12 Març 2014 by jcentell

Premi de l’Associació d’Autors de Còmic a la Biblioteca Tecla Sala

L’Asociación de Autores de Cómic de España (AACE) atorga cada any uns premis anomenats Premis AACE 2014. Els socis i companys de professió trien els guardonats i aquest any han considerats la tasca que desenvolupen a la Biblioteca Tecla Sala com a mereixedors d’aquesta distinció.

Els tres premis que han concedit enguany són:

Premi en reconeixement a tota una carrera professional en el còmic: Arturo Rojas de la Càmera.

Premi a la trajectòria professional d’un autor al llarg de l’any: José Luís Munuera.

Premi a la institució, empresa o personalitat que hagi recolzat el còmic: Biblioteca Tecla Sala (l’Hospitalet)

La Biblioteca Tecla Sala de L’Hospitalet és sens dubte una de les biblioteques mes importants de Catalunya, i gràcies a diverses dels seus col·laboradors ha estat des de fa anys molt activa en relació al còmic, realitzant exposicions o xerrades i publicant el seu butlletí informatiu Còmic Tecla, de distribució gratuïta, on abunda tant la informació de novetats editorials com els articles relacionats. També ha sabut anar dotant el fons de la biblioteca d’un gran numero d’exemplars amb el qual poden treballar estudiants i professionals.

Avui he passat a saludar-los, aprofitant la visita que hem fet amb els alumnes de P3. He pogut parlar amb la Gemma Isern i amb en José Luís de Blas (a la foto) i els he fet extensiva la felicitació als companys que hi treballen a la pròpia biblioteca (Pedro, Sílvia, Rosa i la resta) així com a les companyes que coordinen les diferents biblioteques de la ciutat (Anna Riera, Núria Vila i Rosa Tauste).

Com que, precisament, el proper dia 18 tenim la trobada de biblioteques escolars a la Tecla Sala, serà un bon moment per celebrar-ho. Si entreu al seu web i aneu a la secció COMIC TECLA podreu veure els seus butlletins, l’actual i tots els que han publicat. L’últim és el número 39 i el podeu descarregar també AQUÍ.

8 Març 2014 by jcentell

Moms Demand Action i l’àvia de la Caputxeta Vermella

L’any 1987, el llibre que narra el conte de la Caputxeta vermella (Little red Riding Hood) i que va ser il·lustrat per Trina Schart Hyman va guanyar el prestigiós premi americà Caldecott. De seguida va provocar controvèrsia perquè quan la Caputxeta visita la seva àvia, al cistell apareix una botella de vi. I, a més, el text conté frases com “l’àvia va beure una mica de vi, i… una estona més tard es va trobar amb forces per posar-se a netejar el caos que el llop havia provocat durant la seva visita”.

Que la Caputxeta li porti una botella de vi a l’àvia és un detall que ja apareix en les primeres versions, les antigues, del conte, però la comunitat americana (alguns estats com Califòrnia) van considerar, allà pel 1990, que la botella de vi donava als infants una impressió equivocada sobre l’alcohol. I així va ser com el van prohibir.
Algunes versions del conte de la Caputxeta ja havien estat prohibides en altres llocs perquè la imatge del llop feia massa por. Això va passar a Bradford de la Florida, Clay i Levy.
La societat americana ha patit la persecució i la prohibició d’altres obres, algunes infantils i juvenils com la sèrie de Harry Potter de J K Rowling o El guardià del camp de sègol de Salinger i altres obres de les que anomenem “clàssiques” com El gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald, Las uvas de la ira de John Steinbeck, Matar a un ruiseñor de Harper Lee o El color púrpura d’Alice Walker.

Avui, 8 de març, dia de la dona treballadora, vull recordar un grup de dones, la Moms Demand Action, perquè van crear fa uns mesos una associació de denúncia de l’ús de les armes i van dissenyar una campanya molt colpidora en la que es veien dues nenes a una biblioteca, una amb el llibre que he comentat de Caputxeta i l’altra amb un rifle AR-15 semi-automàtic, amb un peu de foto que diu: “ Una d’aquestes dues nenes té a la mà una cosa que ha estat prohibida als Estats Units. Endevina quina.”

La campanya pretén conscienciar dels riscos de l’ús de les armes i alerta sobre els tirotejos que, amb massa freqüència, es produeixen als centres escolars. Hi ha altres cartells en els que es posa de manifest aquest detall i les comparacions són amb els ous Kinder (prohibits perquè contenen joguines al seu interior) que ja van portar un parell d’homes a judici per traficar amb aquests objectes “tan perillosos”, o amb els nens que juguen amb la pilota a “matar” (el típic joc de pati d’escola).

Podeu seguir les accions d’aquest grup de mares que lluiten contra les armes de foc als Estats Units a traves de seu web. https://momsdemandaction.org/

i del seu facebook https://www.facebook.com/MomsDemandAction

Moms Demand Action for Gun Sense in America, té en aquest moments més de 130000 afiliades.

4 Març 2014 by jcentell

No conec el company de taula. La literatura infantil i els nouvinguts

L’escola és un lloc privilegiat on els infants poden viure experiències que els ajudin a modelar la seva personalitat. L’escola és una mena de societat, una petita societat, on trobar significat a la construcció de les normes i valors que li expliquin com és, com funciona el món.

Aquesta socialització, aquesta construcció de normes o acceptació de les regles de convivència (aixecar la mà per poder parar, evita el soroll) demana una lògica de la cooperació que és una bona manera de créixer junts.

A l’escola emprem la literatura infantil i juvenil com un suport, com un mitjà, per anar inculcant els valors. I ho fem emprant aquelles obres que tenen una intenció, que serveixen per iniciar els alumnes en la descoberta dels problemes que han d’afrontar els protagonistes, tot confrontant-los amb les actituds i els pensaments dels destinataris lectors. Bé, també emprem la literatura com a eina d’evasió perquè no hem d’oblidar que el gust de llegir hi és present en les indicacions curriculars.

Ara mateix hi ha un ventall de lectures amb textos polisèmics que ens interroguen sobre la societat actual i que parlen de racisme, d’integració i de nouvinguts. I ho fan seguint l’esquema dels contes clàssics en els que els dolents són castigats i els bons son recompensats. Normalment el protagonista viu un conflicte que es resol amb la força de l’amistat i de l’amor, amb un fort sentiment de justícia social que fa que el lector es pugui projectar en el personatge.

Un dels temes que apareix darrerament en les converses de classe és la figura del nouvingut, de l’estranger, d’aquests alumnes que hi ha a totes les classes. Ens preguntem què vol dir sentir-se estranger, amb quines barreres lingüístiques, culturals, físiques i socials es troben, quines reaccions d’intolerància, prejudicis, pors, exclusió o racisme generen i com podem acollir, integrar o comprendre aquests companys de taula. La literatura ens ajuda mostrant-nos pautes de comportament, mitjançant llibres com La isla, El nen nou i diferent o El meu carrer, per exemple.

Precisament d’aquest darrer, hem fet la proposta que podeu llegir a la revista GUIX del mes de març.
El meu carrer explica la història d’una mestra de l’escola del poble de La Garriga que proposa un treball de recerca al grup classe. Hauran d’investigar sobre la història del carrer on viuen. És un treball en grup i cadascú s’ha d’ajuntar amb els companys que hi viuen al mateix carrer. Això implica que la Mònica i en Luka, que viuen al carrer Ripoll, s’han de posar d’acord per treballar plegats en el projecte.
En Luka és un noi que ha arribat fa poc al poble, ve d’un país de la zona dels Balcans i la Mònica és una noia la família de la qual és del poble de tota la vida. Junts viuran una aventura que els portarà a evocar la guerra civil espanyola i els fets que van ocórrer en el poble.
El llibre està escrit en primera persona pels dos infants protagonistes, un capítol cadascú, alternativament. D’aquesta manera el lector té dues visions diferents dels mateix fets, dels mateixos llocs.

Hi podem llegir frases com aquesta:
Al carrer on visc, també hi viu una nena de la classe, la Mònica. Hauré de fer el treball amb ella. Hi ha viscut tota la vida, ella, i els seus pares, els seus avis i seus besavis. Segur que sap moltes coses del carrer i del poble, i si no les sap ho farà veure, perquè és molt creguda i es pensa que ho sap tot.
Es passa el dia xerrant amb les amigues i llegint llibrers sense dibuixos. No em saluda mai, ni a classe ni al carrer. En tot el curs només hem intercanviat dues frases. Em va dir: “Et pots apartar que no veig la pissarra?” I jo li vaig respondre: “Jako mi je zao”. Es va quedar igual, és clar.

A la foto, l’autor en una visita a l’Escola Sant Josep – El Pi per comentar El meu carrer.

L’article complet el podeu llegir clicant AQUÍ o anant a la secció publicacions, a la apartat GUIX.

Amistades peligrosas cantava aquesta cançó tan bonica: “Africanos en Madrid”

2 Març 2014 by jcentell

Joëlle Jolivet, la il·lustradora del mes (març 2014)

Aquest mes destaquem una il·lustradora francesa amb molta experiència i un estil molt fàcil de reconèixer. Es tracta de la Joëlle Jolivet, una de les poques persones que treballen per als infants i joves amb una tècnica molt particular, el gravat sobre linòleum (linogravat).
Recordo que fa uns quants anys enrere el linòleum era una de les tècniques que treballàvem a les escoles, però d’això ja fa molt de temps.
La Joëlle Jolivet va néixer l’any 1965 a prop de París a la Vall del riu Marne i actualment viu a Ivry-sur-Seine. Segons conta ella mateixa, sempre ha dibuixat, pintat i gravat. Va estudiar disseny gràfic a l’Escola d’Arts Aplicades, a París i va ser allà on es va interessar en la litografia. Després de fer diversos cursos a la facultat de Belles Arts, es va inclinar per la tècnica del linòleum, el seu principal mitjà d’expressió avui dia.
Ha publicat més de cinquanta àlbums per a infants i joves, molts dels quals han estat traduïts arreu del món. També treballa per a la premsa.
L’any 2007, el llibre 365 pingüins es va convertir en un bestseller a Amèrica.
Alguns mitjans especialitzats han dit de les seves il·lustracions que són “vibrants i enlluernadores”, i es lloa especialment els llibres que podríem considerar de caràcter informatiu.
Com es pot imaginar ha guanyat nombrosos premis destacats internacionalment com el Boston Globe, un dels honors més prestigiosos en l’àmbit de la literatura infantil.
Si mireu el vídeo que trobareu a continuació, us podreu fer una idea de com la Joëlle treballa aquesta tècnica del linòleum.

Alguns dels llibres que ella ha fet i que es poden trobar a casa nostra són:
365 Pingüins. Saber comptar és molt útil. Sobretot quan inexplicablement a una família li van arribant pingüins, un per dia durant un any sencer. Alimentar-los, entretenir-los i emmagatzemar-los farà sentir a aquesta família que la vida s’ha «pingüinitzat». Divertit i sorprenent missatge ecologista!

Moby Dick. Adaptació de la novel·la de Herman Melville amb escenes desplegables que imiten els gravats antics.

ZOOlògic. Tenen banyes o plomes, estan coberts de taques o de ratlles, viuen a l’aigua o sota terra? Els 400 animals de ZOOlògic responen a aquestes preguntes, organitzats i classificats en unes pàgines de mida descomunal!

Un corazón que late. Dins de les coses grans hi ha coses més petites. I dins de les petites, hi ha altres encara més diminutes. Però de vegades, misteriosament, en allò més minúscul descobrim alguna cosa realment enorme!

10 petits pingüins. Un llibrepop-up per als més petits. La seva gràcia està en que la numeració va del 10 a l’1. Entre sorpreses i imprevistos, deu pingüins inseparables desapareixen d’un en un… Fins que al final tornen a reunir-se! On són els pingüins?

Coloreart. Un llibre espectacular, en blanc i negre. Les il•lustracions a doble pàgina són grans i presenten escenes d’animals, persones, flors, cases, etc. És un llibre per pintar. Si es fa amb retoladors el resultat és al•lucinant.

Casi todo. Tota mena de dibuixos agrupats per famílies: arbres i flors, fruites i verdures, animals, vestits d’època, edificis, eines, cotxes, trens,vaixells, etc.

Cuentos y leyendas de los maoríes. La Joëlle ha il·lustrat uns quans llibres d’altres autors. Sempre ho fa amb moltes efectivitat atenen al tipus d’història que es narra. En aquesta acasió il·lustra llegendes dels nadius australians, el poble maorí.

El seu web val molt la pena: http://www.joellejolivet.com/

El seu bloc: http://joellejolivet.blogspot.com.es/

El seu facebook: https://www.facebook.com/joelle.jolivet.1

25 febrer 2014 by jcentell

Lectyo, xarxa social de lectura

Lectyo és el nou punt de trobada per a professionals i amants del llibre.
La Fundación Germán Sánchez Ruipérez va crear fa uns pocs mesos Lectyo.com, una xarxa digital en què es relacionen els professionals de la lectura i els llibres, així com qualsevol persona apassionada per llegir i que vulgui compartir les seves idees i opinions.
Lectyo.com és com una mena de Facebook especialitzat, un lloc en el qual entrar en contacte amb persones relacionades amb el món de la lectura i xerrar i debatre sobre tot allò que té a veure amb els llibres i la lectura.
Durant els tres mesos en què aquesta xarxa va funcionar en període de proves, gairebé dues mil persones d’Espanya , Portugal i Llatinoamèrica (bibliotecaris, 17%; editors, 15% ; il•lustradors, 12% ; llibreters , 11% i mestres , 7% ) es van registrar i van començar a compartir continguts i opinions. Però el fenomen sembla que comença a créixer de manera intensa i ara ja són més de 20.000 les persones inscrites.
El registre en Lectyo.com és completament gratuït i permet publicar idees, notícies, imatges o vídeos, comentar les publicacions dels altres, descarregar ebooks sobre biblioteques, edició digital, llibreries, il·lustració i altres temes que s’aniran incorporant. Així mateix hi ha una secció de notícies i , un dels punts forts d’aquesta nova xarxa , una sèrie de grups de debat (“tertúlies ” en diuen ) que es van creant gradualment , sobre temes concrets : il·lustració , literatura de viatges o de promoció de la lectura per a famílies, clubs de lectura virtuals, etc.
Jo m’hi vaig incorporar fa un parell de mesos (aeropostale) i no he tingut gaire temps de revisar tot el que es cou allà dins. Potser la crítica que es podria fer és, precisament, que la informació que es genera és tanta que pot arribar a “agobiar”.
Si esteu interessats en compartir opinions i estar al dia de tot el que envolta el món de la lectura, aquest és un bon lloc.

19 febrer 2014 by jcentell

Noel et busca d’Àngel Burgas al llistat de l’IBBY 2014

L’IBBY (The International Board on Books for Young People) que es el Consell Internacional per al Llibre Juvenil es una organització sense ànim de lucre que representa una xarxa internacional de persones de tot el món compromeses amb la literatura i la infància.
L’IBBY té la seu a Suïssa i cada dos anys presenta un llistat dels millors llibres juvenils publicats.
Acaba de sortir el del 2014 i allà podem veure quines són les obres recomanades. Val la pena fer-li una ullada per saber que es cou arreu. El llistat complet el trobareu entrant a:

http://www.ibby.org/index.php?id=1365

En català han seleccionat Noel et busca d’Àngel Burgas, una historia que segons s’explica al text de la contraportada: “L’Enric es desperta en un hospital. No recorda res. La policia el vigila i no sap en qui confiar. L’única alternativa que té és descobrir el seu passat a través dels records inconnexos que l’assalten. Però de vegades no saber és una protecció i oblidar-ho tot és l’única sortida. Només té una certesa, que algú el busca. I no sap si li convé que el trobin… Un thriller que t’atraparà i et mantindrà en suspens fins al final!”

La crítica especialitzada ha comentat:
Pep Molists a El País: El desenvolupament de la historia, com les emocions del protagonista i les sensacions del lector, avancen per una serralada de relleus irregulars. El principal atractiu és l’ambigüitat dels protagonistes, el desconeixement i el descobriment gradual d’un tot, però especialment las lluita interna del personatge per començar una vida de cap i de nou i deixar enrere un passat que li ho vol impedir”
Ricard Ruiz a Time Out: Cinc raons per llegir Noel et Busca. El ritme addictiu: Vet aquí, ara sí, un thriller frenètic. Juvenil, tèrbol i addictiu malgrat els presumptes tòpics inicials (un accident, amnèsia, drogues), el llibre del figuerenc Burgas és pura tècnica: el page turner funciona perquè està pensat al mil•límetre, però també i sobretot… perquè no es nota.
Joan Portell al Faristol: La novel·la suposa un canvi de registre en l’obra juvenil d’Àngel Burgas, però té en comú amb altres obres seves la predilecció per personatges marginals o marginats. Un thriller realment inquietant, construït sense fissures i sense concessions. El tractament que dóna la tema, lluny de despertar la morbositat, porta a la reflexió. Una novel•la juvenil que haurien de llegir els adults.
Lluís Llort al Punt Avui: Noel et busca (…) té un fons que vol gratar les fibres sensibles de zones del cervell que contenen elements gairebé tabús, com ara la capacitat que podem tenir, o no, de matar. Un entramat de molts altres temes de gruix conformen l’obra, com ara les vel·leïtats de la memòria i com ens sentim sense, com mirem de reconstruir el passat desaparegut, i també sentiments com ara la culpa, la set de vanjança, la por, l’angoixa, el penediment i el dret a rebre o concedir el perdó (…) i la identitat, un altre dels temes importants que toca Burgas en aquest thriller psicològic elegant.

Web d’Àngel Burgas: http://www.angelburgas.cat/

El booktrailer de la novel·la:

16 febrer 2014 by jcentell

Oliver Jeffers, l’il·lustrador del mes (febrer 2014)

L’il·lustrador del mes de febrer és l’Oiver Jeffers, un irlandès que va néixer a Austràlia l’any 1977, va créixer a Belfast i es va graduar a la Universitat de l’Ulster l’any 2001. Des de fa sis anys viu i treballa a Nova York.
Va publicar el seu primer àlbum il·lustrat Com atrapar un estel l’any 2004. El llibre va tenir un gran èxit i l’any següent va publicar el seu segon llibre, Perdut i trobat, que també va tenir una molt bona acollida.
Oliver Jeffers fa servir diverses tècniques mixtes. M’agrada, tot i que no acabo d’entendre el perquè de l’absència de peus en els seus dibuixos.
El procés que segueix per a il·lustrar un llibre és el següent:

Segons conta el mateix Jeffers, parteix d’una primera idea, que generalment prové d’un dibuix, i que va anotant en els seus quaderns. Després fa centenars de noves anotacions i apunts fins que troba la idea final i li sembla satisfactòria. Quan té la trama bàsica, treballa amb el seu editor en la racionalització de tot per adaptar-se al format de trenta-dues pàgines. (Tots els llibres d’imatges, amb molt poques excepcions, contenen trenta-dues pàgines)

Fer que la historia flueixi entre les trenta-dues pàgines és probablement la part més difícil. És com dirigir una pel·lícula. Hi ha un delicat equilibri entre allò que les imatges mostren i el que les paraules diuen, i si el dibuix mostra alguna cosa, llavors no cal dir-la.

Així, una vegada que tothom hi està d’acord en la distribució de les pàgines, dibuixa en blanc i negre cada il·lustració. Llavors dissenya exactament on ha d’anar el text. Quan tot el text s’ha dissenyat, es tanca en una habitació durant sis setmanes aproximadament, i transfereix el dibuix a aquarel·les.

Els llibres que podem trobar d’en Jeffers són:

Perdut i trobat. Això era un nen que un dia es va trobar un pingüí a la porta de casa. Aleshores, el nen va pensar que el pingüí s’havia perdut i va mirar d’ajudar-lo a tornar al Pol Sud. Però, quan arribaren allí, el nen descobreix que potser el pingüí no s’havia perdut, i en realitat estava buscant una altra cosa…

D’aquest llibre se n’ha fet un curtmetratge d’animació que ha rebut més de trenta premis internacionals, entre ells, el premi BAFTA al Millor Curtmetratge d’Animació.

Amunt i avall. Aquesta és la història d’un pingüí que vol aconseguir un somni: vol volar. Però descobrirà que no és fàcil. Malgrat la voluntat d’emprendre aquesta aventura en solitari, el pingüí s’adonarà que els bons amics no es queden enrere, ja que un nen apareixerà per vetllar pel seu amic volador. Amunt i avall tracta sobre els somnis i l’amistat.

Atrapat. Tot comença quan l’estel d’en Floyd queda atrapat dalt d’un arbre. Així que decideix llançar la seva sabata per fer-lo caure, però també es queda atrapada. Aleshores li llança l’altra sabata que també quedarà atrapada. El mateix passa amb una escala, una galleda de pintura, la pica de la cuina, un orangutan i una balena, entre altres coses! Aconseguirà Floyd recuperar el seu estel?

L’ant és meu. En Wilfred té un ant. Mai abans no n’havia tingut cap. L’ant se li va acostar un dia i en veure’l va saber que era per ell. Va pensar que li posaria de nom Marcel. La major part del temps Marcel és molt obedient i respecta les normes d’una bona mascota. Però un dia, apareix un altre personatge que reclama l’ant com la seva pròpia mascota… És realment en Marcel propietat d’en Wilfred?

L’increïble nen menjallibres. Aquesta és la història de l’Enric, un nen a qui li encanten els llibres, però no com a qualsevol nen. Un dia, de casualitat, va decidir tastar un llibre. Es va menjar primer una paraula, després una frase i després tota la pàgina. Estava boníssim! Inexplicablement el coneixement i continguts que tenien els llibres arribaven al cervell de l’Enric quan se’ls menjaven i va pensar que si seguia així, amb poc temps podria arribar a ser la persona més llesta del món! Però com sempre passa en els contes, la història es complica.

El corazón y la botella. Un llibre que ens mostra de forma simbòlica el procés del dol d’una nena, després de la pèrdua d’un ésser estimat. Amb imatges plenes de significats, la resistència al patiment es representa amb el cor tancat en una ampolla de vidre, que penja com un collaret en la vida de la nena.

El misterioso caso del oso és un àlbum en el que els arbres comencen a desaparèixer i els habitants del bosc van recollint evidències per saber qui és el culpable dels robatoris. Aquest misteri amb tocs constants d’humor, va deixant pistes al lector en les seves imatges, creant d’aquesta manera una complicitat molt més profunda en les seves múltiples possibilitats de lectura.

Aquests són els que es poden trobar a casa nostra.

Darrerament l’Oliver Jeffers ha començat un sèrie de llibres sobrer uns personatges anomenats The Hueys, el primer dels quals és “The new sweater” (el suèter nou) i ens parla de les diferències entre les persones. Es pot aconseguir a través de l’Amazon o a llibreries especiatzades.

La pàgina personal d’en Jeffers està molt bé. És aquesta: http://oliverjeffersworld.com/

Us deixo una pel·lícula molt divertida que explica un dia a la vida d’Oliver Jeffers.

11 febrer 2014 by jcentell

Canal lector

Canal Lector (www.canallector.com) és un web de recomanació de llibres infantils i juvenils editats en castellà als diversos països que comparteixen la llengua. Els llibres són seleccionats per equips d’especialistes en literatura infantil i juvenil d’entre les novetats que publica la indústria editorial, amb l’objectiu d’oferir una informació bàsica sobre cadascun dels títols considerats adequats per a cada edat.

Canal Lector és un recurs per als professionals que treballem cada dia tractant de fomentar la lectura dels més joves: bibliotecaris, mestres, promotors de lectura, bibliotecaris escolars, llibreters o qualsevol altra persona que exerceix una tasca de foment de la lectura.

A Canal Lector es pot trobar informació sobre més de 10.000 títols de llibres recomanats. Sobre cada llibre es disposa d’una fitxa que recull informació sobre els autors, il·lustradors, editorial, nombre de pàgines, tram d’edats per al qual és recomanat i les matèries sobre les quals tracta. També es presenten ressenyes sobre les característiques i elements principals de cada un dels llibres, acompanyada d’una valoració en forma d’estrelles.

Canal Lector incorpora una programació acurada en els seus dos cercadors, un dedicat als llibres de LIJ i un altre relatiu als continguts del portal. Així doncs no només podem buscar en funció de criteris com l’edat recomanada, gènere, tema, suport, ISBN o títol, sinó també segons l’autor , l’il·lustrador , l’editor o per les diferents matèries sobre les quals tracta el llibre.

En aquest web, associat a la FGSR és on podreu veure unes imatges i sentir alguns comentaris del curset que vam fer el mes de desembre a Casa del Lector, a Madrid.

Només cal clicar a l’enllaç següent:

http://www.canallector.com/docs/809/La-biblioteca-escolar-de-calidad-utopia-o-ilusion

7 febrer 2014 by jcentell

Iela Mari, sense paraules

Un dels llibres que m’ha acompanyat tota la vida i que he mostrat centenars de vegades és “el globito rojo” (kalandraka), un llibre sense paraules però que ens explica una història de transformacions meravelloses només amb una línia negra i un cercle vermell. És genial.
Aquesta setmana, la seva autora, la italiana Iela Mari ha mort al 83 anys. Una mort sentida pels qui estimem la literatura infantil. La notícia ens ha deixat també una mica tristos i decebuts perquè els mitjans de comunicació no se n’han fet ressò.

Els seus llibres es consideren clàssics de la literatura infantil. Van aparèixer per primera vegada als anys seixanta i des de llavors han estat llegit per generacions de nens i adults a tot el món.
Són llibres de gran impacte gràfic, sense text, però amb detall interessants i fàcils de llegir pel més petit, que ens porten a reflexionar sobre la bellesa de la natura i la màgia dels seus processos.
Quan deixes un llibre de Iela Mari en mans dels infants només has de mirar els seus ulls i veure com s’emocionen.
Llibres imprescindibles a la biblioteca escolar.

MARI , Iela (de nom Gabriela Ferrano) va néixer el 1931 a Milà. Va estudiar Belles Arts però es declarava ser autodidacta.

Alguns dels seus llibres es poden trobar a les biblioteques o llibreries són, a part del meravellós “el globito rojo”:

Històrias sin fin
Il·lustracions successives que van mostrant el cicle de l’alimentació i el de l’ou i la gallina.

La poma i la papallona
A partir de les tres primeres il·lustracions, en què es veu un tall transversal d’una poma dins de la qual un ou es transforma en cuc i abandona la fruita, se segueix tot el procés de la seva evolució fins a ser una papallona que torna a deixar un altre ou al capoll d’una altra poma.

Les estacions
La mateixa escena en totes les dobles pàgines. A la primera, un arbre sense fulles en un paisatge nevat. Després, el mateix arbre amb diferent color segons el transcurs de les estacions.

L’eriçó de mar
La forma circular i punxeguda d’un eriçó de mar es transforma una vegada i una altra fins que torna al final a ser la mateixa.

http://vimeo.com/12772228

Bon viatge, Iela!

5 febrer 2014 by jcentell

400 anys de la biblioteca de Bristol

Amb motiu del 400 aniversari de la Biblioteca Central de Bristol, el col·lectiu de robòtica Rusty Squid d’aquesta ciutat britànica ha creat una instal·lació amb quatre-cents llibres, un per cada any que compleix la biblioteca. L’escultura, a la qual se l’ha anomenat Book Hive (Rusc de llibres) combina llibres antics amb les noves tecnologies, que formen cel·les hexagonals en continu moviment.
Els seus creadors han volgut representar amb aquest eixam de llibres animats el moviment dels visitants de la biblioteca, les seves entrades i sortides, segons podem llegir en un article publicat a MyModernMet i que podeu llegir AQUÍ.
En Phil Gibby, director del Consell de les Arts d’Anglaterra ha manifestat que aquesta original instal·lació uneix el passat, el present i el futur d’un forma divertida i ens convida a la reflexió.
Aquesta instal·lació es mostrarà a la biblioteca fins el 7 de març del 2014.