Un dels llibres que m’ha acompanyat tota la vida i que he mostrat centenars de vegades és “el globito rojo” (kalandraka), un llibre sense paraules però que ens explica una història de transformacions meravelloses només amb una línia negra i un cercle vermell. És genial.
Aquesta setmana, la seva autora, la italiana Iela Mari ha mort al 83 anys. Una mort sentida pels qui estimem la literatura infantil. La notícia ens ha deixat també una mica tristos i decebuts perquè els mitjans de comunicació no se n’han fet ressò.
Els seus llibres es consideren clàssics de la literatura infantil. Van aparèixer per primera vegada als anys seixanta i des de llavors han estat llegit per generacions de nens i adults a tot el món.
Són llibres de gran impacte gràfic, sense text, però amb detall interessants i fàcils de llegir pel més petit, que ens porten a reflexionar sobre la bellesa de la natura i la màgia dels seus processos.
Quan deixes un llibre de Iela Mari en mans dels infants només has de mirar els seus ulls i veure com s’emocionen.
Llibres imprescindibles a la biblioteca escolar.
MARI , Iela (de nom Gabriela Ferrano) va néixer el 1931 a Milà. Va estudiar Belles Arts però es declarava ser autodidacta.
Alguns dels seus llibres es poden trobar a les biblioteques o llibreries són, a part del meravellós “el globito rojo”:
Històrias sin fin
Il·lustracions successives que van mostrant el cicle de l’alimentació i el de l’ou i la gallina.
La poma i la papallona
A partir de les tres primeres il·lustracions, en què es veu un tall transversal d’una poma dins de la qual un ou es transforma en cuc i abandona la fruita, se segueix tot el procés de la seva evolució fins a ser una papallona que torna a deixar un altre ou al capoll d’una altra poma.
Les estacions
La mateixa escena en totes les dobles pàgines. A la primera, un arbre sense fulles en un paisatge nevat. Després, el mateix arbre amb diferent color segons el transcurs de les estacions.
L’eriçó de mar
La forma circular i punxeguda d’un eriçó de mar es transforma una vegada i una altra fins que torna al final a ser la mateixa.
Bon viatge, Iela!