. En aquest cas, més que una pregunta us demanem que digueu una acció per fer front al canvi climàtic.
Recordo que a l’Hospitalet, a finals dels anys 80 i principis dels 90, fèiem unes trobades mensuals on hi participaven mestres, bibliotecaris i algun llibreter. Ens reuníem al Centre d’Estudis i xerràvem de literatura, d’animació a la lectura i de com podíem fer de la nostra ciutat un lloc més lector. Una de les accions era un butlletí anomenat “Sopa de lletres”, com el grup, on publicàvem temes, entrevistes a autors, receptes per invitar a la lectura, i tot allò relacionat amb l’educació literària dels infants i joves.
En un dels butlletins, abril de 1990, li vam demanar a la Roser Capdevila que ens fes la il·lustració per a la coberta. Han passat 35 anys però encara conservo aquell butlletí on es veu el drac muntat a una vespa passant pel damunt d’un Sant Jordi abatut, i una gallina que llegeix.
Aquest és l’estil de la Roser Capdevila: sorneguer, enginyós i amb un punt subtil que ens obliga a mirar una mica més enllà del que es veu a simple vista.
Aquest dies a les escoles s’està preparant la Diada de Sant Jordi perquè tot just en tornar de les vacances celebrarem un dels esdeveniments més esperats del curs.
En aquest blog, fa setze anys vam començar a pujar recomanacions de lectures que ens han agradat. Normalment dos cop l’any, coincidint amb els dies previs a Nadal i Sant Jordi. Les podeu trobar a la pestanya superior, allà on diu Recomanacions. Guies de lectura.
Acostumem a dir que la tria sempre és personal i consensuada amb un petit grup de mestres, llibreteres i bibliotecàries amigues. Si us serveixen d’orientació, ja ens va bé, però sempre aconsellem que aneu a les llibreries i biblioteques i remeneu, pregunteu i llegiu pensant en els vostres alumnes.
Us passem el llistat, ordenat per cicles. Al final, trobareu el tríptic que podeu descarregar.
CICLE INFANTIL
Blau Pop Aurore Petit. Combel Cesc i Alabert. On són les galetes? Chris Naylor-Ballesteros. Cruïlla La bicicleta del senyor Ruraru Hiroshi Ito. Club Editor Un any molt enfeinat Leo Lionni. Kalandraka Don Romualdo Margaria del Mazo. Tres Tigres Tristes El monstre blau Petr Horácek. Joventut ¡Yo puedo sola! Kathrin Scharer. Lóguez La Júlia i els seus amics. Estiu Marianne Dubuc. Tramuntana El drac forner Devin Elle Kurtz. Astronave On amagar una estrella? Oliver Jeffers. Andana
CICLE INICIAL
Menjacabòries Anthony Browne. Kalandraka Mai ballis amb un dinosaure Pamela Butchart. Libros del Zorro Rojo El gat Boris. L’avió Erwin Moser. Flamboyant Topotip i Topotap Roberto Piumini. Libros del Zorro Rojo. Llop a la neu Matthew Cordell. Corimbo Travesía Les tres pedres Olivier Tallec. Birabiro La noguera Gonzalo Moure. Akiara Books Coses que sí, coses que no Bernadette Gervais. Petaletras No estoy perdido Kashelle Gourley. Catapulta Del costat bo Marido Viale. Kókinos
CICLE MITJÀ
La hacedora de barcos Nono Granero. Diego Pun Guia il.lustrada de les tragèdies de cada dia Noritake Suzuki. Libros del Zorro Rojo Extrañas parejas Pablo Albo. Pastel de Luna Per a què serveix? Jose María Vieira. A Fin de Cuentos L’intercanvi L. Karol. Bindi Books Soc un bosc Alex Nogués. Savanna books El frac del pingüí Carlos López. Baula Jan el gran Marjorie Weinman. Blackie Books Ha nascut una illa Virginie Aladjidi. Zahorí Books Estol de núvols Irma Borges. Akiara
CICLE SUPERIOR
Observologia Giselle Clarckson. Libros del Zorro Rojo El salt de la granota Teresa Franquesa. Combel 102 dites il·lustrades Joan Antoja. Cossetània Soy un punto Guiancarlo Macri. Editorial San Pablo Marieta i el mort Carles Cano. Diputació de València Pirates. Tota la veritat Ekaterina Stepanenko. Takatuka Cant de riera Lola Casas. Alpina L’extraordinària vida d’un gos a les últimes Joan Berlanga. La Galera Qui és el primer? Rànquings animals Radka Piro. Animallibres Earhart. L’increïble vol al voltant del món d’una talponeta Torben Kulhman. Joventut
De vegades, un llibre et crida i el compres sense ni obrir-lo. Sovint l’encertes. És el que m’ha passat amb La noguera. El vaig veure, vaig llegir que l’autor és el grandíssim i admirat Gonzalo Moure, que explica històries basades en les seves observacions i autor d’un llibre que hauria de ser d’obligada lectura a les facultats de magisteri —Por qué llora la maestra— i després vaig llegir que l’editorial és Akiara que ha consolidat un projecte formidable d’amor a la terra amb llibres bonics de veres, d’aquells que agraden als amants de la liternatura. Amb això vaig tenir prou i no em vaig poder resistir a lliscar els dits per la portada per notar el batec de la noguera que hi viu al seu interior.
El llibre dóna la paraula a una petita noguera que sembla tenir els dies comptats perquè un dia de novembre, una ventada molt forta la va arrencar de soca-rel. L’arriba d’un home amb una motoserra fa témer el pitjors dels destins.
La noguera ens explica la seva vida i ens l’acabem estimant, com l’estima una nena, la mateixa que veiem asseguda sobre l’arbre a la coberta de llibre.
Aquesta història real, que va tenir lloc en un poble d’Astúries, ens recorda que la vida sempre pot tornar a brotar. Ens ho explica l’autor en un apèndix que val la pena llegir perquè sabrem com va sorgir la idea del relat.
Lectura recomanada a partir de 6 anys
Les dades: Títol: La noguera Autor: Gonzalo Moure Il·lustradora: Araiz Mesanza Traductora: Elena Martín Editorial: Akiara Pàgines: 48 Barcelona, 2025
Demà, dijous 3 d’abril, a la Biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet, se celebra la novena edició del First Literary Dates (FLD), que són unes trobades d’alumnes lectors de secundària.
Enguany hi participaran 380 alumnes de 15 centres de secundària de Catalunya, dels quals 3 són de l’Hospitalet (Mercè Rodoreda, Bellvitge, Europa)
El FLD, consisteix en promocionar la lectura i la comprensió lectora a partir dels interessos dels alumnes. Se’ls proposen diversos menús literaris. A cada menú hi ha unes 10 lectures. Hi ha menús de terror, de ciència ficció, romàntics, japonesos, etc. Cada alumne llegeix els llibres dels menú que li interessa i aquestes lectures es comparteixen amb la resta de lectors del mateix menú.
A l’abril es troben tots els instituts que participen del projecte i es tornen a comentar els llibres però amb alumnes d’altres centres. Són com les cites a cegues però amb nois i noies que comparteixen les mateixes inquietuds literàries.
La trobada de tots els centres serà a partir de les 16h a la biblioteca Tecla Sala.
Un parell d’enllaços per complementar la informació:
El 2 d’abril se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil en record i homenatge a Hans Christian Andersen.
Aquest esdeveniment mundial, organitzat per l’IBBY, va començar el 1967 i cada any és una de les seccions nacionals l’encarregada de convidar un escriptor i un il·lustrador del seu país a escriure un missatge i a dissenyar un cartell, respectivament.
Enguany, ha estat la secció holandesa (IBBY Nederland) l’encarregada. El missatge ha estat obra de l’autora Rian Viser i el disseny és una creació de Janneke Ipenburg.
L’IBBY España/OEPLI, com a secció espanyola de l’IBBY és l’encarregada de promocionar la diada i d’editar el cartell i el missatge en les quatre llengües oficials de l’estat.
Si demà teniu oportunitat de llegir el missatge als vostres alumnes i dedicar una estona a explicar o llegir un conte d’Andersen, per exemple, serà una bona manera de contribuir a recordar que la literatura infantil existeix, encara que no ho sembli.
Ahir vam presentar aquesta lectura adreçada a joves del primer cicle de l’ESO. M’agrada perquè durant el relat, es descriuen situacions i moments on s’identifica amb precisió la malaltia de l’Alzheimer i les emocions de les persones que la pateixen, els seus dubtes, els seus lapsus, els oblits, etc. però també veiem com les persones properes també pateixen.
Es narra l’aventura que hi viu un gillot, de nom Archibald, propietari d’una llibreria ben curiosa i particular que es troba al bosc. Els llibres que es venen són exemplars únics i els han escrit diferents animals amb l’esperança que algú altre els compri.
Un dia, l’Arxibald Guillot rep la visita del seu amic Frederic Talp, que està desesperat per trobar l’obra que va escriure on recopilava les seves memòries.
De fet, pateix la malaltia de l’oblida-ho-tot, i el seu llibre és la seva única esperança de recordar i descobrir què li va passar a la Mat, la seva dona desapareguda. Però resulta que l’obra acaba de ser venuda a un personatge misteriós.
A partir d’aquí, i ajudats per algunes fotografies, el guillot i el talp emprenen un viatge pels diferents llocs que apareixen a les fotografies i que el talp va visitar amb la seva dona, quan eren joves.
La història que s’explica és tendra, amable, i es barregen l’amor pels llibres, l’amistat amb el pas del temps, la vellesa i la pèrdua.
A cada programa fem una pregunta i al guanyador del sorteig li regalem el llibre, en aquesta ocasió gentilesa de l’editorial Flamboyant. La pregunta:
Quin animal acompanya al guillot en la seva aventura pel bosc?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 6 d’abril.
En l’anterior programa, la guanyadora del concurs del llibre «El gegant nan i el nan gegant » és la Maite Rillo. L’enhorabona!
Per escoltar el pòdcast de la secció, només cal clicar a:
A la coberta, en Max Llop i la Lisa Caputxeta, cara a cara. Són els dos protagonistes de l’intercanvi escolar que no coincideixen en cap moment. La Lisa va a una escola de caputxetes que han organitzat una setmana en la que cada família intercanviarà la seva filla amb una família Llop. Paral·lelament coneixem en Max Llop que anirà a conviure a casa d’una família Caputxeta.
Amb aquest inici ja comencem a imaginar com anirà la cosa i patirem pel destí de la Lisa Caputxeta. El relat epistolar està ben pensat perquè durant cinc dies en Max Llop i la Lisa Caputxeta enviaran cada vespre una carta a la seva família explicant com els ha anat el dia, què han fet i com és de diferent la família que els ha tocat.
La idea és enginyosa i està organitzada com una petita novel·la que defuig del que inicialment podíem pensar. Sobretot, les cartes de la Lisa són divertidíssimes perquè els llops la porten al dentista a esmolar-li les dents, al perruquer perquè li talli les trenes, i li ensenyen tècniques de Terror glacial. Les del llobató Max fan una mica més de por, perquè els seus impulsos carnívors el portaran a fer alguna malifeta.
Al llarg del relat es fan referències a altres contes populars que ens conviden a recordar-los i es tracten temes sobre les diferències, la convivència i les pors.
Com a cosa a millorar, potser el nom de l’escola dels llops el podrien haver deixat com a l’original francès perquè la Font no té gràcies i en canvi La Fontaine ens remet al gran fabulista. De fet, l’escola de les caputxetes es diu Charles Perrault i està molt bé.
Lectura recomanada per a cicle mitjà.
LES DADES: L’intercanvi Autora: L. Karol Il·lustrador: Claude K. Dubois Traductora: Maria Llopis Editorial: Bindi Books Pàgines: 80 Barcelona, 2025
Les novel·les gràfiques són unes bones lectures per als joves perquè parlen de problemes que els afecten directament. Són fàcils de llegir perquè les històries acostumen a ser lineals, amb imatges i personatges ben definits.
La majoria de les novel·les gràfiques que ens arriben es centren en noies (les de Raina Telgemeier, per exemple, arrasen) i mostren la cultura dels Estats Units.
S’acaba de publicar «Cara-Pizza» un còmic centrat en un noi adolescent, en Rex, i tots els inconvenients que es troba quan el primer dia del nou curs, li surt un gra enorme i rebel enmig del front. Els dies següents li’n surten més.
En Rex començarà una lluita contra l’acne i després contra l’olor corporal i altres situacions incòmodes de la pubertat. A més, les coses es compliquen amb els seus amics i el noi percep que tot el que fa li surt malament.
Cara-pizza és el segon volum d’una trilogia. Anteriorment ja vam poder llegir «Quatre ulls» centrat amb els seus problemes de visió i la necessitat de portar ulleres (un altre drama).
Aquests dos còmics, inspirats en fets reals estan ben fets, són divertits i empàtics.
Doneu-li una oportunitat i llegiu-lo perquè m’ensumo que serà un dels llibres que es prohibiran aviat als USA. De fet, la campanya ja ha començat i tampoc ens estranya.
Lectura recomanada a partir de 12 anys.
LES DADES Títol: Cara-pizza Autor: Rex Ogle Il·lustrador: Dave Valeza Traductor: David Guinard Editorial: Andana Pàgines: 224 València, 2024
Has fet mai alguna col·lecció? Segur que sí. N’hi ha de comunes com els segells, els didals o els aneguets de goma, i d’altres de més particulars. Conec una persona que col·lecciona els petits adhesius que trobem a la pell d’algunes fruites, una altra més jove que s’ha afeccionat als “sonny angels” uns ninos petits, sense panxa, que es col·loquen als telèfons mòbils i un altre que guarda totes les entrades dels concerts de música que hi ha anat.
Ens agrada tenir les coses endreçades i cadascú de nosaltres guardem les que ens porten records, ens diverteixen o, senzillament, ens agraden.
Ho he passat bé llegint aquest llibre il·lustrat, de mida generosa, on podem veure més de dues-centes imatges d’objectes i d’animals. Estan classificades d’una manera particular, divertida i que ens convida a imaginar altres formes d’ajuntar les coses.
A cada doble pàgina, unes quantes imatges precioses que comparteixen el que a l’autora li suggereix. Per exemple, a la primera classificació hi ha “Coses que s’obren” (una cremallera, un paraigua, una flor, una pinya, una llauna), a la segona, “Coses que fan bona olor” (el sabó, la rosa, la vainilla, el pastís de poma, etc). Si abans de passar a la tercera doble pàgina us dic que són “coses que fan llum” què hi trobarem?Endevina, endevineta…
És un bon llibre per llegir amb els infants a partir de sis anys i mantenir converses interessants i una mica filosòfiques (de filosofia casolana, esclar!)
Un detall que ens fa veure la Glòria Gorch, bibliotecària de Granollers, és que no apareix el nom del traductor o la traductora i, certament, es nota una traducció una mica atropellada.
LES DADES: Títol: Coses que sí, coses que no Autora: Bernadette Gervais Il·lustradora: Bernadette Gervais Editorial: Anaya Pàgines: 64 Madrid, 2024
Amb la presència silenciosa del cartell de la pel·lícula “Dies de ràdio” de Woody Allen, el passat dijous 13 de març vam celebrar la tertúlia clandestina dedicada a la relació entre els mitjans de comunicació i la literatura i l’educació. Volíem sobretot recordar als bons professionals que, com l’Elisabet Pedrosa, hi dediquen bona part de la seva vida a establir aliances, lligams i connexions entre les persones que conformem la mateixa constel·lació dels ideals d’un país que aposta per la criança. Sabem que no estem en el millor moment social, ho veiem constantment a les notícies que ens arriben d’arreu del món i ens parlen de guerres, dictadures i personatges que només pensen en el capital i el lucre personal. De mica en mica, ens anem acostumant i això no és bo. Sortosament, hi ha persones que s’entesten a intentar que els valors de l’humanisme no s’oblidin i per això la tertúlia tenia molt de sentit.
Primer vam fer una mica d’història i vam recordar alguns dels periodistes que han apostat per donar veu i opinió a aquest món meravellós de l’educació i la literatura. Vam parlar d’en Joan Barril, d’en Carles Capdevila, d’en David Guzmán, de la Núria Toril i de l’Elisabet Pedrosa que en el seu darrer llibre escriu com, amb el suport de les més de nou-centes persones que segueixen el canal de Telegram, parlem de criança, de família, d’escola, de joc, de sexualitat i educació, de lectura i de lleure, d’art i tecnologies, de relacions de parella, de reproducció assistida, d’adopcions i acollida, i de molts altres temes relacionats amb l’educació amb el més ampli sentit. I tot això, amb una hora de programa setmanal. Una hora a la setmana, com el programa AULA LH de la tele de l’Hospitalet. Comparat amb les hores que es dediquen a l’espectacle, al futbol, a la música, a la política i altres divertiments no és gran cosa, ja ho sabem.
A la tertúlia vam presentar el llibre “L’ofici d’educar” on es resumeixen les entrevistes a dotze de les persones que han passat pel programa i que apareixen a la portada. Ens hagués agradat que l’Elisabet ens parlés de com són aquestes persones sàvies, cadascuna en el seu camp, però el temps no donava per molt. Així que ens vam centrar en una mena de “disc sol·licitat” i vam arribar on vam poder.
Primer, la figura d’en Xavier Melgarejo va centrar el nostre interès perquè aquest mestre va viure i treballar a Finlàndia durant alguns anys i entenia perfectament què ens diferencia com a societat. En Melgarejo, al programa, recordava com el luteranisme va tenir una gran influència en impulsar l’aprenentatge de la lectura fa cinc cents anys o més, perquè saber llegir la Bíblia era el camí de la salvació i per això es va reduir dràsticament l’analfabetisme. També ens va explicar que els nens comencen a anar a escola als set anys i porten penjada al coll la clau de casa, de manera que així comença el seu procés d’emancipació.
A Finlàndia, ho sabem, els millors mestres es dediquen a cuidar els infants dels primer anys de vida perquè han entès que es quan adquireixen els fonaments de tots els aprenentatges posteriors.
El capítol dedicat a en Melgarejo el recomanem especialment als mestres i estaria molt bé que els poguessin llegir els qui volten per la Via Augusta.
Després, li van demanar a l’Elisabet que ens recordés com va anar la entrevista (o les entrevistes) amb la Marina Garcés, persona admiradíssima a l’Hospitalet i que ens encantaria que trobés un forat a la seva agenda i ens fes una visita. Del que es va comentar destaco aquesta frase del llibre:
L’escola no fa màgia: ni genera igualtat automàticament ni fa millor la democràcia perquè sí. Ni fa feliços als nens i als joves necessàriament. Més aviat fa el contrari: segrega, classifica, jerarquitza i conté la violència que la mateixa societat infiltra quotidianament en els cossos i les ments de joves i infants. I demanava que la societat no delegui tota l’educació en l’escola.
També es va parlar de les entrevistes amb en Pep Guardiola i amb la Maria Nicolau, persones conegudes, mediàtiques, i que tenen aportacions que convé seguir.
No vam tenir més temps però us convidem a buscar el llibre i anar-lo assaborint capítol a capítol. Val molt la pena. També podeu buscar les entrevistes que estan guardades al web: https://www.3cat.cat/3cat/lofici-deducar/
Una bona part de la trobada la vam dedicar a que l’Elisabet ens expliqués la seva trajectòria professional. Va ser molt interessant i també va tenir moments molt emotius quan va parlar de la seva família. Aquest capítol queda en el records dels assistents a la Clandestina. Són moments que s’han de viure i no es poden explicar.
Va ser una de les millors tertúlies que hem tingut i tot gràcies a una dona que, de petita, tenia tanta vergonya que no s’atrevia a parlar perquè li saltava el cor per la boca… i mira on ha arribat. Gràcies Elisabet!
