Einar Turkowski, l’il·lustrador del mes (abril 2016)

cartell casa anitaEl proper dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi, se celebrarà la 9a trobada d’il·lustradors que organitza la llibreria Casa Anita. Enguany tindrem la sort de comptar amb l’Einar Turkowski, un il·lustrador realment espectacular per com tracta els dibuixos, per com es dedica, per com cuida tots els detalls —des del llapis fins al paper— per aconseguir uns resultats brillants, bonics i misteriosos.
No té molts llibres publicats perquè s’ho pren amb dedicació. Per exemple,  el seu primer llibre Era fosc i sospitosament tranquil, amb el que li va arribar el reconeixement i va ser mereixedor de nombrosos premis, li va ocupar tres anys. D’aquesta “opera prima” es va dir:
Einar Turkowski, a més de demostrar una vasta professionalitat en el seu treball com a il·lustrador gràcies a la seva especial manera d’explicar històries, obre nous camins en la literatura. Les seves il·lustracions són una invitació a que el lector s’endinsi en els originals mons que ell crea, plens de màgia i poesia. Els seus magistrals dibuixos en blanc i negre destil·len humor, sensibilitat, enginy i fins i tot “color”. I, encara que per concedir aquest guardó atenem tan sols als originals que rebem, hem quedat profundament complaguts en constatar que a la perfecció del seu art s’afegia una immillorable qualitat d’impressió.

einarturkowski.de_portrait1Encara que el vostre coneixement de l’alemany sigui nul, val la pena fer una visita al web d’aquest autor http://einarturkowski.de i acompanyeu-vos del traductor google (poc fiable, però una mica d’esforç per part nostra, ajuda) per veure com treballa, quins materials fa servir i la minuciositat dels seus dibuixos. Val la pena.

Els llibres que podem trobar d’aquest autor són:

era fosc

Era fosc i sospitosament tranquil
Una nit, de cop, un vaixell amarra en una platja de dunes i el seu únic tripulant s’instal·la en una casa abandonada que hi ha allà, a la vora del mar. El pescador desperta el recel dels habitants del poble a causa dels objectes que apareixen al voltant de la casa (peixos penjats en cordills o mig enfonsats a la sorra, contenidors buits al jardí). Encegats per una curiositat més aviat malsana i provocant tota mena d’especulacions estrafolàries, l’espiaran i tafanejaran el seu dia a dia per comprendre què hi fa, aquell home, al seu estimat poble. Finalment descobreixen com aconsegueix aquells fantàstics peixos… és un pescador de núvols!

Una llum diminuta sorgí del no-res
En una antiga i solitària casa, el meticulós senyor Ribblestone dedica els seus dies a la jardineria. La seva vida tranquil·la es veurà trastocada quan certa estranya planta comenci a créixer en un racó dels seus dominis, posant a prova la paciència i l’enginy del seu guardià.

La-montañaLa montaña
En un país llunyà, una muntanya porta tota classe de desgràcies als que s’atreveixen a escalar-la. Però malgrat la terrible fama que l’acompanya, un home decideix aventurar-se en els seus paratges. Múltiples meravelles i dificultats s’obriran al seu pas amb una única finalitat: ensenyar-li a mirar.

El pastor, les ovelles, el llop i el marel pastor les ovelles...
Un pastor irlandès té un ramat amb moltes ovelles. Les ovelles li alegren la vida però, al mateix temps, sempre està temorós que alguna cosa dolenta els passi. Un dia, quan la seva por es torna insuportable, decideix vendre-les. Amb els diners adquireix una barca, es transforma en pescador i els seus temors desapareixen. Ara, quan la tempesta eleva el seu vaixell i pot albirar la seva casa sobre les ones, se sent completament feliç. Una història poètica sobre aquelles coses sobre les quals hem de reflexionar si volem trobar la felicitat.

casasCuando las casas regresaron flotando
Deu dibuixos-conte que es presenten plens de misteri i enigmes, en el blanc i negre habitual de l’autor. Un llibre sense text en el qual cada doble pàgina narra una història que crearà el mateix lector, sense més instruccions que les de seguir els camins de la seva imaginació. Una excusa per tal d’explorar totes les possibilitats que poden obrir-se amb aquesta fascinant obra. Un llibre que mai serà el mateix, ja que cada vegada que es visitin les seves pàgines explica alguna cosa diferent, i en tancar-se, el joc torna a començar.

Ttos els llibres de l’Einar Turkowski estan editats en català o castellà per l’editorial Libros del Zorro Rojo que és d’on hem extret les imatges.

Montaña-1

2 d’abril, Dia Internacional del Llibre Infantil

dili_catAvui se celebra tot el món el Dia Internacional del Llibre Infantil.
Es va triar el 2 d’abril perquè es el dia que se celebra l’aniversari de Hans Christian Andersen, autor de nombrosos contes infantils molt coneguts com la Sireneta, la venedora de llumins o l’aneguet lleig, per exemple.
Aquesta jornada l’organitza l’IBBY, l’Organització Internacional per al Llibre Juvenil i el seu objectiu és promoure el llibre i la lectura entre els infants i joves. L’IBBY es va fundar a Zuric, Suïssa, el 1953 i en l’actualitat hi ha 70 Seccions Nacionals escampades arreu del món.
En moltes poblacions, avui hi haurà una sèrie d’esdeveniments com concursos d’escriptura i xerrades amb autors i il·lustradors i és un bon dia per atansar-nos a la llibreria més propera i descobrir que hi ha tot un seguit de llibres infantils meravellosos esperant a ser descoberts!

Cada any, una secció nacional té l’oportunitat de ser la patrocinadora internacional del Dia del Llibre Infantil i selecciona dos reconeguts autors del seu país, un escriptor i un il·lustrador, perquè elaborin el missatge adreçat a tots els infants, el cartell que es distribueix per tot el món i se’n promogui la celebració a les biblioteques, centres escolars, llibreries, etc. Enguany el país triat ha estat Brasil. El text l’ha escrit Luciana Sandroni i el cartell és obra de Ziraldo.

La traducció al català l’ha fet en Jordi Ferré Ibarz i el text és el següent:

HI HAVIA UNA VEGADA…
Hi havia una vegada una… princesa? No.
Hi havia una vegada una biblioteca. I hi havia també una vegada la Lluïsa, que va anar a la biblioteca per primer cop. La nena caminava a poc a poc, estirant una motxilla de rodetes enoooorme. Ho observava tot amb admiració: prestatges i més prestatges plens a vessar de llibres. Taules, cadires, coixins de colors, dibuixos i cartells a les parets.
—He portat la foto —va dir tímidament a la bibliotecària.
—Molt bé, Lluïsa! Ara t’inscriuré. Mentrestant, pots anar escollint el llibre. Saps que te’n pots emportar un a casa?
—Només un? —va preguntar decebuda.
En aquest mateix instant va sonar el telèfon i la bibliotecària va deixar la nena amb la tan difícil tasca de triar un únic llibre en la infinitat de prestatges. La Lluïsa va estirar la seva motxilla i va buscar, va buscar fins que va trobar el seu llibre preferit: la Blancaneus. Era una edició de tapa dura, amb unes il·lustracions molt boniques. Amb el llibre a la mà, va empènyer la motxilla una altra vegada i, quan ja anava a sortir, algú li va tocar l’espatlla. La nena es va girar i gairebé cau enrere de l’esglai: era ni més ni menys que el Gat amb Botes amb el seu llibre a la mà, vull dir, entre les potes!
—Bon dia, com està la seva tia? —li va dir fent una reverència.DSC04512
—Lluïsa, tu no te les saps de memòria, totes aquestes històries de princeses? Per què no t’emportes meu llibre, El Gat amb Botes, que és molt més divertit?
La Lluïsa, bocabadada, no sabia què dir.
—Què et passa? Se t’ha menjat la llengua el gat? —va fer broma.
—Ets el Gat amb Botes de bo de bo?
—Sí, en persona, vull dir, en pell i ossos! Emporta-te’m a casa i ho sabràs tot de la meva història i la del marquès de Carabàs.
La nena, de tan perplexa, només aconseguia assentir amb el cap. El Gat amb Botes, en un pas de màgia, va tornar al seu llibre, i quan la Lluïsa estava a punt de sortir de la biblioteca va tornar a sentir un toc a l’espatlla. Era ella: «Blanca com la neu, vermella com la sang i amb els cabells negres com l’eben.» Ho endevineu?
—Blancaneus!? —va dir la Lluïsa esbalaïda.
—Lluïsa, emporta-te’m amb tu, també. Aquesta edició —va dir ensenyant-li el seu propi llibre— és una adaptació autèntica del conte dels germans Grimm.
Quan la nena estava a punt d’agafar el llibre, el Gat amb Botes va aparèixer, molest:
—Blanca, la Lluïsa ja ha triat. Vés-te’n amb els teus sis nans.
—Són set i no sis! I encara no ha triat! —li va dir la Blancaneus vermella de còlera.
Tots dos es miraven la nena esperant una resposta:
—No sé quin endur-me… Voldria emportar-me’ls tots…
Tot d’una, de sobte, va passar una cosa increïble: van anar sortint dels llibres… la Ventafocs, la Caputxeta Vermella, Rapunzel. Un equip sencer de princeses de veritat:
—Lluïsa, emporta-te’m cap a casa —li suplicaven totes.
—Jo només necessito un llit per dormir una estona —va dir la Bella Dorment mentre badallava.
—Només cent anys —va dir el Gat burlant-se’n.
—Et puc netejar la casa, però a la nit tinc una festa al castell del…
—Príncep! —van cridar tots.
—A la cistella porto coca i vi. Qui en vol? —va oferir la Caputxeta.
I van continuar apareixent més personatges: l’Aneguet Lleig, la Venedora de Llumins, el Soldadet de Plom i la Ballarina.
—Lluïsa, podem venir amb tu? Som els personatges d’Andersen —va demanar l’Aneguet Lleig, que tan lleig… no era.
—Casa teva està calenteta? —va preguntar la Venedora de Llumins.
De sobte, davant de tots, va aparèixer un llop enorme, pelut, molt pelut, amb les dents afilades: el llop dolent.
—Llop, per què tens aquesta boca tan grossa? —li va preguntar la Capu txeta per costum.
—Jo us protegeixo —va dir valent el Soldadet de Plom.
El Llop va obrir la boca i… se’ls va menjar a tots? No. Només va badallar de tanta son i els va dir amb calma:
—Tranquils. Només volia donar-vos una idea: la Lluïsa s’emporta el llibre de la Blancaneus i nosaltres entrem a la seva motxilla, que és molt gran.
A tots els va agradar la proposta.
—Lluïsa, ens deixes venir amb tu?
—És clar que sí! —va dir la Lluïsa obrint la motxilla.
Els personatges es van posar en fila i van anar entrant d’un en un:
—Primer les princeses! —va dir la Ventafocs.
Al final també van aparèixer els personatges brasilers: el Sací, el Caipora, una nina de tela que no para de parlar, un nen molt esbojarradet, una nena amb una cartera groga, una altra amb la foto de la seva besàvia enganxada al cos, un petit rei manaire. Tots van entrar.
La motxilla pesava més que mai. Com pesen els personatges! La Lluïsa es va emportar el llibre de la Blancaneus i la bibliotecària ho va apuntar tot a la seva fitxa.
Al cap de poc, la nena va arribar a casa feliç. La seva mare li va preguntar des de la cuina:
—Filla, has arribat?
—Síííí, mama, hem arribat.

 

 

El conte del llop carregat de mocs

coberta llopHe llegit aquest conte escrit per l’Eva Mor amb il·lustracions de la Violeta Crespo “Viuleta”.
M’ha vingut al cap una reflexió que em faig sovint quan remeno els llibres infantils que es publiquen a França i on la figura del llop és molt apreciada (estimada o temuda, vés a saber!) pel infants i on podem trobar centenars de versions dels clàssics i recreacions amb aquests personatges. Recordeu per exemple la sèrie d’en Mario Ramos, la d’en Geoffroy de Pennart o la d’Orianne Lallemand, per citar-ne tres de les més conegudes.

Le_loup_de_Mario_Ramos

Mario Ramos

Geoffroy de Pennart

Aquest “llop carregat de mocs” segueix amb la mateixa idea de presentar-nos el llop d’es d’una altra perspectiva. Aquí fa molta gràcia perquè tal com podem llegir a la contraportada:

El llop més temut de la contrada s’ha posat malalt i no pot sortir de casa per terroritzar les criatures i els animalons del bosc. Els seus intents per a treballar des del llit no fan cap efecte així que, per fi, la caputxeta, les set cabretes i els tres porquets poden viure tranquils i sense por de res. Sembla que aquesta vegada el llop s’ha de donar per vençut i demanar una baixa indefinida…

La tipologia del text està pensada per ser llegida en parella i per això recomanen aquesta lectura per als infants de cicle inicial que poden llegir amb els seus padrins de lectura o amb els seus pares. Una part està en lletra d’impremta i una part en lletra lligada (fàcil!).

llop2Es tracta d’una història amb moltes picades d’ullet a la nostra realitat com quan el llop crea un grup de Whatsapp o quan dissenya el primer llop-robot amb comandament a distància, per exemple.

dracAquest és el segon llibre de la col·lecció. El primer va ser La llegenda del drac que dormia i roncava.

Les dades:
El conte del llop carregat de mocs
Autora: Eva Mor
Il·lustracions de “Viuleta”.
Editorial Cruïlla
Col·lecció: Contes per fer la mona, núm. 2
Març 2016
32 pàgines.
7,50 €

 

Món Llibre 2016

adaptive-images

Imatge del Món Llibre 2015

Aquest matí, passejant pel carrer de Sants he vist les primeres banderoles anunciant el Món Llibre 2016.
Món Llibre és el festival de literatura per a nenes i nens. Enguany es celebrarà el cap de setmana dels dies 16 i 17 d’abril. Encara no s’ha presentat el programa complert però de ben segur que valdrà la pena, com sempre, deixar-se caure en algun moment o altre.
És la 12a edició d’aquest esdeveniment conegut també com el «Sant Jordi» per als nens i nenes.
L’organització d’aquest esdeveniment té el suport de les biblioteques de Barcelona i de més de 40 editorials de literatura infantil i juvenil que se sumen a aquesta iniciativa
Els espais on es farà el MónLlibre són els habituals del CCCB i del MACBA.

Per a més informació podeu consultar el web de Món Llibre.

Bárbaro, de Renato Moriconi

BÁRBARO PORTADAHe quedat fascinat pel llibre Bárbaro.

No m’ho pensava quan el vaig tenir a les mans però…
És un llibre sense text de format vertical en el que es veu un bàrbar i el seu cavall que s’enfronten a cadascuna de les pàgines amb tota una sèrie de monstres i bèsties terribles.
Però el bàrbar i el seu cavall van amunt i avall en una mena de dansa regular, monòtona, ara a la cantonada superior dreta, després cap avall a la part inferior i tornem-hi. El bàrbar va moment el braç i l’espasa però el cavall sempre està igual.
Desprès s’enfronta a les plantes carnívores i cap al final hi ha unes sorprenents pàgines en blanc que anticipen el meravellós final… que no revelarem, of course!
Un llibre recomanble per a totes les edats. No és casualitat que fos mereixedor del Premi Cuatrogatos 2016.

LES DADES:
Bárbaro
Moriconi, Renato
FONDO DE CULTURA ECONÓMICA (FCE)

barbaro-interiores

05

Jules Verne: 111 anys de la seva mort

Tal dia com avui, un 24 de març de 1905 moria a Amiens (França) Jules Verne a l’edat de 77 anys. Verne va néixer a Nantes el 8 de febrer de 1828. Fa  tres anys vaig anar a visitar la casa on va néixer, l’Institut on va estudiar i el Museu que li han dedicat a Nantes. Vaig fer un post que podeu recordar AQUÍ.
jules_verne_contingutVerne era persona reservada pel que fa a la seva vida personal. Les seves passions eren l’escriptura, la navegació i el mar.

Va treballar com a agent de borsa però després es dedicaria plenament a la literatura i l’any 1863 arribaria el seu primer èxit amb l’obra Cinc setmanes en globus. Fins l’any 1876, va publicar les seves principals obres Viatge al centre de la Terra, Els fills del capità Grant, Vint mil llegües de viatge submarí, De la Terra a la Lluna o La volta al món en 80 dies.

A Jules Verne se l’ha considerat un autor visionari, el profeta de la ciència i de la tècnica i fundador de la literatura de ciència ficció. Va viure un moment històric que va venir seguit de molts invents i descobriments que ens han marcat la vida: el descobriment del radi pel matrimoni Curie, la teoria de la relativitat d’Albert Einstein o l’evolucionisme amb l’Origen de les espècies de Charles Darwin.

Us deixo amb el videoclip oficial de la bonica cançó JULES VERNE, cantada per Dàmaris Gelabert.

200px-Jules_Verne_autograph

Presentació de “A lo bestia” (La lliga dels llibres)

PORTADA-ALOBESTIAA lo bestia és un dels quinze llibres que formen part de la tria de “la lliga dels llibres” d’enguany i ha estat el que hem triat per portar a l’autora a parlar amb els alumnes.
La trobada va ser el dia 11 de març a la biblioteca Tecla Sala i van participar cent alumnes, quatre grups de les escoles Bernat Desclot, Sant Gervasi i Busquets i Punset.
Va ser una trobada molt intensa on la Mar Benegas va recitar, va parlar de poesia i va contestar les preguntes dels alumnes.

A la bestia és un llibre que combina poemes amb il·lustracions. Són uns poemes senzills i fàcils de recordar que tenen molta musicalitat i per això són ideals per ser llegits en veu alta.
En aquest poemes podem trobar frases tendres i dolces i d’altres més esbojarrades i exagerades.

DSC04345
Está estructurat en tres part. A la primera (como sardinas en lata) compara les persones amb animals –la madre cotorra, el padre jabalí, el abuelo tortuga, etc.-, la segona (con la piel de gallina) repasa els tòpics referits a alguns animals -lágrimas de cocodrilo, jaula de grillos, etc.- i la tercera (tres pies al gato) presenta uns enginyosos jocs de paraules amb animals inventats -tacarañas, parafantes, bolserizo, cucharachas, etc.
Un llibre força original.

Us deixo unes imatges de la trobada a continuació:

Conjuro primero
Por un sustantivo
ni duermo ni vivo.
Por un predicado
me has cateado.
Saber si es con uve
la fiebre me sube.
Un verbo en presente
me nubla la mente.
De nada depende:

Oviejas
Son una especie de abuelas
Que viven en el sofá
Tejen los cuentos de lana
Que luego te contaran

Miedusa
Ten cuidado no te piquen,
Aunque es poco probable,
las miedusas siempre huyen
porque son unas cobardes.

montaje-doble-alobestia-16-17

Una llegenda de Sant Jordi

CobertaSanJordiCrec que no sóc l’únic a qui agrada mirar les guardes interiors dels llibres i comparar-les. Sovint estan molt ben pensades i aporten informació sobre el conte.
Unes de les més originals i més ben treballades que he vist darrerament són les de la versió de la llegenda de Sant Jordi que acaba de publicar Andana. El disseny de la guarda posterior, especialment, és espectacular.

DSC04631
La història és una variació sobre la coneguda llegenda. Comença amb la trobada d’una nena amb un nen que sembla trist i que s’està en una platja, a la vora del mar.

DSC04635

La nena el convida a jugar. Al fons s’albira un penyal que recorda molt, per la forma, al de Gibraltar. Tots dos infants comencen un joc molt especial. Amb les seves mans construiran un castell de sorra enorme, amb un rei… i així s’inicia la llegenda:

Vet aquí que una vegada en una terra molt llunyana, a l’altra banda del mar, hi havia un país molt ric amb un castell enorme. Un dia un drac va arribar al castell i va atemorir tota la gent de la comarca…

DSC04634 La història segueix pels viaranys de la coneguda llegenda però amb una aportació gràfica en forma de fotografies mesclades amb collage i il·lustracions que combinades amb una segona lectura la fan força interessant.
En Joan Portell ha escrit un final sorprenent i que ens porta a la reflexió i a la comparació i que lliga perfectament amb la (crua) realitat actual.

LES DADES:
Autor: Joan Portell
il·lustrador: Sebastià Serra
Fotògraf: Carles Serra
Edat recomanada: + 5 anys
ISBN: 978-84-16394-28-9
Idioma: Català
Format: 24,5 x 25 cm. Tapa dura
Pàgines: 38 a color.
Primera edició: Març 2016

21 de març, Dia Mundial de la Poesia

DSC04608La Unesco va declarar el dia 21 de març, Dia Mundial de la Poesia i per celebrar-ho, el passat cap de setmana, aprofitant l’estada a Brussel·les vaig atansar-me amb la petita Nora a la place Flagey on, en un raconet, hi ha un bust de Fernando Pessoa, qui un dia em va fer emocionar i em va fer plorar en el cafè Martinho da Arcada, a Lisboa, recordant un dels seus poemes meravellosos sobre els camins de la vida…

Primer vam comprar una planteta amb flors grogues  i després vam recitar un dels seus poemes: Las pompas de jabón

original
Las pomas de jabón que este chiquillo
se entretiene en soltar por la pajita
son, traslúcidamente, toda una filosofía.
Claras, inútiles y pasajeras como la Naturaleza,
amigas de los ojos como las cosas,
son lo que son
con una precisión redondita y aérea,
y nadie, ni aun el niño que las suelta,
pretende que sean más que lo que parecen ser.

Algunas apenas se ven en el aire lúcido.
Son como la brisa, que apenas roza las flores al pasar
y de la que tan sólo sabemos que pasa
porque algo se aligera en nosotros
y todo lo acepta más nítidamente.

 

Com que demà és el darrer dia de trimestre escolar a Catalunya, crec que pot ser una manera fantàstica d’acabar-lo recordant algunes poesies de Joana Raspall, d’Olga Xirinacs, de Joan Brossa, de Miquel Martí Pol, etc.

arton164502.jpgpoesia-1

Com adormir a un lleó i altres cròniques verídiques (Presentació)

Com-adormir-un-lleó2El dijous 10 de març vaig tenir el plaer de presentar el darrer llibre de la Mar Benegas. Va ser a la llibreria AL·LOTS i tot i que no érem gaires persones però ens ho vam passar prou bé.

El libre en qüestió es diu Com adormir a un lleó i altres cròniques verídiques i explica uns moments en la vida de l’Anna, una nena molt inquieta i molt intel·ligent que vol ser periodista. Té una germana petita, la Sol, una àvia, periodista també, que li regala una gravadora, un avi misteriós, i un pare i una mare. Fins aquí tot sembla normal. Però, de sobte, comencen a succeir coses estranyíssimes a casa seva: l’Anna ho grava tot i en fa unes cròniques fabuloses. Així descobrirem com s’adorm un lleó, el vol que pot tenir una faldilla o fins on arriba una casa voladora… Això i moltes altres coses, és clar.

Perquè ens va agradar aquest llibre? Per diversos motius, alguns dels quals els recordo tot seguit.

Primer perquè la protagonista és una noia i això dos dies després de la celebració del dia de la dona treballadora ens va portar a reflexionar en les diferències que encara hi ha pel que fa a la presència com a protagonista dels nois respecte a les noies. En les dades del darrer estudi elaborat per la Nina Schmidt, de l’Observatori de les Desigualtat (París) es pot apreciar com encara la presència de les heroïnes en els llibres infantils està per sota dels herois masculins (per cada 49 nois protagonistes, hi ha 30 noies) i que si aquesta comparació la fem amb els còmics (46 a 5) o amb les pel·lícules (35 a 11) les diferències encara són massa grans.

DSC04298El segon punt a favor és que va adreçat a infants de cicle mitjà, a nois i noies que tenen entre 8 i 10 anys i que tot just han acabat el seu procés d’aprenentatge de la lectura i entren en una segona fase de desenvolupament del procés de construcció de la pròpia escriptura. Costa molt trobar bons textos per a aquestes edats. Si per a cicle infantil l’àlbum il·lustrat, les repeticions, les sensacions són el modus habituals de presentar els contes, per al cicle mitjà entren en joc els contes on els sentiments comencen a jugar el seu paper i pren joc la dualitat justícia injustícia, veritat mentida, bo i dolent, etc. En aquest sentit, el conte “com adormir un lleó” presenta alguns episodis molt ben escrits que fan dubtar si han estat reals o no… fins al final que és on es descobreix el misteri.

Tercer, la referència a El màgic d’Oz m’ha agradat. Sempre diem que la lectura és més plaent quan son capaços de relacionar i aquí les referències a El màgic d’Oz ens obren la porta a una altre lectura d’aquest clàssic. No només pel lleó que dóna nom al conte sinó perquè també hi apareix la pròpia Dorothy, en Totó, els tiets de noia, en Henry i la Em… i Kansas.

img109

També vam valorar molt el vocabulari acurat i una mica exigent que empra l’autora. Ens va semblar que aquest és el camí per fer lectors.
Bé, en definitiva, una bona novel·la per als infants de cicle mitjà que podeu recomanar els propers dies de cara a Sant Jordi.
Només em falta “la prova del cotó” que, com sempre, és passar-li el llibre a algun infant i esperar que el llegeixi, a veure què diu… sol ser definitiu.

Us deixo algunes imatges de la presentació.

Com adormir un lleó i altres cròniqies verídiques està editat per Nandibú dins la col·lecció +8 anys. Les il·lustracions  que acompanyen el text són de la Lucía Serrano.

ISBN: 978-84-9975-721-6
80 pàgines
Març 2016
Rústica
14 x 20 cm
Nº Col·lecció: 03